BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI...

12
BELLPUIG ARTA 26 MARÇ 1983 N9 55 -IV EPOCA - ANY XXIV- REVISTA QUINZENAL A N A SANTA - -- 83 Cre,Ier de Son Puça i !s Olors. Foto: P. Sanxo E La Creu s'assentà dins la nostra toponímia i encara hi perdura a molts d'indrets del terme. Molt's de noms de lloc recorden punts on hi havia creus. Emperò només resten en peu, dins el terme, la Creu de Na Bernada a l'entreforc de la carretera de Son Servera i de La Torre de Canyamel (a punt de reposar-se) i la Creu Nova al creuer de Son Puça i dels Olors que, avui, és la capçalera d'aquesta edició de Bellpuig que apareix al començament de la Setmana Santa Artanenca.

Transcript of BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI...

Page 1: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

BELLPUIGARTA

26 MARÇ 1983 N9 55 -IV EPOCA - ANY XXIV- REVISTA QUINZENAL

ANA

SANTA

--- 83

Cre,Ier de Son Puçai !s Olors.

Foto: P. Sanxo

E

La Creu s'assentà dins la nostra toponímia i encara hi perdura a molts d'indrets del terme.Molt's de noms de lloc recorden punts on hi havia creus.

Emperò només resten en peu, dins el terme, la Creu de Na Bernada a l'entreforc de la carretera deSon Servera i de La Torre de Canyamel (a punt de reposar-se) i la Creu Nova al creuer de Son Puça idels Olors que, avui, és la capçalera d'aquesta edició de Bellpuig que apareix al començament de laSetmana Santa Artanenca.

Page 2: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

Ser felip...Com?Iv

Un home nou

BELLPUIMUM Id IA PARDOOVIA IK LA TIAN !mom eto DU WIN

IMPRIMEIXGRAFIQUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Tél. 56 26 04 - ARTA .

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

CONSELL DE REDACCIO :Miguel MoreyAntoni GiliJaume MayolCliment ObradorM.? Pilar LucasJoan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra(Administrador)

COL.LABORADORSJeroni GinardPere Pep GilPep CataláPere GiliSebastiá Tous

REDACCIO I ADMINISTRACIO :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA .

REVISTA QUINZENALNg 55 IV EPOCA 26 març 1983

Dipbsit Legal, P.M. 57-1969 .

A la memoria...de

BERNAT DANUS CANTOAvui mateix he rebut la revis-

ta artanenca "Bellpuiq" deldotze del mes en curs, per mitade la qual m'he enterat del teubbit, ocorreout dos dies desprésde la festa de Sant Antoni de Ge-ner.

1, Iletaides les dues retxesmortubries he quedat silenciós iafectat. T per la membria handesfilat els dies -tan llunyans -de la nostra infantesa, quan ana-vem a l'escola del tan ploratmestre Segon Diaz Cordero; quananares a cercar un millor benes-tar a l'America j, finalment,quan te vain estrenyer la mbl'any 1971, darrera veqada quevain esser a Art, el nostrebres... i ara, inexorablement lateva tomba.

Podria desoranar un rosari desentiments i condolencies expre-sant la meva tristor, perb lesdescart per buides. Ningú potfer res per evitar-mos el darrerviatqe, la gran pena que romp elcor dels qui perden una personamolt volguda.

Cada dia es van multiplicant elscamins que fan baixada.

Aixd no pot encoratjar els homesa dominar els seus apetits egois-tes, ni fa retrocedir la pul.lu-lació dels tramposos.

La llibertat desviada i la lega-lització de la llicencia frena laforça de caracter entre els jovesI la seva capacitat de superació.

Tot prometent la facilitat i totencoratjant a deixar-se anar perla pendent, no pot encoratjar ning6 a escollir els camins que fanpujada.

Quan creim que ésser Lliure éstreure la bride dels instints ipoder satisfer el nostre "ego",el que feim és obrir les portesaIa violencia i fer progressar ladellnqüencia.

S'ha d'estimular la capacitat desuperació com una força necessa-ria per fer l'home nou que totsvolem.

Un home diferent que tenqui unesmans noves, allarqades sempre alsaltres;

Uns peus nous que avancin pelscamins de la justicia;

Uns ulls nous que contemplin ambtransparencia el man, les coses iles persones;

Una mentalitat nova que ens facipensar en un món ple de justiciai de solidaritat;

Un parlar nou que siqui ressb deIa oojosa felicitat que duim din-tre del nostre cor;

Un cor nou per estimar tots elshomes com a gel-mans.

Greoori Mateu

Jo, qui només era un amic,ara pensant en tú, deix que lavioleta del meu sentiment volial lloc ahont t6 reposes i comuna molt humil ofrena te diqui:"Bernat, descansa en pau".

Pere Esteva Sancho

edito4ial

La Quaresma ,camí de la PasquaCat tenu-ho pent: fa Paqua &S ta gnan A eta detA Cki6-

tcan, ta peça ctau de ta Ae i de ta vida de ta comunitatPen això, cada any, t'e4penam amb ategnia i enA hi pnepa-

tam amb conAiança conven6i6 de COk. La quanuma té aqueAta Ai-natitat, (,..6 et cami que en4 hi ponta. SenAe Quane4ma no hi haPa4qua, com e.rlM. cneu Å mont no hi ha ne4unnecció i vida.

Si ta Pa4qua ho o tot, ja s'endevina que ets qua/tan-ta die6quane4mat4 noma tenen na6 d'é64en en tant que án pnepanació pena cetebnan mé4 inten4ament et Mi4teni Pa6quat. I tarnb o obvique tot et que Aeim dunant aque6t temps, pnactique4 neto6e6,dejuni, abAtin'encie,s, ttimoAneis, montiAicacionA, etc. no 66nobjectiu a acon4eguin, inó manene6 diven6e6 que a0voneixen tatnanAAonmació intenion que exiqeix ta inconponació a ta Pa4qua deCni4t, mitian ,s que en -s ajuden a Aen et "pa-s" de t'eActavatqe a tattibentat, de fa mont a ta vida nova.

Attb que neatment votem acon,sequin 9.6 anniban a ta Nit Pa/squatptenament tenovatA, "penquè., -tal. com Cni6t, q'thcie. al poden ad-minabte det Pane, va 4en ne44ucitat d'entne etA mon-t, també no-,sattneA empnenguem una vida nova".

La Quane6ma š un temps pnivitegiat de qnacia i de convenAió.Pe-'iÒ ta Quane6ma, com temo titangic, duna nom quananta diu deL'any; en canvi, a Déu hem de nden -hi 4empne; acottin de debòt'Evangeti eo ta4c.a de cada moment. Pen tant cat conventin-6econtinuament, cada dia.

ReAen un cami de pecat no A cona que e6 pugui e./t neatitzanamb un Aatt impnoviAat, o amb una cetebnació nutinania, o amb una"conAe46ió" napida 6en-še conveuió. E6 Act nece46ani un canvi aAonA, una nova actitut de conveuió.

Si fa noAtna vida e4 ve.' -tex de debò de qnacia, de joia,d'amon i de vitatitat e4 podna din. que ha annibat a ta Paqua.Temo pnivitegiat din et catendani cniztia que en4 neconda quetotA e.4-tarn 6atvatA pten4 de bona noticia.

Equip Pannoquiat

2 42

Page 3: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

urteit:14,..K115211,,,1171

AMIMOMF

Air&

dP 4-6ar 4

— I ça../-

OUr HO HAVEU VIST?, A Sant

Llorenç ja han llevat aquella pa-retota que sortia i que causa lamort d'En Miguel. Fins que hi ha-gut la "desgracia irreparable nin-gú havia mogut els peus. Això, apesar del perill i de les topadesque ja hi haviahagude: Perb no,

aqui noltros som així: Ja ho vo-rem, qui dia passa, any empeny. I

clar, si l'han tomada ara ésque ja la podien haver tomada a-bans. Idó què esperaven?. Elsresponsables, deven tenir la con-cincia tranquil.la?.****..****************-

3A HI SOM JA. Els aspirants a

fer-mos d'Arta un paradis, elsqui són els millors, els qui totho tenen rrevist i clar, ja es

nreparen. Les batalles seran for-tes i constants (diuen els ex-perts), i els contendents haurand'anar-hi ben preparats, nets i

disposats a obrir portes. No séqui era que ho digué: "... és queavui. per presentar-se a uneseleccions municipals, endemés depareixer bons, honrats i transpa-

rents, ho haura-n de demostrar,perque les taques, si és quen'hi

ha. costen cares, fins i tot de-finitives per la mort de 1 'ad-versari..." I ja voreu com se'naclariran de coses que fins aranomés es mio deien, ja ho voreu,ja.***********************

UM ARTANENC QUE FA OUINTELES, es-tava moscat: "Es que saps que ésde bo això, ell mos fan entrarper sa cotxeria, mos hem de ferses sabates netes i ara es bufenperque nomes omplim dues columnes

de cada imprés. I noltros venga,a callar i fer bonda... Si encaraacertessim un catorce, però ésque ni amb aquestes!!".******************************

I QUE HO VEREU sa festada que lesferen an En Guiemm Mascaró i

N'Antónia Pastor el dia de lesseves noces. Sa banda de tamborsi cornetes obrien pas a la ga-lera, finament adornada, que por-tava als nuviis (entre empegeits

i sorpresos). Saps que en feiende planta, i no em parlem delscotxers amb aquelles capes. No,

no se'n voven moltes com aquesta.Enhorabona. Això és bó i no fa

mal.Groc, Negre,...

NOTICIES I SUCCESSOS

E\CURSIONES

El pasado domingo 13 de marzotuvo lugar la anunciada excursiónorganizada por la cataguesis de

adultos. Se dirigieron en cocheshasta el Santuario de la Victoriaen Alcudia se subió a pie al

monte Atalaya desde donde se vis-lumbra gran parte de la isla,aunque debido, este dia a la nie-

ACAMPADA.

Los días 1S,19 y 20 de marzo.los chicos de etapa de L.G.B.tuvieron una acampada en CalaMesquida, concretamente en "EsHunt Gros".

L'Ajuntament d'Art, en sessió

plenhria celebrada dia 17 de febrer de 198 2 i atenent la peticióformulada per un ampli nombred'Entitats i Assoriacions del po-hie, acordil per unanimitat exer-rir com a part les oportunesaccions leoals prop dels Tribu-nals de Justicia fins arribar a1'aclariment total dels fets oco-rreouts al nin Pau Pins Obradorentre dia 2 d'octubre de 1981, enque ingressa a un centre assis-tencial a causa d'un accident alpati de l'escoln ruc li provocauna fractura de colze, i la nitdel 6 al 7 del mateix -es, en quees produí la mort del rin.

S'acorda, igualment, demanar,si era el cas, totes les respon-sabilitats que dels fetes espoguessin derivar.

Divendres dia 11 de març de1983 els 5-rveis Jurídics contractats per l'Ajuntament per duraquest cas comunicaren que havienrebut notificació del Maoistrat-Jutge del Jutjat d'Instrucció ng1 dels de Palma on .decidia el

61a, no se pudo contemplarla.Después de bajar y comer compar--tiendo muchos postres, tuvo lu-gar el anunciado fin de fiestacon bailes y juegos. para sobre

las 4.30 de la tarde, regresar aArta. Fueron unas 100 los parti-cipantes.

E\POSICIO COLECTIVA

Del 26 de mare al 3 d'abril,estara oberta l'exposició colec-tiva que, com cada ans, té Hoc ala Caixa de Pensions.

processament de set. persones:cinc metoes i dues A.T.S. delcentre assistencial on ingressaPau Pins Obrador dia 2 d'octubrede 1982.Considera el Jutge que, els fets

ocorreguts revesteixen caractersd'un delicte de neoligencia pro-fessional amb resultat de mort.Considera tanbe que hi ha indicisde responsabilitat criminal con-tra les set persones abans es-mentades per la qual eircunstan-cia procedei decretar-ne elprocessament.

Dissabte, dia 12 de marc,Reoidors i Representants de les

Associacions i Entitats forenconvocats a la Sala on se'ls as-sabenta de l'estat del cas. De

forma conjunta s'acorda que

l'Ajuntament faric una nota peresser publicada a "Bellpuio" iaixí fer pública la informacióque sobre el cas hi ha.

Arta, 14 de març de 1983.

El Portaveu de l'Ajuntament

Sebati'a Ginard Villalonga

DARRERA INFORMACIÓ SOBRE EL CAS PAU PIRIS

343

Page 4: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

o o—El oro hace inolvidables los recuerdos

,

JOYERIAS

VIKYGral Franco 16

ARTA

REFLEJASENTIMIENTOS

GESTId CONSISTORIAL El día 17 del mes de marzo tuvo lugar en el Ayun-tamiento una sesión plenaria de caracter extraor-dinario, con un orden del día con varios puntos degran interés.La orden del dia constaba de siete puntos.1.- Lectura y si es preciso aprobación del actacorrespondiente a la sesión del 27 de Enero de1983. Fue aprobada por unanimidad.2.- Estudio y resolución sobre la propuesta deconsolidación del centro comarcal Juan Mesquida,de Manacor, para deficientes.El centro para deficientes de Manacor necesita unaampliación que cuesta 17.000,000. El Estado apor-ta 10.500.000, el Conseil 2.500.000., Manacor tam-bién 2.500.000 y el resto de la comarca aportarlaunas 40 ptas por habitante cada Ayuntamiento. Lasesión aprobó contribuir en la ampliación de dichocentro.3.- Propuesta de solicitud a la dirección Provin-cial de Educación y Ciencia del centro estatal deECB, para el próximo curso.Se solicita poder realizar el segundo curso en lasescuelas, citas en Sa Plaga Nova.

4.- Llegada la autorización del Ministerio de Ha-cienda para la formalización del crédito pedido ala Caja de Ahorros, SA NOSTRA, designación de lapersona que ha de firmar la documentación necesa-ria.Se ha designado al depositario.5.- Estudio y resolución sobre la solicitud queformula la Dirección Provincial del Ministerio deEducación y Ciencia sobre la cesión de un solarpara la construcción de un centro de FormaciónProfesional de 200 plazas.Se ha acordado ceder el solar que el Ayuntamientoposee en Na Caragol.6.- A punto de entrar en funcionamiento el nuevoordenador, propuesta de vender el que ya se tenía.Se ha acordado la venta del otro ordenador por lacantidad de 800.000. ptas.7.- Estudio y resolución del proyecto de Estatutopresentado para la constitución de una entidadpara la conservación de la Urbanización de Batlem.Denegar el proyecto por existir varios puntos quenecesitan ser modificados.

oi r.^

NOTICIARI (continuació)

CONFERENCIASEl pasado día 11 de marzo (-

el Centro Social, tuvo lugarconferencia dirigida porMestre, medico, la cual vers ,

sobre las prevenciones a las en-fermedades propias de la vele,.Tuvo una numerosa concurrenciaal final un prolongado coloquio.Esperamos que estas agradableveladas tengan una periódica con-tinuidad.

Periódicamente se van celebrando un ciclo de conferencid.promovidas por las Asociacion(de padres de .alumnos de nuestrpueblo.Concretamente el dia 16 0.marzo tuvo lugar una de ella..versando el tema sobre "El po:gué del fracaso escolar", y ti.c-nicas de estudio".

EXPOSICIONEl día 18 de marzo abrió und

exposición de óleos con 8 lien-zos, en la reciente inaugurada"Boutique" vora, Vora, Vora, acargo del artista local FaustoCarcias, Dicha exposición durara'hasta el 4 de ahril

El día 26 de marzo, expone susobras de terra-cuita, nuestro ar-tesano 3eron1 Cinard, dicha mues-tra estara ubicada en el centroSocial

NOVA PUBLICACIO LOCALFa uns mesos va desaparbxer

la revista local "Sa Comare Bene-ta".

Aquest mes de març ha sortit ala llum una nova publicació anome-nada ARTA.

4 44

Page 5: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

AM% -

GIN

DE LA COLÒNIA DE SANT PERENOTÍCIES

EL TEATRE Ull EXIT

Com és sabut els passats dies 19i 20 se va posar en escena l'obrade teatre "Molta feina i pocs do-blers" de Joan Mas. Les dues ve-gades el local s'omolf i el pu-blic corresponque ami) molts d'a-plaudiments Id interpretació del'obra que amb molt d'encert fourepresentada per un grup de colo-ni ers aficionats sota la direccióde Xerafi Guiscdfre.Tint els actors com tota l'altregent (decoradors. electricista.apuntadors i altres col.labora-dors) montaren la comedia. ambtot ln que ai6 suposa. d'unaforma desinteressada i altruista,lo qual es sempre un gest hermósque per desgracia no abunda massaals nostres temps.I ins ara la quantitat recaudadaentre entrades i rifes és de79.375 pts. que seran íntegramentdestinades per ajudar a pagar lesobres recentment fetes en el Cen-tre Cultural.Ista prey ¡st repetir l'obra a-quest dissabte dia 26 i el dia dePasqua dia 3 d'abril a les 9'30del vespre.Des d'aqui volem encoratjar elsactors a que continuin per aquestcami i que no se cansin. d fi degué ens puguin oferir obres tanentretenqudes com aquesta.

RENOVAC10 EN EL CLUB OUT1C

Efectivament hi ha renovació enel Club Nàutic, per una part haestat elegit n.iu president del'entitat G. Bar omeu Company Vi-dal i ara s'espe -a també que s'a-provi la nova juta proposta, peraltra banda a oartir d'aquestdiumenge dia 27 s'obrirà altravegada el cafe restaurant delclub. En Llorenç lanisi (Es Ros)sera el que dur;', la seva direc-ció. Li desitf:am motta sort dinsaquesta nova empresa.

¿OBRES lL.LLGALS?

A certs cercles del poble es dis-cutia fa uns dies sobre la lega-litat d'una obra que s'està rea-litzant al carrer de Sant Joan.Se deia que el balcó d'aquesta o-bra en qüestió surt molt damuntl'acera i que l'altura que té ésmolt poca. La pregunta era aques-ta: Si aixe no esta permes. comés que l'Ajuntament no ho atura?Si esta permes ¿no s'hauria deplanteier l'Ajuntament la conve-niencia de gué no se fessinaruests tipus de construcció jaque rompen l'armonia de tot uncarrer? Per que -afegia un ter-cer- l'Ajuntament segons en quemira tan prim i seqons en que faels ulls tan grossos? T les coses

-afegia un darrer- no s'arreglenpagant multes, pergue aquestesqueden cobertes amb unes mils depessetes, en canvi els"bunyols" de la construcció roma-nen per a sempre.El qui suscriu aquestes textes noentra en la discusió per-6 si de-manaria a l'Ajuntament que se de-finis, bé a favor, h4 en contra,segons lo que estiml més just.

BALLET: ELEGANCIA I FIHURA

Una de les activitats realitzadesdarrerament en el Centre Culturalfou una vetlada on es conjuntarenl'elegància i l'armonia en un es-pectacle de ballet que ens ofe-riren un grup de nines de la Co-lônia i d'Artà que assisteixen ales classes que dóna Ma 11.1 BelSancho Orell.Ella com a professora i les ninescom alumnes són unes dutentiquesartistes i no ho dic des de sen-timents intimistes ni per ganesd'adular sinó perque aquesta foul'opiniô de tothom. Es de consta-tar també l'atenció i finura enque el públic va seguir l'actua-ció i les dues coses, consideramsbn signes ,"educació i cultura.Que actes aixf es puguin repetirso■int.

\.G.

Sabido es de todos los que conocen el pacíficopueblecito de la Colonia de Artá, que en este rin-cón de la Isla se altera pocas veces la tranquili-dad y sosiego del cuotidiano vivir, ya que el tra-mo de carretera que enlaza la Urbanización con elinterior tiene cinco kilómetros que no conducen aninguna parte, por lo que no existe jamás el trá-fico de paso.

Ahora bien, seguramente este aislamiento hainfluido para que sus moradores y visitantes sehayan aglutinado alrededor de las dos sociedadesque proporcionan la oportunidad de hacer un pocode vida de sociedad; esto es, alrededor del ClubNáutico o Centro Cultural.

La actividad en la primera se acelera febril-mente en Verano, limitándose ahora a los contactosy reuniones propios de un cambio de directiva portérmino de periodo de la anterior.

En compensación, en el Centro Cultural se con-centra actualmente la atención del vecindario,siendo de destacar el acierto y entusiasmo con queactúa su Junta directiva, presidida por DamiánBisbal, y secundada, entre otros, por la secre-taria Paquita Abenza, tesorera Margarita Murar,vocal de relaciones públicas Antonio Llaneras,etc...

Fruto de la entusiasta entrega de los coopera-dores del Centro, es la sala y artístico escenarioque se ha conseguido construir, en donde el sábadodía cinco del corriente mes, tuvo lugar una fun-

ción de Ballet que hizo las delicias del públicoque llenaba el local, y esto pudo organizarse gra-cias al esfuerzo de Juan Eorteza, del electricistaGabriel Jordá. Gabriela Genovart, FranciscaCursach y otros vocales, que consiguieron dejaroperativos para la hora fijada, escenario, luces ycortinajes.

La preparación y dirección del espectáculo co-rrió a cargo de M Isabel Sancho, y las ejecutan-tes fueron sus alumnas de la Colonia, reforzadascon un grupito de Arta, qué ya tenían más clase yexperiencia.

Daba gusto ver el entusiasmo e ilusión con queevolucionaban hasta las más pequeñajas, observadascon placer por sus propios papas, familiares yamigos, siendo unanime el comentario elogioso porIa perfección conseguida, a pesar del poco tiempoque llevan practicando.

El verdadero éxito consistió en los descansosde escena. Estos fueron amenizados por elviolinista Arnold Frostdahl, acompañado al pianopor Salvador Marti, los cuales dieron una exhibi-ción de buena y adecuada música.

Todas las actuaciones fueron rabiosamente a-plaudidas, y desde estas líneas quiero hacerlesllegar mi más cordial enhorabuena, acompañada desinceros deseos de que el espíritu comunitario nodecaiga, para que se consiga hacer de la Coloniade San Pedro un rincón cada vez más agradable yacogedor.

J. Cantó

5 45

Page 6: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

EL PAREANTONI

MOJER

ALS SEUS 92 ANYS

"... Si el que he fet al llarg d'aquesta vida,agrada a Déu, ja m'ho reconeixerà"."Aquest més compliré els noranta-dos anys. Ja noestic per festes. Deixau-me tranquil aqui, a lameva cel.la".

I no hi hagué manera de convencer el Pare An-toni Mbjer de que els artanencs, o al manco , un bongrup, creuen que se li deu un reconeixement, unacte de simpatia o agraTment popular a la sevafeina. "...I què he fet jo? ens demana. La sevahumilitat i senzillesa s'escampa i ens lliga poc apoc, fins a l'impossible, i el que era el nostreprojecte, l'entrevistar-lo, es queda totalmentdiluït a mesura que passen els minuts de la insis-tencia. Al final, aquest projecte no es queda mésque en un intent.

Parlarem, aixb si, amb el Pare Mbjer ben bequasi dues hores, perb aquest ancia (i en dir an-cih ho faig amb la veneració i respecte que m'im-posa la seva humanitat, bondat i cordialitat) anben prou alerta a botar-se la tanca aixecada, pertant de que, a la conversa no en sortis cap de pa-raula o contarella que ens clones peu a fer unavaloració positiva o alabança de la seva ilarga iprofitosa existencia dedicadn als demés.

Vull dir també que era la primera veqada queescoltava i parlava amb el Pare Mbjer, d'una ma-nera més o manco extensa i que, d'aquesta con-versa, intrascendent, potser, perb profundamentdelectable, vaiq arribar a la conclusió de que siencara hi ha sentiments nítids de pau, assosec iestimació cap eis demés, partdamunt tot, no hi hadubte que el Pare Mbjer n'es depositan i aventat-jat.

Ja és clar que molts de conceptes de la vida,de l'ensenyança de la religió no els compartim(semblaria impossible!!) perb al fons, forçosamenthem d'arribar a un encontre ple: la neccessitatd'ara i sempre del donar-se i fer el que creimmi I lor !Deis demés.

I certament, la vida del Pare Mbjer ha tinqut ité aquest primordial objectiu. Sabem, encara queell no ens ho haqi dit, de la seva inquietut per-sistent per ensenyar a l'escola, perque tots elsnins puguin aprendre el imprescindible, per aju-dar-los a trobar el camí cap a Déu, fent el be. ElPare Mbjer, que obtingué el títol de mestre altemps de la República, sempre ha estat aficat dinsl'ensenyança mitjançant els Col.legis Franciscansde la Tercera Ordre, i que compaqinava (o potsercomplementava) amb la ptedicació, l'altra tascaque assoli de bondeveres i que el portava d'esglé-sia en esqlésia, escampant per tot arreu la parau-

la de Déu; la seva veu, peculiar t polenta, s'as-pergia per tots els racons i arrelava dins la gentque anava a escoltar el sermó.

Els necessitats, els que no tenien per menjartenien tota l'atenció i la preocupació del PareMbjer. Encara avui, l'ansia d'ajudar als qui mancopoden, roman viva dins aquest cor envellit.

Perque d'aquella veu que no necessitava delsmicrófons (tanmateix tampoc n'hi havia), "... avuija no em queda res". Les cames tampoc responen delo millor. "Aquest és el meu inseparablecompany..." ens comentava, agafant el gaiato peracompanyar-nos fins a l'escala, quan ja ens despe-diem. "per dinar, davall al menjador, poc a poc iben aferrat". Perb la membria si que la conserva.I tant. Ho recorda tot, fins al mes minim detall.

El que avui és el frare més veil de la Pro-vincia Espanyola de la Tercera Ordre, va fer elseu noviciat al convent d'Arta l'any 1911, justIlavors, com aquell qui diu, havien tornat elsfrares a Arta, després de que l'any 1835 elshavien tret.

Conegué Mestre Andreu "Siurell", Donya Petra,

646

Page 7: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

Don Montserrat Blanes (a) Patró... personatgesd'altre temps, fills de la nostra villa.

"A Don Monserrat li deien "Es Beato Patró".Era un homo que estimava amb etcia a Déu i an elgerma proïsme. Una vegada vingué a Arta un pre-dicador protestant i, damunt sa Plaga de s'Aigoparlava a la gent arremolinada al seu davant, ofe-rint-los la Biblia que els mostrava d'un caramullque tenia al costat. Don Montserrat s'hi acostb ili demana si volia vendre totes les Biblies, a loque el predicador li digué que si. Don Montserratles hi paga i, tot sequit,lesacaramull'rdamunt saPlaça, pegant-los foe". Amb nostalgia recordatemps enrera: "No hi cabien a l'església elsdiumenqes. Tothom anava a missa i a combreqar.Si..., abans hi havia més fe que ara. La gentse'n va de l'església, de Ja religió..."

"Com vaig entrar a frare? Jo, de nin ja vaig'començar anant a escola al convent a Llucmajor, elmeu poble. Els diumenges també anava a visitarej sfrares. Record com si fos ara quan un mati, mevaig aixecar del lilt ben decidit a fer-me frare.Feia ja temps que ho pensava i, aquell dia, hovaig decidir. Mon pare, que estava cepillant uncavall que teniem, es va sorprendre una mica, quanli vaig exposar el meu desig. Em demana si m'hohavia pensat be, que jo era l'Unic fill (teniadues germanes). Li vaiq assegurar que si, que hohavia pensat i ho tenia decidit..."

El Pare Wojer, encara que no és d'Art, ha vis-cut trenta-tres anys al nostre poble, al Ilarq detres estades que hi ha fetes. Entre altres llocs aon ha exercit el seu ministeri estan Cura, Ciutat,Valdepeñas, Alcoi, Madrid, Quintanar de laOrden...

Quan li demanarem la seva definició del nobled'Arta i dels artanencs ens dique: "Si ho voleusaber, veniu a la vetlada que ferem diumenge al'horabaixa al saló d'actes del Convent. All jaho dire". I no hi bagué manera perque ens ho ade-lantas. Haurem d'anar al Teatret d'es Convent,diumenge dia 27, a l'horabaixa a veure que ens diu.

Li pregam que ens mostri la terracuita que liha fet En Pere Pujol, l'escultor. La posa damuntIa taula i en fa encendre el hum "Així ho veureumillor, encara que lo seu és amb la hum del dia".El Pare Meijer n'esta molt content de l'estatuetaque li ha fet En Pere. "Va esser el Superiorquiva encarregar. Un dia vengué aqui En Pujol i emdigné que m'havia de fer amh estatua i ja ho

Novella fotografi,,, cel Convent franciscàde P. Sanxo, on el P. Antoni Mbjer ha viscuttrenta-tres anys.

Figura del P.Antorli Mbjer, realitzada pel nota-ble 'escultor artanenc Pere Pujol.

veis..." La rialla del Pare Mbjer es deixh sentiraltra vegada. "Jo no ho conec, perque no em veigla meva fisonomia, pero me diven que li ha sortitmolt bé. Que hi trobau, voltros?". I noltrosasseguram que és perfecta. Representa el PareMbjer assegut a la cadira. "... si, a la mateixacadira a la que estic ara".

El sol de març que acompanyh la nostra arri-bada, s'havia retirat. Per la finestra de la celladel Pare Mbier no es destria res. Feia estona quela fosca encobria el Convent. Al 'campanar, lescampanes cridaven a missa del vespre.

M.M.

■-■

7 47

Page 8: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

VIA1GES • I I

in I 011.0111G.A.T. 820

C/ Binicanella, 12 - Tel. 58 55 15/52CALA MILLOR

Carretera Cala Agulla - Tél. 56 40 17CALA RATJADAS

ESPECIAL SEMANA SANTA

CIRCUITOS NACIONALES:

Andorra (5 dias)Tenerife (7 días)S. Sebastián-Lourdes-Valle deAran (6 días)Pirineos Aragoneses (6 días)Costa Azul y la Rivera (6 días)Madrid-Lisboa-Fátima (6 dias)

17.550 Ptas.27.100

24.75028.95029.70030.825

CIRCUITOS INTERNACIONALES:

Italia del 31/3 al 4/4 Milán-Roma (5 dias) 21.750 Ptas.Milán-Venecia (5 días) 22.250 HMilán-Florencia-Roma (5 días) 26.100 HVenecia-Florencia-Roma-Milán

(8 días) 35.750Austria-Italia (8 dias) 44.850Suiza (8 dias) 37.500

SI DESEA OTROS DESTINOS, CONSULTEMOS.

Col.laboracions

NOMS DE PILAQuins sein els noms de pila més freqüents ac-

tualment a Arra?, continuen posant-se noms tradi-cionals o han canviat?, s'inscriuen en mallorquí oen castell?, són noms simples o composts?.

Per intentar contestar a aquestes preguntes, iaproximar-nos a les tendencies dels noms de pilahem analitzat els naixements des de 1 de gener de1980 fins el 31 de desembre de 1982. Sobre un to-tal de 200 naixements en aquest tres primers anysvuitanta, es destaca el següent.

El nom que més veqades s'ha posat és Maria, ambun total de 34 vegades, de les quais n'hi ha 5 desimples i 29 de composts (principalment: MariaAntbnia, Maria del Carme, Maria Isabel, etc.).

En segon hoc hi ha Joan, amb un total de 20vegades; considerant les 10 en castellá, 2 en ma-llorquí, 6 de composts i 2 en femeni (Joana Mg).

En tercer lloc hi ha Antoni, amb un total de 15vegades; de les quais 10 sein en castellá, un enmallorquí i 3 en femení (Antonia).

Després segueixen Margarida i Miguel (8 vegadescada un), Pere (9), Jaume (6), Bartomeu i Josep(5), Caterina, Sebastiá, Manuel, Anna (amb 4 cadaun).

Apareixen 57 noms més, perb amb menor freqüen-cia. La majoria nomes figuren una vegada, i pertant no són significatius a efectes de treure'nconclusions.

Com a consequüencia podem concloure que hi hauna clara tendencia en el poble d'Artá en.conser-var els noms tradicionals mallorquins, perb.. es-crits generalment en castellá.

Efectivament, encara que els hágim esmentats enmallorquí, solen figurar en castellá la immensamajoria. N'hi ha alguns que s'escriuen igual encastellá que en mallorquí :Clara, Claudia, Cristi-na, Daniel, Ester, Irene, Isabel, Laura, Sara,Teresa), i per tant no es pot saber en quina lien-qua estan. Perb en molts d'aquests casos d'or-tografia indiferent ens inclinaríem a pensar quela intenció era inscriure'l en castellá.

Una classificació de la llengua dels nmis depila seria així:Castellá 170 85%Mallorquí 15 7,5%Indiferent 14 7,0%Estranger 1 0,5%

200 100%Es una Ilástima que noms tan arraigats en el

tfii Ia mailde >4444De teA AontA b4otta tniAteza

i un tti,t4. eA aeAmaia d'eApant;et Aot, de doton, A'endotaput ta mokt d'un Home Sant.

De cet 'e'squeixen es návotA,d'ina naba eActata et ttamp;d'un tAemoto4 e enten bndAotA,penqu'e ha mont un Home Sant.

At peu de ta dieu, Mania,detA naAnatA peu ti beba etA ctau4

et6 AotdatA, amb inonia,juguen ta túnica, as daub.

Mique" TouA (maAq 1983)

nostre poble com Maria, Joan. Toni, Miguel, Pere,Jaume, Tomeu, Sebastiá, etc. no s'inscriguin en elregistre en la nostra llengua. El primer que figu-ra clarament en mallorquí és Pau (11-9-80), a par-tir d'on s'observa una tímida, perb molt loable,tendencia progressiva de noms inscrits en mallor-quí, fins arribb al 7% del total. Esperem que a-questa tendencia es vagi consolidant i en un futurprbxim els percentatges s'hágin entercanviat.

Sobre la tendencia de posar dos noms ,noms com-posts) observa el seqüent:

Noms simples 136 68,0%Noms composts 64 32,0%

La majoria dels noms composts pertanyen a Maria(28 casos) seguit d'un altre nom.

Convé recordar que no és recomenable cridar aun infant per un diminutiu, si no volem que el di-minutiu quedi Corn a nom definitiu. Així com s'ano-mena a l'infant des dels primers dies queda fixat,tant en els pares, com a coneguts; perb sobretoten l'infant. Tots coneixem casos que s'han quedatamb el diminutiu per a sempre, quan aquesta talvegada no era la intenció.

Hem de tenir present que la paraula més dolçaque una perso nr. pot escoltar possiblement sigui elseu propi nom, per la cárreqa afectiva que aixbporta des de la primera infáncia. Diminutius itraduccions ens fan perdre la significació delnostre propi nom.

Rafel Bisquerra.

848

Page 9: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

BALEARS,COMUNITAT AUTONOMAEnmiq de l'indiferencia popular, ha entrat en

vigor l'Estatut d'Autonomia de Balears.Després de l'aprovació pel Congrés, el Bolleti

Oficial de l'Estat, publicb el passat dia primerde març, la hei Orgbnica de l'Estatut.

Encara que aquesta entrada en vigor, en aquestsmoments, no ens reportarà cap conseqüencia espe-cial, ben prest haurem d'elegir els membresque constituiran el primer Parlament, el quiassolirà la tasca de donar impuls an aquestanovella Comunitat i de la que, necesseriamentesdevendran les noves situacions que tots esperampositives per a les Illes.

Els politics, a l'hora de valorar aquest Esta-tut, opinen de manera diversa, i naturalment,segons el lloc que ocupen dins l'espai ideolbgic.Per uns, no recolleix el vertader sentiment depoble i la necessbria autonomia per les Illes, ca-lificant-lo de insipid i limitat. Per altres,

constitueix el reflexe de la voluntat majoritbriadel poble i el que vertaderament precisam els i-Ilencs pel nostre desenvolupament.

Les -)pinions del politics, repetim, semivariades. Les valoracions que es diu ciutada depeu, referides a l'Estatut són clares: el desco-neix.

Nosaltres creim que el fet no és més que elresultat d'aquesta total indiferencia que deim alcomençament: és totalment cert que no ha existiten cap moment una vertadera pressió popular dema-nant l'Estatut. No han aflorat els sentiments fo-namentals per aconseguir una Autonomia i aix6,potser, per la manca de conciencia del poble com acomunitat diferenciada de les demés que formenl'Estat Espanyol.

Per bé o per mal, tenim avui l'Estatut que enshan donat, qualificat per alguns de tercera divi-sió.

[MEDOS

RELATO DE UNAS MATANZAS

Al terminar de exprimirlo, se desenvolvia la te-la poniendo lo que quedaba o lo que llamaban "rei-sons" dentro de un lebrillo dispuesto a ponerlo alos "butifarrons". Previamente se habían colocadolos botes d hojala',:' uno al lado de otro, en unlugar que no tuvier:r peligro que un niño fuera atocal- los y se ,vertia a manteca liquida la cual alenfriarse se ‘ olía sólida. Dias antes Antoniahabfa repasado los botes y si encontraba algán a-gujero lo Ilevabamos d casa de maestro "AndreuHanché" oara que les pusiera una gota de estaño. Aveces se le pasaba alguno por alto y como gene-ralmente estaba en el fondo, al darnos cii,enta loponíamos dentro de un plato con agua, lo que haciaque la manteca se solidificara dejando de salirpor el agujero.

Al entretanto se "capolaba" ta carne la cual, alterminarse solíamos hacer la pasta que tenia queser el exquisito manjar de todo el año LA SOBRASA-DA

La pasta estaba dentro de una artesa de madera(gaveta) a la que poníamos encima de la banqueta,en la que ya no quedaban restos del cerdo, ya queel matador ya había troceado los huesos y el toci-no, lo que hablamos ouesto en unas tinajas de sal.

Ya la gaveta encima de la banqueta, mi esposa yyo nos disponíamos a amasar la sobrasada. Lo pri-mero que hacía era atarme un delantal por debajode los sobacos para que no me ensuciara la ro-pa.Luego empezábamos a poner "pebre bord", sal yun poco de pimienta picante, empezando yo a remo-ver la pasta, a la que daba varias pasadas, procu-rando mezclarla bien mezclada sacándola de todoslos rincones de la artesa. Al haberla removido va-rias veces se solid llamar a las mujeres mayorespara que la probaran, las que nunca solían ponersede acuerdo. "Jo trob que està bé de sal", "jo n'hiafegiria un poc", "un poc més de pebre". A vecesse freia un poco dentro de una sartén para asísentir más bien el sabor. Mi esposa y yo tambiénIa solíamos probar y "feien els nostres comptes".

(continuación)A veces añadíamos un poco de sal y más pimenton, ysiemore teníamos una sobrasada preciosa.

AI terminar de amasar la sobrasada , le abría unagujero en medio amontonandola a los lados de laartesa para que secara.

Al haber tomado el rojo del pimentón las chicasy los chicos solían coger un poco de sobrasada conel dedo y se lo ponian a la cara mutuamente. Algu-nas veces alguien se habla cuidado de cortar untrocito de cola antes de pelarlo, y al darsecuenta alguno o alguna se paseaba con ella colgadaen la oarte trasera. Era un did de fiesta y todaslas bromas eran bien aceptadas.

Las "matanceres" solían llevar todas su "de-vanta!. 7,-_tancer" , consistente en un delantal detela mallorquina (drap), con rayas de hilo rojo aambos lados en sentido vertical. Había piezas deteja para este menester, pero para las niñas pe-pueñas, las madres solían hacerles uno a la medidade a estatura de la niña, empleando para ello untrozo de tela blanca, mejor si era de "drap" en elcul hacían las tiras rojas con hilo con punto deespinilla.

Les chicas iban a buscar el vino y si hacia fal-ta alguna cosa más y los chicos que no eran "ma-tancers" al verlas con el delantal , les cantabanesta canción:

"Natanceres culeres culots, cul d'endiot".A lo que ellas solían contestar:"Noltros n2njam ses bones teades i voltros ses

faves corcades".Al estar la sobrasada amasada y las tripas lim-

pias, haciendo un paquete con todas ellas las po-nían colgadas de un clavo para que se escurrierany estando la mesa preparada, se solia"benerarl:El "berenar" consistia en sopas mallorquinas con

trocitos de lomo dentro con lo que eran riquísimasy frito, descrito anteriormente que también eradelicioso, aceitunas, tajadas de rábano, pan y vi-no tinto.

(continuará) Pere Claret

949

Page 10: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

ESPORTS

COL OMBOFILANo se puede disparar a las palomas mensajeras

Con frecuencia se oye a Ins caiadores en sus ter-tulias por los bares que se puede tirar a las palomasa 5 0 metros de su palomar, yo como colombófilo quierosalir al past-) y aclarar esta mala información quetienen.

Matar a unas palomas silvestres sabiendo que tie-nen propietario y, peor a 5 0 metros del palomar que

por lo general suele formar parte de una vivienda.Esto Ps sencillamente robar y poner en peligro la

seguridad de las personas. Y quienes procedan de estaforma no son deportistas, como pretenden, sino auten-ticos ladrones.

Y es cierto que Pn cada temporada se matan con es-copeta ilegalmente a cientos de palomas.

Los que poseemos palomos mensajeras y de otras ra-

zas y que también practicamos deporte con ellas,

deporte integrado en el Consejo Superior de Deportes,como el de caza, nos vemos en la obligación de acla-rar esta cuestión de la caza de la paloma.

ACLAREMONOS: lg La ley de caza 1/1.970 de 4 de abril, prohibe

tirar a las palomas mensajeras y a las deportivas

(Atticulo 31-19).

2 9 Citaremos Jos artículos 48-48, 4-7 y 33-21 deReglamento para la ejecución de la Le'. de Cain.

Constituye infracción administrativas de la Le\ de

Caza, la caza de palomas mensajeras y deportivas y

establece sanciones para los infractores.

Tendrán la consideración de caza menor Ins anima-les salvajes, e incluye rn el apartado c; . las palo-mas.

Prohibe tirar a las palomas a menos de 1.0110

metros de su palomar cuya localización esté debida-

mente señalizada. Se trFlta de palomares industriales

para los que el. Ministerin de Agricultura en resolu-ción de 10 de abril de 1.971 da normas para su seña-lización.

3 9 El artículo in del decreto de 29 de diciembre

de 1.931 (vigente) prohibe dar muerte a las palomasmentajeras.

y 49 En Baleares no existe ningún palomar indus-trial de zuritas y hravTas, que contempla la Ley deCaza.

Todo ello ros lleva a la conclusiiales q;quientes:

No se puede disparar ii las palomas mensajeras ;dno tener la consideración de caza menor.

No se puede disparar' a las palomas mensajerasdeportivas porque la Le. lo prohibe.

La zona de seguridad en la rain es en realidad de50 metros de los edificios, pern en cuanto a di..pararsob re palomas la distoncia Ps tle 1 kilémetro delpalomar (industrial de zuritas y bravías .

No vale el truco de Ins cazadores que después dedisparar dicen: "No sAhia". La it PH tamann,

color, forma de volar de la paloma salvaje n brakia,como In mensajera, domestica o deport iva en hi enconocida por los cazadores aún Ins menos expertos.

Digamos que la indemnizaci6n de daño;; con mntikodel ejercicio de la CN/N de palomas mensajeras de-portivas puede ser de consideración dadn el altovalor de dichas aves. Sehalemos aqui qui' tal cazador.del que podemos dar nombre y apellidos, gun enpoblado mató a una paloma Clue resulto anillada, fije

condenado por el juzgado a In multa de 6. 11011 pt n;; porinfringir la Ley de Caza a 60. 110110 pins nor indem-nización al propietario de la paloma.

Para los deportistas ha\ un Rral Decreto 269n I')-RO, que establece un regimen disciplinario para losque practicamos el deporte pensamos que el locum-plimientn de la Ley de Caza nor Ins cazadores fedora-dos pudiera considerarse como falta orwe.

Y terminamos con ouest ro ya viejo singar: Ca/ado-res, nosotros que admiramos tu deporte, esperamosrespetes el nuestro.

Un colombrIfilo

NOTICIARI (Contir.

PUBLICACIO D'ART A S. XVHa entrat ja a la imprempta el

llibre intitulat Arta en el segleXV, preparat durant molts d'anyspel col.laborador de "Bellpuig",Antoni Gili.

Aquesta obra es la continuacióde la história d'Arta començada apublicar per D. Llorenç Lliterasamb els títols de "Arta en el si-110 XIII" (1967) i de "Arta en elsiglo XIV" (1971).

Dins poques setmanes pot res-tar enlleçtit el volum tercer deIa história d'Arta que corresponal seqle XV, obra esperada pertots els artanencs entusiastes dela nostra história.

NUEVO LOCALEl dia 1? de Marzo abrió sus

puertas al pUblico la "boutique"Vora, Vora, Vora, en la calleCiutat, 17.

Parece (pie de momento ha "cai-do" bien a sus posibles clientes.Consiste en la exposición y ventade artículos de confección paraseñoritas y tambien para caba-lleros. Enhorabuena a su propie-tario Tófol Ferrer al diseñadory decorador Sergio Rastidas a-fincado en "Sa Corbaia", el cualse ha lucido en los detalles.

Para el próximo 3 de abril, alas 1? de la noche, presentara lamostra de MODA DE PRIMAVERA-ESTIU83, en el Bolero Tropical de CalaRatjada, con la colaboración dePeluqueria Lina y actuación delconjunto musical Géminis.

III LIGA NACIONAL

Es Ses Pesqueres "gafe"?

(viene de la pg. 12)

quedan, y si parece ser que esta-mos casi salvados, el p6hlico ne-cesita ver algo bonito en elcampo y no tener siempre el cora-zón en vilo.

Esperemos y confiemos en lalabor de Gomila, que ha sabidocuajar un equipo, pese a que enArta se pierden los nervios, peroQUiZdS es debido a las exigenciasde cierto sector de Wier).

MA VOL

10 50

Page 11: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

ESPORTS

DOJO ARTOISSensacional éxito en el II Trofeo

Taniberia de judo infantilEl pasado sábado día 26 de fe-

brero se celebró en el complejodeportivo Can Costa de Manacorel II TROFEO TANIBERIA DE JUDOINFANTIL organizado por el CENTRODE ARTES MARCIALES ORIENT deManacor con la participación delos clubs KOBUKAN de SantaPonga, SHUBUKAN de Palma, KATA-CHI de Lloseta, DOJO KATA de SaPobla, DOJO ORIENT de Manacor, yDOJO ARTOIS de Arta y Cala Rat-jada, con una participación de160 competidores entre las edadescomprendidas de 5 a 14 añosrespectivamente todos ellos per-teneciendo a la dirección técnicadel maestro entrenador nacionalMITSONURI SATO.

En esta competición cabe des-tacar el rotundo éxito que obtuvoel DOJO ARTOIS al proclamarsecampeón por clubs, obteniendo entotal de 10 medallas de oro, 11de Plata y 13 de bronce, en 2 4

posición el club KATACHI, con 5de Oro y 1 de Plata, 3 de broncey en 3er. lugar el SHUBUKAN con 3de oro 1 de plata y 4 de bronce.

Cabe señalar los buenos y bo-nitos combates realizados porMelba Sagrera, P. Moll, J. Bru-net, M4 Fca. Ginard, Manolo Mo-reno y Juan Sango, este Ultimotan sólo con 13 años consiguiópor 14 vez 2 medallas de oro, alproclamarse campeón en su cate-goria e imponiéndose en el openreservado a niños de 13 y 14años.

Nuestra más cordialenhorabuena a este joven club yque sigan cosechando éxitos comolo vienen haciendo hasta ahora,quedando la clasificación de lasiguiente manera:

Niños de 5 años.1. Mateo Garau, 2g.- Ezequiel OroNiños de 6 años menos de 25 kg.30 •- M. Angel Bernad.Niños de 7 años menos de 25 Kg.lg.- J. José Nicolau, 2g.- Patri-cia Pastor, 30 Mora, 49.-Baro Gutiérrez.Niños de 8 años más de 30kg.3g.- Alejandro Nicolás.Niños de 9 años más de 30kg.Melina Sagrera (14).Niños de 10 , menos de 35 kg.Lg.- P. Moll, 29.- Carlos Cabre-ro, 39 •- Anto. Rabassa.Niños de 11, menos 42 kg.lg.- Jaime Brunet.

Niñas de 5 y 6 Añoslg.- Rosana Bestard, 2 9 .- Marga-rita Moll, 3 9 .- Esther Morey,49.- Maria J. Munar.Niños de 7, más de 25 kg.2g.- Yolanda GutiérrezNiños de 8 años, menos de 30kg.2g.- Jose Anta. HerreraNiños de 9 años, menos de 30kg2g.- Antonia Pérez, 2 9 .- Bmé Ni-colau.Niñas de 9 años.24.- Dorita Morales, 24.- PetraM. Molina.Niños de 10, más 35 kg.3g.- J. Carlos Bernad.Niñas de 11 años24.- Maribel GarauNiños de 12, más de 40 kg.lg.- M4 Francisca Ginard, 3°.-Manolo Penaz.Niños de 13, más de 45.lg.- JUAN SANSONiñas de 12, menos 40kg.2g.- Abdon MiguelNiños de 13, menos de 45kg.lg.- Manolo MorenoNiños de 14, más de 45.2g.- Francis Alonso, 4 0 .- Merce-des Ruso.OPEN de 13 y 14 añoslg.- JUAN SANSO4g.- MERCEDES RUSSO

Marcador

27 febrero 83.Arta 2- La Salle I (hen)Espana 1- Avance 3 (Al)Avance 1- Badia 4 (In)Arta 1- Petra 1 (Juv)Bellpuig 2- Farrutx 2 (Pen)Felanitx 1- Arta 1 (34N)6 marzo 83.Serverense 1- Arta 0 (hen)Alevines. DescansanAvance 2- Poblense 2 (In)Villafranca 0- Arta 3 (Juv)Farrutx- Tanit (sus). (per))Gregal 1- Bellpuig 2 (pen)Arta 2- Mayor 1 (34N)13 marzo 83S. Lórenzo 0- Arta 4 (hen)Sallista 1- Avance 0 (alv)S. Jaime 0- Avance 0 (lof)Arta 3- Conseil 1 (Joy)Bellpuig 6- Nelson 2 (amis)Farrutx 7- Extrema dura 1España 1- Arta 2 (3 4 N)20 marzo 83La Salle 0- Arta 0 (hen)Avance 3- J. Inca 1 (alv)Avance 1- J. Inca 1 (lof).Salines 1- Arta 0 (joy)Bellpuig ?- Orient 1 (penas)Farrutx 4- Es Forat 0 (peh)Arta 0- Calvi 5 1 (34N)

PERAS

1151

Page 12: BLLP - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · MUM Id IA AOOIA IK A IA t U WI IMIMEI GAIQUES EA Crrr d Ctt, él. 6 26 04 AA . IECO fl Ubrt Srd COSE E EACCIO :

Lo que el publico lamentcí fuela parcial labor de cierto juga-dor que parecia más un espectadorque un jugador de campo, ya quemientras los demás corrían, (loscontrarios, volaban), el ibadeleitándose, sin apoyar a lossuyos, abusando del pase y defen-diendo desordenadamente.. Sr. Ma-imó, sino puede jugar (no se en-cuentra bien), pida el cambio,pero ponga más ganas en defenderlos colores del Artá. El públicopuede y debe exigirlo, ya quepara ello es el que verdadera-mente, y más aqui, apoya en todoslossentidosal equipo.

La verdad es que en los pró-ximos partidos habrá que ponermas ideas, más sentido, mas or-den, ya que verdaderamente sonlos partidos difíciles que

(Pasa a pág. 10)

Visto desdeel matadero

*** Desde que el Arta gana fueray pierde en Ses Pesqueres, seesta asemejando al gran Barça.+-I+ Desde que la solución se lla-ma Rodriguez, ¿habrá que buscarotra?.,++ Desde que Pep-Maria sigue ensu linea, ¡sigue siendo el mejor!+++ Desde que Santandreu es el desiempre, ¿que gran fichaje serealizó?.++, Desde que se sigue gritando aAmer solo podrá jugar en los des-plazamientos.+++ Desde que Genovard y Maimóestán en la misma altura (muybaja por cierto) sigue recibiendoel jugador local.+++ Desde que Mas sigue jugandocada dia tenemos "más" a un juga-dor de club.+++ Desde que se aparcan mal loscoches, el espectáculo continuaal final del encuentro.+++ Desde el Farrutx juega conequipos de "fútbol", está ganandocon soltura los encuentros.+++ Desde que el Bellpuig con-tinua en su linea, casi pixiráhacer campeón.+++ Desde hace tiempo se estápensando con el Badia, pero nocon una batalla se gana una gue-rra.+++ Desde que tenemos ciertos ju-veniles en 3, se piensa en cons-truir un campo en Canyamel.

UNA DOCENA

ESPORTS Liga Ill Nacional

ES SES PESQUERES "GAFE"?Sigue el Arta su campaña luego se olvidan en Ses

auera con muchlsima irrequlari- Pesqueres, ¿Por gué será?, ¿Es ladad, y siendo capaz de sacar pun- afición, qué los pone nerviosos?.tos de cualquier terreno de jue- Algo les pasa.go, también es capaz de perderlo El pasado domingo frente a unfrente a cualquier equipo que Calvi, que supo escalonar a susvenga a lugar con orden y sentido hombres y sobre todo ganarnos ende la oportunidad, cosa que supo disciplina, y supo estar encimahacer el CalviA. de los nuestros aprovechando los

Si bien el Arta hace entrega fallos que la media y defensade ilusión, fuerza y coraje, no efectuaron en los marcajes.pone en Ses Pesqueres, ni orden, Si la primera parte el Artani sentido de got, jugo' bastante bien, al menos con

Los mismos jugadores pasan de afan de golear, y destacri el metaun domingo a otro, como nubes fu- visitante, en la segunda todo seqaces, y lo que hicieron destaca- vovieron lanzas y Kuhalita, acom-damente en sus salidas, sucumben paiiado de Burgos (¿Ouién dijo queaqui estrepitosamente. no vendria?, pusieron en jaque a

En España de Llucmajor se tra- una defensa que mal arropada fuejo un excelente resultado, por el un talón de Aquiles para el Arta,buenhacer de un equipo, que es- y que si bien pudo haber marcadotuvo intearado por: J. Maria; por mediación de Rodri, o deGrillo, Suarez, Santa , Cubero; R Mira, la verdad es que el CalviaFerrer, Mira, Maimó; Agustin, Mas llevo" más peligro, y unas veces(que fue expulsado por doble amo- los postes (2) y otras Pep-Marianestación, en la l parte), y Ru- salvaron al equipo de una deba-sso (sensacional en campo contra- cle.rio, y reservon, sin ganas en Ar- Ouiso el Arta remediarlo, conta). un continuo ir a la "olla", pero

A los 20m. nor lesión Pp Cu- allí la defensa visitante fue in-• hero sale Estrany(nue marcA un vulnerable, y los cambios efec-bonito gol) y finalizando tuados no dieron pie con bola, yatido jugo" Rosselló.. También en que todo se perdió en juego deeste partido Estrany vio su artificio. Amer y Genovart fueroncuarta tarjeta y le impididjugar sustituidos por Serra (quecontra el CalviA.En Llucmajor se debutaba) y Rodrf (muy mermado desupo jugar con orden y facultades).disciplina, con el saber ayudarse Se protesto' la labor del Sr.de cada uno en pos de la victoria Verdejo, reclamandole dosfinal y' eso es. mas ..destacable penaltys en el area visitante,cuando se tuvo que trabajar a to- pero es cierto que hay que ponerpe al quedarse con 10 jugadores más serenidad, y más punteríaCohesión y entrega; cosas que para lograr goles, y "goles, son

ZAGA DE PORTEROS LOCALES triunfos" y estos faltaron.

'Pep Maria(¿Preselecionado?, ¿interesa al Madrid?); Cinard yFerrer (enSe s Salines)

1252