Linialescorts 105 ok

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona linialescorts.cat · 23/09/2015 · Núm.105 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Política pàg 8

Catalunya Sí que es Potaterra a Can Deu perfer campanya per al 27S

Èxit pàg 8

El nombre d’espectadorsal festival Jardins dePedralbes creix un 26,1%

Celebració pàg 14

Tot a punt per a una novaedició de la Festa Major

Comerç pàg 18

L’Eix Sants-Les Corts sortiràal carrer el 10 d’octubre

Moren tres joves de 18 anysen un accident a Pedralbes

El cotxe amb el qual viatjaven sis persones, una d’elles a dins del maleter, va xocar contra un autobús pàg 8

Anàlisi pàg 3

Colau compleix 100dies de govern centratsen les polítiques socials

Esports pàg 20

L’extennista Albert Costaserà el padrí de les Cortsal popular CorrebarriFALTEN 4 DIES

pàg 10

Pròxima parada: l’enllaçComencen els estudis per unir el tramvia per la Diagonal

línialescorts

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 setembre 2015línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat23 setembre 2015Anàlisi

El passat 7 de juliol l’alcaldessaAda Colau es queixava que al seuequip de govern no se li estavendonant “ni els 100 dies de gràcia”.Ara els 100 dies ja han passat itoca fer balanç d’aquest primertram del mandat.

Encara és d’hora per saberquins seran els efectes envers laciutat de l’arribada de Barcelonaen Comú a l’alcaldia però, demoment, aquests tres mesos handonat per molt. Colau ha volgutimplantar una nova forma de go-vernar, tal com va prometre du-rant la campanya. La “nova polí-tica”, que segons el nou govern hasignificat “posar les institucions alservei de les persones”, ha supo-sat una clara aposta per focalitzarl’agenda política en les qüestionssocials.

Només arrencar el mandat,Colau va anar a Nou Barris a in-teressar-se per un desnonament.Durant la primera setmana de go-vern va augmentar un fons per al’alimentació infantil i va reactivarla Comissió Mixta de Prevenció deDesnonaments. Unes decisionsque des d’un primer momentvan deixar clares les prioritats dela nova alcaldessa i que recent-ment han suposat la modificaciódel pressupost de 2015 per desti-nar 96 milions a polítiques socialsi a la millora d’equipaments i del’espai públic. L’objectiu de Colaués clar: reduir les desigualtatsentre barris.

Aquestes qüestions, igual queles multes a dotze bancs per man-tenir pisos buits durant més dedos anys, han tingut bona acolli-da i no han generat polèmica, toti que cal apuntar que l’observatoriDESC va fer un toc d’atenció a Co-lau sobre la ILP contra els des-nonaments que es va reconduir en

una reunió posterior amb el ma-teix obervatori i també la PAH.

MORATÒRIA HOTELERAUn dels grans cavalls de batalla delmandat és el turisme. El govern vaentrar amb força en aquesta qües-tió i la polèmica va tardar poc a es-clatar. Ho deia el seu programa i,menys de 20 després d’accedir al’alcaldia, Colau va suspendre lesconcessions de llicències a allot-jaments turístics a tota la ciutatdurant un any.

Estava clar que la decisió por-taria polèmica i així ha estat. Totsels grups municipals, a excepcióde la CUP, van forçar fa uns diesla celebració d’una comissió ex-traordinària que acabarà provo-cant un aixecament parcial de lamesura en funció d’uns infor-mes que encarregarà la comissiód’Economia i Hisenda. La mora-tòria no s’aplicarà en aquells ba-rris que no hi ha saturació turís-tica. Les crítiques li havien arribat

de tots els partits i Trias ja parla“d’un govern que bàsicament es faselfies”. A més, segons ha dit la lí-der de Ciutadans, Carina Mejías,18 dels 41 hotels afectats ja hanemprès mesures legals.

TOP MANTA, AMI...Les altres qüestions que han mar-cat aquests primers 100 dies sónmúltiples i variades. Dues de lesque han generat més soroll me-diàtic han estat la gestió del topmanta i el debat sobre l’ingrés dela ciutat a l’Associació de Muni-cipis per la Independència (AMI).

Sobre la primera qüestió, haquedat palès que la indetermina-ció amb una problemàtica d’a-quest tipus pot provocar que la si-tuació s’enquisti. Aquí cal afegir-hi l’enuig de la Guàrdia Urbana idels comerciants, dos actors im-plicats en la qüestió i que han ma-nifestat el seu descontentamentamb el govern, el qual estudia comencarar el repte.

D’altra banda, l’ingrés a l’AMI,a petició de CiU, ERC i la CUP, nova tirar endavant a causa del’abstenció dels 11 regidors deBarcelona en Comú. El ple ex-traordinari del set de setembre vaoficialitzar el que el partit ja ha-via anunciat que faria, però Co-lau va deixar clar que el tema estractarà de manera més “calma-da” després del 27S.

La llista és llarga i aquests100 dies també han servit per auna rebaixa de sous dels membresdel govern, per perllongar el com-promís amb el Mobile World Con-gress, per anunciar una revisió delnomenclàtor, les escultures i la ico-nografia monàrquica de la ciutat,per reclamar el deute a la Gene-ralitat, per aturar diversos pro-jectes de CiU (la xarxa de busos, elsjocs olímpics d’hivern o el pla dela rambla, entre altres) o la rapi-desa en la reacció per liderar la xar-xa de ciutats refugi per acollir si-rians que fugen de la guerra.

100 dies de contrastos» L’inici del mandat de Colau, condicionat per ser en minoria, ha estat marcat per l’impuls en polítiques

socials i per diverses apostes contundents, com ara una moratòria hotelera que ha rebut crítiques

Albert RibasBARCELONA

El nou govern municipal, amb només 11 regidors, ha vist que pot tenir problemes per tirar endavant les seves propostes si no aconsegueix més suports. Fotos: Ajuntament

| 4Opiniólínialescorts.cat 23 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passantés magnífic. Unarevolució cívica,una renovaciódemocràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 setembre 2015 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat 23 setembre 2015

Un diari obert

Aquesta és una carta de resposta a la se-nyora Mari Carmen Lozano, que re-centment titulava la seva opinió enaquest diari amb un “No sóc indepen-dentista”. Em permeto dir-li que jo sócindependentista des que tinc ús deraó –posem a mitjans dels anys 80–,quan ser-ho era una cosa més que mi-noritària, i fins i tot criminalitzada pel ci-nisme de l’Estat, que utilitzava el pati-ment de la violència al País Basc per des-acreditar qualsevol crítica a la Consti-tució del 1978 que, no ho oblidem, foufruit d’un pacte entre la part més mo-derada de l’oposició antifranquista i elrègim de l’infame Generalísimo.

Però no tot ens separa amb la MariCarmen. Veig que la preocupen força elsproblemes socials que estem vivint: a mitambé. Però com es poden fer polítiquespal·liatives als barris, per exemple, si cí-nicament el govern espanyol usa el quèens deu com una aixeta que tanca i obresegons el grau de submissió dels cata-lans? Com podem repartir si no tenimles claus de la caixa?

De tota manera, crec que s’equivo-ca en una qüestió de prioritats. A tothomli agrada la pela, a Catalunya i a laXina, però l’independentisme no hatingut com a principal motor una avidesade tenir més diners pel sol fet de tenir-ne, sinó, principalment, per una qües-tió de dignitat. Molts països pobres hanpreferit ser pobres però independents,que la colònia d’un país suposadamentric. El problema del maltractament eco-

nòmic rau en un problema de mal go-vern; allò que, per exemple, va empènyerles Set Colònies de Nord-amèrica a re-bel·lar-se contra la Gran Bretanya.

No aspirem tots a ser rics, però elsindependentistes aspirem a ser lliures.Quan ningú parlava de l’espoli fiscal del’Estat envers Catalunya –i la resta delsPaïsos Catalans–, jo ja volia alliberar-me’n perquè gent com Vidal-Quadrasno tingués un Estat al darrere que li fesla gara-gara. La llengua i la cultura prò-pies són un luxe de rics? És un luxe sercom hom és?

La Mari Carmen té un fixamentamb l’actual president de la Generalitat.He de dir-li que jo no he votat mai a CiU.I perquè hi ha CDC a Junts pel Sí vota-ré a la CUP, com ja vaig fer a les anteriorsautonòmiques.

Sobre la qüestió de Catalunya com aterra d’acollida, sempre ho ha estat, i hoha demostrat oferint assistència sanitàriaals ciutadans sense papers, desobeint Es-panya en aquest aspecte, que fins i totaixò retallà. Espanya sí que no és terrad’acollida: que li preguntin a la ciutadanabrasilera, senyora d’edat i de professiómetgessa, que la policia espanyola va re-tenir com una terrorista a Barajas. Ar-ran d’això el govern brasiler va aplicarla llei de la reciprocitat, fent-me les miltraves burocràtiques a mi per culpa dela inèpcia diplomàtica espanyola. Peròno en culpo pas al Brasil: el prepotentsempre troba algú que no vol acotar elcap i li acaba parant els peus.

4Catalunya, terra d’acollidaper Xavier Vilaró

Opinió en 140 caràcters

@jordipueyo: No em puc creure això del’article de "El Pablo Iglesias britànico". Nom'ho puc creure. Hi havia emperadors ro-mans amb menys ego que ell.

@Xquet: Casillas sobre els xiulets a Piqué:"Intentaremos corregir algún defecto quepueda tener Piqué". Què es pensen, que téuna malaltia?

@CarlesVinyas: Clubs com el Bayern,Celtic, Schalke 04, St. Pauli s'estan moventper ajudar els refugiats. Aquí sembla quequeda molt lluny... No són valors?

Podem mobilitzar les energies de tantsjoves per la solidaritat davant els con-flict es que vivim a Europa. I crear unservei civil de la generació actual de jo-ves europeus i europees per tal d’aco-llir i estar en primera línia d’atenció da-vant l’onada de refugiats de la guerrade Síria i de l’Estat Islàmic ; de tantespersones en situació de pobresa i atur,davant la crisi ambiental i energèticaque el canvi climàtic i el consum ir-responsable propiciarà, etcètera.

Tenim l’oportunitat de recuperaruna idea d’Europa propera i ciutada-na. Podem seguir la idea mobilitzadoradel president Kennedy quan va crearels Cossos de Pau, un servei civil pera joves, que va desplegar i desplegapels cincs continents joves nord-ame-ricans moguts pels ideals de la co-operació, l’ajuda ambiental, l’educació,la Solidaritat, la Pau. En altres coor-denades, també les brigades mèdiquesprotagonitzen missions humanitàriesrellevants.

Veiem que els estats europeus nosón capaços de gestionar amb huma-nitat la crisi dels refugiats –i la finan-cera, i d’altres–. I veiem com les urbs,com les Ciutats pel Bé Comú que les al-caldesses de Barcelona i Madrid, AdaColau i Manuela Carmena encapçalen,

es posen davant de la Solidaritat i dela gestió de la qüestió. I en xarxa ambciutats com París, Lesbos o Lampe-dusa.

Barcelona ja va crear el districte 11èdavant els bombardeigs a Sarajevoamb l’alcaldia de Pasqual Maragall. I ntuïa el futur: l’Europa de les Ciutats;les Ciutats i els Governs Locals Unitsen l’àmbit mundial.

Davant de l’Europa reduïda a càl-culs estatals, a finances que asfixien lavida quotidiana, necessitem de baix adalt, que hi arribi l’alè democràtic. Lacrisi dels drets humans que suposal’Estat Islàmic a les portes d’Europa,requereix una resposta política, tam-bé militar, i sobretot una mobilitzaciódels joves europeus sense precedents, fent un pas en davant amb els seus bra-ços, c ap i cor: ho demana l'hora .

La Unió Europea i el Consell d'Eu-ropa compt en amb programes d’in-tercanvi, voluntariat i mobilitat. Ambnormativa i trajectòria al servei delsDrets Humans. Podem ara aprofitarels recursos i organitzar la solidaritatdes de les ciutats, des d’on podem mi-llorar el món. Ciutats mobilitzades, de-mocràtiques, amb estratègies i ob-jectius compartits, elaborats entretots i totes. Som-hi!

4Cossos de solidaritatper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciències Polítiques (UAB)

23 setembre 2015

Les Corts| 8

línialescorts.cat

Tragèdia majúscula. Tres joves vanmorir i tres més van resultar feritsla matinada de divendres a dis-sabte passat després que el cotxeon viatjaven -un d’ells anava al ma-leter- xoqués amb un autobús deTMB a la rotonda de l’avingudad’Esplugues amb la de Pedralbes.

El turisme, un VolkswagenGolf conduit per l’única noia delgrup, va xocar per causes que en-cara es desconeixen contra lapart del darrere de l’autobús,que estava aturat en un semàfor.Tot i que la Guàrdia Urbana en-cara investiga les causes de l’ac-cident, tot apunta que l’excés develocitat o un gir brusc d’últimmoment podrien explicar la tra-gèdia. Dels tres joves morts, totsde 18 anys, un va morir a l’acte,un altre durant el seu trasllat a

l’Hospital Clínic, mentre que laconductora va ser ingressada alVall d’Hebron però va morir du-rant la mateixa matinada. Delstres ferits un va ser traslladat aBellvitge i els altres dos a l’Hos-pital de Sant Pau.

Per la seva banda, el conduc-tor de l’autobús i els quatre ocu-pants van resultar il·lesos, tot i queel xofer va necessitar atenció mè-

dica després de patir un atacd’ansietat.

L’AJUNTAMENT REACCIONADesprés de l’accident, la regidoraLaura Pérez va anunciar que esfarà un estudi per analitzar lamobilitat i les dades de sinistrali-tat de l’encreuament. Els veïns fatemps que alerten que a les nits hiha cotxes que circulen molt ràpid.

Imatge de la zona on es va produir l’accident. Foto: Google Maps

Moren tres joves de 18 anys enun accident de cotxe a Pedralbes» El cotxe amb el qual viatjaven va xocar contra un autobús de TMB

» A dins del vehicle hi anaven sis persones, una d’elles al maleter

Catalunya Sí que es Pot aterraa Can Deu per fer campanya

POLÍTICA4Catalunya Sí que esPot va aterrar diumenge al Cen-tre Cívic Can Deu, a la plaça dela Concòrdia, en el marc de laseva campanya electoral de caraa les eleccions al Parlament d’a-quest diumenge que ve.

Els representants de la can-didatura que encapçala LluísRabell van ser Marc Bertomeu,líder de Podem a Catalunya i nú-mero 12 de la llista per Barce-lona, i Anna Vidal, candidatanúmero 50 per Barcelona.

Al davant d’una vintena depersones, Bertomeu i Vidal van

remarcar la necessitat que esprodueixi un canvi polític a Ca-talunya, en la mateixa línia delque va passar en diferents ciu-tats catalanes i de l’Estat durantles passades eleccions munici-pals.

El líder de Podem a Cata-lunya, Marc Bertomeu, va as-segurar que “allà on faltava lavoluntat política han arribatles onades del canvi”. Al mateixtemps, va recordar que a Bar-celona “hem demostrat que éspossible governar d’una altramanera”.

FESTIVAL4Els festivals de mú-sica que se celebren a Catalun-ya passen per un bon momentde salut. Així ho mostren les da-des facilitades pels mateixos or-ganitzadors al Departament deCultura de la Generalitat, que as-senyalen que el nombre d’es-pectadors dels festivals cele-brats a la primavera i a l’estiuvan créixer un 6,5% respecte del’any passat.

Entre aquestes bones xifreshi ha les que presenta el Festi-

val Jardins de Pedralbes, quedesprés del Cruïlla, que ha ex-perimentat un creixement del27,8%, és el segon festival ambun increment més gran d’es-pectadors (26,1%). El 2014 la xi-fra d’espectadors va ser de22.000 espectadors, mentre queenguany ha estat de 27.748.

El festival, sota la direcció deMartin Pérez -també dirigeixel festival Mil·leni-, va celebrarla seva primera edició el 2013 iamb només tres anys s’ha con-

vertit en una de les propostesmés interessants de tot el pa-norama de festivals catalans.

Al llarg de les seves tres edi-cions hi han desfilat noms de latalla de Bob Dylan, Goran Bre-govic, Pet Shop Boys, Carla Bru-ni, Tom Jones, Bruni Mehta, Jo-sep Carreras o Antony and theJohnsons.

A Catalunya se celebren mésde 360 festivals, amb una au-diència global d’un milió i migd’espectadors.

Castells | Els Arreplegats trien nova juntaEls Arreplegats de la Zona Universitària van tornar als assajos el

passat dia 10 de setembre davant l’esplanada de la Facultat d’Economiai Empresa de la UB. La colla va escollir la setmana passada la seva

nova junta. A partir del desembre celebraran el seu 20è aniversari.

RedaccióLES CORTS

Una imatge de l’acte a Can Deu. Foto: Twitter

El Jardins de Pedralbes, a l’alça

Bob Dylan va ser la gran estrella d’aquesta edició. Foto: Jardins de Pedralbes

| 10Les Cortslínialescorts.cat 23 setembre 2015

Recta final de la Festa Majordel barri de la Mercè

CELEBRACIÓ4El barri de la Mer-cè encara la recta final de la sevaFesta Major, que va començar di-vendres passat i acabarà demà.

La diada d’aquest barri, or-ganitzada per l’Associació dePropietaris i Veïns Nostra Sra.de la Mercè, va arrencar diven-dres passat amb la celebraciód’una prova d’atletisme, unasessió de cinema i una festa te-màtica. Dissabte i diumengevan ser els dos dies on el pro-grama va incloure més activi-tats, com ara el concurs de pas-tissos, el sopar de germanor,música, ball, activitats infan-

tils, el torneig de futbol infantili la marató del barri.

Ahir va ser el torn del bici-cross i el triatló i del torneig delfutbol d’adults, mentre que ahires van fer les activitats d’aventu-ra, fang i dibuix. La recta final dela Festa Major començarà avui ados quarts de sis de la tarda ambla gimcana americana i a lesonze de la nit es farà una sessióde música i ball. Per demà, l’úl-tim dia de la Festa Major, hi haprogramada una missa, un ape-ritiu, els carromatos i un berenaramb un espectacle, l’entrega depremis i la traca final.

L’Ajuntament ja ha encarregatels estudis que han de servir perdissenyar la connexió del tram-via per la Diagonal. Es tractad’un projecte que tindria una es-pecial incidència al districte, jaque el tramvia de la part alta dela ciutat -el Trambaix- començaa Francesc Macià i abraça unagran part del districte.

Durant la campanya electo-

ral, Barcelona en Comú ja es vamostrar partidària d’unir elTrambaix i el Trambesòs, a di-ferència del que proposava CiU,que considerava el tema tancatdesprés que durant l’últim man-dat de Jordi Hereu la ciutadanias’hi va oposar en un referèndum.

La regidora de Mobilitat,Mercedes Vidal, va explicar a fi-nals de la setmana passada queel consistori calcula tenir elsresultats dels estudis -tot i quesegurament no acabaran benbé al mateix temps, ja que se’nfaran un total de 12- en un ter-

mini de tres mesos. Seria llavorsquan es podria començar el de-bat polític.

En declaracions als mitjans,Vidal va assegurar fa uns diesque la connexió per la Diagonalés “un compromís amb la mo-bilitat sostenible”, mentre quedes de CiU defensen que si es faanar el tramvia entre les Glòriesi Francesc Macià es bloquejaranles interseccions amb la Diago-nal. També han recordat que elprojecte va contra una empresapública (TMB) per afavorir-neuna de privada (TRAM).

El Trambaix fa una gran part del seu recorregut pel Districte. Foto: Arxiu

El consistori inicia els estudis perunir el tramvia per la Diagonal

RedaccióLES CORTS

| 12 línialescorts.cat 23 setembre 2015

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

El 10 d’octubre, mostra decomerç a Joan Guell

Puntuals com la tardor, la mostra de Comerç al ca-rrer Joan Güell torna el 10 d’octubre, dissabte, la ma-teixa setmana que la Festa Major de les Corts.

Aquesta mostra és l'última d’aquest any, un 2015en el qual celebrem el nostre 10è aniversari, com jaus hem dit en articles anteriors. Per aquest motiu,hem volgut fer una acció on els protagonistes souvosaltres, els veïns i les veïnes i els comerços, i tin-guem un final de festa especial.

Com ja sabeu, el nostre objectiu permanent ésapropar el comerç de proximitat a la ciutadania per-què prengui consciència dels avantatges que tenencomprant al barri, a les botigues de tota la vida. Elcomerciant del costat de casa et coneix, per això etpot atendre millor, de tu a tu. Pels comerços asso-ciats al nostre Eix comercial, la proximitat i el serveisón dos elements principals en el tracte amb elsclients, sempre veïns i inclús moltes vegades amics.El dissabte 10 d’octubre ens llevarem d’hora per

plantar al carrer gairebé 150 carpes amb tota menad’articles: roba, joies, alimentació, fotografia... A les10 del matí ja estarem preparats per atendre-us. Elsmés petits sempre tenen un espai preferent a lesmostres de l’Eix Sants-les Corts. La tradicional "Prin-cesa de trapo" obrirà el seu taller de maquillatge per-què els nens i les nenes del barri es transformin ensuperherois, dibuixos animats o prínceps. A més, ins-tal·larem llits elàstics i un circuit de seguretat vial. Iels més grans, a més de gaudir de la varietat de l’o-ferta del comerç de barri, fruiran amb les actuacionsdels escenaris de Joan Güell cantonada Saleta i JoanGüell cantonada Can Bruixa. Ja us hem dit queestem celebrant els primers 10 anys, oi? Doncs percompartir la celebració amb vosaltres, els nostresveïns i clients, la nit del dissabte oferirem un sopar apreu popular que consistirà en vedella rostida a l’an-tiga, a un rostidor muntat des de les 6 del matí al ma-teix carrer. No us podeu perdre aquesta mostra!

Amb elsuport de

Els europeus estem immersos en una crisi hu-manitària que no dóna senyals de minvar.Barcelona, com altres municipis i pobles deCatalunya, és una de les ciutats refugi que volcontribuir a pal·liar el patiment de tantes itantes persones que, com ens podria passar aqualsevol de nosaltres, s’han vist enmig d’unaguerra que no han iniciat. Barcelona tambéés una ciutat que fa dècades que acull a per-sones d’altres països, molts d’elles africanes;

persones que fugen d’un present dolent i busquen lluny de casaseva un futur millor per ells i per les seves famílies, dels que sónl’única esperança.

Aquestes persones mereixen tot el nostre respecte, per des-comptat, però per a un grup cada cop més creixent, la sortida mésràpida quan manca la feina, és incorporar-se a un negoci del totil·legal: el top manta.

Quedi clar que no criminalitzem els venedors; ells són la da-rrera anella d’una cadena logística que comença a fàbriques il·le-gals on es fabriquen sense llicència productes d’imitació demarques amb reconegut prestigi.

Els manters, que així es diuen els venedors il·legals d’aquestsproductes, primer han de pagar de la seva butxaca el gènere quevendran als passadissos del Metro o a qualsevol carrer transitat onja és habitual que estenguin bosses, ulleres o sabatilles copiadesjust davant d’una botiga de primera línia, que paga els seus im-postos. Competència deslleial? Per a ≠nosaltres va molt més enllà.

El top manta transgredeix la llei sense cap dubte. Quina és lasolució? Mirar cap a un altre costat no. La pressió policial és ne-cessària per evitar que Barcelona, comercialment, es converteixien una ciutat sense llei en mans d’estafador sense escrúpols ques’aprofiten de la indefensió de persones que només busquen so-breviure. Però no podem deixar la responsabilitat d’arreglar aquestproblema a les forces de seguretat.

Al món hi ha ciutats molt importants que han optat per lluitarcontra aquesta plaga des de diversos punts, com s’està fent aquí,afegint una solució espacial o geogràfica. Alhora que l’adminis-tració lluita amb totes les armes legals per desmuntar les estruc-tures del top manta, protegeixen els comerciants desplaçant elsfocus de venda ambulant d'aquesta mena de productes a zonesapartades del nucli urbà.

A Nova York, la capital de les imitacions i les falsificacions, ciu-tadania i turistes saben a quins barris i adreces concretes acudirper comprar bosses de mà, ulleres i més.

I el mateix passa a Londres. Turistes i veïns saben que Camden,un mercat molt popular de segona mà, poden trobar gairebé totel que busquen. A París, a Amsterdam, a Roma... tenen els seusmercats de segona mà a on també es troben còpies de tota mena.

Per què no a Barcelona? Hi ha espais que es podrien facilitarsense necessitat de destinar la inversió feta fa relativament poc enels nous Encants Vells.

Estem dient amb això que donem suport a una activitat il·legalcom el top manta? Rotundament no. Però està clar que la soluciód’aquest conflicte va per llarg, perquè la base d’aquest negoci ésl’aprofitament de la misèria humana per part d’uns espavilats, uncercle viciós que existeix des del principi dels temps.

Els comerciants volem solucions reals a un fet que està des-bordant els recursos de l’Administració de Barcelona. Paguem im-postos, arrisquem el nostre capital per omplir les botigues ambarticles de primera qualitat i no volem haver de lluitar contra tra-mes molt potents de delinqüents organitzats que actuen en de-triment del comerç, un sector econòmic principal peldesenvolupament econòmic de la ciutat.

Josep Escofet és el president de l’Eix Sants-les Corts.

Top manta

Després de mesos d’obres, per fi tenim la nova plaçadel Centre. El dissabte 17 d’octubre ha estat el diaescollit pels districtes de Sants i les Corts per inau-gurar l’acabament d’un projecte que actualitza i fa-cilita tant la unió dels dos districtes com la milloradel trànsit. El pròxim 17 d’octubre hem organitzatun matí per gaudir de la plaça: tallers i actuacions in-fantils, i animació amb música en directe.

El disseny de la nova plaça del Centre va ser fruit

d’un procés participatiu de veïns de Sants i de lesCorts i entitats, la nostra entre elles. Amb la reformas’ha guanyat zona de jocs infantils, enllumenat ambfanals intel·ligents amb LED de llum blanca, un nouterra i els accessos al metro s’han integrat en el pai-satge mitjançant baranes de vidre.

(La imatge que il·lustra aquest article és unaimatge que es va mostrar a l’inici de les obres, el pro-jecte d’ambdós districtes. No és la imatge real i actual).

Inaugurem la plaça del Centre!

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 039

13 | línialescorts.cat23 setembre 2015

Elena Gumà, fundadora de ‘El club del taller’

“Moltes activitats que fem són peticions del barri”

DEU ANYS TREBALLANT PEL COMERÇ DE PROXIMITAT

La idea de crear ‘El club del taller’ va començar fadotze anys al cap de l'Elena Gumà, quan va tenir laseva filla Júlia. “Pensant en ella –recorda l’Elena–veia que faltaven espais a on els nens poguessinjugar amb la ciència, on pensessin, on s'equivo-quessin i poguessin deduir en què s'havien equi-vocat i trobessin la solució”.

El cap de l’Elena Gumà, una llicenciada en químicaque mai ha treballat de química, no parava de pen-sar sobre un espai de ciències per nens, “la idea vacanviar radicalment fa tres anys. Em vaig quedarsense feina i vaig decidir treballar en alguna cosaque m'omplís. Havia arribat el moment de mun-tar un negoci i vaig recuperar aquella idea, fins atransformar-la en el que és actualment”.

‘El club del taller’ és un centre d'activitats que, per

descomptat, està obert a les propostes del barri. “Defet, moltes de les activitats que fem són peticionsde persones de les Corts”. La major part dels pro-fessors i monitors ‘d’El club del taller’ i totes les perso-nes usuàries viuen al barri. “Gairebé tots elsalumnes són adults, molts jubilats amb inquie-tuds, que segueixen tenint l'esperit de sortir decasa, conèixer a gent i, pot ser, aprendre tot allòque no van poder quan eren joves”.

Aquest espai multidisciplinari està a tocar de laplaça Comas. “El barri m'agrada –l’Elena viu a lesCorts– i buscava un local gran per abastar elmàxim d'activitats i que ningú molestés a ningú.Tenim pintura, salsa, ioga, pilates, tango, conversaen anglès, guitarra, informàtica...”. La llista d'activi-tats és extensa, tant com les persones vulguin. Elena Gumà rodejada d’art a una de les sales.

Carla Mallebré i Didac Riudor, socis a ‘Afila el tall’

“‘Afila el tall’ està orientat a professionals”‘Afila el tall’ és un negoci del segle XXI. La Carla Ma-llebré i el Didac Riudor, parella i socis, han sabuttransformar el vell ofici d’esmolador en una empresaque es dedica a l’afilat professional d’estris de tall. Es-molen una mitjana de 2.500 ganivets al mes peròtenen capacitat pel doble i més. També esmolen elsdiscs de les màquines per tallar embotit i picadoresde carn, ofereixen servei tècnic i, a més, venen ma-quinària d’hostaleria nova i de segona mà.

La Carla, responsable de l’àrea comercial, ens ex-plica: "Estem orientats a professionals, però tambéesmolem per particulars si venen a la botiga”, alcarrer Galileu (Sants). El Didac, que porta la direcciótècnica, afegeix: "Treballem, sobretot, per restau-rants, carnisseries, peixateries, hotels, amb ne-cessitats de solucions professionals. Recollim els

ganivets del negoci, els portem al taller, aquí s'es-molen i es retornen”. La Carla aporta una excel·lentvisió comercial: “Abans de començar a treballar pera algú, fem una prova gratuïta perquè puguincomprovar per ells mateixos la diferència”.

El més curiós és que aquesta empresa punteraes basa en els avis de tots dos. La Carla i el Didac esvan instal·lar a Sants perquè els avis d’ell hi vivien iconeixien el barri. I va ser l’avi de la Carla, un engin-yer perfeccionista, l’inventor d’aquest afilat profes-sional diferent arrel d’un ganivet mal esmolat per unafilador de carrer, que va trobar a la cuina de casaseva. “El meu avi ha buscat solucions tota la vida–ens diu la Carla– i com és enginyer, va dissenyaruna màquina automàtica d'esmolat de ganivetsque ha revolucionat el mercat”.Carla Mallebré i Didac Riudor, també vénen ganiveteria de qualitat.

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 039

| 14Les Cortslínialescorts.cat 23 setembre 2015

La Festa Major de les Corts ja ésa tocar. A partir del pròxim dia2 d’octubre i fins al 12 del ma-teix mes, els cortsencs podrangaudir d’una nova edició de laseva festa, que un any més arri-ba farcida d’activitats interes-sant.

El programa d’enguany in-corpora, com sempre, música,concerts, espectacles, balls, con-cursos, jocs, esports… Tota unasèrie d’actes en una trobadaque de manera progressiva s’haanat fent més propera als veïns.En aquesta línia, tal com desta-quen des del Districte, hi haajudat molt “el web específic dela Festa Major i les xarxes so-cials”, però sobretot “l’impulsdels cortsencs i les cortsenquesque viuen, com ningú, la sevafesta gran”.

El programa d’aquest 2015fa goig. Només cal veure com in-clou un seguit d’activitats moltdestacades: el matí castellerd’alta volada a la plaça de Co-

mas, el concert amb l’orgue delRemei, el seguici popular i el co-rrefoc unitari, a càrrec de les co-lles de foc i tabalers de les Corts,la trobada de corals a l’AXA, elsitineraris gratuïts per conèixerindrets clau de la història deldistricte, la trobada de bandesde música de Catalunya, les ex-posicions, les activitats de ca-ràcter extraordinari de La Cal-dera, el teatre de l’ACTAC, lesactuacions de l’Orquestra deCambra d’Acordions de BCN ide la Banda Municipal de Bar-celona, el concert líric amb elguanyador de l’edició prece-dent del CIM, les danses tradi-cionals…

FESTIVAL DE CIRCEl festival de circ de carrer ‘Cir-Corts’ és una de les activitatsmés idiosincràtiques de la Fes-ta Major. Els espectacles queprograma són una gran repre-sentació de l’evolució del teatrede carrer actual i una expressiódel circ més contemporani imés audaç. Enguany el festivalarriba a la setzena edició i in-corporarà una dotzena de novescreacions.

Tot a punt per a la Festa Major» Del 2 al 12 d’octubre les Corts viurà una nova edició de la seva Festa Major, que enguany presenta

un programa farcit d’activitats per a tots els públics i amb una llarga llista d’activitats culturals

La cultura popular tindrà, novament, un pes destacat durant la Festa Major. Foto: Diables de les Corts

RedaccióLES CORTS


El 80% de los españoles afirma que engorda durante las vacaciones de verano

» Más del 60% de los encuestados asegura que el aumento de peso oscila entre 1 y 3 kilos » El abandono de los hábitos saludables se sitúa como la principal razón de dicho aumento

» A principios de septiembre, el 50% de los españoles deciden iniciar un proceso de adelgazamiento con el objetivo de recuperar su peso

Más información en: www.entulinea.es o visítanos en:Centro entulínea Sants · Passeig De Sant Antoni 5-7 Barcelona

Planificar las comidasHacer una lista de la compra, pla-nificar los menús semanales ymantener unos horarios paracomer son aspectos fundamenta-les para asentar unos buenos há-bitos alimentarios. De esta forma,será más fácil evitar que el estrésde la vuelta al trabajo provoquealteraciones en la dieta e ingestasdescontroladas.

Preparar un tupper saludableLlevar el tupper al trabajo evitarádecantarse por opciones poco sa-ludables como el ‘fast food’. Lascomidas preparadas en casa per-miten controlar los procesos decocción (los más saludables son alvapor y al horno), así como lascantidades y los ingredientes delas recetas. También es muy importante de-dicar el tiempo necesario a la in-gesta.

Realizar cinco comidas al díaDosificar la toma de nutrientes encinco comidas consigue dar la en-ergía suficiente al organismo sinsobrecargarlo de alimentos queno necesita. Previendo en la dietacinco comidas se evita, además,

picar entre horas porque el orga-nismo se siente saciado.

Beber agua y moderar el con-sumo de bebidas azucaradas yalcohólicasEn los periodos vacacionales esfrecuente que aumente el con-sumo de bebidas azucaradas y al-cohólicas. A la vuelta esrecomendable moderar su con-sumo en favor de opciones mássaludables como sus versioneslight o sin alcohol. Es importantetambién recordar que hay tomarentre un litro y medio y dos deagua para hidratar bien el orga-nismo.

Retomar la práctica de deportePor lo normal, el ejercicio quedarelegado durante el verano. A lavuelta es aconsejable retomareste hábito para completar unasrutinas saludables. Lo recomen-dable es realizar 30 minutos deactividad física al día.

Mantener la actividad en la ofi-ciaLa vuelta al trabajo provoca enocasiones el conocido como “sín-drome post-vacacional”, un pe-

riodo de estrés y astenia que llegaa afectar a la salud física. Para evi-tarlo, hay que procurar no estarmás de dos horas en la silla sin le-vantarse, realizar estiramientos debrazos y piernas, cambiar de pos-tura, caminar…

No pasar hambreLas dietas restrictivas con “alimen-tos prohibidos” tiene un alto ín-dice de fracaso. La desmotivaciónal quitar de la dieta ciertos pro-ductos provoca que al pocotiempo se abandonen la dieta,algo que da como resultado el te-mido efecto rebote. Para evitarlo,es necesario encontrar un equili-brio entre lo que ingerimos y elgasto energético que realizamos.La mayoría de las veces basta concambiar, por ejemplo, nuestramanera de cocinar por técnicasmás saludables o ser más cons-cientes de lo que comemos.

Huir de las “dietas milagro”Hay que ver el adelgazamientocomo un proceso y no como unapérdida de peso puntual. Las “die-tas milagro” prometen perderkilos de manera rápida, pero conun efecto rebote que pasará fac-

tura a nuestro cuerpo y a nuestrasalud. Lo que realmente ayuda amantener la pérdida de peso es laadquisición de unos hábitos enrelación con la alimentación y laactividad física.

Mantener la motivación entodo el procesoEl cambio de hábitos no es unproceso fácil y no puede plan-tearse como un cambio radical, yaque para que se considere un há-bito afianzado requiere de un mí-nimo de dos o tres semanas. Paramantener la motivación en esteproceso paulatino es importanteplanificar con antelación, organi-zar el entorno y encontrar apoyoen el círculo más cercano, asícomo pensar en positivo.

Hacer partícipe a toda la familiaLa implicación de la familia en elproceso de adaptación a rutinassaludables favorece la consecu-ción de los objetivos. Si todos losmiembros de la familia desayu-nan siempre, comen cinco piezasde fruta y verdura al día, respetanlos horarios y realizan cinco comi-das al día será más fácil asentar losnuevos hábitos.

Para volver a las rutinas saludables y recuperar y mantener la figura, entulínea recomienda aplicar las siguientes 10 pautas:

Barcelona, 23 de Septiembre de2015. Las vacaciones de veranoson para muchos españoles unperiodo de relajación y descanso,también en lo que alimentaciónsaludable se refiere. Como conse-cuencia, la mayoría de los viajerosvuelven del periodo vacacionalcon algunos kilos de más. Concre-tamente, el 80% de los españo-les afirma que engorda durantelas vacaciones de verano, un au-mento que oscila entre 1 y 3kilos.

El principal motivo por el cualse gana peso durante el periodoestival es el abandono de los há-bitos diarios saludables. Así sedesprende de la encuesta acti-vada por entulínea de WeightWatchers, que concluye que el66% de los españoles aban-dona sus rutinas saludables dealimentación, como por ejemplorealizar cinco comidas al día.

Con el objetivo de recuperarla línea, a principios de septiem-bre la mitad de los españolesdeciden iniciar un proceso deadelgazamiento. En opinión deYolanda Jiménez, nutricionistay dietista colaboradora de en-tulínea, es conveniente “retomarrutinas para adelgazar y conse-guir un peso saludable. A grandesrasgos, se necesita una combina-ción adecuada de alimentación yejercicio. Planificar comidas, man-tener horarios estables, alejarnosde opciones poco saludablescomo el ‘fast food’ o realizar 30 mi-nutos de actividad física diaria nosayudarán a llevar una vida más sa-ludable.” Además, la nutricionistaapunta que “el adelgazamientodebe situar la pérdida de pesoentre 500 gramos y 1 kilo por se-mana, para garantizar una pro-ceso saludable y evitar el efectorebote”.

Aprovecha hasta el 04 de Octubrepara beneficiarte de nuestra oferta

y adelgazar los kilos que has cogido

este verano.

LLÁMANOS900 555 557

17 |

23 setembre 2015

L’Entrevistalínialescorts.cat

Teníem dos equips d’hoquei so-bre herba la temporada passadade nois i noies amb discapacitat.Enguany no s’ha pogut formarl’equip de l’escola Jeroni de Mo-ragas i treballarem únicamentamb l’equip del Centre Ocupa-cional Les Corts. Amb tot, el ge-ner vinent intentarem reflotarnovament l’equip de l’escola.

Ens ho explica Maria Mir, ge-rent de la secció d’hoquei, fentèmfasi en l’absoluta normalitatamb la qual el Reial Club dePolo de Barcelona gestiona elseu equip d’Special Hockey. Com arriben a formar aquestsequips?A iniciativa del fill d’un soci delclub, Jordi Lobo, que ens va ve-nir a trobar. Lobo treballa en es-coles amb nens especials, ell es-tava desenvolupant una provapilot amb el Barça amb l’objec-tiu d’integrar aquest col·lectiu a

través de l’esport. Va considerarque el Reial Club de Polo de Bar-celona hi havia de col·laborar.Gràcies a en Jordi, vam entrar encontacte amb el Centre Ocupa-cional Les Corts i amb l’escola Je-roni de Moragas i l’any 2008vam formar aquests dos equips.Va ser molt ràpid, la bona pre-

disposició de tothom va facilitar-ne els tràmits.

Com van rebre la proposta?El RC de Polo sempre intenta

col·laborar en activitats solidà-ries. En aquest cas, s’hi suma l’in-centiu de treballar amb el dis-tricte i dues entitats del barri.Ens va sembla molt bona ideasumar-nos a la iniciativa d’enJordi perquè l’esport és, per da-munt de tot, un transmissor devalors. Per tant, més enllà de te-nir o no els coneixements ne-cessaris per abordar un reptecom aquest, vam prioritzar lail·lusió de tirar endavant aquestprojecte buscant, en primer lloc,el professional de l’esport quemillor s’adaptés a la proposta i enliderés el grup.

El van trobar?Sens dubte. Al llarg d’aquestsanys han anat passant diferentspersones per aquests equips.Però sempre amb un denomi-nador comú: la professionalitat.L’Special Hockey ha comptat,entre altres, amb l’entrenador delnostre primer equip.

És la clau de l’èxit?Penso que sí: és allò que n’ha ga-rantit la continuïtat. Vam co-

mençar amb un petit grup dedeu persones i ara en som unatrentena. Tots, entusiastes.

Què porta els professionals del’hoquei a col·laborar ambaquest conjunt?Crec que sumar el factor humà ala professionalitat i als èxits aca-

dèmics implica la quadraturadel cercle. No conec cap monitorque hagi treballat en aquest pro-jecte que no vulgui seguir-hivinculat. Tothom hi vol conti-

nuar. De fet, l’entrenador actualporta quatre anys treballant ambl’Special. És un projecte encan-tador, altament motivador, di-ferent a la resta de conjunts.Tots els inputs que rebem són defelicitat, d’agraïment. Els nensexpressen els seus sentiments al’enèsima potència i deixen unmolt bon record a tots els seuscol·laboradors.

L’objectiu final?L’objectiu és haver normalitzatprou aquests equips fins al puntde permetre’ls competir setma-nalment, bisetmanalment, calestudiar-ne bé la periodicitat, enel marc d’una lliga pròpia. Queaquests nois i noies tinguin lasensació de ser jugadors d’ho-quei de ple dret.

Rut MartínezLES CORTS

Maria MirGerent de la secció d’hoquei del Reial Club de Polo de Barcelona

Mesura de Govern | Les Corts vers la inclusióEl Districte de les Corts impulsa des de fa temps una Mesura de Govern que té com a

objectiu avançar en la inclusió de totes les persones que tenen necessitats individuals i socialsespecials. Fa poc es va presentar el treball Construint la inclusió, en el qual 18 testimonis

expliquen els projectes que desenvolupen. Aquest és un d’ells. Per saber-ne més:

“L’objectiu és crear una lliga pròpia per als equips d’Special Hockey”

“Aquest projecte és encantador,

altament motivador,diferent a la resta.

Tots els inputs que rebem són de

felicitat i agraïment”

“Volem normalitzaraquests equips finsal punt que puguin

competir un cop a lasetmana o cada duessetmanes, en el marc

d’una lliga pròpia”Entrevista

sencera aquí:

Foto

: Rob

ert R

amos

23 setembre 2015

Comerç| 18

línialescorts.cat

L’Eix Sants-les Corts ja ultima elsdetalls de la seva tercera sortidaal carrer d’enguany, la Mostra decomerç a Joan Güell, que se ce-lebrarà el dissabte 10 d’octubreen el marc de la Festa Major.

Segons informen des de l’as-sociació, hi haurà més de 150 pa-rades en una mostra que ocuparàgairebé tot el carrer i que in-clourà la instal·lació de dos es-cenaris on es faran actuacionsmusicals. Un d’ells estarà situata Joan Güell amb Saleta i l’altrea Can Bruixa.

Però el que destaca d’aques-ta edició del comerç al carrer deSants-les Corts serà la vedellarostida que oferiran com a soparde fi de festa. La carn, que es co-mençarà a fer a partir de les sisde la matinada per garantir que

es rosteix correctament de caraa la nit, serà preparada per ex-perts del Gremi de Carnissers. Alsopar, que servirà com a cloen-da de la jornada, hi està convidattothom i tindrà un preu de doseuros per ració de carn més unrefresc.

A banda de les botigues i lavedella rostida, la fira oferirà

actuacions musicals, com arade la Contrabanda, que tocarà apartir de les sis de la tarda a l’es-cenari de Can Bruixa, i tallers in-fantils i un de maquillatge a cà-rrec de La princesa de Trapo.

Una festa que donarà pas a lapreparació de la campanya deNadal i altres activitats que l’eixanirà comunicant aquests mesos.

Una imatge de la Mostra de comerç al carrer Vallespir. Foto: ESLC

Joan Güell acollirà la pròximasortida de l’Eix Sants-les Corts

» L’associació celebra les seves terceres botigues al carrer d’enguany » La principal novetat de l’acte serà la rostida d’una vedella

Barcelona es queda finalmentsense pista de gel per Nadal

POLÈMICA4Finalment semblaque Bargelona, la pista de gel dela Fundació Barcelona Comerç,ja és història. El president de lafundació, Vicenç Gasca, va afir-mar fa uns dies al programa ‘Btvmés’ que la ciutat no tindrà pis-ta de gel “ni a la plaça Catalunyani a cap altre lloc de la ciutat”. Se-gons Gasca, això va ser el que elshi va comunicar el comissionatde Consum, Comerç i Mercats,Miquel Ortega, en una reunió elpassat 10 de setembre.

Després que l’alcaldessa AdaColau sentenciés la pista de gelen una entrevista al juliol, laFundació es va mostrar obertaal diàleg per “buscar unes altresalternatives”, tal com va ex-pressar Gasca en el seu mo-ment, i a estudiar indrets dife-rents per ubicar-hi la pista, toti que era una possibilitat que desd’un principi considerava “com-plicada”. El temps li ha donat laraó i Barcelona no tindrà pistade gel aquest Nadal.

FORMACIÓ4Setembre no ésnomés un mes de tornada a l’es-cola per als petits i els joves. Pertercer any consecutiu, els co-merciants també tornaran aclasse amb l’Obert al Futur, elprograma de formació i suport alcomerç barceloní que ofereixtallers adaptats a les necessitatsdel sector.

Aquesta iniciativa, impulsa-da per l’Ajuntament, consta decàpsules i tallers formatius gra-tuïts d’unes tres hores de dura-

da que s’impartiran als 10 dis-trictes de la ciutat i als mercatsmunicipals, en horaris adap-tats per fer-los compatibles ambla jornada laboral dels boti-guers.

Algunes de les càpsules for-matives que ofereix aquest pro-grama tracten temàtiques comara la presència a la xarxa delsestabliments comercials, estra-tègies de màrqueting, eines degestió empresarial o com millo-rar l’experiència de compra dels

clients. Les inscripcions per par-ticipar estan obertes, i cal fer-lesal web bcn.cat/obertalfutur.

Alguns dels cursos que s’o-feriran al districte són un perquèels botiguers aprenguin a ferservir Instagram i Facebook, unaltre de decoració d’aparadorsd’hivern, un per aprendre a em-bolicar els regals de forma cre-ativa –ara que s’apropa la cam-panya de Nadal– i un altre perposicionar un comerç als nave-gadors web, entre altres.

RedaccióLES CORTS

La Fundació BCN Comerç es resigna a perdre Bargelona. Foto: Arxiu

Els botiguers tornen a l’escola

L’Obert al Futur és un programa gratuït. Foto: Ajuntament

Lleure | Bona acollida del contacontes al Pedralbes CentreEn el marc del mes que el Pedralbes Centre està dedicant a les famílies durant aquest setembre,dissabte passat la planta -2 del centre comercial va acollir una jornada de conta contes a càrrec

de Pep Duran, que va realitzar la seva actuació acompanyat de les il·lustracions en viu de Carme Solé. Dissabte hi haurà una nova jornada infantil, en aquest cas de cançons populars.


AVÍS IMPORTANT!

Fotografies de les instal·lacions de la Clínica Dental Esmail

c/ Joan Güell, 180 · Barcelona · Tel. 93 439 24 62

www.esmaildental.com

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que ne-cessiten tractaments amb im-plants. Li oferim el tractamenten condicions especials, prè-via revisió per avaluar les con-dicions de l’os.

Els interessats poden trucar

al telèfon 93 439 24 62 per ala revisió amb el cirurgià i ava-luar cas per cas.

El tractament és totalmentgratuït, només pagament del’implant i la funda. El finan-cem sense interessos.

Places limitades.

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que neces-siten tractament d’ortodònciaper a estudi fotogràfic. Oferim eltractament en condicions espe-cials.

Aparatologia gratuïta (la tèc-nica d’autolligats més moderna

del món), només pagament dela quota mensual del tracta-ment.

Interessats trucar al telèfon93 439 24 62 i reservar torn peravaluar els casos que els ne-cessitin.

Places limitades.

»Seleccionem pacients per a tractament d’ortodònciaper a projecte de freqüències fotogràfiques

» Seleccionem pacients per a col·locació d’implants

21 |

23 setembre 2015

Esportslínialescorts.cat

Una dècada després el femeníd’hoquei herba del Polo torna aregnar a Catalunya. El conjunt deJordi Alastrue va derrotar a la fi-nal del campionat català de Di-visió d’Honor, celebrat aquestpassat cap de setmana a Te-rrassa, el Júnior FC de Sant Cu-gat als penals per tres gols a u,després de finalitzar el partitamb empat. A semifinals, lesnoies d’Alaustre havien derrotatl’Atlètic Terrassa per dos gols azero. El campió femení de l’anypassat, el Club Egara, va ser ter-cer en guanyar el derbi de con-solació contra l’Atlètic.

Amb aquesta victòria, el Polofemení aconsegueix el seu 21è tí-tol en aquesta competició gaire-bé centenària: són les més anti-gues de l’hoquei herba estatal,

amb 59 anys d’història, en el casde les dones, i 95 en el cas delshomes.

Pel que fa als varons, el Polova finalitzar en tercera posició,després de caure a semifinals iderrotar a la final de consolacióel FC Barcelona. El guanyador fi-nal en categoria masculina va serl’amfitrió, el Club Egara, que vaderrotar els seus veïns de l’Ega-ra 1935 per tres a dos.

A la cita més important del’hoquei herba català hi va as-sistir el president de la Federa-

ció Catalana d’Hoquei, NarcísCarrió, que va estar acompanyatde diversos presidents de clubscatalans i del director del Con-sell Català de l’Esport, Gerard Fi-gueras.

Després de les finals es va ce-lebrar una festa on es va fer unhomenatge als jugadors cata-lans que a l’agost es van procla-mar campions d’Europa de Pa-rahoquei en una competició ce-lebrada a Londres. Entre els ju-gadors homenatjats hi haviaRaúl Sánchez, del Polo.

Instantània de les campiones. Foto: RC Polo

Les noies del Polo d’hoqueiherba, campiones de Catalunya» El conjunt de Jordi Alastrue derrota a la final el Júnior FC per 3 a 1

» En categoria masculina, els cortsencs van finalitzar tercers

Albert Costa representarà el districte al Correbarri

ATLETISME4L’extennista i di-rector del Trofeu Conde deGodó, Albert Costa, serà el padríde les Corts al Correbarri, lacursa que enfronta els 10 dis-trictes de Barcelona.

La prova, que se celebrarà eldiumenge 4 d’octubre, va serpresentada dilluns a l’AntigaFàbrica Damm amb la presènciade tots els padrins. També es vandonar a conèixer els colors de les10 samarretes dels competidors,que mostren símbols caracte-rístics dels districtes que repre-senten.

El recorregut de la cursad’enguany mantindrà el de lapassada, amb la sortida i l’arri-bada a la plaça del Mar. Aquestcircuit es caracteritza per sermolt ràpid, ideal per buscarmarques personals.

El gran rival a batre seràSant Martí, el districte que haguanyat les tres edicions del Co-rrebarri que s’han celebrat finsara. Per aconseguir-ho, el dis-tricte guanyador ha de classificarel nombre més gran possible decorredors entre els 35 primershomes i 15 primeres dones.

El Joventut les Corts començala lliga guanyant a domicili

BÀSQUET4Bona arrencada delliga per a les noies del Joventutles Corts, que van derrotar a do-micili el SESE per 45 a 49, en unpartit molt intens.

D’aquesta manera, les noiesde Sergio Manzano es col·lo-quen colíders, conjuntamentamb el Bàsket Almeda, el Jet Te-rrassa, el Grup Barna i el Ben-criada, que van guanyar els seusrespectius partits de la primerajornada de Copa Catalunya.

Aquest diumenge el Joventutles Corts s’estrenarà a casa da-vant del seu públic, on rebran elGrup Barna, que visitarà el pa-velló de l’Illa després de derro-tar el TGN Bàsquet per 47 a 43.

Enguany l’equip cortsenc hamantingut la plantilla de l’anypassat i només ha incorporat tresjugadores noves: Marta Miralles,Èlia Vives i Anna González. L’ob-jectiu de l’equip és aconseguirl’ascens de categoria.

El CSIO Barcelona d’hípica arrenca demà al RC Polo

HÍPICA4La competició perequips més importants del ca-lendari hípic internacional estàa punt de començar. El CSIOBarcelona, que una vegada mésinclou el Furusiyya FEI NationsCup, arrencarà demà a les ins-tal·lacions del RC Polo fins alpròxim diumenge, quatre diesdurant els quals els millors ge-nets del món mostraran les se-ves habilitats davant del públicbarceloní.

La competició està formadaper nou categories, sis de caràc-ter individual i tres per equips.

Una de les novetats d’en-guany seran un dels obstacles quehauran de saltar els genets par-ticipants: es tracta d’una rèplicade l’Hotel Arts i la Torre Mapfre,amb el peix daurat de FrankGehry a sota. A l’acte de presen-tació va participar l’equip olímpicespanyol d’hípica, classificat perals Jocs Olímpics 2016.

RedaccióLES CORTS

Albert Costa és actualment director esportiu del RCT Barcelona. Foto: Arxiu

Hípica | Jornada de portes obertes al CSIO BarcelonaAmb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran de dimarts que ve, les Corts

acollirà una caminada per a aquest col·lectiu per diferents indrets del districte.L’inici estarà ubicat a la plaça de Comas i acabarà als jarinds Bacardí. Per

participar recomanen dur gorra per protegir-se del sol i portar roba còmoda.

| 22Agendalínialescorts.cat 23 setembre 2015

[email protected]

AGENDA QUINZENALDIMECRES 30 DE SETEMBRE19:00 Concert de l’artista Maria Aguado, que pre-sentarà el seu nou disc, titulat Nuestro rincón./ Botiga FNAC de l’Illa Diagonal.

FINS AL 30 DE SETEMBRE18:30 Cicle de comptabilitat per a entitats, di-vidit en diferents classes que abracen temesde gestió econòmica d’associacions. Les ses-sions tindran lloc a la tarda al Casal de Jovesde les Corts.

DIMECRES 7 D’OCTUBRE19:00 Conèixer les Corts. L’Escola Racionalistadels Carrasquer, al carrer Vallespir. Una xerradasobre espais emblemàtics del districte de lesCorts. A càrrec d’Elsa Plaza. / Biblioteca CanRosés.

A PARTIR DEL 2 D’OCTUBREMatí-Tarda Quanta guerra. Dona i guerra civil.Mostra sobre com la guerra civil va trastocarla vida quotidiana i les expectatives de les per-sones, i de com es va mantenir la vida a la re-reguarda gràcies a les dones. / Centre cívic To-masa Cuevas.

FINS AL 17 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició Modernitat(s). Arquitec-

tura a Barcelona 1924-1975. Una mostra queté com a objectiu reflexionar al voltant del con-cepte de modernitat i comprendre l’efecte dela història a l’arquitectura. / Roca Gallery.

AVUI DIMECRES 23 DE SETEMBRE17:30 En el marc de la Festa Major del barri dela Mercè, se celebrarà una gimcana americana.Després, a la nit, hi haurà una sessió de mú-sica i ball. / Barri de la Mercè.

DISSABTE 3 D’OCTUBRE12:00 Lletra petita. Llibres a escena. El Taller

monstruós, a càrrec de Jaume Copons, es-criptor, i Liliana Fortuny, il·lustradora. Crea-ció col·lectiva d’una història mentre unail·lustradora dibuixa. / Illa Clot d’en Salvi.

DISSABTE 3 D’OCTUBRE9:00 Torneig d’escacs de partides simultànies enel marc de la Festa Major de les Corts. / Ca-sal de gent gran de Sant Ramon.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat plena de sensacions que fa-ran sentir els participants tan bé comquan ballen els gegants. Activitat in-clusiva i dirigida també a nens i nenesamb discapacitat. A càrrec d’Elisa-beth Ulibarri. / Biblioteca Can Rosés.

TallerUn collage sensacionalDm. 6 d’octubre a les 17:30

Conferència a càrrec de Walter Lübecki presentada per Esther Paredes, as-sessora del Rainbow Reiki Institute. /Botiga FNAC de la Illa Diagonal.

Una visió holística de la salud pel segle XXI

Ds. 26 de setembre a les 18:00

Tots els concerts del cicle arrencarana dos quarts de vuit de la tarda. El pri-mer dia, divendres dia 9, començaràamb el concert de Patricia de No i Cris-tina Casale. / Casa Bartomeu.

Cicle de tardorMúsica als jardinsA partir del 9 d’octubre

Partit corresponent a la segona jornadade Copa Catalunya femenina entre elJoventut les Corts i el Grup Barna. / Pa-velló de l’Illa.

Partit de bàsquetJoventut les Corts-BarnaDg. 27 de setembre a les 19:15

| 24 23 setembre 2015línialescorts.cat Pròxima edició: 30 de setembre

Linialescorts 105 ok

Documents

Transcript of Linialescorts 105 ok