rcgnat de R. Berenguer 1 i la revolia deismutanls feudals, la qual -no ho oblidem-segons I'autor francés tingué la sevaprincipal senya d'identitat en laprivatització de la fiscalitat i justiciacomtals. De fet, quan els titulare venen odonen els castelts termenats inclouensempre la fórmula "cum primiciis etdecimis earum termines", prou explicila.A mes, dins de cada castrum, es detectades deis inicis una superposició dejurisdiccions mitjancant la correctainterpretado d'un inslrument juridicaparegut a la documentado catalana alinals del s. IX i que, durant tot el s. X fareferencia univocament al dominiumsenyorial: l'alou. C. Batel ha verifica! lahipótesi plantejada per R. Marti a meitatdeis vuitania amb la qual el mite del "pelitpagés aloer" s'esfondrava. Reccntment,l'any 1997, el mateix autor ha publicat unestudi exhaustiu, que no fa mes queconfirmar la hipótesi de treball jaesmentada, on se'ns presenta nitidameni]'existencia al llarg del segle X d'un"regim alodial" nascut de la privatitzaciódel beneficium carolingi a fináis deis s.¡X.

C. Batet entén l'alou com a "unitatterritorial al voltant de la qual, i en elmarc del castell termenat, s'organitza eldomini de la térra en aquest territori"(p.64). És a dir, els castells termenats essubdivideixen jurisdiccionalmeni ena!ous, que poden pertányer sense capproblema a senyors que no tinguin res a

quals es perceben censos que, óbviament,recauen sobre els pagesos que hi treballenla térra. L' alodium, dones, és el piedomini sobre la térra -de fet sobre elspagesos que la treballen-, i no la plenapropielat, com demostren les mencions de"proprietas" en terres i vinyes que sonvenudes dins l'alou per particuíars.Veicm, dones, com els suposats "pagesosaloers" que s'aventuraven a "repoblar" lesterres conquerides no ho son tais. L'aloerés el senyor i, forcosament, ho ha de serd'una poblado anterior sobre la qual, i demanera violenta, ha estés el seu domini.l,a aprisio, dones, no és mes que lacohartada jurídica exhibida per aquestsquan algú -de fet els "allres" senyors, lesinstitucions eclesiástiques- intentavadiscutir els drets sobre un lloc determina!(pp. 68-9).

Treballs com els de Carolina Batetteñen el mérit d'optar per noves linees derecerca que, com hem vist, donen fruits -potser amargs per alguns- perd, sensdubte, estimulants per a la majoria. Creeque el millor servei que podem retre al'estudi de la Historia és compartir elsresultáis de les diferents proposleshistoriográfiques. no des del'eclecticisme que promouen els defensorsde la mort de les ideologies, sino des d'unesperit crftic on honesiedat i rigor passinper sobre de camarilles i servilismes.

VicenqRuiz

BISSON, Thotnas N. (ed.)Cultures of Power; Lordship, Status, and Process in Twelfth-CenturyEuropePhiladelphia: UniversityofPennsylvania Press, 1995. X+347 p.

En els darrers anys s'ha produll un procésde renovado en el camp de la historiapolítica, tant peí que fa a la metodología:om a les temátiques d'esludi, que ha

p b e á a e aport on d

les altres ciéncies socials, singularment lasodologia, 1'antropología política, la

mes980

Wim P. Blockmans evoques la necessitatd'una redefinició de l'estudi de la historiapolítica {"La nouvelle histoire politique",a L'histoire el ses méthodes (Actes du

Colloque Franco-Néerlandais,

Amsterdam 1980). Lille: PressesUniversitaires de Lille 1981 p 109 P l )és el de la historia del poder fin al puntd'arribar a identificar exclu ivamentl'análisi del polític amb la hi tona delpoder.

Respecte d aixó aquesta concepció haperinés l'extensió del polític a aliócultural, entes en el sentit antropológic delterme com un element me\ de la praan.a

1995. de Culture of Power un treballcoh lectiu de tretze as aig que recull enanglés, la major part de le ponénciespresentades a un cicle de conferencies decarácter multídi ciplinan orginitzat peímemores de! comité d estudia medicvalsde la Universitat de Harvard fCambndgeMassachusetts) que tingué lloc de I I a!

4 de maig de 1991 amb el títol gen ene de"Poder i Societat al egle XII (10501225)", El volum ha e tal coordinat peídirector d'aquest Líele el profes orThomas N. Bi son ben conegut aCatalunya per le seves aportación a lahistoriografía catalana obre m titucionspoliliques i fi calitat en el penodecompres entre mitjan egle XII i elsprimers anys del segle XIII es ent cabdalla seva obra Fiscal Accounts of Catatonía

under the Earty Counts-Kings, ¡I5I-I2I3

(Berkcley-Los Angeles: University ofCalifornia Press 1984)

Aig ne de les conferenciesde en I pade en la eunió de treball no

m ha e a el ca de la intervenció de5 II J F Id ng q e a parlar de h calManag men n F-ngl nd (1070-1170) o

1 a d Kenne h Pennington, que \d

Proccss and the Power of Ihc Princc",entre d'altres. Abséncies d'aquestapublicado que cal lamentar peí seusuposat interés i valor intrinsec.Contráriament. el treball del Prof. CharlesDuggan titulal "Papal Judges Delégateand the Making of <New Law» in theTwelfth Century" ha estat escrit ex

pot dtr-se, per tant, que el lector no té al'abast la tolalitat de les ¡ntervencions quereilment es van desenvolupar a la reunió,tot i I'important esforc de l'organitzacióde substituir-les per d'altres quecompartien una mateixa preocupació ambel programa dissenyat per aquesta reunió.

El volum s'obre amb unes breuspagine introductores del propi Th. N.Bisson, Introduction (p.i-8), que pretcnenpromoure l'estudi del poder en el egleXII "com a subjecle historie", quan vanesdevenir-se les prtmeres "formesprotoestatáis" de poder; des d'un ampliventall de perspectives (institucionalspolítiques, socials i culturáis). D'altrabanda, es destaquen molt succintament elsaspectes mes importams deis trebalKiplegats en aquest I libre.

A continuado, un primer bloc deponéncies tracta el tema de la nobleKi{Élites Oíd and New, p. 9-85), on s'aborda["actual debat sobre el problema de larelació entre la cavalleria i la noble a tanti nivel i conceptual com socialespecialmcnt els treballs de Ben|ammArnold i Dominique Barthélemy.

Theodore Evergates {WesternMaryland College), a Nobles and Knights

¡n Tweljih Century Europe (p. 11-35),qüestiona el carácter general itzador det'model dinástic" de l'estructura familiarbas at en la primogenítura, que nocontempla prou les excepcions a la normaocial i infravalora la diversitat d'actitudi

de les families nobles del segle XII, com

Medievalía 14, 1998 51

segmentado familiar i la circulado deisfilis menors de la germana. L'article deBenjamin Amold (Reading University,Engl.), Instruments of Power: The Profileand Profession of ministeriales withinGermán Anstocratic Society, ¡050-1125(p. 36-55). descriu l'ascens social deisministeriales alemanys -idenlificats ambuna "cavalleria professional"- entre 1050 i1225, des d'una cond i ció jurídica no ¡liureamb n ancions administralives imililars, a una "aristocracia de servei" oDienstade!, grácies a l'exercici militar deles armes. Peí contrari, DominiqueBarthélemy {Université de Paris XH-Valde Marne) a Casíles, Barons, and

a a o the Vendómois andNelghboring Regions m the Eleventh andTwelfth Ceniunes (p-56-68), planteja

critiq la"mutacionista" de G. Duby sobreorigens de la cavalleria (militia) comgrup social en els segles X i XIMScc se va fusió amb elsmembres de Taita aristocracia (nobiiitas)al llarg del final del segle XII i el primertere del segle XIII, argumentan!,mitjancant Pexemple, en aquesl cas, deI'aparen t oposició entre barons ivarvassors preseni a la documentado, lainexistencia d'una diferenciaciójerárquica entre ambdós grups, queforma ven una mate i xa clase social alsegle XI, i presentan! un model allernaliude la seva evolució histórica. GeorgesDuby (Collége de France), en la sevaponencia Women and Power (p. 69-85),1 ráela de determinar el grau departicipado de les dominae (dames ivídues nobles) en el poder politic en elnord de Franca entre 1050 i 1235. a partirdeis escrits deis moralistes i de laliteratura genealógica. L'análisi está

el de dueperspectives: l'esfera pública i I'esferaprivada, destacan! l'exclusió de les dones

del poder politic, només eren simplestransmissores i/o administradores de lapolestas, i la seva actuació i govern enl'espai doméstic.

Un segon bloc de ponéncies (Strategy.Means, Process. p. 87-199) es centra en lautilització política del drel i deisceremoials reíais.

Stephen D. While (EmoryUniversity), a Proposing ¡he Ordeal andAvoiding il: Strategy and Power inWestern French Litigation. 1050-1110 (p.89-123), analitza les diverses estratégiespolitiques que s'amagaven darrera de laproposta d'ús del judici per ordalia en laresolució de conilictes privats entre laics imonestirs a fináis de! segle XI. D"aquestamanera presenta la decisió personal delrecurs a l'ordalia bilateral com un mitjáefectiu per tractar de pressionar l'allraparí a evitar-la, i aixi poder treure unprofit táctic en el transcurs d"un plet. Unpanorama diferent l'ofereix GeoffreyKoziol (University of California atBerkeley), qui a Engíand, France, and theProblem of Sacraiity in Tweifth-CenturyRitual (p. 124-148) constata, d'una banda,la cominuliat deis rituals polltics desacralització monárquica litúrgico-cclesiástica durant el segle XII, malgratels intents de desacra I ització del poderreial endegats per la reforma gregoriana, i,de l'altra, l'aparicíó de nous elements desacralització regia amb la incorporadod'elements religiosos (la taumatúrgia) il'apropiació de referencies cavalleresques(l'ús d'esperons en les ceremonies decoronado reial i la subordinaciód'aquestes cerimonies a la ce le bracio detorneigs i cerimonies d'armar cavallers).A la segona pan de l'article, contrasta eldiferent desenvolupament deis rituals i lestécñiques retoriques en les monarquiesanglesa i francesa al segle XII: lesdiverses tendencies se cu 1 a r¡ izad o res de1 autorital política en la monarquía

52 Medievalia 14, 199S

normanda amb el predomini de laconcepcíó de la sacralitat de la reialesa ila caracterització ético-moral de lamonarquía angcvina. La contríbucíó deR.C. Van Caencgem (Université deGand). Law and Power in Twelfth

Cenlury Fianders (p. 149-171), estudiales estretes relacions exislents entre dret ipoder en el context historie de la greucris i política successória esdevinguda alcornial de Mandes els anys 1127-28 ambl'assassinat de l'infant comte Caries elBo. centrant-se en la relació dialécticaestablerta entre societat i organitzaciópolítica. Destaca básicament tres aspectes:a) la contradicció enire la subjecció feudali la independencia política en la figura delcomte de Flandes, inmers en la pirámidefeudal com a vassall del reí de Franca; b)la virtual desaparició de la servitud enHandes amb el desenvolupamem del'autonomia urbana; c) la subsiitució delvell sistema d'ordalies peí5 judias ambtribunals i un rtou sistema d'indagació: laueriíos scabinorum. Per últim, l'aportacióde Charles Duggan (University ofLondon), Papal Judges Delégale and ihe

Making oflhe «New Law»in Ihe Twelfth

Cenlury (p. 172-199). ressalta laimportancia del paper jugat pels jutgespapáis delegats en la difusió iconsolidado del dret canónic medieval entot l'Occident caiólic durant la segonameitat del segle XII a través de la prácticajudicial quotidiana

L'últim bloc de ponéncies {Culture

of Power, p. 201- 328) versa sobre Jesdiverses estratégies di tur ive entorn delpoder, lextuals (literatura, llenguatgeexégesi bíblica) i iconográfiques, en tantque mostren clarament uns objectiupolkics molt concret

En Sacred Sanctions for Lordshp (p.203-230), John Van Engen (University ofNotre Dame) s'ha central en 1 imlisisemantico-histórica de J t^ ulucío dtl

diferenis significats i connotacions que varebre el concepte de domini (senyorial) odominium en les diverses reflexions idebats eclesiológics de ti pus conceptualdeis autors eclesiástics deis segles XI iXII, per tal de donar nom i legüimarideológícament, amb referénciesteológiques reinierpretades, les novessiluacions de poder polílic i económic ques'estaven desenvolupant. A continuado,John W. Williams (University ofPittsburgh), a León: The Iconographv o/a

Capital (p, 231-258), ratifica la tesi de lapenetrado de l'art románic en la zonacastellatiolleonesa a partir de ]'es tretarelació amb Cluny duranl el regnat deFernando I i proposa la hipótesi delcarácter programátic de la produccióartística de ¡'época de Fernando I, com aexpressió del poder regí, al voltant de laidea "imperial" de la capiialitat I leonesa,la construcció dinástica del panteó reíal enl'església palatina de Sanf Isidor id"algunes obres miniades i d'orfebreriapatrocinades peí mate i x monarca. Laponencia de Laura Kendrick (RutgersUniversity), Jongleur as Propagandist:

The Ecclesiasiical Politics of Marcabru's

Poetry (P- 259-286), analitza la dimensiópropagandística d"alguns poemes lírics enMengua vernacla atributts a Marcabrú i laseva relació amb la divulgado de les

stiqu refon

:nyoimoralitat sexual de la conduct;

condemna de l'adulteri, mitjanci

d'ir Icgitimitat i amenaces de malapublicitat. En una perspectiva relacionadaamb aquesta, a Courtliness and Social

Change (p. 287-309), C. Stephen aeger(University of Washington) realitza unrigorós esforf hermenéutic, moltuggerent des del punt de vi ta

metodológic. central en l'analisi de I u

alternatiu, el de la cavalleria. en uncontení de transido d'una socielaiguerrera a una societat corlesana, al segleXII. La tesi central reposa sobre laconvicció de l'existéncia d'una relacióentre text i acció, que es manifesia en unamlmesi de comportaments socials en quéla societat imita la literatura. Finalment,Philippe Buc (Stanford University). a«Principes gentium dominantur eorumnPrincely Power Between Legilimacy andIllegitimicy in Twelfth-Cenlury Exegesis(p. 310-328). examina les diferentsposicions deis exégetes bíblics del segicXII de! nord de Franca sobre la qüestiódel poder politic en relació ais lemes de lajustificació de la dominatio, la disputa depoders entre regnum i sacerdotium, i lesrelacions de poder entre el prínccp i elsseus súbdits, posanl en relleu lainterpretació igualitarista iantimonárquica de Pere el Cantor i el seucercle, oposada al principi jerárquicpropugna! per l'exégcsi mendicant delsegle XIII.

Unes conclusions fináis (p, 329-331)redactades per l'editor del presenl volum,el maieix Thomas N. Bisson, insisteixenen la necessitat d'aprofundir en elconeixement de la naturalesa i la prácticadel poder polílic en totes les sevesdimensions, des de diferents disciplines iámbils temátics.

Aquest lübre, com pot apreciar-se, ésel resultat d'un recorregut heterogeni,pero certamen! unitari. Els textos quecomponen aquest ¡libre tracten qtlestionstan diverses com la legitimitat del poder,el suport ideológic, l'imaginari politic o el

canvi social, entre d'altres. Tanmateix,recíprocatnent. el nexe teóric comúexisten! en els treballs compiMats espresenta, d'una manera mes o menysdifusa, sota la perspectiva de la Teoria del'Acció Social: una historia centrada enl'acció intencional deis seus agents, demareat carácter social. Definida així. lanoció de l'acció ha permés obrir un vastcamp nou a la recerca amb lamultiplicado deis objectes particulars,l'estudi deis quals ha esdevingut aleshoresadient: el rerafons ideológic de lesdiverses formes de poder, els cañáis dedifusió de les doctrines poI ¡tiques i lesjustificacions deis actors polítics. End'altres paraules. es tractaria, dones,d'una aproximado cultural a alió polítiei/o social.

En definitiva, els diversos treballsaplegats en aquest volum donen una bonaidea de l'ampli marc d'análisi temáticdesenvolupat per la historiografía recenten aquest camp de recerca, des dediferents ámbits del coneixement. Calesperar que la seva publicació serveixid'estimul per a incentivar futuresinvestigacions semblants, especialment enel context espanyo!. En aquest sentit, ienmig d'un panorama forca ensopit,caldria destacar la tasca de reno vació deisestudis d'hislória política realitzada, ambmoli de mérit. peí prof. José ManuelNieto Soria i el seu equip d'investigacióen l'ámbit de la monarquía castellanabaixmcdieval, que ha estat un pasendavan! molt important i necessari.

Javier Robles Montesinos

CABAÑERO SUBIZA, BernabéLos Castillos Catalanes del siglo X. Circunstancias históricas ycuestiones arquitectónicas.Zaragoza: Institución (Fernando el Católico», 1996. 356 p.