7/29/2019 25 -gener- 2009

1/22

1

3a poca - nm. 25 -gener- 2009

Emporion desitja Bones Festes a tots els lectors.

Editorial

Dos anys

Aquest gener de 2009 Emporion, el peridic mensual de Torroella de Montgr i delBaix Ter, arriba al nmero 25 i compleix els primers dos anys de la seva tercerapoca. I ho fa amb el mateix afany i esperit de servei amb qu va comenar ja lany1915!

Pensem que de bon principi i fins ara hem anat acomplint bona part dels objectius

7/29/2019 25 -gener- 2009

2/22

2

que ens havem proposat. Hem mantingut el nostre comproms ciutad, ens hemcongratulat de les iniciatives positives i hem denunciat, modestament per ambcontundncia, all que perjudica el Baix Ter, des de la pedrera dUll, el pobre cabaldaiges del Ter o lamenaa duna enorme i incomprensible variant al pont, fins adetalls aparentment insignificants, com pintades a la Resclosa o deixadesa davant

heures que es mengen pedres nobles. Ho hem fet amb editorials, articles, acudits,fotografies, vdeos.

Hem acudit i collaborat, fins on ens ha estat possible, en actes populars otradicionals de la vila, com ara a la Fira de Sant Andreu, els anys 2007 i 2008, o nhempromogut daltres, com la plantada del nou xifrer den Navarro.Anant ms enll de la preocupaci pels afers locals, els nostres articles shan obert ala consideraci de les grans qestions globals del pas o del mn, com la immigraci,el neoliberalisme, la prostituci a les carreteres, leducaci, la integraci europea, lacrisi financera, la religi, i molts altres.

Tanmateix, no hem oblidat les pgines festives, sensibles, amables, dedicades a lesnostres festes, els nostres arbres, les nostres tradicions, la nostra histria, elspaisatges, els personatges.

Conseqncia dels esforos que, com diem, arrenquen del 1915, el nostre peridicha rebut el reconeixement de la Medalla del Montgr de lany 2008, que ens emplena

de satisfacci i ens estimula encara ms.

De cara al futur, intentarem mantenir i augmentar lexigncia de qualitat decontinguts, i anirem adoptant les millores tecnolgiques que facin ms moderna lapresentaci, mentre es mantingui fcil i agradable la lectura.

Finalment, ens complau anunciar que estem a punt de constituir-nos en AssociaciEmporion, oberta a tots els torroellencs que vulguin participar de les nostres illusions

i collaborar a la millora del peridic i a la seva permanncia per molts anys ms.

Consell de redacci

Noticies

Finanament: recta final? Quan llegireuaquestes lnies shauran exhaurit els

pocs dies que quedaven per arribar a un

acord. Tindrem una notcia certa ja quede lentrevista feta entre Zapatero iMontilla no en sabem pas res.s notcia, en molts diaris, aquests ltimsdies (vegeu a Internet): El Balance

7/29/2019 25 -gener- 2009

3/22

3

econmico y regional, elaborat perFuncas, Fundacin de las Cajas deAhorros. Datos del perodo 2000-2005. Ien destaquen tres:I - Les quatre provncies catalanes

figuren entre les 9 ms cares dEspanya:1a Barcelona, 2a Girona (les duesprimeres!), 7a Tarragona i 9a Lleida.II - Viure a Barcelona costa un 24% ms

que si ho fssim aBadajoz.III - Les difernciesrelatives de nivell

de

desenvolupamentqueden corregides per lefecte delspreus i de les transferncies de lEstat.

Premi a Josep Lloret i Collell atorgat perla Fundaci Llus Carulla. Creada lany1973, aquesta fundaci, que treballa perpromoure la

llengua, la culturai els valors queconfiguren lasocietat catalana,ha atorgat un delsseus premis aJosep Lloret, per la seva tasca.Promotor de la creaci de JoventutsMusicals de Torroella de Montgr, t

cura de lorganitzaci del FestivalInternacional de Msiques, del qual nsel director artstic i gerent. Hocompagina amb la direcci artstica delCicle AUDITORI XXI de l'Auditori deBarcelona i tamb s el director delFestival de Msiques Religioses del Mn,de Girona, pioner a l'Estat Espanyol.

Des dEmporion ens en congratulemvivament. Felicitats.

Santa Llcia. La Festa Major dhivern delEstartit. Una festa amb llibre, gegants,

msica i ball. Donem, des dEmporion, lams cordial benvinguda a la segonaedici del Llibre de la Festa Major deSanta Llcia i lhi desitgem que perdurien el temps, com a smbol de la nostracultura, de les qualitats dun trosmeravells de la nostra Costa Brava, ique segueixi les petjades den Xiscu i laRemei, els gegants,que ja han complertel seu desaniversari.La programaci,molt extensa, incloamissa solemne ambacompanyament delgrup Empord Fusi

a lesglsia de SantaAnna, cants populars amb els Passarells,sardanes i concert de msica clssica icatalana amb la cobla-orquestraMaravella i ball amb el grup EmpordFusi.No podem oblidar la festa dhomenatgea la vellesa al Panorama, ni larepresentaci de lobra de teatre

Polticament Incorrecte que varenorganitzar els Penjats pel Teatre.Feli Festa Major dhivern!

El tanatori es comenar a construir aprincipi del 2009. A principi danysiniciar la construcci del tanatori,contractat amb lempresa Funerria

Poch - Grup Memria, en el mes de juliol

7/29/2019 25 -gener- 2009

4/22

4

de lany 2007. Problemes urbanstics hanretardat el projecte, que ara estpendent de rebre linforme favorable dela Comissi dUrbanisme.

Estar situatdavant delentrada delcementiri i,amb una

superfcieconstruda

de 375 m2, comptar amb sala despera,dues sales de vetlla, sala de cerimnies iserveis.

Un equipament necessari per alstorroellencs, que avui han danar al de laBisbal.

L'Ajuntament de Torroella de Montgr ilenderroc del passeig Martim de la

Pletera.Per agilitzar el projecte derestauraci ambiental dels ecosistemes

costanersde la

Pletera,sha

encarregatel projecte

ambiental, que havia de redactar elservei de costes del Ministeri de MediAmbient, a Xavier Quintana, responsabledels dos projectes europeusmediambientals que han permsrecuperar aiguamolls i diverses zoneshumides a l'interior.Tramitat el projecte ambiental, es podrtreure a licitaci l'enderroc, que t un

pressupost de prop de 2 milions d'euros.

El Ministeri de Medi Ambient tpressupostat per al 2009 una partida demig mili d'euros per a l'adjudicaci il'inici de les obres.L'espai desurbanitzat formar part del

Parc Natural del Montgr, les Medes i elBaix Ter, al que shan presentat prop de1.500 allegacions al seu projecte.

Els tres de Xauxa amb retocs nadalencs!Quina taula tan ben parada de dames icavallers. quina taula tan ben paradaque la Mare de Du hi s. Estrofa ambqu David de la Higuera, Ramon Manenti Robert Pellicer varen iniciar el seurecital de canons tradicionals catalanes,de taberna, cobles i romanos, picantons

alguns i unxic erticsaltres. I, enveritat, queera ben

parada lataula, quearrodoniren amb havaneres i nadales.Conforta avui sentir un conjunt jove, queompl de gom a gom un espai de canQuintana Museu de la Mediterrnia ambun repertori que molts dels assistentstarallejaven a sota veu.Perfecta felicitaci de Nadal!

Confernciacolloqui La novafeminitat i la nova

masculinitat .Tingu lloc alauditori de la

Casa Pastors, a crrec de Marina Subirats

i Joan Margall. Es va fer arribar als

7/29/2019 25 -gener- 2009

5/22

5

assistents el MANIFEST DEL 25 DENOVEMBRE DEL 2008 sobre LAVIOLNCIA MASCLISTA: UN PROBLEMADE TOTS I DE TOTES, amb motiu del Diainternacional contra la violncia envers

les dones.En la conferncia sexposaren conceptesmolt clars sobre el necessari canvi en lamasculinitat i tamb en la feminitat.Lamor s possible si els homes canvien, itamb les dones. De la necessitat desaber, amb independncia del sexe; de ladiferncia generacional, del company,amb lhome que deixava la cura de la

mare per la no menys amatent de lamuller; lamo, el senyor, lautoritat. Aixcom dades sobre la composici de lesfamlies; avui als Estats Units on nomsun 7% estan formades per un home, unadona i llurs fills, de tots dos. La resta, el93%, sn famlies monoparentals,famlies reconstitudes amb fills dun, de

laltre i/o de tots dos; del mateix sexeamb o sense fills, propis dun, de laltre oadoptats.El colloqui fou extens, molt interessant ies conclogu amb un pica-pica i cava.

El cor de noies de lEscola Municipal deMsica de Torroella de Montgr canta alAuditori de Girona. El diumenge 21 de

desembre vatenir lloc alauditori deGirona elconcert Fi deGira depresentaci de

lltim disc de Gerard Quintana TreuBanya 2008. El cor de noies de lEscola

Municipal de Msica de Torroella vaacompanyar una de les canons delrecital que porta per ttol Nadala. Aquestmateix cor ja havia acompanyat lamateixa can quan, el 2007, es va

enregistrar el CD.

LAgrupaci Sardanista Continutatcelebra la seva festa anual. LAgrupaciSardanista Continutat ha celebrat la

seva festa.Missa,

sardanes a laplaa de la Vilai dinar degermanor.

La nostra felicitaci i el reconeixementper la tasca, no gens fcil avui, quedesenvolupen al mantenir viva la tradicisardanstica de Torroella de Montgr.Laudici de sardanes es va concloureamb la den Vicen Bou, Torroella Vila

Vella, i en la seva repetici es form unanica i gran rotllana que ompl tota lacircumferncia de la plaa, acabada ambun visca que desitgem perduri en eltemps.

La Fira de Sant Andreu i Emporion. Novolem acabar aquestes notcies que

enceten lany nou, el

2009, sense fer constarla presenciadEMPORION a la Firade Sant Andreu. Hi vaocupar un estand persegon any.Volem agrair des daqu

a les moltes persones que shi acostaren

les paraules dencoratjament en la

7/29/2019 25 -gener- 2009

6/22

6

prossecuci de la nostra publicaci.Varen ser moltes les que ens deien: Jotamb us he llegit.

Grcies per la vostra acollida!

Una llevantada fora de mida. Lallevantada del dia de Sant Esteve, serrecordada. Segons informacions difosesper TV3, en Josep Pasqual de lEstartit,que fa 38 anys que t cura delobservaci meteorolgica, tenregistrades totes les dades i scorresponsal dels Serveis Meteorolgics,no t constncia de cap altra de tanforta. Embarcacions destrossades, tot unferri embarrancat... Les destrocesmaterials han estat quantioses a tota laCosta Brava. A lEstartit, milers de peixoshan mort llanats per la fora de lesonades sobre la platja. A ms, shanprodut tres morts a Catalunya i un a

Valncia. Esperem que fets com aquestno es repeteixin en el futur

Llegendes torroellenques.Santa Caterina i el seu pou

Lany 1672 Andreu Sbat, fill de Torroella

i notari de la vila, va escriure un llibre

devot dedicat a Santa CatherinaAlexandrina venerada a la muntanya del

Montgr. Segons Sbat, tres ermitans,Bartomeu Cabotas, Pere Tarasc iBerenguer Desgell, desprs d'haver

abandonat la muntanya de Montserrat,ja que no s'hi trobaven prou b, per talde servir Du, haurien cercat un llocsolitari, apte, suficient, i cercades moltesmuntanyes i terres trobaren el llocacomodat, i aix fabricaren una Capella iErmita sota la invocaci de dita santaCatherina verge i mrtir.... Era amo isenyor daquell territori el rei d'Arag,

que els don el seu suport i li agrad quevolguessin dedicar la capella alanomenada santa. La construcci de lesobres es va iniciar lany 1392 i les vanfinalitzar lany 1405.

Segons Andreu Sbat, s'ignora si primer

fou construda la imatge de la santa o eltemple que li s dedicat. Sbat explicaque he sentit dir que la imatge foutrobada en una cova, sobre la quals'aixec desprs la capella [...] i que alll'haurien amagada alguns devots, entemps que els moros s'apoderarend'Espanya. De qualsevol manera,

Andreu Sbat indica que Du inspir els

7/29/2019 25 -gener- 2009

7/22

7

ermitans perqu vinguessin a construir lacasa en aquest lloc, on hi havia la imatgeamagada, tot destacant, d'altra banda,que molts sn els privilegis que reis ipapes concediren al nostre santuari;

entre ells, el que don l'emperadorCarles Quint (sic), que atenent al llocestril on era construt i la pobresa d'ell,i perqu fossin ms ben rebudes lespersones que all acudien, conced, perfer-hi obres, llicncia per demanaralmoina per tot el Principat de Catalunyai comtats del Rossell i la Cerdanya.

Caterina Albert i Parads, coneguda coma Vctor Catal, immortalitz lermita deSanta Caterina a la famosa novellaSolitud, publicada per primer cop l'any1905, i traduda, ms tard, als idiomesms importants del mn. Vctor Cataldescriu ... un pati enrondat daltresparets i enganxat

a una casa; enmigdel pati el brocaldun pou; al fons,una gran arcada, ial costat delarcada, en unangle del pati,una escala depedra picada...

Posats a contarhistries, diu que qui encerta amb unamoneda el cistellet que hi ha vora elmosaic que representa la imatge de lasanta, situat en una capelleta, no gairelluny de lentrada del pati del pou, escasa aquell mateix any.

I quan jo era petit, dentre les llegendes

que envoltaven lermita, nhi havia unaque explicava els misteris de la vida: aTorroella els nens i nenes no venien dePars ni els portava cap cigonya, tots itotes venien del pou de Santa Caterina.

Jaume Bassa

Viatjar

Som la primera generaci, desprs de les800 que ens han precedit, que vivim elfenomen de la mundialitzaci. En el

segle XIX es necessitaven 80 dies perdonar la volta al mn i avui podem esmorzar a Torroella, dinar a Pars i sopara Nova York sense problema. Els viatgesde baix cost han facilitat encara ms elsdesplaaments, per no sempre sen faun bon s perqu tancar-se a la platja deCancun no ofereix gaire res ms de nouque all que hom troba a lEstartit. Els

avions sn uns dels principals emissorsde CO2 i val la pena no caure en elsabusos que en fem actualment. El 94 %dels humans no han pujat mai en unavi. Imaginem-nos qu pot suposar eldia que tothom reivindiqui fer-ne lsque ara en fem els dels pasos rics!

Alguns viatgen perqu estan convenutsque aquesta prctica els dota daix queen diem tenir mn, per el viatge pelviatge no s pas cap garantia de res; sifos aix, els ms avantatjats serien elsrevisors de tren. Hi ha moltes maneresde viatjar i quan ho faig no puc evitarobservar les reaccions dels altresviatgers. Mhe passat fora estones a la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num25/victor.jpg','Solitut%20de%20V%C3%ADctor%20Catal%C3%A0',450,580,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num25/victor.jpg','Solitut%20de%20V%C3%ADctor%20Catal%C3%A0',450,580,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num25/victor.jpg','Solitut%20de%20V%C3%ADctor%20Catal%C3%A0',450,580,1,0);

7/29/2019 25 -gener- 2009

8/22

8

sala del Louvre on sexposa LaGiocondacomprovant la pluralitat de reaccionsdavant daquesta obra singular. Hi ha quino t la ms mnima capacitat decontemplaci, admiraci, crtica, etc. En

lloc del plaer de lanlisi calmat, massasovint lnic contacte que es t davantun monument, paisatge, etc., s a travsdels visor de laparell fotogrfic!

Una de les moltes maneres dagrupar lespersones s segons la tendncia quetenim a la quietud o a la mobilitat. Emreconec ms entre aquests segonsperqu magrada viatjar i, tant s aix,que el nomadisme seria la meva formanatural de viure. Den que el turismeha esdevingut un fenomen de masses, sprcticament impossible fer estada adeterminades ciutats emblemtiques. Laprincipal preocupaci de lalcalde deFlorncia s aconseguir que no hi vagi

tanta gent i Barcelona est patint unasobrecrrega evident. Ms que no pas laquantitat de turistes, s el seucomportament el que pot resultarinsuportable, per aix t fcil soluciperqu encara hi ha magnfics llocsrelativament tranquils que estan fora deles rutes massives.

Viatjar s descobrir i aix no t res aveure amb la quantitat de quilmetresque un es desplaa. Hi ha viatgesfabulosos molt propers al lloc deresidncia habitual i el millor viatge quepodem iniciar s al nostre interior. Qui tla valentia daventurar-se a aquest viatgeformidable, t la garantia que cap viatge

exterior esdevingui una operaci de

distracci per evitar enfrontar-se a lessorprenents descobertes que suposalanlisi dun mateix.

Joan Surroca i Sens

Festa de Santa Caterina

Avui diumenge, 23 de novembre de lany2008, comeno aquest article pelsrecords que aquesta diada em porta. Jafa dos anys que no pugem, el meu homei jo, pel cam de la muntanya del Montgr

per anar a lermita de Santa Caterina.Lltima vegada que hi vaig pujar vaigcansar-me tant que els treballs van sermeus per arribar al coll de la Creu;desprs, la baixada ja va ser fcil. Aixem va fer pensar que calia acomiadar-me daquell cam que tantes vegadeshavia fet i que, fins als ltims anys, haviapujat amb facilitat i amb illusi. Vaigpensar que ja no podria veure msaquell paisatge que jo tant admiravaquan pujvem la muntanya.

Quan arribvem a la primera capella,que bonic que era parar-te un moment imirar el nostre poble i els seus bonicsentorns! Desprs, una mica ms amunt,

7/29/2019 25 -gener- 2009

9/22

9

la segona capella, on valia la penatornar-te a parar i continuar admirant elpaisatge, que ja oferia una visi msmplia de tota la plana, i des don es veiatamb la corrua de gent que anava

pujant pels corriols de la muntanya, ambles diversitats de vestimentes i colors.Ho recordo tan b i era tan bonic! Iseguint amunt calia agafar fora perafrontar potser el tros ms difcil depujar, fins a la Creu. En aquest punt hi hala millor vista de tot el cam. Quinabellesa! Tota la plana de Torroella, jaamb alguns camps sembrats semblants a

immenses i verdes catifes; part delEstartit, el mar, les muntanyes deBegur, els pobles dUll, Gualta,Fontanilles i Llabi, i el nostre agnic riuTer, que, malgrat tot, ens estimem. I percompletar la panormica des daquestindret, el paisatge meravells de tot elvessant nord: Bellcaire, lEscala, el mar...

De tot aix em vaig haver dacomiadardes dall dalt aquell dia.

Per em queden els records. I quantsrecords, de tots aquests anys que hi hepogut pujar! Jo no hi faltava mai, enaquesta festa. Per recordo moltespecialment un any que hi vam pujaramb el pare duna de les meves amigues,

en Miquel. Era molt aficionat a la cacera,

i es coneixia molt b aquestesmuntanyes. En Miquel va convidar-nos asortir de casa de bon mat per anar aesmorzar al castell del Montgr iaprofitar per veure sortir el sol des dall

dalt. No cal que us digui la illusi queens va fer laventura. Tindrem uns tretzeo catorze anys, aix que totes pujvemlleugeres i estvem encantades amb elmisteri de sortir gaireb de fosc.

Vam arribar al castell quan el sol encarano havia sortit, aix que no ens vamperdre cap detall. No oblidar mailespectacle que vam presenciar: el marquiet, pla, adormit..., mentre escomenaven a veure els reflexos del solque, ben a poc a poc, sortia de lhoritz,majestuosament, com si duna cosairreal es tracts, i illuminava tot el maramb aquells colors taronges que desprsquedaven esvats amb el blau de laigua i

del cel. Impressionant! Semprerecordar la visi daquell mat a dalt delcastell.

Aqu va comenar el dia. Llavors, tot vaser arribar a lermita, anar a tocar lacampana, anar a veure en Manelet iposar-li un cntim a la m, anar a missa,ballar dues sardanes, dinar amb els

pares, oncles i cosins... I desprs de dinari abans que es fes massa tard agafar elcam de tornada i pujar una altra vegadaal castell per poder baixar pel Pedrigolet(abans hi havia molta pedra i shirelliscava molt b). Era el ms divertit, isegurament ens hi fiem lesespardenyes, encara que les

estrenssim. Arribvem a casa cansades,

7/29/2019 25 -gener- 2009

10/22

10

s, per contentes i felices pel dia quehavem passat!

Merc Pags

Possible soluci a la crisi

Diaris, revistes, emissores de rdio,televisi... ens parlen gaireb cada diade la crisi, de la seva magnitud, de lesseves manifestacions, de la sevagravetat, de la seva durada, etc. A ttoldexemple, ara mateix tinc sobre la taula

aquests titulars de diaris i revistes:Prop dun mili daturats no cobren capmena de prestaciNoms dos dels tres milions dedesocupats registrats al novembrepercebien el subsidiLatur es desboca i registra lincrementms alt dels ltims dotze anysDavant la crisi:esperana, solidaritat iacci comunitria

Est por llegar lo peor de la crisis?Otra agenda frente a la crisis

Las verdaderas vctimas de la crisisContra la crisis, estilo y sostenibilidad

Esperem i desitgem que les respostessocials i poltiques a la crisi siguin les ms

adients i eficaces.

Personalment, matreveixo a suggeriruna possible resposta. Noms spossible una resposta real a la crisi desde la POBRESA.

La Bblia parla de dues formes de

pobresa:a) Hi ha una pobresa conseqncia de lainjustcia humana i de lorganitzaciinjusta del nostre mn i de la societat. Elcapitalisme s una mquina de generarpobresa. Du abomina daquestapobresa i reclama als seus seguidors quelluitin contra la pobresa per fer-ladesaparixer.

b) Hi ha la pobresa que ens dignifica,ens eleva, ens ennobleix, ens enriqueix is la pobresa de compartir, de lasolidaritat. Aquesta pobresa bblica ensencamina cap a la igualtat i la fraternitat,i s la pobresa que Du beneeix. s lapobresa que assenyala una de lesbenaurances: Benaurats els pobres enlesperit...

En aquesta segona pobresa cal situar laresposta a la crisi. Noms empobrint-nosfarem cam cap a la soluci de la crisi.Hi ha dos camins per viure i fer realitataquesta pobresa:

1. Donar suport i ajudar les institucions

que lluiten eficament contra la

7/29/2019 25 -gener- 2009

11/22

11

injustcia: Critas, Intermn, etc. Sninstitucions amb una llarga trajectriadatenci als ms necessitats. Donant-hiel nostre suport i ajut concret fempossible la soluci. Empobrint-nos

nosaltres, enriquim qui ms honecessita.2. Des de plataformes diverses (peractitud de fe, perqu som persones debona voluntat i voldrem que les cosesanessin ms b, per sentit de solidaritat,perqu volem un mn ms fraternal ijust, etc.), donem un cop de m a lesvctimes de la crisi. No costar gaire

trobar aquestes vctimes. I caldr portar-los un ajut concret. Ens fem pobres pertal que els ms desfavorits ho siguinmenys. Es tracta que nosaltres tinguemun xic menys per tal que les vctimes dela crisi tinguin un xic ms.

Ser solidaris avui vol dir viure sbriament

per poder compartir el que som i el quetenim amb els ms necessitats. Hemdexercitar la virtut de la compassi (que vol dir patir amb els que pateixen).No s just que nosaltres tinguem tant i

altres, tantpoc. Ens

hemdigualar.

Respondre alactual crisiens far ms

dignes, ms rics, ms lliures i ms felios.Aquest raonament no s un sermpiets, sin que voldria assenyalarpistes per fer front a la crisi, ajudar aprendre conscincia que podem i potserdevem aportar el nostre granet de sorra

per millorar el nostre mn i la nostrasocietat

Vicen Fiol

La realitat europea i mundial de lacrisi

La crisi financera i econmica que estemvivint ha condicionat lagenda de la UEdels darrers mesos, per passar a ser lapreocupaci central de les institucionscomunitries i dels governs dels estatsmembres. Shan fet reunions dalt nivellentre governants europeus i tambentre la UE i daltres estats, com la Xina iRssia, dinfluncia mundial. Lobjectius aturar la crisi financera i trobarsolucions per rellanar leconomia.Finalment, els estats membres han vistque la soluci passa per accionscoordinades, ms que per intentar

solucionar els problemes cadasc a laseva manera. De fet, ha sigut aquestaposici coordinada la que sha defensata la Cimera de Washington per la UE ipels estats europeus presents, i hanapostat per una major regulaci delsistema financer. Aix, a les conclusionsde la Cimera shi nota la influnciaeuropea, ja que saposta per ms

control, ms regulaci, ms poder pelFons Monetari Internacional, endefinitiva, per establir unes normes queevitin lespeculaci sense control que hasuccet, principalment als Estats Units ique han provocat la crisi en la qualestem immersos. De fet, per, lesconclusions de la Cimera van ms en la

lnia dactuaci, que no pas en lacci

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num25/logonou.jpg','C%C3%A0ritas',450,298,1,0);

7/29/2019 25 -gener- 2009

12/22

12

concreta, perqu fins a finals dabril nohi haur accions concretes. Sembla quela situaci dinterinitat en qu es troba elgovern dels EUA no has perms anarms lluny i ms veient que les primeres

mostres del nou president no van,precisament, en la lnia de lactual.Tamb hem pogut constatar que Obamadna suport en general a les conclusionsde la Cimera, per la veritable influnciade lequip del nou mandatari es veur apartir de finals de gener. I s en aquestescenari que la UE hi t molt a dir, ainfluir i a fer, tot i que noms ho podr

fer si va unida, sense escletxes. Estemdavant una oportunitat important

perqu laUni

Europea espresenti

com unaunitat

poltica,davant unconflicte, la crisi que vivim, dabastmundial.

La realitat de les dades econmiques,corresponents al tercer trimestredenguany, confirmen els pronsticsnegatius i han situat la zona euro al

llindar de la recessi. En aquesttrimestre, el Producte Interior Brut (PIB)de la zona euro ha disminut un 0,2 %respecte al trimestre anterior, fet queimplica el decrement del PIB durant dostrimestres consecutius. Pel que fa alestat, Alemanya acumula una novabaixada de 0,5 % i Itlia tamb est enaquesta lnia. I pel que fa a lEstat

espanyol, en aquest tercer trimestre hatingut un creixement negatiu del 0,2 %,per primer cop des de ms de deu anys.De fet, les previsions per al 2009 no sngens esperanadores, ja que es preveu

un decrement del 0,5 % del PIB, a la zonaeuro, amb increments tamb de latur,de manera que es constata que la crisiencara no tocar lany que ve. I pel quefa al planeta, lOCDE ha publicat quelactivitat econmica disminuir un 0,9 %al Estats Units, un 0,1 % al Jap. Per altrabanda, les previsions de latur en elsestats membres de la UE, lOCDE els

situa en un 7,2 % en 2010. Veiem, doncs,que les previsions de leconomiaeuropea i mundial no sn gensfavorables, de manera que els governs itots els actors poltics, socials ieconmics, el millor que podrien fer scercar posicions de consens amb lafinalitat de trobar sortides a la complexa

situaci que ens trobarem en el futurimmediat i, ms, si tenim en compte queprovenim dun cicle econmic expansiude fa ms de quinze anys, en el qual totsens hem acostumat. Ara toca que lainversi pblica arribi on no hi potarribar la privada, amb la finalitat queleconomia no saturi i tamb tocaestablir unes normes concretes, que ja

shan visualitzat a la Cimera del G-20,que evitin els excessos especulatius icohesionin i regulin, en un marc dellibertat, les relacions econmiques ifinanceres.

Xavier Ferrer

7/29/2019 25 -gener- 2009

13/22

13

La crisi i el quart mn, unbinomi de difcil soluci

La pobresa

La pobresa ha experimentat un canvifonamental. Ja no est formadasolament per ancians, malalts,discapacitats i gent del camp msprofund, obligats a anar-sen a lesciutats, sense formaci ni preparaci.Avui shi integren persones en edat icapacitat per treballar, que no tenenfeina o tenen feines inestables; de msde 45 anys; joves sense feina, o que mainhan tingut; famlies monoparentals,famlies sense cap vincle; dones solesamb fills; persones grans amb pensionsminses o de vidutat; ancians. Iimmigrants legals i illegals, amb ladificultat afegida de la llengua, objecte

de poltiques tal volta poc definides, lano fcil integraci i s de fcil explotaci.Amb necessitats i exigncia sanitria.(Dos de cada tres professionals sanitaris

(63,3 %) considera que els immigrantsdemanden ms atenci sanitria que laresta de la poblaci i que plantegen"ms problemes" (56,27 %) a lhora deser atesos, segons una enquesta

realitzada entre 924 professionals, entre

metges dAtenci Primria, pediatres iinfermers, de Catalunya i Madrid.)(EUROPA PRESS).

Amuntegament, precarietat en els

serveis i en la sanitat pblica,desarrelament i inadaptaci. La vctimas sens dubte linfant, ladolescent, eljove immigrant desintegrat. Amb moltafacilitat pot ser lobjecte de poltiques departits que veuen en ells un fcil planterper a lobtenci del seu vot. Pobresaque subica al bell mig de la prosperitaturbana. Als barris antics, en habitatgesdegradats; als suburbis; vivint enhabitatges patera fins i tot en llitscalents; objectes dexplotaci i, al centreeconmic i comercial de la ciutat, elssense sostre, que viuen entre capses decartr i plstics, amb les sevespertinences en un carro de supermercat.(El Quart Mn).

La crisi La crisi que fins fa pocs mesosnegava el govern, lha colpejatgreument. Latur ha arribat a 402.836desocupats a Catalunya a finalsdoctubre. Quasi el doble que fa un any.Desenvolupament sostenible? Crisifinancera? Consum atiat per unesfacilitats creditcies al consum i

hipotecries per sobre de la solvnciareal dels clients. Guanys immediats iremuneracions i repartiment de beneficisen quantia exageradamentdesproporcionada a la inversi real,grcies a uns crdits a empreses quemultiplicaven els preus d habitatges ivehicles.

Poltica de bancs centrals que

7/29/2019 25 -gener- 2009

14/22

14

augmentaven el preu del diner iavui hande fer mans i mnigues per a sostenirbancs i a indstries, moltes dellesmultinacionals a les quals els governsvaren ajudar perqu sinstallessin entre

nosaltres i que avui demanen msflexibilitat laboral, i que deslocalitzaranla seva producci cap a pasos amb mdobra ms barata i destinaran tots elsrecursos a salvar la seva mare.Agreuja la crisi lencariment delsaliments (biodisels). Mil milions depersones al mn pateixen gana i enmoren molts cada dia. Clera al segle

XXI? Guerres tribals?

Solucions? Seria lgic pensar que si shadajudar alg, que sigui de casa:famlies; immigrants legals i els seus fills

(demtambseran

conciutadans nostres);educaci,

formaci isSanitat; petites i mitjanes empreses, iempreses i indstries nacionals, no amultinacionals que solament miren elseu benefici immediat. Millora de serveisi dinfraestructures. Austeritat en el

nombre i en la quantitat dalts estipendistant pblics (que haurien de ser exemplei mirall) com a privats (especialment enempreses financeres, immobiliries oindustrials que rebin ajudes pbliques).Pressupostos ms justos i polticatributria ms equitativa. Finanamentautonmic que no perjudiqui niafavoreixi. I, ms encara, exigncia

prpia en el compliment dels nostresdeures, de la mateixa forma en qudefensarem els nostres drets.Per s aquesta la soluci? Cal quereneixi en tots nosaltres un esperit de

germanor que avui s sotms alegoisme propi! Pensar que tot ho ha defer lEstat (el gran benefactor) s unerror. Noms la collaboraci amb elnostre treball (primer!) i aportacieconmica (en segon lloc), amb entitatsde solvncia contrastable (Critas,ONGs, menjadors solidaris, bancsdaliments...) pot retornar un xic

dequilibri necessari per a assentar elsfonaments duna realitat que no facipossible una propera crisi mundial.

Ser possible

Fa uns 5 anys (18 agost del 2003), ElPuntpublicava unes opinions meves sobre les

carreteres que donaven accs aTorroella i lEstartit, alertant de la pocaseguretat que aquestes oferien, perqu,tant la GI-643 que passa per Serra deDar, com la GI-630, que passa perColomers i Jafre, tenen una amplada denoms 6 m, sense cap voral de seguretatals costats. Aix fa que lencreuamententre vehicles pesants sigui

? De tots nosaltres endepn!

Santi Sat

Carreteres sense vorals.Mancances dunes viesinadequades.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num25/sostre.jpg','Sense%20sostre',450,297,1,0);

7/29/2019 25 -gener- 2009

15/22

15

extremament perills i que amb unamaniobra imprevista o aturadademergncia, qualsevol vehicle surti dela carretera o faci sortir el que ve endirecci contrria.

En aquestes carreteres, especialmentdurant lpoca de tardor, en qu a les sisja s fosc, s fcil trobar-te un vehicleagrcola o un treballador que ve delcamp amb motocicleta o bicicleta ambpoc i a vegades gens de llum i que no elvegis fins que hi ets a sobre. Un perillamb el qual molts dels que circulem

habitualment per aquesta carretera enshem trobat.

Tot aix eren prediccions fins fa pocsdies quan malauradament es va produirla tragdia. Venia un cotxe en direcci aTorroella, quan es va trobar davant seuun ciclista, un treballador del camp que

tornava cap a Torroella. El conductor delcotxe no el va veure fins que el va tenir asobre, va frenar i el va esquivar, per elciclista va caure fora de la carretera. Uncotxe que venia al darrere el va veurecaure, va frenar de cop i satur amb tanmala sort que al darrere seu venia unaltre cotxe que va topar amb aquest peldarrere. Amb el cop el primer cotxe va

quedar una mica entravessat i el davantdel vehicle sortia del carril, cap al mig dela carretera. Tot seguit un noi que veniaamb una motocicleta petita (49 cc), nosadon que els cotxes estaven paratsfins que ja hi va ser a sobre. Va intentaresquivar-los per top amb el morro delvehicle que estava una mica entravessati va sortir disparat de la moto, amb tanta

mala sort que va caure al damunt duncotxe que venia en direcci contrria. Elnoi tenia quinze anys i va morir aconseqncia del cop.

Un cmul de casualitats, si voleu, perque feren reals les pors reiteradamentmanifestades sobre les mancancesdunes vies inadequades. Si la carreterahagus tingut un voral, noms dunmetre, segurament que res daix nohagus passat. El municipi de Torroellade Montgr t actualment uns onze milhabitants. En poca destiu en pot tenir

cinquanta mil. Per aquestes carreteres,segons els informes donats a conixeramb motiu de la informaci pblica delsestudis sobre el projecte de variant hipoden passar prop de deu mil cotxes perdia i aquestes carreteres noms tenensis metres damplada, com fa cent anys.

Ara sens presenta un estudi per fer unavariant. Un projecte mastodntic i alnostre entendre sobredimensionat, quefa una destrossa horrible sobre elterritori. En part ha de garantir aquestareclamada seguretat ja que el tram decarretera que es modifiqui o esconstrueixi de nou far deu metresdample i tindr un voral de metre i migper la resta, des de Serra de Dar fins aRupi, continuar fent sis metres

dample i des de Verges fins a Cervi de

7/29/2019 25 -gener- 2009

16/22

16

Ter igualment.

Aquestes sn les carreteres que tenimper anar cap a Girona o accedir alautopista A-7.

No reclamem grans infraestructures decost desmesurat, simplement volem queaquestes carreteres es conservin en el

seu traat actual, per garantint-ne laseguretat. Que en lloc de sis metresdample, seixamplin a nou i tinguinvorals. No podem esperar ms.

Jordi Bellapart

Reflexions Tot per la pasta

Un jove creatiu publicitari triomfador,carregat de diners per fart de la feina,va escriure un llibre escandals sobre elmn que lenvoltava amb la intenci queel despatxessin de lempresa. Lany 2000

el va publicar i, efectivament, el varenfer fora. Les meves reflexions daquestmes a Emporion es limiten a reproduiralgunes de les frases del llibre, prpiesde lautor o recollides per ell daltresautors. A mi mhan ajudat a repensarconceptes que tenim davant dels nassos,per que ning no vol o no es veu ambcor de canviar. Tant de bo ajudi tamb areflexionar algun lector, ni que siguiperqu siguem conscients en quin fangarens trobem. Que si tots veiem les cosesms clares, potser ajudarem perqu elmn giri una mica ms b, no?

Sens dubte, no hi ha cap ra perqu elnou totalitarisme sassembli al vell. El

govern, amb porres i piquets dexecuci,

fam artificialment provocada,empresonaments en massa i deportacitamb en massa, no s solament inhum(a ning no li importa gaire avui aquestfet); sha comprovat que s inefica i, en

una poca de tecnologia avanada, laineficcia s un pecat contra lEsperitSant. Un estat totalitari realment eficaseria aquell on els caps polticstotpoderosos i el seu exrcit decollaboradors poguessin governar unapoblaci desclaus sobre els quals nocalgus exercir cap coacci ja queestimarien la seva servitud. Induir-los a

estimar-la s la tasca assignada, en elsactuals estats totalitaris, als ministeris depropaganda, directors de peridics imestres descola. ALDOUS HUXLEY, nouprleg, Un mundo feliz, 1946.

Tot es compra: lamor, lart, el planetaTerra, vosaltres, jo... Sc publicista: osigui, contamino lunivers. Us faig somiarcoses que mai no tindreu. Quan, a foradestalviar, aconseguireu comprar elcotxe dels vostres somnis, el que vaigllenar a la meva ltima campanya, jo jahaur aconseguit que sigui passat de

7/29/2019 25 -gener- 2009

17/22

17

moda. Us porto tres temporadesdavantatge, i sempre mho engiponoperqu us sentiu frustrats. El glamoursel pas on mai no es pot arribar. Us drogoamb novetat, i lavantatge de les coses

noves s que mai no ho sn per gairetemps. Sempre hi ha una novetat per aaconseguir que lanterior envelleixi. Ferque us caigui la bava, aquest s el meusacerdoci. A la meva professi, ning nodesitja la vostra felicitat, perqu la gentfeli no consumeix.El vostre sofriment estimula el comer.En el nostre argot ho hem batejat la

depressi postcompra. Necessiteuurgentment un producte per,immediatament desprs dhaver-loadquirit, en necessiteu un altre... Percrear necessitats, per, simprescindible fomentar lenveja, eldolor, la insaciabilitat: aquestes sn lesnostres armes. I vosaltres, el meu

objectiu.Interrompo les pellcules que veieu a latelevisi per imposar-vos les mevesmarques, us masego amb els meuseslgans, i mho paguen amb escreix.Sc a Tot Arreu. No us deslliurareu demi. Onsevulla que mireu, hi regna lameva publicitat. Us prohibeixo davorrir-vos. Us impedeixo de pensar. El

terrorisme de la novetat em serveix pervendre buit... Jo decreto el que sAutntic, el que s Bell, el que est B...Quant ms jugo amb el vostresubconscient, ms mobeu... Usprohibeixo que desitgeu latzar. El vostredesig s el resultat duna inversi xifradaen mils de milions deuros. Sc jo qui

decideix qu us agradar dem.FRDRIC BEIGBEDER, 2000.

El capitalisme ha sobreviscut alcomunisme. Ara es devora ell mateix.

CHARLES BUKOWSKI, 1998.

All que no som capaos de canviar,almenys ho hem de descriure. RAINERWERNER FASSBINDER.

Noms hi vull afegir de la meva collita:no us feu illusions, es far el que sigui

perqu tampoc la crisi tan llarga iprofunda com ser- no ens faci pensar ireaccionar seriosament.

Jaume Bassa

La Cuina de la Catrina

AMANIDA DESPINACS

Ingredients per a 6 persones:

1 bossa despinacs1 magrana1 tarrina de formatge tendre (finesherbes), Sal i oli

Preparaci:En un bol gran preparar els grans de lamagrana, el formatge, sal i oli i remenar-ho. Afegir els espinacs i barrejar-ho tot.

PLATILLO DE BOLETS

Ingredients per a 6 persones:

7/29/2019 25 -gener- 2009

18/22

18

Vedella (1 llata) 300 gr de cansalada virada

fresca a daus grans

1 ceba gran 1 tomata 3 grans dall 1 kg de bolets oli, sal i aigua

Per a la Picada:

15 ametlles 2 grans dall Julivert Farina (una mica)

Preparaci:Es talla la vedella a talls i es sofregeix enuna cassola amb oli junt amb els daus decansalada. Quan tot sigui daurat, fer unsofregit de ceba, alls i tomata, cobrir-hoamb aigua i deixar-ho coure a poc a poc.Un cop la carn estigui mig cuita, afegirels bolets lleugerament enfarinats ifregits.Quan tot estigui cuit fer una picadadeixant que cogui uns minuts ms.

De la mateixa manera es poden guisardiferents tipus de carn amb tot de

verdures variades. Les nostres viesfeien el platillo amb les menudalles delspollastres que rostien.

A l'aguait del nostrepatrimoni

Lescut de 1584 del mol vell encaralluita amb les heures.

Sen sortir, no hi ha com ser tossut iorgulls dun passat noble

Crida a la collaboraciRacons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els joves escriuen

Impressions sobre la confernciaMans que curen

Els nostres joves han escrit a partir delexposici Mans que curen que shapogut visitar durant el novembre i eldesembre a Can Quintana i a partirdunes conferncies que es van fer a

linstitut. Aquestes sn les sevesimpressions:

El dia 17 de novembre del 2008 elneurleg i cirurgi Fernando Fonseca i laguionista i fotgrafa Fina Sensada ensvan fer un xerrada sobre la pobresa al'frica, concretament al Txad. Ens van

passar diferents vdeos de 20 minuts, en

7/29/2019 25 -gener- 2009

19/22

19

qu podem veure tal com s el dia a diadels metges que fan expedicions aaquests pasos. En aquest cas, lONG AHS(Associaci Humanitria de Solidaritat),n'era la principal protagonista. Fernando

Fonseca tamb ens va fer unesexplicacions a travs de diapositivessobre la pobresa que hi ha a l'frica i almn.

Considero que la pobresa al mns'hauria d'acabar, perqu no crec quening es mereixi viure el que estanpassant aquesta gent. Per veig moltdifcil que s'acabi completament. Segurque hi ha gent que li interessa lapobresa, perqu per a ells representam d'obra barata. Les persones del

primer mn haurien d'estar msconscienciades del que s la pobresa,tant sigui al Txad com a qualsevol altrepas del mn. Nosaltres hem tingut

molta sort de nixer all on hem nascut,als pasos desenvolupats, perqu aqu,tenim de tot i ms: tenim aliments, aiguapotable, roba, educaci, materialescolar... Entre altres coses, que segur

que sn del tot innecessries.Actualment aquests objectes s'hanconvertit en una eina necessria per a lapoblaci, principalment la jove, i crecque si es pot comprar un mbil nou,quan el vell encara funciona, o unordinador d'ltima generaci, quanl'anterior encara s rendible, troboillgic que la gent no sigui capa de

donar 10 mensuals a una ONG perajudar aquella gent. S molt b que devegades costa fer aquest pas i deixarenrere aquelles ganes irreprimibles detenir el mbil o l'ordinador ms nou detots, per considero que per arribar a serpersones hem de fer alguna cosa queens distingeixi de la resta d'ssers,

alguna cosa que ens faci ms humans.

Altres impressions recollides: Cada 1,34segons, un nen mor al Txad i molts nensno passen dels 28 dies de vida. -FerriolAmetller-

Les condicions de vida daquesta gentsn de pobresa extrema. Annim-

Lesperana de vida dels habitants delTxad s de 45 anys. El 50 % de lapoblaci s analfabeta i el 70 % pateixdesnutrici. -Jordi Feixes-L orfenesa tamb s un dels problemesgreus, molts nens no tenen pares i viuensols, dormen al carrer i els que tenen

ms sort sn acollits al centre de

7/29/2019 25 -gener- 2009

20/22

20

cooperaci. Carolina Borrisser-Els poltics daquests pasos solen serdictadors i viuen envoltats de luxes icomoditats sense importar-los que lagent es mori. -Carolina Borrisser-

Les imatges i les explicacions mhanimpactat. Sort nhi ha de les ONG queenvien metges al Txad a curar malalts. -Alba Filella-

Aura Sala i Mallol

Cinema i Espectacles

7/29/2019 25 -gener- 2009

21/22

21

CLINT EASTWOOD TORNA A DONARUNA LLI DE CINEMA

Als seus setanta-vuit anys, ClintEastwood, el darrer dels grans autors de

cinema en la lnia clssica, continua

estant en plana forma. Desprs del dpticbllic sobre la batalla dIwo Jima(Banderas de nuestros padres i Cartasdesde Iwo-Jima) torna al drama policaca lestil de Mystic River.

El intercambio, aquesta darrera pellculadel gran mestre, pot ser un retrat sobrela corrupci policial a Los Angeles alpoca dels anys 20 i 30, pot ser unestudi sobre la natura del mal o larecerca desesperada duna mare del seufill desaparegut. Per per sobre de tot suna nova demostraci de la mestria deClint Eastwood.

EL INTERCAMBIO s una altra lli decinema del gran Eastwood, amb olors aOscar.

Aquesta vegada la histria est basadaen uns fets reals sobre la desaparici delfill de Christine Collins, una dona de LosAngeles que als anys 20 va tenir desuportar el drama daquesta desaparicii de la posterior entrega dun nen, quesegons la policia era el seu fill retrobat,per que ella assegura que no s el seu.Interpretada per Angelina Jolie, ning

dubte que el seu treball s un ferm

7/29/2019 25 -gener- 2009

22/22

22

candidat a la nominaci a lOscar comaix ho pot ser la pellcula, tant enlapartat de millor pellcula com en eldel millor director.En definitiva una excellent obra

cinematogrfica per comenar lany, quecap fantic del director de Sense perd nicap amant del millor cinema clssic es

pot perdre, tot a lespera que, daqu apocs mesos, la saviesa del granEastwood es torni fer evident amb laseva nova obra: Gran Torino, de la qualtamb s el protagonista.

La pellcula del mes: EL INTERCAMBIO

Fet i fumut...!