61 -gener- 2012

7/29/2019 61 -gener- 2012

1/12

Peridic digital- nm. 61 -gener- 2012 -Tercera poca

7/29/2019 61 -gener- 2012

2/12

2 Emporion nm. 61 -gener- 2012 3Emporion nm. 61 -gener- 2012

Homenatge a Pere Blasi i Maran-ges, mestre, gegraf i poltic cata-l, en el centenari de la seva arriba-da a Torroella i el cinquantenari dela seva mort

Pere Blasi i Maranges va nixer a Per-piny lany 1885. Lany 1911, i durant23 anys, va exercir de professor a Tor-roella, on va deixar una profunda em-premta, no tan sols per la seva qualitatcom a pedagog i gegraf, sin tamb,en un mbit molt ms extens, per laseva obra educadora: va contribuir ala fundaci a Torroella de lAteneu, delperidic Mont-Gris, en catal i castell,i de la revista Emporion, ja totalmenten catal des de la qual avui tenim

la satisfacci de poder contribuir a ladifusi dun personatge tan rellevant ial Llibre de la Festa Major, punts dirra-diaci de cultura, des don va estendrela seva tasca forjadora duna generacidantics alumnes seus, que han estatlnima del renaixement cultural de lanostra vila.

Lany 1922 va rebre el premi de lAs-sociaci Protectora de lEnsenyana

La poblaci de Torroella avuiEmporion compleix avui el seu 97 aniversari, i www.emporion.org fa 5anys. s motiu de celebraci, per tamb de re exi, i ho fem sobre lanostra poblaci davui, tan diferent de la del 1915, quan el nostre peridicva nixer.

Torroella de Montgr ha passat de 4.000 habitants a 12.000 en un tempsinferior al duna vida humana. Triplicar la poblaci en tan poc temps hopodem quali car dexcessiu, sense risc de caure en cap exageraci. Elcreixement, independentment del nombre dhabitants, no pot superar

certs percentatges sense que grinyolin les relacions humanes ni que elsserveis en quedin ressentits.

Si, a ms a ms, el creixement no es limita a la poblaci, i afecta tamb elcreixement de la diversitat, ens trobem davant duna situaci que exigeixmolta atenci per part de tothom perqu lentramat social s aleshoresdelicat. De la societat monoltica dels anys de la postguerra hem passata un municipi on convivim ciutadans i ciutadanes de 63 nacionalitats. Toti que la majoria entn el catal, les converses del carrer sn amb idiomesben variats.

Hi ha estats eminentment receptors de migracions des dels seus inicisfundacionals. Han estat els arribats de nou els que han forjat el pas a laseva mida. A casa nostra el model s diferent perqu els immigrats, mal-grat que a certes poblacions arriben a percentatges elevats, sn minorita-ris. s en aquests casos on hi ha el risc que el model multicultural degenerien guetos que aviat es tradueixen en bosses de pobresa extrema i fontde con ictivitat social generalitzada. Quan sn freqents les formacionsde parelles de procedncies diferents, quan algunes festes sn compar-tides, quan lascensor social funciona, etc. aquesta societat s candidataa veure una societat harmnica, cohesionada i feli. Si aix falla s quanurgeix cercar solucions.

s possible que lallau migratria que Torroella ha rebut en les darreresdcades disminueixi i, de fet, es comprova una certa estabilitat en elsdarrers temps. La davallada econmica que es pateix a Europa i les refor-mes socials que afecten i afectaran en els propers anys molts dels pasosempobrits, fan pensar que hem tocat sostre en la qesti migratria i sel moment que podem apro tar per emprendre les reformes necessriesper encarar el futur.

El tema migratori comporta recurrents debats apassionats amb argu-ments primaris i tpics. s comprensible que aix passi perqu moltagent viu el canvi vertigins com una situaci lamentable, per cal posaren marxa mecanismes per alleugerir situacions dangoixa a autctons isofriments dincomprensi a qui arriba amb nsies de millora.

A Torroella hi ha un teixit social raonablement slid que ha frenat els brotsdintolerncia. Un bon nombre de persones i entitats sesforcen en col-laborar duna manera o altra per enfortir all que ara s frgil. I pensemque tamb cal una major implicaci dels nostres representants municipalsperqu no es trenqui all que ns avui hem preservat.

Acollir i procurar una vida digna per aquells que han decidit esdevenir

convilatans s un deure ineludible perqu no hi ha ciutadans de primerai de segona. El drets sn per a tots iguals. Noms quan sha donat alsms febles all que s de justcia estarem en condicions dexigir-los elcompliment dels deures. Perqu tamb sha de posar lmit a posicionsradicals que indueixin a no assumir les nostres lleis o coartin la bona dis-posici dels nouvinguts a assumir la cultura i els costums de la poblacique els acull.

Demanem responsabilitat i esfor, per part dels uns i els altres, per con-solidar una societat, forosament diferent de la del segle passat, quevetlli per una Torroella que pot ser diversa i cohesionada.

Catalana pel seu manual Geogra aelemental de Catalunya, modlic al seutemps. Soci fundador i posteriormentpresident de la Societat Catalana deGeogra a, lial de lInstitut dEstudisCatalans, form part de la ponnciaencarregada de la divisi territorial deCatalunya. Va ser elegit diputat al Par-lament de Catalunya per ERC el 1932,any que va deixar Torroella, al ser no-menat director del Grup Escolar Llus

Vives, de Barcelona. Acabada i perdu-da la guerra, es va exiliar. Avui el recor-dem, formant part del nostre dia a dia,al nom de la Biblioteca Municipal PereBlasi, al temps que destaquem la sevaobra ms important Les terres catala-nes.

Presentats per Antoni Roviras, van ini-ciar lacte dhomenatge, en primer lloclalcalde de Torroella, Jordi Cordon,amb una salutaci que resumia lespe-rit de lhomenatge; en segon lloc per unparlament a crrec de Francesc Batlle,que rememor els seus records, tantdel seu avi i pare, alumnes del mestrei devinguts amics seus, com els seuspropis, no com a deixeble, per s comun dels nois als quals, en les seves visi-tes a Torroella, li agradava, diguem-ne,examinar i comprovar com anaven elsconeixements de lalumnat.

Seguidament, un intermedi musical, acrrec de Nria Fontdevila ( aut) i M-nica Martnez ( auta travessera), quevaren interpretar, de Txaikovski, la Mar-xa del soldat, i de Prok ev, la Simfoniaclssica.

A continuaci, es varen llegir sis articlesdel mateix Pere Blasi:

- Viglia de Reis, gener de 1914, pu-blicat al nm. 5 del Mont-Gris, p. 51, acrrec de Maria Victria Surroca.

- El carrer de Santa Caterina (*), junyde 1915, publicat al nm. 12 dEmpo-rion, p. 3, a crrec de Paquita Mart.

- Als amics de la cultura torroellenca(*), octubre de 1915, publicat al nm.20 d Emporion, p. 2, a crrec de Jo-sep Fuster.

- El passeig de lEsglsia (*), novem-bre de 1915, publicat al nm. 22 dEmporion, p.2, a c rrec deMaria Rosa Pujol.

- El paisatge de Torroella. El passeigdel Tamariu, agost de 1931, publicatal Llibre de la Festa Major, a crrec deDola Vilallonga.

- Renaixement (*),gener de 1932, pu-blicat al nm. 136 d Emporion, p. 1, acrrec de Josep Pujol.

- I un darrer article, aquest de J. Cas-tells, Comiat (*), setembre de 1933,publicat al nm. 236 d Emporion, p. 1,a crrec dAlbert Bou.

Prossegu lacte dhomenatge ambuna segona audici musical, a crrec

dun grup de autes: Maria Dalf, OnaKleiner, Carla Sais, Gina Pons i MariaSureda, que interpretaren, de RichardRodgers, What a beatiful morning,delMusical Oklahoma, i de Rodgers iHammersteins, Youll never walk alona,del musical Carousel.

Lhomenatge va concloure amb unparlament a crrec dels germans Fran-cesc i Fina Perenya, nts de Pere Blasi,acte que nalitz amb forts aplaudi-ments del pblic que omplia lauditori.

(*)Els articles que porten aquest aste-risc, publicats per Emporion, podenser llegits o descarregats accedint aEmporion, Hemeroteca, 1a i 2a poca,i prement el nmero de la revista que

Notcies per Santi Sat

editorial

editorial

Notcies - per Santi Sat

Qui no sap escriure en catal? (18)- per Jaume Bassa

LAuditori- per Joan Surroca i Sens

Els lmits del planeta - per Albert Llauss i Pascual

Campiones de la Copa Amrica - per Adri Arboix

All que ens envolta - per JoanMargall

Salut -Tinc mal desquena - perPilar Solanas

Lesperit de Pere Blasi a la biblio-teca -per Cristina Ruf

A laguait del nostre patrimoni

Francesc Ruestes, escultor - perJordi Bellapart

Vint-i-cinc anys dinstitut (2) - perJosep Pujol Senovilla

Lorganitzaci social fulacunda -per Habibou Balde

Especular amb el territori (delsms pobres) -per Jaume BassaPasqual

LLibres - Explicam un conte! - perMaria Teresa Calabs Casas

Un pla per Europa - per Xavier Fe-rrer

Miquel Barcel i Barnosell (1849-1926) (1)- per Miquel Sais Serra

Parmies XIV - per Lluc Sal i Ferrer

La cuina de la Catrina - per Cateri-na Bosch

Poemes darreu del mn - per Su-sanna Bautista

Cinema i espectacles - per JordiBellapart

sumari

7/29/2019 61 -gener- 2012

3/12


vulgueu llegir o descarregar.

Mostra internacional de la cervesa,al Espai Ter

La Mostra internacional de la cervesava ocupar el nou Espai Ter, en el primercap de setmana del mes de desembre.

En el primer dia, dedicat essencialmenta la cervesa, sen va presentar de deupasos diferents: Alemanya, Anglaterra,Austrlia, Blgica,

Dinamarca, Esccia, els Estats Units,Frana, Itlia i la Repblica Txeca, to-tes elles curosament escollides.

I per acompanyar-les adequadamentes proposava una doble oferta gastro-nmica: luna, cuinat a la planxa, ambcoca descalivada, musclos, trinxat,sopa, hamburguesa, secret de porc,assortit de botifarres amb mongetes i,per postres, pasts de Sacher; i laltra,pa amb tomata amb embotits i format-ges escollits.

Va concloure la primera jornada M-siques del mn, msica ambiental endirecte, a crrec del trio format perguitarra (Cristbal), viol (Bodhan) isaxo(Hardy), que varen interpretar pe-ces dels anys 70, 80, 90...

En el segon dia, diumenge, lacompa-nyament a la cervesa va anar a crrec

de la motocicleta: exposici de motosantigues i Custom, que incloa tambmotos i bicicletes elctriques i ecol-giques.

Per a dinar, el mateix men a la bra-sa, ampliat amb una paella darrs demuntanya amb bolets.

I per als ms petits, jocs de mgia i ta-llers daprenentatge.

Presentaci a La Sala del llibreFauna Animal, de Dami Bardera

Lacte, molt concorregut, tingu lloc aLa Sala, amb lassistncia de leditor,dEl Cep i la Nansa, del propi autor idels illustradors de lobra.

Utilitzarem les prpies paraules deMa. Teresa Calabs, que fem nostres:Qualsevol comentari que jo us fes se-ria intil per fer-vos una idea de comson en Dami i la seva obra. Sha dellegir!

Bibliomsica: Msiques del mn

A la Biblioteca Municipal Pere Blasi, iamb la collaboraci de lEscola Mu-nicipal de Msica, tingu lloc aquestaactivitat dedicada als infants per difon-dre el mn musical, especialment alsms menuts.

Festa dhivern dels Indiketes

A lEspai Firal, a lenvelat, organitzatpel grup dels Indiketes de Torroella deMontgr, es desenvolup un concerta crrec de Txarango, Orquestra Di-

Versiones, que va animar amb el seuxou, i DJ Torrebruno, ns a les sis de lamatinada. Lentrada estava permesa amajors de setze anys.

Concert de tardor-hivern

Organitzat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgr, tingu lloc al CinePetit un recital a dos pianos a crrec deLlus Avendao i Josep Maria Almirn,que van interpretar les grans obres quevan compondre Franz Liszt, pare de lamodernitat, i Claude Debussy, amb elprograma segent:

I. Debussy, Danses Sacre et profane(1904), i de Liszt, Totentanz S126/ R457 (1863), en versi original per ados pianos basat en el Triomf de lamort. Totes dues en la versi original

de dos pianos.

II. Debussy, Prelude laprs-midi dunfaune (1864), basat en el poema deStphan Mallarm, i de Liszt, LesPrludes S637/R259 (1854).

Concert que, a cada obra i especial-ment en acabar, fou molt i mpliamentaplaudit pel pblic que omplia la sala.

Dinamitzaci dels parcs urbans de sa-lut de la Granja i del Safareig, a Torroe-lla, i dels Salats, a lEstartit

Com s costum ja de cada mes, t llocaquesta dinamitzaci per a la correctautilitzaci dels elements installats alsparcs de salut, a crrec dun tcnic,que organitzen Dipsalut i lrea de Medi

Ambient i Salut.Cantada de nadales pels carrers dela vila

Un any ms, el Cor Anselm Viola posales seves veus i els seu bon fer inter-pretant una cantada de nadales queporta lalegria i fan orir els nostresrecords daquelles nadales tan nostra-des: Fum, fum, fum; El noi de la mare;

All en un pessebre... a les quals safe-giren daltres menys conegudes, pertan benvingudes com: Si el mn s plede gebre; Nadala marinera, i encara de

laltre costat de lAtlntic com Burum,burum; Bum, bum... tradicionals delPer.

Grcies per la tasca feta que posa enrelleu lesperit nadalenc i les tradicionsms nostres.

Inauguraci del pessebre de CanQuintana-Museu de la Mediterrnia

Una cosa s certa, la imaginaci i lacreativitat que any rere any ens demos-tra en Josep Mir.

La inauguraci, que va comptar ambuna participaci nova aquest any, lac-tuaci dun cor infantil de lEscola Mu-nicipal de Msica de Torroella de Mont-

gr, que va atraure tant de pblic queera quasi impossible entrar al museu,ple de gom a gom de pares i pblic.

A ms, amb tanta o ms gent al car-rer dUll contemplant-lo des de laltrecostat de lobertura vidriada que dnaa lexterior del museu.

Un any ms, un pessebre molt original

i especial, amb el castell coronant elMontgr i un grandis cau del Duc, queacollia el naixement.

Si no lheu vist, val la pena passar pelcarrer dUll per veurel.

Mostra i exposici dartesania imanualitats

Aquesta mostra, a crrec del Casal delMontgr, reuneix un conjunt dobres,treballs i manualitats que re ecteix lesmanetes i el bon fer de molts dels

nostres convilatans, en una poca, lanadalenca, ms propcia a restar mstemps a casa i disposar-ne ms per aaquestes labors.

Festa de celebraci de les bodesdor i dargent

Una any ms, la missa seguida de lau-dici de sardanes, que cuida lAgrupa-ci Sardanista Continutat, al passeigde lEsglsia, i el dinar de celebraci.

Aquests sn els elements que perme-ten una millor relaci entre tots els tor-roellencs que celebren conjuntament iamb goig aquestes diades.

Cantada de nadales dels alumnes

del CEIP Guillem de Montgr

A la plaa de la Vila, tingu lloc la tra-dicional cantada de nadales, a crrecdalumnes del Guillem de Montgr.

Un any ms ompliren la plaa, tant pelseu nombre, cada any major, com perles seves veus, que feien ressonar-laamb sons nadalencs.

Molt b per a aquests cantaires i perals seus mestres.

Teatre nadalenc al Cine Petit

El grup Els Esperrucats de Gualta vaportar a lescena del Cine Petit lobraMolta fressa i poca endrea, (Much

Ado About Nothing Molt soroll perno res) de William Shakespeare, ambdirecci i versi catalana de Salvador

Terrades, un ampli repartiment i un re-sultat realment molt agradable, premiatpels aplaudiments del pblic assistent.

El Poema de Nadal, en concert

Msica, cant, paraula feta poesia, qui-na meravella!

El 25 de desembre, dia de Nadal, i alesglsia de Sant Gens, el Cor Anselm

Viola, amb el quintet Montgr, amb MarLabrador i Carme Busquets, viol, Pau

Font, viola, Aina Amat violoncel i JoanBosacoma, contrabaix, sota la direccide Ramon Manent, va cantar dotze na-dales intercalades amb el recitatiu delPoema de Nadal, de Josep Maria deSagarra, en el 50 aniversari de la sevamort.

Onze foren els lectors que li donarenvida, i dotze les nadales: Joia en elmon, Aquesta nit dalegria, Lo noi tefred, Nadala marinera, Li pastoreu,Mitjanit, Si el mon s ple de gebre, Quli portes a Jess, El noi de la mare, Lamare de Du, El cant del ocells i Elsngels de la Glria. Lactuaci va re-bre un molt fort aplaudiment tant perlexcellent interpretaci de les Nada-

les, com pels valors intrnsecs que tanb recull i expressa el Poema de Na-dal. Aplaudiments correspostos ambun bis, Nadala Marinera i dues pecesfora de programa, Santa nit i Fum, fum,fum.

El Cagati i LHome dels Nassos,un any ms a la plaa de la Vila

Organitzades pels Indiketes, i dedi-cades especialment a tots els infants,tingueren lloc a la plaa de la Vila lesfestes tradicionals, la del Cagati i eldarrer dia del 2011, la de lHome delsNassos, tot desitjant un millor 2012 atots, infants i als que ja no ho son tant.

Aquest s tamb el nostre desig, quefem arribar a tots els nostres lectors:Un venturs 2012!

LESTARTIT

Concert de Nadal. Orquestra deCambra de lEmpord

LOrquestra de Cambra de lEmpord(OCE), fundada a Figueres lany 1989,s considerada la intrpret ms impor-tant de compositors catalans i ha rebutdistincions com a Membre dHonor delConsell Internacional del Moviment Eu-ropeu. El seu director titular s, des dela seva fundaci, el mestre Carles Coll.I a lEstartit va interpretar el seu concertde Nadal, a lesglsia de Santa Anna,amb un repertori de polques i valsosaustracs i de lEmpord. Forts aplau-diments premiaren la interpretaci.

Quina solidria

Amb motiu de la Marat de TV3, queaquest any t com a nalitat el tras-plantament drgans, la delegaci alEstartit de la Fundaci Oncolliga Gi-rona va organitzar una quina solidriaamb una destinaci plena dhumani-tat, la regeneraci i el trasplantamentde teixits i rgans. Es vol destacar uncop ms la necessitat dun incrementde la donaci i es vol recordar que una

7/29/2019 61 -gener- 2012

4/12


donaci por facilitar ns a sis trasplan-taments.

X Mostra dArt Local 2011 i presen-taci del Llibre de la Festa Major deSanta Llcia

A la sala dexposicions del Consell Mu-nicipal de lEstartit, tingu lloc un do-ble acte, primer la inauguraci de laMostra dArt Local, amb gran aporta-ci dobres, i segon la presentaci dela cinquena edici del Llibre de la FestaMajor de Santa Llcia, corresponent aaquest 2011.

Santa Llcia Winter Festival

La Festa dHivern torna un any ms alEstartit. El Consell Municipal i lAsso-ciaci de Joves The Salats varen pre-sentar la primera edici del Santa Ll-cia Winter Festival, gratuta i plena demsica electrnica i de sons dltimageneraci, amb efectes visuals i ambels DJ locals: DJ Samu Ayfer, DJ GusFranco, DJ Steve, DJ Markinsound i DJNico M.

Espectacle infantil i familiar

Els petits i tamb els ms grans varenpoder gaudir dun espectacle ldic quees va celebrar a la plaa de lEsglsia.

Festa solidria Santa LlciaA la sala polivalent es desenvolup unamplia activitat solidria en favor de laMarat de TV3.

Activitats molt variades que anavendes de:

ProMarat de TV3,

quina solidria,

cantada de canons tradicionals acrrec del Cor Anselm Viola, i

sopar popular.

Totes elles organitzades per Oncolliga,

Mans Solidries Vora Mar i el ConsellMunicipal de lEstartit.

Diada dhomenatge a la gent gran

A lesglsia de Santa Anna, missa so-lemne amb la coral Els Passerells.

Catalunya Dansa

Per la Festa de Santa Llcia, es vapoder gaudir daquest espectacle dedansa interpretar per lEsbart Montgr,de lAgrupaci Sardanista Continutat,amb coreogra a a crrec de Sebasti

Vilanou, que permet un recorregut plede vida, msica i dansa per tot Cata-lunya.

Dinar dhomenatge a la vellesa, alrestaurant Medes II.El dia de la santa, un reguitzell dactes:

-Missa solemne, amb la cobla or-questra Costa Brava

Missa solemne cantada per lorquestrai nalitzada amb el Cant dels goigs dela santa, corejada per tota lassistnciai nalitzada cada estrofa amb la invo-caci Santa Llcia, benaurada guar-deu-nos sempre la vista.

-Preg de la festa

A crrec de Pere Madrenys i Caball,que va recordar fets i personatges lli-gats a lEstartit i va desitjar la millor deles festes de Santa Llcia a lEstartitque recorda i estima, i

-Sardanes

Per la cobla orquestra Costa Brava, ala sortida de lo ci, i vermut popular

-I per donat a la diada de Santa Ll-cia:

Caf concert i ball de tarda

Amb lorquestra Costa Brava, amb

musics i cantants, llums i espectacle,concert seguit del ball de tarda, a lasala polivalent.

Teatre per tancar la Festa Major deSanta Llcia

Organitzada per lAssociaci de TeatreMedes-Montgr, la Comissi de Festesi el Consell Municipal, el grup Penjats

pel Teatre va interpretar lobra Ah, s?...Doncs ja veurs, a la sala polivalent.

Lobra, adaptada i traduda per Mari-na Yxart i representada per lassoci-aci, sota la direcci de Josep Ferreri Maria Carme Coll, regidora, i amb elrepartiment segent: Joan (FrancescMaynau), Nria

(Paula Pigem), Pili (Joaquima Coll),Coc (Marina Ixart), Toni Senyera (Dani

Vilalta) i Pepeta (Emlia Dalm).

Cantada de nadales dels alumnesde lescola Portitxol

Pels carrers de lEstartit i com a clo-enda, a plaa de lEsglsia, va fer-seaquesta tradicional cantada de na-dales, a crrec dalumnes de lesco-la Portitxol, que un any ms omplirenamb la seva veu de sons nadalencs totlentorn.

Com diem al parlar de Torroella, moltb per a aquests cantaires i per alsseus mestres.

Mostra de versos de Nadal, boti-farrada popular i ambientaci na-dalenca

El 23 de desembre, una combinaciben singular. Ingredients: una bonamostra de versos nadalencs, una bonabotifarra de bon porc, regat amb unaambientaci de bona anyada nadalen-ca, i tindrem la millor menja per al diaanterior a la nit de Nadal.

Aquesta s la recepta de la botifarradapopular que es va celebrar a la plaade lEsglsia de lEstartit, amb indub-

table xit, com era desperar, amb elsingredients utilitzats!Bon Nadal!

Context Catalunya

Difcultats fnanceres a la Genera -litat

El no pagament dels 759 milions perpart del Govern central, que havia pro-ms dues vegades per escrit, va crearuna greu falta de diners que va obligara demorar el pagament del 20% de lapaga de Nadal als funcionaris, els pa-gaments a provedors i la SeguretatSocial i lIRPF dels funcionaris a Hisen-da.

El president Mas, demana perdper la retenci de lIRPF feta abansdhora.Ni diners ni papers

El president Mas es lamenta que sha-gi aturat tamb la tramesa prevista dedocuments de Salamanca.

El Bara al Jap, campi mundial declubs per segon cop.

La Rifa de Nadal i Catalunya. Els cata-lans shan gastat 502 milions deurosi el total de premis obtinguts ha estatduns 35 milions; pessics del tercer i detres cinquens premis.

50 aniversari dmnium Cultural. LaNit de Santa Llcia va cloure els actes

del 50 aniversari.

Els premiats de la Festa de les LletresCatalanes 2011: Sebasti Alzamora,amb el 52 Premi Sant Jordi de novel-la, Marcel Riera, amb el 53 Premi Car-les Riba de poesia i Ramon Erra amb el14 Premi Merc Rodoreda de contesi narracions

Context Espanya

El nou Gabinet ministerial

Soraya Senz de Santamara, vice-presidenta, ministra de la Presidncia iportaveu; Luis de Guindos, Economiai Competitivitat; Jos Manuel Garca-Margallo, Afers Exteriors; Alberto Ruiz-Gallardn, Justcia; Pedro Morens,Defensa; Cristbal Montoro, Hisendai Adm. Pbliques; Jorge FernndezDaz, Interior; Ana Pastor, Foment;Jos Ignacio Wert, Educaci, Cultura iEsports; Ftima Bez, Ocupaci i Se-guretat Social; Jos Manuel Soria, In-dstria, Energia i Turisme; Miguel ngelCaete, Agricultura, Alimentaci i Medi

Ambient, i Ana Mato, Sanitat, ServeisSocials i Igualtat.

Mariano Rajoy es reserva el controlde leconomia, ajustos i unitat,SorayaSenz de Santamara coordinartota la activitat del Govern espanyol.

La casa del Rei insta Iaki Urdangarna treballar fora dEspanya i per comptedaltri

I, encara que mantinguda la presump-ci dinnocncia, va senyalar que nohavia tingut un comportament exem-plar.

Duran i Lleida

Hi ha una realitat assumida a Catalu-nya: Espanya ens fa ms pobres. CiUvota no a la investidura.

Pere Navarro , alcalde de Terrassa,obt el 73% dels vots en el congrsdel PSC per a la primera secretaria delpartit.

Context Europa

Europa avana, amb la reforma deltractat, per una major disciplina pres-supostria i uni caci scal.Londressen despenja.

Mor Vclay Havel, la conscincia txe-ca.

Context Mn

La primavera rab

Egipte : les dones es concentren ala plaa Tahdir per reclamar els seusdrets.

Sria: segueix el gran degoteig demorts per la repressi de la dictaduraalauita.

REGLA 15 Altres pronoms febles

El mes passat parlvem de pronomspersonals forts i fe-bles (Regla 14):

Recordem per exemple:

Jo canto - A mi magrada - I vs, quants anys teniu? -Lluitaven entresi

Vaig cansar-me - Em vaig cansar -Mestimes? - Estimam

Avui parlarem de la resta de pronoms febles (no personals):

-ne en n n

ho

hi

Els que parleu b el catal els distingireu amb unsexemples, i veureu com sescriuen:

Ahir vam trobar-ne molts, de bolets.

Qui no sap escriure en catal? (18) per Jaume Bassa

7/29/2019 61 -gener- 2012

5/12


I per fer el dinar davui, encaraen tenim?

S,nhe guardat ben b tres dotzenes.

Ja tinc ganes de cuinar, portan per a cinc persones.

Aix de caar bolets,ho fas des de fa molts anys?

S, de petit jahi anava.

Tamb, com sabeu, es poden fer combinacionsdaquests pronoms, per exemple:

Men vaig a caar bolets. Saps si nhi ha gaires?

Si thi xes ien saps, en trobars a cor qu vols.

Ten vas endur molts?

Dos cistells plens.Nhihavia tants!

Doncs me nanir aviat, a veure sien trobo tants comtu.

Fixeu-vos com sescriuen:

Si el verb comena en conso-nant: men vaig... ten vas... (nomenvaig...ten vas...)

Per quan el verb comena en vocal: me nanir(nomen anir)

En castell no s fcil ser tan precs, perqu no hi haaquests pronoms:

--Me voy a coger setas. Sabes s i hay muchas?

--Si te jas y sabes, las encontrars a placer.

--Te llevaste muchas?

--Dos cestos llenos. Haba tantas!

--Pues ir pronto, a ver si encuentro tantas como tu.

Apronmia

Precisament el fet que el castell no tingui aquests pro-noms en , i hi (en francs i itali s que hi sn) ha fet dege-nerar el llenguatge de molts catalans, sobretot a les ciutats,que adopten involuntriament formes forasteres, per haverestat ms sotmesos a la in uncia dimmigraci dorigenpeninsular, o per un empatx de televisi en castell.

Quantes entrades tens? Tinc cinc ............... En tinc cinc

Quants homes hi ha? Hi ha sis ................... Nhi ha sis

He sentit fressa al pou, quhas tirat ? ....... He sentit

fressa al pou, qu hi has tirat ? Al pou?,he tirat una pedra ........................ Al pou?,hi hetirat una pedra

The vist a Girona, qufeies?...................... The vist aGirona, quhi feies?

Ja en tinc prou, em vaig .............................. Ja en tincprou,men vaig

Daquest fenomen alguns en diuen apronmia (sense pro-noms). Hem de procurar que les noves generacions no hicaiguin.

Que els nostres flls i els nostres nts mantinguin elbon catal dels nostres avis.

He visitat lAuditori i opino que ha quedat un edi ci modlici reservat a proporcionar-nos grans moments i moltes satis-faccions. Com les antigues famlies a qui els feia vergonyadir que ja tenien dutxa o nevera a casa seva, hem cercatun nom ms destar per casa, lEspai Ter, no fos cas quealg es rigus que un lloc com Torroella gaudeixi dAuditori.En comptes destar contents dunes installacions, (quesn polivalents, no ho oblidem) i que indiquen cap on handanar les coses en el futur, fem crtiques sense matisos,ens auto agellem i sembla que demanem perd desprsdhaver fet una entremaliadura. Viure per veure!

Ha costat diners. Prefereixo tenir un bon Auditori que unacaixa barata i lletja sense prestacions. No som prou rics comper tenir capricis barats. s cert que, en obrir, qualsevol ser-vei va sumant despeses de manteniment i aix ho oblidem

sovint. Ara b, les xifres que circulen les trobo absolutamentfora de lloc. Perqu en tinc una certa experincia, estic con-venut que el cost del manteniment s factible limitar-lo aquantitats assumibles. S, s, estem en crisi, i precisamentper aquest motiu conv espavilar-se i anar assajant el noufutur que ens espera, que no tindr res a veure amb aquestdesafortunat i esbojarrat nal del segle XX i inicis de lactual.Quanta ms cultura irradi Torroella ara, ms policies, psi-quiatres, assistents socials, etc. ens estalviarem dem. Cul-tura s una inversi a mig termini i haurem destar ms queescamats don ens ha portat la poltica del dia a dia, de notenir ms perspectiva que aquella que pot oferir lalada delvol duna gallina.

Alguns estan enfadats amb lAuditori perqu mai no el faranservir, per tots hem de tenir una miqueta de pacincia. Mai,

mai no mhe queixat de les despeses que suposa el campde futbol, malgrat ni una sola vegada he posat els peus enaquest lloc. Respecto que una part de la poblaci s futbo-lera i endavant amb el camp de futbol i amb el poliesportiui tantes installacions que jo, almenys, no utilitzo. Estic con-tent de veure que alguns sho passen b usant aquestes itantes altres infraestructures. Per els qui critiquen lAuditorihaurien de ser un xic ms pacients envers les nombrosespersones que ens agrada la msica, el teatre i els especta-cles que ens animen un xic la vida.

Malgrat els costi dentendre als crtics, el futur de Torroellafar que lAuditori quedi petit algun dia. El cas em recor-da que quan era regidor de cultura i vaig defensar la ne-cessitat dun Institut alguns margumentaven, enfadats,que no era necessari i que no sompliria. Queda a la vis-ta: les installacions del convent dels Agustins aviat van re-sultar insu cients i es va construir un nou Institut de msenvergadura! Torroella t una magn ca Escola de Msica

i aquests vailets i vailetes no seran msics professionals enla seva majoria, per formaran part de petites orquestres

Ja hem acomiadat lany 2011! Per a uns haur estat un anygeners, de felios esdeveniments, de records inesborra-bles. Per a altres massa rigors, els haur repartit ms dunclatellot. Problemes de salut, de trencaments, dequvocs,desencisos ... per altres, un any ms com tants altres: sen-se pena ni gloria. Segur que lany que acabem de passar harepartit una mica de tot.

No hem doblidar, no obstant, que els esdeveniments -nancers han encallat el desenvolupament, evidentment ex-cessiu, en que ens havem llenat. La crisi. El 2011 ja hapassat, ja s histria, a ms, una histria irrepetible! Cadau lhaur acomiadat segons el seu criteri com es mereix.

Amb alegria, amb certa tristesa, amb agrament, amb es-perana...Que descansi en pau el 2011. Feli 2012 per atothom!!!Nosaltres, la gent gran, al 2011 li hem dit aduamb una certa recana... i s que ens passen tant de pres-sa els dies! Encara que durant lany hgim rebut algun en-surt, sabem oblidar, sabem perdonar. Nem aprs al llarg dela nostra vida, s una assignatura obligada a la vellesa. De-gut aix, el primer que li demanem al 2012 s que no corritant! Que deix passar els dies amb ms calma, que ensdoni temps per pensar, per parlar, per valorar les moltes co-ses que passen cada dia, de les quals ens informen pun-tualment tots els mitjans de comunicaci. Els joves, no sncapaos dassimilar-ho, i els vells qu? no cal dir... Creieu-me, ens cal re exionar...Qu en traiem danar tant accele-rats? No hi ha temps per analitzar un fet, una situaci queens interessa, que ja ens en comuniquen un altre, i una altre,i resulta que mai podem aprofundir en all que ens haviainteressat. El que avui s una noticia sorprenent, dem ens

en diuen una de ms sensacional! A on podem anar ambtanta pressa, amb tanta informaci que ens ofega! Ni elsms llestos la poden digerir!Ja hem passat les entranyablesfestes de Nadal i cap dany, ja hem menjat els canalons, elrostit, els torrons i la rabassa: crec que el desig de tots seriaque tothom ho hagus pogut fer... Ara ens queda passarla festa de Reis, una altre festa que ens fa pensar. Encaraque volen ser sobris amb els regals, la cosa s de molt malequilibrar, gaireb impossible,. Sempre hi haur el qui pot ivol fer el ms espectacular regal, i no sen estar, i el quenoms regalar el cavall i la nina de cartr . Recordant elssenzills regals que ens feien en la nostra infncia. Hi haviala nina ms bonica, amb cabells rossos i els ulls blaus i que,ams, els movia, i el cavall amb pel blanc i negre i bonicsguarniments. Tant de bo els regals siguin rebuts per uns ialtres amb la mateixa illusi. El que compte s el lobsequi.Ens diuen que aquest any, ms que mai, hem de ser sobrisamb les nostres despeses, que hem de tenir cura de nopassar-nos, per...creieu-me, qui les pugui fer les far, scom una mena dobsessi. El que no les fa s que no potfer-les. Encara que, per sort, sempre hi ha excepcions ...Com resistir-se a les ofertes que ens fan contnuament?Que pots comprar a terminis, que tho porten a casa sensecobrar-te res, que si no tagrada et tornen els diners...que sel millor del mercat, que no ens perdem aquella ocasi ni-ca! I ha qui ha fet una carrera per saber entabanar la gent.

Per altre banda ens diuen que gastem els calerons, si els te-nim, que contribuirem a que les industries puguin crear msllocs de treball. Aix que cada u trobi un temps per parlar perpensar sobre el que sha de fer.

LAuditori per Joan Surroca i Sens

dafeccionats per passar-sho b i assistiran regularment aconcerts. Un altre exemple: alguns volien tancar el Museude Can Quintana un cop shavia inaugurat. Sha demostratque sha convertit en all que vam defensar: un cor bate-gant a ritme saludable. La direcci de can Quintana ha es-tat clau per, grcies al s eu entusiasme, regalar-nos un muntde possibilitats culturals. Imaginaci, molta imaginaci i notants diners com es diu, s el que precisa el nou Auditori.Sense imaginaci el podem veure tancat daqu poc. Ambimaginaci es far petit.

La histria musical de Torroella es mereixia aquest premi(molts diners per la construcci de lAuditori han arribat defora i ms narribaran) i el temps donar la ra a aquellsque defensem que la cultura est per sobre de leconomia.Leconomia, ara el vedell dor, ha de limitar-se a ser una meraservidora de les necessitats humanes. No hem de voler seresclaus de leconomia. s hora de reconduir la situaci dedesgavell i comenar per formar persones vides de cultura

de veritat, nica manera daconseguir pensament, atracciper lart, les lletres i les humanitats en general.

Qui no sap escriure en catal? (18) per Jaume Bassa

7/29/2019 61 -gener- 2012

6/12


Larticle de Joan Surroca i Sens a lEmporion del mes pas-sat, centrat en les desigualtats nord-sud, advertia que laTerra ha arribat al lmit del que ens pot oferir. Magradaria,un cop obtingut el vist-i-plau de lautor, aprofundir una micams en aquesta dimensi de lactual crisi.

En primer lloc, penso que cal reconixer un fet simple, perenormement esperanador, que sovint oblidem: el planetaTerra pot sostenir perfectament b t ant la poblaci actualcom els creixements futurs que sen preveuen. La FAO es-

tima que noms posant en valor i millorant la gesti de te-rrenys de conreus del continent afric no noms es podriasostenir tota la poblaci africana, sin que es podria alimen-tar el mn. Desenvolupant tots els terrenys agrcoles del pla-neta, es podrien satisfer les necessitats bsiques de ms deldoble de la poblaci actual (i som 7.000 milions de terrco-les). A nivell energtic, les energies renovables, com la solaro lelica, tenen un potencial diverses vegades superior ales nostres necessitats de consum. Si es combinessin ambuna millora de la nostra e cincia i estalvi energtic, no tin-drem cap necessitat de petroli, carb o nuclear. Recursosminerals, emprats en la fabricaci de mltiples productes,segueixen essent abocats de qualsevol manera desprs delseu s, sense sser revalortizats a travs de processos dereciclatge. Laigua dola, malgrat representar una petita por-ci (menys de l1%) de laigua total del planeta, t el poten-cial per servir les necessitats de consum, cuina, sanitries,agrcoles i industrials duna poblaci molt superior a lactual.Resolent la distribuci en algunes regions, no caldria patir-higens.

Amb tot, ms de 1.000 milions de persones pateixen des-nutrici, la combusti de milions de barrils de petroli diariscontaminen latmosfera i accentuen lescalfament global, laindstria nuclear ens segueix produint ensurts, quan no ca-tstrofes ambientals i humanes, i se succeeixen les guerresi con ictes pel control del petroli (Iraq, Lbia...), els minerals(Afganistan, el Congo...) i laigua (Israel, Xile...). Mentres-tant, els recursos biolgics del planeta van desapareixentsilenciosament amb la imparable i irrecuperable extincidespcies (un miler de documentades, 11.000 espciesamenaades), tothora que un 66% de les terres de conreupateixen degradaci, es produeix una prdua neta de bos-cos del 5% cada dcada i una quarta part dels recursospesquers mundials sn explotats indiscriminadament i abo-

Els lmits del planeta per Albert Llauss i Pascual

cats a lanorreament. I s que els recursos i lmits no sn unproblema, per si que ns la mala gesti que globalmenten fem, i que es tradueix en enormes desigualtats entre re-gions i poblacions. Aix, mentre que el 80% del consum delsrecursos s responsabilitat dun 20% de la poblaci, a lamajor part de la humanitat se lobliga a viure amb el mnim,o menys. La minoria rica que vivim a la cspide daquestapirmide s la principal responsable que, all que es coneixcom lempremta ecolgica de la humanitat, tingui un balannegatiu. Aquest indicador demostra que estem consumint

els bns i serveis ecolgics que ens ofereix el mn a un ritmed1,5 vegades el que la Terra pot sostenir. Les difernciesper regions es fan evidents. De seguir tota la humanitat elnivell de consum de recursos que hi ha als EUA, necessi-tarem ms de quatre planetes Terra per assegurar la rege-neraci i sostenibilitat del sistema, mentre que lempremtaecolgica del ciutad espanyol s gaireb tres vegades su-perior a la sostenible. I els indicadors no deixen dempitjorarany rere any, empenyent-nos, de mica en mica, a labisme.

Lalerta i preocupaci per les limitacions dels recursos natu-rals vnen de lluny, almenys des de la Grcia clssica, i tam-b van ser plantejades pels pares del capitalisme duna ban-da (Smith, Ricardo, Mill, etc.), i per est udiosos de la poblacii la demogra a com Malthus. Aviat es reconegu que aques-tes limitacions sols esdevenen un problema en tant que lahumanitat segueixi creixent i se segueixin accentuant lesdesigualtats i consums forassenyats dalgunes societats endetriment de la resta. Modernament, un grup dintellectualsi estadistes, reunits pel conegut com a Club de Roma, publi-c lany 1972 lobra Els lmits del creixement, que ha tingutcontinutat en peridiques revisions. El seu treball modelitza,a partir de les dades de consum de molt diversos recursosnaturals, i descenaris futurs de creixement de la poblacii de cincia tecnolgica en ls dels recursos, quina serla seva evoluci i disponibilitat futura. Es conclou que si lesactuals tendncies de creixement de la poblaci mundial,industrialitzaci, contaminaci, producci daliments i explo-taci de recursos continua sense modi cacions, els lmitsdel creixement al nostre planeta sassoliran en algun mo-ment dintre dels propers 100 anys (ja nhan passat 40). Ad-verteixen que el resultat ms probable ser una declinacisobtada i incontrolable tant de la poblaci com de la sevacapacitat industrial. Similars sn les conclusions a les qualsarriben altres estudiosos de la matria, recollides en treballscom El nostre futur com, o Informe Brundtland (1987),de la Comissi mundial sobre Medi Ambient i Desenvolu-pament de les Nacions Unides, o lanual Lestat del mnde la ONG Worldwatch Institute. En les seves darreres edi-cions, aquesta instituci veri ca la preocupant precisi ambla qual els foscos escenaris desgotament de recursos delsanys 70 sestan complint. Com a soluci, els seus autors ur-geixen a modi car profundament lactual model de consum

que amenaa de causar greus trastorns al funcionament delplaneta i, de retruc, a les societats humanes.

Reaccionar la nostra societat, davant aquestes evidn-cies? El professor Jared Diamond, autor del llibre Collapse,per qu les societats escullen subsistir o fracassar, exposaquatre possibles posicionaments de tota societat, passada,present o futura, que poden explicar el seu declivi i possiblecollapse:

1- El grup pot no anticipar el problema abans aquest arribi.

2-Quan el problema arriba, el grup pot ser incapadidenti car-lo.

3- Si percep el problema, el grup pot no afrontar-lo ni mirar

de solucionar-lo.

4- s possible que el grup provi de solucionar el problema,per fracassi en lempresa.

Lactitud de la nostra societat, i el model din nit creixementeconmic que sembla anhelar, ens situen, en relaci al con-sum de recursos naturals del planeta, i malgrat algunes veusque ho denuncien, plenament dins la primera opci. s pos-sible, per, que ja estiguem en el segon pas. De momentsembla ns i tot difcil arribar a les opcions tercera i quarta.Ms lluny queda encara la voluntat de fer una transici suaui raonada cap a models de desenvolupament sostenible queassegurin la viabilitat de la nostra espcie i del seu model desocietat a llarg termini.

Catalunya guanya la seva primera Copa Amrica fe-menina dhoquei patins: re exions i comentaris

Recordem una gesta esportiva recent que no ha tingut elress meditic que es mereixeria. Es tracta del meritori fetque la selecci dhoquei patins femenina absoluta de Cata-lunya sha proclamat campiona de la Copa Amrica 2011desprs de guanyar Xile per 0 a 2 a la nal celebrada a Ser-taozinho (Brasil) en una trepidant competici que ha duratdel 7 al 12 de novembre.

Les catalanes certi caven aquesta victria que representala consecuci per primera vegada dun ttol esportiu moltbuscat, desprs dobtenir prviament dos subcampionats,lany 2010 a Vic i lany 2007 a Xile. Els gols de la victriadel conjunt catal van ser obra dAnna Casarramona (1-0)i de Berta Tarrida (2-0). Amb lacurada direcci tcnica deJosep Maria Barber, sha aconseguit consolidar un granequip. La mxima golejadora de la competici ha estat la

jugadora catalana Cristina Barcel, amb 10 gols. Lrbitrecatal Xavier Muoz tamb va participar amb solvncia enaquesta competici. El tcnic catal, molt satisfet, comen-tava textualment desprs de guanyar la gran nal: ha estatun partit molt intens davant un dels millors equips del mn.Lentrenador ressaltava amb emoci que el ttol representa-va la culminaci i el fruit de cinc anys desfor i de treball, totdient: per a mi s un reconeixement a la feina feta de moltsanys i un orgull com a catal haver pogut representar el meupas amb veu prpia i portar la preuada Copa cap a casa.

Lexpedici va arribar el dia 15 de novembre a les 16.10 ho-res, en vol procedent de Sao Paulo a laeroport del Prat deBarcelona on va ser rebuda pels familiars i un nombrs grupde seguidors i simpatitzants.

Aquesta ta esportiva no ens ha de fer oblidar que lany2002 es varen recollir ms de 500.000 signatures de suport

a la iniciativa que Catalunya pogus competir amb veu pr-pia en lmbit internacional, com ho fan nacions sense estatcom Esccia, el pas de Galles, Irlanda del Nord, Groen-lndia o Macau, entre daltres i que la resposta poltica aaquesta sollicitud per part del govern espanyol sempre haestat negativa.

Lhoquei patins s un dels nostres esports dequip ambms tradici i ttols, aconseguits tant pels clubs catalans(FC Barcelona, Reus Deportiu, CP Voltreg, HC Igualada,entre daltres) com per la selecci espanyola, formada nte-grament per jugadors catalans, la majoria de les vegades.Lany 2004, la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS)va aprovar per unanimitat a Miami lingrs provisional deCatalunya. Aix va permetre competir en el Mundial B deMacau (Xina) on Catalunya va quedar campiona al guanyarla nal a Anglaterra per 6-0. La rati caci de nitiva, per,havia de fer-se a lassemblea general del mes de novem-

bre del mateix any a Fresno (Califrnia). A partir daleshores,la Federacin Espaola de Patinaje, presidida per CarmeloPaniagua, amb el recolzament de les ms altes instnciesesportives i poltiques de lEstat, va aplicar una ofensiva di-plomtica i poltica abassegadora i plena dincidents que vaaconseguir revocar lingrs de Catalunya a la FIRS. El Tri-bunal dArbitratge Esportiu de Lausana (TAS), a causa deles pressions denunciades i les irregularitats comeses, vafer repetir lassemblea a Roma el 24 de novembre de 2005 inovament unes pressions espanyoles sense precedents va-ren fer anullar la decisi que shavia pres a Fresno. El noucomit executiu de la FIRS, -desprs de la dimissi del seupresident, el catal Isidre Oliveras de la Riva- presidit ales-hores per litali Sabatino Aracu, va recomanar votar no aCatalunya i totes les grans federacions ho van fer, rebutjantladmissi de la federaci catalana per 125 vots en contra i43 a favor.

Des del mn esportiu i cvic catal hi va haver un gran des-

Campiones de la Copa Amrica per Adri Arboix

7/29/2019 61 -gener- 2012

7/12


consol, tant per la injustcia comesa com per la falta desuport poltic clar i real en tots aquests esdeveniments perpart del govern tripartit que nalment, i en el moment de laveritat, va deixar sola la Federaci Catalana de Patinatge i elseu president Ramon Basiana en la defensa de la iniciativa,en contrast amb les moltes maniobres diplomtiques con-trries realitzades a gran escala i des de les ms altes insti-tucions i instncies per part del govern espanyol del PSOE.Malgrat aix, la Federaci Catalana de Patinatge va conti-nuar treballant i va aconseguir, no sense esfor, pedagogia itreball -i explicant i recordant la injustcia esportiva viscuda-,de ser admesa el desembre de 2006 com a entitat adheri-da a la Confederacin Sudamericana de Patinaje, podentcompetir-hi o cialment contra seleccions de nivell i poten-cial esportiu contrastades com lArgentina, Xile, o Brasil. A partir daleshores, Catalunya ha disputat ja tres vegades lacopa Amrica amb una victria per a la selecci absolutamasculina -aconseguida lany passat-, i lactual victria dela selecci femenina que comentem.

Encara que signi catiu per parcial, aquest fet representa

s un honor i, sobretot, una gran responsabilitat, iniciar unacollaboraci mensual amb la revista Emporion en la tercerapoca de la seva existncia. Vull agrair al Consell de Redac-ci el fet dhaver-me proposat escriure cada mes unes re-

exions en aquesta revista amb gran histria al s eu darrereque, a ms, va ser Medalla del Montgr lany 2008.

No podia dir que no a una oferta tant suggeridora i estimu-lant. Sc una persona a qui li agrada escriure i collaborar eniniciatives culturals del municipi i, de la mateixa manera quedurant molts anys vaig estar a la Junta del Llibre de la Festa

Major, ara inicio aquesta participaci a Emporion.Cada mes acompanyar la revista amb re exions sobrediversos temes de la societat que ens envolta: relacionssocials, ecologia, moviments socials, noves maneres decomunicar-se, revoluci digital, xarxes socials i altres. For-mo part daquesta societat, la contemplo, magrada de-batre sobre ella i mimplico per fer-la millor. Una societatque evoluciona rpida i esdev lquida, tal com lha de nit elprestigis socileg polons Baumann. Davant aquesta ra-pidesa, el canvi s constant en el dia a dia de la gent, cosaque a vegades genera desconcert, frustraci i certa sen-saci dangoixa. s cert que vivim uns temps difcils ambel mn occidental immers en una crisi econmica de futurincert i una crisi de valors que precisa re exi, debat intens ipropostes de remodelaci des del fons de la societat. Persc optimista de mena i s des daquest optimisme vital iirrenunciable que cada mes us traslladar idees i re exions.

una escletxa desperana i de mrit i s un pas ms en lalluita necessria pel reconeixement de Catalunya com amembre esportiu de ple dret per a poder competir senserestriccions i en totes les modalitats esportives en lmbitinternacional. De tota manera, sembla clar i evident, a horesdara, que noms amb la plena sobirania poltica de Ca-talunya ser possible de fer realitat aquest desig majoritariexpressat tantes vegades per la nostra societat civil.

Bibliogra a

1. Arboix A. La falta de reconeixement internacional de lesseleccions esportives catalanes. Lhoquei patins com aexemple. Emporion, nmero 10, octubre de 2007.

2. http://www.fecapa.cat/portals/copaamerica2011/

3. http://www.seleccions.cat/

4. Arboix-Ali J. Histria de lhoquei Claret: des de lany

1950 ns a lactualitat. Treball de recerca de 2n de Batxille-rat. Collegi Claret (Barcelona), 2009.

Hem de ser optimistes i somiar en un futur millor. Som unesgeneracions que ens toca viure moments difcils, per noens podem quedar quiets lamentant-nos sense posar l alagulla per tenir un esdevenidor millor. Deia Llus Llach en elseu ltim concert a Verges lany 2007, que en aquests mo-ments estvem vivint la societat de llibertat i democrcia quehavien somiat els nostres avis, i que la societat i realitat queviurien els nostres nts depenia de la grandesa i profunditatdels nostres somnis dara.

Fem cas a Llach i somiem una societat i un futur molt millors.

Aquest ha de ser el nostre objectiu vital: crear un mn millor,ms just i solidari. Quan sigui gran vull asseurem a la voradel foc i explicar al meus nts tot el que vaig fer en el passatper millorar el present i assegurar un futur millor. Potser noho aconseguirem del tot, per val la pena posar-shi.

Som-hi doncs! Com deia al principi, s un honor i una granresponsabilitat escriure a la mateixa revista que van escriurepersones tan illustres com el mestre Pere Blasi, mossn

Viver, Josep Castells, Eduard Vias i molts altres que emdeixo. Ara digitalment, tal com correspon als moments quevivim.

Espero que tots plegats gaudim durant molts anys de la re-vista i tant articulistes com lectors puguem aprendre els unsdels altres.

Salut!

All que ens envolta per Joan Margall

El mal desquena, normalment dorigen desconegut, apa-reix per mecanisme neurolgic que produeix dolor, in ama-ci i, a vegades, contractura muscular. Contrriament al quees pensa, per prevenir i tractar aquest dolor sha devitar elreps al llit i ajudar el cos a fer activitat fsica.

Si en el moment que estem llegint aquest article analitzem lanostra posici, segurament serem conscients que no tenimbona positura.

Sovint forcem el cos amb actituds poc naturals que ocasio-nen lesions musculars i fsiques. Mantenir la mateixa positu-ra en prolongats espais de temps, manipular materials pe-sats de forma incorrecta i carregar les articulacions de formaasimtrica, sn les principals causes que ocasionen dolors.

Com podem millorar? Els experts enaquest tema, ergnoms, sioterapeutes,ostepates, metges, ... recomanen pau-tes molt senzilles i tils que ens podenajudar.

s molt bo canviar de positura de tanten tant, evitant les torsions i exions delcos, conixer la forma adequada de ma-

nipulaci i transport de crregues, tractar dalternar el tre-ball de major fatiga amb el ms lleuger, analitzar els plnolsde collocaci en el lloc de treball com lalada de la taula,la posici del respatller de la cadira, laltura del teclat de

lordinador i la illuminaci.Evidentment, cal revisar el calat. Sobretot per a les donesque duen sabates amb tal, es recomana que no faci msde 2 3 cm. En cas de dur sabata plana, com les ballarines,sha de vigilar la bona salut dels genolls, que poden quedarafectats

Sha devitar lestrs, el tabaquisme i el sobreps.

Finalment, com sempre, els bons hbits com caminar,practicar la nataci, fer exercicis i estiraments tipus Pilates,no noms sn recomanables per prevenir el mal desquena,sin per la salut integral, fsica i psicolgica.

Estimar-nos i cuidar-nos augmentar la nostra qualitat devida i, de retruc, la dels nostres familiars.

Bona salut.

Aquest 2011 hem celebrat el centenari de larribada dePere Blasi a Torroella i a la nostra biblioteca, que porta elseu nom, volem constatar que encara es pot palpar la sevapresncia a Torroella. Sense anar ms lluny, a la biblioteca higuardem tot el que dell fa referncia. Tot i aix ni el nom, niles obres ni cap dels documents sn el ms important quehi tenim. El seu esperit hi volta cada tarda quan un usuari volledici especial dUlisses de Joyce, quan ens visita la JudithPujad, en Vicen Pags o la Merc Font al club de lectura ifem ple, quan podem gaudir del consell professional dunesbones llibreteres al mateix poble, per sobretot quan veiemtots aquells nens i nenes que creixeran amb aquest esperitcultural, el que ha deixat Pere Blasi a Torroella.

El passat dia 11 de desembre es va fer un homenatge a PereBlasi, a la seva persona: lls dalumnes, familiars i alumnesde lescola de msica van protagonitzar lacte. La BibliotecaMunicipal Pere Blasi vol tamb afegir-se a lhomenatge ambaquestes quatre ratlles precisament en aquesta revista, ontamb va collaborar el senyor Pere Blasi.

Salut -Tinc mal desquena per Pilar Solanas

Lesperit de Pere Blasi a la bibl per Cristina Ruf

La llum que illuminava la lluna que forma part del mural ho-ritzontal fet per lescultor Francesc Ruestes arran de terra ial centre de la Plaa Pere Rigau, fa algun temps que estapagada. Creiem que per respecte a lobra i al seu autor,shauria de tornar posar en marxa.

A laguait del nostre patrimoni

7/29/2019 61 -gener- 2012

8/12


Francesc Ruestes (1959) s un magn c i reconegut escultorcatal, forjador de ferro per excellncia. La seva obra sreconeguda perqu els seus treballs de forja no semblenprocedir de la farga sin que estan tan ben acabats quesemblen dun taller de joieria. Sorprenentment, ha aconse-guit dissimular la rigidesa del material aconseguint donar-liuna aparena suau i tova, com si dibuixs amb ferro. Hereudel llegat daltres mestres de lescultura contempornia comGargallo i Julio Gonzlez.

No sabem si Ruestes encara t una casa a Torroella, onvenia a passar dies de descans. Quan es va fer la rehabilita-ci de la plaa Pere Rigau, lany 2001, la tenia i feia llarguesestades entre nosaltres. Fou aleshores quan va proposar feruna petita obra que serviria de terra al voltant de larbre quehi al centre daquesta plaa, substituint les peces de pedrainicialment previstes per aquest espai. La proposta consistiaen una espcie de catifa feta amb grans peces de formig,dins les quals incrustaria ferro fos, dibuixant la lluna i unesondulacions que representarien les fases daquest satllit;daqu el nom donat a lobra: Les fases de la Lluna. La ideade lartista era trencar la seriositat que podia aportar lexcsde pedra que proposava el projecte inicial de la plaa, ambuna mena de mural horitzontal posat arran de terra queaports una sensaci ms alegre i interessant a lespai.

Des de la seva inauguraci a nals del 2001 ns avui, aques-ta obra ha estat trepitjada per molta gent i segurament pocsshan adonat de la importncia daquell, diguem-ne, enra-jolat, que segurament han trepitjat moltes vegades i que po-dem considerar una escultura arran de terra. Una empremtacreada per aquest original artista.

Francesc Ruestes, escultor. per Jordi Bellapart

Ruestes, referint-se a la seva obra, ha dit: Cerco el silencidel passat, la re exi del present i la llum del futur. Guanya-dor de diversos premis, cal destacar els premis desculturaRicard Cam i el de la Fundaci Vila Casas. Una part de laseva obra pot ser considerada escultura o pintura. Ho de-mostra el fet dhaver guanyat el Premi Nacional de PinturaJuan Ramon Masoliver 2002 amb la seva obra Perspec-tiva dun paisatge, una pea a mig cam entre la pintura ilescultura. La seva obra gura en molts llocs pblics a ms

de colleccions institucionals, i fora de Catalunya ha estatexposada en moltes galeries i mostres artstiques a la restadEspanya i Frana.

Al nostre espai A laguait del nostre patrimoni reivindiquemel manteniment i conservaci daquesta important obra ar-tstica i exigim dels responsables municipals la recuperacide la llum que illuminava i feia brillar la lluna que hi gura di-buixada i que forma part del concepte inicial de lobra, coma mostra de respecte a la idea original i al seu autor.

Vint-i-cinc anys dinstitut (2) per Josep Pujol Senovilla

El curs segent va entrar en vigor la LOGSE, una llei quecanviava tot el panorama de lensenyament: la primriasacabava als dotze anys, i amb aquesta edat tots els alum-nes ingressaven als instituts on farien els quatre cursos dESO i, posteriorment i de forma voluntria, podien fer elsdos cursos de batxillerat o b, els cicles de formaci pro-fessional. Aquell curs, per tant, varem acollir els setantaalumnes de catorze anys que solien comenar ara com

alumnes de tercer dESO-, ms els cent alumnes de dotzeanys que comenaven el nou cicle.

Aquest canvi va signi car que el convent ens queds pe-tit, per la qual cosa es varen llogar uns locals comercialsa la plaa dels Dolors, on vrem installar els alumnes msgrans. Al mateix temps va caldre canviar totalment el ritmede vida de la comunitat: una de les banderes de lESO era

que lalumne podia escollir bona part del seu pla destudis,la qual cosa provocava molt moviment entre aules, per almateix temps exigia un control molt ms estricte, cosa queva provocar que calgus tancar el carrer Onze de Setembreamb una tela metllica, que a molts torroellencs ens produ quatre anys de vergonya.

La LOGSE preveia transport i menjador gratut per tots elsalumnes que no fossin del municipi, i aix no afectava elsalumnes de lEstartit, per tant va caldre afegir a tot lenrenouque va signi car el canvi de sis tema, entomar lenrgica pro-testa daquests pares que exigien que els seus lls fossinconsiderats alumnes de fora municipi. Desprs de tensesreunions entre aquest collectiu de pares, els representantsdEnsenyament i el consistori, es va arribar a un acord t em-poral que, temps ms tard, van rati car els tribunals.

La nova estructura de linstituttampoc podia acollir els centalumnes ms que arribaven elcurs segent i va caldre muntarquatre barracons al carrer deSanta Caterina, de manera quela repartici del curs 97/98 va

ser: primer cicle dESO als barracons, segon cicle dESO alconvent i batxillerat a la plaa dels Dolors, a ms lEducaciFsica al pavell, i ens va caldre muntar un itinerari especialper alumnes amb molts problemes dadaptaci que aco-llem en un espai que ens havia cedit lajuntament a lanticescorxador. No cal fer massa esfor per endevinar la com-plexitat de la logstica que aquesta s ituaci provocava.

Aquest muntatge no es podia eternitzar, i el DepartamentdEnsenyament va sollicitar la cessi duns terrenys perconstruir-hi el nou institut. Bona part del poble volia situar-loen un espai proper al convent, ja que el mig miler dalumnesque acull el centre donava i seguiria donant vida i vitalitat ala vila; aquestes persones proposaven fer-lo a lhorta denRadresa, al carrer del riu. Per les autoritats preferien unespai exterior, i adduen en contra de laltra proposta que eraun espai inundable, caracterstica que es deu haver perdutquan un altre consistori ha decidit erigir-hi lEspai Ter que sa punt dinaugurar-se.

La primavera de 1981, una cadena humana vestida deblanc va simbolitzar els trasllat dels tres espais que ocupavalinstitut cap al centre nou, situat al nal del carrer Santa Ca-terina. s un centre de tres plantes amb un gran pati i vistesimpressionants tan a la plana i al mar com al Montgr; tuna entrada espectacular amb una nestra a gran altura queemmarca el castell quan creues la porta daccs, una escalaque s un balc constant cap al dit hall, i unes terrasses que

ja les voldrien tenir molts hotels... passadissos amb taquillesper tots els alumnes i amb espais per poder-hi fer un recs.Per ha calgut renunciar a alguns daquests luxes, per ferledi ci ms operatiu.

I aix, amb una estructura de cinc grups de primer, segon itercer dESO, quatre grups de quart i dos de Batxillerat, mslaula dacollida i diferents grups datenci als alumnes ambms problemes daprenentatge, hem passat els darrers deuanys, amb xits i fracassos, adaptant-nos als successiuscanvis legislatius la LOCE el 2002 i la LOE de 2006-, i con-

templant com es van situant els nostres exalumnes, algunsdels quals sn professors del centre.

Perqu aquests vint-i-cinc anys no noms han passat per lainstituci, sin que tamb han afectat els que li hem donatvitalitat, i en Miquel Cams va iniciar una srie de jubilacionsde professors que ha calgut substituir per sang ms nova iamb ms empenta que, de ben segur, seguiran fent de lIESMontgr un centre de referncia per als joves del Baix Ter.

En aquesta secci fulacunda, avui presento lorganitzacisocial. Recordem que els fulacunda sn ltnia que viu a laregi de Fuladu, al Senegal.

Divisi territorial: El Fuladu es divideix en zones. Una zonapot dur el nom dun camp darrs, dun arbre, duna perso-na, duna cosa ...

Els fulacundes sorganitzen en pobles. Els pobles es fandargila (la paret), de palla i de bamb (el sostre). Aquests po-bles porten cognoms, noms, dobjectes, de rius, danimals,darbres...

Un poble es compon duna o ms famlies. El cap del pobles sempre membre de la famlia que va fundar el poble i hade ser un home, mai una dona. Al poble, les cases de les

dones sn separades de les dels homes.Des de fa segles la famlia fulacunda s polgama. Abans, elsfulacundes es casaven entre ells, per amb el modernisme,aquest sistema tnic ha desaparegut. El nombre de donesvaria entre una (1) i quatre (4). El nombre de nens s illimitat.

A la famlia fulacunda, el pare s la primera autoritat, desprsel ll gran. Per a certes decisions, les dones sn consulta-des, per no prenen decisions. Les decisions les prenen elshomes, independentment de ledat de lhome.

Els nens dels fulacundes porten el cognom del pare perno el de la mare. Els noms poden ser el dun amic, dunacosina, un arbre, un camp darrs, un lloc, un animal, unafesta, un cereal...

En el proper nmero, parlar dalgunes de les causes i con-seqncies de la poligmia a la regi de Fuladu.

Lorganitzaci social fula per Habibou Balde

7/29/2019 61 -gener- 2012

9/12


Als pasos de l anomenat primer mn hi ha de tot, i shifan mercats, res i congressos on es ven i compra de tot,des dels ms elementals queviures ns als ms so sticatsmobles, cotxes o vaixells. Als pasos del primer mn hi ha,a ms, grans acumulacions de capital, i els possedorsdaquests diners no paren mai de comprar i vendre per ferms diners: sn els mercats nancers i els grans especula-dors.

Cada dia els diaris parlen dels mercats nancers, i en gene-ral per criticar-los i blasmar-los. Ja he escrit en alguna altraocasi que no es pot parlar contra els mercats nancersde forma simplista, perqu el seu origen sn en bona partels petits estalviadors (tots nosaltres): els fons dinversi, depensions, els plans de jubilaci, etc. Els gestors daquestsfons procuren obtenir, com s natural, el millor rendimentpossible i la mxima seguretat per als diners que els hi hanestat con ats.

Tampoc no sn condemnables, sin admirables, els crea-dors dempreses que es fan milionaris, per amb les sevesinnovacions ajuden a crear llocs de treball i a millorar el nivellde benestar, com el tot just desaparegut Steve Jobs, o quea ms dediquen bona part dels bene cis a fundacions hu-manitries, com Bill Gates.

Per hi ha uns altres capitals, els dels especuladors pos-sedors de fortunes immenses que, ajudats de brokers, co-missionistes i intermediaris, no aturen mai el seu afany acu-mulador i compren or, divises, deute pblic, fons sobirans,cereals, immobles, terres... noms per tornar-los a vendrei fer bene ci immediat, sense crear riquesa per als altres.Afegim-hi els diners de dictadors o dictadures, autoritats oadministracions corruptes, m es del joc i del trfec de dro-gues, darmes o de prostituci.

Aquests acaparadors de capital sempre volen ms diners, iels volen segurs. Segurs per daqu un any, daqu deu anys,daqu trenta anys. Perqu els grans especuladors es pen-sen que viuran sempre. Ms ben dit, en aix no hi pensenmai. Acumular, acumular, aquesta s la dria malaltissa. Unatrista dria que arruna els altres, que fa passar fam a milionsde sers humans, una dria que mata persones i arruna pa-sos sencers.

Ara imaginem: quina cosa s ms segura que lor, les divises,els fons sobirans,...? La terra! El territori! Milers dhectrees!Si volem ser rics daqu trenta anys, quan serem al mn en-cara ms milions de persones, i poden anar escassos elblat, el blat de moro, larrs, qu millor que ser propietari deterritoris immensos a lArgentina, a Ucrana, a lfrica?

Doncs sn molts els que ho han imaginat i celebren desde fa temps res i congressos per comprar i vendre milersdhectrees. Els nous propietaris daquests territoris elsdedicaran a cultius intensius, i especularan amb les gransquantitats de cereals o altres productes alimentaris que hicolliran, i que vendran o transformaran dacord amb els seusinteressos.

Aix ja ha comenat. A la part nord-oriental del Senegal hiha extensions considerables de territori en mans xineses, ishi fan cultius intensius darrs, amb mtodes avanats imaquinria potent. Aparentment la regi ha fet un gran pro-grs. Per la majoria dels treballadors sn xinesos, i larrses destina a pasos europeus o a Xina, segons convenin-cies. Els natius prcticament no sapro ten de res.

Bru Rovira, excellent periodista, explicava al diari ARA deldia 2 de desembre de 2011 lenfrontament entre agricultorsde Fanaye, tamb al Senegal, i una empresa de capital itali,que vol implantar al nord del pas un projecte dexplotaciagrcola a gran escala per fabricar bioetanol i oli de gira-solper a exportaci. Quan els promotors van comenar a por-tar la maquinria i a remenar el territori (20.000 hectrees),els petits cultivadors es varen assabentar que dels bene cistotals, noms el 10% seria per als senegalesos. La batussava acabar a garrotades i els guardians privats de lempresa,armats amb escopetes de caa i ganivets, van causar dosmorts i una vintena de ferits.

No voldria acabar tan amargament aquest escrit: el mn sple degoisme, per tamb ho s de generositat. Potser unaltre dia em caldr parlar daquesta altra cara de la moneda.

Especular amb el territori (delsms pobres)per Jaume Bassa Pasqual

La majoria de gent a qui ens agrada llegir recordem els con-tes i les lectures de la infncia i ladolescencia.

Ferrndiz, Enid Blyton, Andersen, Grimm, Herg, Goscinny,varen ser alguns dels meus autors. Vaig crixer llegint i relle-gint les seves histries illustrades.

LLibres - Explicam un conte! per Maria Teresa Calabs Casas

Ara que tinc la fortuna de treballar de llibretera continuo ena-morada dels contes. Actualment llbum illustrat s un delsvalors ms importants de la literatura.

Amb els contes podem sedur, atreure i moldejar futurs lec-tors. Cal doncs ser molt cuidadosos triant aquestes prime-

La crisi del deute est portant als estats de la zona Euro aun situaci dinestabilitat permanent. Shan fet moltes reu-nions dalt nivell de les que han sortit decisions sovint forade temps. Tot plegat han portat a la intervenci de Grcia,Irlanda i Portugal, per tamb inestabilitat a Espanya i Itliai ms recentment a daltres estats de la zona Euro que, no-ms fa un any, no sho podien ni imaginar. Darrerament lasituaci encara sha complicat ms, amb la caiguda, ns itot es port titllar de cop a la democrcia, dels governs deGrcia i Itlia i el posterior canvi per tecncrates.

De fet, per aquesta soluci no ha tingut resultats immediatssi fem cas a com es comporta la prima de risc daquestspasos desprs de que prenguessin posici Papademos iMonti, ni tampoc hi ha hagut cap canvi desprs del resultatde les eleccions espanyoles. Encara ms incertesa, si hi afe-gim que tamb Alemanya sha vist afectada per la situacide crisi del deute sobir, quan fa pocs dies no va podercollocar tot el deute que volia nanar, ns que va haverdadmetre pagar ms interessos, ms, ns i tot, que el Reg-ne Unit, que emergeix valor refugi, insinuant els mercats quetot el que sest fent per solucionar la crisi del deute a lazona Euro no es percep com a consistent ni com a estableen el temps.

La novetat s que aquesta situaci ara afecte, no noms alsestats que ja estem acostumats a veure davant el penya-segat, sin tamb a Alemanya i a Frana. Urgeixen dons so-lucions clares que calmin i donin seguretat als mercats, per

tamb a la ciutadania i a les empreses, perqu la descon-ana creix i s una mala consellera i ms en lmbit econ-

mic. Aix, la Uni Europa, mitjanant la Comissi o a partir dela in uncia dels estats forts, com sn Frana i Alemanya,ha de trobar una soluci per a la crisi de la zona Euro. s clarque no s fcil i que requereix voluntat i sobretot generositatpoltica i fer valer linters general dels cinc-cents milions deciutadans de la UE, per sobre dels interessos particulars decada estat.

Solucions nhi han, una podria ser la revisi del paper delBanc Central Europeu de manera que tingus capacitat perintervenir en la compra de deute i generar liquidesa, unaaltra podria ser la creaci duna mena deurobons que ga-ranteixin conjuntament el deute de tots els estats de la zonaEuro o tamb la possibilitat de ms integraci scal i controlpressupostari, sense oblidar les mesures per a la reactivacieconmica que generin ocupaci. En de nitiva, qualsevol deles solucions ens encaminarien cap a un govern econmiceuropeu que s la millor manera per a garantir lestabilitat dela zona Euro i a la que hauria de seguir donar passes fermscap a la integraci poltica. Tot plegat no s una utopia, sinuna autntica necessitat si volem salvar lEuro. El contrariens porta a la No Europa que s el pitjor que pot passar-nostant des del punt de vista econmic com poltic. Esperemque els governants i els altres actors in uents tinguin la vo-luntat, la solidaritat i la generositat necessria per dissenyarun pla consistent i estable per Europa.

res lectures.

Potser us semblar curis, per sovint sutilitza el conte no-ms per educar, inculcar bones maneres o forar coneixe-ments.

Quan alg em demana un conte que parli de o queensenyi a ja pateixo per la criatura a qui li faran llegir.

No pot ser que els contes sig uin per aprendre i els jocs perdivertir-se. Reivindico el conte carregat de fantasia, les his-tries amb humor, amb por, amb aventures. Admiro els pa-res, avis o germans que cada dia llegeixen als ms petits dela casa histries que no es cansen de sentir una vegada iuna altra.

Sobretot aplaudeixo als pares que no esperen que els seuslls spiguen llegir per comprar el primer conte.

Els lbums illustrats sn tan bonics que tots hi quedem fas-cinats i no ens fa cap mandra quan un nen ens diu:Explicam un conte!

Un pla per Europa per Xavier Ferrer

7/29/2019 61 -gener- 2012

10/12


La meva famlia prov de Torroella de Montgr, una petita vilasituada al Baix Empord. Jo, juntament amb el meu germi la meva mare, som els primers nascuts a la ciutat comtal,Barcelona. Per si mhe de remuntar als meus avantpas-sats, he de parlar bviament de Torroella de Montgr. El meupersonatge s Miquel Barcel i Barnosell, besavi de la mevavia paterna, nascut lany 1849 i mort lany 1926 a Torroellade Montgr.

Era un petit propietari de terres agrcoles que ell mateixconreava amb lajut dalgun treballador de la vila quan li eranecessari. Entre les seves terres, la criana dalgunes va-ques, la venda de vedells i la llet que sobrava per a la sevacreixena, podien viure amb escreix ell i la seva famlia. Unacuriositat s la venda de la llet: la venien a litres, als vespresa casa seva i als matins pels carrers de la vila a la casa queels en demanava.

La venda per els carrers es feia portant la llet en una grossamarranxa que tenia un llarg gallet on hi penjaven una mesu-ra de litre per mesurar el que la gent els demanava.

Es va fer tan popular aquesta mena de venda, que la casaden Miquel lacabaren anomenant Can Litr, motiu pelqual la casa encara s coneguda al poble. Per no s enaix en el que em volia centrar, sin en la vila, la seva gent,el camp... Lactivitat principal del poble en aquell temps eraexclusivament lagricultura per bastar-se i per crear un ex-cedent i vendrel a mercat. El dilluns era, i encara ho s, eldia de mercat a la vila de Torroella de Montgr (actualment esconserva aquesta tradici). Es reunien a plaa els diferentspagesos que, en aquest dia, es convertien en petits ne-gociants de la seva mercaderia. Arribaven a plaa amb elscarros o tartanes, tirats per cavalls o haques, on portavenels seus excedents: cereals o el bestiar.

Lagricultura era la principalment activitat collectiva, rescomparat a l individualisme actual. La famlia participava enel treball del camp, i els vens sajudaven per fer les tasquesque necessitessin lajuda de ms personal. Per exemple,treure la clofolla a les capces de blat de moro (esbossar,com en deien). Podem a rmar que el ritme era molt menys

PARMIES XIV (Del propi autor). *

El bon pescador sap quin esquer necessita

Segons el peix a pescar!

Noms hi ha un tipus dhome que no es ven

El ja mort!

La importncia que es dona cada homes directament proporcional a la seva estupidesa!

Que el 2012 que ara comena ens porti a tots Salud i Pau.

Diner noms el necessari, ja que com la droga crea addicci!

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, de caire erudit o popular.

La parmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a

recurs estilstic grfc i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferre

Miquel Barcel i Barnosell(1849-1926) (1)per Miquel Sais Serra

atabalat que el davui, no hi havia pressa, shi posava eltemps que calia. Les grans activitats que ara es fan fcil-ment amb mquines, abans es feien o b a m o b ambel preuat ajut dels animals. Uns servien per les labors delscamps, altres per transport...les haques i els burriquets, perdesplaaments personals curts, o per extreure aigua delpou (amb lajut de la snia).

El sistema emprat pel batre era espectacular: Sestenien enuna era les garbes de blat, civada, ordi... posades de ma-nera que formessin un gran cercle a de ser trepitjades unmunt de vegades per una mula o un cavall que, comandatpel seu amo, i noms amb una llarga corda lligada al seucabestre, no deixava de voltar i voltar ns aconseguir se-parar el gra de la palla. Desprs el gra es passava per gar-bells i es treien les llavors ben netes. Ja les podien ensacari portar-les al graner.

Els conreus, gran part eren de sec, ja que no els fa falta unagran aportaci daigua, sin que tan sols necessiten la queprov de la pluja i que cau directament damunt el cultiu. Elblat, la civada, lordi, el sgol, en sn exemple. Per al blat demoro, en canvi, calia fer regues que anaven dun cap a laltredel camp, per on feien passar petits rierols procedents delsrecs que hi havia dhaver pel cultiu daquests conreus. Caldestacar la utilitzaci del sistema Norfolk, rotaci de con-reus, pel qual seliminava la terra que en el guaret es deixavaun any en reps, i es conreaven plantes farratgeres comesparcet, userda o faves i naps... que ajudaven que la terraes recupers fcilment tot xant les propietats necessriespel conreu de sec. Aquestes plantes farratgeres, al mateix

Parmies XIV per Lluc Sal i Ferrer

TERRINA DE PUR DE LA BABA

Ingredients:

250 gr. de mongetes perones

1 patata

1 ceba

1 pastanaga

Salsa de tomata molt con tada

2 ous bullits

Formatge, millor que sigui de cabra

Preparaci:

Feu un pur molt esps amb les mongetes, la patata, laceba i la pastanaga, poseu-lo a la terrina, o en un bol. A sobre poseu-hi la salsa de tomquet molt calenta i seguida-ment una rodanxa de formatge i a sobre de tot, lou ratllat.

CAMARONS O GAMBES AL AJILLO

Ingredients:

1.250 gr. Camarons grans

1 cabea dalls

Oli

Sal

Pebre

Preparaci:

Separeu el cap de la cua dels camarons, peleu les cues,salpebreu els caps, fregiu-los que no quedin daurats icolloqueu-los al voltant de la plata per servir-los. Al mateixtemps en una altra paella amb oli passeu-hi els alls trinxatssense que aga n color, afegiu-hi les cues pelades, doneu-hiunes voltes ns que es beguin la seva aigua i poseu-les alcentre de la plata.

La cuina de la Catrina per Caterina Bosch

temps, feien que el bestiar estigus ben alimentat, i amb elsseus fems es millorava i fertilitzava la terra. Les fruites i hor-talisses (els horts) es tenien noms per al consum de la fam -lia. Al pati (totes les cases tenien pati) shi criaven el bestiarde corral, gallines, porcs i garrins, necs i conills, que tambes podien comercialitzar el dilluns al mercat. La venda delsous, galls, gallines, pollastres i conills, era feta exclusivamentper les dones de la casa, que en treien els diners per poderpassar la setmana.

(Continuar a la propera edici.)

7/29/2019 61 -gener- 2012

11/12

21Emporion nm. 61 -gener- 201220 Emporion nm. 61 -gener- 2012

EQUADOREl QuechuaAlli chiricama nuna Catalocenses

Kay yacap Patria sumaq tuki Ecuador

Uyway mayuc uiqu valles ashiy uuru

wan petrolio

wan wan warmis sutata tanitaniy cuyaq wan

wanta.

Wan numa kaliposapa lulapakug mincay pr i

uyukupay de l lakiy kusisa yupanki

ary uyway kapuy quipay mana imayuq

warkch pti ej muna magay wamag Per

Colombia wan asta Espaoles

Chutay huiquiy platano yuca caf pelrolio

wan lulapakuq mincay wan petrolio...,

wan pty ej tahua nunas latay de la politica

duinu wan apay hitagay a migrar

Hanag sanag los walash warmis tayta ayllu

yawar may lakiy pallgay de su ayllukasta ancha chiyap kalu hatun limpu kutiy

chaytrau lo hlli wan que katraykuglusa

Ayllu kasta que kuyay wan le munanquichu

achka faltay fwoltay mlkuna mikuy hinakuy

muudana wasi para estar kushisha.

Wan el Ecuatoriano imaypis winay alli kushi

kushisha a ila pa yki

Catalocenses ima ima taq lisqiy las tishqu

Galapagos wan a llamiy malliy

uga chikpa yaganshikpa mikuna mikuy el

cuy las chuccucharas los llapingacchos la

guatita las arrurras wan las arepas wan

achka plaatu tran tra mas alli llankani

Kushischa wan muy agradesido y aser les

Iisquiy uka pinsay

Asto pronto, kayagama, kayagama, kayagam

Histria dEquador en forma de poema

EI que sent el nadiu qutxua

Aquesta es la meva bonica ptria, Equador.

T de tot: rius, muntanyes, valls, mines dor

i ns i tot petroli.

Les seves dones sn tan precioses que

semblen lliris i roses,

i els seus homes sn forts, treballadors,

honrats i molt gelosos.

Ho hem tingut tot, i som pobres perqu ens

han visitat molts invasors:

peruans, colombians i espanyols.

Exportem pltan, iuca, cacau, caf, petroli...,

ns i tot l es nostres forces,

per unes quatre persones de la poltica

creuen que en sn els amos

I ens han portat a migrar.

Quan semigra, ho pateixen tots:

els nens, les dones, els pares,

perqu s una separaci molt llunyana en

la distancia i en el temps.

Quan retornen, moltes persones ja no

troben els seus ssers estimats.ssers que un dia van ser lamor, les

illusions, les alegries, la llar feli,

per hi faltava menjar, vestit, un sostre i

una estabilitat a la vida.

Per lequatori sempre s tranquil, alegre,

respectus i acollidor.

A tots els catalans, els faig una invitaci a

visitar les boniques illes Galpagos i a

assaborir el tradicional cui, les

chuchucaras, els llapingachos. la guatita,

les arruras, les arepas i molts altres plats tpics.

Cinema i espectacles per Jordi Bellapart

Poemes darreu del mnper Susanna Bautista

Us estic molt agrat per haver-me convidat

a participar en aquestes boniques festes de Sant Jordi.

Fins aviat, adu, adu, adu!

[Poema dun humil equatori per a la gent de Catalunya recitat per ellmateix]

Recita en qutxua: Germn Lpez Carvajal

Pellicula del mes: La conspiracin

El peridic digital Emporion no es fa responsable del contpublicats que, en tot cas, exposen el pensament de lautor.

7/29/2019 61 -gener- 2012

12/12

Edita Associaci Emporion

Consell de redacci:

Jaume Bassa i Pasqual

Jordi Bellapart i Roig

Roser Benet i Pugs

Xavier Ferrer i Junquer

Gabriel Martinoy i Mateu

Anna Ma. Mercader

Cels Sais i Ballester

Santiago Sat i Espinet Enric Torrent i Bagud

Medalla del Montgr2008

61 -gener- 2012

Documents

Transcript of 61 -gener- 2012