7/28/2019 49 -gener- 2011

1/34

1

nm. 49 -gener- 2011

LES SENTNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM

EMPORION EXPRESSA EL SEU REBUIGCom s ben sabut, el Tribunal Suprem ha ems tres sentncies que obliguen la

Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular de l'escola.

EMPORION uneix la seva veu a la de la comunitat educativa, les institucions

acadmiques, les associacions per la normalitzaci lingstica, els sindicats, i una bona

part dels partits, que shan proclamat profundament indignats per aquestes

sentncies, que posen en risc un model de convivncia pacfica comprovat durant

trenta anys, i que ha perms avanar mnimament en la superaci de la injustcia

histrica i el genocidi cultural contra el catal perpetrat pel franquisme.

EMPORION espera que el Parlament de Catalunya i el nou Govern donaran una

resposta efica en el sentit que desitja el poble de Catalunya, tal com ho va expressar

massivament a la manifestaci del 10 de juliol contra la sentncia del Tribunal

Constitucional, origen de la situaci actual.

7/28/2019 49 -gener- 2011

2/34

2

Manifestaci de rebuig al text de la sentncia, a la plaa de la Vila

Editorial

EMPORION: 96 anys, 3a poca: 4 anys, 49 nmeros

Entrem en el cinqu any de la nova vida del nostre peridic mensual, que vareaparixer el gener de 2007 (nm. 0 desembre del 2006). EMPORION t una histriallarga. Per fusi de dos peridics anteriors, el Montgr (de Mossn Viver) i Mont-Gris (de Pere Blasi), va tenir lloc el naixement dEMPORION lu de gener de 1915, arafa, doncs, 96 anys. Enmig, dues catstrofes poltiques: la Dictadura de Primo de

Rivera, primer; desprs la guerra i el franquisme. El 30 doctubre de 2006 deutorroellencs ens vrem adrear a lalcalde amb la carta que reprodum a continuaci.

Senyor Alcalde de Torroella de Montgr,

Un grup de torroellencs intentem engegar una tercera poca de la memorable revistatorroellenca EMPORION. En sn promotors, Jaume Bassa, Jordi Bellapart, MontserratBlai, Xavier Ferrer, Vicen Fiol, Gabriel Martinoy, Cels Sais, Santi Sat, Joan Surroca,

Enric Torrent, amb suport tcnic de Plcid Busquets.

7/28/2019 49 -gener- 2011

3/34

3

Ens proposem retornar a Torroella i al Baix Ter el mitj de relaci i comunicaci localcivilitzat que va nixer fa cent anys, que es va perdre amb la dictadura dels anys vintdel segle passat, que va renixer en una segona poca, per perdres altre cop vctimade la violncia dels anys 30, i que ja va ser impossible de recuperar desprs de laguerra civil.

Tot mantenint la capalera antiga adoptarem el format web. Ens ho permeten elsmitjans tecnolgics i les possibilitats actuals de difusi, i evitem, de passada, serdependents de publicitat, subscripcions, comercialitzaci, distribuci, etc. Una revistavirtual.

Voldrem mantenir lesperit de la vella EMPORION, i fer una revista de comunicaci ide pensament, que reculli fets i idees, actualitat i opini. Local, de Torroella i el BaixTer, feta per torroellencs, no excloent collaboracions de fora. Amb curiositat global,ja que tot el que ens envolta ens interessa, ens afecta. Culta, al nivell suficient per noser ni elitista ni vulgar. Amb voluntat de ser lliure, no exposada a pressions poltiques,socials o econmiques. Responsable, en tant en quant reclamem llibertat dexpressi.Oberta, de forma que tota reflexi honesta, sincera, sigui proposada a debat.Dialogant, amb desig de donar acollida a idees i perspectives diverses. Respectuosaamb el pensament i les creences de tothom que tamb respecti les dels altres.Tolerant, amb rebuig noms de la intolerncia, la injustcia, labs de poder.

La sortida ser mensual i numerada, i la podr consultar i llegir tothom per internet.Els lectors podran accedir tamb a qualsevol exemplar de les poques primera isegona.

Ben aviat presentarem el nm. zero. Ara est en construcci a www.emporion.org

Ens plau, des del primer moment, comunicar-te les nostres intencions, aix com oferiri demanar la collaboraci que sescaigui amb la corporaci municipal dacord amb el

nostre ideari de servei a la poblaci de Torroella i del Baix Ter.

Desitgem que la iniciativa sigui ben acollida pel nostre Ajuntament.

Ben cordialment, el Consell de Redacci.

Han passat quatre anys, i mantenim tot all que ens proposvem.

7/28/2019 49 -gener- 2011

4/34

4

Homenatge a Josep Casadell, La feina

ben feta

A Can Quintana-Museu de la

Mediterrnia es va inaugurar lexposici

homenatge a Josep Casadell i Grassot,

pags de professi i amant de la

fotografia, que al llarg de la seva vida va

compilar una veritable histria grfica de

la nostra vila, des dels anys seixanta del

segle passat fins al de la seva mort, el

2008.

La presentaci iniciada per Antoni

Roviras an a crrec de Joan Surroca i de

Francesc Batlle, amb qui havia

collaborat en la realitzaci de treballs

que, documentats amb fotos seves,

shavien publicat, entre daltres, a la

revista Presncia. I la va concloure Josep

M. Ruf.

A ms dalgunes de les seves mquines iestris fotogrfics, sexposava un recull de

les seves fotografies, que integren una

petita porci del seu fons fotogrfic,

donat per la seva famlia al Centre de

Documentaci del Montgr, les illes

Medes i el Baix Ter, del Museu de la

Mediterrnia.

Concert de la festa dhivern dels

Indiketes

Al pavell firal tingu lloc el concert

dhivern dels Indiketes, amb lactuaci

dAcci Festiva, de lOrquestra Di-

versiones i de DJ Torrebruno.

http://localhost/emporionou/images/num49/BON%20ANY.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/BON%20ANY.jpg

7/28/2019 49 -gener- 2011

5/34

5

Karaoke i xocolatada de Rdio Montgr

En el pavell firal, i organitzats per Rdio

Montgr i Amics de Rdio Montgr

(ARM), en la celebraci del seu 25

aniversari, es va organitzar un animat

karaoke, al qual acompanyava una molt

apreciada xocolatada.

Concert de Qvixote Quartet i Kennedy

Moretti (piano)

Al Cine Petit, i organitzat per Joventuts

Musicals de Torroella, Qvixote Quartet ,

integrat per Daniel Cubero, viol; MaraSanz, viol; Mariona Oliu, viola, i Amat

Santacana, violoncel, varen interpretar, a

la primera part del concert, el Quartet en

do Major, op. 32,de Luigi Boccherini, i el

Quartet en do major, op. 33,de Franz

Joseph Haydn.

A la segona part va incorporar-shi el

pianista Kennedy Moretti per a la

interpretaci del Divertimento per a dos

violins, violoncel i piano en do major, de

F. J. Haydn, i el Quintet per a piano, dos

violins, viola i violoncel en mi menor, de

L. Boccherini.

Amplis aplaudiments de les obres

interpretades.

Inaudit ? Vicen Bou

Per segona vegada, vrem poder gaudir

daquest espectacle de msica i dansa al

pavell firal.

Vicen Bou i Geli va nixer el 1885 i mor

el 1962 a Torroella de Montgr. Va ser un

dels ms importants i populars

compositors de sardanes que ms va

contribuir a la seva popularitzaci. Les

seves obres, sense tecnicismes i amb

meravelloses melodies, es tocaven, es

cantaven i es ballaven, amb evident xit,

i contribuen a la difusi de la sardana.

Noms cal recordar alguns dels seus

xits: El saltir de la cardina, Lanell de

prometatge, Angelina, Girona aimada,

Llevantina, i tants daltres, sense oblidar

les obres ms tardanes: Pescadores bons

catalans, Torroella, vila vella o Recordde Calella.

Per a la celebraci del 125 aniversari de

la seva mort, i per retre-li el degut

homenatge, lEsbart Montgr, de

lAgrupaci Sardanista Continutat, el

compositor Jordi Molina, autor de la

msica, amb text de Jaume Nonell, i la

coreografia de Sebasti Vilanou van

crear lespectacle Inaudit ? Vicen Bou:

un recorregut ple de vida, msica i dansa

per la seva biografia i la seva msica. Per

a molts dels assistents, un record

inoblidable, que van fer evident amb els

seus aplaudiments.

Un problema mai resolt: el parc animal

de Sobrestany

El parc de Sobrestany fa dos anys que

est tancat i no shi ha resolt el

problema dels animals. Medi Ambient,

de la Generalitat, est sacrificant les

daines que han fugit del parc.

7/28/2019 49 -gener- 2011

6/34

6

Aquesta mesura lhan pres desprs del

requeriment de lAjuntament pel mal

estat de les installacions i dels animals.

Segons fonts de la Generalitat, les daines

representen avui un risc sanitari i de

circulaci, a part que no tenen

depredadors.

Presentaci del llibre Les prunes eren

verdes, de Montserrat Peir Vil

Organitzada per la seva famlia, tingu

lloc la presentaci de lobra potica Les

prunes eren verdes, al Cine Petit deTorroella de Montgr.

La presentaci an a

crrec de Joan

Vilardell, amb les

intervencions de

Daniel Vilardell, dAnna Serra Vert i

dIns Gum que va llegir-ne sis

poemes.

Montserrat Peir, nascuda a Cor lany

1947, mor als 67 anys a causa duna

dolorosa malaltia. Llicenciada en

Antropologia, va fundar el Centro de

Estudios y Cooperacin para Amrica

Latina i va treballar activament tant en la

creaci com en la continutat de larevista Guaraguao, revista de cultura

latinoamericana.

El malalt imaginari, de Molire

Al Cine Petit, de Torroella de Montgr,

interpretada pels Esperrucats de Gualta,

tingu lloc la representaci de la famosa

obra de Molire.

La representaci anava essencialment

dedicada als alumnes dels cursos de

catal per a adults que organitza

lOficina de Catal de

Torroella de Montgr

(Consorci per a la

Normalitzaci

Lingstica). La sala

estava plena i la interpretaci, amb

Josep M. Surroca en el paper dArgan, i

la resta del repertori, va ser seguida ambaplaudiments i rialles, que confirmaren

sens dubte que lobjectiu desitjat es va

acomplir amb escreix.

Accident de circulaci i robatori durant

la vetlla

Alexander Payet Rosanas, de 23 anys i

ve de Torroella de Montgr, va morir

quan el cotxe que condua, un Land

Rover Discovery, va sortir de la carretera

i va xocar contra un pal elctric a Sant

Jordi Desvalls. En el vehicle hi viatjava un

altre jove, que va resultar ferit i

traslladat a lHospital Josep Trueta, que

havia sofert policontusions i que va serdonat dalta el mateix dia.

Vetllar un fill, un parent o un amic s

molt dolors, i encara ms si uns

lladregots aprofiten labsncia dels

familiars per robar del mateix domicili un

ordinador i una cmera de fotos.

No s aquest lnic cas de robatori

http://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/06Les%20Prunes%20Eren%20Verdes-Montserrat.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/06Les%20Prunes%20Eren%20Verdes-Montserrat.JPG

7/28/2019 49 -gener- 2011

7/34

7

durant les hores dun enterrament. El

mes doctubre passat, els lladres van

aprofitar les dues hores de

lenterrament dun empresari de Quart

per entrar a casa del difunt i endur-se

tots els diners que hi varen trobar.

Inauguraci de lexposici fotogrfica

Rurals

Al claustre de lHospital

de Torroella de

Montgr, Dani Salv hi

va presentar la sevaobra fotogrfica recent, que forma part

dun projecte dedicat al mn de la

pagesia.

Fotografies en blanc i negre que recullen

les feines que encara es fan normalment

i aquelles altres que es realitzen

nicament per ensenyar les noves

generacions.

Inauguraci del pessebre de Nadal

A Can Quintana, Museu de la

Mediterrnia, es va

inaugurar un any ms un

pessebre espectacular,

el realitzat per JosepMir, pags de professi.

De grans dimensions, amb el naixement,

un riu amb aigua, cases de suro, camps

cultivats, amb un fondo pintat del macis

del Montgr, i una representaci sota

terrade linfern!

Amb jocs de llum i daigua que

representen el dia i la nit, i la tempesta i

la pluja, el pblic assistent a la

inauguraci el qualific com a

extraordinari.

Jordi Molina. Concert de Nadal al

Museu de la Mediterrnia

El tenorista i compositor, Jordi Molina,

juntament amb lacordionista, Perepau

Jimnez, van interpretar un concert que

combinava dos instruments de la msica

catalana, la tenora de lEmpord ilacordi diatnic, propi del Pirineu

catal. Varen interpretar:

La Sardana Curta per no tant, Arroz de

tres quarts, i Ptima blau nit, de Perepau

Jimnez; Bruno de Carles Belda; Suite de

Fandangos, Lamo de Son Carabassa i

Tardor; Rebatut torero,de Marcel

Caselles; Buleria de Tortosa, de Perepau

Jimnez; Transio,de Vilalobos, solo

dacordi: i Capvespre a Paran, de Jordi

Molina.

Els forts aplaudiments del pblic foren

correspostos amb una versi estesa per

tota la Mediterrnia, amb diverses

lletres, la dama dArag. En aquest casLa dama de Beirut, de Xucl, Jimnez i

Molina, amb la que acabaren la seva

interpretaci.

XXIII Exposici Collectiva Local

Seguint una tradici que ha arribat als

trenta-tres anys, va inaugurar-se a la

Capella de Sant Antoni, la mostra de

http://localhost/emporionou/images/num49/11Pessebre%20a%20Can%20Quintana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/09Rural-Dani.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/11Pessebre%20a%20Can%20Quintana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/09Rural-Dani.JPG

7/28/2019 49 -gener- 2011

8/34

8

manualitats i artesania, en la que

participaren 45 expositors, que

presentaren les seves obres

de labors i manualitats.

Festa de lagrupaci sardanista

Continutat i noces dor i dargent

Lagrupaci sardanstica Continutat va

celebrar la seva festa anyal amb una

missa a lesglsia

parroquial, durant la qual

ballaren una sardana.

Aquest any la sardanaescollida fou Torroella vila bella, per

retre un homenatge a Vicen Bou i Geli,

amb motiu de la celebraci dels 125 anys

del seu naixement.

Al propi temps que es commemoraven

les bodes dor i de plata dels matrimonis

torroellencs que celebraven aquets

aniversaris.

Posteriorment lagrupaci sardanstica

va cloure la seva festa, amb una ballada

de sardanes a la plaa de la vila, amb la

cobla Foment del Montgr.

Concert de Helena Satu, viol i

Vladislav Bronevetzky, pianoDins del cicle de concerts de tardor-

hivern organitzats per Joventuts

Musicals de Torroella de Montgr,

Helena Satu i Vladialav Bronevetzky,

que formen un duo estable, varen

interpretar al Cine petit, un concert

integrat per obres de Wolfgang A.

Mozart, Sonata en si bemoll major k454;

de Maurice Ravel,Sonata en Sol major;

de Robert Schumann, Sonata nm. 1 en

la menor, op.105; i de Henryk

Wieniawski, Polonesa nm. 1 en re

major.

Actuaci fortament aplaudida, tant per

la interpretaci com per les peces

escollides.

Cagati popular, animaci infantil i

xocolatada

A la plaa de la Vila i organitzada pelsIndiketes i lAjuntament, es va

materialitzar un cop ms el Cagati. La

plaa estava ben plena dels nens ms

felios i enjogassats, en primer lloc amb

Oriol Canals i Companyia, mestres en

lart de lanimaci infantil, amb els seves

canons jocs i acudits. Desprs van fer

cagar el ti. En veritat, amb la seva

alegria i vitalitat, acabaren molt

rpidament amb totes les reserves del

cagati torroellenc. Va finalitzar la

vetllada una xocolatada que feia llepar

dits i bigotis.

Festa de lHome dels NassosI la clepsa anava marcant el pas del

temps. El desembre de lany 2010

acabava. rem ja al dia 31, i el nou any

2011 empenyia a lany vell. La quitxalla i

els no tant petits gaudien amb la Festa

de lHome dels nassos. La festa de

http://localhost/emporionou/images/num49/14Festa%20Agrupaci%20Sardanista%20Continuitat-Arxiu.jpg

7/28/2019 49 -gener- 2011

9/34

9

lhome que tenia tants nassos com dies li

restaven a lany 2010.

FESTA MAJOR DE SANTA LLCIA

LESTARTIT

Com cada any, tocant ja Nadal, lEstartit

va celebrar la seva festa major petita i

van honorar Santa Llcia, amb el segent

programa dactes:

Concert de cloenda. Estada de mestres,

familiars i alumnes del Mtode SuzukiTres escoles de msica: el Musical de

Bellaterra, lEscola Oriol Martorell de

Barcelona i lEscola Montserrat, tamb

de Barcelona, amb nou professors,

vuitanta-quatre nens i els seus familiars

van fer una estada a lEstartit, a lHotel

Medes, i el concert de cloenda al

polivalent de la Portitxol.

El violinista Shinichi Suzuki va afirmar

que laprenentatge dun instrument

musical es pot fer des de molt petit, tal

com saprn la llengua materna, del so al

grafisme, per imitaci. I la realitat del

concert de cloenda, un any ms, va ser la

confirmaci de la seva afirmaci.Els nens estudiants de piano, una

trentena, amb la professora al piano i un

contrabaixista, ompliren tots els teclats

disponibles. Les interpretacions dels

temes musicals anaren guanyant amb

dificultat i els nombre de nens, a

disminuir. Les darreres actuacions, amb

bona interpretaci i forts aplaudiments.

A la segona part del concert, una

cinquantena de violinistes, i els seus

instruments de diferents dimensions

dacord amb ledat, foren els que

ompliren lescenari.

A cada pea sanava incrementant el

nombre i disminuint ledat. La darrera

alumna de viol a incorporar-se als altres

executants va ser una nena de molts

pocs anys, potser noms un, que amb el

seu minscul viol va seguir les

indicacions de la directora per a la peaque finalitz el concert.

Els aplaudiments foren llargs i

intensos per a uns msics tan infants.

Concert de Nadal. Orquestra de Cambra

de lEmpord

ota la direcci de Carles Coll, va

interpretar un conjunt dobres prpies

de les diades nadalenques.

Unes dautors catalans: Madrigal sobre

un tema popular, de Xavier

Montsalvatge; Ja s Nadal a Catalunya,

recull de nadales orquestrades per Aureli

Vila;Jpiter vals, de Josep Serra i Bonal;

Assaig dembolics polca, dAlbert Cot;Catalanitat, de Valent Miserachs, i Glosa

sobre el cant de la senyera iLemigrant,

amb orquestraci de Carles Coll.

I com a peces dautor no catal, varen

interpretar, de Johann Strauss, Tritsch

Tratsch Polca i El bell Danubi blau.

Forts aplaudiments premiaren la

7/28/2019 49 -gener- 2011

10/34

10

interpretaci, que acab amb les notes

del som i serem gent catalana, tant si es

vol com si no es vol i La santa espina,

aplaudida i corejada pel pblic assistent,

posat dempeus.

Exposici IX Mostra dArt Local

A la sala del Consell

Municipal tingu lloc

la presentaci de IX

Mostra dArt Local, a

la vegada que es va

retre un homenatge a Elvira Bartra, que,

al llarg de la seva vida, amb les sevesagulles i amb multicolors fils, ha brodat

obres que podrien competir amb

quadres de grans pintors.

En lacte es va presentar tamb la quarta

edici del Llibre de la Festa Major de

Santa Llcia.

Organitzen una travessa nedant per La

Marat de TV3

Torroella de Montgr-lEstartit organitza

cada any, per Santa Anna, la travessa

lEstartit-les Medes. Aquest any

lAjuntament, juntament amb

l'associaci Neda

el Mn, amb elnedador Miquel

Suer i

lempresa

Swimfaster, van organitzar la I Travessa

Nedant de La Marat de TV3, lEstartit-

illes Medes, dins un marc incomparable,

el Parc Natural del Montgr, les Illes

Medes i el Baix Ter. Amb sortida i

arribada a la platgeta de lEstartit,

constava de dues proves: la llarga, de

3100 metres, i la curta, de 800 metres.

La inscripci valia 25 i, per la seva

dificultat, era obligatori ls del vestit de

neopr. L'Estaci Nutica de l'Estartit va

collaborar tamb oferint condicions

especials per a l'estada de cap de

setmana per als participants. Uns quants

caiacs escortaven els nedadors i el temps

no podia ser millor del que varen trobar.

Lxit de la prova i de participaci vanser grans i l'associaci Neda el Mn es

va comprometre a fer pblica la xifra

recaptada, que es destinar ntegrament

a La Marat de TV3.

Espectacle infantil Divertimento

Els petits i tamb els ms grans varen

poder gaudir dun espectacle de titelles,

Composici per a titelles en La major, a

crrec de la companyia Helena de Sola, a

la plaa de lEsglsia.

Inaudit ? Vicen Bou

Per la Festa de Santa Llcia, es va poder

gaudir de l'espectacle de dansa Inaudit? Vicen Bou. Va ser representat per

lEsbart Montgr de l'agrupaci

sardanista torroellenca Continutat,

aquest cop a la sala polivalent.

Com sha comentat anteriorment, el

compositor Jordi Molina va compondre

la msica, el text s de Jaume Nonell i la

http://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPG

7/28/2019 49 -gener- 2011

11/34

11

coreografia de Sebasti Vilanou: un

recorregut ple de vida, msica i dansa,

que segueix la biografia i lobra de

Vicen Bou.

Diada dhomenatge a la gent gran

- A lesglsia de Santa Anna: missa

solemne amb la coral Els Passerells.

- Festa dhomenatge a la gent gran,

organitzada per Bell Rec i el Consell

Municipal.

- Dinar de germanor, a lHotel

Panorama.Teatre Leila, on vas?

Organitzada per lAssociaci de

Teatre Medes Montgr, la Comissi

de Festes i el Consell Municipal, el

grup Penjats pel Teatre va

interpretar lobra de Francesc

Lorenzo Gcia, a la sala polivalent.

El ttol de lobra correspon al crit

desesperat de la mare, que fa

aquesta pregunta a la seva filla.

Com va dir Narcs Coll, es tracta

duna obra que gira a lentorn de

laddicci a les drogues i que seria

molt interessant poder-la

representar per als joves.

El dia de la santa, un reguitzell

dactes

- Missa solemne, amb la cobla

orquestra Montgrins.

- Preg de la festa, a crrec de

Manel Gil. Nascut a Barcelona,

estudi dibuix a la Llotja i, amb

quaranta anys dexperincia

com a retocador fotogrfic i

submarinista professional a les

Medes, va recordar la seva vida

professional i personal, molt

lligada a lEstartit, on ha

desenvolupat la pintura a loli,

tridimensional, i va desitjar la

millor de les festes per a lEstartit i

Santa Llcia.

Aperitiu popular i dues sardanes.

Sardanes a crrec de la coblaMontgrins.

I per finalitzar la festa:

Una doble actuaci de lorquestra

Montgrins, a la sala polivalent:

- Concert de musica clssica i

catalana, a la tarda. I per

concloure-la:

- Ball de festa major, a la nit.

CATALUNYA

El TGV (Train Grande Vitesse) francs,

connecta Catalunya I Frana

El diumenge 19 de Desembre de 2010 es

va inaugurar la lnia d'alta velocitat queuneix les ciutats de Figueres i Pars en un

trajecte de poc ms de cinc hores.

Compta amb dos trens danada i dos de

tornada, , que uneixen Figueres amb

Perpiny, a uns 200 quilmetres per

hora, pel tnel del Perts, en no ms de

29 minuts. El tram Perpiny-Montpeller

7/28/2019 49 -gener- 2011

12/34

12

no es completar fins lany 2014 i el

Montpeller-Nimes fins al

2020. Mentrestant, el tren circula a

menor velocitat per una via

convencional.

S'espera que el tram entre Barcelona i

Girona es completi l'any 2012. De

moment un tren convencional de la

Renfe fa el trajecte Barcelona-Figueres

amb parada a Girona. Anar des de

Barcelona a Pars requereix 7 hores i 25

minuts.

A la inauguraci no hi assistiren gairesautoritats: l'alcalde de la ciutat comtal,

Jordi Hereu, i el de Figueres, Santi Vila.

Fora diferent del recentment inaugurat

Madrid-Valncia. Es parla molt del

corredor del Mediterrani per les

inversions han tingut sempre com a

origen i dest Madrid. Avui s ms rapit

anar de Barcelona a Valencia amb el

TAV, via Madrid, que no pas fer-ho

directament, tenint en compte, a ms, el

tram de via nica que uneix Vandells i

Castell.

Els trens de Mercaderies

Del port de Barcelona amb destinaci aFrana circularan pel tercer carril, i est

previst que hi hagi quatre trens per

setmana, amb destinaci a Frana i

Itlia, i que permetr incrementar la

longitud dels trens, dels actuals 450

metres als 750 metres, transportant

lgicament ms crrega.

Deixa de circular el Talgo Barcelona-

Pars

El primer servei ferroviari que unia

Barcelona i Pars, amb els serveis

transfronterers a travs de Portbou, es

va iniciar el 1965 amb una ruta a

Ginebra, i, el que va unir Barcelona i

Pars, era un Talgo que evitava fer

transbordament de trens pel canvi

dample de via el 1974. Trenta-sis anys

desprs ha vist la seva fi.

El tren transfronterer mai ha estat gaireproductiu, ni per a passatgers i menys

per a transport de mercaderies, castigat

des del seu origen per lample de via,

diferent del dEuropa.

Nria de Gispert, primera dona

presidenta del parlament Catal.

L'elecci de Nria de Gispert va encetar

un acord entre CiU, PSC i PP. Acord

subscrit entre partits majoritaris.

Destacada dirigent d'Uni, va prendre

possessi com a

Presidenta del

Parlament de

Catalunya. Cal destacarel fet que finalment una dona hagi

ocupat un dels mxims rangs d'autoritat

nacional.

En paraules seves, a lobrir la IX

Legislatura va assegurar que s el

Parlament ms paritari des de 1980

Pel que fa referncia a la Mesa del

http://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpg

7/28/2019 49 -gener- 2011

13/34

13

Parlament, sha constitut noms amb

components dels tres partits majoritaris.

La Marat de TV3

La Marat ha batut rcords amb una

recaptaci, que encara no s definitiva,

de 7,2 milions deuros. El seu dest s la

investigaci de les lesions medullars i

cerebrals adquirides.

El programa especial de

ms de 15 hores ha estat

conduit per Alber Hom i

ha aconseguit mobilitzarmilers de persones de tot Catalunya.

Ms enll del propi programa shan

portat a terme un reguitzell de treballs,

dactes i desforos que han portat a bon

fi lesfor de tota la societat civil en

lobtenci de recursos per a lestudi

daquest tipus de lesions.

Les sentncies del Tribunal Suprem,

durssim cop al model dimmersi

lingstica vigent a Catalunya.

Lalt tribunal, dacord amb la sentncia

del Tribunal Constitucional, insta a la

Generalitat a adaptar el seu sistema

densenyament a la nova situacicreada,considera tamb el castell

llengua vehicular de lensenyament, al

costat del catal i declara el dret del

recorrent a qu totes les comunicacions,

circulars i qualsevol altre documentaci

del centre escolar siguin en castell.

Pacte de CiU amb PSC i investidura

dArtur Mas.

El mateix candidat i el president del grup

parlamentari del PSC, Joaquim Nadal,

varen pactar que el nou president seria

escollit en una segona votaci, per

majoria simple, per labstenci del 28

diputats socialistes.

Lacord preveu:

1. Lluita contra la crisi

2. Poltiques socials i de famlia

3. Representaci institucional

4. Concentraci social, poltica iinstitucional

5. Qualitat democrtica.

Artur Mas, va ser proclamat president de

la generalitat en la votaci del 23 de

desembre, amb els vots del grup CiU,

labstenci del Partit dels Socialista de

Catalunya, i el vot en contra del Partit

Popular, dEsquerra Republicana de

Catalunya, de Iniciativa per Catalunya

Verds, de Solidaritat Catalana per la

Independncia i Ciutadans de Catalunya.

El nou govern

El dimecres, 29 de desembre de 2010

varen prendre possessi dels seuscrrecs els nous membres del Consell

Executiu de la Generalitat. El Govern

estar format per:

http://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpg

7/28/2019 49 -gener- 2011

14/34

14

ESPANYA

Controladors aeris - Decret destat

dalarma Militaritzaci

Una vaga encoberta de controladors va

collapsar el trnsit aeri durant el pont

de la Constituci. El govern estatal va

aplicar l'article 116 de la Constituci,

l'estat d'alarma, per fer front a la vaga

salvatge dels controladors. I per evitar la

possibilitat que sorgs de nou el

problema en les festes de Nadal i capdany, lexecutiu va aprovar la prrroga

de lestat dalarma, fins el prxim 15 de

gener, desprs de rebre el vistiplau del

Congrs. Ms de 300.000 persones shan

quedat sense poder viatjar i es parla

d'unes prdues en les lnies aries i en

els hotels que superen els 500 milions

d'euros.

Mesures econmiques, pensions, Pacte

de Toledo

Rodrguez Zapatero, anuncia cinc anys

de sacrificis per recuperar lestabilitat

econmica. No es t en compte el parer

dels components del Pacte de Toledo i

es mant una jubilaci flexible als 67

anys.

Per lany 2011 estan previstes una srie

de reformes per fer front a la crisi

econmica.

MN

Wikileads - Assange, en llibertat sota

fiana

Julian Paul Assange, australi de 39 anys,

periodista, programador, activista a

Internet, s conegutper la creaci o

participaci en

Wikileaks, la

plataforma que utilitza

Internet per filtrar documents secrets

d'estats d'arreu del mn, obtinguts de

forma fraudulenta.

La revelaci de secrets d'estat s una

prctica molt antiga i els serveis

diplomtics de tots els pasos el tenen

com a finalitat, per la clara vulneraci

del codi deontolgic del

periodisme impliquen una nova

dimensi.

La Justcia sueca, va demanar la sevaextradici per delictes relacionats amb el

sexe. Le britnica el va detenir mentre es

tramitava lextradici, fixant una forma

fiana que ha abonat. Avui est en

llibertat sota fiana sense passaport ni

poder sortir del pas.

http://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpg

7/28/2019 49 -gener- 2011

15/34

15

Reforma del Tractat de Lisboa -

Estabilitat Euro

Fa unes setmanes es va materialitzar un

paquet de rescat per a Irlanda de 85.000

milions d'euros. Semblava que els

mercats s'havien de tranquillitzar per

no ha estat aix. Les primes de risc

segueixen altes i fan que els tipus

d'inters que han de pagar alguns estats

segueixin a nivells molt elevats. s el cas

de Portugal i d'Espanya, per tamb

d'Itlia o fins i tot Blgica.

Per garantir lestabilitat de lEuro, elpresident europeu, Herman van

Rompuy, t l'encrrec d'explorar una

reforma limitada que no suposi reobrir

l'eurotractat; Sarkozy confia en els seus

coneixements jurdics; la cancellera

alemanya, Angela Merkel, reivindica

sancions poltiques; i Zapatero va

admetre que si la Uni Europea hagus

vigilat ms de prop els pressupostos

estatals Espanya no tindria avui molts

dels problemes que t.

Qui no sap escriure encatal? (6)

Recordem (EMPORION, nmerosanteriors)

REGLA 1 (agost 2010): Paraulesacabades amb a, plural amb es (casa,

cases)

REGLA 2 (set. 2010): Consonants s,ss, c, , z (casa, passa, caa, cirera, calze )

REGLA 3 (oct. 2010): Articles iapstrof (lhome,lnica, la uni, leshores)

REGLA 4 (nov. 2010): Apstrof ambde (dhumor, dngel), no amb que (queara, que un)

REGLA 5 (des. 2010): Contraccions:al barri, del pare, pel carrer, canSidro

Miscellnia

Avui no ens detindrem a considerar capregla en particular. Farem un petit recs,i aprofitar per assenyalar faltes que hetrobat en un missatge rebut fa uns diesdun amic. Un amic que, per cert,sempre es lamenta de no saber escriure

en catal per no haver-lo estudiat alescola del seu temps. En primer lloc, elfelicito: el primer pas per escriure catals no tenir vergonya i llanar-shi. Vejamun tros de lescrit, del qual em semblaque traurem algunes llions. Remarco ennegreta les faltes dortografia:

7/28/2019 49 -gener- 2011

16/34

16

Hem sap greu per la setmana entrantnosaltres hem de ser a Barcelona i nopodrem venir a celebrar el teucomplanys. Aprofitarem el dissapte peranar al teatre que ens vares recomanar.

Ens va dir el net que ell hi havia anat ihavia rigut molt. Ja em conv de riure,entre una cosa i l'altre em canso molt, iestic ven atabalat. Tinc ganes de plegarun tems, i de no comprometrem emmescoses.

1 Quan em va sense hac s un pronom:em sap greu... em canso... em penso...

Quan hem va amb hac (h) s un verb:hem fet... hem dit... hem de pensar...

2 El complanys en catal no existeix, esdiu ... laniversari.

3 Eldissaptesescriu dissabte.

4 netvol dir que no s brut. Quan esvol dir el fill del fill saccentua: nt (faltapetita!).

5 Entreuna cosa i l'altre ... havia deser ... una cosa il'altra ... perqu cosas femen.

6 ven(ambv baixa) del verb vendre: elbotiguer ven,,, el pags ven... la casaes ven...

ben (amb b alta) s un adverbi: benatabalat... ben cansat... ben tip...

7 tems no est b, ha de ser temps.

8 comprometremha de sercomprometrem (comprometre +apstrof + pronom).

9 Ja he dit que em sun pronom: em

penso... em canso... em sap greu...

Quan es vol dir acompanyat de ha deser amb: ... amb ms coses ... amb enJoan.

10 messense accent vol dir les meves... sn mes filles... (falta petita, poc

usat!).

Quan es refereix a quantitat mssaccentua: ... amb ms coses ... t msfilles.

Fixeu-vos comsescriuen: mamago, em

penso, vestir-me, comprometrem

Camp base

Rafael Argullol ha escrit Visin desde el

fondo del mar, un llibre semblant a la

Bblia, un llibre de llibres. Les ms de mil

7/28/2019 49 -gener- 2011

17/34

17

dues-centes pgines recullen diferents

gneres literaris per explicar vivncies

del seu autor. En un moment

determinat, Argullol confessa que com

epitafi li agradaria: Va viatjar; no

endebades no ha parat danar dun

continent a un altre. Malgrat aquesta

curiositat per veure mn, com gaireb

tots els humans, es descobreix amb

facilitat que necessita un camp base per

retrobar-se amb la seva gent, per

transitar per carrers apamats i practicar

costums fora de sorpreses. El seu campbase s Barcelona.

Per qestions de feina he treballat enquatre llocs fora de Torroella i aix hacomportat tenir un peu a la meva vila iun altre fora durant una bona part de lameva vida. Tamb mha agradat, i

magrada, conixer altres territoris queno forosament han de ser lesantpodes. Sempre, per, he retornat aTorroella, el meu camp base particular.Almenys a mi no em serveix aix deciutad del mn de Schiller, o elpensament de Dante, que proclamavaque la seva ptria era el mn. s clar queem puc sentir b a llocs ben diferents; no

obstant aix, s a reds del Montgr onem trobo a casa. Noto que sc a casaperqu a les ciutats on viatjo puc anardun lloc a un altre sense gaires errors declcul en el temps que necessito perdesplaar-me. A Torroella aix s incert.Preveure que anar de casa a plaa sntres minuts s una temeritat perqu mai

no s amb qui em trobar pel cam. Cada

trobada s una conversa que potperllongar-se de manera imprecisaperqu cada vida s un cas que magradacompartir.

El mn el veiem i linterpretem des delptica del nostre camp base. Comptaramb un camp base s el mateix que dirque a la vida no tot s moviment, que hiha descans, moments ntims, reflexi itemps per submergir-nos en el viatgeinterior. Una pujada al Montgr o unapassejada fins la Resclosa en solitaritenen tanta fora que poden canviar-nosla vida. Trobar-nos amb un companydestudis de la infantesa i explicar-noscom va la vida t una intensitatcomunicativa amb qu cap plataformasocial dInternet no pot competir. Lespantalles no respiren. Les persones, s iels ulls de lamic parlen. La comunicacien viu, la fora de la paraula i el

descobriment de la mirada sn exercicisque ens retornen el gaudi de serhumans.

Petit comentari sobre elllibre Planta cara a la mort,de Francesc Torralba

7/28/2019 49 -gener- 2011

18/34

18

Escric aquest article quan acabem de

passar la festa de Tots Sants, diada que

dediquem als nostres difunts, als nostres

ssers estimats que ens han precedit al

ms enll. s una festa cristiana, per el

costum de visitar els cementiris s

seguida per gaireb tothom que hi t

enterrat un familiar o una persona

estimada. Daquestes visites, ning no

ens nha de fer propaganda, ning ens

ha danimar a fer-les, es fan per voluntat

prpia, per desig, perqu s un consol

poder-les fer. Portar als que hidescansen un ram de flors, uns records,

dedicar-los una oraci, una llgrima...

Tampoc no es t en compte si la persona

visitant s practicant o de qualsevol

religi o ideologia... Noms manen els

sentiments, i els cementiris es

converteixen en un verger, un jard de

boniques flors ple de visitants que fan el

seu homenatge particular als familiars o

amics que tant es troben a faltar.

Vuit dies desprs de la diada de Tots

Sants, una altra visita al cementiri em va

constatar que tot t una cara i una creu.

Les flors ja shavien marcit, ja haviencomplert la seva missi dalegrar durant

uns dies aquelles tombes, Tamb elles,

les flors, havien fet el seu trasps, havien

perdut la seva vida, la seva boniquesa,

shavien mort! El cementiri tornava a la

seva quietud, al seu silenci...

Aquestes diades em conviden a

reflexionar sobre la mort. No hi volem

pensar, tot i que sabem que tots tenim

una alba i un capvespre, un nixer, un

crixer i un mori. No ens agrada de

pensar-hi perqu la mort ens fa por. La

nostra cultura no ens ha educat per

acceptar-la, al contrari, sempre ha sigut

motiu de por. Per com diu Francesc

Torralba, pensar en la mort s essencial

per afrontar amb dignitat la vida.

Per aquest motiu, en aquestes datesmha agradat rellegir el llibre den

Francesc, un dels meus escriptors

preferits. A Planta cara a la mort,

Torralba ens proposa afrontar-la i ens

ofereix elements per fer-ho amb

serenitat, sobretot perqu avui dia

continua sent un tema tab en la nostra

societat, i ell creu, i jo tamb, que aix s

una equivocaci: Pensar en la mort s

essencial per afrontar amb dignitat la

prpia vida! La mort ens ha dagafar

vius. Noms pot morir qui ha viscut, i qui

no viu no pot morir (...) Quan una

persona t clar que aquest pet pot ser

lltim pet, que aquesta carcia pot serlltima, besa com mai, acaricia com si la

pell de laltre fos el tresor ms preuat.

En aquest mateix senti es manifesta

Horaci quan afirma que viu feli i amo

de ell mateix aquell que al final del dia

pot dir he viscut.

7/28/2019 49 -gener- 2011

19/34

19

Si ens imaginssim que, com succeeix en

els contes, una fada bona ens ofereix

beure lelixir de llarga vida i que no

morim mai, que som permanentment

joves, uns espectadors immortals de la

histria de la humanitat que no poden

sortir mai de la roda del temps, com ens

sentirem? Ho acceptarem? Jo penso

que no. Seria insuportable de veure

morir totes les persones que estimem i

dassumir tant de sofriment!

Seguint el raonament del filsof Sneca,segons el qual no s viure molt de

temps el que hem daconseguir, sin

viure satisfactriament. Viure en

profunditat el present, s una realitat el

fet que la vida ens ofereix infinitat de

coses boniques, noms cal saber trobar-

les. Com sempre dic, la contemplaci

dun paisatge, les relacions damistat,

damor..., el treball, la msica, la

conversa, la pregria, la paraula que pot

consolar, estimular a viure, a lluitar...

Tamb s veritat que la paraula ens pot

fer molt de mal, per quantes coses

tenim a labast per tenir una vida plena!

Francesc Torralba conclou afirmant que

lautntic consol davant de la mort no s

el record de la vida viscuda, ni la

resignaci davant de la fatalitat, sin

lesperana de la vida en abundncia. No

puc pensar que aquest anhel de viure

sapagui amb la mort, que sesfumi com

si res. Magrada creure que els petits

instants de vida en els quals he gaudit

del fet destar viu prefiguren ja una vida

en abundncia, esbossen largument

dun bell somni!

En plena estaci hivernal, cal confiar que

la primavera brotar de nou, cal que

puguem mirar-nos la mort amb ms

serenitat, amb ms esperana. Tant de

bo que ho aconseguim!

Un any del Tractat de Lisboa

Aquests dies escompleix un any delentrada en vigor dels Tractat de Lisboa,que havia depermetre el rellanamentinstitucional i poltic de la UE i tambsortir delatzucac en que el clubcomunitari es va veure immers des de la

fallidaConstituci europea.

La veritat s que les expectatives queshaviencreat a lentorn del nou Tractatno shan vist complides, ja sigui perlasituaci dinestabilitat creada per lacrisi econmica o per la prpiadificultatdavanar en la construcci europea ambvint-i-set estats. Fa un anyens semblava

7/28/2019 49 -gener- 2011

20/34

20

que els acords que estaven detallats enel Tracta de Lisboa, ambla creaci delcrrec de President del Consell Europeuper dos anys i mig irenovable una vegadai tamb amb la consolidaci amb ms

poder poltic pelcrrec dAltRepresentant per a la Poltica Exterior,permetrien donar unimpuls a lEuropapoltica. La realitat per no ha sigut aix is que, amb elnomenament de VanRompuy com a president del ConsellEuropeu i de labaronessa Ashton com aAlta Representant per a la PolticaExterior, no shaaconseguit donar

limpuls desitjat que es fixava amb unapresncia i influnciadels dos crrecsdescrits, per sobre dels mandataris delsestats membres itamb una majorincidncia de la Uni Europea en lesrelacions internacionals.s una llstimaque no shagi aprofitat el que permet elTractat de Lisboa perfer ms present a la

Uni europea, tant a lmbit interior isobretot com aunitat dinfluncia en elmn.

La protecci de labiodiversitat

Durant aquest any 2010 que acabem de

tancar s'ha celebrat l'Any Internacional

de la Biodiversitat. Aix s, un any per

promoure el coneixement i la

conservaci de totes les formes vives del

nostre planeta. La veritat sigui dita, a

casa nostra aquesta efemride ha passat

amb ms pena que glria. Tret d'alguns

actes puntuals, poc n'ha hagut d'arribar

a la major part de ciutadans. I s que la

protecci de la biodiversitat s un tema

incmode aqu i arreu.

L'any 2010 havia estat marcat a l'agenda

poltica europea com l'any en el qual

s'hauria aconseguit aturar la prdua

d'espcies animals i vegetals al vell

continent. Aix havia estat acordat per la

Uni Europea l'any 2001, en una cimera

celebrada a la ciutat sueca de Gteborg.

Un cop finalitzat el termini establert, els

primers balanos ja permeten

entreveure com hem fracassat

estrepitosament en l'assoliment

d'aquest objectiu. La prdua d'espcies

niques de flora i fauna no tan sols no

s'ha aturat, sin que en general s'ha

mantingut com als anys 90 i en algunesregions s'ha arribat a accelerar. Aquesta

prdua s'associa a la progressiva

destrucci dels hbitats i tamb a

l'efecte de fragmentaci dels paisatges

causat, per exemple, pels grans eixos de

comunicaci o l'expansi de models

d'urbanitzaci que ocupen molt terreny

7/28/2019 49 -gener- 2011

21/34

21

per acabar donant un sostre a molt poca

gent.

Vista aquesta situaci, el passat mes

d'octubre les Nacions Unides va celebrar

a la ciutat japonesa de Nagoya una nova

trobada per mirar de solucionar aquest

problema al ms alt nivell internacional.

Les primeres novetats que sorgiren de la

reuni eren una reminiscncia del que

havia passat un any abans a la cimera de

Copenhaguen contra el canvi climtic, s

a dir, es palpava una manca de voluntatpoltica per adoptar les mesures

necessries per solucionar el problema

de la prdua de biodiversitat.

Sorprenentment, per, el darrer dia de

cimera es va anunciar un acord

internacional entre els estats membres

de les Nacions Unides que va ser

qualificat per les mateixes fonts

d'histric. La triomfal nota de premsa

emesa per l'ONU es va repartir entre els

mitjans de comunicaci mundials, els

quals va fer-se ress, tamb a casa

nostra, d'aquesta fita. I en qu consisteix

aquest histric pacte que ens ha de

salvar de seguir castigant les espciesamb les quals compartim planeta? Doncs

no se sap amb exactitud. El text definitiu

de la resoluci adoptada no s'ha fet

pblic. Per els qui l'han recolzat han

manifestat que ser tot un xit. Ens els

haurem de creure. L'nic detall que ha

transcendit, i que de fet s molt

important, s que l'objectiu d'aquest

nou tractat s disminuir el ritme de

prdua de biodiversitat al mn d'any

2020. Passat l'any 2010, ara ja no

parlem d'aturar la prdua d'espcies,

sin merament de seguir-ne perdent,

per no tant de pressa. Aquesta s la

sntesi d'aquest acord que s'ha venut

com a histric.

I a Catalunya, qu estem fent per la

biodiversitat? D'entrada cal dir que

Catalunya s un territori amb elevadadiversitat biolgica. Ho facilita la gran

diversitat d'ambients que tenim: marins,

costaners, deltes, aiguamolls, planes

agrcoles de regadiu, de sec, zones

d'estepes, pastures i prats, muntanya

mediterrnia, muntanya mitjana o alta

muntanya al Pirineu, amb algunes zones

sota clima mediterrani, altres sota una

rgim semi-rid i algunes zones amb

influncia climtica atlntica. A

Catalunya, una tercera part de tot el

territori est sota alguna figura de

protecci, sigui la de Parc Nacional,

Paratge Natural d'Inters Nacional, Parc

Natural, Reserva, Xarxa Natura 2000 o

Espai d'Inters Natural entre d'altres.

D'entrada aquesta s una dada positiva i

7/28/2019 49 -gener- 2011

22/34

22

esperanadora per a les nostres

espcies. s evident, per, que cal anar

ms enll de la xifra i analitzar quina s

la qualitat d'aquesta protecci territorial

per avaluar si realment serveix d'alguna

cosa, si protegeix la biodiversitat

catalana.

El primer que cal mirar s en qu

consisteixen les figures de protecci que

tenim. Un cop d'ull a aquest aspecte ja

revela que la majoria d'espais protegits a

Catalunya ho sn sota la figura d'Espaid'Inters Natural, una figura que amb

prou feines posa alguna limitaci a

activitats altament destructives del medi

ambient. A nivell internacional, la Uni

Internacional per la Conservaci de la

Natura classifica aquest tipus de figura a

la cua del rnquing en relaci al grau de

protecci. Mal comenament. En un

treball de l'Institut d'Estudis Catalans

publicat l'any 2008 i coordinat per Josep

Maria Mallarach des de la Instituci

Catalana d'Histria Natural titulat

Protegits, de fet o de dret? es posen

de manifest moltes altres mancances del

sistema d'espais protegits catal. D'entreles ms alarmants es podria destacar la

baixa connectivitat de molts dels espais

(que es veuen separats de la resta per

autopistes, ferrocarrils, urbanitzacions),

l'absncia de planificaci, gesti i control

de les activitats que es desenvolupen als

espais naturals (amb l'excepci de la

minoria constituda per espais de major

rang de protecci) o l'escassetat de

recursos humans i econmics destinats

als nostres espais en comparaci amb

d'altres indrets d'Europa. En relaci a

l'apartat que aqu tractem, el de la

biodiversitat, es constata un

empitjorament de la situaci d'espcies i

hbitats en aproximadament el 20% delsespais, mentre que noms es registra

una millora en un 10% d'ells. La resta es

mantenen ms o menys estables.

Gaireb la meitat dels espais protegits

per llei registren regressions de les seves

poblacions d'espcies protegides i una

degradaci dels seus hbitats clau i fins

un 27% han experimentat la desaparici

d'alguna espcies de valor dins el seu

permetre. Conv remarcar que aix est

succeint als espais protegits per llei, no

s'ha estudiat qu est passant amb les

espcies que viuen fora dels espais

protegits per no sembla forassenyat

aventurar que la seva situaci ha de serencara pitjor.

7/28/2019 49 -gener- 2011

23/34

23

Conv recordar aquestes xifres quan, per

exemple, s'aixequen veus en contra de la

creaci de nous Parcs Naturals o

l'ampliaci dels lmits dels existents amb

l'argument d'un suposat excs de

protecci. En el sentit contrari, tamb s

bo de recordar-les quan alguns es posen

medalles tot presumint de l'elevat

percentatge d'espais protegits de

Catalunya, que si b certament est per

sobre de la mitjana europea, encara

mostra enormes mancances en la seva

efectivitat. Si, com a societat, ensimposem l'objectiu just i seris d'aturar

la prdua de patrimoni natural o fins i

tot el menys ambicis de noms frenar

la seva prdua i degradaci, s evident

que calen ms passos valents vers la

protecci dels hbitats, els paisatges i el

patrimoni vivent dels quals som hereus,

usuaris i per tant responsables i

principals interessats a mantenir en bon

estat.

Petons a la ballerina

A finals del mes dagost, tot nedant a

la cala Ferriola ens va venir a veure

aquest curis i fascinant mollusc de

mar sense closca anomenat

popularment ballerina(Hexabranchus sanguineus) que amb

molta tranquillitat va arribar a punta

de platja i desprs sen va tornar

amb calmosa parsimnia i etiqueta.

La ballerina coneguda tamb com a

nudibranquis o bavosa de mar es

desplaava amb aristocrtics

moviments reptants i sinuosos que

sinsinuaven tendres, per, amb

criteri. Es caracteritza per ser

hermafrodita i per la capacitat demimetisme amb el medi, les vives

coloracions com a senyal dalerta, i

les substncies txiques que prenen

dels organismes que depreden, com

ara els cnidcits de meduses,

anmones o coralls.

7/28/2019 49 -gener- 2011

24/34

24

Observant magnetitzats la

parsimoniosa, armnica i elegant

ballerina, ens va venir reflexionar

en el brogit innecessari de la

moderna vida i en la mxima de CatNo et faci vergonya que tensenyin el

que no saps; saber alguna cosa es

meritori; el que s blasmable s no voler

aprendre ...i la vrem acomiadar

amb molts de petons.

Bones Festes de Nadal i bona

entrada nova dany!

Herois

El mes passat vrem triar com a

pellcula del mes, dins del nostre espai

de cinema, el film de Pau Freixes fet encatal Herois, que durant dos dies es

projectaria a la pantalla del Cinema

Montgr. Possiblement a alg li podia

semblar poc seris que recomanssim

un film, a priori poc transcendent que,

amb tots els respectes per Antonio

Mercero, podia semblar un episodi de

Verano azul. Val a dir que lassistncia

de pblic a les tres sessions que es va

passar la pellcula va ser molt per sota

del que estem acostumats. Segurament

molta gent va pensar que aquella era

noms una pellcula de nens.Una

llstima, ja que una pellcula catalana,

en catal, feta per un autor molt jove,

rodada en part prop de casa nostra

(platges de Palams), que toca un tema

sensible de manera molt seriosa, com

poden ser el records de la infncia, aqu

a Torroella, es mereixia molt ms i aixho corroborava el pblic assistent al

sortir del cinema, que es feia creus del

que els havia agradat i impactat la

pellcula.

A qui no li agrada refugiar-se en els

records de la seva infncia quan els

problemes estan presents?. Qui no ha

viscut una poca de somnis en la qual tot

era possible? Pau Freixes diu: No hi ha

res com creure, creure que lamistat mai

es trenca, que lamor s per sempre, i

que el mn sencer s aqu perqu els

nostres somnis es compleixin. Aix s el

que penses de petit i quan et fas gran,

amb una visi diferent de larealitat, tadones que un dia vrem

creure que tot era possible i que aquells

foren els millors anys de la nostra vida.

La histria es planteja com la dun jove

publicista, amb una exitosa carrera

professional i una vida personal buida

que, en un viatge cap a una important

7/28/2019 49 -gener- 2011

25/34

25

reuni professional, es troba a la

carretera una noia desenfadada,

carregada amb una motxilla, amb la que,

malgrat les seves maneres dentendre la

vida, en principi tant diferents de les

dell, connectar i acabar rememorant

lpoca ms mtica i emotiva de la seva

infncia: el darrer estiu que van viure

amb la colla. Un estiu en qu van

assaborir lamistat, per tamb en el que

varen haver destar sotmesos a una dura

prova, la mort dun company, que

marcaria per sempre les seves vides. Unestiu en qu tots van ser herois.

Diu Freixes: Desitjo que els espectadors

es tornin a sentir nens. Vull que els pares

surtin del cinema amb els seus fills amb

un toc de nostlgia i un altre dillusi

per tornar a ser aquell amic de la

infncia. Una pellcula que parli no tant

del que ells sn, com del que desitgen

ser: petits herois.

Jo vaig recomanar la pellcula a la meva

filla, ella s de la generaci dels vuitanta,

aquella generaci que es passava hores

escoltant en el cotxe Parchs, Alaska o

Mecano, com els nois de la pellcula i li

vaig recomanar que hi ports al meu netde poc ms de set anys. Val a dir que en

aquest cas els desitjos den Freixes es

van complir. La meva filla es va omplir de

nostlgia de la seva infantesa i el seu fill,

el meu nt, de desitjos de convertir-se

en heroi com els nens de la histria.

Sensible, per no sensiblera, sap

transmetre sense caure en el ridcul la

illusi, els somnis i les aventures

daquells anys meravellosos i iniciar a

aquests petits protagonistes a

sobreposar-se a un cop fort, el primer

que la vida els va donar. Un cop que com

herois haurien de superar, per mai

oblidar. Una petita joia del nostre

cinema, obra del director Pau Freixes,

amb un gui magnfic dAlbert Espinosa i

una memorable banda sonora dArnau

Bataller que ajuda a transmetre lasensaci de grandesa i de moment

especial i memorable que veiem a les

imatges.

Parlem de cincia? (5) Reflexions

Penso acabar amb aquest escrit, almenys

de moment, la srie dedicada a la

Cincia Fsica i al mn atmic i

subatmic; potser un altre dia parlar de

lUnivers, la seva immensitat, els seus

misteris.

7/28/2019 49 -gener- 2011

26/34

26

El mes passat vaig exposar molt

succintament com al segle XX la idea

duna matria formada noms dtoms

indivisibles es va haver dabandonar.

Apareixien els protons i neutrons en el

nucli atmic, els electrons que

aparentment es

movien en rbites al

seu voltant, i es

demostrava

lexistncia de

lantimatria, dels

neutrins, i de la fora feble. Desprs elpanorama es complicava amb el

descobriment del mu, el pi, el tau, el

neutr munic i el neutr taunic.

A mesura que es va anar teoritzant i

experimentant amb els acceleradors de

partcules es va descobrir que ni els

protons ni els neutrons no eren

indivisibles, sin que uns i altres estaven

formats per elements ms petits,

descoberts pels volts de lany 1960, als

quals es va donar el nom estrany,

literari- de quarks. Per no hi havia pas

una sola classe de quarks, sin que nhi

havia de sis classes. Les partcules

denergia que mantenen units els quarkssanomenen gluons (de glue, goma

denganxar) i constitueixen la interacci

anomenada foraforta perqu s capa

de mantenir els quarks fortament

aplegats formant protons i neutrons.

Ja he avisat que aquesta s una histria

complicada. Amb tanta famlia de

partcules, tamb els fsics es varen

comenar de posar nerviosos: a on

portava tanta diversitat? Si observem la

figura que adjunto, es veu que, malgrat

el desori de partcules i forces

descobertes, ha estat possible destablir

una classificaci de tots els elements que

he citat. A aquesta classificaci se

lanomena el Model Estndar:

La matria est formada per 6 classes de

quarks: lamunt, lavall, lencant,

lestrany, el cim, el fons, i per 6 classesde leptons: lelectr, el mu, el tau, el

neutr electrnic, el neutr munic, el

neutr taunic.

Lenergia s transmesa per 4 menes de

forces: lelectromagntica, la forta, la

feble, la gravetat.

Mhe deixat moltes complicacions molt

difcils de resumir i dentendre (spins,

sabors, colors, simetries, etc), totes les

quals dugueren a la classificaci de les

partcules en hadrons (en grec dens),

sensibles a la fora nuclear forta, i

leptons(en grec lleuger), que no

experimenten la fora nuclear forta. Ja

s que lexplicaci sha complicat molt,per amics lectors, les coses sn com

sn.

Als que hgiu estat capaos darribar fins

aqu us hi afegir que el Model Estndar

ha perms de sistematitzar tot all que

forma lUnivers, nosaltres inclosos, s

clar, en dos grups de partcules, les de

7/28/2019 49 -gener- 2011

27/34

27

matria i les denergia, de la forma

segent:

1 - Fermions. Sn les partcules de

matria, i comprenen els hadrons i els

leptons.

- Hadrons. Es componen de tres o de dos

quarks, i per tant no sn partcules

elementals, sin compostes. Sn

hadrons de tres quarks els protons,

neutrons, antiprotons i antineutrons,

que constitueixen la major part de la

massa (pes) de la matria visible de

lunivers. s hadr de dos quarks elpi.

- Leptons. Sn els electrons,

muons,tauons, tots amb crrega

elctrica, i els seus neutrins:

electrnic,munic i taunic, sense

crrega (sn 6, i comptant les seves 6

antipartcules, fan en total 12 leptons).

2 - Bosons. Sn les partcules

transmissores denergia.

- Fotons per a lelectromagnetisme

(comprn la llum).

- Bosons W i Z per a la fora feble.

- Gluons per a la fora nuclear forta.

Les partcules responsables daquestes

tres forces (electromagntica, feble,forta) ja han estat detectades. Falta

trobar el Gravit responsable de la

gravetat.

Els que llegiu aquests tipus de notcies

als diaris, haureu sabut que a Ginebra els

investigadors de laccelerador europeu

estan treballant a la cerca duna

partcula que ja s famosa. Al 1960, el

fsic britnic Peter Higgs va anunciar que,

perqu l'existncia de la massa pogus

encaixar en el Model Estndard, havia

d'existir una partcula que mai no s'ha

observat, i que des de llavors porta el

seu nom, el bos de Higgs. I si no es

trobs? S'hauria de concloure que

alguna cosa falla en el Model Estndard i

que les coses sn ms complicades del

que s'esperava. Els cientfics ja estan

acostumats a haver de treballar sempre,

per si cas, en teories noves. I ja ho estanfent.

Tanmateix, per als qui no vulgueu anar

ms enll, en teniu ben b prou sabent

que la immensa majoria de la matria

que ens envolta est formada per unes

poques partcules. Moltes de les altres

shan produt artificialment i sn de

vida molt curta. Les realment

importants sn: al nucli de ltom, els

protons (de crrega elctrica positiva i

formats per quarks) i els neutrons

(sense crrega i tamb formats per

quarks); i fora del nucli els electrons (de

crrega negativa). Hi podem afegir els

neutrins.El nostre cos, com tot lUnivers, est fet

de protons, neutrons i electrons; i el sol

(i altres astres) est emetent un enorme

flux de neutrins, de manera que cada

moment el nostre cos s travessat per

milions i milions de neutrins que hi

7/28/2019 49 -gener- 2011

28/34

28

passen a travs com si fssim

transparents.

Per acabar. El lector que es vulgui

entretenir una mica ms amb tot plegat

pot acudir a internet:

http://www.youtube.com/watch?v=Nve

xoH3xRTs&feature=related

Els joves escriuen

ESTUDI DE LEXPANSI

DAEDES ALBOPICTUS AL

BAIX TER

Andreu Bofill Pumarola

Alumne de 2n de batxillerat de l Institut

Montgr

Entre els mesos dabril i octubredaquest any 2010, he fet aquest estudi

com a treball de recerca de batxillerat,

dirigit per Anna Pujol i tamb per Xavier

Quintana, director de la Ctedra

dEcosistemes Litorals Mediterranis de la

Universitat de Girona, grcies a una beca

Botet i Sis atorgada per aquesta

universitat. A ms de fer un estudi teric

i prctic sobre la biologia dels mosquits,

en general, i del mosquit tigre i altres

espcies de mosquit freqents al Baix

Ter, en particular, aquest treball sha

centrat en el control empric de la

presncia duna espcie invasora com s

lAedes albopictus conegut

popularment com a mosquit tigre al

territori del Baix Ter i, parallelament, de

les diferents espcies de culcids, s a

dir, de mosquits, que es poden trobar

actualment tant en mbits urbans comrurals daquest territori.

Durant aquests mesos, amb lajuda del

Servei de Control de Mosquits de la

Badia de Roses i el Baix Ter, vaig collocar

26 trampes doviposici per poder

controlar la presncia de mosquit tigre.

Les trampes van ser collocades a la

poblaci de Torroella de Montgr i al seu

entorn, pel fet que s el nucli urb ms

gran del Baix Ter i el mosquit tigre s un

mosquit generalment urb. En total es

van recollir 390 mostres en 8 de les quals

es van trobar ous. Daquestes 8 mostres

positives, noms en 1 cas els ous que hihavia eren de mosquit tigre, oviposici

que data de la setmana del 21 al 27

dagost del 2010 i en la qual es van

trobar exactament 21 ous. Tot i noms

ser una sola mostra positiva dAedes

albopictus, s molt rellevant, ja que s la

primera troballa dAedes albopictus

http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20

7/28/2019 49 -gener- 2011

29/34

29

corroborada al Baix Ter. La realitzaci del

treball mha perms concloure que la

presncia de mosquit tigre al Baix Ter s,

a dia davui, quantitativament poc

important, per s que ho s

qualitativament, ja que com sha vist en

el treball, lAedes albopictus s un vector

de malalties molt importants com sn el

dengue, la Chikungunya o la febre groga,

i hem tingut notcia que, en les mateixes

dates del nostre treball, per primera

vegada a Frana shan detectat els

primers casos autctons de transmissipel mosquit tigre de dengue i

Chikungunya.

Alhora, durant aquests mateixos mesos,

vaig realitzar una recerca i captura de les

diferents espcies de culcids que es

poden trobar al Baix Ter actualment.

Amb aquesta finalitat daconseguir unes

mostres representatives vaig recollir

larves daiges dindrets amb

caracterstiques especfiques, on les

diferents espcies de mosquit podien

tenir els claps larvaris. Un cop obtenia

les larves, les conservava en les

condicions adequades perqu poguessincontinuar el seu cicle vital fins que

obtenia individus adults, i daquesta

manera vaig aconseguir tenir exemplars

de gaireb totes les espcies. Aix, de les

16 espcies de culcids que el Servei de

Control de Mosquits tenia constncia

que havien estat presents al Baix Ter en

algun moment en els darrers 20 anys,

nhe trobat experimentalment 12 durant

aquests mesos del 2010, a ms a ms de

lAedes albopictus, la presncia del qual

a Torroella de Montgr hem pogut

corroborar amb aquest treball.

A l'aguait del nostrepatrimoni

Una joia del nostre dissenyarquitectnic popular. Afortunadament,els propietaris lhan sabuda conservar.Carrer del Roser

7/28/2019 49 -gener- 2011

30/34

30

PARMIES II (Del propiautor). *

El mirall es un amic que mai enganya.

Cada vegada que t'emmirallis veurs una

cara diferent.

I que sempre ser la d'un desconegut.

A l'home que defensa als indefensos i

demana justcia li perilla la vida. Potser

es per aix que no te qui el segueixi.

El mon es un ball de disfresses

permanent, un carnestoltes on les

caretes no deixen veure les cares. ,

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, de

caire erudit o popular.

Laparmia popular es feia present en la

poesia i la prosa com a

recurs estilstic grfic i viu: hi sobresurten

F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer...

Poemes d'arreu del mn

Romance de la luna, lunaFederico Garca LorcaA Conchita Garca Lorca

La luna vino a la fraguacon su polisn de nardos.El nio la mira, mira.

7/28/2019 49 -gener- 2011

31/34

31

El nio la est mirando.

En el aire conmovidomueve la luna sus brazosy ensea, lbrica y pura,

sus senos de duro estao.

Huye luna, luna, luna.Si vinieran los gitanos,haran con tu corazncollares y anillos blancos.

Nio, djame que baile.Cuando vengan los gitanos,

te encontrarn sobre el yunquecon los ojillos cerrados.

Huye luna, luna, luna,que ya siento sus caballos.Nio, djame, no pisesmi blancor almidonado.

El jinete se acercabatocando el tambor del llano.Dentro de la fragua el nio,tiene los ojos cerrados.

Por el olivar venan,bronce y sueo, los gitanos.Las cabezas levantadasy los ojos entornados.

Cmo canta la zumaya,ay, cmo canta en el rbol!Por el cielo va la lunacon un nio de la mano.

Dentro de la fragua lloran,dando gritos, los gitanos.El aire la vela, vela.

El aire la est velando.

Idilli de la lluna, lluna

La lluna va venir a la fargaamb el seu poliss de nards.El nen la mira, mira.El nen l'est mirant.

En l'aire commogutmou la lluna els seus braosi ensenya, lbrica i pura,els seus pits de dur estany.

Fuig lluna, lluna, lluna.Si vinguessin els gitanos,farien amb el teu corcollarets i anells blancs.

Nen, deixa'm que balli.Quan vinguin els gitanos,

et trobaran sobre l'enclusaamb els ullets tancats.

Fuig lluna, lluna, lluna,que ja sento els seus cavalls.Nen, deixa'm, no trepitgisla meva blancor emmidonada.

El genet s'acostava

tocant el tambor del pla.Dins la farga el nen,t els ulls tancats.

Per l'oliverar venien,bronze i somni, els gitanos.Els caps aixecatsi els ulls entretancats.

7/28/2019 49 -gener- 2011

32/34

32

Com canta el martinet de nit,ai, com canta a l'arbre!Pel cel va la llunaamb un nen de la m.

Dins la farga ploren,donant crits, els gitanos.L'aire la vetlla, vetlla.L'aire l'est vetllant.

Recita: Josep Agudo

La cuina de la Catrina

NEC AMB CARXOFES

Ingredients:

Cuixa dnec

Carxofes Cebes Tomates Oli Sal i pebre Aigua

Picada

Ametlles Alls Farina

Preparaci:En una paella amb oli, sofregiu lnectallat a trossos i un cop cuit reserveu-lo(cal tenir en compte que lnec s moltgras i probablement shagi dedesengreixar).A la mateixa paella (si s necessariretirar una mica d oli/greix) sofregiu-hiles carxofes tallades en quatre talls. Uncop cuites tamb shan de reservar. Ambel mateix oli colat feu un sofregit de cebai tomata. Quan estigui confitatincorporeu-hi lnec.Deixeu que es vagi coent poc a poc ianeu-hi afegint aigua.Quan faltin uns minuts perqu sigui cuit,tireu-hi les carxofes i la picada.

Deixeu que faci la xup-xup uns minuts.

7/28/2019 49 -gener- 2011

33/34

33

Cinema i espectacles

7/28/2019 49 -gener- 2011

34/34

Pellicula del mes: ENTRE LOBOS