Sant marti 76 ok

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: facturacio@comunica cio21.com

barcelona liniasantmarti.cat · 8/10/2015 · Núm.76 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenalslíniasantmartí

“He estat ingènua ambl’oposició. Alguns es

dediquen a bombardejar i bloquejar el govern”

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 8 i 9

Fundació Barcelona Comerç pàg 18Vicenç Gasca: “Hem d’aconseguireliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Quarta victòria consecutivade Sant Martí al Correbarri

Els atletes martinencs van tornar a ser diumenge els més ràpids a la cursa que enfronta els districtes pàg 20

Eleccions 27S pàg 3El Sí al districte quedalleugerament per sotade la mitjana de la ciutat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 8 octubre 2015líniasantmartí.cat

3 | líniasantmartí.cat8 octubre 2015

A Barcelona també va guanyarl’independentisme. Aquesta ésla primera conclusió que espot extreure dels resultats deles eleccions al Parlament, enclau plebiscitària, del passat27 de setembre.

També és cert, i així calapuntar-ho abans de desglossarles dades, que l’independen-tisme, igual que ha passat alpaís, no ha aconseguit superarel llindar del 50% dels vots. Defet, els resultats, en percentat-ge de vots, són pràcticamentidèntics als d’arreu del país:47,24% de vots independen-tistes a Barcelona i 47,74% a Ca-talunya.

Donant un cop d’ull al mapaelectoral barceloní post 27S, hi hadiversos factors que cal destacar.El primer és que Junts pel Sí vaser la formació més votada en 9dels 10 districtes i en 58 dels 73barris. On no va guanyar Juntspel Sí ho va fer, a tot arreu, Ciu-tadans, tant al districte restant(Nou Barris) com als 15 barris (8d’aquests 15 són a Nou Barris).

L’EIXAMPLE I GRÀCIALa ciutat té dos grans feus inde-pendentistes: l’Eixample i Gràcia.Aquests són els dos únics dis-trictes on Junts pel Sí i la CUPvan superar el 50% dels vots. Enel cas de Gràcia -l’únic districteon Junts pel Sí i la CUP ocupenla primera i segona posició- la xi-fra es va enfilar fins al 60,68%,mentre que a l’Eixample va serdel 55,29%. L’independentisme

també va estar molt a prop de su-perar la barrera del 50% a SarriàSant-Gervasi i a les Corts.

Pel que fa a Junts pel Sí, on varebre més suports va ser als barrisde Vallvidrera, el Tibidabo i lesPlanes, on la llista de Raül Ro-meva va aconseguir un 49,2%dels sufragis, mentre que els seuspitjors resultats es van produir en8 dels 13 barris de Nou Barris.

CIUTADANSL’altre gran vencedor de la nit vaser Ciutadans. La formació ta-ronja va fomentar els seus bonsresultats a la Marina del PratVermell del districte de Sants-Montjuïc (on va treure els mi-llors resultats amb un 28,7%dels vots), a Pedralbes, a lesTres Torres, a la Trinitat Vella,Baró de Viver i a vuit barris deldistricte de Nou Barris.

Anàlisi

Victòria independentista» Junts pel Sí i la CUP obtenen el 47,24% de suport a la ciutat, només mig punt menys que a la resta del país» La candidatura liderada per Romeva s’imposa en 58 dels 73 barris, mentre que C’s ho fa als 15 restants

SANT MARTÍ4El 27S la victò-ria de l’independentisme tam-bé va ser clara al districte. Toti això, també cal remarcar queel suport que Junts pel Sí i laCUP van obtenir va ser unamica inferior a la mitjana de laciutat. Mentre que a Sant Mar-tí va ser d’un 44,20% (Junts pelSí, primera formació amb el34,27% i la CUP, cinquena for-mació amb el 9,93%), a la ciu-tat va ser d’un 47,24%, trespunts percentuals més.

Pel que fa als barris, Juntspel Sí va obtenir la victòria avuit dels deu barris, mentreque Ciutadans, que va irrom-

pre amb molta força, va ser laformació més votada a dos ba-rris: la Verneda i la Pau i el Be-sòs i el Maresme. També cal re-marcar que les dues forma-cions independentistes vanaconseguir més del 50% delsvots als barris del Poblenou(56,30%), la Vila Olímpica(53,60%) i al Camp de l’Arpadel Clot (54,8%).

Pel que fa a la resta de for-macions, el PSC va ser el tercerpartit més votat (13,47%), Ca-talunya sí que es Pot el quart(11,58%), el PP el sisè (8,84%)i Unió Democràtica de Cata-lunya el setè (2,13%).

Al districte, el Sí queda persota de la mitjana de la ciutat

Junts pel Sí va guanyar a 58 dels 73 barris de la ciutat. Infografia: Albert M. Castillo i Sampedro

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólíniasantmartí.cat 8 octubre 2015

amb el suport de:Difusió controlada

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

15.025 exemplars quinzenals

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

Un diari plural Un diari participatiu

El 15 d’octubre es commemorenel 75 anys de l’afusellament delpresident Companys, assassinatpel general Franco. És la consta-tació d’en quin tipus d’Estat enstoca viure, que després de la mortdel cagaelàstics, passats 38 anysde les primeres eleccions demo-cràtiques, encara esperem l’a-nul·lació de la sentència a mort ino haver reconegut que el procésa Companys, fou un crim d’Estat.

Fou condemnat per ser el pre-sident de la Generalitat, l’únicpresident mort en aquells tempsde victòries feixistes. L’esquifida icovarda democràcia espanyola téuna taca que no se la podrà treurede sobre en molts anys i els cata-lans ens ho guardem a la memò-ria. Ni dretes, centre, ni esquerresespanyoles han mogut un dit perretornar-nos la dignitat del presi-dent, la del poble català i dema-nar perdó, com han fet les autori-tats alemanyes pels crimscomesos pels nazis i les francesespels comesos pel règim col·labo-rador de Vichy. Un deute més quetenen els espanyols amb Catalu-nya, amb un president que elmarç de 1937, en un míting a laMonumental, va declarar ambmotiu de la defensa de Madridenfront de les tropes rebels aixe-cades contra la República “Ma-drilenys, Catalunya us estima”.Ja ho deia la meva àvia: L’infern,de desagraïts n’és ple. Fem nostrala consigna del president màrtir“Tornarem a sofrir, tornarem alluitar, tornarem a vèncer”. Perreblar el clau, i molt adient per almoment que vivim, Companysens interpel·la i encoratja. “Ca-dascú al seu lloc, i Catalunya i laRepública al cor de tots” En el seuhonor i homenatge. Fem-ho!

4Companysper Jordi Lleal

4La princesa Leoper Francesc Rebolledo

Sempre es diu que Catalunya ésuna terra d’acollida on hi hapassat gent d’arreu del món,s’ha barrejat, ha tingut igualtatd’oportunitats i això ens ha fetmés grans com a país, com a so-cietat. I sóc un ferm defensor d’a-questa afirmació tot i que sem-pre es podria haver fet millor, evi-dentment.

En els darrers quinze anyshan arribat a casa nostra vora unmilió i mig de persones d’arreudel món, és una onada nova, re-cent, i tot just en alguns indretscomença ja a forjar- se la segonageneració. Si fins ara hem fet aco-llida, ara cal treballar i molt l’ar-relament, la cohesió social. I la si-tuació de crisi econòmica no hofacilita… I és evident que per feraixò cal tocar moltes tecles i ferpolítiques des de molts àmbits di-versos; infraestructures, ense-nyament, ocupació, cultura…

Però també tinc molt clar queun àmbit concret que hem de tre-ballar és el dels mitjans de co-municació i l’àmbit audiovisual.La visualització en grau de nor-malitat de totes aquestes perso-nes. És important, és essencialperquè els autòctons els veiemcom un més del nostre entorn ino com una anècdota i els quihan vingut es creguin que sónuna peça més d’aquest país ambles mateixes oportunitats.

És per això que veient unanova sèrie de TV3 –deixeu- medir que fantàstica– on surtenmoltes escenes d’institut fa goigveure la pluralitat que hi ha a lesaules. A la sèrie Merli s’hi repre-senta molt bé visualment la re-alitat de les aules, no podria serd’una altra manera, ja que totauna aula a Barcelona ciutat ple-

na d’adolescents “blancs" no tin-dria credibilitat.

Però deixeu- me posar elpunt crític també dient quequeda tot en una imatge, ja queels que podríem visualitzar coma nous catalans, fills de la im-migració, queden només enaixò, en una imatge sense cappaper ni diàleg important. Ésuna llàstima tornar a badar enaixò, una nova oportunitat per-duda i és que a les sèries de TV3encara no hem trobat una per-sona immigrada que interpretiun paper que no sigui d’immi-grant acabat d’arribar. I no ésuna crítica amb ganes de fersang, només que crec que hau-ríem de començar a fixar- nos enaquests detalls. I ho dic ambaquest ànim constructiu.

És precisament per això queahir que vaig veure el tràiler dela nova pel·lícula de Bigas Lunai Carles Porta em vaig posarmolt content. No només perquèel llibre de Manuel de Pedrolo ésun dels meus preferits. Tambéperquè el protagonista és barre-ja de sang catalana i senegalesa,l’Ibrahim Mane, i sembla que in-terpreta un gran paper i això ésun avanç en el nostre subcons-cient cap a la normalitat.

No cal parlar ni de quotes nide discriminacions positives,que tan malament sona enaquest i d’altres àmbits socials,però sí que val la pena que enshi fixem. Potser després deveure aquesta pel·lícula, moltsquan ens creuem a un morenetde pell pel carrer ja no el veuremtant com un forà i el veuremmés com un veí. Tot requereixtemps i esforç, però de mica enmica som- hi tots!

per Èric Bertran

4TV3 i l’arrelament

La Fundació Princesa de Giro-na va concedir el premi que duuel seu nom, en la categoria de in-vestigació científica, per a jovescientífics entre setze i trenta-cincanys. La reina d’ Espanya, Le-tízia, presidia l’acte en repre-sentació de la seva filla Leonor,qui no hi era perquè estava acol·legi, i que té nou anys.

Una cosa que pot sorpren-dre és que els actes no s’han ce-lebrat a Girona –com seria lò-gic- sinó a la residència d’estu-diants de Madrid. Una altracosa és que la princesa “Leo-nor”, el primer cop que parlaràen actes institucionals, el primerde tots, serà en el de “Princesade Asturias”, no pas el de “prin-cesa de Girona”. Per què? Per-què el principat d’Astúries era,des de l’any 1388 el títol dels he-reus del regne de Castella, quepassa davant del de Príncep deGirona, el que ostentaven els he-

reus de la Corona Catalano-aragonesa. Un altre cas de dis-criminació nacional.

A mi tant em fa on parli unanena, el mèrit de la qual nomésés ser filla de Felipe VI, sí queem molesta que dugui uns títolshistòrics, que tenen a veureamb una nació, la catalana, iamb uns territoris com els pa-ïsos catalans i a més Aragó,que tenen una història més bri-llant que no pas Castella. Peròa més em dol que la Leonor tin-gui títols de Duquessa de Mont-blanc, Comtessa de Cervera i se-nyora de Balaguer, em dol per-què em fa sentir més vassall, en-cara, d’ Espanya, per si no erapoc. Per això em venen al pen-sament els versos d’Antoni Ca-reta: “Mes vingué un jorn degreu memòria per Catalunya,trista sort! Vençuda fou…! Meslluità amb glòria contra d’un reivil i traïdor.

Actualitat a la xarxa

#FelipeaEuropa#Negociacions #Mur

@gasparblancafor: Els fanboys de Mashauran d'acceptar que faci un pas al costati els votants de la CUP s'hauran d'empassarque encara tingui algun càrrec.

@jaumaulet: El TC suspèn el Codi de Con-sum i la reforma de la Llei de Comerç deCatalunya. Arriba un moment que el TC jano fa ni fred ni calor. Put.

@ramontremosa: No he aplaudit Felip VIperquè no ha fet cap menció ni reconeixe-ment a la majoria independentista del#27S ni al dret a decidir dels catalans.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 8 octubre 2015 líniasantmartí.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniasantmartí.cat 8 octubre 2015

Un diari obert

L'últim votant d'Unió tanca La Vangu-ardia i sospira. Doblega el diari i tornaa topar amb el coi de titular. "El sí s'im-posa", llegeix. Quina necessitat hi haviade fer un titular així, Màrius? L'ambi-güitat del resultat ens permetia aferrar-nos a alguna falsa esperança, no entencper què el sí s'ha d'imposar, Màrius. Noho entenc. Comptàvem amb tu, amb laforça del seny periodístic.

L'últim votant d'Unió no s'explical'incipient canvi de rumb del diari, acos-tumat com està a l'immobilisme de la pu-blicació i a la coneguda tradició de nodeixar-se influenciar per la ideologia queostenta el poder. És ben estrany i mis-teriós, pensa. I decebedor, afegeix. L'ho-me, d'uns 54 anys i unes 54 empreses vi-nícoles, paga la consumició i s'aixeca dela terrassa del Sandor, deixant el diari iuns quants escons allà.

L'últim votant d'Unió camina Dia-gonal amunt amb les mans a la butxa-ca. Li sona el Whatsapp i el mira men-tre avança. El missatge ve del grup "Fa-milieta y más". Un dels 132 familiars deprimer grau que el conformen ha com-partit la notícia de la imputació de Mas,Ortega i Rigau pel 9N. A l'alçada de Gan-duxer amb Bori i Fontestà, l'home se'nfa creus i s'indigna profundament ambla decisió del TSJC. Tan profundamentque arriba a pensar per un moment quepotser sí que valdria la pena intentar...No, no, calla, no ens animem que, ambdiàleg, amb el mateix diàleg dels últimstres-cents anys, la situació s'arreglaràamb garanties. N'està convençut. Elque cal és la força del diàleg. I la de la pa-ciència eterna. Eterna com la glòria deDéu, aproximadament.

L'últim votant d'Unió creu que,malgrat tot, avui l'àpat al Via Veneto

ha estat especialment agradable. Ensurt satisfet, recordant els àpats d'a-quella Catalunya moderada que anysenrere en tenia prou no tenint-neprou. Aquell dinar és un dels pocs ras-tres de seny que queden al país. Sen-se representació parlamentària ni capmena d'influència efectiva, aquell di-nar passa a ser la força de la modera-ció. L'única força palpable. El car-paccio moderat, el bacallà moderat, lestrufes moderades. I poca cosa més. Laresta es confon amb una rauxa des-bocada que no aportarà res de bo aaquest país petit i difícilment autosu-ficient.

L'últim votant d'Unió se'n va cap acasa. Ara encara pot anar-hi. D'aquí auns mesos l'anarquia i el desordre ho im-pedirà, no podrà ni caminar tranquil·la-ment per un carrer assenyat. I ells no po-dran ser al Parlament per explicar-ho,per reclamar respecte, per exigir res-postes a l'aire, per suplicar que aquell en-gany del govern central sigui l'últim, perdemanar de genolls que aquell incom-pliment no es torni a repetir. Per quei-xar-se per sempre del seu benestar desempre.

L'home, d'uns 54 anys i unes 54 re-novacions de subscripció a una Vangu-ardia sempre lleial, creua pel carrerCarrasco i Formiguera abans d'arribara la seva finca i obrir la primera porta.Carrasco i Formiguera, pensa. Me n'hanparlat però no l'acabo d'ubicar. Últi-mament dediquen carrers a tothom. Noen volien fer un a aquell el Rubianes,també? Déu n'hi do. L'últim votantd'Unió tanca la porta de casa, deixa lesclaus al rebedor i anuncia la seva arri-bada amb una certa desgana. Roxana, yaestoy aquí, he comido fuera al final.

4L’últim votant d’Unióper @modernetdemerda

Si a les eleccions nordamericanes nomésvotessin els ciutadans de raça blanca, en-cara majoritaris en aquell país, Obama nohagués guanyat ni la presidència el 2008ni la seva reelecció quatre anys després.Com a dada, recordar que un 55% d'a-mericans blancs feren confiança pelsdos candidats republicans, mentre que un45% per l'actual inquilí de la Casa Blan-ca. Vol dir això que aquest fet resta legi-timitat i credibilitat al primer presidentafroamericà? En cap cas, però si explicaun decalatge entre les preferències pú-bliques de la majoria blanca i el de les mi-nories ètniques, negres i d'altres, que handecantat positivament amb el seu vot l'e-lecció d’Obama. Els estrategs del presi-dent demòcrata ho tenien clar i explota-ren aquest fet a favor seu. I ben fet que fe-ren, diríem. Aquí el sobiranisme n'hau-ria de prendre bona nota. I practicar-ho,per cert.

Així, una obvietat que pot resultar in-còmoda, rau en el fet que si només vo-tessin catalanoparlants, amb tota pro-babilitat, les candidatures de Junts pel Sii de la CUP serien clarament majoritàriesa les darreres eleccions catalanes. D'altrabanda si només haguessin estat els cas-tellanoparlants els que s'haguessin atan-sat a les urnes, ben lògicament, el resul-tat hagués diferit significativament de l'es-cenari anterior, per bé que la golejadaelectoral aquí es tornaria victòria còmo-da sense arribar, ni de bon tros, a la con-tundència anterior.

També juga un pes important l'ele-ment socioeconòmic i l'opinió que té laciutadania sobre la conducta dels partitsen tres eixos avui indissolublement units:crisi econòmica, corrupció i regeneraciódemocràtica. Per una part molt impor-tant de l'electorat castellanoparlant nin-gú ha representat millor que Ciuta-dans/Ciudadanos la vindicació d'aques-ta trilogia. Com sabem el partit de Rive-ra i ara d'Arrimadas no ha governat en-lloc i, en conseqüència, no pot ser acusatde casos de corrupció, de cap mena deprotagonisme en l'erupció de la crisi o deresponsabilitat amb crisis de bancs,bombolles constructores, xarxes clien-telars i llarg etc. No és poca cosa per almoment que vivim i amb tot el que ha cai-

gut, presentar-se a unes eleccions cata-lanes amb el doble argument: defenseml'espanyolitat a Catalunya i som políti-cament nets com una patena.

No passem per alt diverses dades, arasí incontestables: Ciutadans ha obtingutel 72% dels seus vots a la comarca del Bar-celonès i a les quatre comarques veïnes(el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Ma-resme), on es concentra el 63% de la po-blació del país. Si observem els resultatsen aquestes cinc comarques, observaremque la pujada de Ciutadans s'explica so-bretot per les pèrdues, d'una banda,dels dos partits d'esquerres no indepen-dentistes (el PSC i ICV) i, de l'altra, del PP.Posats a dir incomoditats és a l'espanyola,que ben poc occitana Vall d'Aran, on elsindependentistes han tret un pitjor re-sultat. Per sota del Baix Llobregat i del quevulguin. Dada també per prendre'n nota.Recordem que la candidatura lideradaper Inés Arrimadas va ser la més votadaen poblacions tan importants com l'Hos-pitalet de Llobregat, Sant Boi, Rubí, elPrat, Viladecans, Gavà, Esplugues, SantAdrià del Besòs, Ripollet i Barberà del Va-llès o al districte barceloní de Nou Bar-ris, entre d'altres. No és per prendre-hode broma i menys encara per fer judicisfrívols o d'absurda, per inútil, autocom-plaença política. Ahhhh!!! I d'aquesteseleccions, agradi o no és la realitat, ensquedem amb un tràgic fet: Junts pel Sí haestat clarament incapaç de captar nou vota l'àrea metropolitana. La llista única hafuncionat a la Catalunya "profunda" ons’inclouen, per cert, molts barris de Bar-celona, però ha punxat, com era d'espe-rar per inexistència de voluntat i d'obres,a la Catalunya castellanoparlant.

La pregunta és: i si, a partir d'ara, vo-ten els unionistes més, què passa? Vota-ran més els independentistes, i així suc-cessivament, fins a arribar a un empat tèc-nic ad aeternum, o el que seria igual aca-bar a un carreró sense sortida polític?

Comencem per fer-nos un favor, dirles coses pel seu vertader nom i acceptarla realitat en la seva justa i inequívoca me-sura. Altrament no es podrà fer la inde-pendència i, menys encara, fer-la amb ga-ranties plenes per tothom. Ara és l'horade començar a fer les coses ben fetes.

4Realitats electorals incòmodesper Marc Gafarot

@karycorrea: El Comité de Ética de la FIFAsuspende 90 días a Joseph Blatter. Lo sor-prendente es que no lo haya suspendidoya de por vida.

@leotaxil: Els catalans volem ser tractatscom en Rodrigo Rato. Que ens retirin elpassaport espanyol i ja posats, el DNI. I grà-cies per l'experiència!

@dmontserratnono: Això de poder tro-bar-me una Soraya ballant al costat ho trobotan inquietant que per això fa anys que notrepitjo una disco.

Opinió en 140 caràcters

| 8 líniasantmartí.cat 8 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Estem enun període electoral que no ho afa-voreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

Entrevista

9 | líniasantmartí.cat8 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè pugui decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

Entrevista

De moment, l’enderroc de l’es-glésia de Sant Bernat Calbó estàaturat per iniciativa del propie-tari (Arquebisbat), que està re-visant el projecte. Què passarà?Vostè és partidària que es faci unmonestir on hi ha l’església?No sabem què passarà, és un pro-jecte privat i religiós. El Bisbat haestat sensible als arguments del

Districte i s’està replantejant elprojecte per introduir-hi millores.El conflicte s’ha produït perquè nohi havia hagut participació ciuta-dana per part de l’anterior govern.El Bisbat està valorant el nou pro-jecte i encara no tenim resposta.El que es faci ha d’estar obert al ba-rri per la centralitat que ocupa iamb uns usos conseqüents.

“El que es faci a Sant Bernat Calbóha d’estar obert al barri”

SANT MARTÍ

8 octubre 2015

Sant Martí| 10


El Jazz & Food omple el Parcdel Centre del Poblenou

MÚSICA4La primera edició delJazz & Food, una jornada deconcerts i menjar a l’aire lliureemmarcada en el programa del47è Internacional de Jazz, vaomplir dissabte passat el Parcdel Centre del Poblenou.

Des de les 12 del migdia finsa les 12 de la nit, segons ha in-format l’organització, van passarpel parc unes 24.000 persones,que van poder gaudir de setconcerts a l’escenari principal. Lainauguració de la jornada vaanar a càrrec de la Liceu BigBand, que va deixar pas a la ban-da La Calor i la seva fusió elec-

trònica d’arrels llatinoamerica-mes. El públic també va podergaudir del swing de l’OrquestaIlegal, de l’exquisitesa del duoformat per Grégory Privat i So-ony Troupé, del magistral sobalcànic de la Barcelona GipsyKlezmer Orchestra i de magní-fica banda barcelonina The Ex-citements, referents indiscutiblesde la música negra a la ciutat.

Al llarg del dia també hi hahaver una gran oferta gastro-nòmica amb una àmplia varie-tat de menjar de diferents paï-sos, passant per l’Índia i el Japó,entre altres.

POLÈMICA4La llibreria No Lle-giu del Poblenou ha estat recent-ment la protagonista d’una polè-mica a causa de la ubicació d’unapissarra que els seus responsablestenen ubicada des de fa quasi dosanys al carrer.

A finals de setembre un ins-pector que estava duent a termeinspeccions als comerços de lazona va alertar als propietarisque no podien tenir col·locada lapissarra a la vorera en la posicióque hi estava. Segons han expli-

cat des del Districte a aquesta pu-blicació “l’inspector, en cap mo-ment, tal com es va dir en un pri-mer moment, va multar la llibre-ria, sinó que va avisar als seus pro-pietaris que l’havien de col·locarrecolzada a la paret i treure-la delmig de la vorera”.

Per la seva banda, els res-ponsables de la No Llegiu van ex-plicar l’endemà de la visita del’inspector, en un escrit al blog dela llibreria, que aquest els haviacomunicat que no podien “tenir

la pissarra en aquest lloc on s’haestat durant tot aquest temps enles hores d’obertura”. En aquestescrit els responsables de la lli-breria asseguraven que l’inspec-tor els havia comunicat que la ins-pecció es devia a la denúnciad’un veí, informació, però, que nos’ha pogut confirmar.

Després de la campanya de su-port rebuda, des de laNo Llegiuhan volgut donar el tema pertancat i han deixat clar que con-tinuaran fent servir la pissarra.

El públic va omplir el Parc del Centre del Poblenou. Foto: Jazz Festival

La pissarra de la discòrdia

Imatge de la pissarra que ha estat objecte de la polèmica. Foto: No Llegiu

El Ministeri de Foment, segonsva avançar dimarts la Vanguar-dia, va treure la licitació de l’es-tació de la Sagrera el passat 17 desetembre, 15 dies després de lareunió entre la ministra AnaPastor i l’alcaldessa Ada Colau. Elgovern espanyol preveu que lanova infraestructura pugui estaren ple funcionament l’any 2020.El termini d’execució de l’estacióés de 15 mesos i la data límit depresentació d’ofertes es tancaràel pròxim 6 de novembre.

COLAU, SORPRESAPer la seva banda, l’alcaldessa dela ciutat, Ada Colau, va expres-sar abans-d’ahir en una entre-vista a BTV la seva sorpresa perla licitació de les obres i va afir-mar que s’ha fet “sense comuni-

car-ho ni consens”. Colau va la-mentar que el govern del PPvagi a la seva.

Qui no ho veu com Colausón els veïns. En una entrevista,també abans-d’ahir, a BarcelonaFM, el president de l’Associacióde Veïns de la Sagrera, JosepBarbero, va assegurar que lesobres de la Sagrera són impres-cindibles perquè la zona, tal com

està ara, és una “ferida obertapels veïns”.

IMPUGNACIÓ Qui ha mostrat el seu desacordamb la licitació és el Col·legi d’Ar-quitectes (COAC), que l’ha im-pugnat. En un comunicat, elCOAC defensa l’interès públicdel projecte i aposta “per la con-vocatòria d’un concurs d’idees”.

Imatge aèria de les obres de l’estació de la Sagrera. Foto: Arxiu

El Ministeri de Foment obre lalicitació de l’estació de la Sagrera» Colau es mostra sorpresa i assegura que s’ha fet “sense consens”» El Col·legi d’Arquitectes impugna la licitació i demana un concurs

RedaccióSANT MARTÍ

Agenda Nacional | Crida en suport als imputats del 9N L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han convocat per al 13 i 15 d’octubre mobilitzacions en

defensa d’Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, imputats per haver tirat endavantel 9N. La primera mobilització serà el dia 13 a davant dels ajuntaments catalans,

mentre que el mateix 13 i el 15 s’acompanyarà els imputats a declarar al TSJC.

| 12 8 octubre 2015líniasantmartí.cat La Guia del Comerç de Sant Martí 2015

13 | 8 octubre 2015 líniasantmartí.catLa Guia del Comerç de Sant Martí 2015

| 14Sant Martílíniasantmartí.cat 8 octubre 2015

El Petit Ballet de Barcelona, a l’Auditori de Sant Martí

CULTURA4El Petit Ballet deBarcelona actuarà el pròximdiumenge 18 d’octubre a l’Au-ditori de Sant Martí, on pre-sentarà el seu espectacle ‘El Tri-centenari +1’.

Es tracta d’un espectacleque recupera danses tradicio-nals catalanes, com la Jota deMassaluca de la Terra Alta, quevol mostrar com es ballava fa300 anys. La directora del Pe-tit Ballet, Isa Moren, explica quees tracta “d’un espectacle quehem estat treballant des de famés d’un any”. Durant les Fes-tes de la Mercè de fa dues set-

manes el Petit Ballet ja va feruna representació de mitja horade l’espectacle. Es tracta d’unaproposta que destaca per laseva creativitat, la qualitat delsballs, l’art de les ballarines i ba-llarins, el vestuari i una coreo-grafia molt ben treballada.

El Petit Ballet es compond’uns 25 dansaires, d’edats com-preses entre els 5 i els 20 anys.Algunes i alguns ballarins, delsmés grans que encara hi col.la-boren, ja són professionals queparticipen en molts espectacles,com ara sarsueles, operes i mos-tres de dansa.

La plataforma veïnal Salvem laRepla ha mostrat aquesta set-mana la seva preocupació perl’estat de l’església de Sant Ber-nat Calbó. L’església, inaugura-da l’any 1957, s’havia d’haverenderrocat fa uns mesos, ja queel Bisbat, que n’és el propietari,tenia previst construir-hi un mo-nestir. L’enderroc, però, es vaaturar en dues ocasions a causade la controvèrsia que ha envol-tat aquest nou projecte entre elsveïns.

Des de l’aturada de l’enderrocno està gens clar quin serà el fu-tur de l’església. Tot i que estracta d’una propietat privada, lapressió veïnal ha aconseguit queel debat segueixi obert. RamonAlmoguera, de la plataforma Sal-vem la Repla, explica a Línia SantMartí que “entre els veïns hi hapreocupació per l’estat de l’edificii hi podria haver alguna situacióperillosa. Convindria que l’A-juntament faci un estudi tècnicper conèixer realment l’estat del’església”. Almoguera confirmaque la plataforma està ultimantun procés participatiu per tal

que tots els actors implicats -veïns, Bisbat i Ajuntament- pu-guin exposar les seves posicionsi fer “un debat constructiu ons’escolti a tothom”.

El portaveu de la plataformaexplica que després que el primerobjectiu de la plataforma, aturarla construcció del monestir, s’hagiaconseguit, ara l’objectiu és que“l’Ajuntament i el Bisbat trobinun altre emplaçament pel mo-nestir o que es faci una permutade terrenys”.

En paral·lel Salvem la Replaestà duent a terme una cam-panya de recollida de signaturesper evitar la construcció del mo-nestir. De moment ja n’ha acon-seguit unes 1.400.

Per la seva banda, l’alcaldes-sa Ada Colau explica, en unaentrevista a aquesta publicació,que “no sabem què passarà, és unprojecte privat i religiós. El Bis-bat ha estat sensible als argu-ments del Districte i s’està re-plantejant el projecte per intro-duir-hi millores”.

L’alcaldessa afegeix que “elconflicte s’ha produït perquè nohi havia hagut participació ciu-tadana per part de l’anterior go-vern municipal. El Bisbat estàvalorant el nou projecte i enca-ra no tenim resposta”. “El quees faci ha d’estar obert al barriper la centralitat que ocupa iamb uns usos conseqüents”,conclou Colau.

Imatge de Salvem la Repla per denunciar l’estat de l’església. Foto: Twitter

Veïns del Poblenou, preocupatsper l’estat de Sant Bernat Calbó

Albert RibasEL POBLENOU

8 octubre 2015

Comerç| 16


L’Eix Sant Martí i el Mercat deSant Martí han arribat a unacord de col·laboració per tal queels paradistes d’aquest últims’integrin com a associats del’eix. Això vol dir que, a partird’ara, el mercat participarà entotes les accions de dinamitza-ció comercial programades perl’Eix Sant Martí sense deixar defer les que ja venia desenvolu-pant amb anterioritat.

“Aquest acord s’emmarca enla política de col·laboració entreels eixos comercials i els mercatsa tota la ciutat”, explica a LíniaSant Martí Carles Martínez,president de l’Eix Sant Martí. Enaquest sentit, el pacte intentarà“potenciar el comerç de proxi-mitat i donar un millor servei alconsumidor”, afegeix Martínez,

que creu que així “es pot defen-sar millor el petit comerç davantles grans superfícies”, una pos-tura compartida per Xavier Al-cázar, president dels botiguersdel Mercat de Sant Martí, queconsidera la signatura d’aquestpacte com una “bona idea permostrar als veïns l’oferta co-mercial del barri”.

“Per a nosaltres és molt im-portant aquesta col·laboració

amb l’eix comercial, ja que ésuna manera de donar-nos a co-nèixer més enllà del mercat”, re-coneix Alcázar.

Ara les dues entitats treba-llaran unides per dinamitzar elcomerç de barri. De cara al fu-tur, tot i que encara no hi ha resoficial, l’objectiu és que els as-sociats de l’eix i els paradistes delmercat celebrin sortides al carrerconjuntes.

Una imatge de l’interior del Mercat de Sant Martí. Foto: Mercats BCN

L’Eix Sant Martí i el Mercatacorden associar-se

» Els paradistes de l’equipament passen a ser membres de l’eix» El pacte serveix per “potenciar” el comerç i donar “un millor servei”

Botiguers i consistori signenun conveni de col·laboració

ACORD4La Fundació Barcelo-na Comerç ha signat un conve-ni de col·laboració amb l’Ajun-tament per a la dinamitzaciódels eixos comercials de la ciu-tat. En aquest sentit, la fundaciórebrà una subvenció de 385.000euros que destinarà a organitzaractes de promoció del petit co-merç a Barcelona, com ara elprograma de passarel·les deModa al Carrer, la trobada Vi-trines d’Europe, l’elaboració del’Indicador de Comerç Barcelo-

na (IcoB) o a l’organització d’ac-tes durant Nadal.

La signatura d’aquest acordes va fer ahir en el marc d’unareunió entre l’alcaldessa, AdaColau, i els patrons de la Funda-ció Barcelona Comerç -els pre-sidents dels eixos comercials querepresenta–, encapçalats pel seupresident, Vicenç Gasca. Durantla reunió, els presidents dels ei-xos van aprofitar per comentaramb la batllesa la situació actualdel comerç de la ciutat.

Els comerciants del Besòs japreparen el calendari solidariINICIATIVA4Per segon any con-secutiu, l’Associació de comer-ciants del Besòs i els paradistesdel Mercat han posat en marxael calendari solidari, una inicia-tiva que es fa en col·laboracióamb Barcelona Activa –i el seuprograma de foment de l’eco-nomia i el comerç Treball als ba-rris– i que tornarà a mostrar elsbotiguers del barri amb foto-grafies “divertides”, segons ex-plica Raquel Espada, presiden-ta dels comerciants del Besòs.

Enguany hi haurà un parellde novetats, i és que el nombre

de botiguers per pàgina es re-duirà a només un, per tal que eldisseny del calendari sigui mésdiàfan. A més, les instantàniesdel pròxim calendari serviran perhomenatjar i reivindicar el barridel Besòs i el Maresme.

Les fotografies, que es van re-alitzar la setmana passada perpart d’una especialista, estanara en procés de producció. Elcalendari acabat es repartirà apartir del mes de desembre acanvi de donacions d’alimentsque facin els clients que vul-guin alguna unitat.

L’Eix Clot participa en la FestaSolidària de Petits SomriuresSOLIDARITAT4L’entitat PetitsSomriures, adscrita al FomentMartinenc i que es dedica a aju-dar els menors de famílies sen-se recursos, va celebrar el cap desetmana passat la quarta FestaSolidària, on van participar di-verses entitats i persones deldistricte, entre elles l’Eix Clot.

L’associació comercial vacol·laborar en la tómbola que vaorganitzar Petits Somriures,aportant vals de compra per bes-

canviar a les botigues associadesi alguns productes donats pelsmateixos membres de l’eix queformaven part dels premis quecada butlleta de la tómbola con-tenia. Per tant, cadascuna d’e-lles –s’havien de comprar ambanterioritat– contenia premi.

La jornada també va oferirespectacles musicals i actua-cions a càrrec de l’Esbart Infan-til Sant Jordi, la Coral da Capo,Xiula o Lola l’encantadora.

Campanya | Diagonal Mar es converteix en ‘Skyland’Els fans de la saga de videojocs Skylanders estan d’enhorabona, ja que Dia-gonal Mar dedicarà una setmana a la famosa saga virtual a partir de demà,

durant la qual el centre comercial es convertirà en Skyland, el món on esdesenvolupa el joc, i rebrà la visita dels personatges més importants.


El conveni es va signar ahir durant una reunió amb l’alcaldessa. Foto: FBC

| 18 líniasantmartí.cat 8 octubre 2015

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

L’Encén el Nadal...Sí. Es premiarà els guanyadors, peròl’enllumenat no es col·locarà a no serque hi hagi un acord entre els boti-guers d’aquella zona i el consistori perpagar la il·luminació al 50% cadascú,com es fa a la resta de carrers.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no espot permetre que molts carrersamb fort trànsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria al comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

Un punt de partida és el conveni decol·laboració que han signat re-centment?Sí. Aquest és un acord que valoremmolt positivament, perquè ens dónaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A més, amb el comis-sionat de Comerç, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon camí pel que fa al diàleg i ala coneixença. Que després puguemestar d’acord amb moltes coses... elcamí ens ho dirà.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant de la Fundacióper afrontar els reptes del comerçlocal en els pròxims anys?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

Entrevista

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

8 octubre 2015

Esports| 20


Afirmar que el districte comptaamb els millors corredors de laciutat no és gens agosarat.

Això es va tornar a demostrardiumenge passat, quan SantMartí es va imposar per quartavegada consecutiva al Correba-rri, la cursa de 10 quilòmetresper districtes que un any més esva celebrar a principis d’octubre.Més de 4.000 atletes van recó-rrer els 10 quilòmetres de laprova, que enguany va recórrerbona part de Sant Martí i de Ciu-tat Vella.

Cada districte estava repre-sentat per un color, però quan to-thom havia creuat la línia demeta, el taronja martinenc vatornar a imposar-se, com a laresta d’edicions d’aquesta prova.En total, els atletes del districte

van sumar 4.435 punts, millo-rant els 4.775 de l’edició de 2014.

DUES PLUSMARQUESPer la seva banda, Carles Casti-llejo i Enka Viñas van aconseguirla victòria en les seves respecti-ves categories individuals. Amés, tant Castillejo com Viñas

van aconseguir la millor marcade la història del Correbarri.

Castillejo, que va córrer perNou Barris, va completar el re-corregut en 29 minuts i 55 se-gons, mentre que Viñas, que vadefensar els colors de Sant An-dreu, va aturar el cronòmetre en38 minuts i 3 segons.

Els martinencs aixequen la seva quarta orelluda. Foto: Correbarri

Quatre de quatre: Sant Martírepeteix victòria al Correbarri» Més de 4.000 atletes recorren els 10 quilòmetres de la prova» Carles Castillejo i Enka Viñas guanyen en la categoria individual

El Júpiter perd dos punts a Vilafranca al minut 89

FUTBOL4Un gol de Bernat Puiga un minut per al final del partitva evitar que el Júpiter tornés deVilafranca amb els tres punts.Els gris-i-grana van aconseguir unempat (1-1) que els deixa a la ter-cera posició, empatats a puntsamb AE Prat i EC Granollers.

Els de Juanjo García van viat-jar a l’Alt Penedès sense Kuku,però van tenir les millors opor-tunitats del partit, sobretot a laprimera part. Ramos, porter delVilafranca, va haver d’intervenir

en dues ocasions per evitar elgol dels de la Verneda, però no vapoder evitar una rematada deSolano al minut 42.

El davanter també va ser elprotagonista negatiu al minut 61,quan va veure la targeta vermellaper un cop de colze involuntari.Els locals van aprofitar la supe-rioritat numèrica per empatar.

Per altra banda, aquest dillunses farà la presentació de tots elsequips del club i se celebrarà la 9aedició del Torneig de Sant Martí.

El Parc del Fòrum acollirà unajornada esportiva solidària

SOLIDARITAT4El Parc del Fòrumserà l’escenari el pròxim diu-menge dia 18 d’octubre d’un matíesportiu amb rerefons solidari.

La jornada, que s’anomenaràCursa per l’Esperança. Fem ma-joria per les Malalties Minorità-ries, constarà de tres activitats.

La primera d’elles serà unacursa de 10 quilòmetres, que con-sistirà en fer dues voltes al recin-te. En aquesta prova hi podranparticipar tots els majors de 16anys, que podran formalitzar lainscripció abans del dia 11 al por-

tal web de l’associació Carrera perl’Esperança. Com a màxim s’hipodran inscriure 3.500 atletes i elpreu per persona és de 12,60 eu-ros.

A aquesta cursa la seguiràuna altra, de 5 quilòmetres, pen-sada per a majors de 14 anys. Elprocediment d’inscripció és elmateix i el cost és de 8,60 euros.

Per cloure la jornada hi hau-rà una activitat pensada per a to-thom, una caminada familiar de2,2 quilòmetres. El preu de par-ticipació serà de 5,60 euros.

Els Enginyers comencen latemporada amb tres derrotesRUGBY4L’inici de la temporadaa la Divisió d’Honor B no ha es-tat, ni de bon tros, tot el positivaque els aficionats, jugadors i el costècnic del Poblenou Enginyershaurien desitjat.

L’equip ha perdut els tres par-tits que ha disputat fins ara. 18 a37 contra el Club Rugbi Sant Cu-gat, 25 a 28 contra el Rugbi Clubl’Hospitalet i dissabte passat 22 a0 a València contra el Club Po-liesportiu Les Abelles, en el pri-

mer partit en el qual es van que-dar sense anotar.

Els de la Mar Bella ocupen ladesena posició, però tenen unpunt per bonus defensiu, quevan aconseguir per perdre permenys de 7 punts a la segona jor-nada contra els riberencs.

Els Enginyers voldran capgi-rar la seva mala ratxa en el pròximpartit, però no serà fàcil, ja que re-bran la visita del CR La Vila, el lí-der, el dia 18 d’aquest mes.

Handbol | El Sant Martí Adrianenc comença la lliga amb forçaEl Sant Martí Adrianenc ha iniciat la lliga de manera immillorable. Els de Pedro

Pérez van sumar la seva segona victòria a la Primera Divisió estatal masculina dissabte passat al Pavelló de la Verneda contra un rival exigent, l’Handbol SantQuirze (29-26). Aquest cap de setmana, l’equip jugarà contra el KH7 Granollers.


Els de la Verneda van empatar a un al Penedès. Foto: FCV

| 22Agendalíniasantmartí.cat 8 octubre 2015

[email protected]

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIMECRES 14 D’OCTUBRE18:30 Cinema Fòrum amb la projecció de la pel·lí-

cula Los descendientes, de George Clooney. Or-ganitza l’Associació de Veïns del Parc. / Cen-tre cívic Parc-Sandaru.

DIMECRES 14 D’OCTUBRE19:00 Lectures escèniques, un cicle de trobades

en les quals els protagonistes són alguns delsdirectors dels espectacles del TNC. Conduït perAlbert Lladó, periodista. / Biblioteca El Clot-Josep Benet.

DILLUNS 19 D’OCTUBRE19:00Presentació del llibre El duelo, amb la pre-

sència del seu autor, Juan Ramírez Codina. Unahistòria al voltant de dos personatges i unacol·lecció de 100 poemes que s’intercanvienper correu electrònic. / Biblioteca Poblenou.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda The Remaining Stains of Summer.

Exposició de 26 obres creades entre Shangai,Avignon i Barcelona durant els últims qua-tre anys de trajectòria de l’artista Eric Goraieb./ Addicted to Life (C/ Pujades, 156)

A PARTIR DEL 22 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició Break BCN: orígens i evo-

lució de la cultura hip hop a Barcelona, unamostra que es compon d’un recorregut enimatges per la història i evolució d’aquestadança a la ciutat. / La Farinera.

DIJOUS 15 D’OCTUBRE17:30 Primeres passes: La màgia... tat!, una ac-

tivitat a càrrec de Montse Dulcet adreçada ainfants de sis mesos a tres anys. Aforamentlimitat, cal inscripció prèvia. / Biblioteca Po-blenou.

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE17:30 Quatre caixes i un univers, una activitat que

destaca el plaer de llegir i de descobrir-lo desde ben petit. A càrrec de l’Àrea infantil de labiblioteca Xavier Benguerel.

DIUMENGE 18 D’OCTUBRE10:00 Cursa de l’Esperança, una cursa solidària

a peu de cinc i 10 quilòmetres a favor de lalluita contra les malalties minoritàries. / El Parcdel Fòrum.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Sessió de contes per als més petits, na-rració oral d’històries d’argument sen-zill i de ritme compassat a càrrec de Lolal’Encantadora. Per a infants de zero atres anys. / Biblioteca Camp de l’Arpa.

Sac de rondallesDissabtes de conte

Ds. 10 d’octubre a les 11:00

Paraules amanides és un cicle d’acti-vitats que té com a objectiu fomentarla lectura a partir d’hàbits gastronò-mics saludables. / Biblioteca El Clot-Jo-sep Benet.

Paraulesamanides

Demà dv. 9 d’octubre a les 18:00

Dj i productor càntabre, Uve és uncol·leccionista empedreït de vinilsque pren de referència el hip hop i s’o-bre a qualsevol estil que hi pugui te-nir una mínima relació. / La Farinera.

Say it Loud 15DJ UVE

Dv. 23 d’octubre a les 23:45

El Júpiter rep a casa el Figueres en unpartit corresponent a la vuitena jornadade competició del grup cinquè deTercera divisió. / La Verneda.

Partit de futbolJúpiter-Figueres

Dg. 11 d’octubre a les 12:00

| 24 8 octubre 2015líniasantmartí.cat Pròxima edició: 22 d’octubre

Sant marti 76 ok

Documents

Transcript of Sant marti 76 ok