Martin Luther King 

Martin Luther King va néixer a Atlanta el 15 de gener del 1929 i, a més de ser un famós clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau del 1964. Així doncs, fou un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils dels anys seixanta. El seu avi va començar llarga permanència de la família com a pastors de l'Església Baptista Ebenezer a Atlanta, servint 1914-1931; el seu pare ha servit des de llavors fins a l'actualitat, i des de 1960 fins a la seva mort de Martin Luther actuat com co-pastor. Martin Luther va assistir a escoles públiques segregades a Geòrgia, que es graduen de l'escola secundària a l'edat de quinze anys; rebre el grau B. A. en 1948 a partir de Morehouse College, una institució distingida Negre d'Atlanta a partir del qual s'havien graduat tant el seu pare i avi. Després de tres anys d'estudis teològics en el Seminari Teològic Crozer a Pennsylvania on va ser elegit president d'una classe major predominantment blanca, va ser guardonat amb el B. D. en 1951. Amb una beca van guanyar al Crozer, es va inscriure en estudis graduats a la Universitat de Boston, completant la seva residència per al doctorat en 1953 i rebent el títol en 1955. A Boston va conèixer i es va casar amb Coretta Scott, una jove de poc comuna intel·lectual i èxits artístics. Dos fills i dues filles van néixer en la família.

El 1954, Martin Luther King es va convertir en pastor de l'Església Baptista Dexter Avenue a Montgomery, Alabama. Sempre un fort treballador pels drets civils dels membres de la seva raça, rei era, en aquest moment, un membre del comitè executiu de l'Associació Nacional per a l'Avanç de la Gent de Color, la principal organització del seu tipus a la nació. Estava disposat, llavors, a principis de desembre de 1955, en acceptar la direcció de la primera gran manifestació no violenta Negre de l'època contemporània als Estats Units, el boicot als autobusos descrit per Gunnar Jahn en el seu discurs de presentació en honor del guanyador del premi. El boicot va durar 382 dies. El 21 de desembre de 1956, després que el Tribunal Suprem dels Estats Units havia declarat inconstitucionals les lleis que exigeixen la segregació en els autobusos, els negres i els blancs va viatjar en bus com a iguals. Durant aquests dies de boicot, King va ser arrestat, la seva casa va ser bombardejada, que va ser objecte d'abús personal, però al mateix temps ell va emergir com un líder negre de primer ordre.

En 1957 va ser triat president de la Conferència de Lideratge Cristià del Sud, una organització formada per proporcionar un nou lideratge per al moviment ara florent drets civils. Els ideals per a aquesta organització que va prendre de la cristiandat; les seves tècniques operatives de Gandhi. En el període d'onze anys entre 1957 i 1968, el rei va viatjar més de sis milions de milles i va parlar més de 25.000 vegades, que apareix allà on hi havia injustícia, la protesta i l'acció; i mentrestant, va escriure cinc llibres i nombrosos articles. En aquests anys, va dirigir una protesta massiva a Birmingham, Alabama, que va cridar l'atenció de tot el món, proporcionant el que va cridar una coalició de consciència. i inspirar al seu "Carta des d'una presó de Birmingham", un manifest de la revolució Negre; planejar les unitats a Alabama per al registre dels negres com votants; va dirigir la marxa pacífica a Washington, DC, de 250.000 persones a les que va pronunciar el seu discurs "Tinc un somni", que va consultar amb el president John F. Kennedy i campanya pel president Lyndon B. Johnson; va ser detingut més de vint vegades i assaltat almenys quatre vegades; va ser guardonat amb cinc títols honoraris; va ser nomenat home de l'any per la revista Time el 1963; i es va convertir no només en el líder simbòlic dels negres nord-americans, sinó també en una figura mundial.

A l'edat de trenta-cinc anys, Martin Luther King, Jr., era l'home més jove a haver rebut el Premi Nobel de la Pau. Quan notificat de la seva selecció, es va anunciar que anava a lliurar els diners del premi de 54.123 $ per al progrés del moviment de drets civils.

A la nit del 4 d'abril de 1968, mentre estava aturat al balcó de la seva habitació de motel a Memphis, Tennessee, on anava a portar una marxa de protesta en solidaritat amb els treballadors en vaga d'escombraries d'aquesta ciutat, va ser assassinat.

Anna Marin.