Les SantesLes Santes és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Mataró, entre el 25 i el 29 de juliol, en honor de Santa Juliana i Santa Semproniana. Aquesta festa entesa com s'entén actualment té el seu origen l'any 1979 quan un grup de joves vinculats al Foment Mataroní i sota el lema "Les Santes: fem-ne festa major" van iniciar el repte de crear la festa major dins el període democràtic que feia poc que s'havia recuperat. Des de l'any 1979 Les Santes han anat incorporant molts actes al seu programa i s'hi han anat afegint molts elements festius i actualment la Festa Major de Mataró és considerada com una de les més potents del calendari català, juntament amb Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès o Santa Tecla a Tarragona, assolint la consideració de Festa patrimonial d'interès nacional atorgada l'any 2010 per la Generalitat de Catalunya. El 27 de juliol és el dia central de la festa, dia de Santa Juliana i Santa Semproniana i és festiu a la ciutat.

Història

Juliana i Semproniana

Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme nascudes a Iluro -l'actual Mataró- a l'últim quart del segle II. Foren dues deixebles de Sant Cugat que l'any 304 van acompanyar-lo fins a Sant Cugat a Castrum Octavium -, on va ser decapitat. Les dues joves van enterrar cristianament el cos del sant. Però, la guàrdia les va sorpendre i en ser acusades de cristianes, van ser també degollades allà mateix.

Les comparses

Les comparses de Mataró

La família Robafaves i els nans: és un grup de gegants de Mataró, formada per en Robafaves, el cap de família; la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta i el marit d'aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i que contrasten amb la solemnitat dels gegants.

Momerota i Momeroteta: Momerota és la primera figura de foc que recupera la ciutat, l’any 1979. Té un ball propi alegre i vistós, i l’acompanya la música de la gralla i el tabal. Momeroteta és la filla de la Momerota. Va néixer l’any 1982. També té música de gralles i tabal i ball propis.

L'Àliga: recuperada l’any 1987, tot i que la figura està documentada des del segle XVII. Els seus moviments i balls són majestusos i elegants. Els músics que l’acompanyen són els ministrils, que toquen fiscorns, tarota, tarota tenor, tiple i tabal.

El Drac de Mataró i la colla infantil del Dragalió: Aquesta figura està inspirada en el drac que hi ha al casc d’en Robafaves, i aparegué a la ciutat als voltants de Sant Jordi de l’any 1991. Li agrada sortir de nit i compartir els seus balls de focs amb la gent ben a la vora. Pren un

protagonisme especial per la diada de Sant Jordi. Recentment, fruit dels seus festejos de festa major n’ha sortit el petit Dragalió. És el fill del Drac, és una figura de foc infantil juganera i divertida que aparegué per Les Santes de l’any 2007. El Drac i el Dragalió tenen l’acompanyament musical dels tabalers.

Les Diablesses: és una de les poques colles totalment femenines com a grup de foc de les cercaviles i correfocs de les festivitats. La colla va néixer l’any 1985 i té una música de tabals interpretada pels Tabalers de Maresme, i un ball propi.

Dins de la colla de La família Robafaves també hi ha la colla de flabiolaires.

També participen altres colles però són independents (no depenen de l'Ajuntament).

El Bequetero

El Bequetero és l'himne oficial de la festa major de Mataró. Va ser compost el 1942 per Gustavo Pascual Falcó, conegut també per ser el compositor de Paquito el Chocolatero, del 1937. Es tracta d'un pasdoble de cercavila, amb ritme, molt simple, energia i que s'enganxa. Orginalment va estar feta per les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, província d'Alacant.

El Bequetero és tocat per instruments de vent i percussió, i acompanyat pels cants del poble que compta fins a quinze flexionant el cos al primer trio. Al acabar de contar es diu "i quinze!" i tothom comença a saltar. Aquesta frase és coneguda per tots els habitants i molt popular en samarretes o articles de festa major.

Durada

La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i sempre comença el dia 25 fins al 29 de juliol. Els principals actes són:

24: Havaneres.

25: Crida a la Festa Major i Nit Boja (Desvetllament Bellugós, Convidada de la Família Robafaves, Escapada a Negra Nit, Pujada Tabalada i La Gran Ruixada).

La Nit Boja dóna el tret de sortida a la setmana de Festa Major de la ciutat, i és la nit més forta i popular de totes entre els joves. El Bequetero, els gegants baixen el carrer principal del municipi, La Riera.

el Desvetllament Bellugós, on els gegants giravolten i ballen amb el poble, que salta cada cop que conten fins a 15.

Tot seguit, sorgeix l'Escapada a Negra Nit, o Correfoc, que tracta de "l'escapada del bestiari del poble", que són el bestiari del poble acompanyat per ritmes de percussió i pirotècnia. El Drac, en Dragalió, les Diableses, l'Àguila, la Momerota i la Momeroteta ballen amb la gent, amb focs d'artifici i petards, fent de la negra nit un moment màgic.

A continuació, des de l'Ajuntament també, el grup de tabals de les diferents comparses de la ciutat interpreten el ritme propi de la Pujada Tabalada, pujant un cop més el carrer principal: La Riera. Sense que decaigui les forces ni la nit, ja de matinada s'arriba al Parc Central, on es du a terme La Ruixada, que tanca la nit més boja de l'any a Mataró.

A La Ruixada hi ha la música més actual del moment. Mentre sona la música i la gent balla sense descans, grans canons ruixen amb aigua a tothom.

26: La Barram, Correguspira i Ball de Festa Major.

27: Matinades, Anada a ofici, Missa de Les Santes, Passada i Focs.

La Missa de les Santes és el nom que rep l'ofici litúrgic de la festa que es fa a la Basílica de Santa Maria a les 10 del matí.

Les Matinades consisteixen en anunciar als ciutadans de Mataró que el dia central de la festa ha arribat. Diverses colles de grallers surten de diferents indrets de la ciutat interpretant el Toc de Matinades, mentre els voladors esclaten, amb la Basílica de Santa Maria com a destí.

28: Anada a la Residència, Ball de Dracs, Ball de Requisits de Festa Major i No n'hi ha prou!

29: Xeringada, Anem a Tancar, Espetec final i L'Albada.

Beguda típica i secreta

La Juliana és la beguda típica de la festa, és un combinat dolç a base de granissat de fruits vermells, suc de taronja, cava i una barreja de tres licors secreta, que causa una ràpida pujada al cap.

La Dormida

És l'anada a dormir de les comparses de la ciutat. Se'n fan el 25 de juliol després de la Crida, el 27 al migdia i a la tarda.

Cartells de les santes:

1979 1980

1981 1982

1983 1984

1985 1986

1987 1988

1989 1990

1991 1992

1993 1994

1995 1996

1997 1998

1999 2000

2001

2002 2003

2004 2005

2006 2007

2008 2009

2012 2013

2014 2015