KXOtTRSIÓ

LA KSl'LL'íiA I)K FHAM'OLÍ, I'OHLET, YIMIlOitl

Y CASTELL DE MILMANDA.

A las sis del malí del dia de la Candelera sortirem lossonyors Aulestia, Balaguer, Casades, Ciistellet, Liopis,Maasó, Rosset y I' infrascrit envers Picamoixons per lavia de Vilanovaj arrivanthi á dos quarts de deu. Seguiremde?pré3 caminant ííns al peu del Pont de la Rotxela, peratrouren una vista fotográfica, y continuáram cap á la esln-ció de la Riba, ahont trobárem !o tren de la via de Tarra-gona á Lleyda que'ns conduhiála Espluga, enlrant enaquesta vi!a despréa de miij dia.

1/ actual soci delegat de la ASSOCIACIÓ, Sr. Dalmau, nosíicompanyá á visitar alguns dols monuments principáis;essent lo mes notable la primitiva parroquia que, per suseveritat, Irassa y detalls, correspon al sigle xin, segonsho comproba una malmeaa lápida empotrada en lo mur

Uinral exterior itie solsamenl permet llegir; Sep: na ..

iil-no (I ni: m : ce: — hoc: opera: — peí fin:, el:...'—•...

Dilmixdo Ü, M Oui'iSn ri1 una fotngrufi» do IJ. F. Rogeni.

nagiatro. U fatxada presonta un elevaL parament llis, ahsenz¡|]a espadanya en son exlrem superior y seria porta-

Vot.nu VIII. !

Inda d* archs circulars en profona degradado. Nua d' or-

namentació y de riquesa, revesteix dita fatxada una feso-

mía grandiosa y severa motivada per sas proporciona, per

sa bona conservado y peí tó negrench ab que !a velluría

ha revestit tan apreciable edifici. Desde la ampia plassa

que á má dreta s'exten, poden contemplarse, losenzill áb-

side del temple, en lo qual s' obran tres finestrals ojivals,

y 'Is robustos contraforts alternáis ab finestras reduhidas,

do visible tradició románica.

1.' interior es d' una ñau esbelta y grandiosa, quina

volta está sostinguda per tres archs ojivals. En I'ábside

s1 obran cinch capellas y en lo centre de la iglesia s'aixc-

r.ñ una elegant trona de pedra ab travaüats del meteix or-

drearquitectónich.

Entre las pocas curiositals dignes de menció que alli

s' eslotjan, cal feria especial d 'un retaule de! sigle xvi.

d' una pica d' antigua data, d' una campana fosa on 1.r>;t:i

peí mestre Pere Roca, de dislints quadros y del altar ma-

jorque, encara quo barroch, presenta algiins delalls de

bon tractada esculptura.

Aquesta iglesia actualment no está destinadn. al cult,

puix 1' aument de la població exigia un temple major que

s' edifica alguns anys enrera y fou benehit en 1871. Está

situat al etifront del primítíu y cap particularitat ofereix

que valgui la penad' esmentarse. S' hi conservan al-

gunasjoyas y ornament3 notables per son múrit y per sa

íintiguetat, entre 'Is que sobressurten un tern vermoll ri-

cament brodat que procedéis del monascir de Poblet, un;i

custodia, algunas imatges y distints quadros que 's distri-

buhiren per las capellas.

Del antich castell, quina fundació s'atribuheix ais Tem-

plarís, ne restan pochs ó inaignificants vestigís á causado que, quan se construhí la moderna iglesia, se conse-guí del Gobern la cessió al poblé del esmenlal castell peraenderrocarlo y servirse deis materials pera la nova edifi-cado. Si no 's traetés d' un edifici religiós, diriam ab tolaconvicció, que 'la de la Espluga perderen en lo cambi.

puix aquélla es ana construccirt del pitjor gust, que noacredita certamen! de bon artista al ar<ju¡tecte que la pro-jectá.

Algunas casas de la Espluga teñen bon aspecte artis-tich y moslran detalla arquiteclónichs que no son pera

despreciar. La casa de la vila os un edifici vistos y gran, y

1'hospital té una elegant finestra bipartida. Al entraren

la població peí cami que vé de la estació del ferrocarril,

se troba una'font ab 18 canellas que brollan d' una mura-

lla entro columnas que semblan toscanas; lo qual unit al

movimcnt de personas y de vohleuls que allí s' observa,

dona )'t aqucll siti un sagell caracteristich y sumament

pintoresch.

Al sortir de la vila se iroban las covas ó esplugas de

las que deriva son nom. No 'ns fou possible visitarlas;

mes, fundáis en noticias que posteriormont so 'ns facilita-

ren, podém dir que están obertas en la roca viva en una

gran extensió y que en son intorior se divideixon en co-

rrodors y plassas, ab alguns dolls d1 aigua que aumentan

llur caudal en temps de plujas. S' assegura que antigua-

ment feyan niu en aquellas covas uns aucells passaijers,

nomenats francolins, qual nom s1 aplica al riu que corre

rnés avall y al poblé de la Espluga. Mea aquesta opinió es

í^ombatuda pels que consideran ío nom I* rancoli derivat

de la exempció del delme del oli otorgada ais habitants

del terme desde llunyana época, Aquesta darrera opinirí

sembla mes acceptable, per quant lo conreu dé l a vinya,

avuy dia esclussiu de aquellas encontradas, ha subatítuhit

ais antiehs y espessos boseos d' oliveras que constituhian

la iinica riquesa de la regió, com ho comproban las dolzo

prempsas ó bigas del comií que funcionavan á la Espluga

y las particulars que hi bavia en totas las pagesías rl'

importancia,

Aprop de la vila y al peu do la montanya nomenada

llo&ch, entre Ia9 masías Blanca, del Ar/gua, Cadet y de la

Capel/a, se troba la font d'aygua minera! que tanla repu-

tacM dona á la Espluga do Francolí, alrayenthi nombro-

sos forastera que acuden á cercar alivi en sas malaltlas

y á sentir los efectes de las qualilats curativas quo á

aquélla so reconeixen. Dessoure dita font so Megeix la se -

Süent lápida: Methodice hicpota plurimos morbos sanat

al empírico depórtala parum ni/tilprodcst. Federico Prala.

isir,,l ' ract icat I ' aná l i s i s úe I' aygiía turnia! que 'n brolbi,

resulta conicii ir por litro mis 0,85(i g r a m s du matoriu-i sa

l inas , un las proporcione segnonls :

llicarbonal ferrús

id. cálcicli

id. magnésicli

Sulfal potásich

Cloruro sódich

Silical sódich

[•osfataluminicli.

Ü'42O

0*131

0*171

ü'112

0'0[5

0*005

0'002

Deixada en ropos produhoix residuos d' óxit de ferro al

oliosa. En Octubre tó una temperatura de 1G" conlígrau?,'¡uan la do la atmósfera ea de 20" á 22'. En contacte abcolors negatius es neutre. Facilita la curació de las ma-laltlas originadas por ia pobresa de la sanch, com la ano-'«lia, y tambe totas las indisposicíons dogudas á la atoníaó debílitat del aparato digestíu. En camb!, favoreix lodesenrotllo de las malaltías eonsumptivas com la tisis,cáncer, etc. Se conceptúa per tots los metjes á las ayguas(ermals de la Espluga com do las tónich-reconstituyenisde major eficacia que 's coneixen á Catalunya.

l'cr últim, dcvinfl fer constar quo la li^pluga do l'nui-

colí correspon al parlit judicial de Montblanch, está si-tuada on !a part de mitjorn de la histórica Conca de Bar-bera, conté una poblado de tres mil animas, y lo termemunicipal tú duas horas y mitja de amplaria per una ymiija de Margada. Del cap de parlit dista uns cinch quarlsy ilo Vjmbodí una hora, estanthi unida per carretera y;jor forro-carril. A Barbará, Guardia deis Pratü, Pira, Sa-rral, Blancafort, Solivella, Ulléa y IMenafeta, hi han dia-

Intencionadament deixo de consignarlas curiosas apun.laciona históricas que ilustran lo passat de la Esplugo,perqué, no havonlnos sigut possible, donat lo curt tempsile que disposavara, practicar investigacions especiáis yprofilosas, poch podriam afegir á lo que sobre dita pobla-ciú han publicat nostres consocis los senyors Maspons (1)y Toda (2) y á las noticias esbá'rriadas que figuran en lahistoria de Poblet escrita peí diligent Finestros.

Seguidament nos dirigirein á Poblet, ahont s1 hi arrivnii las 2 de la tarde. L' olijecte principal d' aquesta visitaera coneixor y apreciar las obras practicadas pera con-survar y evitar I' enderrocament d' algunas dependenciasdel real monaslir y la reproducció fotográfica de las me-teixas y deis detalls mes caraclerlstichs de Poblet pera la¡nclusio de las vistas obtingudas en I' Álbum i[uo aquesUAssociació estava preparant pera publicarlo ab lo con-cur? particular de no?tri) company Sr. Masstj.

U AÜS0C1ACKI CATALANISTA

Ja abans d' entrar en lo recinte monacal, experimentá-

rem una grata satisfácelo al irobar restaurada ab amor y

lloable propietat la bonica capella de St. .lordi, 'ota nete-

juda en son interior deis enderrochs rjue abana luomplian,

y presentant en son exterior lo bell aspectequeimprimeix

¡ils monuments la arquitectura ojival de la mellor época

l'oateriorment s' ha celebral en dita capaila lo sant aacri-

í¡ci de la missa, per primera vegada despréa do sa restau-

rado, venint la Iglesia á. honrar los fets tradicional^ du

que aquélla es guardadora, aixi com I' art i' lia resguar-

dfit d' una segura y tal volta no llunyana desaparició.

Digne es també d' especial esment la obertura de \n

iiiagestuosa pona real, pnix ha retornat al naonastir y al

palau de D. Marti llur priinitiu y característieh inores,

l'acilitant á la vegada la vista deis grandiosos cups, del

monumental seller y de la ben distribuida cuyna, ab tots

llura curiosos aditamento; quinas dependencias han siguí

objecte al propi temps d' una neteja general.

En lo claustre s 'han dismínuhit las plantas y arbres

quo desordenadament creixian en son pali, y aixi meteix

han sigut extrels los enderrochs esbarriats auans per sos

pórtichs y peí refotrt, la aula capitular y la biblioteca, r¡ue

molt poch han perdut de llur antiga fesomía.

En la espayosa iglesia conventual, panleó venerable de

nostres reys y deis personaljes mes afamáis de nostra his-

toria, que allí reposan sepultats en sumptuosas tomljas.

fou ahont s' encebá ab major follía 1' odi y la perversitat

deis incendiaris de Poblel; los preciosos travalls d ' e s -

culptura ab (|iie 'I goticisme y 'I renaixement enriquiren

I' inmortal sanLuari, foron cornplortament mutiláis y iles-

truhits per las mal acoiiselladas turbas que iinjiriiniren

al monastii1 un sagell do foch y de deslrucció ben difícil

u" esborrar. Mes la má proteclora que s' lia desplegut en

benefioi de las riquesas monumentala allí arrebassadas,

liü recuüit amorosa y pacienta tots los fragmente, tots los

delalls, iotas quanias pedras podian interessar al artista

ú al arqueúlech, las quals han sigut colocadas en las ca-

pullas del ábside, aliont esperan lo moment d' esser r e -

hornadas R son siti original*?, formant cotn uti mu s e o que

Joviim venerar per lo que realmeut va! y cucara mes per

lo que representa.

Kn las vaslas cambras y deparlamenls del pis superior

w1 lia seguit lo meteix sistema de restaurado, empleanlse

íurlas cantilats pera Mur cebarla, operado previa é indis-

pensable pera resguardar á tot I' edifici de las humitats

provinenta» de ¡a pluja que liaurian apressurat segura-

inent fa lamentable destrucció. Mes de 200000 leulas se

rjíícessitaren pera una obra tan oportunament verificada

y, si no eslém mal informáis, en ella s' inverliren per la

(IOIIIÍSSK'I provincial dó monumento bist(Jr¡cbs y ariísUcljs

de Tarragona los 73000 rals que 's consignan com a satiü-

íttta por 1' Estat en varias partidas, desde )' any J850 finw

;il l.oi <ju Setembre de 1»8I, pera la conservado y repa-

rado tlel monastir de Poblet (1) y allres fondos du (¡no lu

eriinenlada corporació particularment disposavo.

Lo Palau Keal, en quin recinto los monarcas d' AMJIII

tssloijaren remarcables ríijuesas arquitectónicas y que UN

S.,I forma externa se 'ns présenla com á sumptuosa anjue-

ta pera custodiar tan richa joyells, deu ais guardadora del

I)' EXCCRSIÓNS CIENTÍFICAS. 11

uionument que sas dependencias ostentin avuy dia quel-

'•om de son anlich carácter y de sa simpática fesomia,

|iuix tolas ellas han sigut desembarassadas de la runa y

peilruscall que impedían recórrelas ab comoditat y apre-

ciar tots liurs detalls de major importancia.

Tots nosaltres quedárem altament complascuts en visla

Jul bon ¡lartil y del no despreciable resultat que s" lia ob-

lingut de lo que podriam eonsidorar com á primer período

en la restaurado de Poblet. Agradable sorpresa y satis-

laclor i a im presio nos causaren las innovacions que pro-

gressivament anavam observan!, sobre (ot ais que desdo

¡larga data no haviam recorregut la primera casa mona-

i-ul de nostra térra, y recurdavam 1' eslat do decaimenl y

du postrado á que durant mitj segle resta condemnada.

"esgraciadament, ates l'oblit y 1'abandono en que enea-

i'a's troba, sa reslauraciú general y definitivadouaplassar-

ta pera llunyana época; puix los osfon;os de respectabluH

t'Htitats y d' oiitussiastas corporacions, que voldrian véu-

rela promplament comonsada, no baslan pera inleressar

la estima ni la protecció oficial en favor de! desvalgut ce-nobi, Precisament aquesta meteixa dificultat d" una reparac¡ó complerta y ben entesa fa ressaltar mes lo méril y

' a importancia de las obras comensadas per In. Comissiú

provincial de monumenta d« Tarragona, obohinl ja 11 un

l'lan definítiu y concebut ab acert y probabilitats d' exec-

'ont óxit. Sian de la classe que 's vulga 'la travalls en lo

pervindre fahedora en aquella santa casa, sempre resta-

''an permanents [os flus aquí porlats á terme ab paternal

i'i'evisiú y carinyo digne d' imilació y d' elogi.

Comprenentho aixi, aquesta ASSÜCIACIÓ cumplí un de-

ver de justicia al felicitar á la Oomissió esmentada per

Ü8 ASSOCIACIU CA.1AL.AMSIA

I' esperit altamont patriótich ab que ha dirigit primer sas

gestions y després sos travalls, y al pregarli no descuidi

las gloriosas despullas que remembran I'antich poder y

I ¡i secular religiositat del poblé catata.

i'er ma parí, y aixó constí com áopiníó particular ?>as-

cuda de Iti experiencia que extranjeras nacions nos pru-

porcionan, considero que'I mes eficás y promple recurs

pera oblenir la roparació complerta y la consopvació fu-

tura del monument que 'ns ocupa, soria '1 concedirlo en

ustifruyt á una comunitat poligiosa pera ostablir en éll

alguna institució d1 ensenyansa científica y agrícola; puix

d' aquesta manera s1 obtindría una ventatja que 'I pais ai)

neeessilat reclama, y 'I monastir comptaria ab custodia fi-

ilels ó ilustráis que, Uuny de causarli dotriment ó menys-

prou, conservarían tols sos motius de bellosa artística. No

fou altre, segurament, lo motiu en quo 's funda '1 gobern

de la nació al confiar, mesos enrera, iV la floreixent Ordre

Agustiniana lo maravellós Escorial pora rjue, establinthi

un colegí d' estudia superiors, so conslituhís onsemps en

guardadora deis inapreciables tresors histórichs, arlís-

ticlis y bibliografichs que 's conservan en la gran obra do

l''elip I[. Cert es que entro Pobtel. y 1' Escürial existeix

una gran diferencia, puíx lo monastir cátala está arruina!

y 'y necessitan grans sacrificis pepa rehabilitarlo deguda-

ment; mentros quo 'I de Oaslella se conserva on son pri -

initiu estat y ab lo carácter de residencia deis reys d' Es-

panya; me3 de totas maneras, ai verilable desitj hi hagué*

de protegir com correspon al convent cistercíense de nos-

ira patria, no mancarían á bon segur medís, que en tot

tenipa lo patriotismo y I' amor á I' art facilitan, pera re-

turnarlo á sa ganiíina existencia y peconquistarli , al

mcnys, part de son passal esplendor y fie .=-a universal

gloria.

Mentres aixó no 's procuri, man tros la realisació do

tan nobles proposita esligui subjugada per la malavolensa

deis uns, per I' interés deis altres, y por la censurable in-

diferencia de tota, no quedará altre recur= ais entussias-

Us aymadors de las glorias monumentals de Catalunya

que recorre las construccions que encara 'a conservan en

niajor ó menor integritat, estudian! llurs artísticas belle-

zas y reproduhíntlas ab la ajuda deis novolls avensos

eienilfichs pera edificació, coneixement y saludable exom-

plo de las generación» per venir. Aixi ho eompreném

losaltres, que desenganyats del éxit poch falaguer r\nc¡

"ostras activas gestions produeixen, procurém travalltir

^b constancia y fé realisani tota aquelis projectes á que

permeten llansarnos noslra modesta iniciativa particular

y la exiguitat deis medis do r¡ue la AssociACirt disposa.

Per !o que á Poblet períoca, nostres álbums, nostraw

islán'ubiei vistas, dibuixos, datos, estudis, gestions y al-

l res travalls porlats á terme pera generalisar ]' apreci(1'afjuel]a joya arquitectónica tan estimable, y ademes,

'nolts de nostres consocis han donat particularment pii-

lilicitat á monografías especiáis, colecciona de fotografía*,

'ubres rublerts d' erudita investigació, articlea coinpren-R]us de noticias inéditas o poch conegudas, y fins obras('° gran extensió y de trascendental importancia que han

ftumentat la reputado de distingits académichs. Inseguiut

Aquesta vía de conduela, so verifica la excursió que vaij:ralatant, quins resultats efectius a' apreciaren poch tempa(1esprés mitjansant la aparició del magnifich álbum helio-

gn'ifieh que 'B dona á llum, y per medi deis difc

rtetalls y de fragmenta que 's reculüren,

\<ln lo mati del día 3 ferem una precipitada visita á la

vila de Vimbodi, pintoresch escamol de casas penjat al

eim d 'un tossalet que l a n e r a de Milans besa amorosa-

ment, nutrinl de vida y frescor las ben conreuadas horlasque á sos peus s'extenen á modo d' espléndida catifa.Contrastan deliciosament ab la exuberancia de la vegeta -ció que allí 's desenrotlla ufana y riallera, I" aspra serraque serveix de peanya a] vilalje y ú la fesomia severa ytípica de aquest ab sas casas rónogas, sos carrers encos-lats é inierromputs per archs quo 'ls creuhan en totas di-reccions y sa iglesia parroquial emplassada en lo puntmes enlayzat, com á lloch de preferencia que pertoca á lacasa del Senyor. Los escuts de varis abats de Poblot, quec¡n alguns edificis se notan, recordan encaia al visitan!la ferrenya dominació que '1 monastir oxercí sobre Vim-bodi y sa rodonada desde la primera meytftt del segle xnfins á la destrucció del gran cenobi, quin tenue fou lla-vors agregat al de la vila, aumentant sa població y sonierritori. Avuycompta uns2000 habítantsocupáis exclussi-vament en las feynas del camp, essent la vínya lo conroupreferit al igual que 'n los demos pobles de la rodalía.

La iglesia parroquial de Vimbodi está dedicada al SantSalvador y, tal com existeix en la actualítat, fou cons-truida en 1441, durant lo abadiat de D. Barlomeu Conilf,encara que posteriorment degueren fershi algunas obras,segons ho comproba 1'escut del Abat Payo Coello ques'observa esculpit en una de las llosas. En son exteriorpresenta 'I dit temple un ampie parament ¡lis de rojenchscarreus, ab elegant portada ojival al centre que dona in-gresa! interior de! sanluari, formal per una airosa ñaude 164 palms de llarch per 52 d' ampie y 56 d'alsada, enla que s' obran duas capellas desiguals..

Encara que sia una obra artística sens importancia decap mena, es digne de mencionarse I' altar major per

figurarlii nlguns fragmenta del antichjretauledo la iglesia,pintat sobre fusta on lo segie xvr, que s' aprontaren peraadobar 1' actual format ab desferras d1 altara vells de Po-hlet. Mes apreciable es lo de la Mare de Deu del Roser.dividit en quinze requadros sobre taula que representanloa misteris del Sant Rosari y envoltan la mística imatgedo la Verge que 's troba pintada en lo ceñiré; es una obrainleressant que demostra la pericia de son autor, qualnom so conserva mercés á la següent inscripció: Christo-pfiaru* moya inventor anna IHSSplus ultra. En la sagris-lia d' aquesta iglesia 's custodian alguns ornaments sa-cerdotals que, per IIur ri.quesa, mérit artístich y antiguo-tat, conatilucixen una de !as mes apreciables coleccionad' indumentaria sagrada que "s confiixen á Catalunya, llifiguran un gremial y un frontal de pelfa ab eleganls me-Hallons brodata en piala que 's considera formaren pandel valiós donatiu de vestiduras ofert pels Reys Católicbsi-n 14!)S al visitar lo monastir de Pobtet, entre las qualsti'hihavia algunas brodadas per la metcixa líeyna encompanyia de las Infantas. Se conservan igualmenl unacapa magna y un tern complert de vellut carmesí artísti •nament brodals en or y sedas, formant hermosos medíi-llons ab imatges de santa y adorno3 del mes esquisit gustdel Itenaixement. lli ha ademéa una paraments d'allrelern blanch de la meteixa época y de mérit comparableal anterior, tots los quala pertencíxeren en altre temps alcitat monastir, conservantse al present ab cuidadosa esti-inació peí Sr. Rector de Vimbodi, Rnt. I). Rafel Gibert yPou, Pbre , qui 'Is mostrá ais excursionistas ab sumaainabilitat y coraplascencía.

Al estudiar la historia de Vimbodi.'ns trobem ab un

dato capital, consistent en la donació que '1 comte de Bar-felona ü. Ramón Berenguer IV feu ais crístians que allíresidían desde la conquesta del Hoch, feta en temps deson antecessor, de tot lo terme que á son voltant s' exlo-nia pera que, possehinllo perpetuamenty á propi y franchalou, lo poblessen y cultivessen, concedinttoshi ademesentrada y sortida en lo bosch que mes tart s' anomená dePoblet y facultat pera extreure 'n tot quant menesterhaguessen, sens vinclenisubjecció á altre senyor ni pairóque no fos lo comte ó'ls seus succesaors, á favor deisque 's reserva la novena part del pa, vj, cánem y lli cu-lüdersenlo terme expressat, quina3 afrontacions foron(ieterminadas com segueix: «á solixent ab lo terme de laEspluga y aixi baixa per la térra deis Guillemens fins alriu de Mílans y va fins al terme de las Ermitas y així vaper la meteixa perjelada que se ennomena de Coba y pervalí de fon do Codos que es tot terme de Vimbodi. A mitjjorn afronta ab las Ermitas, á ponen ab térra de Vinaixa,á tramuntana ab las quadras Subiranas aixis com la ai-gua baixafins al terme de Tarrés.»

Ea impossíble determinar ab exactitut la data en queaquesta carta de donado fou expedida; puix, si bé Fines-tres assegura haverla examinada en 1' arxiu de Poblet, lasexplicacions que dona pera donarli la data que hi mancay demostrar que correspon ais 29 de Novembre del any 13(lel Rey Lluis lo jove (1159 de la Encarnació) no bastanpera satisfer á una crítica depurada y escrupulosa. Lo se-lyor Toda transcriu per enter una traduceio catalana ded¡t privilegi, de la qual havém extret las afrontacionsabans copiadas, quina traducció fou feta en 1602 peí rec-tor de Vimbodi, Jaume Joan Aróles, fallanlli, al igual

Vou-M Vlli. 3

31 AS-Of.rAClÓ rATAT.ANTSI'A

de !a examinada per Finestres, T any del regnat delrey Lluis, per mes que s* hi consigni lo segon dia do lascalendas de Febrer. Nosaltres havóm inquerit que 'n l'ar-xiu municipal de Vimbodí '& conserva 1' original signatpeí comte y autorisat ab son sagell, y, per las noticiasque 'ns comunica V actual Rector Rnt. Gibert, podémaventurarnos sens rezel á afegir I'any 1147 á la traduccinesmentada; puix així nos conformém tambó ab lo cronistade Poblet, quan assegura que la donació fou tal vegadaanteriora 1119.

Lo que resulta positiu es que la adjudicado do Vimbodíab son terme á llurs pobladors fou anterior á la otorgadaen 8 d' Agost de 1150 peí meteix soberá á favor del Abatde Fuenfpla pera la construcció y dotació del Monastir dePoblet; circunstancia digne de teñirse en compte á causad" essor la baae de las futuras discordias entre aquell y lavila esmentada. En efecte, la carta de fundació del pri-mor, cedeix, al Abat Sancho y successors, los pral9,-ayguas

y hoscos compr dins lo ter que s' especifican,sens considerado á la extensa partida de bosch que co-rresponia al comú de Vimbodí com á inclosa en lo terri-lori que H fou concedit dos anys abans peí moteix dona-dor baix la cláusula de que «la cosa donada ú de presenty ab acte publich está donada no pot repetir ni tornar ácobrar per lo donador.»

Mes endavant, 1' Abat de Poblet, desitjós d' ensenyorir-se de la vila que continuava baix la jurisdicció rea!, apro-fita la coincidencia de teñirla empenyada per 300 moro-batina lo rey D. Alfons, á causa de las despesas que liocasiónala guerra contra'ls moros d' Aragó y la con-questa de Casp, pera deslliurarla y oferirla al monarca,

!>' EXCURS1ÓNS CIENTÍFICAS. Ua

qu¡ ii fou entera y perpetua donació en escriptura firmadaais 27 de Juny de 1175 en la present ciutat de Barcelona,ahont. vingué expressament I' Abat Huch, En aque3lacessífi se senyala á Vimbodí la meteixa demarcació queIi fou concedida en 1147, la qual passá integrament y sensreserva a poder del mona3tir, exceptuáis tan sois los del-mes que percibía la iglesia de Tarragona.

Era ompero lan gran lo desitj que abrigava la Abadíade dominar en absolut sobre Vimbodí, que fina los delmesdeguts á Tarragona Ii servian d' obstaele, y per aixó (ra-vallá sens descans fina á conseguir una composta en sonbonefici quB fou terminada, morcó á la influencia del car-denal Enrich, llegat del Papa Alexandre III, entre 'I me-léis Ifuch, Abat de Poblet, y 1' Arquebisbe D. Berenguerde Viladomuls, los que estipularen en escriplura de 15 deJuliol de 1181 que'Is delmes de Vimbod! quedavan integra-ment pera Poblet, y que 'I monaslir en compensació cedíaá la mitra los de Barbera, Anguora, Ollera, Montornes yPínyaloll, que possehía per donació de D. Pe re de Puig-verl; concodintse ensempa á aquell la retenció de las pri-micias sompre y quan los habitanls de Vimbodí abando-nessin lo lerme y aquest fos poblal y conreuat A despesasdel propi Monastir.

En vista de la impossibilitat de que semblant condicióarrivéa á cumplirse, y cobdiciÓ3 lo monastir de percibirprompte las primicias quB pels medís legáis no haurian•ngresat may en son tresor, puix lio impedia una condicióverament insuperable, recurrí de nou á la intriga, y apro-fitant la oportunitat d' ocupar la Seu íarragonina I). As-Parrech de la Barca, cosí del llavors Abat D. Ramón deGervera, conseguí d* aquell en 24 de Febrer de 1-226, quo

(Je totas las térras y posessions arrondadas peí conventen terme de Vimbodí, ne pogués exigir la meytat de laprimicia, quedant la altra meylal pera Deodato, capelláde la vila y pera '!s SIÍUS successors, en concepte de dretparroquial. Aquesta transacció, que 's limitava á la es-tricta meytat de la primicia satisfela pels predis establertsó establidora peí monastir, respectant la totalitat que per-civia la parroquia deis que tenían distinta y anterior pro-cedencia, dona á aquell un titol que considera suficientpera poder exigir en tot lo terme la meytat de la primicia,en perjudici de la iglesia de Vimbodf, quin rector, lo no-menat Deodato , entaulá enérgicas reclamacions en loTribunal de Tarragona, que han sigut lo fonament delfamós plet, prosseguit fins á nostres dias en períodos demajor ó menor activitat. Altra prova de la perfidioaa ten-dencia del monastir á dominar sens trevas en lo terme dela víla, existeix en 1' establiment que feu, á trenta de sosvassalls, de varias térras compresas dins d' aquell, enMaig del any indicat, ab la condició de satisferli duas dé-cimas parts del pá, vi, lli y cánem que cullissen, cárregaonerosa que després foren tambó obligáis á soportar sensdístinció d" origen tots los pagesos habitants en Vimbodi.

Contribuía igualment a accentuar semblant sistemad' opressió la possesió <¡ue disfrutava '1 monastir del do-mini útil de moltas propietats adquiridas en virtut do do-nacions y de ventas provenients de particutars. Ais 9 deJuliol de 1181, los germans Pere y Andreu Poblet, ferendonado al Abat Hueh d' un horty vinya en la demarcadode Vimbodí; Bernat de Bassel y Ermengarda, sa muller,eediren al monastir, per má de son Abat D. Esteve IV,una pessa de térra en lo terme de la propia vila, davant

D' EXCURSIÜNS CIENTÍFICAS. 37

de la fortalesa de Milmanda, ab data de 29 de Maig de1188; en Abril do 1190 Garsenda, filia de Pons de Zaustor,dona á la comunitat tot lo dot que li feu son primer maritGuillem Guberlo, consistent en una partida de térra en-clavada dintre del 63mentat tefme, un hort al peu de lavila y varias casas situadas dins los murs de aquesta;l'Abat Pere de Masaanet compra en 25 do Janer de 1196tota una heretat vehina á Vimbodí que possehian los con.yugues Bernat Regnor y Maria Piñola; dos anys desprós,ais 30 de Setembre, Boneta Garriga, ab consentiment deson marit Bernat, vengué al Abat D. Pere de Coneabellapeí preu de 50 sous barceloníns altra pessa de térra en lometeix siti; ais 17 de Desembre de 1199 alguns vehins deVimbodí, desitjosos de termenar las discusions mantin-gudas ab Poblet, per rabo de cert honor en Montagudell,ajustaren perfecta concordia ab I'Abatana ditfentli cessiódeis terrenos disputats; D. Ramón de Montpalau, al elegirsa sepultura á Poblet, en lo dia 1." de Juliol de 121fi, feudonatiu d' un molí que li pertanyía en térras del llochque 'ns ocupa. Moltas altras donacions foren endressadasal Monastirper 1' estil de las indicadas; quina enumeradodeixarem de consignar, tant perqué sois revesteix una re-lativa importancia, eom perqué bastan las anteriormentreunidas pera formar concepte d'aquesl nou recurs que'ls monjos esculliren pera arrelar mes profondament 11 urjurisdicció.

En las confirmacions r¡ne '1 convent populetá obtinguódeis monarcas y de la Santa Sedo no 's descuida de ferhiconsignar d' una manera ben esplícita y categórica V ex-tens domini que sobre Vimbodi s" havia anat abrogant.Així s' observa principalment en la Bullía de Eogeni III,

38 ASS0C1AC1Ó CATALANISTA

fetxada en Novembre de 1152, que fou produhida peí mo-nastip davant de la eegona instancia del Tribunal Suprémde la Rota Romana al arrivarhi en apelació '1 plet que lipromogue 'I Rector de Vimbodi; en la de salva-guardia yprotecció donada per H&nori III ais 5 de Maig de 1220 ysobre tot, entre altras, en las lletras confirmatorias doD. Jaumo I espedidas en Lleyda en Maig de 1272 que fanreferencia á la uvillan de Vimbodino cum hominibus etinulieribus ibidem habilantibus, et habitaturis, et cumómnibus reddilibus, exitibus, et juribus ac terminis etperíinentiis suis etc.» En aquesta época, segons los ca-breus verificats per aquella anys, existía en lo terme unapoblacio de 20O vehins (1).

Lo lítigi inicíat peí Rector Deodato oblingue en lo Tri-bunal eclesiásüch de Tarragona y en la primera instanciade la Rota Romana una declarado favorable á laintegritatde las primicias de la iglesia de Vimbodi. Esporuguit lomonastir davant d: un resultat lan pocb propici pera saspretensión^, recurrí á la segona instancia acompanyantnous documens justificatius, entre 'Is que figurava la But-lia d' Eugeni III y després de tlargas discusions y forladisgustos, conseguí una sentencia definitiva que li reco-negué opció tan solsament á la meytat de las primicias dolot lo terme. Aquesta sentencia, ab tot y i¡ue no resolia laquestió tal com se desitjava, fou no obstant un pas de ven-

NOS é importflnts docurnents úel Arxiu de Pobl6t. descubrí nustr& Inborjtfseonsoc! Sr. Toda «un tomo de fsts curiosos y datos intíroasantisslm» sobraIR poblsolú del termo de Vimbodi.» Suposém que prové del oalaix 13 da dit

(Teu.ro que 'I esmentot volum no en I1 unicli que pot intoroanr á la historiade Vimbodi. [)e|ílorém no poder donnr unft idea d© oqueU, puix Ins activnsgeations <{ue portém practiendrt^ no lian produtnt fln3 are cap reuuUut pro-

a' EXCURSKSNS CIENTÍFICAS. 39

taija en favor de la mitra abacial, enorgullintlade ta! ma-

nera que promple s' apropia material y espiritualment de

la parroquia, declarantla de aa propia provisió y consti-

tuhint al rector en simple vicari ó delegat del monastir.

Aixó succehla en !' ultim ters del segle x¡n y I1 estaL de

cosas que allavors se constituhíha seguit observantso fins

á 1769 en que s' aplicaren á dita iglesia las eatipulacions

del Concordatde 1753 en virtut de las qualscorreapougué

la presentació á Pobletdurant los ijuatre mesos ordinaris

y á la Corona en loa vuit restants y casos de las 'reservas

generala y especiáis.

Durant tot lo sigle xiv tant lo monastir com la població,

s esmeraren en xnantenir la posible armonía^ aquell pera

no encendre las passions deis de Vimbodi y la última pera

prevenir disturbis y evitar nous y mes costosos sacrificis,

Abtot y aixó,trobem que sos habitants, al igual que 'Isde

Montblanch, de la Espluga y de las montanyas de Prades,

despreciavan la imposant vigilancia de! bosch, ananthi á

cercar Uenya y produint conflictes al convent que tan ge-

lús estava d' aquella expléndida propietat; empero los cis-

terciense3, segurament pels motius Indicats, se comporta-

rían ab los vehins de Vimbodi d' una manera molt diferenta

que ab los do las esmentadas vilas, quan, en lloch d' im-

posarloshi castichs aflictiua y durs com los que inflijircn á

aquellas, enviaren en 30 de Desembre de 1348, á Fra Pero

Pastor pera que, en calitat de apoderat seu, procures I' ar-

reglo de cerLas desavinensas nascudas entro uns y altres,

relativament al expressat bosch.

Al comensar la següent centuria, renasqueren las aspi-

facions del monastir, encaminadas á completar d' una ve-

gada la dominació que sobre Vimbodi exercia y.a tal efec-

40 ASSOCIACIÓ CATALANISTA

te adquirí del Rey D. Marti, en 24 de Febrer de 1110, la

jurisdicció criminal de la vila que encara conaervava !a

corona y en compensado contragué 'I compromis de cele-

brar, perpetuament dos aniversaria anyals en sufragi de

las ánimas del rey y sa muller. Disconforme, no obstant,

ab las limilacíons fixadas peí monarca al reservarse 'ls

drets de vida y de mort, procura '1 Monastir arrebassar-

loshi d' una manera ó alfra, y conseguí que '1 Rey los hi

vengues per la suma de 200 floríns d' or, que ja devla á

Poblet com equivalents al Uegat que ordena en son testa-

ment á favor del Monastir, la Infanta D.1 Joana, comtesa

de Foix. Apar que no serla molt agradable á D. Martí, lo

privarse d'abdós drets y jurisdicció, quan expressament

se consigna en una cláusula de la escriptura esmerilada

que devian revertir á la casa real uns y altra sempre que

peí rey ó '!s seu3 successors foa retornada la quantitat re-

buda.

Constituhits I' Abat y casa de Poblet en amos y senyors

de la vila, aceptaren la concordia concerladaen tempsdels

Abats Mengucho y Rourós, firmantlaals 10 de Setembro

de 1437 '1 Abat Gonill y Mmonyos, puix los de Vimbo-

di ja la havian aulorisada anteriorment ab llur firma, y

reemprengueren la abandonada construcció de !a iglesia

parroquial que a' havia comensal al eim del poblé en 1287

pora sustituir la primitiva que existí en lo carror dit do

tas Absoltas y en lo solar de la coneguda Casa del Arago-

nés. Lo nou temple fou finit en 1441 en quin any se cons-

truhí 'I chor per disposició del Abat Conill.

En aquell existían, abans de sa moderna redúcelo, los

beneficia segiients: lo de Sant Blay de Espanyol, fnndat

per Joan Eapanyo! ais 19 de Febrer de 1393; lo de Sant

Jaume ordenat pei Rector de Albi D. Bernal Tapióles abdata 25 de Juny de 1401; lo de Corpus Christi creat peíde Vimbodi D. Francisco Gelaberl ais 15 d' Agoat de 1450:lo de Sant Joan Bapüsta, instituit per N. Gira!, casada abN. Rossello, ais 5 de Setembre de 14G5; lo de Sant Pere ySant Pau erigit en 30 d' Abril de 1570 per Jaume Cantó; lode Sant Blay en Ester qual época de fundació no consta; y 'Ide las Ánimas, lo mes nou de tots, que 'a remonta al any1803 y deu sa existencia ais cónjuges Vidal de Vimbodi,que 'I dotaren profusament.

En lo aigie xvi, en quin any 154G ]' Abat Ü. Gabriel Co-ros rebó jurament y homenatje deis vehins de Vimbodi, yen lasjauccosivas centurias fins avuy dia, prossegu i reñíasrelaciona entre la vila y '1 monastir en periodos alieniati-vament favorables ó adveraos, lant pera '1 aeuyor mitrat,com pera '13 vasaalla indefensos. En !4 de Juny de 17691aReal Cámara limita '1 dret d1 aquell en la provisió 'de ladenuncia feta peí Arquebiabe de Tarragona D. Joan Lario.Posteriorment foren comesas tantas exlralimitacions pelsde Vimbodí al invadir lo bosch y pela frarea al defensarloy castigar ala que robavan la llenya, que, quan arrivá lahora fatal de deslrucció y de saqueix pera '1 Monaslir, loahabitants d' aquell poblé h¡ prengueren una part principa-liasima, distinginlse entre 'Is demóa de la Conca per 1' en-coraijament selvatge ab que portaren á terme aquella obrad' iniquitat y d' irreparable profanado, quina detalla rea-tan perpetuáis en 1' inalructiu llibre del senyor Toda peraetern oprobi deis fautors de tanta ruina.

Al retornar á Poblel doixurom 1' antich cami do Lleyda

en lo Coll Roíg pera dirijirnos al castell de Milmanda.Causa una impressió de pena y de tristesa contemplar 1'estat deplorable en que 's troba 1' antich baluart que 'nsos darrers temps serví de sumptuosa inorada d' estiu aissuperiora de Poblet. La ben proporcionada torra ab Ma-droñera y finestrals gólichs que donava ingrós al dos en-murallats, al igual que la extesa paret de tanca enmarlé-tada que 'I revestía de tan sever carácter, apareixen alli,escapeadas y obertas per tots indrets, cubrint 1" aridesadel terrer llurs runas y pedruscall. Las construccionsdelinterior, que consistían en la capella, palau abacial, ga-loria y altras dependencias, restan igualment enderroca-das sens que inspirin aquella melancólica poesía que ca-racterisa altras despullas arquitectónicas acariciadas perla acció deis siglos, enmantelladas per una vegetació es-meragdina y fins respectadas en sa desgracia peí egoismey I' oaperit destructor de nostra época.

Milmanda fou en son principis un eslabliment árabeposaehit en feu, després de sa reconquesta, peí noblo(íeralt de Granyena, qui junt ab'sa consort Sanxa, locedí á Arnau de Monpaó y á Laureta, muller sua, en í)d'Agost de 1148, Mes endavant, per los anys de 1163,passá á aumentar las proptetats del monastir de Poblet áconsecuencia de la cessió que lí endresá Bernat do Gran-yena, germá del dit Geralt; qui, liavent obtingut del doMonpaó la rotrocesió del domini convínguda en la escrip-tura de 1148, no feu ofrena al Abat Huch y al Monastir encompensació y reconeixement de la sepultura que donarenen son recinto al eos del nomenat Geralt, mort ais 19 doFebrer del meteix ány I1G3.

Los monjos de Poblet milloraren aquella poasesió, for-

u' EXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 43

tificánla ab robustas murallas y una poderosa torre que

encara ostenta las armas del Abat D. Pons de Copons que

fou qui degué disposar llur edificació. En los temps müjos

Milmanda conserva son carácter de forlaiesa y las térras

que la vollavan se destinaren al convent; mes al declinar

lo aigle xvi perdé aquell carácter ab las obras que maná

practicarhi I' Abal D. Joan de Guimerá convertintse en

aquella granja tan estimada que menciona lo historiayre

de Poblet. Construit en lo recinle monástich lo Palau del

Abat, se pensá en la habilitado d' alguna de las fincas del

Monastir pera residencia de retiro ahont lo superior po-

gues descansar de las penosas funciona de son elevat car-

rech y ab tal motiu, gracias á sa proximitat y á la enve-

jable posició topográfica que disfruta, fou escullida la

hisenda de Milmanda, en la qual s' hi practicaren obras

de considerado, com la capaila y la deliciosa galena ab

vistas al monastir que actualment encara resta en peu.

La destrucció de Poblet determina ineludiblement la de

Milmanda, ahont acudiren los poble3 del entorn á cer-

carbi las teulas, fustas y ferramenta que pera llurs vi-

vendas necessitavan; aixi s'acaba de desmontar tan ¡n-

leressant raonument senas que 11 propietari que V adquirí

en virtut de las lleysdesamortisadoras hago fet cap mena

de sacrifici pera retornarli quelcom do sa primitiva exis-

tencia.

Al caure la tarde, partirem en direcció á laEspluga,

•'itiont prenguerem lo tren que 'ns conduhí á la Plana,

després de permetrens admirar per un moment la superba

silueta do la vila de Montblanch que ab sas murallas po-

derosas y sa venerable iglesia 'g destacava sobre la dau-r»da claror d' un crepuscol osplendent. En la estacíó de

-i i

Picam

torna

imprei

las gli

térra.

oixons pujárem á un vagó del últim tren que 'ns re-

á Barcelona ab lo cor y la imaginació fortament

ssionats per emociona profondas, quina recordansa

m tot3 temps pera mi, lo meteix senaduple qus pera

¡stimats companya, un motiu de dolsa fruició y de

jnt enluasiasme envers la admirado y I' estudi du

LLUIS MARIA SOLIÍR v PÜIQ.