85-gener-14

8/13/2019 85-gener-14

1/29

Peridic digital - Tercera poca

nm. 85 -gener- 2014

8/13/2019 85-gener-14

2/29

pg. 2

EMPORION NM 85 GENER 2014

Editorial

Un 2014 dincertesa i centenaris

s evident per a tothom que aquest 2014 que encetem no ser un any qualsevol, unany ms, un any com tots. A les persones i a les famlies s que tots i cadascun dels anysporten ms o menys repartides les seves alegries, tristors, dificultats, angoixes o illusi-

ons, per al nivell social i poltic, per als catalans, els mesos que sacosten seran ms quemai mesos carregats desperana, de risc, de dubtes i dincerteses. Ser un any en moltsaspectes decisiu. I un any carregat de memria collectiva en els seus centenaris, perqusabem prou b que no va ser un any qualssevol el 1714, per tampoc el 1814 o el 1914.

1714.Fi del setge de Barcelona i derrota de Catalunya. Feia anys que els catalans, des-prs dun pacte amb Anglaterra, lluitaven a favor dun aspirant al tron dEspanya, larxi-duc Carles. Ho feien, sobretot, per por de perdre els seus drets com a poble si arribavaa ser coronat un Borb, de qui temien un tarann autoritari i centralitzador. Per enmorir sense descendncia lemperador dustria Josep I, el seu germ larxiduc Carles vaheretar la corona. Davant la possibilitat que, si arribava a ser rei dels espanyols, laspirantdomins de nou sobre els territoris del vell imperi de Carles V, Anglaterra abandon elconflicte a canvi de Gibraltar i Menorca. ot i veures trats pels anglesos, els catalans

varen decidir continuar la lluita. A Barcelona, completament envoltats de soldats fran-cesos i espanyols, que els sobrepassaven de molt en nombre, van triar la resistncia finsla mort. Desprs de la desfeta, anihilada tota oposici, Felip V va promulgar el Decretode Nueva Planta que va sotmetre Catalunya a les lleis i al domini de Castella.

1814. Catalunya deixa de formar part de lEstat Francs i torna a ser espanyola. El1807 les forces napoleniques havien envat Espanya per sorpresa i el 1808 el rei CarlesIV havia abdicat en el seu fill Ferran VII, per aquest, sota la pressi de Napole, vatornar la Corona al seu pare, que la va lliurar a lemperador. Napole va designar nou reidEspanya el seu germ Josep Bonaparte, si b ms endavant en va separar Catalunya ila va integrar al seu Imperi. Lany 1814, davant la situaci insuportable del seu exrcit,Napole va decidir deslligar Catalunya de Frana, reintegrar-la a Espanya, i reconixerFerran VII com a rei. Els catalans tornvem a ser espanyols sota un rei que de seguida va

derogar la Constituci i es va proclamar rei absolut.

1914.Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya i comena la primera guerra mun-dial. Lany anterior, Enric Prat de la Riba, president de la Diputaci de Barcelona, amb launanimitat de tots els partits catalans, havia aconseguit que el govern dEspanya aprovsun reial decret que autoritzava les diputacions provincials catalanes a mancomunar-seamb finalitats administratives. En el seu discurs desprs de ser escollit president, Pratde la Riba, recordant el 1714, va dir: La Mancomunitat clou un perode que comenaamb la caiguda de Barcelona, i ninicia un altre, que s el dem. Els temps tampoc noeren fcils, Espanya es veia embolicada en una guerra al Marroc i Europa era plenade conflictes que la desestabilitzaven i que farien esclatar aquell mateix any la primeraguerra mundial.

2014.amb ser un any decisiu. Den de la ultratjant sentncia del ribunal Consti-tucional, la societat civil catalana ha estat empenyent i reclamant el dret a decidir el seu

Editorial

A totes les entitats organit-

zadores dactes a Torroella i

lEstartit

Notcies

Alfa

Comiat i benvinguda

Tom Sharp: lhumor intelligent

Qui no sap escriure en catal(cientfic)?

La mort sobtada de mossn

Dami Costals

Parlar de cinema

Record sense nostlgia

620a Fira de Sant Andreu

Conversa amb Marcel Fit,

escriptor (II)

Viure amb salut i entendre la

malaltia

Les dades de l'Europa de l'xit

Torroella, espai d'art

Catal. exercicis i consultes

A l'aguait del nostre patrimoni

La cuina de la Catrina

Gotes d'humor

Mots en creu

Cinema i espectacles

8/13/2019 85-gener-14

3/29

pg. 3


A totes les entitats organitzadores

dactes a Torroella i lEstartit

Durant set anys, Emporion ha publicat cada mes, amb els seusmitjans propis (assistncia als actes, fotografies, etc.), notcies del mes anterior, que reflecteixen esdeveniments diversos i activitats

fetes per les entitats de orroella i lEstartit.Com s natural, aquesta presncia a pertot es fa impossible, i moltes vegades hem dacudir a les notcies del web municipal, o les dela premsa diria, per poder parlar dalgun acte al que no hem pogut assistir, amb el risc de no reproduir all que potser interessa re-alment.

Aix doncs, per poder mantenir aquesta secci amb dignitat i ser prou exactes en les referncies, proposem a totes les entitats orga-nitzadores dactes que ens ajudin per tal que els torroellencs (o no torroellencs, daqu i darreu del mn) spiguen a travs de la nostrarevista digital all que sha esdevingut a la vila.

Per aconseguir-ho, caldria que a partir del gener del 2014 cada mes, abans del dia 23, ens enviessin un petit resumdall que cadas-c ha fet i que considera dinters general per ser publicat. Si el fet tingus lloc desprs daquest dia 23, el recollirem el mes segent.

Aix pot fer ms escassa la relaci de fets recollits a les Notcies dEmporion, per ens agradaria que no fos aix.

El redactat ha de ser molt breu, shi poden afegir fotos, i naturalment, s responsabilitat nostra publicar-ho o no, simplificar-ho si cal,o parlar-ne si hem assistit a algun acte o ens consta alguna notcia, encara que no hgim rebut res de lorganitzador.

futur amb les manifestacions multitudinries de juliol del 2010 ide la Diada del 2012, i amb lxit clamors de la Via per la Inde-pendncia del 2013. Els partits poltics representatius dun ampliespectre de la nostra poblaci, que sumen al Parlament prop delsdos teros dels escons, han respost a aquest clam i el dia 12 de de-sembre passat van acordar una data per a la consulta i una doble

pregunta, que inclou la qesti de la independncia. El governcentral i els partits PP, PSOE, Ciutadans, i PSC, shi han oposatfrontalment. Lany 2014 ser, efectivament, un any desperana, derisc i dincertesa.

En un altre ordre de coses, ms torroellenc, ms ntim, lany2014 tampoc no ser un any qualsevol per als que fem aquesta re-vista. Estem encetant lany vuit de la tercera poca, i ens acostemal centenari dEmporion. Els que lany 2007 vrem iniciar aquestaaventura, disposats a enllaar amb els esforats torroellencs queshavien fet crrec de les dues poques anteriors, estem prou sa-tisfets de ser on som. Mai no ens vrem plantejar lmits ni ens elsplantegem ara, tenim uns objectius bsics, informar i opinar unmes darrere un altre, dialogar, acollir idees i perspectives diver-ses, i anar millorant sempre que ens sigui possible. I aix esperempoder arribar al centenari el dia primer de gener de lany vinent:Emporion haur fet el seu cam des de lany 1915 fins al 2015,amb dues brutals interrupcions, la dictadura de 1923 i la guerrade 1936, seguida del franquisme. Aquest mes de gener de 2014nesperem celebrar el primer acte pblic commemoratiu: lestrenaal Cinema Montgr del documental: El mestre, el capell i unamuni de torroellencs. Ser el dissabte dia 18. ots els nostreslectors hi sn convidats.

8/13/2019 85-gener-14

4/29

pg. 2


NotciesORROELLA

Vicen Pags Jord, premi Sant Jordi ambDies de frontera. Lescriptor figuerenc,ve de orroella, va guanyar el premi SantJordi el divendres 13 en la 63a. Nit de San-ta Llcia dOmnium Cultural daquest any.El mes de setembre passat Emporion vapublicar Aikido a orroella, de VicenPags. El premi representa doncs per anosaltres una doble satisfacci, perqu ve-iem lescriptor com a torroellenc i com a

collaborador dEmporion. Enhorabona!

Allegacions a lEMD de lEstartit.Dinsdel termini (lmit 20 de desembre), ERCva presentar vuit allegacions, basades enla qualitat dels serveis; recursos; circums-

tncies geogrfiques, histriques i socio-econmiques; eficincia; normativa legal;personal i retribucions; fons dart; i lmits.En conseqncia, planteja desestimar laproposta de creaci, o subsidiriament pelque fa als lmits, atendres al Pla del 2002que fixa els del nucli de lEstartit i els delParc Natural del Montgr, les Illes Medes iel Baix er, de dues reserves naturals par-cials i duna reserva natural integral.

amb UPM va presentar allegacions entermes semblants.

Segon dia de la Fira. El diumenge 1va-ren continuar els actes de la Fira de Sant

Andreu, la XIII Fira en el record, 1714,la Festa dels Cavalls i dels Carruatges, elsallers infantils, el Mercat dartesans, iels de Vehicles nous i de segona m i deMaquinria agrcola. Es varen lliurar elspremis del XVI Campionat de Catalu-

nya de coloms de raa, i es va fer el XXIIConcurs de Gossos dAtura. Es va fer elGran recapte daliments i la Cercavila pelscarrers amb els Grallers del Montgr, elsGegants, els Capgrossos i les Xatis.

Aigua trbola. Per una avaria, el cap desetmana llarg dels dies 6 al 8 laigua dela vila va aparixer trbola i es varen ferpurgues per a la renovaci en finals de ca-nonades.

Exposici Fargnoli. A la casa Galibernes va organitzar aquest mateix diumenge1al migdia una visita guiada a lexposiciValent Fargnoli 1885-1944. Fotografiesde la Collecci Mascort, amb la comiss-

ria de lexposici Marta Grassot.

Marc Heredia. Joventuts Musicals va or-ganitzar aquest nou concert Xarxa 2013-14 al Cine Petit el diumenge 8 a la tarda.

Les Chants de Tau. El dissabte 7al ves-pre aquest cor mixt rossellons, dunes 60persones, va cantar a lesglsia de Sant Ge-ns 15 peces de nadales populars i canclssica. Destaquem El cant dels ocells, elSanctus de la Misa Criolla, el Sanctus delRequiem de Faure o lAlleluia del Mes-

sies de Haendel.

I Photocall dIngrid Moda. Durant totel diumenge 1, les persones que es van

adrear a la botiga vestides de roba IngridModa, i van participar duna sessi de fo-tos al mateix carrer, van poder participardun sorteig que es va fer al vespre. Van ser18 les afortunades i premiades.

Consell de Barri del Nucli Antic. Va tenirlloc a lAuditori de can Quintana eldijous5al vespre.

Nit del Drac.Els Amics del Gegants i delsCapgrossos varen organitzar el dissabte7 a la nit un Concert amb Els Catarres,Strombres i DJ Sergi Vila a la carpa de laFira, a lEspai er. Els diners recaptats aju-den a finanar la figura del Drac de la vila,estrenada labril passat.

Consell de Barri del carrer de Figueres ientorn. Es va fer a lAuditori de can Quin-tana el dilluns 9al vespre.

Pro Marat de V3. David el Mag i el

Mag Sergi van fer un espectacle de mgiaal Cine Petit a benefici de la Marat soli-dria de V3.

Proses per la llibertat de la naci. El di-vendres 13 leditorial Gregal, amb suportde la llibreria Cucut va presentar al Museude la Mediterrnia el llibre daquest ttol delescriptor i periodista Josep-Maria Puigja-ner. Va presentar lautor el nostre companyde redacci dEmporion Jaume Bassa.

Exposici sobre Vicen Bou.El dissabte14al vespre el Museu de la Mediterrniava organitzar una visita guiada.

Alimentaci Conscient i Saludable. Elmateix dissabte 14 al vespre lAssociaciContra el Cncer va organitzar una xerra-

da sobre aquest tema a casa Pastors.I Cam dEmpries. Gent del er va fer

8/13/2019 85-gener-14

5/29

pg. 3


per lantiga calada romana el cam dEm-pries a Palau.

Consell de Barri de la Creu de la Rutlla ientorn. Es va fer a lAuditori de can Quin-tana el dilluns 16al vespre.

Vdeo conferncia amb lescriptora inaValls. Es va fer lectura dels seus contesel dimecres 18, a casa Pastors, organitzat

per Les Xibeques del Cau.aller de manualitats. La Biblioteca el vaorganitzar el dijous 19a la tarda.

Glosada al pessebre.La van fer al voltantdel pessebre del Museu els alumnes delIES Montgr el dijous 19al vespre, ambla can improvisada i la presncia de Mi-reia Mena, glosadora de lEmpord.

Origen ambakunda i parelles lings-tiques. El dijous 19a la tarda, organitzatamb lOficina de Catal de orroella, es

van presentar al Cucut el llibre de Mari-ona Masferrer i les parelles lingstiques2013-2014 com a experincia per al conei-xement mutu amb els nostres vens nou-vinguts.

Consell de Barri de la zona nord. Es vafer a lAuditori de can Quintana el dijous19al vespre.

Les Nadales del Guillem de Mont-gr. Aquesta escola va organitzar una can-tada eldivendres 20al mat pels carrers dela vila i a plaa.

Artesania i manualitats. Lexposici, quees va fer a la Capella de Sant Antoni, es vainaugurar el divendres 20al vespre.

II orneig de Nadal descacs juve-nil.El dissabte 14a la tarda es va fer a casa

Pastors, amb una participaci de 24 nensi nenes dentre 7 i 13 anys. Enguany elsguanyadors han sigut: 1r classificat, AdriVerderguer; 2n classificat, Roger Dans; 3rclassificat, Arnau Puig i millor classificatsota10, Arnau Gus.

Lucas Martnez & Flix Rossi.El concertde Xarxa 2013-14, organitzat per Joven-tuts Musicals, es va fer el dissabte 21 a latarda a La Sala.

Al tancament daquest nmero, que hemhagut danticipar per les festes de Nadali Cap dAny, es preveien les activitats se-gents:

emps i Llegenda del Grup MontgrDansa. LAuditori eatre Espai er acullnovament el dissabte 21a la nit, dins dela programaci Harmonies, aquest es-pectacle extraordinari, fresc i dinmic, de

msica i dansa catalana actual.El naixement de la maga Duna.ambdins la programaci Harmonies eldiu-menge 22a la tarda es presenta a lAuditoride lEspai er. Lart, la mgia i la msica dela vila van fer la maga Duna de les aiges,sorres, argiles i roques del nostre entorn.

Nadales i violoncels. LEscola Municipalde Msica organitza un petit concert a laplaa de la Vila, el dia 24, viglia de Na-dal,al migdia.

Cagati.amb el dia 24, a la tarda, a laplaa de la Vila, es fa aquest festeig popu-lar, organitzat per lAjuntament.

Un mn de Nadales. Un cop ms, dinsla programaci Harmonies, el dijous26,dia de Sant Esteve, al vespre, es pre-

senta a lAuditori de lEspai er un viatgemusical per les tradicions del nostre pas idel mn, dirigit per Maria Jos oledano,a benefici de la Marat de V3.

Productes ecolgics Mn Empord. Es fa

a la plaa del peix el dissabte 28al mat.Concert de Nadales. Coral del Recer elmateix dissabte 28a la tarda al Cine Petit.

LHome dels Nassos. No falta a la seva fes-ta anyal amb la mainada a la plaa de laVila el mat del dimarts 31.

III Cursa dels Nassos. I ja com una tradi-ci, la tarda del mateix dimarts 31 s iniciaa la plaa de Fora Portal la tercera Cursadels Nassos, pels que shi havien apuntat,organitzada per CA i lAjuntament.

Quines. Una altra tradici del temps deNadal. Nhi ha en diferents llocs i dies.

LESARI

EMD. Com hem explicat a les notcies deorroella, els grups de loposici del mu-nicipi van presentar les seves allegacions ivaren fer una proposta de nous lmits.

El passeig del Molinet. Varen comenarles obres amb un sanejament de roques in-estables. Es preveu per Setmana Santa lac-

cs lliure de vianants a la zona del passeig.

Enllumenat pblic. LAjuntament va feractuacions al Mas Pinell i al passeig delEstartit per reduir el consum i la conta-minaci lumnica.

Quatre vies per la independncia. El di-jous 5 la llibreria Elias va presentar alConsell Municipal el llibre daquest ttoldel periodista Mart Anglada.

Festa Major de Santa Llcia.Va tenir llocels dies diumenge 8 a diumenge 15. Es

varen fer les celebracions tradicionals, ien concret aquest any les principals ac-

8/13/2019 85-gener-14

6/29

pg. 4


tivitats van ser: diumenge 8: EspectacleCirc Mgic. dijous 12: a la tarda, Inau-guraci de la Mostra dArt, Inauguraci delExposici 10 anys de Consell Munici-pal, Presentaci del Llibre de la Festa; i ala nit, Concert de lOrquestra de Cambrade lEmpord. divendres 13, Festa deSanta Llcia: Missa Solemne al mat; almigdia Preg, seguit de vermut populari sardanes; al vespre Caf Concert i Ball. dissabte 14: al mat Animaci a crrecde David el Mag; al migdia Ballada deGegants amb lAssociaci de ambors delBaix er, seguida de lactuaci de lAgrupa-ci Sardanista Continutat; a la tarda Qui-na Solidria a favor de la Marat de V3;i al vespre Sopar Popular, amb Te Salats. diumenge 15: Missa de celebraci delhomenatge als vells, i desprs el Concertde migdia amb lorquestra Empordanet,seguit del Dinar de Germanor, Homenat-

ge als vells; i a la tarda, a la sala polivalent,els Penjadets van representar Les set ca-bretes i el llop i els Penjats van estrenarEns ha caigut la sogra.

aller de manualitats. La Biblioteca el vaorganitzar el dimecres 18a la tarda.

Nadales de lEscola Portitxol. Els nens inenes varen cantar pels carrers i a la plaade lEsglsia.

Festa Nadalenca. Lorganitza lAssociacidels Reis de lEstartit el dissabte 21al ves-

pre a la plaa de lEsglsia.

Quines. Nhi ha diferents dies del tempsde Nadal a la Sala Polivalent.

CAALUNYA

Vacuna contra lAlzheimer. Aquest generes comenar a provar en humans una va-cuna contra lAlzheimer.Grfols i la fun-daci ACE lhan desenvolupada, i ja ha es-tat provada en animals amb bons resultats.

PSOE i PSC pel federalisme. El diumen-ge dia 1Rubalcaba i Navarro varen defen-

sar de nou a Barcelona la soluci federalper a lencaix de Catalunya a Espanya.

La pregunta de la consulta. El dijous12 Artur Mas va anunciar el text de lapregunta doble: Vol que Catalunya es-

devingui un Estat? i si la resposta s s,Vol que aquest Estat sigui independent?.Acompanyaven Mas els dirigents de CiU,ERC, ICV-EUiA i la CUP. La data prevista,el 9 de novembre del 2014. El govern cen-tral i els dirigents del PP, PSOE, Cs i PSCshi van oposar frontalment.

Pressupostos i ERC. Encarats a final dany,ERC no es comprometia amb els pressu-postos del govern de Mas, per forar unapregunta que inclogus la independncia.

Espanya contra Catalunya. Sota aquest

ttol es va celebrar els dies 13 i 14 un semi-nari histric a lInstitut dEstudis Catalans.PP, UPD i Cs van afirmar que podia serdelicte dincitaci a lodi, i el van portar alfiscal.

Entrevista a Mas a V3. El president Masva dir el dilluns 16, en una entrevista tele-visada, que lEstat no podr evitar la con-sulta, llevat que prohibeixi les eleccionscatalanes, que ell optava personalment peldoble SI, i que un nou Estat ha de ser elcam de la millora del benestar.

El PP i Cs contra els pressupostos.El di-mecres 18en retarden laprovaci perquconsideren inconstitucional la partida dela consulta.

ESPANYA

Divendres 6, 35 aniversari de la Consti-tuci Espanyola. Rajoy va dir que admetuna reforma del text per noms si serveixper unir, no per dividir, i amb un consens

molt ampli, i Rubalcaba emplaava a par-lar-ne convenut que hi haur consensos.

El govern central i la consulta.El dilluns2 el president del Partit Liberal Europeuva aconsellar a Rajoy que, per sentit de-mocrtic, hauria de permetre als catalansuna consulta sobiranista, el diumenge8 Rajoy va dir en una entrevista a diarisinternacionals que no vol, per tampoc nopot, autoritzar un referndum, el dijous12tot el govern es va manifestar en contrade les preguntes per lestat propi i la inde-

pendncia.No es far Eurovegas.En no tenir garan-

tides les condicions econmiques i legisla-tives que exigia per ubicar-se a Madrid, elpromotor ha desistit de fer la gran inversiimmobiliria i del joc.

El preu de lelectricitat. El dia 19 el mi-

nistre dIndstria, Energia i urisme vasuggerir manipulaci en la subhasta quedisparava el preu de la llum un 11% i vadeixar lincrement en suspens.

MN

Sud-frica. El dijous 5 va morir als 95anys el primer president negre, NelsonMandela, Premi Nobel de la Pau, que vapassar 27 anys a la pres i va acabar ambla divisi racista.

Ucrana.Manifestacions contra el govern

pel seu allunyament de ladhesi a la UniEuropea i el seu acostament a Rssia. El-diumenge 8a Kev milers dopositors ambbanderes dEuropa demanen eleccions itomben una esttua de Lenin.

Sria. Continuen els enfrontaments i esdenuncien per totes dues bandes desapa-ricions, execucions sumries i tortures.

Mil milions destrelles. El dijous19lAgncia Espacial Europea va llanar alespai el telescopi Gaia, que informar so-bre brillantor, distncia i moviment de mil

milions destrelles en cinc anys.

ESPORS

Futbol. Al sorteig dels vuitens de la Cham-pions, duel estrella Manchester City-Bar-a, el Bayern jugar contra lArsenal i elMadrid contra el Schalke.

A la Copa dEspanya es classifiquen a vui-tens el Bara i lEspanyol.

ACES CENENARI EMPORION

railer del documental: El mestre, el cape-

ll i una muni de torroellencs

8/13/2019 85-gener-14

7/29

pg. 5


AlfaPer Joan Surroca i Sens

Noms un espectacle supera una posta de sol des del cap Sunion:

la contemplaci duna albada des del castell del Montgr. El trencdalba i el sol ixent ens extasien i ens transmeten energia. ot s

possible en aquella nova jornada que no ser igual a cap altra.

ot est per fer. Mirar el naixement dun nou dia ens magnetitza

i encara quedem ms hipnotitzats si aprofitem aquests dies de

gener per a fer-ho. No s si coneixes el poema Les minves del ge-

ner de Joan Maragall, s tan escaient que he demanat al Consell

de Redacci dEmporion per publicar-lo a continuaci daquest

escrit. En el transcurs del mes de gener sol installar-se un potent

anticicl, que equival a altes pressions atmosfriques que provo-

quen que les aiges baixin de nivell. Sn les minves del gener.

No hi ha cap ms lluna com la daquest mes. Ho diu el refranyer

popular: La lluna de gener s la ms clara de lany i mirar-la no fa

dany. El dia 16 daquest gener tindrem lluna plena i no ens lhem

de deixar perdre. Lequinocci primaveral s lluny encara i no

obstant aix: Les arrels somien dolos/trnsits de saba naixent

(Comadira). ot i que pel gener el fred neix, el dia creix. Per Sant

Sebasti una passa de marr, diu el refrany. Fa un any vaig plan-

tar una mimosa i un ametller al jard. Necessitava aquests dos

pregoners que manunciessin la primavera cada gener. Laire ntid

ens permet rebre les primeres carcies de les bonances primave-

rals. No hi som, per en rebem els primers beneficis. Els prepa-ratius, els preliminars resulten tant o ms atractius que larribada.

s per aquest motiu que, tot i no tenir preferncies per cap per-

ode artstic concret, matrau de manera especial el final del gtic

florent i siens: Giotto, Simone Martini, el germans Lorenzetti,

Fra Angelico, Ucello, Lippi, Della Francesca... Els temes seguei-

xen sent celestials, per la preocupaci s terrenal. Sn ells els

veritables trencadors per la vivacitat dels colors, latreviment en

representar la preciositat dels paisatges de fons, lencant dels ros-

tres de joves encisadores i la preocupaci per la ciutat i el seu

govern. No som al Renaixement de Leonardo, Miquel ngel oRafael, no obstant aix aquells visionaris del segle XIV i XV, se-

guint Maragall, porten dins seu la primavera eterna.

Alegrem els nostres cors! Cap dels nostres somriures s estril i

cap de les nostres paraules, gestos i accions positives resultaran

vanes. Som afortunats de viure un moment crucial de la humani-

tat, de canvi de civilitzaci provocat per la globalitzaci. All que

naixer ser millor que el que ara vivim i que el que mai no shaviscut. s a les nostres mans saber mantenir els lligams positius

del passat amb la construcci dels nous colors, paisatges, rostres

i ciutats que vindran. inc plena confiana que ens en sortirem!

Confiem en el nou alfa!

LES MINVES DEL GENER

Com al mig de lhivern la primavera,

aixs el cel avui, i el sol i laire,

obre de bat a bat balcons i portes

i omple la casa de clarors, aimia.Glria dels ulls el cel, del pit les aures,

sn avui. Fins a cada moment sembla

que han desclatar en verdor les branques nues,

que lhoritz ha domplir-se dorenetes,

i que sha dembaumar tota la terra.

No sents una frisana, dona? Digues:

no et sents la primavera a les entranyes?

Llanat, doncs, al carrer: si thi trobessa,

te donaria un bes al mig dels llavis,

al davant de tothom, sense vergonyade besar i ser besat, que avui ns dia.

Som al mig de lhivern: ahir glaava,

dem les neus blanquejaran la serra.

La primavera s lluny del temps endintre,

pro un dia com avui ns la promesa.

Si promesa tu em fosses, estimada,

ja cap mena dhivern en mi cabria,

ni ara, ni desprs, ni mai, que portes

tu a dintre els ulls la primavera eterna.

JOAN MARAGALL

8/13/2019 85-gener-14

8/29

pg. 6


Comiat i benvingudaPer Merc Pags

Ja hem acomiadat l'any 2013. Cadasc ho ha fet a la seva manera:

com ha pogut, com ha sabut, com ha volgut...ots, suposo, hemfet una mica de revisi de com hem passat aquest any. ant de bohagi estat ben geners per a tothom! Ara ens cal donar la benvin-guda al nou any, ens cal rebre'l amb illusi, amb l'esperana i elferm propsit de fer les coses millor de com les hem fet enguany.Igual que quan rem infants i a l'escola havem de comenar unallibreta nova, i ens prometem de fer els treballs molt ms polits,de no embrutar-la, de... En definitiva, l'omplem de bons prop-sits! Doncs amb aquest esperit podrem comenar el 2014!

En aquestes viglies de festes hem pogut veure els aparadors delscomeros engalanats amb boniques garlandes, llums, cintes,boles, llaos i molts motius nadalencs (cal cridar l'atenci delsvianants perqu no els passin desapercebuts els articles que s'hiexposen). A tots ens agrada passejar per carrers i places amb tan-ta llum i escoltant entranyables canons de Nadal. Per la mevapreocupaci s veure que cada any escassegen ms els pessebres,els cants nadalencs i tamb la representaci dels Pastorets. ElsNadals tradicionals, que tant recordem els ms grans, sense ado-nar-nos-en els anem canviant per altres que no sn de tradicicatalana, com el Papa Nol o Santa Claus, els follets o les fades.L'arbre, potser per la facilitat de guarnir-lo, s el ms escollit, elms vists, el que ens crida ms l'atenci, per ens cal no deixarperdre la riquesa de les nostres tradicions i dels nostres costumsms antics com s el pessebre.

Grans i petits ens hem illusionat fent el nostre pessebre a casa ofent-lo a casa d'un amic: el naixement, amb el bou i la mula, el so-par dels pastors, amb l'ngel que els anuncia el naixement de Je-ss, els camps, les muntanyes, el riu, la dona que renta, el caganer-representat per un pags amb barretina que, tot cavant, ha tingutuna necessitat urgent... S, un pags ben catal, res de buscar-lisubstituts amb d'altres personatges! En el pessebre s'hi pot posartota la imaginaci i fantasia que es vulgui. Els Reis, un somni,una fantasia, una illusi. La seva arribada s l'acte ms festejat ims concorregut d'aquestes festes. En cap altra ocasi s'ha vist lanostra plaa de la Vila tan plena, tan animada, tan alegre...

No ens cal recrrer a costums d'altres pasos, que tamb els hemde respectar, per que no sn els nostres. Als forasters que ensvisiten tamb els agrada conixer els costums i les tradicions delscatalans, i no trobar-se amb els seus, que ja coneixen i que segu-rament fan i interpreten ms b que no nosaltres.

El Nadal, doncs, s -o ha de ser- per a tots la cloenda d'un anyque, tant si volem com si no, ens ha deixat petjada i que ja notornar, aix que hem d'acomiadar-lo amb alegria i tamb, tant seval, amb certa recana.

Espero que el 2013 us hagi estat profits, i us desitjo unes bonesfestes i que els Reis us siguin ben generosos, i que vosaltres tambho sigueu. I, s clar, que el 2014 ens porti, qu us puc dir?: el quems ens convingui!

Tom Sharp: lhumor intelligentPer Adri Arboix

om Sharp (Londres, 1928 - Llafranc, 2013), escriptor londinencestablert a Llafranc des del 1995 -desprs de residir a la Gran Bre-tanya i Sud-frica-, i que va morir el passat mes de juny, als 85anys, s un clar exponent dun autor mestre en la ironia, la stirai lhumor intelligent.

Creador de Wilt, per molts la seva millor novella i la que portael nom del seu personatge ms clebre -un professor de secund-ria atrapat en embolics descomunals-, la seva obra s una crticacustica, cida i ferotge al sistema educatiu, al progressisme falsdaparador i faana, i al pensament buit i polticament correcte.

Divertir, entretenir i fer riure condicions que no sn fcils, acausa del perill real de caure en el ridcul quan no hi ha ofici-, snobjectius aconseguits amb excellncia pel mestre britnic.

Ms duna vegada -i aix passa en molts pocs llibres- les situa-cions hilarants creades per lenginy esmolat i corrosiu de omSharp, fa que la lectura shagi involuntriament dinterrompre,per les riallades franques i incontenibles que fan aixecar la vista

del text i et neguen els ulls i teixamplen el cor, amb el risc, fins itot, de fer passar la sana vergonya de no poder parar de riure silesteu llegint en pblic.

Escriptor reconegut, potser ms a lestranger que a casa nostra, lesseves obres han estat tradudes a 22 idiomes i se nhan venut msde 10 milions dexemplars.

om Sharp dedica amb agrament una de les seves darreres novel-les, Els Grope, als quatre metges catalans (Montserrat Verdaguer,Montse Figuerola, Francesc Xavier Planellas i Pere Sol) que livaren salvar la vida el 2006, en una creaci literria marca de lacasa en la qual una part del seu trepidant desenlla lambienta

lautor -amb ofici i coneixement de causa- a Catalunya.Educat a Cambridge i duna slida formaci acadmica, li hemdagrair al gran escriptor londinenc lencert creatiu duna obra quedistreu amb classe, amb esmolada perspiccia i contundent in-telligncia. I aix, ara i sempre i potser actualment, encara msque mai-, s tot un luxe.

Moltes grcies!

Referncies bibliogrfiques

Sharp, ., Wilt, ms que mai, Columna, Barcelona, 1988.

Sharp, ., Els Groove, Columna, Barcelona, 2009.

8/13/2019 85-gener-14

9/29

pg. 7


Qui no sap escriureen catal (cientfic)?Per Albert Llauss i Pascual

Al llarg dels darrers tres anys, en Jaume Bassa ens ha ofert alslectors dEmporion una llarga srie darticles dedicats a com es-criure correctament en catal. De vegades, per, els errors quecomentem no sn dortografia o gramtica, sin conceptuals. Re-centment nhem tingut un exemple amb la cobertura mediticaque sha donat al foc originat a Vilopriu el passat mes de novem-bre. ot just fa un parell danys, els bombers van incorporar alseu vocabulari (i de retruc al nostre) una nova fase en les tasquesde lluita contra els incendis. Vam aprendre que abans de la fasede control, que precedeix lextinci, hi ha una etapa addicionaldestabilitzaci, en la qual lrea cremada no creix significativa-ment per encara hi ha flames fora de control. Mentre els bom-bers, a travs dels seus comunicats de premsa, encara intentenexplicar als mitjans i a la poblaci la nova fase, aquesta tardorsha comenat a fer pblica una nova distinci, aquest cop entrelrea cremada i el seu permetre. La lgica s que, tot i que lesflames es poden estendre per un gran territori, al seu interior po-den quedar-hi espais sense afectaci, per exemple camps llaurats,de manera que lrea realment cremada pot ser menor a la quequeda compresa entre els extrems ms oposats dels fronts. El pro-

blema s que, en actualitzar les dades del permetre afectat, shaparlat de les hectrees de permetre. Un permetre, per definici,s una distncia, una longitud, en aquest cas els quilmetres quehom hauria de recrrer per encerclar la totalitat de lrea consu-mida pel foc. Les hectrees, en canvi, sn una unitat de mesuradrea, no de longitud, amb la qual cosa poden servir per mesurarla superfcie cremada o sense cremar, per no el permetre quela cont. Lerror es va originar als comunicats del DepartamentdInterior de la Generalitat, a travs de Protecci Civil, i a partirdaqu es va estendre sense crtica a travs dels titulars de diariscom ara El Peridico, lAra, el Diari de Gironao El Punt-Avui.

Darrerament tamb ha estat notcia el cicl Cleopatra, que en

deixar uns 400 litres per metre quadrat en poques hores va cau-sar greus inundacions, una vintena de morts i dany a moltes in-

fraestructures a lilla italiana de Sardenya. Com s habitual enaquests casos, hem escoltat ms dun periodista i comentaristareferir-se a Cleopatra com un fenomen climtic, o fins i tot quei-xant-se de la climatologia. En aquest cas es produiria una dobleconfusi. En primer lloc, un cicl s un fenomen meteorolgic,no climtic. La meteorologia s la cincia que estudia el tempsque fa a curt termini, s a dir, analitza variables com ara la tem-peratura, el vent, la nuvolositat o la pluja a escala de pocs dies,com a molt setmanes, i mira de fer prediccions a aquest nivell.La climatologia, per contra, se centra en la comprensi de les fre-qncies i tendncies daquestes variables a escales molt majors,de milers i milions danys. La climatologia no preveu el tempsque far la setmana vinent a Catalunya, i la meteorologia nomira de predir la temperatura mitjana del planeta daqu 50 anys.Quan ens referim a fenmens concrets com el cicl Cleopatrao

el tif Haiyan(o Yolandasegons els locals) que va afectar les Fi-lipines, cal parlar desdeveniments meteorolgics. En segon lloc,poca gent es queixa realment de la climatologia, la cincia delclima, quan shi refereixen. Segurament es podrien queixar delclima, el mediterrani en el nostre cas, per s ms probable queen realitat estiguin apuntant a les condicions meteorolgiques,que tant poden causar catstrofes com les esmentades, com feranullar un partit de futbol. Evidentment, hi ha connexions entreclima i meteors, de manera que un escalfament global del planetai lemmagatzemament denergia als mars i oceans est tendint aescalfar-ne les aiges i aquestes alimenten fenmens meteorol-gics de ms intensitat.

La mateixa borrasca que va causar Cleopatra va deixar plugesabundants a Catalunya, amb ms de 150 litres per metre quadraten alguns punts de les comarques gironines. La precipitaci va feraugmentar considerablement el volum daigua que flua a travsde rieres i rius com el er, el Dar o el Fluvi. El volum daiguaque circula a travs duna llera en una quantitat de temps deter-minat es defineix com a cabali generalment es mesura en metrescbics per segon. Un diari regional (al qual em referir com LosSitiosper tal de mantenir-ne lanonimat) dedicava un article a lesriuades amb el titular: Les ltimes pluges provoquen importantscrescudes del cabdal del Fluvi. La paraula cabdals correcta encatal, i generalment susa com un adjectiu per remarcar la im-

portncia o eminncia de quelcom. s evident que aquest no sel sentit que es vol donar a la paraula al titular deLos Sitios, quehauria de ser substituda per cabal.

8/13/2019 85-gener-14

10/29

pg. 8


La mort sobtada de

mossn Dami CostalsPer Jaume Bassa Pasqual

Quan jo era petit, mossn Josep Garrido governava la parrquiade orroella. He escrit a conscincia el mot governava perqu

aquell capell d'aspecte greu, recte, sever, ms que pastor d'unramat de cristians semblava governador de tota la gent de la vila,gaireb al mateix nivell que l'alcalde. Era el rector apropiat pera aquells temps de nacionalcatolicisme. Va reconstruir l'interiordel temple, que el "roigs" havien mig destrut, va fer edificar unnou presbiteri, va aixecar altars a les capelles laterals, va aconse-guir que algunes famlies benestants es fessin crrec de bona partdel cost de les obres, i ms enll del que aconseguia d'aquestsparroquians de primera, hi feia arribar les captes de la bacina,que es passejava per davant dels feligresos missa darrere missa.En aquells temps gaireb tothom anava a l'esglsia els diumengesi les festes "de precepte", i els que no complien eren malvistos

com si no fossin addictes al nou rgim.

Aix no vol dir que mossn Josep no s'ocups tamb de l'ni-ma dels seus fidels. Noms faltaria. Les celebracions de les festeseren esplendoroses, i l'any n'era ple, d'un cap a l'altre. Eren "deprecepte" molts dies tals com sant Josep, sant Pere, sant Jaume...amb missa obligatria. Per Setmana Santa la vida es feia recollida,religiosa: tots els nens i totes les nenes amb palmes i palmons elDiumenge de Rams; visites als "monuments" el Dijous Sant, altemple de Sant Gens, a l'Hospital, a les monges; silenci respec-tus el Divendres Sant, res de cinema, teatre ni msica; "matarjueus" el dissabte de Glria, i caramelles; l'esplendor del dia dePasqua de Resurrecci... ot presidit per l'autoritat suprema delsenyor rector. I sant Gens, i santa Caterina, i Nadal... Ja no us dicl'apoteosi de les processons de sant Gens i, sobretot, de Corpus,tot passejant el Santssim pels carrers encatifats de flors! MossnJosep tamb feia present als fidels que calia confessar els pecatsalmenys una vegada l'any i combregar per Pasqua Florida, qui noho fes s'exposava a les penes eternes de l'infern, i molta gent com-plia. s possible que tot plegat fos molt d'aparador, pocs anaven acombregar quan oen missa, no era obligatori...

Els nens i les nenes anvem a catecisme, fiem la primera comu-

ni als set anys i la comuni solemne quan en tenem onze o dot-ze. No hi faltava ning. Encara ara, molts ens coneixem ms perhaver fet junts el catecisme de petits que per haver anat a la ma-

teixa classe a l'escola. El dia de la comuni era aix que ara se'ndiu un xou. Nosaltres estrenvem vestits i sabates, l'altar llua unadecoraci enlluernadora de flors i de ciris, i mossn Josep dei-xava anar un dels seus sermons ms ben recitats, suposo que encastell perqu el catal "no existia". El parlvem sempre, s clar,entre nosaltres, amb el vicari mossn Viver, amb el mateix mos-sn Garrido, per noms en privat. Ara, des de la trona...! Hauriaestat un sacrilegi que un capell hagus parlat en catal des de latrona, i encara ms en presncia del Santssim Sagrament...

La dedicaci del rector envers l'nima dels seus fidels quedavamolt palesa quan feia venir a orroella un pare "missioner" que,de tant en tant, durant uns dies, dirigia una mena d'exercicis es-pirituals a la "funci" del vespre, que solia durar una hora, entre elrosari i el serm. De vegades aquestes prdiques s'adreaven es-pecialment als nens i solien acabar en una gran confessi general,on havem d'abocar els pecats de tota la vida. En tenem tan pocs,

que n'havem d'inventar algun per quedar una mica b.

Sempre m'he recordat d'un d'aquests predicadors, i ho he expli-cat algun cop, em refereixo a mossn Dami Costals. Em semblaque venia del Collell, un santuari amb fama de tenir molt bonssermonaires. Aquell home es va passar una setmana parlant-nosde la glria del cel, de les penes de l'infern, dels santssims sagra-ments, i sobretot de la confessi dels pecats i de la comuni. Pocabroma, qui no estava ben net de pecat que no penss salvar-se,Wi pobre del que anava a combregar amb alguna taca a l'nima,perqu s'exposava a cometre un terrible sacrilegi. El que ms re-cordo d'aquella prdica s una frase horrible que va deixar anar:

- Penseu que un nen, en el mateix moment de combregar en pe-cat mortal, es va tornar negre tot ell!

inc un amic que es va arribar a impressionar tant amb aquellaamenaa que, durant anys, desprs de combregar, es mirava deseguit la pell de les mans, esgarrifat noms de pensar que, perpoca memria o per vergonya, li hagus pogut quedar algun pe-cat "a la recambra" en confessar-se.

Us explico tot aix perqu ara he sabut per casualitat notciesd'aquell sacerdot. Me les ha contades un amic jesuta que s'hapassat mitja vida a missions, a l'ndia, a Bolvia, al xad... Diuque va saber pel provincial del seu orde, d'aix ja fa ms de trentaanys, que un sacerdot fora vell, de nom Dami Costals, haviaestat designat representant del bisbe de Girona a un congrs eu-carstic internacional que es va fer precisament al xad quan ellhi era. I explica que ell mateix el va anar a rebre a l'aeroport, queel primer dia el capell va dormir a casa seva, i que l'endem debon mat el va dur a la seva parrquia a dir missa. I diu que quanaquell bon home va sortir de la sagristia per adrear-se a l'altar,en veure deu o dotze fidels indgenes, tots agenollats, tots negres,se'ls mir astorat, va posar cara de pnic incontrolat, va caureests a terra, i no hi va haver res a fer.

8/13/2019 85-gener-14

11/29

pg. 9


Parlar de cinemaPer Jordi Bellapart

Narcs-Jordi Arag, en el seu prleg del llibre sobre la histria del

cinema a les comarques gironines, Silenci, rodem, del malauratJoaquim Romaguera i Rami, enginyer, periodista i gran impul-sor del moviment cineclubisme, escriu que parlar de la histriadel cinema a Girona s retrocedir al temps de la infantesa, s re-cordar la sorpresa de les primeres projeccions als baixos dunacasa de lArgenteria o en una barraca de la plaa de la Indepen-dncia.

s retornar als anys de ladolescncia, a les cues que havien defer i a les empentes que havien de donar o rebre per entrar a lessessions contnues de lAlbniz, el Gran Via o el Coliseu.

Parlar de cinema s reviure episodis lligats amb la censura, srecordar la repressi religiosa que safegia a la censura oficial. s

retornar a aquest munt de fets i records, lligats a una activitatrecreativa i cultural, i a la prpia histria duna ciutat. ot aixtamb es pot trobar a orroella: fets i records que nosaltres tam-b podrem reconixer i afegir-nhi daltres de propis i exclusiusdaquesta vila.

Parlar de la histria del cinema a orroella tamb ens retorna elrecord de les cues per aconseguir entrades al Cinema Montgr,els que no les tenien reservades dun diumenge per laltre. Els re-cords daquelles sessions que omplien els cinemes fins a dalt elgalliner, a les quals shavien de posar cadires als passadissos, ams a ms de les butaques oficials.

La parada a la finestra del local dAcci Catlica, al sortir de missa

de deu, on cada setmana sexposaven unes fitxes amb la classi-ficaci moral de les pellcules que es projectaven aquell cap desetmana: un 1 i un 2 corresponien a pellcula apta, un 3 la quali-ficava per a (ho poso en castell, tal com estava escrit) mayoresde 18 aos, un 3R era per a mayores con reparos, i un 4 senten-ciava com a gravemente peligrosa.

Parlar de cinema ens transporta a la foscor duna sala on vremacariciar per un moment i per primera vegada la m de la queseria la nostra parella. Parlar de cinema ens pot portar molts re-cords personals i ntims.

Parlar de cinema ens recorda que a orroella funcionaven quatrecinemes i que, quan els espectadors sortien de les corresponents

sessions, el carrer dUll quedava collapsat de gent. Ens recordael passeig que els espectadors solien fer abans danar-sen cap acasa, fent un tomb pels carrers ms cntrics de la vila. Litinerarisempre era el mateix: la volta que componen el carrer dUll, laplaa de la Vila, el carrer Major, el carrer de la Porta Nova i ForaPortal. En grups o colles ms o menys nombroses, anaven fentvoltes per aquests carrers fins cap a les deu de la nit. All shitrobava tothom.

A la darrera poca, parlar de la histria del cinema a orroellas parlar del tancament del Centro i de Can Coll, locals de cine-ma des de comenaments del segle XX. De com infructuosamentes van intentar salvar, per finalment foren enderrocats. s par-lar del Cinema Montgr com lnic local que va sobreviure, enaquells difcils moments de crisi dels cinemes de poble, grciesa lacci valenta i encertada de lAjuntament, que el va comprar.

Parlar de cinema a orroella s constatar com la majoria de po-bles vens shan quedat sense cinema en tant que a orroella encontinuem gaudint. s parlar de la gent de Verges, lEscala, Palsi altres pobles de les rodalies amants del cinema, que els agradaveure les pellcules en el seu format original, i que sn assidus as-sistents a les sessions del Cinema Montgr, el seu cinema de prop.

Parlar de cinema a orroella ens porta el record daquells estudi-ants que a mitjan anys vuitanta anvem a classe en certes depen-dncies de ledifici del Cinema Montgr que shavien adaptat pera classes de batxillerat, a lespera de la construcci dun institut.s parlar daquella promoci destudiants que feien vida durantla setmana en aquell edifici i que el cap de setmana hi torna-ven i omplien les sessions de tarda del cinema veient pellculescom Krate Kid, Gremlins, Loca academia de polica, Los Goonies,En busca del arca perdida, La historia interminable, Admiradorasecreta, Solo en casa, Regreso al futuro, i tantes altres. s parlarde les sessions de les 8 hores de cinema de terror que durant deuanys es varen fer la nit del 31 doctubre i a les quals el jovent assis-tia massivament, fins que les bretolades que shi feien va motivarque es deixessin dorganitzar lany 1996.

Parlar de cinema a orroella s parlar del Cine Club orroellenc,que reb el premi al millor cineclub de Catalunya, atorgat pel De-partament de Cinematografia de la Generalitat, lany 1983, lessessions del qual sorganitzen des de lany 1976.

Parlar de cinema a orroella s constatar com molts ciutadansque gaudeixen duna segona residncia a aquesta vila, a lEstartito a altres poblacions de les rodalies, els caps de setmana o du-rant les seves vacances, vnen a les sessions del Cinema Mont-gr, mentre diuen que ells no van mai al cinema a Barcelona, queprefereixen veure les pellcules al Cinema Montgr de orroella,perqu all hi retroben el sabor i la nostlgia dun ambient en-tranyable.

Per aix i per moltes altres coses, hem de continuar parlant decinema. Perqu ara sinicia una nova etapa de la histria del cine-ma, el cinema digital. A primers dany es podr gaudir al CinemaMontgr daquesta avanada tcnica, sense que els nostlgics esperdin les sessions espordiques que es podran continuar fent enel format clssic de la pellcula de celluloide de 35 mm.

Que a orroella es continu parlant de cinema, voldr dir que tot iel moment difcil que estem travessant i que, per diversos motius,ha suposat una greu baixada dassistncia, els aficionats al cinemaque volem continuar gaudint

daquest sentiment compartiten una sala fosca, lhauremredreada i el Cinema Mont-gr continuar viu. Lespecta-cle no para, la sessi continua,podrem constatar i podremcontinuar parlant de cinemaen una nova etapa i hauremsabut fer all que demana elpersonatge dEl guepard, lanovella de Lampedusa por-tada a la pantalla per Viscon-ti, transferir els records i les

emocions personals al dominidurador de la histria

8/13/2019 85-gener-14

12/29

pg. 10


Record sensenostlgiaPer Josep Fusterinc encara ben guardades dintre els meus records, les imatgesde bona part dels carrers de orroella, oberts per les rasses quesoterrarien les installacions del nou sistema automtic de telefo-nia, que permetria comunicar-nos directament, sense haver depassar per operadora. La data s de bon recordar, doncs les obresvan coincidir amb la nevada del 24 de desembre de 1962.

D'aquests fets, han passat cinquanta anys; Amb tot aquest temps,el canvis que ha sofert el mn han estat enormes; uns dels ms sig-nificatius sn els sistemes de comunicacions. Des de fa uns anys,la implantaci massiva d'ordinadors personals, correu electrnic,telfons intelligents, etc. han condemnat prcticament a desapa-rixer, la telefonia tradicional, el correu postal i consegentment,les postals de Nadal o nadales -motiu principal d'aquest article-que s'enviaven per milions durant les festes de Nadal. s veritatque en aquells anys no eren l'nic mitj per felicitar-nos les festes,per les nadales, eren una cosa especial, entranyable, i feien msNadal. M'agradaria fer d'aquestes quatre lnies, un record espe-cial, per el correu postal i especialment per aquelles nadales, lesdiades que vivim ho fan propici.

Avui dia, se'ns ofereix la possibilitat d'enviar de manera quasiinstantnia a qualsevol lloc del mn, escrits, missatges, nadaleselectrniques, etc. que podem acompanyar amb tot un reguitzellde complements o fotografies fetes al moment per el mateix tel-fon o giny semblant. En un mn marcat per les presses, aquestarapidesa i comoditat, ha propiciat que les nadales de cartolinaenviades per correu postal, quedin obsoletes i perdin quasi totsentit.

No es pot negar que amb el canvi, s'ha guanyat amb moltssimsaspectes, l'econmic, protecci del medi-ambient per l'estalvi depaper, i sobretot amb qualitat, cobertura, continguts, i rapidesa.Per tot t un preu. Les persones, llevat de voler-nos quedar a-llats o desfasats, ens hem d'acostumar a lo que la tecnologia ensimposa. S'accepta de bon grat, si el conjunt dels nous sistemestenen un balan tan positiu com aquests; desprs, s'ha de fer lavaloraci personal, comparar-los i sospesar alguns aspectes mssentimentals que tcnics, que s on hi podrem trobar el preu pa-gat. Un dels collectius que ms ho pot apreciar s el del que hemvist als dos sistemes en plena activitat.

Des de un punt de vista personal, la diferncia ms substancialentre una nadala de nova tecnologia, i una de tradicional escri-ta a ma, s que amb la primera, et trobes davant la fredor dela pantalla d'una mquina reflectint un missatge amb una lletratan perfecta com impersonal; amb l'altre, l'escalfor humana quedesprn l'escriptura feta per la ma de la persona que es vol comu-nicar amb tu; la lletra i la personal manera d'escriure com a part

de la personalitat de cada individu arriba directe, res mecnic oelectrnic s'interposa entre l'un i l'altre; si pot palpar el toc clidd'una manualitat.

A la mateixa sentncia i condemna, est abocat el correu postaldel gnere epistolar, vehicle de comunicaci de la humanitat

durant segles que es limitar a subsistir de manera testimonial;ara, internet, el correu electrnic, les xarxes socials etc., sn lestecnologies que toca utilitzar per comunicar-nos, i s de justciareconixer que sn mitjans de comunicaci magnfics, sempre iquan no ens facin perdre les relacions directes entre les persones.No fa gaires dies, de l'article d'un diari em va quedar gravat a lamemria un pargraf que deia: "Cinc cents amics a Facebook, noes poden comparar amb una abraada".

Malgrat que el preu hagi estat deixar enrere alguns aspectes hu-mans a favor dels tecnolgics, si som capaos de saber-los utilit-zar en la seva justa mesura, el balan ser molt positiu i satisfac-

tori. Per aix, el record que avui dedico a les nadales tradicionals,-les de cartolina, enviades per correu postal-, i en general a totsels antics mitjans de comunicaci, s un record sense nostlgia;per he de reconixer que m'agradaria, que encara no fos l'adu.

raspassant la frontera entre l'entranyable nadala del carter delsanys seixanta i les noves tecnologies, acabo, desitjant-vos a tots-per mitj electrnic-, un VENURS I FELI 2014.

8/13/2019 85-gener-14

13/29

pg. 11


620a Fira de SantAndreuPer Santi Sat

Joan I el Caador, "l'aimador de la gentilesa", humanista, protec-tor de les lletres, la medicina i la msica, mor sobtadament, el 19de maig de 1396, en estranyes circumstncies en una cacera, alsboscos de Foix, mentre residia a orroella de Montgr. Durant

el seu curt regnat, en aquells finals del segle XIV, tingu lloc laprimera Fira de Sant Andreu, que el novembre passat va celebrarla 620a edici anual.

I ho va fer amb activitats ms innovadores i ldiques que lesd'anys anteriors, i amb una Fira en el Record que va arrodonirla revitalitzaci comercial d'aquest aparador cvic i econmic dela vila de orroella, amb el record i la recreaci d'un fet dramticper a tot Catalunya, com va ser l'11 de setembre de 1714.

La mostra comercial tingu lloc al cos central de l'Espai er, am-pliat amb un envelat complementari de 1000 m2. I a l'exterior,davant de l'Espai er, la fira de productors amb carnet de mestre

artes, i la Festa del Cavall, amb mercat i zona comercial eqes-tre. Sense oblidar les 160 parades ms que ompliren el passeig deCatalunya, amb el Mercat de Sant Andreu i la Mostra de vehiclesnous i d'ocasi. I al passeig Vicen Bou, s'hi exposava la maqui-nria agrcola.

En tots es va mantenir, i fins i tot va augmentar, el nivell de pblicde les darreres edicions, cosa que confirma l'atractiu de la pro-moci econmica i comercial de la fira. El tret de sortida va tenirlloc al Museu de la Mediterrnia, amb la celebraci de la XIVJornada cnica de la Poma: Pomatec 2013, organitzada per Afo-cat, que girava al voltant de les tendncies mundials en el mercatde la poma.

Per el que vull destacar s l'aspecte cultural que va tenir la firad'aquest 2013 amb:

- La presentaci del llibre de Rafel Nadal, Quan en diem xam-pany,amb M. eresa Calabs, a l'amfiteatre de l'Espai er.

- La mostra d'entitats, a la plaa de la Vila i a la de Pere Rigau, onel teixit associatiu local va donar a conixer les seves activitatsculturals i associatives.

- Les activitats preparades per als ms petits.

- Les exhibicions eqestres i passejades del pblic, amb ponis, pelpasseig Vicen Bou.

- El XVI Campionat de Catalunya de Coloms de Raa, al localcomercial del passeig de Catalunya, 21, aix com l'entrega dels

premis atorgats.

- El Concurs de Gossos d'Atura, un hbrid del concurs tradicio-nal, i l'especial Border Collie, una modalitat ms internacional,realment molt espectacular, per al pblic.

- El taller de pintura per a infants, a l'Espai er, organitzat per la

Llibreria El Cucut, amb Marta Monta i Joan Riera, illustra-dors.

- Sense oblidar les ballades dels gegants i les sortides del dractorroellenc.

- I molt especialment, com he assenyalat al principi de l'article, laFira en el Record, contrapunt cultural, ldic i divulgatiu d'un fetcabdal de la nostra histria, l'any 1714.

Mitjanant la visita a diferents espais de la vila, vrem poder in-troduir-nos en el context de l'poca, a Catalunya i a l'Empord,que foren camps de batalla d'una de les ms sagnants guerres eu-ropees, la de Successi, originada per la mort de Carles II, sense

successor.

Involucrades les dues grans monarquies absolutistes europe-es, Frana i Castella contra Catalunya, enfrontada al Borb i afavor de l'arxiduc Carles d'ustria, que va comptar inicialmentamb l'ajuda d'ustria, d'Anglaterra i dels holandesos. En heretarl'arxiduc Carles el tron de l'imperi austrohongars, deixaren dedonar suport a Catalunya, que va ser conquerida finalment pelsexrcits francocastellans. La guerra, per tamb la pesta, la pira-teria, la presncia dels teros francesos i castellans a les nostrescases de pobles, viles i ciutats, aix com la prdua de llibertats queseguiren al 1714, foren realment calamitoses.

I d'aquest 1714 se'n va portar a terme, a orroella de Montgr,una recreaci histrica d'una batalla a la plaa de la Muralla, ila d'un campament dels Miquelets al claustre del convent delsAgustins.

A la plaa de la Muralla, hi vrem poder contemplar dues for-macions, totes dues de l'exrcit catal. L'una de Miquelets, ambel seu uniforme tpic i els seus fusells de crrega de plvora i balacilndrica, introduts pel propi can, el percussor, la pedra fo-guera, l'explosi, i amb molt poca precisi. El llarg temps que re-presentava cada nova recrrega, obligava que s'arribs finalmenta una lluita cos a cos.

L'altra formaci, concretament d'hssars, tamb de l'exrcit cata-

l, que per falta de cavalls lluitaven com a formaci de peu, dis-posaven d'uns fusells semblants als descrits, i tamb d'un can,amb tecnologia similar a l'explicada anteriorment en referir-meals fusells.

La recreaci, contemplada i observada pel pblic, que, separat delteric camp de batalla sota muralla, va seguir les explicacions delcap, aix com el seu desenvolupament, el cos a cos i el triomf delsMiquelets, una de les formacions en la simulada batalla, que cul-min el seu triomf amb la conquesta del can, fins aquell momentpropietat dels hssars.

Acabar aquest article amb un desig que s una pregria: "Que

mai ms es tornin a repetir els fets d'aquell 1714, que en aquesta620a Fira de Sant Andreu a orroella de Montgr es varen reme-morar!"

8/13/2019 85-gener-14

14/29

pg. 12


Conversa ambMarcel Fit,escriptor (II)Per Norbert Botella i Ventura

La teva novella t ideologia, especialment quan recordes quehi havia tres baluards militars que apuntaven Barcelona peresclafar-la si molt convenia: la Ciutadella, Drassanes i Mont-

juc, per no entres a explicar les reaccions collectives, perexemple, amb les bullangues i les cremes de convents en el con-text dun clima de tensi.

S, s cert, per sobretot el que volia, i he tingut molta cura enaix, era documentar molt b tot el que explicava. s a dir, res delque explico a la novella s fals, tot est documentat. Aleshores lanovella no s res ms que una visualitzaci plausible dall que vasucceir sota la perspectiva de la gent innocent, que no manava,que noms treballava i molt-, i que amb prou feines podia tirarendavant.

Aquesta novella ha servit per posar a labast del gran pblic lafigura del comte dEspanya, i per veure diferent la Barcelonaemmurallada.

Home, se nhavia parlat molt poc, del comte dEspanya, Po Baro-ja nhavia escrit alguna cosa, i lavi del Sagarra tamb; per vaja,en catal, no gaire ms. I pel que fa a Barcelona, s que he volgutque els lectors entressin dins de latmosfera de lpoca. Aix quiha llegit la novella, quan passi pel carrer de la Squia sabr a qudeu el seu nom, i quan passi pel carrer Ferran tamb.

Ostres, saps que jo no havia associat mai el carrer Ferran deBarcelona amb Ferran set.

Doncs s aix, i el que s tan escandals com incomprensible s

que Barcelona tingui en el nomencltor noms de persones queens han fet objectivament mal, per exemple, Espartero, el duc dela Victria, aquest home va bombardejar Barcelona i fou el quedigu que Barcelona, pel b dEspanya, havia de ser bombardeja-da cada cinquanta anys.

El que mha agradat molt a la teva novella s com expliquesel que determinava que un pags acabs en un bndol de laguerra.

Sovint era per menjar, pels dos, tres, quatre rals diaris, i pelsdiners de lallistament. Era pura gana, perqu la gent vivia en lamisria. Pensa que Espanya estava a la vora de la fallida, ja noarribaven els diners dAmrica.

Els personatges de la teva novella eren titelles del seu tempsvitalment, socioeconmicament. Potser lnica llibertat que

tenia el protagonista era la descriure les seves memries.

I tant. Era ben b aix.

Parlem deHistries de vetllador. A mi mhan agradat molts-sim tots els relats, s un homenatge al teu poble i a la gent delpoble. I les histries tenen una profunditat inesgotable.

Grcies, la majoria de les persones que hi apareixen sn reals,amb la distorsi literria. Ha estat una sort poder viure all.

A El darrer raiescenifiques la baixada de troncs pel riu.

S, jo he conegut els raiers i nhe parlat molt amb ells. Cada riu de-mana la seva tcnica de baixar els troncs, els raiers de Catalunyasn diferents dels del nord dEuropa o els del riu ajo pel que fa ala tcnica, per no pas pel que fa a lesperit. Era una feina perillo-sa, un ofici, per amb ple contacte amb la natura.

Hi ha alguna cosa dpica hemingwaiana en els teus contes,perqu sn ssers que confien en la vida, confien en la natura,en la majestuositat de la natura. I daix sen deriva una poti-ca en la forma de viure.

Pot ser aix que tu dius. Els personatges que narro tenen un cap-teniment ben peculiar, per exemple, el Cama, amb els seus tre-sors, el ms important dels quals era la llibertat personal.

Hi ha una ntima connexi entre Histries de Vetlladori la pri-mera part de El canoner del rai, el teu llibre de poemes. Elsdos llibres estan escrits sota una mateixa vibraci, el tema delqual podria ser aquest: la vida de deb passa a la natura; elmisteri, la mgia, la bellesa, el risc, el sentit de la vida, tot aixes troba a la natura.

Home, dit aix, s que s veritat. Jo formo part del context naturalde Coll de Narg, tot i que part de la meva obra s novella deciutat.

Hi ha un allegat a leutansia activa en la histria del Cama.

S, i s que en el meu poble, quan un padr deia que ja no em pucvaldre, els familiars es posaven a tremolar, perqu alguns aca-baven conscientment amb la seva vida, vaja, es sucidaven. I hofeien deixant-tho tot lligat i ben lligat. No cal anar al Narajama,al Jap, per constatar aquesta tradici.

En el llibre de poemes, a la primera part, utilitzes composici-ons populars. A mi sn les que ms mhan agradat: sn poemeshonestos, plens de bellssimes intucions, amb un ritme popu-lar molt assimilat.

S, em van sortir aix; en canvi, a la segona part el ritme i els temes

sn ben diferents.S, sn com la cara i la creu. La primera part s dirna, snles forces benefactores; i la segona, la nocturna, les forces msfosques de la terra i de lsser hum.

s probable que sigui com dius tu, per s que has de saber queviure i estudiar a Coll de Narg sota el franquisme era una cosahorrorosa, tristssima, penosssima.

Ens queda encara parlar de dos llibres teus (Un seient a la Llot-jadel 2004 i El cim dels espadats del 2008), per no tenim mstemps. Et convido a parlar-ne un altre dia.

I tant, ser un plaer.

Grcies, escriptor!

8/13/2019 85-gener-14

15/29

pg. 13


Viure amb salut ientendre la malaltiaPer Ton Gallart Figueras

La font de tota vida s l'amor. La natura i tot el que en forma part(inclosos nosaltres) s manifestaci fsica d'aquest amor.

Som natura i som amor. Quan ens allunyem del que som, perdemenergia i acabem emmalaltint.

Si entenem que l'origen de tota malaltia i de tot desequilibri, tantfsic com mental, s la separaci, podem entendre que la salut espot recuperar quan tornem a apropar-nos al que som.

Com la lmpada que per fer llum necessita estar endollada alcorrent, semblant passa en nosaltres. ot en aquest mn est re-git per camps elctrics i magntics. amb nosaltres som campselectromagntics, i ens carreguem d'energia quan ens connectemconscientment a les nostres fonts: natura i amor.

Si fem un reps de la vida diria quotidiana, ens adonarem quevivim molt tancats en edificis (casa, treball), que passem molteshores davant pantalles (televisi, ordinadors), envoltats d'aparells

elctrics i magntics, i amb una alimentaci en gran part desna-turalitzada. amb estem molt tancats en nosaltres mateixos, enla nostra feina i les nostres histries. Ens sentim condicionats peltemps, per un futur que ens estressa i angoixa, per un passat quetenyeix els nostres pensaments, les nostres emocions, i la relaciamb els altres i l'entorn.

ot aix afecta la nostra vitalitat en veure's afectat el nostre campelectromagntic, que es torna dbil i pobre d'energia.

Reconnectar-nos al que som ens retorna l'equilibri, la salut i lavida.

Quan sabem de cultures i persones que viuen molts anys, o te-

rpies que ens poden ajudar, tendim a fixar-nos noms en algun

aspecte (per exemple, l'alimentaci). Si no tenim en compte totel conjunt de vida, s molt possible que la realitat no sigui el quesembla.

El meu treball d'ajuda i acompanyamentcontempla la persona enla seva totalitat i en unitat amb tot el que l'envolta, de maneraque no hi ha separaci entre les parts que conformen el ser dela persona: part fsica, part mental-emocional, i l'esperit que hiviu. Crec que cal treballar totes les parts i que no importa per oncomencem, ja que com a unitat que som, en treballar una part,despertem la conscincia de les altres.

Entenc que tampoc hi ha separaci "real" entre la persona, elsaltres i el mn que l'envolta. reballo molt amb el que anomeno"terpia dels miralls", que ve a dir que tot el que s en mi es mani-festa a fora, en els altres i les circumstncies.

Resumint: "Si jo estic b, tu ests b." El que veig en els altres nos ms que el meu propi mirall que va canviant en tant que jovaig canviant.

En la prctica, qu s el que ens ajuda en cada una d'aquestesparts que conformen la nostra persona?

En el pla fsic

Ens ajuda el contacte amb la natura: sol, aire, aigua, terra, plantes,animals...

Com un bra que no pot viure separat del cos i tenir vida prpia,nosaltres tampoc podem viure separats de la natura que en sompart.

Necessitem caminar, moure'ns o que ens moguin si no podem,per activar tot el sistema del nostre organisme i evitar estanca-ments.

Quant a l'alimentaci, la natura ens dna els aliments complets i

equilibrats. s quan els desnaturalitzem que perden els seu equi-libri que afecta tamb el nostre.

8/13/2019 85-gener-14

16/29

pg. 14


A l'aguaitdel nostrepatrimoni

La Torroella d'abansi la d'ara

Per aix, "cm ms naturals i enters els aliments, millor". Ambel processament (refinaci, conservaci, transformacions qumi-ques, additius, cocci), perden propietats i molts nutrients neces-saris per al nostre equilibri.

Saludablesuna dieta basada principalment d'aliments vegetals

i en gran part crua. Amanides variades amb molta fulla verda,fruita, fruits secs, llavors. amb processats de manera naturalsense cocci (alhora que els fem ms digestius): germinats, olispremsats en fred, activats, deshidratats.

Pel que fa als cereals i les farines, sn preferibles els integrals(complets en nutrients i rics en fibra) als refinats (mancats de fi-bra, minerals i altres nutrients).

Caldria evitar o moderar el consum d'aliments desnaturalitzats,massa processats, i amb additius. Cal destacar el sucre blanc, elsgreixos vegetals hidrogenats i les margarines, l'excs de sal refina-

da, els olis refinats i els fregits, els menjars preparats "rpids", elsembotits i altres derivats de les carns, l'abs de lctics, de farinesrefinades, begudes edulcorades, etc.

El problema s l'excs d'aquests aliments i la regularitat en el seuconsum, ja que sobrecarreguen els rgans de desintoxicaci: fetgei ronyons. Un organisme intoxicat es converteix en un terrenycid i pobre en oxigen, que atrau microorganismes patgens (vi-rus, bacteris, parsits, fongs). ot plegat s un desgast d'energia,que repercuteix en una baixada de defenses i una predisposicia trastorns i malalties.

En el pla mental-emocional

Senzillament, "els pensaments sn ordres".

Si entenem aix, ho hem ents tot. Creem la vida amb els pensa-ments, que es tradueixen i prenen forma en les nostres emocionsi actituds davant la vida.

Aprendre a conduir la ment en comptes que la ment ens dominis el ms important que podem aprendre per crear conscient-ment la vida que volem per nosaltres, per als altres i per al mn.

Per tant, "centra't en el que vols, i no en el que no vols", perqu

l'energia segueix al pensament.

El secret est a aprendre a viure el moment present i estar atents afer sempre el que ens fa sentir millor i ens dna pau.

De ben segur, que el dia que sapiguem interioritzar en nosaltresaquesta conscincia d'unitat, estalviarem molts esforos i ener-gia, i tamb diners en alimentaci i salut. I el que s ms impor-tant, evitarem molt dolor i patiment. Si en la nostra vida hi hapau i felicitat, s el que farem arribar i donarem.

De fet, som aqu per aprendre a ser felios!

8/13/2019 85-gener-14

17/29

pg. 15


Les dades del'Europa de l'xitPer Xavier Ferrer

ot i la crisi que estem patint, no hem de caure en el des-

nim perqu a la UE gaudim d'uns estndards de qualitat de

vida envejables, si els comparem amb la resta del mn.

Amb noms el 7% de la poblaci mundial, l'rea de la Uni

Europea genera una riquesa que representa el voltant del

25% del que produeix la resta del mn. Per el que encara

ressalta ms s que amb aquest 7% de la poblaci mundial,

dediquem a despesa social, a l'estat del benestar, el 50% del

total que s'hi dedica en el mn. Aquesta xifra s espectacu-

lar, tant pel que representa per a la ciutadania europea, com

pel poc que hi destinen molts del estats del mn, amb el

93% de la poblaci mundial. D'aquestes xifres se'n deriven

una srie de reflexions, com:

1) Que la poblaci europea cada vegada s ms petita res-

pecte de la poblaci mundial i, a ms, si entrem a analit-

zar-ne la demografia, veurem que la pirmide d'edat cada

vegada est ms carregada per la banda dels de ms edat.

Alguna cosa s'haur de fer per canviar la dinmica pobla-

cional europea.

2) Una altra reflexi s que, tot i la crisi, la Uni Europea

s el mercat interior ms gran de mn pel que fa a riquesa,

amb un PIB agregat fins i tot ms gran que el dels EUA, que

representa la quarta part de la riquesa mundial, que no est

gens malament.

3) Ja sabem que l'estat del benestar es basa en la despesa so-

cial que, prviament, han aportat els ciutadans i les empre-ses via impostos, per cal dir que aquesta solidaritat neix i

creix a Europa, i ara s el mirall per a molts altres estats. El

que cal ara s preservar-lo i mantenir-lo. Per, que el que es

gasta a la UE en educaci, sanitat, seguretat, pensions, etc.,

sigui la mateixa xifra que el que hi dedica la resta del mn,

demostra que a Europa s'ha optat per la solidaritat i a bona

part del mn encara s'ho estant plantejant, o b, en alguns

indrets, la pobresa els ho impedeix.

4) Naturalment, per a la ciutadania europea la proporcide les xifres detallades hauria de ser una satisfacci, per

sovint no se n's conscient, perqu sol passar que el que ja

es t, sembla que no representa cap esfor i que no ens ho

trauran mai, per no s aix i cal preservar-ho, cal veure si

aix es sostenible, amb una poblaci que envelleix, amb un

atur juvenil molt significatiu, que fa que els anys de cotitza-

ci es vagin reduint i, per contra, les despeses en atur i en

pensions cada vegada sn ms elevades.

5) I, per altra part, a la resta del mn, comenant pels estatsdesenvolupats, per tamb a poc a poc els emergents i els

que estan en vies de desenvolupament, s'hauria de canviar

la dinmica i invertir ms en despesa social, que vol dir

generar benestar per a la ciutadania.

Sigui com sigui, aquesta s la realitat actual i les dades i la

qualitat de vida que, tot i la crisi, gaudeix la ciutadania eu-

ropea, reforcen la idea que ning se'n vol anar i molts sn

els que en volen formar part o, si ms no, fan mans i mne-

gues per ser-hi. I s que bona part del mn veuen Europamolt millor del que la veiem nosaltres mateixos.

8/13/2019 85-gener-14

18/29

pg. 16


"Parads terrenal"

orroella de Montgr (1984)

Aquarella

50 x 35 cm

Collecci Josep Fuster

No cal dir que Joan Fuster era un home vital, polifa-ctic i de gran enginy. Per aquest motiu, no s inslitque el crids l'atenci un artista com El Bosch, l'obradel qual ultrapassa els lmits de la imaginaci. Aques-ta aquarella de Fuster, Parads terrenal, t un referenttemtic clar amb l'obra del pintor flamenc Els jar-dins de les delcies. En el portic esquerre del trptictamb est representat el jard de l'Edn. Gaireb haposat els mateixos elements: les dues roques, Adami Eva, l'arbre de la vida, la serp i tota una srie d'ani-mals i insectes que apunten a la iconografia malficade qualsevol bestiari medieval al qual El Bosch eraun fervent seguidor. No obstant aix, el context de

les dues obres s totalment diferent. Joan Fuster notenia cap intenci moralitzant quan va executar-la,ni tan sols va disposar les seves animlies en petiteslluites violentes com a representaci del mal, semprepresent i temptador al parads d'Adam i Eva. AquestParads terrenalsimplement evoca l'excs d'invenci icreativitat que tenia la personalitat de Fuster.

D'aquesta acutat va sorgir uns dels estils ms particulars d'aquest artista que s l'estrambotisme. Es tractava de situar un o diversosobjectes dispars dintre d'un paisatge idllic, subliminal, sense elements superflus, creant tot plegat una situaci absurda sense sentit iprocurant que tot el conjunt fos harmnic. En aquest cas, ha triat dues roques asimtriques i les ha situat a un lloc imaginari i perfecte,com s aquesta platja on veiem a l'horitz les illes Medes i el cap de Begur. La irracionalitat ve determinada per la disposici dels quemanifesten ser els protagonistes del pecat original. Aix doncs, sembla que Eva no ofereix la poma al pensatiu Adam, sin que msaviat ha caigut literalment de l'arbre del b i del mal, segurament pel seu enorme pes. La serp maligna no sabem si fuig o s'amaga entreles roques, un pop viatja en globus pel cel mentre que una mena de robot ho ha fet a travs del temps.

D'altra banda, Fuster difereix del Bosc en la sensaci d'ordre dins del caos, en la importncia de la composici que no distingeix, sa dir, el fons de l'aquarella passa del cel a l'aigua, i de l'aigua a la sorra de la platja fins al nostre lloc d'espectador de forma quasi im-perceptible. L'harmonia no queda trencada perqu ha collocat estratgicament les dues roques i ha donat estabilitat a l'obra creantun suau horitz. Els animalots no s'escampen pel paper fent enrenou, sin que estan situats estudiadament per parelles coordinades,o mirant cap al mateix punt, o formen ordenades corbes amb el cos, el cap o les antenes.

Per ltim, Parads terrenalrecorda tamb Dal, en la manera de recrear un fons o espai fsic real d'on sorgeix un histria imaginativa,i on les ombres dels elements inventats reafirmen la veracitat d'aquest somni. No obstant aix, des del meu punt de vista no s unaobra completament surrealista sin estrambtica, ms estranya que excntrica. Joan Fuster ha deixat lliure la seva imaginaci i haimpregnat la seva aquarella de colors suaus i alegres, tractant la llum amb el mateix blanc de la lmina de forma extraordinria. Els

personatges absurds han estat fets de manera exquisida, recordant sempre que a la vida, com en la producci de Fuster, el menys im-portant s el significat, el millor s viure-la intensament.

Torroella,espai d'artPer Sofa Borrego i Moreno

8/13/2019 85-gener-14

19/29

pg. 17


QUI NO SAP ESCRIURE EN CATAL?

Es va publicar a Emporion cada mes, de lagost del 2010 al

juny del 2013.

CATAL. EXERCICIS I CONSULTES

Sest publicant cada mes a Emporion des del juliol del 2013.

Catal. exercicisi consultesPer Jaume Bassa Pasqual

Exercici 7

raduu al catal:

No tengo nada.

No tienes billetes de cinco euros?

Billetes de cinco? No tengo muchos.

Hay que tener paciencia.

Paciencia? No tengo nada.

No tengo nada de paciencia.

engo bastantes amigos.

Hoy tienes que ir a Figueras. ienes que ir.

Has visto esto? Lo has visto?

CONSULA

Quin s ls en femen i en plural de: prou, massa, fora, gaire,

bastant?

RESPOSA

Prou Massa Fora

No tenen forma femenina ni plural:

No tenimprouvi. No tenim proupeixos. No tenim proupo-

mes.

enim massavi. enim massapeixos. enim massapomes.

enim foravi. enim fora peixos. enim forapomes.

Gaire

No t forma femenina per t plural:

No hi haviagairegent. No hi havia gairesnens. No hi havia gai-

resnenes.

Bastant

Encara que tradicionalment no sescrivien les formes femenines,

ara saccepten tant en singular com en plural:Hi havia bastantpblic, bastantagent, bastantsnois i bastan-

tesnoies.

Recomanaci

Quan en castell es diu no haba muchagente.

s ms catal genu dir: no hi havia gaire gent, no pas no hi

havia moltagent.

Quan en castell es diu no haba demasiadagente.

s ms catal genu dir: no hi havia gaire gent, no pas no hi

havia massagent

(no nhi havia massavol dir que no nhi havia en excs).

Soluci a lExercici 7:

No tinc res.

No tens bitllets de cinc euros?

Bitllets de cinc? No en tinc gaires.

Sha de tenir pacincia.

Pacincia? No en tinc gens.

No tinc gens de pacincia.inc bastants amics (tamb : tinc fora amics).

Avui has danar a Figueres. Hi has danar.

Has vist aix? Ho has vist?

8/13/2019 85-gener-14

20/29

pg. 18


La cuina de la

CatrinaPer Caterina Bosch

Calamars, spia

i closses a la carbonara

Per a 4 persones

Ingredients:

1 kg. Spia gruixuda

250 gr. Calamar gruixut

1 kg. Closses

250 gr. Bacon

3 rovells d'ou

Formatge ratllat

Julivert picat Oli i sal

Preparaci:

Posarem la spia i el calamar al congelador (per poder-ho tallarmillor). Quan estigui una mica congelat ho tallarem molt fi a tirescom si fossin tallarines (les potes es poden guardar per fer un ar-rs). Courem les closses al vapor i les reservarem sense la clova.

Passarem per la paella amb una mica d'oli la spia i el calamar. Hodeixarem coure amb una mica d'aigua i ho reservarem tamb. En

el mateix oli hi passarem el bacon; hi posem les closses, la spiai el calamar, li donem unes voltes tot junt i, fora del foc, hi posemels ous, el formatge i el julivert. ot molt ben remenat i ho servim.

Arrs a la cassola

Per a 4 persones

Ingredients: 200 gr. Costella de porc

200 gr. Salsitxes

300 gr. Spia

300 gr. Gambes

300 gr. Escamarlans

100 gr. Cranc

Sal, oli i aigua

Ceba, tomata, pebrot vermell i verd.

400 gr. Arrs

Preparaci:

Daureu tot el marisc i reserveu-lo.

Daureu la costella i les salsitxes i tamb reserveu-ho. Coeu unamica la spia fins que perdi la seva aigua, poseu-hi tamb la melsai feu-hi unes voltes. Juntament amb aix daureu la ceba, segui-dament el pebrot i la tomata. Quan est tot confitat, ajunteu alsofregit tot el que hem reservat amb una mica d'aigua. Deixeu-hocoure tot junt fins que s'acabi tota l'aigua. Poseu l'arrs que esdori, seguidament aigua i deixeu-lo coure, que no quedi sec; alcontrari, ha de quedar bastant sucs.

8/13/2019 85-gener-14

21/29

pg. 19


Mots en creuPer Joaquim Lloret

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es fa responsa-ble del contingut dels escrits publicats que, en

tot cas, exposen el pensament de lautor.

NM. 14

Horitzontals. 1. Legislacions. 2. Aixafa la fruita per treure elsuc. Babau i sense cap. 3.UG sense uni. Profeta menor. Nocultivat. 4.Arrel bona amb oca. Pressentir. 5.Xopo completa-ment. Es comena de veure Israel. 6. Altura del so. Mano solsal centre. Pronom 51. Gos. 7.Pota del cotxe. Oraci intercala-da. 8.Estupefacte. Patacada una sola vegada amb una mesura de

3 litres. 9.Muller de Jacob. Aquest volava amb ales de cera. Norespon a lenquesta. 10.Pati amb prtics. regui les escames delpeix fregant de linrevs.

Verticals. 1.Sobirania. Estri de vol. 2.Esgarrifat. 3.En un gapees menja les vocals. Aliment. Boscdoms den Sharif. 4. Planeta solar.Mig dimetre. Iode. 5. Mercena-ri de lexrcit. 6. Estimem: aix sia.Aqu, a Burriana. 7. Carboni. Bene-fici. 8.Piano sense cap ni peus. Em-prin. Sol egipci. 9.Complir ordres.Cubicatge del motor. Cent. 10. Re-

lats. 11.Operaci aritmtica de Santoms. Rasps i

8/13/2019 85-gener-14

22/29

pg. 20


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

Inevitablement, el CINEMA MONGR est a puntdentrar a lpoca digital. A linici de lany tindrem enfuncionament un equip de projecci en aquest for-mat.

Aix suposa una inversi molt important que estprevist de ser sufragada en un 50 % pel Cine Cluborroellenc i en laltre 50% per lAjuntament.

En els darrers mesos, segurament que per diferents motius, es constata una baixada dassistnciadespectadors a les sessions de cinema, que es tradueix en prdues significatives cada setmana.

Si continua aquesta lnia descendent, pot arribar a ser inviable la continutat daquesta activitatgestionada pel Cine Club orroellenc.orroella es pot quedar sense cinema.

La imposici de fer front a noves despeses, com s la declaraci de lIVA, agreuja aquesta situ-aci. Fins ara, com a entitat sense nim de lucre, exempts.

Durant quasi 30 anys, el Cinema Montgr, gestionat primer pel Patronat Municipal i en els dar-rers 10 anys pel Cine Club orroellenc, ha funcionat amb notable xit.

La seva continutat s possible i depn de nosaltres.

S MOL SENZILL:

ANEM AL CINEMA

ORNEM A ANAR AL CINEMA

CONINUEM ANAN AL CINEMA

La Junta del Cine Club orroellenc

8/13/2019 85-gener-14

23/29

pg. 21


8/13/2019 85-gener-14

24/29

pg. 22


8/13/2019 85-gener-14

25/29

pg. 23


8/13/2019 85-gener-14

26/29

pg. 24


8/13/2019 85-gener-14

27/29

pg. 25


8/13/2019 85-gener-14

28/29

pg. 26


Pellcula del mes:

PACTO DE SILENCIO

8/13/2019 85-gener-14

29/29

Medalla del Montgr

2008

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric orrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Sofia Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric orrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- Secretari

Plcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy --Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

85-gener-14

Documents

Transcript of 85-gener-14