73-gener-13

7/29/2019 73-gener-13

1/19

Peridic digital - nm. 73 -gener- 2013 - Tercera poca

7/29/2019 73-gener-13

2/19

Emporionnm. 73 gEnEr 2013 pg. 2

sumari

Editorial

Notcies

Quinosapescriureencatal?(30)

Montgr

Memriesduntorroellenc

Lafacturadelafractura

RecordantSibiuda(1375?-1436),elreferentcataldeMontaigne

Lamevavianosabiaparlarencastell

CalendariMaia?

Elperiodismedetrinxeres

Memriadelagentde

Torroella

AEuropalacrisitambspoltica

Alaguaitdelnostrepatri-moni

LacuinadelaCatrina

Poemesdarreudelmn

Motsencreu

Cinemaiespecta-

cles

EditorialCarta oberta als Tres Reis

Puntual com cada any, el dia 5 de gener arriba al nostre municipi la cavalcada del Tres ReisMags dOrient. Tornem a veure reectida a la mirada dels inants, aquella alegria i illusi pr-pies noms dun esperit innocent.

Amb un estat dnim predisposat, i la illusi duna criatura, hem deixat lliure de vol la nostreimaginaci i ens hem atrevit a escriure aquesta carta a SS MM els Tres Reis Mags de lOrient.

En temps dicils, de mancances i retallades, som prou agosarats per demanar, i demanarmolt. Demanarem unes utopies, que malauradament noms poden ser escoltades peraquests entranyables personatges

Naturalment, som conscients que caldria molt ms que un miracle per portar-ho a terme,per la illusi s lliure i alleugereix lnima.Tal vegada si la carta arriba a dest... Qui sap...

7/29/2019 73-gener-13

3/19


Santi Sat. A lltima Assemblea GeneraldEmporion, el nostre company Santi Satva maniestar la seva intenci de deixar elConsell de Redacci i la secci de Notcies, sib estava disposat a seguir-les escrivint nsal gener del 2013, i desprs collaborar ambarticles de orma habitual.

Lamentablement, no ha pogut complir ambel seu comproms a causa dun accident queva patir a nals de novembre, per sort lleu,per que li ha impedit descriure les Notciesde desembre.

El Consell de Redacci desitja al nostrecompany una bona recuperaci, mentre apresent als lectors, si s que cal, la immensatasca que ha desenvolupat Santi Sat a Em-porion des de lany 2006, com a webmaster,cap de redacci, i captador i redactor de Not-cies,Els lectors recordaran sens dubte la sevapresncia a molts actes locals, prenent notesi ent otograes. El nostre millor homenatges el comproms decontinuar ent dEmpori-on una bona revista de Torroella, i cada copmillor si ens s possible.

Vicen Fiol. Va ser ats durgncia al True-ta per un problema de rec sanguini; ara estroba recuperat, i ser sotms a intervenciquirrgica un dia del mes de gener. Recor-dem que Vicen Fiol, Montserrat Blai i JoanSurroca i Sens varen ser membres del Consell

de Redacci en comenar la tercera pocadEmporion (2006).

Renovaci del Consell de Redacci. Perajudar al reorament i renovaci del Consellde Redacci, shi incorporaranSoa Borregoi Josep Fuster.

NOTCIES DE TORROELLA

619 Fira de Sant Andreu

Amb un temps red, que va dur temperatu-res mnimes a tot Catalunya i cobr de neu lesmuntanyes i pistes desqu, eldissabte dia 1de desembreva comenar a Torroella la Firade Sant Andreu, sota un sol esplndid, des-prs duns dies de pluja i tramuntana orta.

Primer dia de Fira, dissabte 1. La inaugu-raci va tenir lloc a lEspai Ter. Hi varen erparlaments el president de la Cambra de Co-mer de Girona, que va posar aquesta entitat

a disposici dels empresaris, el vicepresidentde la Diputaci Xavier Soy, que va destacar lavoluntat comercial duna vila que ha aconse-guit que la Fira assols ja el nmero 619, totesperant la 620, i lalcalde Jordi Cordn.

Activitat comercial. Malgrat la crisi, 250expositors varen ser presents a lespai co-mercial, 60 al recinte polivalent i uns 200 alexterior. A lEspai Ter hi havia lexposicidagricultura, la ra dartesans; davant, la rade cavalls i carruatges; al passeig Vicen Bouse centralitz la mostra de maquinria agr-cola; i al passeig de Catalunya el mercat deSant Andreu i la mostra de vehicles nous i

docasi. Les places de la Vila i Pere Rigau es-taven destinades a la mostra dentitats.

La Fira en el record.En la seva dotzena edi-ci, es va er una immersi n el mn del co-mer i dels ocis que hem tingut a Torroella:

la impremta Casadevall, la conteria Batlle, lapelleteria de ca lAgust, la sastreria Andreu,el boter, el orner, el cisteller.

Altres actes. Es va celebrar lExpol 2012, itrobada dassociacions latliques gironines.Exposici de otograa a lHospital. Concertde Fira al Cine Petit amb la coral Anselm Vio-

la, i corals dOlot i de Sta. Cristina dAro. Lec-tures de textos organitzats per les Xibequesdel Cau. Exhibicions eqestres i passejadesamb ponis, espectacles de doma. Campionatde Catalunya de coloms de raa. Tallers inan-tils. Gimnstica, ...

Dreta!, dreta!,... jau!... amb oques. Alvespre, va ser sorprenent lexhibici de JordiMuxach, que amb el seu gos va er entrar alcorral mitja dotzena doques molt tossudes,en va separar una de colla, les va er pujar alcami,... i acabat, ora deprograma, se li vanescapar volant... per les va recuperar.

Segon dia de Fira, diumenge 2. Va con-

tinuar la mostra comercial amb lExposicide tractors antics, el Concurs de sopes, i lesmateixes exhibicions del primer dia, amb al-tres actes estius: Cercavila pels grallers, ge-gants, capgrossos i xatis, a ms dexhibicionsdiverses: gimnstiques, tallers inantils, etc.

Concurs de Gossos dAtura.Aquest concurstan tradicional, un dels ms importants deCatalunya, es va er al mat, al camp del MasSols, amb la participaci dels millors pas-tors. Aquest any presentava un nou ormat,hbrid entre el concurs tradicional i lespecialBorder Collie, ms internacional. El vencedorva ser Miquel Adrover, amb en Xusco, queamb 79 punts va quedar al davant dHilari,

amb en Whitney (63). El tercer va ser lestarti-denc Jordi Muxach, amb en Ness (59).

Repercussi de la Fira. A causa dels die-rents actors avorables, els atractius tandiversos, la publicitat, el bon temps, la Fira

Notcies

7/29/2019 73-gener-13

4/19


denguany va ser qualicada per lorganitza-ci com a una de les ms multitudinries delsdarrers anys. El nombre de visitants acilitatpels organitzadors s remunta ns als 45.000.Dels canvis daquest any sha destacat moltavorablement laugment de places dapar-cament respecte daltres edicions.

Inauguraci del pessebre al Museu de laMediterrnia.Eldissabte dia 1es va inau-gurar el pessebre que ha construt, un any

ms, en Josep Mir, amb diversos collabora-dors. El Castell presidia el magnc pessebremonumental, i situava el Naixement i lesgures en un paisatge que representa unapart del nostre Baix Ter. A lacte dinauguracivaren parlar Antoni Roviras, lautor Josep Miri lalcalde de la vila.

Concert de auta i piano.Es va er eldiu-menge 2 al vespre, al Cine Petit (JoventutsMusicals).

Uni de pagesos.El dilluns 3 va tenir llocuna Xerrada a les Aules del Museu de la Me-diterrnia.

Nit del Drac.Eldissabte 8es va er a la carpade la Fira, al costat de lEspai Ter. Concert pernanar la gura del Drac, amb Uaha-Mind,The Gap, La Gira-Sol, organitzat pels amicsdels Gegants i dels Capgrossos, Ducs del Foci Grallers del Montgr. Unes 500 personeses van apropar a aquest esdeveniment que

ja sha convertit en una activitat tradicionalvinculat als dies desprs de la Fira de SantAndreu.

Poltica municipal. ERC i COET insten elgrup de govern a er ora el regidor del PP.

Festa de Santa Llcia.Eldijous 13es va erel Taller de Nadal a la Biblioteca Pere Blasi.

Moci contra la llei Wert. Al ple del dia13 es va aprovar per unanimitat. El regidordel PP no hi va ser.

El ons mar de les Illes Medes i el Mont-gr.Eldivendres 14van tenir lloc al Museude la Mediterrnia les II Jornades Recerca iTerritori: quatre dcades de recerca per a laconservaci de lentorn de Torroella de Mont-gr.

Presentaci de La Costa Brava, llibre de

Jordi Puig Es va er a la Llibreria Cucut eldi-vendres 14, a crrec de Jordi Falgs. Unes 50persones van omplir la botiga per gaudir deles otograes que recull ledici impresa. Estracta dunes srie dimatges emblemtiquesduna Costa Brava naturalitzada i solitria,com est gaireb la major part de lany.

Torneig Juvenil dEscacs.Va tenir lloc la tar-da deldissabte 15a casa Pastors.IX Talaia del Ter.Eldiumenge 16la Gent delTer va er una de les seves sortides habituals,aquest cop a Sant Miquel de Campdor.

Recuperaci de les dunes a la platja de laPletera.La Fundaci Astres i el Centre Espe-cial de Treball Tramuntana ha estat treballanta la Platera dins del projecte de recuperacide la zona de dunes de diverses platges deTorroella de Montgr i Pals. La eina concretaconsisteix a installar captadors de sorra.

Campanya de desembre de Microxips alsanimals de companyia. Iniciada durant laFira de Sant Andreu, la van dur a terme du-rant tot el mes lAjuntament, lassociaciAmics Protectors dels Animals (Apda) i lesclniques veterinries locals.

LAjuntament ven vint parcelles de MasDu. Adjudicades a lempresa valencianaIbern; singressaran 2,9 milions deuros.

Concert de viol i piano. Es va er al CinePetit el diumenge 16 al vespre (JoventutsMusicals).Circ de Nens i Nenes. A La Sala, el dilluns17, el va organitzar lAMPA de Guillem deMontgr.

Cantada de Nadales per lEscola Guillemde Montgr.El divendres 21es va er pelscarrers i plaa de la Vila.

Un dia a peu dobra del Castell del Mont-gr.Eldivendres 21, a can Quintana, orga-

nitzat per la Llibreria Cucut, es va presentaraquest original llibre-cmicpster histric,arquitectnic, humorstic, de Jan Baca (ar-quitecte terrassenc-torroellenc Joan BacaPericot),. Varen parlar de lobra i de lautorels amics de Jan Baca i redactors dEmporionJoan Surroca i Jaume Bassa, i lalcalde Jor-di Cordn. La llibreria va oerir un dels seusacostumats de esta amb pa, oli i vi delMontgr.

Casa Nostra, teatre.Eldies 21 i 23els Es-perrucats de Gualta varen representar aques-

ta obra de Salvador Tarradas al Cine Petit.

Exposici collectiva dArtesania i Manu-alitats.Es va inaugurar el dissabte 22, a lacapella de Sant Antoni, organitzada pel Casaldel Montgr.

Paisatges interiors, de Ramon Pujolboi-ra, al Museu de la Mediterrnia. La visitaguiada a lexposici prevista per al dia22esva posposar per al dissabte 12 de gener.Degut a la gran acollida que ha tingut, lexpo-sici sha prorrogat ns el dilluns 4 de ebrer.Caganers.Els de Messi, dHollande i els inde-pendentistes, els ms venuts.

Festes de Nadal i Cap dAny

Parc Inantil de Nadal. Va restar obert alEspai Ter delsdies 22 al 29, organitzat perlAjuntament.

Cantada de Nadales pel Cor Anselm Vio-la. El dilluns 24 a les 10:30 pels carrers dela Vila.

Nadales al Mercat.El mateixdia 24a les 11,

va cantar a la plaa de la Vila el Grup de Xel-los de lEscola Municipal de Msica.

Concert de Nadal del Cor Anselm Viola alEsglsia de Sant Gens.Va tenir lloc eldi-mecres 26, al vespre, acompanyat del Quar-tet Montgr, la Coral Inantil, la Coral Juvenil, ila collaboraci del contratenor, ll de Bellcai-re, scar Bonany, com a solista.

Cantada de Nadales per la Coral El Re-cer.Va tenir lloc eldissabte 29al Cine Petit.Sorteig de la Campanya dels 4.000 eu-

ros. Es va er a la plaa de la Vila a migdiadel diumenge 30, organitzat per MontgrComer, amb collaboraci de lAjuntament.Festa de lHome dels Nassos.Es va er eldi-lluns 31, a la plaa de la Vila, organitzat perlrea de Cultura, Joventut i Festes.

II Cursa dels Nassos.Es va crrer, un any msaquest 2012, es va fer a la tarda del dilluns31, a la plaa Quintana i Combis, organitzatper CAT.

Festa de Cap dAny. Va comenar a mitja-

nit a lEspai Ter, amb lOrquestra Montecarlo,organitzada per FIMAG i rea de Cultura, Jo-ventut i Festes.Quines.Ms de dues centes a les comarquesgironines. A Torroella sen van er els dies 25,26 i 30.

LESTARTIT

Travessa solidria fns a les Medes. Diu-menge dia 2. Sortint de la platgeta, la tra-vessa va ser organitzada per Neda el Mn- Club Nutic Estartit. Amb 403 participants

i 45 voluntaris, van haver de er un recorre-gut alternatiu nic de 3.100 metres degut ala mala mar que no els va permetre arribar ales Medes. Tamb van gaudir de la presnciade TV3 que eia un reportatge amb el ManuGuix i lngel Llcer per al dia 16 de desem-

7/29/2019 73-gener-13

5/19


bre durant el programa de la Marat de TV3.

El preu de la Base Loran.LEstat demana alAjuntament un preu 42 vegades superior alque li va pagar, que va ser 6 vegades ineriora la que llavors xava el Consistori.

Festa de Santa LlciaEls dies 13 a 16, amb temps red i variablepropi de lpoca al principi, i un sol radiant itemperatura agradable al nal, es va celebrarla tradicional esta dhivern de LEstartit.

Concert a lEsglsia de Santa Anna.Eldi-mecres 12al vespre sestrenava la esta ambel concert de lOrquestra de Cambra de lEm-pord, organitzat pel Consell Municipal deLEstartit,

Primer dia, dijous 13.Es va celebrar la Missasolemne, i al migdia vermut a la plaa i sarda-nes amb lOrquestra Costa Brava. A la tardaCa Concert i Ball de Tarda.

Segon dia, divendres 14.Al vespre es va in-

augurar la Mostra dArt Local, es va presentarel Llibre de la Festa de Santa Llcia, a la SaladExposicions del Consell Municipal, i segui-dament es va er el sopar popular i especta-cle musical amb el Cor Anselm Viola a la SalaPolivalent.

Tercer dia, dissabte 15.A migdia, a la pla-a de lEsglsia es va presentar un Especta-cle amiliar i taller de titelles, i a la tarda, a laSala Polivalent, la Quina de la Marat de TV3,organitzada per Oncolliga i Lliga CatalanadAjuda al malalt de cncer.

Quart dia, diumenge 16.Al mat es va cele-brar a lEsglsia de Santa Anna la Missa dHo-menatge a la Vellesa, seguida a les 14 h. deldinar de germanor a lHotel Panorama, i a latarda teatre Els ben trobats, de Joan Coll, ala Sala Polivalent, pels Penjats pel Teatre.

Santa Llcia Winter Festival. Va tenir llocla nit del dissabte 22 a la Sala Polivalent,organitzat pels joves The Salats, a crrec delsgrups Banda del Mariscal, Hermano Loco(rumba) i DJS Salats.

Cantada de Nadales.Va tenir lloc eldiven-dres 21pels carrers i plaa de lEsglsia, or-ganitzada per lEscola Portitxol.

Representaci i Poemes de Nadal.Es va er

eldissabte 22, a la plaa de lEsglsia, segui-da de botiarrada popular. Ho va organitzarels Reis de LEstartit.CONTEXT CATALUNYA - Notcies destaca-des

17 de desembre, nou Parlament. Presi-denta De Gispert: el repte s exercir el dreta decidir.19 de desembre,Mas i Junqueras tanquenel Pacte per la Llibertat. La consulta el 2014.Junqueras a Catalunya Rdio:Madrid enspot orar a anar a la independncia el 201321 de desembre,Mas investit president. Su-port de CiU i ERC.24 de desembre. Mas pren possessi delcrrec. Montoro representa el govern central.27 de desembre. Nou govern Mas, ambdotze Conselleries, ms perl poltic, i mssobiranista.

Posici del PSC.Sabstindr en temes de so-birania. El PSOE en contra daquesta postura.Ernest Maragall.Presenta el seu partit comlnic autnticament socialista catal.Tensi amb Madrid.Mas-Colell acusa el go-vern central de sabotejar les nances cata-lanes.Catalunya contra la nova llei dEducacidel ministre Wert.El govern sacull al Fons de liquiditat.Inraestructures.Deute de lEstat a Catalu-nya en inraestructures: 2.685 milions.Reordenaci bancria.Banc Sabadell com-pra Caixa Peneds (400 ocines).Marat de TV3. Contra el cncer, superanttots els rcords, recapta ms de 10 milions.Petroli de la Garrotxa.Els municipis en con-tra que es busqui injectant aigua i sorra a altapressi.TV3 torna al Pas Valenci. Anullada lamulta de Camps a Acci Cultural del Pas Va-lenci.LEstat porta Celr als tribunals, per decla-rar-se territori catal lliure i sobir.

CONTEXT ESPANYA - Notcies destacades

El govern espanyol ja pensa en la inhabili-taci de Mas per la via penal.Llei dEducaci. El castell seria la llenguavehicular i el Govern central xaria els con-tinguts.El Mundo, document als.Esbombat du-rant la campanya electoral contra Mas i Pujol.Tens 34 aniversari de la Constituci.Masno hi assisteix. PP i PSOE no volen reor-mar-la.Rescat bancari.LEurogrup naprova el lliu-rament.

Reordenaci bancria.Banc Santander ab-sorbeix Banesto i tancar 700 ocines.Corredor erroviari central Madrid-tnelPirineus.Europa en rebutja de nou la prio-ritat.La gran bacanal, de Pere Macias.La po-

ltica dinraestructures espanyoles, disbarateconmic.La policia espanyola contra poltics ca-tans.Fan inormes alsos, segons El Pas.Andreu Alaro.Mor lescultor del Pas Valen-ci.Visita Madrid Robert Redord.Promocionala creaci de produccions alternatives a les

comercials.El Tribunal Superior de Justcia desqua-

lifca la poltica lingstica del PP valen-

ci.

CONTEXT MN - Notcies destacadesLa Uni Europea, Premi Nobel de la Pau.Europa crea el supervisor bancari nic.Vi-gilar els bancs importants, una quinzenadespanyols.Itlia. Berlusconi crea conusi amb el seuanunci de presentar-se a reelecci.Estats Units. 27 morts, dels quals 20 nens,en un tiroteig en una escola de Connecticut.

Mxic.Jura el crrec com nou president Enri-que Pea Nieto lder del (PRI).Palestinanou estat observador a lONU.Egipte.Saprova la nova Constituci.Veneuela. Chvez abandona el poder perla seva malaltia i sopera a Cuba.Brasil.Per deensar la terra indgena, el bisbeCasaldliga, 84 anys, ha de ugir de casa.Alemanya - Colnia. El caganer, presnciadestacada a la tradicional Fira de Nadal.Xina.Sinaugura la lnia de tren dalta veloci-tat ms llarga del mn.Estats Units.Obama negocia amb els repu-blicans davant labisme scal.ESPORTS

Bara. Desembre histric de rcords, ambTito Vilanova, el noi de Bellcaire, dentrena-dor.Tito Vilanova. Recau i passa pel quiran.Loperaci s exitosa.Messi. Amb 91 gols, supera el rcord deGerd Mller (85) en un any natural.Renovacions i retorn. Messi ns al 2018,Xavi i Puyol ns al 2016. Torna Abidal recu-

perat.Espanyol. El mexic Javier Aguirre nou en-trenador. Empata al Bernabeu (2-2).Bona ratxa del Girona. Segon classicat aSegona-A. Guanya al Vila-real (2-0) i al Xers(0-2) i empata amb el Bara B (4-4).Ciclocrs.Torroella acull la copa catalana deciclocrs, que guanya Francesc Garcia (Bici-cletes Seg).

Presentaci i crida a les entitats esporti-ves de Torroella i LEstartit

Emporion vol iniciar una secci local des-ports i oerir cada mes als acionats les not-cies ms rellevants de la vila en aquest mbit,per segur que no ens ser possible de er-ho amb encert sense lacollaboraci delesdierents associacions, a les que invitem

7/29/2019 73-gener-13

6/19


des dara a enviar-nos els seus comenta-ris mensuals, que publicarem si sn breusi dinters general.Els escrits ens han de ser lliurats, com amxim, al voltant del dia 20 de cada mes, ier reerncia a les notcies dels ltims trentadies.Avui ens limitem a donar la llista daquestes

associacions. Si alguna ha estat oblidada, endemanem disculpes i esperem que lentitataectada ens ho comuniqui.

Aeroclub Ultralleugers lEstartitAgrupaci Nutica LlevantinaAmics de la PescaAssociaci de Futbol lEmpord

Associaci Esportiva IES MontgrAssociaci lEstartit Club de BaileAssociaci Shorei-Kan EmpordAssociaci Tir Olmpic MedesATAEY- Associaci Torroella AikidoEscola Yoshinkan lEstartitBasket Club TorroellaClub Aeromodelisme Montgr

Club Balonmano Sant GensClub Ciclista Baix TerClub Ciclista MontgrClub dEscacs MontgrClub dHandbol MontgrClub Billar MontgrClub de Palomos de Raza del EmpordClub de Petanca (El Recer)

Club de Rugbi Els SenglarsClub Esportiu Aikido EmpordClub Esportiu Windsur lEstartitClub Gimnstic MontgrClub Hpic lEstartitClub Nutic EstartitClub Tenis Taula TorroellaClub Tennis Baix Empord lEstartit

Escola de Futbol Baix TerFutbol Club Medes EstartitImpuls Medes BikePenya Barcelonista Montgr i ComarcaSocietat de Caadors MontgrTer Motor ClubU.E. lEstartitU.E. Torroella

Qui no sap escriure en catal? (30)per Jaume Bassa

Regla 22 (6) - Lletres i grups de lletresConsonants (continuaci)

L (ela)

En catal la lletra ela es pot presentar en tres ormes dierents:

1. La ela simple (L)

Per als que parlen normalment el catal, no tenen problemes a es-criure el so de la L al comenament, meitat, nal de paraula, o or-mant dgra (dues lletres seguides):

lent lquid bala solta plena alga sol estimal

2. La ela geminada (LL)

En canvi, per als que parlen normalment el catal, no s tan cil sa-ber quan cal escriure LL (ela geminada), que representa dues elespronunciades l'una darrere l'altra, com a les paraules collegi, ins-tallaci, metllic...

Hi ha un bon nombre de paraules amb ela geminada, el problemas que sol pronunciar-se com una ela simple i s cil cometre errorsortogrcs (colegi, instalaci, metlic). En aquest sentit, donarem al-gunes orientacions:

La ela geminada sempre va entre vocals.

a. Porten ela geminada moltes paraules que comencen per:

all-: allegar allrgia allicient allucinar...

coll-: collaborar collecci collectiu colliri collocar...

ill-: illegal ills illgic illusi...

b. Tamb moltes paraules que acaben en:

-ella: aquarella mortadella novella...

-ello: xarello xitxarello...

-illa: cloroflla gorilla tilla tranquilla...

c. Altres paraules d's reqent amb ll:

anullar Brusselles destillar excellent installaci intelligentmetllic millenni millsim milligram millmetre mollusc os-cillar parallel pellcula pollen rebellar-se satllit sollicitarvacillar...

3. El dgra LL

Ja hem dit algun altre cop que dgrafs el conjunt de dues lletres (ll,ny, tx...).

Els que parlen normalment el catal, distingeixen cilment el so quecal escriure amb el dgraLL al comenament, meitat o nal de motscom ara:

llauna ballar enlluernat vetllar encenall Sabadell

Atenci: a Torroella encara s ben viu el enomen de pronunciar ladoble ela com si os una i en paraules com ara:

abella, agulla, all, cabell, cella, conill, despullar, onoll, ulla, genoll,mullar, orella, ovella, palla, papallona, parell, pessigolles, poll, rostoll,rovell, tallar, treballar, trull, ull, vell, ventall, vull, xulla...

No podem escriure abeia, cabei, con, despuiar, paia, trui, ui,

vei, xuia...

Ni jonei (genoll), rostei (rostoll), o onei (onoll)... que diu ora gent.

(S que es pot dir en contes, teatre, transcripci de dilegs populars,etc.)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

7/29/2019 73-gener-13

7/19


MontgrPer Joan Surroca I Sens

L11 de setembre de 2011 vaig assistir a una conerncia del

prestigis proessor i escriptor Josep Maria Jaum a Can Quintana.

Desprs de poc temps, el vaig retrobar a la casa Maragall de Bar-

celona, tot esperant linici dun concert amb lestrena duna obra

del bon amic Eduardo Rincn. Ens vam saludar i em va convidar

a la representaci teatralMaragall a casa, un monleg escrit per en

Jaum que es representaria desprs del concert. Vaig passar molt

bona vesprada entre el concert i el monleg, tot en lambient del

menjador de la casa del poeta. En Jaum, persona aable com

poques, em va maniestar que li sabia greu no haver exposat aTorroella la seva teoria sobre el nomMontgr.Vaig quedar una micasorprs quan em va preguntar si sabia don venia el nom. Hi ha

diverses teories, li vaig dir, per els torroellencs ens inclinem a

pensar que ve de muntanya gris. Doncs no, posaria la m al oc,

em va respondre, que el onema gri ve del celta ger que signica

riu. Aleshores em va er una relaci de topnims que incloen

ger: Ger, Gerul, Gerri, Algerri, Guerroso, Gerunda... Igualment, el

gri vindria duna transormaci del ger.

En trobar que seria interessant iniciar un debat sobre un tema

que s tan nostre, li vaig proposar escriure un article per aem-porion. Es va er pregar, per al nal el vaig convncer. En no te-

nir notcia den Jaum, vaig enviar un correu per saber lopini

del doctor Josep Moran i Oceringaregui, membre numerari de

la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans i director de

lOcina dOnomstica daquesta instituci i amb qui muneix una

vella amistat. Em va respondre amablement deixant clar que el

primer elementMont s dorigen romnic (provinent de lacusatiu

llat MONTEM). En canvi, el segon element gri(no) s incert. Segons

Moran, vingui don vingui, ja tenia en origen aquesta orma on-

tica, la qual cosa descartaria la teoria den Jaum.

Shan deensat diverses teories, a part de la ms versemblant

muntanya gris, tot i que alguns la consideren sense base cient-

ca. Lhistoriador Pella i Forgas va deixar escrit queMontgrproce-

dia dun temple dedicat pels grecs a Apollo-Grinio. Tamb sha

especulat si podria tenir el seu onament en el nom dun guer-

rer illustre del temps de Carlemany. Joan Cama Cirs tractava

aquest tema que ens ocupa en un article aparegut a la revista lo-

calMont-gris, de 10 de maig de 1914, i apostava per Monts Trinus, un

nom que aria reerncia a una muntanya tripartida: la muntanyadUll, el Montgr prpiament dit i la muntanya Gran. Aleshores,

la muntanya central, per deormaci, passaria deMonts-trinusaMonts

peregrinus (el ms visitat) i per contracci i corrupci es va desig-

narMonts-grinus,i potser,Monts-grillus, oMont-griphus, i daqu ns a arri-bar alMontgractual.

Les especulacions no van acabar aqu. Joan Coromines, en el

seuOnomasticon Cataloniae,posa en relleu la semblana de lloc, de or-ma i ns de nom, amb una muntanya de Portugal, i la ciutat que en

rep el nom:Monchique. Muntanya que puc donar e que s semblant

al nostre Montgr. Corominas a notar que tant la nostra comaquella recorden la orma i silueta dun gran ratpenat amb les ales

esteses. Segueix indicant: El nom que els moros algarvesos do-

naven a Monchique eraMurgiq. El nom s quasi igual que el de la

bestiola en mossrab:morciko, en castell antic eramurciego, avuimur-

cilago. Una altra explicaci diu que vindria de lrab,al.gari,que sig-nica lloc amb coves.Potser estem condemnats a quedar amb

la incertesa del signicat originari del nomMontgr. Una mica de

misteri i de llibertat per imaginar-nos all que s incert, tamb va

b en aquest temps derudici i destudis que posen al descobert

enigmes propicis al somni i a la antasia, tan necessaris per viure.

7/29/2019 73-gener-13

8/19


Memries dun torroellencPer Merc Pags

He rellegit Incerta glria, de Joan Sales i Valls (Barcelo-na,1912-1983), Quarta Edici ABRIL 1971, CLUB EDITOR, i reconec

que he tret molt ms prot a la novella ara que la primera vegada

que la vaig llegir, deu er quaranta anys, aproximadament. Us la

recomano.

Larticle que el periodista Josep Faul public aLa Vanguardiael 15

de novembre de 1983, lendem de lenterrament de Joan Salesal cementiri de Siurana, la seva terra de naixena, deia aix: Joan

Sales, en esclatar la guerra civil, no havia complert encara els vint-

i-cinc anys. No s estrany, doncs, que el seu mxim ruit literari si-

gui una novella dedicada, precisament, a aquella guerra :Incerta

glria, donada a conixer ragmentriament el 1956 i en versi

denitiva el 1968, s lobra duna vida i el testament dun home

entusiasta que va veure deser-se, contra tota lgica, les illusions

de joventut en una guerra ratricida.

Diu lautor dIncerta glriaal comenament de la seva novella:

La set de glria es a, en certs moments de la vida, dolorosamentaguda; tant ms aguda s la set com ms incerta s la glria de

qu estem assedegats; vull dir, ms enigmtica. La meva novella

tracta precisament de copsar algun daquests moments en algun

dels seus personatges. Amb quin resultat? No sc pas jo qui ho

ha dir. Per s que molt li ser perdonat a qui molt hagi estimat.

En altre temps hi havia ms devoci a sant Dimas i a santa Maria

Magdalena; s que no corria tanta pedanteria com ara i la gent no

tractava de dissimular amb tesis, missatges ni teories abstractes el

ons apassionat que tots portem a dintre. Som pecadors amb una

gran set de glria. I s que la gloria s el nostre .

A propsit de la relectura del llibre he mantingut una llarga con-

versa amb un amic de Torroella. Jo sabia que ell havia viscut de

ple els esdeveniments dels quals parla la novella de Joan Sales.

Al 1936 es va acabar per a ell, i per moltes amlies, la tranquilli-

tat i el benestar. Es va declarar la guerra, una guerra llarga, cruel,

incomprensible, desastrosa. A Torroella, com a tants altres llocs,

van arribar piquets de milicians dedicats a incendiar esglsies i

perseguir religiosos. Aleshores va comenar un temps dincertesa

i de por que sescamp per pobles i ciutats darreu.

Lany 1938 el meu amic, tot i no estar ben recuperat duna greu

malaltia, va ser mobilitzat i enviat al ront de lEbre, on ou testi-

moni duna matana espantosa, salvatge. Per a un adolescent de

17 anys i per a tots els homes que hi van haver de prendre part,

sense mitjans per deensar-se, amb un armament obsolet, sense

comandaments responsables, sense ordre ni control, all ou un

inern. Qu havien de er? Van ser iniciats en un inexplicable bap-

tisme de oc. Desprs de quatre mesos de lluita, la derrota de la

batalla de lEbre va ser total. La retirada cap al municipi de Falset

va ser doblement cruel: erits de cos i desperit, la majoria daquells

homes no tenien esma de tirar endavant, estaven derrotats, sense

ideologies i sense comprendre aquella guerra per la qual havien

de lluitar, morir i/o matar, amb la moral per terra, cansats, desno-

drits, assedegats... Per qu, per qu, Du meu, per qu? Qu havia

passat, si el dia que va esclatar la guerra ell i els seus amics encara

pensaven anar de esta a Palarugell?

Reugiats a Falset, enviats cap al ront de Berga, mobilitzats ms

tard ormant part de la divisi 42, nalment van emprendre el

cam de retirada cap a Frana, a peu, passant per Ripoll, Puigcer-

d, Pirineus. Van ser metrallats durant tot el cam per les orces

enemigues que volien barrar-los el pas. Escruixeix de pensar-ho,

perqu ou un espectacle dantesc!

Amb aquestes males condicions, arribats a Frana oren molt

maltractats pels gendarmes que els van rebre i internats en un

improvisat camp de concentraci a la Tor de Querol, sense abric,

sense aliments, sense aigua. El meu amic, erit i molt malalt, va ser

ingressat en un hospital molt gran al poble dAurillac, i aix li va

salvar la vida. All el van tractar molt b, va recobrar les esperances

perdudes i les ganes de viure. Va er-hi amics, i en la convalescn-

cia va poder er llargues passejades i va poder saber de la seva

amlia.

Oh, miracle! A lhospital va sentir parlar catal, desprs de tants

mesos... Quina emoci, quin goig! Va presentar-se a la senyora

que parlava la seva mateixa llengua, la qual era a lhospital per

visitar el seu marit. Desprs dexplicar-li la seva situaci, aquesta

senyora es va brindar a ajudar-lo per arreglar els papers que li

eren necessaris per al seu retorn a Catalunya. Ell no sen veia amb

cor de er-ho perqu no coneixia l idioma. La seva alegria i el seu

agrament van ser innits.

Daquesta manera va poder resoldre el seu problema, sortir

daquella situaci i agaar el tren que el tornaria a casa, on lespe-

raven uns pares amb els braos oberts i llgrimes als ulls. Per el

record de tants altres companys que no van tenir la mateixa sort ilinern que va viure han quedat per sempre ms en el seu record.

Les ltimes paraules de la conversa amb aquest amic van ser:

La nostra situaci actual em a patir. Els poltics no sentenen, la

gent, sobretot el jovent, tan ben acostumat a viure sense gaires

privacions i sense conixer la desgrcia duna guerra, no entn on

ens poden portar les ambicions, les nsies de poder i de llibertat

mal entesa. I aix em a por.

El peridic digital Emporion no es a responsabledel contingut dels escrits publicats que, en tot cas,exposen el pensament de lautor.

7/29/2019 73-gener-13

9/19


La actura de laracturaPer Albert Llauss I Pascual

En un dels episodis ms aclamats de la srie danimaci nord-ameri-

cana Els Simpson, el poble de la amlia protagonista, Springeld, rep

una compensaci milionria pels abocaments illegals de residus per

part de la central nuclear que hi opera.

Lalcalde convoca una assemblea de vens per tal de decidir en qu

invertir els 3 milions de dlars. Marge Simpson, la veu de la sensatesa,

proposa utilitzar els diners per reparar el carrer principal, ple de sots

i ns i tot esvorancs. Quan el poble sembla disposat a donar suport

a la proposta, entra en escena un xarlat que anuncia que t un gran

projecte, per que potser hauria danar al poble ve per tal que la

idea os apreciada. Lalcalde de Springeld li demana que no sesti-

gui de presentar-la, que abans de deixar perdre una gran oportunitat

a avor del poble ve li garanteix que hi votaran a avor. El xarlat,

acompanyat duna enganxosa melodia, presenta el seu projecte dun

monorail, que oeriria un recorregut circular a travs de la minscula

trama urbana. Remarca que t experincia de construcci daquestsistema de transport de masses en altres petites poblacions, que ara

gurarien al mapa dels Estats Units. Ms endavant es descobreix com

aquests antecedents van acabar amb la runa dels pobles que van

apostar-hi, i que el xarlat t les mateixes intencions per Springeld:

construir el monorail amb materials antiquats i qualitat decient,

agaar els diners, i ugir per cames abans de la inauguraci i previsi -

ble avaria catastrca.

s fcil trobar parallelismes entre la situaci a Els Simpsoni el que vapassar amb Eurovegas. Ara, per, recorre Catalunya una nova tendn-

cia que tamb sembla inspirada en lastcia daquell xarlat. En els

darrers mesos diverses empreses, moltes petites, de recent creaci iamb avaladors de dubtosa reputaci, han sollicitat permisos per po-

der er prospeccions dhidrocarburs en diverses zones de Catalunya,

sobretot al Prepirineu. Pretenen utilitzar una tcnica coneguda com

a racturaci hidrulica (batejada internacionalment com aracking, de

la seva orma abreujada en angls) per er aquestes exploracions. Es

tracta duna tcnica consistent en la peroraci de pous ns a capes

proundes del subsl i la posterior injecci de grans quantitats dai-

gua barrejada amb sorra i una barreja de components qumics a molt

alta pressi per tal de generar ractures a la roca i poder accedir al gas

que shi emmagatzema en petites bosses. La tcnica ha estat empra-

da en els darrers anys majoritriament als Estats Units i al Canad,per no est exempta de polmica. Com aEls Simpsonpot ser un bon

exercici veure qu ha passat en altres zones on sha aplicat.

Un dels principals temors que acompanya la racturaci hidru-

lica s la possibilitat daccidents. Lestat de Pennsilvnia, a loest de

Nova York, s una zona rica en el tipus de jaciment que explota, i

el rackinghi ha estat mpliament aplicat. Malgrat la pretesa segure-tat que garanteixen totes les empreses explotadores, els incidents es

compten per desenes i van des desondraments del terreny ns a ex-

plosions. Al Regne Unit, unes peroracions experimentals van acabar

provocant petits terratrmols en dues zones del pas, et que condu

les autoritats a imposar una prohibici cautelar, que ara est a punt

daixecar-se.Laigua est ntimament relacionada amb la racturaci hidrulica.

En primer lloc, perqu sen requereixen grans quantitats per tal de

er la racturaci possible. A ms, es tracta dun recurs que desprs

de la seva utilitzaci es perd, no es pot reciclar a causa de lalta con-

centraci delements qumics altament txics i ns i tot radioactius,

quan la roca perorada nha contingut i els ha traspassat. A Catalunya,

precisament, els recursos hdrics sn limitats, i una ont recurrent de

conictes entre diversos sectors quan escassegen. A lestat dOregon,

novament als EUA, els agricultors han vist com les companyies dhi-

drocarburs adquirien els drets sobre laigua que ns aquest moment

es destinava a lagricultura, en no poder igualar les seves oerteseconmiques en subhasta pblica. En segon lloc, quan les perora-

cions es an a poca prounditat, es poden contaminar els aqers,

dels quals la poblaci pot estar-se abastint. Lagncia de protecci

ambiental dels EUA ha detectat onts daigua contaminada amb

metalls pesants a causa delracking, i ns i tot nhan trobat nivells pe-rillosament elevats en persones que nhan begut. Alguns inormes

realitzats per entitats no governamentals mostren resultats encara

ms alarmants, relacionant la racturaci amb una major reqncia

de diverses malalties, algunes crniques, a nivell local.

Per tots aquests potencials impactes, i per la incertesa que acom-

panya la racturaci hidrulica, pasos com Frana i Bulgria, desprs

dun idilli inicial amb la innovaci, vist el seu risc han acabat prohi-

bint-la als seus territoris. En ambds casos les autoritats han aplicat el

principi de precauci i esperen concedir permisos un cop la tcnica

hagi millorat en seguretat i causi menys impacte ambiental.

Alguns dels permisos demanats a Catalunya ja han estat concedits,

i ara noms alta que els sollicitants es decideixin a er les inversions

milionries que requereixen. Com al poble imaginari de Springeld,

a casa nostra tamb hi ha alcaldes entusiasmats amb la idea duna

gran inversi com aquesta als seus municipis. Lalcalde de Ripoll ja

ha benet les peroradores, i ha donat la benvinguda a tot all que

aci bullir lolla. Aix s, demana que es garanteixi el medi ambient.

Altres alcaldes estan estudiant les propostes, mentre que una part

7/29/2019 73-gener-13

10/19


de la ciutadania ja sha organitzat i mobilitzat per evitar que els pous

tirin endavant.

Personalment, penso que la racturaci hidrulica s una aposta

arriscada, indesitjable i probablement injusta. s arriscada perqu,

per ms que les companyies insisteixin en la seva seguretat, en molt

poc temps ja ha acumulat un historial dincidents ora vists: terra -

trmols, aiges contaminades, explosions, uites de met, metalls

pesants. Si b hi ha moltes explotacions que operen sense proble-

mes, s una tcnica que encara est lluny doerir unes mnimes ga-

ranties de seguretat. s una aposta indesitjable pel et de perpetuar

un model energtic insostenible, basat en la combusti de recursos

ssils, limitats, contaminants i causants del canvi climtic. El model

desitjable passa per desenvolupar lexplotaci denergies renovables.

Finalment, s una aposta probablement injusta, perqu s de preveu-

re que els benecis aniran destinats a les butxaques dexplotadors

privats, mentre que els impactes ambientals i sobre la salut, en cas

de produir-se, acabaran aectant la poblaci local i dicilment cap -

ana o multa pugui cobrir el potencial dany. s el que ens ensenyen

les experincies a lestranger. Vistos els antecedents, si la racturaci

hidrulica tira endavant a Catalunya, no sembla que sigui grcies a lareexi i la recerca dun model de desenvolupament desitjable, sin

per la desesperaci que provoca la crisi i que converteix els pernicio-

sos projectes dels xarlatans en atractives inversions empresarials en

lmbit de la innovaci energtica.

Recordant Sibiuda (1375?-

1436), el referent catal de

MontaignePer Adri Arboix

Per a la Fina, en el seu aniversari

Vaig provar dimpressionar-la ent un Google damagat Llull,Pujols, Ramon Sibiuda. Cap dels tres li van sonar. Els Amics de lesArts.Lafaire Soa, Espcies per catalogar, 2012.

Sibiuda era un home molt capa i de molt belles qualitats.

Michel de Montaigne (1533-1592)

Els assaigs de Montaigne s una de les obres ms extraordinries,ms vives i ms ecundes que shan escrit. I tamb ms actuals.

Enric Sria (1958)

Que Els Amics de les Arts, en la seva recent can impregnada do-ci i dironia Laaire Sofa, reerida a les aventures inicials duna parella

lingstica, citin el pensador i lso catal del segle XV Ramon Si-biuda, s molt bon senyal, encara que no sel conegui prou b o no

es recordi prou el personatge.

En arem un tast, daquest gran intellectual del qual es disposende poques dades biogrques, i que ou mestre en Arts, en Medicinai en Teologia, a ms de llicenciat en Dret Cannic. Labast universal dela seva inuncia engloba pensadors del relleu de Pico della Miran-dola i Michel de Montaigne. Aquest darrer va dedicar una apologia aSibiuda en orma de captol sencer en els seusAssaigs. Hegel va valorari estudiar tamb la seva obra. Sibiuda, seguidor de Ramon Llull, vaoposar-se a la teoria de la doble veritat dAverrois, vigent a lpoca,segons la qual les veritats de la losoa i de la religi no tenen perqu coincidir necessriament, ats que sn independents entre si.Per contra, Sibiuda assenyala que els articles de e poden ser demos-

trats amb raons naturals, i aquest s precisament un dels objectiusque regeixen la seva obra.

Per una altra banda, amb el seu nic i onamental llibre Liber creatura-rum seu naturae o Liber creaturarum seu de homine , Sibiuda a de lhome la pedrade toc, el melic del mn, la mesura de tot. La seva originalitat rau enel et que, de cop i volta, lhome torna a ser al bell centre de lescenari.Segons X. Fossas i J. Puigdomnech, les pgines daquest llibre snles arrels dambds: Humanisme i Renaixement. Montaigne, ams detraduir-lo al francs, va er-ne un homenatge en un dels captols msextensos dels seusAssaigs(Apologie de Raimond Sebond), que li don immor-talitat i ama.

Diu Montaigne, en el seu captol sobre Sibiuda: Res no pot ser eli

sense virtut, ni la virtut pot ser sense ra, i cap ra pot allotjar-se enlloc dierent de la gura humana. I tamb shi llegeix: Lhome senseaprenentatge no sap ni caminar, ni parlar, ni menjar, ni res ms queplorar.

Jaume de Puig i Oliver, membre de lInstitut dEstudis Catalans, hainvestigat a ons aquest rellevant i potser encara massa poc conegutlso catal del segle XV.

Bibliografa

1.Fossas, X.;Puigdomnech, J.Ramon Sibiuda (1375?-1436). El pensament cata-l. De Ramon Mart a Norbert Bilbeny. Edicions Documenta Balear. Palma, 2011,

p. 40-46.2.Montaigne, M. Apologia de Ramon Sibiuda.A:Assaigs.Llibre se-

gon. Captol XII. Traducci de Vicent Alonso. Proa. Barcelona, 2007,p. 173-448.

7/29/2019 73-gener-13

11/19


La meva via no sabiaparlar en castellPer Jordi Bellapart

La meva via Antnia no sabia parlar en castell. Noms parlava ca-tal. El catal de Regencs, de Mont-ras, de Palarugell i de Gualta,pobles on havia viscut. Era catalana per haver nascut a Regencs, unpoble empordans de Catalunya, i parlava en catal perqu aquest slidioma del pas. Lidioma que havia aprs de la seva mare, ja que lameva via era analabeta.

Quan jo era petit vivia amb els meus pares, els avis i el meu germen un mas, lHorta den Manel. Per aquella poca, anys cinquanta, laGurdia Civil eia sovint visites als masos. Una parella de gurdies shipresentava per veure si tot anava b. En realitat, la seva missi ambaquelles visites rutinries era comprovar que als masos no hi hagues-sin rastres de maquis ni ossin llocs de reunions clandestines, subver-sives contra el rgim. Eren poques de restricci, repressi i control.Normalment, la parella de gurdies trobaven a la casa la meva via,que els atenia amb la sincera cordialitat que la seva limitada educacili permetia. Aix s, sempre en catal. Els convidava a un traguinyol devi i els oeria un tall de llonganissa eta del porc de lany. Els gurdiesprou que lentenien i es eien entendre. Mai hi va haver cap problema

de comprensi. Possiblement, el trago de vi i els suculents menjarsderivats del porc podien ajudar-hi, per era evident una cordial vo-luntat dentesa mtua.

Des daquells oscos dies han passat moltes coses. Els nois i noies an-vem a lescola i aprenem a cantar lhimne nacional. S, llavors ns i tottenia lletra. Estudivem els Reis Catlics i les grandeses de lEspanyaImperial. Sabem qui era en Jos Antonio i al collegi dels HermanosGabrielistas, els dies de pluja que a lhora desbarjo no podem sortiral pati, lhermano ens llegia en castell, s clar, unes novelles curtesper a adolescents, duna collecci anomenada Ardilla, en les qualsels bons eren els nazis alemanys i el dolents sempre eren els sovitics.Recordo encara el ttol duna delles: Berln zona X.

Quan arribava el dia 8 de ebrer, dia de la liberacin, tots en la ensportaven a la plaa, aleshores Plaza Nacional, on des del balc delAjuntament es llegia el darrer parte de guerra i en ormaci, ambels bra dret estirat al ront i la m plana, innocentment cantvem elCara al sol.

Les classes les iem totes en castell. Estudivem Formacin del Es-pritu Nacional (FEN). De gramtica, noms lespanyola. La catalanano sabem ni que exists.

Ja de ms grans, els que vrem continuar estudiant ho vrem seguirent en castell. Vam anar a la Universitat o a Escoles Tcniques i v-

rem obtenir ttols i llicenciatures en castell. Per al carrer el nostreidioma continu essent el catal, ns i tot era el dels torroellencs ad-dictes al rgim (la majoria shavien passat de bndol durant la guerra).

Aix varen passar ms de trenta anys i, malgrat tot, la llengua cata-lana continuava viva. Les orces poltiques doposici al ranquisme

no aconseguiren acabar amb la dictadura. Va ser la mort del dictadorque la va acabar. A partir de lany 1975, es va comenar una transicicap a la democrcia i, encara duna manera extraocial, arreu proli-eraren centres culturals que organitzaven classes per a aprendre aescriure i llegir el catal. Frem molts els que als vespres assistrem aalgun daquests cursos.

Lany 1978, amb laprovaci de la nova Constituci, i un anys desprs

amb laprovaci de lEstatut, el catal tornava a ser reconegut com lallengua de Catalunya i legitimada com a llengua ocial a tot el terri-tori catal i en les seves variants al Pas Valenci i a les Illes. Lany 1983es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei de reorma educativa,que posava en prctica a les escoles la immersi lingstica. Una lleiaplicada durant trenta anys que ha assegurat un model que ha evitatla segregaci escolar i ha aavorit la cohesi social, alhora que ha ga-rantit un bon coneixement dels alumnes del catal i el castell.

De cop apareix un ministre del govern de Madrid, un tal Wert (que novol dir verd en angls) i proposa la Llei orgnica per a la millora de laqualitat educativa que, entre daltres, aposta per er obligatriamentles classes en castell a qui ho demani o b que la Generalitat li hagi

de pagar un collegi privat on lensenyin en castell, que aquesta llen-gua passi a ser vehicular a lensenyament, i relega el catal a quartallengua prioritria, al darrere de langls i el rancs.

Ressorgeixen de nou aquelles idees i sentiments anticatalans queestaven ms o menys endormiscats, per ja sospitvem que no havi-en mort mai, i ataquen on ms dol, la llengua, amb una operaci enla qual tothom veu la m llarga i ben subvencionada de la undaciFAES i el seu cap ideolgic, Jos M. Aznar. Els descendents daquellssenyors que anaven amb camisa blava i aixecaven el bra dret ambla m estirada, ara no porten aquelles camises ni an aquests gestosperqu, entre altres coses, arien el ridcul. Ara samaguen sota el so-pluig dun partit poltic, el PP, i amb lexcusa despanyolitzar els alum-

nes catalans (haurien de dir castellanitzar) pretenen portar a cap unnou intent de destrucci de la llengua catalana a les escoles.

La meva via, tot i ser analabeta, hauria arribat a tmer: Aix si nomsparlo el catal, qu volen, que em quedi muda? I potser hauria arri-bat a plantejar: No volen que siguem espanyols? Doncs si aqu soma Espanya i el meu idioma, que s el daqu, s el catal, no s tambel catal un idioma espanyol? I encara shauria atrevit a aegir: Si totaix s aix, i durant trenta anys aquest sistema densenyament haperms que, sense discriminaci, els alumnes acabin els estudis pri-maris amb ple coneixement del catal i el castell, per qu ara sha decanviar? Per s que la meva via, com a analabeta que era, no hau-ria ents raonaments no ajustats a la lgica. Ni que hi pogus haver

alg amb malvoles intencions de carregar-se la llengua (lnica queparlava) que li permetia dir als seus que els estimava i preguntar alsgurdies civils si la llonganissa que els havia oert els havia agradat.

7/29/2019 73-gener-13

12/19


Calendari Maia?Per Santi Sat

CATALUNYA VERSUS ESPANYA

Fi del mn? Tinc la plena seguretat que quan aquest article veurla llum el primer de gener del 2013, a emporion seguirem existinti tindrem els mateixos problemes davui. I que lamentablement noser millor la perspectiva sobre un utur, avui incert. Incertesa que,com a catalans, ja hem aprs a conviure-hi. Permeteu-me una breupresentaci autobiogrca:

Nat el 4 dabril de lany 1930, tenia deu dies quan Francesc Maci vaproclamar la Repblica Catalana com a estat integrant de la Federa-ci Ibrica.

Complia 9 anys labril del 1939 quan, captiu i desarmat lexrcit roig,shavia acabat la guerra anomenada civil.

Una dictadura que semblava eterna.

Tenia 48 anys, el 27 de novembre del 1978, quan Joan Carles I va r-mar la disposici nal de la Constituci Espanyola, en la qual manavaa tots els espanyols, particulars i autoritats, que guardin i acin guar-

dar la Constituci (que incloa el paper de lexrcit en la seva deen-sa).

I 82 anys quan el poble catal va votar, amb una altssima participa-ci, en unes eleccions en qu es demanava un s o un no, el dret a de-cidir, amb uns resultats mpliament avorables al s. I una inoportunacaiguda mha recls quaranta dies a casa.

Quan la Conerncia Episcopal Espanyola, amb labstenci dels quatrebisbes catalans, armava que cap dels pobles o regions que ormenpart de l'Estat espanyol podria entendre com s avui si no hagus or-mat part de la llarga histria d'unitat cultural i poltica d'aquesta anti-ga naci que s Espanya. Propostes poltiques encaminades a la des-integraci unilateral d'aquesta unitat ens causen una gran inquietud.Sillogisme als i inexistent la llarga histria d'unitat cultural i polticad'aquesta antiga naci que s Espanya. Ja que Felip IV dArag, FelipV de Castella, primer rei Borb, era rancs, nt de Maria Teresa dus-tria i de Llus XIV, que anunciava, el 16 de novembre del 1700, des deVersalles, al Tribunal espanyol, que acceptava la voluntat de CarlesII, el seu cunyat, i presentava com a successor el seu nt de 17 anys,Felip Borb, duc dAnjou. Per no rei dEspanya, ja que no existia coma tal regne, sin com a rei de Castella, dArag (Regne dArag, Regnede Valncia, Regne de Mallorca i Principat de Catalunya), regnes deNavarra, Granada, Toledo, Sevilla, Crdova, Mrcia, Jan, Regne dAl-garve, dAlgesires, de les Dues Siclies, de les ndies, de les Illes i de laterra erma del mar Oce; cadascun amb corts, lleis, histria, cultura,llenges i tributaci dierent i descentralitzada. I aquests eren els seus

regnes ns que el comte duc dOlivares el va convncer que havia dereunir-los en un sol estat, Espanya, ns a completar-la, per conquesta,per les armes, i pel Decret de Nova Planta del 16 de gener del 1716.

Resumint, sc un home que ha viscut abans i desprs de Franco, cata-l, catlic, que s'ha imbricat en el context cultural i social d'all on t

la seva residncia, que s pare i avi de amlia i que, amb moltes pos-sibilitats, desgraciadament, podria ser testimoni del millor sistemaeducatiu ideat pel Sr. Wert per espanyolitzar tots els nens catalans,destruint al mateix temps la tasca eta i la histria de la seva naci.Diu el ministre Wert que deensa Catalunya, els drets de dotze am-lies que demanen el castell com a llengua vehicular, quan ignoraque a Valncia sn ms de 93.000 els alumnes que demanen er-hoen valenci, per sels ho nega. I qu dir, segons els seus esborranys,

dels drets dels immigrants que des de les Canries van ser portats ala plaa de Catalunya de Barcelona? O els que varen arribar del nordde lrica. Hem de respectar els seus drets a la llengua prpia, o bmalmetre un sistema que els oereix una possibilitat dintegraci enuna Catalunya que els acull i la acilita amb el catal, com a llenguavehicular, alhora que ensenya el castell, que considero, tamb, real-ment important, per no nic.

Per la del mn, suposadament predita pels maies i que el New YorkTimes va armar que el desxirat dels jeroglcs de la seva llengua, enels darrers 200 anys, s un dels grans descobriments cientcs delsegle XX. Tasca que hauria sigut molt ms cil si Fra Diego de Landa,nascut a Ciuentes, Guadalajara, membre de la Inquisici espanyola,

que va dedicar-se a la conversi dels maies al cristianisme, al tempsque destrua i cremava tota resta de la seva llengua i cultura. Va ani-quilar la llengua escrita cremant milers de documents, i gaireb des-trueix tot el llenguatge parlat, ja que tota persona que adors altresdus cometia pecat. I justicava l'assassinat, l'esclavitud, la conver-si orada, la repressi i la destrucci d'altres cultures i religions. Elsacerdot va descobrir que tots els seus anys a Amrica havien estatun complet racs i, ent gala de la seva intolerncia, va donar lloca la tortura i la mort a tota la regi del Yucatn. Lany 1699, soldatsespanyols cremaven la darrera ciutat que possea una escola de mes-tres que sabien traduir jeroglcs maies. El 1720, no hi havia ni unasola persona viva que en sabs el signicat. La resposta de l'EsglsiaCatlica Romana va ser que Diego de Landa va dur a terme una in-quisici sense autoritzaci i el cstig ou uns anys darrest domiciliari

a Espanya.

No es pot creure en les interpretacions dun calendari, que xa pos-siblement un nal detapa de 5200 anys, no un nal del mn. Ni quela tensa relaci Espanya-Catalunya no trobi nalment un cam quemillori o trenqui la recproca relaci.

Em passar com a Tntal que, quan t a tocar els ruits cobejats, veuamb desesperaci com la branca sallunya una i una altra vegada;o pitjor com a Ssi? Condemnat a empnyer costa amunt una granroca que sembla sempre propera a arribar al cim, per que rodola capavall, un cop i un altre, com un miratge impossible, objectiu marcatque mai sassoleix.

Amb moltes probabilitats, haurem tancat lany scal amb un d-cit superior al que ens ha assenyalat el Govern central, que ens haprestat uns diners, amb cert retard, que hem de retornar i pagar inte-ressos i, pel nostre incompliment, podem ser objectes de qualsevolrecriminaci i sanci, per activa o per passiva, aix s legal, de la qualhaur de respondre un utur govern autonmic?...

Encara que el mal s que estem ent del nostre explotat mn porti aun canvi climtic que aci encara ms dicil la convivncia humana,voldria suggerir, per resumir i nalitzar aquest escrit, unes paraulesde Marc Tulli Cicer: Els sis errors de l'home: la illusi que els guanyspersonals s'aconsegueixen aixaant els altres. La tendncia a preocu-

par-se per les coses que no es poden canviar o corregir. Insistir queuna cosa s impossible perqu no podem aconseguir-la. No volerprescindir de preocupacions banals. Rebutjar el desenvolupament iel pereccionament de la ment i no adquirir l'hbit de l legir i estudiar.Intentar obligar els altres a creure i viure com nosaltres.

7/29/2019 73-gener-13

13/19


El periodisme detrinxeresPer Javier Zuloaga

Feia noms un parell de dies de dura digesti postelectoral deles anticipades a Catalunya. Amb el comandament a la m, entzping, tractava de ugir d'anlisis i tertlies en les quals seguienbarrejant-se, en molt dierents proporcions, objectivitat i passi

de sentiments personals.

Estava a punt de rendir-me i tirar-me als braos de la lectura deLa marca del meridiano l'ltim premi Planeta, en qu Lorenzo Silvaha aconseguit crear un mn de benemrits tricornis entorn a unamolt bona trama quan TV3 va comenar a emetre el seu progra-ma Sense Ficci. Ttol: Modernismo. Una historia de destruccin.Reporter: Llus Permanyer, mestre de periodistes i cronista de luxedel que ha passat i passa a la capital catalana; des del primer mi-nut va entrar en les grans veritats de la histria del Modernisme,sens dubte el smbol ms universal de la personalitat de Barcelo-na.

Vaig deixar de banda el llibre perqu podia tornar-hi ms enda-vant i sobretot perqu la cosa apuntava b. Amb elegncia persense embuts ni pudor, tocant la cresta a qui correspongus, elcollaborador de La Vanguardia ens va portar al temps en qul'obra d'Antoni Gaud, Puig i Cadaalch, Domnech i Montaner ialtres que en varen seguir les petges ms audaces que recordala nostra arquitectura, maltractada pels mateixos de casa, algunsdels intellectuals o plomes ms simbliques de la literatura cata-lana (Josep Pla) i dels que, des del ranquisme, volien treures desobre aquelles insgnies prpies del carcter de la Ciutat Comtal.

Permanyer va portar-nos de passeig pel que ha sobreviscut i delque els productors del seu programa van er, amb eectes especi-als, cci i otograes de desenes d'edicis de l'eixample que va-ren sucumbir a la piqueta, quan els seus propietaris, seguramentsegona o tercera generaci dels que van er possible la seva cons-trucci, shi varen rendir per la ora dels diners, i que ning vavoler trencar una llana perqu aquelles joies seguissin en peu.

El periodista ens va posar davant les cmeres, imatges duna Pe-drera que ens estremien, i va er parlar els que van viure, a primeralnia, tot aquell desastre. Premin l'enlla Modernismo. Una historia

de destruccin , incls al segon pargra, i vegin-lo. Val la pena.

En apagar el televisor i anar-men a dormir, vaig sentir que haviaretornat al mn real, que tot t una treva i que les coses interes-sants de la vida normal, com nera el cas del reportatge de Perma-

nyer, comenaven a obrir-se cam, sense trobar un espai, encaraque sigui quasi amb calador, dins la vorgine inormativa quegenera lactivitat poltica, en aquest cas, em reereixo, clar est, laque ha precedit i succet a les eleccions anticipades al Parlamentde Catalunya.

No temi el lector, no vaig a entrar en la qesti, perqu si aix ho

es, mestaria convertint en cmplice daquesta gran marabuntaen qu tantes vegades el cor pot sobre el cap.

Permanyer em port minuts desprs a pensar en un altre granperiodista catal, Albert Montagut, que pocs dies abans haviapresentat l'ltima obra seva, Newpaper, on clava la dent al grancanvi que Internet ha et i ar al mn del periodisme. Tinc el llibreal meu despatx per llegir sobre quelcom en qu he tingut lopor-tunitat de treballar-hi molt a ons, quan era responsable de la co-municaci de la Fundaci "la Caixa". Els mitjans digitals, la digita-litzaci de la inormaci, van absorbir la illusi, el temps i l'esora l'equip jove, amb qu vaig tenir la gran oportunitat de treballar.

En les seves paraules, Montagut no va poder evitar -perqu nova voler- apuntar amb el dit a un dels grans homes del periodis-me dels temps que corren. Va parlar de la crisi del reporterisme,daquestes inormacions lles de la iniciativa dels diaris, danar,mirar i desprs explicar el que est passant en algun rac de mn,proper o lluny.

Aquest periodisme, que en les redaccions antigues eien elsredactors "de carrer", segueix viu grcies als freelance, algun altrecorresponsal, i pocs ms, que an possible que en temps en qulimportant sn les audincies, segueixi existint una autntica re-

laci entre el lector i el que realment est passant.

I mhe preguntat sobre el moment en qu va comenar a llanguirel reporterisme d'Albert Monta-gut i he viatjat ns una revista,L'Actualitat Espanyola, undadapel meu pare el 1952, el mateixany en qu jo mateix vaig ni-xer, i he recordat que compartiaespai als quioscos amb setma-naris en qu el reportatge era elgnere periodstic que manava.A Frana existia Paris Match, aItlia Oggi, al Regne Unit Timeo Newsweekals Estats Units. To-tes aquestes revistes existeixen,per a Espanya gaireb toteshan acabat desapareixent.

Com poden tornar a renixer?

Doncs retornant al comenament daquest article, al reportatgede Llus Permanyer sobre la guerra bruta contra el Modernisme, i

em pregunto si a Internet les empreses de la inormaci podrani voldran competir contant coses noves, d'artesania periodstica,que destaquin per sobre els motlles, que an que els contingutsdels diaris sassemblin cada vegada ms entre si. Si tot segueixigual, els quioscos virtuals no seran rendibles.

7/29/2019 73-gener-13

14/19


Memria de la gent deTorroellaPer Jaume Bassa Pasqual

En "Pepe de la Fonda"

Al carrer Major, nm. 41, a mb aana al carrer de Pi i Margall ns alcarrer del doctor Valent, hi ha la casa Hospital, una de les ms des-tacades de Torroella. Al segle XVII havia estat propietat dun notari,la lla del qual es cas amb Jaume Hospital, procedent de Sant PerePescador, i ha estat de la mateixa amlia ns als nostres dies. Abansde la guerra civil hi vivia Josep Hospital Sabat, un senyor respec-table, seris, molt bona persona, que per necessitat econmica vadecidir de convertir la casa pairal en onda, sense entendre res de resdhostalatge. Per sort lesposa, de amlia ms senzilla, era molt bonacuinera, i els seus guisats van emplenar de clients lantic casal.

Li van posar de nom Fonda Espaa, que a molts viatjants no agra-

dava, per shi trobaven b i hi tornaven. Era la millor onda de lavila, escrivia ms endavant el seu ll en uns records. Hi van passareclesistics, generals, governadors, diputats, barons i baronesses,marquesos, militars, rics i pobres, en especial viatjants de comer,enginyers i ns gitanos tractants de bestiar, i treballadors dispesersde tota mena. Un mosso cec, recollit de petit, de nom Ciset, que duiagorra de plat amb visera i les lletres Fonda Espaa, anava a larribadadels autocars a la plaa dEspanya, i cridava: Senyors, vinguin ambmi, els acompanyar a la millor onda. Portava un carret que ell ma-teix tirava, carregava maletes i caixes, i es guiava pels carrers ent re-gar la roda del carret amb el bord de la vorera. (Aix encara passavadesprs de la guerra, els que tenim 80 anys ens en recordem b - J. B.)

Al ll, tamb de nom Josep, tothom li deia en Pepe de la Fonda. Elseu pare el volia er estudiar peritatge txtil a Terrassa, el va matricu-lar, li va comprar els llibres... per en Pepe noms pensava en bicicle-tes, motos i cotxes, i a er el boig. Va anar a treballar en un taller, oncobrava molt poc, i eia tants disbarats que els hi descomptaven delsou i quasi no lin quedava res. Va plegar i va anar a un altre taller sen-se cobrar. Finalment, el pare el va posar a servir les taules, i amb lespropines va comenar danar llarg de cals. Ell explica: Vaig canviarde eina, per no vaig plegar de er disbarats. Aviat vaig capitanejarla colla dels ms gamberros de Torroella. El meu nom era aristocrtic,tenia el De i el La, tothom em coneixia per en Pepe de la Fonda, comun tatuatge perpetu que va conixer tot lEmpord.

Es va er molt amic den Mart Serraclara de Parlav, i en eien de totes:un dia van posar cendra a la pica de laigua beneita de lesglsia, ien senyar-se tothom es tacava la cara; lany 1930 van pujar amb unagran moto a la Festa de Santa Caterina, i van causar sensaci; un hi-vern de neu van anar a menjar paella a ca la Marcelina de Valncia enun cotxe sense caleacci. Hi vrem anar amb en Comas Pixapianos,

sort que tenem pa, vi, pernil i conyac, i esclops amb palla, diu. (No squi era aquest Pixapianos - J. B.)

Acabada la guerra, amb en Serraclara i un mecnic vingut de Figueresque posava a can Mitj, que li deien el Caballo Blanco, varen ormarun trio que tothom coneixia. En Pepe de la Fonda i en Serraclara te-nien diners, laltre shi avenia, i tots tres eien tronar i ploure. Ana-ven per tot lEmpord amb cotxe, sarribaven als llocs ms cntrics

de les poblacions i, en aturar-se, baixava el Caballo Blanco, amb batablanca i barret de copa, obria diligentla porta, eia una reverncia, i sortienels altres dos com si ossin ministres.Desprs tots tres cap a ballar, a beure,a passar-ho b...

Es diu que amb motiu dun daltabaixque per culpa seva hi va haver en unacasa de senyores de la Bisbal, que esveu que va ser sonat, tement que elsagas la Gurdia Civil, es varen ama-gar a les Medes ns que passs les-

cndol. En Pepe ho rememora, sotauna oto antiga de lEstartit: Recordoperectament aquesta panormica.Lentrada del Mas Pobre, els arbres, laont, els salancs, la torre del senyor Salieti (la primera), la del senyorBoada (segona), la riba, la musclera, lembarcadero, Rocamaura, i perexcellncia les Medes, recull dels perduts. Els vuit dies ms eliosde la meva vida van donar-mels les Medes, junt amb lamic Mar-t Serraclara i el nostre xoer el Caballo Blanco, a part de les visitesnocturnes que tenem constantment. Diuen que la elicitat s mitjavida. All vam tenir vida entera sense er cap mal et a ning i sensediners rellotge mquina daaitar ni roba, noms tapa-rabos i unesespardenyes, i volen treurem lEstartit de casa meva quatre tipus que

no saben viure honestament i amb honradesa? (Final enigmtic, cer-tament; es reereix a lintent de separar l Estartit de Torroella - J. B.)

Per acabar, diu que una vegada el Caballo Blanco estava malalt degrip a la seva habitaci de can Mitj, i els altres dos lanaren a veure.Ell es queixava, tot li eia mal, el cap li rodava... els altres lasserenaven:No ser res, home, tranquil, que aviat et passar... Sacomiadaren,sortiren deixant la porta una mica oberta, i en ser ora, en veu baixaper que laltre els sents, deien: Noi, ho tenim negre, aquesta ve-gada la palma. Com ho arem per baixar el bagul? Una escala tanempinada, un passads tan estret, tindrem treballs... I tan tranquilsvaren marxar, deixant terroritzat el Caballo Blanco, amb els seus do-lors i rodaments de cap.

Lany 1946, als 37 anys, en Pepe de la Fonda es va casar, i va anar aviure a Tordera. Va morir no a pas gaires anys, lluny duna Torroellaque sempre va portar al cor.

7/29/2019 73-gener-13

15/19


A Europa la crisi tam-b s polticaPer Xavier Ferrer

Sha parlat molt de la crisi econmica i ms que sen parlarencara, perqu les perspectives no sn gaire bones a curttermini. Tant el Fons Monetari Internacional com el BancCentral Europeu situen la recuperaci de leconomia euro-pea per a ms enll de lany 2013; concretament Draghi, elpresident del Banc Central Europeu (BCE), arma que la re-cuperaci de leuro zona comenar el 2014.

Esperem que tots els estats acin els deures i que les varia-bles que ha utilitzat el BCE no salterin en els propers mesosi, aix, puguem nalment conrmar que el 2014 sigui lany

del comenament de la sortida de la crisi. I esperem tam-b, naturalment, que els cost daquesta crisi, pel que a a lalimitaci dels drets collectius, com s el cas de la reduccide lestat del benestar, i dels drets individuals, com s l'in-crement de les persones en atur, especialment a lEstat es-panyol, saturi el 2013 i inici la recuperaci el 2014. Aix pelque a a leconomia, per la Uni Europea t a sobre unaaltra crisi molt important que a la tamb aecta negativa-ment les poltiques per arontar la crisi econmica. Estic par-lant de la crisi poltica, de les dicultats que tenen els estatsmembres per consensuar poltiques comunes dmbit po-ltic, com, posem per cas, la disbauxa en la votaci a lONU,

dels vint-i-set estats membres de la UE, en el reconeixementde Palestina com a estat observador, en la qual catorze es-tats han votat a avor, dotze shan abstingut i un ha votaten contra. Un cas ms en qu la poltica exterior de la UEha racassat o, pitjor, ha estat absolutament absent, et queprovoca una nova situaci de manca de capacitat polticacomuna de la UE i, el que s ms preocupant, la imatge dedesuni que sest donant al mn.

Com volem que ens prenguin seriosament els estats impor-tants del planeta, si davant un et poltic dmbit internacio-nal, com el detallat o daltres com la manca de consens res-

pecte les revoltes rabs de lany passat o els ms llunyans dela guerra de lex-Iogoslvia, -Iugoslvia , la Uni Europea nohi t resposta comuna. Tot plegat, representa per a la UniEuropea i per als seus estats membres una prdua de credi-bilitat poltica i de capacitat dinuncia internacional i, enlmbit ms intern, una manca de consens per elaborar pol-tiques comunes que ens ajudin a sortir de la crisi. I, com ja hedit altres vegades, els temps de er una Europa poltica ambcapacitat dinuir i de ser respectada, sest acabant, perquel mn no satura i els estats emergents aviat ho deixaran deser, per convertir-se en autntiques realitats econmiquesi poltiques. Espero que quan ho siguin, nosaltres, els euro-

peus, ja hgim construt lEuropa poltica, que doni cohesii suport a l economia i a leuro i que sigui inuent en el mn,que s la millor manera de deensar la seguretat i la llibertatdels seus ciutadans.

La cuina de la CatrinaPer Caterina BoschCroquetes de Pernil i ormatgeIngredients:

150 gr. de ormatge emmental 100 gr. de pernil York 100 gr. de ceba 50 ml. doli 2 ous 90 gr. maicena 800 ml. de llet Sal, pebre i nou moscada Farina i pa ratllat per arrebossar Ous per arrebossar Oli per regir Oli Sal

Preparaci:Posem el ormatge i el pernil en el got del pimer i ho triturem. Retiremla pasta del got i la reservem. En el mateix got triturem la ceba i loli itot seguit ho soregim en una paella.

A continuaci em una pasta amb la llet, els dos ous, la maicena i la

nou moscada, ho salpebrem i aegim la pasta de pernil i ormatgejunt amb la ceba procurant que quedi tot molt barrejat. Aboquem labarreja en una saata prviament humida amb aigua. Ho cobrim amblm i ho deixem reredar. Ha de quedar amb una alada de 2 cm. Horeservem en el rigorc 1 hora.

Transcorregut aquest temps ho desemmotllem sobre una tabletai tallem en cuadrets de 4x4cm aproximadament. Els enarinem, elspassem per ou batut i pa ratllat i ho regim amb abundant oli.

Llu a la cassolaIngredients:

Rodelles de llu Bacon a trossos molt ns Tomquet ratllat Roman 1 cullerada petita de arina 1 cullerada gran mostassa 1 ampolleta de nata Julivert Oli Sal

Preparaci:En una cassola hi posem l oli i el llu. Tot seguit colloquem el bacon i

el tomquet per sobre i espargim el roman per sobre el tomquet. Acontinuaci barregem la arina amb la nata i la mostassa i cobrim elpeix. Ho deixem coure uns 30 minuts. Una vegada cuit el peix escam-pem per sobre el julivert.

7/29/2019 73-gener-13

16/19


Eu no existo sem voc

Eu sei e voc sabe, j que a vida quis assim

Que nada nesse mundo levar voc de

mim

Eu sei e voc sabe que a distncia no

existe

Que todo grande amor

S bem grande se or triste

Por isso, meu amor

No tenha medo de sorer

Que todos os caminhos

Me encaminham pra voc

Assim como o oceano

S belo com luar

Assim como a cano

S tem razo se se cantar

Assim como uma nuvem

S acontece se chover

Assim como o poeta

S grande se sorer

Assim como viver

Sem ter amor no viver

No h voc sem mimEu no existo sem voc

Jo no existeixo sense tu.

Jo s i tu saps, ja que la vida ho ha volgut

aix,

que res daquest mn se te memportar.

Jo s i tu saps que la distncia no existeix,

que tot el gran amor

noms s gran, si s trist.

Per aix, amor meu,

no tinguis por de patir,

perqu tots els camins

em porten cap a tu.

Aix com loce

noms s bonic amb la lluna,

aix com la can

noms t sentit si es canta,

aix com un nvol

noms passa si plou,

aix com el poeta

noms s gran si pateix,

aix com viure

sense amor no s viure.

Tu no existeixes sense mi,

jo no existeixo sense tu.

Poemes d'arreudel mnPer Susanna Bautista

Brasil

Recita en portugus: Mirla DuarteAutor: Vinicius de Moraes

A l'aguait del nostre

patrimoni

Bretolada al nostre patri-moni

Han pelat lescora dun unxirer de la plaa de lErmita

de Santa Caterina, que dicil-ment sobreviur.

7/29/2019 73-gener-13

17/19


MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

Nm. 2Horitzontals 1. Ordenar. 2. Equivocacions. Estimen: aix sia. 3.Aneu a Salamanca tu i mig miler al teu darrere. Pregui. Civilitzaciperuana anterior a Colom. 4.Ciutat rancesa. Aquest dna consellsper inormtica. 5. Si la giren no nhi cap cap ms. Part del pont ode lescala. 6. Sodi. As. 49. Riu itali. 7. Incursi en terreny enemic.Va amb una maa davant la process aquest. 8. Aquesta diu la ve-

ritat. Onada. 9. Nombre girat que raja aigua. No senonsa. Casa noenumerada. 10. Lloc dacolliment. Impressor redimit de nissaga.

Verticals 1. Flor de Sri-Lanka. Transpira. 2. Amb accent aquestesno es distingeixen. 3.No respon a lenquesta. Riu gallec a contra-corrent. De la serralada dAmrica del Sud. 4.Germana consagrada.

No religis. Cinquanta. 5. No-ies escotorides. 6. Ds tirantamunt.Dun pas de lEst. 7. Ma-trcula tarragonina. Es armolt amic. 8. Ocell que volade cap per avall. President dela Generalitat a lexili. Contrac-ci. 9. Aquest a com aquell.Prex que coopera. Cinc vict-ries. 10. Paga pel que li han at.11. Marxar. Escultura dun age-nollat que gura resant.

7/29/2019 73-gener-13

18/19


Pellcula del mes:

LA PARTE DE LOS N-GELES

7/29/2019 73-gener-13

19/19

Medalla del Montgr2008 sen

ywebirevista:placid.c

at

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- SecretariPlcid Busquets -- (edici, disseny i administraci del web)Gabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

73-gener-13

Documents

Transcript of 73-gener-13