˘ ˇ ˆ˙˝˛˚˜ ! #˙$˛% ! %&%$˙’% $˛%()*ruralcat.gencat.cat › migracio_resources ›...

Servei Meteorològicde Catalunya

•Generalitat de Catalunya

•Departament de Medi Ambient i Habitatge

��

��

�� !"��#��$�%"� !� %&%"$�'%��$�%"()*

��&��+��,-.$!-��+/#�0��!�1!+��!&!��"2�+/� !� %&%"$�'%




ÍNDEX

1.- Origen i justificació de la XAC

2.- Característiques i situació de les estacions

3.- Les aplicacions agronòmiques de la XAC

4.- Desenvolupaments futurs






Origen i justificació de la XAC1.1 Necessitat de dades d’estacions situades en medi rural

��

L’any 1987 es va posar en marxa la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) fruit de les necessitats que tenia el l’Administració de disposar de dades de mesura contínua d’un elevat nombre de variables meteorològiques, com a instrument auxiliar però necessari en diverses aplicacions agrícoles.

Les raons de montar la xarxa van ser dues:

1.- La disponibilitat en el temps i en l’espai de les dades.

2.- Les variables mesurades i la col·locació de sensors.




1.2 Necessitat de registres en temps real��

Xarxa convencional:•••• Dades de precipitació total diària i, com a màxim, s’afegien les temperatures•••• Manca absoluta de dades sobre determinats paràmetres per la seva utilitzacióen el sector agrari

Per tant, es va arribar a la conclusió de què no hi havia prou estacions que complissin les condicions necessàries i que calia una xarxa específica implementada en base a dos objectius:

1.- Millor gestió del recursos agraris2.- Millor gestió del patrimoni forestal del país




1.3 Necessitat de mesures de sensors específics d’ús en agricultura��•••• Les estacions s’han instal·lat escollint els indrets on l’agricultura és una activitat important: per a la població que s’hi dedica i pel pes en el PIB de la zona.

•••• Al ser estacions automàtiques, el seu funcionament és continu i generen una quantitat de dades que les observacions visuals no poden garantir

•••• L’entorn ha de complir unes condicions mínimes (norma UNE 500520)

•••• Els registres meteorològics han de tenir un interès per a l’ús pràctic en el món agrari i forestal

•••• Cada estació ha de disposar d’una línia telefònica (preferentment de telefonia mòbil per poder centralitzar les dades i disposar d’elles en temps real

•••• Les dades han d’estar a l’abast de forma àgil

•••• Crear un software que a més de dades �� aplicacions




��

D’ÚS GENERAL EN METEOROLOGIA•••• Temperatura de l’aire•••• Humitat atmosfèrica•••• Radiació solar global•••• Precipitació

D’ÚS ESPECÍFIC EN EL SECTOR AGRARI•••• Velocitat i direcció del vent a 2 m d’altura •••• Radiació solar neta•••• Temperatures del sòl a 5 i 50 cm de fondària•••• Humectació de superfícies vegetals

D’ÚS EN APLICACIONS FORESTALS:•••• Humitat del combustible forestal•••• Humitat del sòl a 10 i 30 cm de profunditat•••• Velocitat i direcció del vent a 6 m d’altura

1.3 Necessitat de mesures de sensors específics d’ús en agricultura




Característiques i situació de les estacions.2.1 Localització de les estacions

��

.

.




Les Aplicacions agronòmiques de la XAC��

PROGRAMES EXTERNS

•••• Programacions de reg �� PACREG (versió 4.1.)•••• Prevenció d’incendis �� PAC INC

PROGRAMES INTERNS

•••• Càlcul de graus dia•••• Càlcul d’hores de fred•••• Prevenció del risc de propagació de plagues•••• Càlcul d’intensitat de la precipitació•••• Previsió de glaçades




��

Sensor d’humectació

Modelitzacions de plagues i malaltiesdisponibles en l’entorn de programes de la XAC:• Mildiu de la vinya

• Mildiu de la patata

• Mota de la pera i poma

• Ull de gall de l’olivera

• Poll blanc del presseguer

• Stemphylliosis de la pera

• Piryculariosis en arròs

• Carpocapsa de la pera i pomera

En estudi:

• Oidi de la vinya

• Grapholita del presseguer

• Anàrsia del pressseguer

• Pandemis heparana

• Adoxophyes orana

3.3 La prevenció de plagues i malalties dels conreus




4.1 L’ús agrometeorològic de les estacions convencionals��

• Una part de les estacions d’altres xarxes propietat i gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya són situades en zones importants des del punt de vista agrari per la importància d’aquest sector en l’activitat de la zona o per la població activa que n’hi ha ocupada en el sector primari.•Les dades d’aquestes estacions, doncs, poden ser d’utilitat també en aplicacions agronòmiques tot i que, en no tenir alguns sensors específics (p. Ex. Sensor d’humectació), les dades no es poden aplicar en la prevenció de plagues i malalties.




4.2 L’optimització de les xarxes meteorològiques de diferents tipus

��

.

.

Estaciones XAC

Estaciones XMET




4.3 L’aplicació d’eines de pronòstic meteorològic a les necessitats agràries

��

• Els models utilitzats en pronòstic meteorològic permeten sortides de diferents paràmetres que poden ser d’utilitat en aplicacions agronòmiques, per exemple:

•- La temperatura. La previsió acurada de glaçades de tota mena permetrà posar en marxa les mesures de prevenció (reg, escalfadors, ventiladors) que poden evitar danys quantiosos i, sovint, irreparables en els conreus.•.- Les precipitacions. Sobre tot la previsió de calamarsades ha deser un auxiliar important a l’hora de pal-liar efectes negatius en molts cultius, sobre tot els fruiters.•Les programacions de reg i de tractaments fitosanitaris als cultius també dependrà en el futur del pronòstic de precipitacions a curt termini.

•La millora en el pronòstic i la reducció en la ressolució de les eines de previsió en el futur pròxim ha de comportar clars beneficis en l’agricultura i en la gestió de la forest.




Algunes estacions agrometeorològiques.��

˘ ˇ ˆ˙˝˛˚˜ ! #˙$˛% ! %&%$˙’% $˛%()*ruralcat.gencat.cat › migracio_resources ›...

Documents

Transcript of ˘ ˇ ˆ˙˝˛˚˜ ! #˙$˛% ! %&%$˙’% $˛%()*ruralcat.gencat.cat › migracio_resources ›...