ART PER UNA FUTURA ESCOLA ART PER UNA FUTURA ESCOLA

“Creiem que és importantíssim educar als nens mi-tjançant l’art per a formar persones creatives, amb inquietuds, inconformistes i originals, ja que la vida en si és una obra d’art” Dèlia Sanuy Sara Martín

1. Carta de presentació 3

2. Propostes d’art 6

3. La teoria del color 14

4. Fang 20

5. Capsa 24

6. Animal i Faraons 30

7. Fem una obra de LandArt 34

8. Bibliografia 39

SUMARI

1

2

Bones,

Som la Sara Martín i la Dèlia Sanuy, som estudiants del Grau d’Educació Infantil de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna.

Com a futures mestres ens apassionen els nens però també hi ha moltes altres coses que ens mouen per viure. Una de les més im-portants és l’art en totes les seves versions.

Tant la Sara com jo sempre hem tingut molta curiosi-tat per la fotografia, i per aquest mateix motiu, ens hem unit més com a com-panyes i compartim aficions i inquietuds envers aquest tema.

Creiem que és importan-tíssim educar als nens mi-tjançant l’art per a formar persones creatives, amb inquietuds, inconformistes, originals, que gaudeixin la vida (saber observar, es-coltar…) i que s’interessin i apreciïn el passat de la humanitat mitjançant l’art. L’art és l’expressió d’allò que

La Sara toca el piano des dels 7 anys i ara té moltes ganes d’aprendre a tocar la trompeta o el trombó de vares, amb 14 anys el seu avi li va regalar dues càme-res analògiques i des d’allà no ha parat de fer recerca i nodrir les seves fotografies, l’any passat es va apuntar a un taller de dibuix per a

millorar, tot i que mai ha sigut el seu fort i fa 3 anys va començar amb una de les seves grans passions, la pintura.

3

sentim, i totes les persones del món sentim. Per tant, l’art és imprescindible en una etapa de globalització i enfrontaments culturals. Educar a través de l’art és crear un món de pau i har-monia.

Per tot això hem realitzat una revista que mostra el seguiment de totes les acti-vitats que hem anat realit-zant durant aquest primer trimestre del curs 2015-2016 a l’assignatura de Llenguatge Visual i Plàstic.

Esperem que us agradi!

Jo també m’hi vaig introduir en el món de la música dels 5 als 11 anys, vaig cantar durant aquest període en el Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès. De la mateixa manera nodria els meus co-neixements aprenent a tocar el piano. A mesura que em feia gran, volia adquirir més coneixements sobre la músi-ca i l’art, per tant vaig de-cidir apuntar-me als tallers extraescolar de l’institut per fer treballs manuals i teatre.

ca i l’art, per tant vaig de-cidir apuntar-me als tallers extraescolar de l’institut per fer treballs manuals i teatre.

4

5

PROPOSTES D’ART

En aquest primer capítol hem escollit tres obres diferents, les quals tenen elements de l’en-torn i temes apropiats per treballar amb nens i nenes de 4 a 5 anys.

6

La primera activitat que vam fer va consistir a escollir una obra d’art d’un pintor o ar-tista conegut, per tal de què aquest fes de referència per els nens que hagin de fer la “còpia” o representació per-sonal d’aquesta obra.La Delia va escollir la fa-mosa obra d’art “el Grito” d’Eduard Munch que s’en-quadra dins de la seva obra capital “ el friso de la vida”. En aquesta obra intentem respondre “què és” el que Munch volia reflectir en el seu quadre a través de l’ex-pressió d’angoixa de la per-sona que crida. És a dir, si es tracta del reflex d’angoixa personal del pintor o bé si el crit de personatge amaga una crítica a la nova forma d’organització socioeconò-mica de l’època (s. XVII). La qual s’hi trobaven injustícies socials i desigualtats econò-miques que van acompanyar la Revolució Industrial.Per tota aquesta especula-ció, trobo apropiada aques-ta obra per tal de què els nens de 4 a 5 anys puguin interpretar aquesta obra en molts aspectes diferents. És important treballar els sen-timents a l’hora d’explicar

aquesta obra: Què creieu que li ha passat a aquest personatge? Perquè està angoixat?Abans de començar l’activi-tat amb ells trobo important destacar que cal desenvolu-par la seva creativitat,

per aquest motiu poden ofe-rir diferents opinions de la situació del quadre, l’entorn, el personatge principal, els colors...Amb tot això podem aconse-guir despertar les inquietuds dels alumnes i sobretot la seva imaginació i creativitat.

10

La Sara va escollir l’auto-retrat fet el 1887 de Van Gogh. Vaig escollir aquesta obra perquè vaig pensar que seria una molt bona mane-ra de començar a treballar amb els infants el dibuix al natural. Aquest és molt interessant però prèviament s’ha de guiar al nen amb la paraula.Si treballem el dibuix al na-tural estarem flexibilitzant l’esquema intern del dibuix.

A més, Van Gogh és un au-tor molt important, té qua-dres molt més senzills de versionar en contraposició a Dalí, per exemple, amb detalls minuciosos i a més, utilitza colors vius i variats atractius per als nens.Aquest quadre oferiria un ampli ventall d’activitats per a treballar amb els nens, alguns exemples són:Treballar l’autoretrat. Fer sessions sobre com obser-var. Practicar observant la

natura, l’aula, els seus com-panys, mirar-se al mirall i fixar-se en els petits detalls del seu físic i comparar-los amb els companys (jo sóc més moreno, jo tinc els ulls més grossos…) Fer calcs o còpies de fotografies seves…Explicar la història de Van Gogh. Rere quadres colorits d’aparença alegre s’amaga una amarga història. Apro-fitaria també per explicar la cultura holandesa, present en alguns quadres.Treballar tècniques alternati-ves de pintar. El puntillisme o “piquets”, pintar amb el color que no toca...En definitiva el que busco amb aquesta activitat és una paradoxa: Per una ban-da voldria enriquir la seva percepció del cos humà per a què tinguin una bona base i tinguin entrenada la vis-ta per a observar bé, i per una altra banda m’agradaria desbancar tots els hàbits absurds que s’inculquen per costum com per exemple l’associació dels colors a la realitat, pintar amb llapis de colors sense forats…M’agradaria educar nens amb una base que els per-meti ser lliures per a crear.

8

Per tal de seguir treballant l’assimilació dels colors i textures, vam realitzar aquesta activitat perquè els nens i nenes d’aquesta edat puguin percebre a partir de la còpia d’imatges coneixe-ments bàsics de la perspec-tiva d’un objecte.La Delia va escollir un ob-jecte, molt clàssic, un petit caga tió. Vaig pensar que el tema de Nadal seria un punt

a favor per treballar dos àm-bits diferents, per una part el Llenguatge Musical, com la cançó del caga tió, i per l’altre el Llenguatge visual i plàstic, per tal visualitzar i treballar la textura, mida i profunditat de l’objecte.

La Sara, en canvi, va escollir un objecte totalment oposat. Una pinya.Treballaríem l’objecte a

través dels sentits: La toca-ríem per a notar les seves petites punxes, oloraríem la seva aroma exòtica, tasta-ríem el seu gust, l’observa-ríem curosament i a conti-nuació la relacionaríem amb la cultura hawaiana. Expli-caria alguns costums de la seva forma de vida i mentre la dibuixéssim escoltaríem música que ens transportés a Hawaii.

9

El paEn aquesta activitat, hem tingut en compte com a referent principal a Antoni Tàpies. Fou un pintor, es-cultor i teòric de l’art ca-talà, considerat com un dels artistes més destacats del segle XX. Tàpies va crear un estil propi on donava una gran rellevància al substrat material de l’obra, de la ma-teixa manera la meva obra es va inspirar en el substrat material del pa. També cal destacar el sentit profund de les obres de Tàpies, ja que transcendeixen a analitzar la condició humana, partint del suport material que utilitza en elles.

Per dur a terme aquesta activitat, junt amb unes companyes de classe, vam anar a comprar un panet, vam decidir que un panet rodó seria el més apropiat. Un cop a classe, vam po-sar el panet al mig, per tal que totes poguéssim tenir una bona visió del tema de l’obra, encara que cada una el veia des d’una perspecti-va diferent. Però això un cop finalitzada l’obra era interes-sant comparar els diferents dibuixos amb les diferents perspectives i matissos que li havien donat cadascuna.

Abans de dibuixar el pa, vam fer una prova de co-lors. En la qual en un full en blanc vam fer mescles de colors amb ceres. Els colors més utilitats van ser; l’ocre, el rosa, el gris, el blanc, el salmó, el taronja, el groc i el marró. Amb tots aquests colors vaig crear diferents textures, mesclant colors i difuminant amb un paper o amb el dit, afegir una goteta d’aigua, arrossegar la cera horitzontalment o bé fent puntillisme.Un cop fetes les proves de color i textura, vam iniciar

el dibuix del pa. Ho vam fer amb llapis, per marcar la forma que li volíem do-nar. Finalitzat l’esbós, vam passar la goma d’esborrar suaument per tal de què no es veiessin les marques de llapis quan ho pintéssim amb cera.

Seguidament vàrem pintar el dibuix amb ceres utilitzant les proves de colors i textu-res que havien fet anterior-ment, encara que vam apor-tar nous colors.Partint d’uns textos de Ma-rina i de Tàpies que vam llegir, havíem d’escollir una frase o paràgraf què ens crides l’atenció i que pogués tenir una relació amb la nos-tra obra.Seguidament cada una indi-vidualment, havíem de fer una breu exposició explicant com havia anat el procés de realització de la nostra obra. També els sentiments que ens havia proporcionat així també com altres in-quietuds. I per últim citar la frase que haguéssim escollit dels textos esmentats i una possible relació amb la nos-tra obra.Aquí la Dèlia cita el paràgraf

10

del text d’Antoni Tàpies que ha escollit per relacionar-ho de manera simbòlica amb la seva obra del pa.És un joc. Però jugar no vol dir fer les coses “perquè sí”. I com a tots els jocs d’in-fants, els artistes tampoc no fan les coses “perquè sí”. Jugant... jugant, de petits, aprenem a fer-nos grans. Jugant... jugant, fem créixer el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visió, del nostre coneixement. Jugant... jugant, diem coses i escoltem, despertem aquell qui s’ha adormit, ajudem a veure aquell qui no en sap o aquell a qui han tapat la vista.Quan sortia de l’escola i anava al parc a jugar amb els meus amics, m’ha mare em portava un entrepà rodó de pernil dolç per berenar.

Per tant el joc ho vaig rela-cionar amb aquest paràgraf, ja que per mi el sentit pro-fund d’aquest pa es remunta el sentiment que em propor-cionava en la meva infància del qual parla

Tàpies és un record d’infàn-cia on jugant vaig créixer, experimentar i em vaig fer gran. Sempre amb el record del berenar amb el pa rodó.

11

I aquí la Sara cita la frase d’Antòni Tàpies que va esco-llir: “Com mirar netament, sense voler trobar a les co-ses el que ens han dit que hi ha d’haver, sinó senzillament el que hi ha?”Aquesta cita m’ha fet re-flexionar ja que hi pots veure molt més en el que “simplement” hi ha, que en el que ens han dit que hi hem de veure i per tant un pa no és un tros de farina torrada sinó que pot trans-porta a cada un de nosaltres a unes vivències totalment diferents.

Que simbolitza el pa per a nosaltres?El pa, el producte estre-lla derivat del blat, és l’in-gredient base de la nostra alimentació. Tots els àpats poden incloure pa o produc-tes semblants com la massa de pizza. Gràcies al blat, la nostra regió ha subsistit de penúries i èpoques de fam. Quan una collita havia anat malament i per tant tam-poc hi havia bestiar, és el pa negre el que alimentava a la població. Durador, fàcil de transportar, energètic. Podríem dir que gràcies al

pa tots estem aquí. Suposo que per això el cristianis-me va crear la metàfora de què el pa era el cos de crist i recordava als creients que el consumissin, ja que el pa, igual que Jesús, sempre estaria allà per a ells.Totes les regions tenen el seu ingredient salvador, a Llatinoamèrica el blat de moro, a les regions del nord les patates, a l’Àsia l’arròs... Aquells menjars que són presents en èpoques d’es-cassetat i que de vegades és l’únic que es poden perme-tre les persones que passen gana. Desconec si totes les cultures hauran fet un ho-menatge a els vertaders salvadors de la humanitat, però el que si que és un fet és que nombrosos artis-tes han fet referència al pa en les seves obres. El més notori déu ser Salvador Dalí, amb les façanes del seu museu recobertes de petits pans rodons i amb una barra de pa sota l’aixella de cada figureta de l’entrada.És tan important el pa per a la nostra societat que fins i tot podríem recórrer te-rritoris parlant de pans. La “baguette” francesa, el pa

12

de Viena, la tetilla gallega, el pa de sègol alemany, la “focaccia” italiana, la pita de l’est del Mediterrani i com no, el pa de pagès amb tomàquet tan típic de la nostra terra...En definitiva, sense un in-gredient tan bàsic com el pa, qui sap què seria de no-saltres. El més segur, sense cridar mals auguris, és que la gran majoria de la pobla-ció humana hagués mort de gana.

13

LA TEORIA DEL COLOR

En aquest capítol explicarem els coneixements que hem obtingut al llarg d’una activitat que vam realitzar a classe sobre la Teoria dels colors.

14

La llum és constituïda per radiacions electromagnèti-ques que viatgen en forma d’ones. Aquesta llum solar conté tots els color de l’es-pectre visible. Per tant els color que conté la llum es poden dividir en tres zones: vermella, verda i blava. La retina de l’ull humà té una sèrie de cèl·lules foto-receptores: els cons i els bastons. De cons existeixen 3 tipus i cada un d’ells és sensible a una zona de lon-gitud d’ona, com hem dit, el vermell, verda o blava. Així mateix els bastons són sensibles a la claror o a la foscor.

Quina síntesi de colors hi podem trobar?

Additiva. Es realitza quan unim llums de color.Colors primaris : vermell, verd i blauColors secundaris :vermell + verd = grocvermell + blau = magenta verd + blau = blau cian Els tres colors primaris sumats en proporció igual = llum blancaSubtractiva. Es realitza quan unim pigments de color.

Colors primaris: magenta, blau cian i grocColors secundaris : magenta + groc = verme-ll magenta + blau cian=-blau groc + blau cian = verd Els tres colors primaris junts en proporció igual = negre Partitiva o mescla òptica. Es realitza quan juxtaposem superfícies de color. Quines són les caracterís-tiques dels colors?

To. Qualsevol canvi de color dins del cercle cromàtic és un canvi de to. Saturació. Els colors del cercle cromàtic diem que estan saturats al 100%. El blanc, el negre i els grisos al 0 %. La unió dels tres colors primaris en diverses pro-porcions (de forma directa o indirecta), pot produir colors amb un grau de saturació entre el 99,9% i el 0%. Lluminositat. És la claredat o la foscor d’un color. Es de-termina fent una comparació amb l’escala de grisos.

15

Què són els colors com-plementaris?

Els colors complementaris estan diametralment opo-sats en el cercle cromàtic. Entre ells sempre hi ha un marcat contrast.- Sumats en la síntesi addi-tiva produeixen la llum blan-ca.- Sumats en la síntesi sub-tractiva produeixen el color negre.

Activitat a l’aula

L’activitat consistia princi-palment a crear un cercle cromàtic partint dels colors primaris: el magenta, el cian i el groc. Amb aquests tres colors, vam crear un triangle amb gots de plàstic buits, situant els gots amb els co-lors primaris a cada extrem del triangle. Un cop els vam tenir ben situats, vam barre-jar els colors primaris entre si per tal de trobar l’escala de tonalitat més adequada.

Seguidament vam fer una gama de saturació del blanc cap al negre, per tal d’acon-seguir una escala de colors que ens proporciones el

el color gris.

Finalment vam realitzar una barreja de tots els color primaris, amb molta pacièn-cia, ja que ens va costar una mica trobar les proporcions de pintura dels diferents co-lors, amb la finalitat de tro-bar aquest color marró que podeu veure a la fotografia.

16

El color que ens defineix:

Per finalitzar l’activitat vam escollir cada una un color que fos més afí a la nostra personalitat, o que almenys ens sentíssim més identifi-cades amb ell.

Color de la Dèlia

El color que vaig triar va ser el taronja, és un color que em transmet molta alegria i vitalitat, quan el miro em fa sentir viva, a més a més el color taronja està associat amb la joventut i per tant trobo que és el color amb el qual em vaig sentir més identificada.

aigua dolça per sobre per sortir una altre vegada a gaudir de la nit. Un color pur i màgic que es contra-posa als càlids i fa amb ells una perfecte harmonia. Així doncs es podria dir que tot i que la Dèlia i jo siguem contràries juntes fem una concordança que dona una sensació de pau.

17

Color de la Sara

El color que vaig triar jo, en canvi, va ser el color a mig camí entre el violeta i el blau fosc. Un color elèctric que em recorda a les postes de sol al estiu. El color que inunda les nostres vides a les temporades de vacances, després de passar un dia al mar i ens passem una

aigua dolça per sobre per sortir una altre vegada a gaudir de la nit. Un color pur i màgic que es contra-posa als càlids i fa amb ells una perfecte harmonia. Així doncs es podria dir que tot i que la Dèlia i jo siguem contràries juntes fem una concordança que dona una sensació de pau.

18

19

FANGAmb motiu de l’arribada de la tardor, i per tant de la gran varietat de vegetació i explosió de color pels carrers, als alumnes de la classe 1J se’ns va proposar una tasca: Una expe-rimentació amb el fang per a finalment crear un paisatge, una petita escena amb fang,

animals i la vegetació.

20

ELABORACIÓ:

Abans de tot però, era molt important que experimen-téssim amb el fang, disposà-vem de 3 tipus de fang:El fang vermellEl fang amb xamotaEl fang Barbotina

Es tractava de tocar-lo, mi-rar-lo, olorar-lo i si volíem fins i tot tastar-lo, tot i que no és gaire recomanable, ja que unes companyes es van trobar un cuc!En resum, havíem d’adoptar

l’actitud d’un nen davant la vida, un nen que encara ha de descobrir el món.Un cop teníem les mans empantanegades de fang, ja estàvem llestes per a crear la nostra escena.Mentre modelàvem el fang i col·locàvem les figures anà-vem inventant la història de la nostra escena.

Que hem après?

Hem après a experimentar l’experiència des del punt de vista d’un nen, amb la il·lusió per la novetat. Tam-bé hem après quins eren els diferents tipus de fang i les diferències i utilitzacions de cadascun. Per últim hem après a ser creatives amb poc temps amb allò que te-níem i esprémer tant i saber improvisar adequadament davant una situació impre-vista.

21

com podíem la nostra ori-ginalitat, que serà molt útil quan siguem mestres per a ser innovadores, inventives i saber improvisar adequa-dament davant una situació imprevista.

22

La nostra història era la següent:

Hi havia una vegada uns animals que vivien en un poble autogestionat per ells mateixos. Els animals que hi vivien eren un gat, un cava-ll, una oca, una vaca i una cabra.Un dia el gat va parlar amb l’arbre savi del poble i aquest li va dir que en unes quantes hores una tempesta fatal arrasaria amb el po-ble i tots els moririen si no buscaven aixopluc. L’escena

que veiem és l’oca escapant del seu estanc, el cavall, que havia sortit a donar un vol, unint-se amb els seus companys ajuntant-los a trobar un lloc per tots, el gat escoltant els consells de l’arbre savi, la vaca rodejant la muntanya del poble i la cabra a la davantera inspec-cionant el terreny. Per sort han trobat un mur al costat de la cova dels aliments que podrà servir de refugi si tots cooperen! Amb l’ajuda de tots van acabar amb un tres i no res i van poder resguar-

dar-se de la gran ventresca.

23

CAPSA

24

Referents de l’obra de la Dèlia:

Com a referent principal em vaig remuntar en la meva infància, des de petita les nines Matrioixca em sugge-rien moltes coses diferents, em feia gràcia jugar amb elles, sobretot com a joc simbòlic, les quals represen-taven una família. Aquestes nines són d’origen rus, van començar a crear-se a partir del 1890, són característi-ques perquè són buides per dins, i a l’interior hi ha una altra nina més petita, i així successivament.Aquestes nines es carac-teritzen per la gran varie-tat de colors amb què són pintades, per aquesta ma-teixa raó em van cridar tant l’atenció quan era petita.Personalment aquestes nines em proporcionaven una sèrie de sensacions molt captivadores, encara dia d’avui, quan les veig em fan reviure molts records. Aquest va ser el motiu prin-cipal pel qual vaig decidir centrar la meva obra de la capsa en elles, com a tresor d’infància.

Tema de l’obra:

Com ja he esmentat en els referents, volia incorporar les nines Matrioixca dins la capsa. Però de la mateixa manera volia incorporar el mar, per tant, havia de bus-car una manera equitativa d’unir aquest dos conceptes, el mar i les nines Matrioixca.Per mi el mar té màgia, té misteri, em fa retrocedir i tornar a la meva infància, però també em projecta el futur.Quan el miro sento com es mescla amb el cel i es con-fon amb el vent i em fa sen-tir una sensació d’immen-sitat que té una poderosa energia que m’atrau.Totes aquestes sensacions van lligades a la meva per-sonalitat, de la mateixa manera, la meva família ha format part del desenvolu-pament d’aquesta. Per tant la creació d’aquesta capsa, simbolitza una petita part de mi i dels meus records més apreciats.Elaboració de l’obra:La realització d’aquesta obra, la vaig fer durant un breu viatge de cap de set-mana a la platja de Sant

Pere Pescador (Costa Bra-va). Quan era allà vaig sen-tir un sentiment de melan-colia d’infància. Aquella era la platja on sempre anava amb la meva família després d’un dinar familiar. D’aques-ta manera vaig decidir ela-borar la meva obra partint d’aquests dos conceptes principals Mar i Família. Per poder-me familiaritzar-me més en l’entorn vaig decidir fer una llarga passejada en solitari i vaig decidir reco-pilar totes les petxines més maques que trobés. Quan ja era fosc vaig tornar cap a casa, allà vaig construir una caixa amb les instruccions prèvies que ens va donar la nostra professora de plàsti-ca. Els colors que vaig esco-llir havien d’estar ambien-tats en la situació per tant vaig utilitzar dues tonalitats de blau diferents, una per la tapa de caixa amb un blau més fosc i un blau cel més clar per la base.Finalment quan vaig incor-porar els elements, com a base hi vaig incloure sucre; un curiós tòpic, ja que la sal del mar és l’únic incon-venient que li trobo a tot plegat. Seguidament hi vaig

25

afegir les petxines una dins de l’altre per simbolitzar, com ja he dit, les nines Ma-trioixca.

26

Referents de l’obra de la Sara:

En el meu cas els referents eren uns altres. Jo em vaig inspirar en els cofres. Em considero una persona molt lligada al mar i sempre he sentit molta curiositat per tot aquest món. Les am-polles llançades al mar, els vaixells inundats amb milers de tresors a dins, el món subaquàtic, els coralls i les estrelles de mar. Per exem-ple, recordo amb exactitud quan de molt petita, en una excursió al Aquari amb l’es-cola em van ensenyar la simbiosi entre el peix pallas-so i l’anèmona. Sempre he desitjat ser un animal marí i poder viure al mar una tem-porada,mentre pensava en tot això per a plasmar-ho al meu treball em van venir al cap les terribles imatges del canvi climàtic, els peixos ofegats amb la nostra bros-sa, el xapapote, la pesca sense límits… i vaig arribar a la conclusió de que volia relacionar ecologisme i món aquàtic.

Elaboració de l’obra:

Fa uns mesos la meva mare, que treballa a un supermer-cat, va venir il·lusionada a casa explicant que avui s’havien trobat tres estre-lles de mar petites entre els peixos i les algues que de vegades els acompanyen. Tot i que em va fer pena que aquelles pobres estrelles de mar haguéssin acabat a una peixateria sense que ningú tingues intenció de consumir-les, em va agradar poder-les observar tant de prop. Vaig arribar a la con-clusió de que si els sistemes de pesca milloressin potser elles no haguessin mort. Crec que si un animal ha de morir ha de ser per ali-mentar-nos però no per ser arrossegat. Això em va recordar a quan, fa uns quants anys, quan jo deuria tenir uns 14 anys, vaig anar a la platja de la vila olímpica amb la meva família al principi de la pri-mavera. Vam començar a veure uns puntets brillants que saltaven fins que ens vam fixar que eren peixos platejats vivaratxos. Em vaig quedar molt sorpresa

de veure encara vida al mar Mediterrani, que ja dono per mort. En el moment de crear el meu tresor va ser molt sen-zill, simplement vaig agafar una caixa semblant a un cofre que tenia a la meva habitació, vaig colocar unes pedres transparents que tenia al lavabo de casa a mode de decoració com a fons aquàtic i per últim vaig fer un homenatge a les tres estrelles colocant-les al da-munt de tot.

Que simbolitza?

El meu tresor, anomenat L’últim cofre, simbolitza la varietat de natura marina que després d’estar anys a la deriva arriba a terra fer-ma. Ara el cofre conté la na-tura supervivent després de que els éssers humans ha-guem deixat el mar desert.Amb aquest tresor m’agra-daria encoratjar-nos a cui-dar no només del mar, sinó del medi ambient en ge-neral. Em sorprèn la poca atenció que donem dia a dia a l’ecologisme, deixant pas a altres temàtiques aparent-ment més importants com la

27

política.Crec que tots hauríem de fer una Reflexió introspectiva i arribar a la conclusió de que si acabem definitivament amb el món, coses que ens semblen tant importants com la crisi, els parats, els refugiats, o fins i tot l’edu-cació seran coses superflues que ja no tindran cap im-portància perquè la espècie humana s’haurà extingit. El medi ambient és la base del nostre benestar.

28

Què hem après?

En aquesta activitat hem après què és l’art objectual i quines són les seves carac-terístiques bàsiques.En les obres d’art objectuals podem dir que s’identifica la representació i el fet repre-sentat. No es reprodueix fictíciament un objecte real sinó que se l’agafa i se l’uti-litza directament. L’objec-te passa a formar part de l’obra.En molts casos l’art objec-tual recupera la seva singu-laritat i els atribueix nous sentits. S’enriqueixen les possibilitats significatives dels objectes. Es mostra que, va més enllà del seu valor d’ús, aquests poden tenir un valor simbòlic i sen-timental, com és el cas de la meva obra en particular.

29

ANIMALS I FARONS

El dia 27 de novembre de 2015, vam anar al CaixaFòrum de Montjuïc per veure una expo-sició anomenada “Animals i faraons”. Aquesta exposició fou organitzada pel Musée du Lou-

vre-Lens i l’Obra Social “la Caixa”, amb la participació excepcional del Musée du Louvre.

30

Principalment mostra la funció i la importància de la figura animal a la civilització faraònica.Els antics egipcis es van apropiar dels animals per fer-ne servir de maneres di-ferents les imatges simbòli-ques. Així, la figura animal es va convertir en l’element múltiple d’un llenguatge codificat, escrit o represen-tat, i, en aquest sentit, es va erigir com a pilar del pensa-ment religiós egipci.

ANIMAL A DESTACAR

Al llarg de l’exposició vam visualitzar una sèrie d’ani-mals diferents que simbolit-zaven la representació dels seus deus. L’animal que més ens va cridar l’atenció a les dues, va ser el gat.El gat va tenir lloc a Egipte durant el 3r mil·lenni a. C.Es va convertir en un animal de companyia molt apreciat, per la seva dolçor, gràcia i indolència, però sobretot com un animal protector. Ja que caçava petits ratolins, i així protegia les reserves de collida de blat, un recurs vital pel poble agrícola.El gat simbolitzava a la

31

deessa Bastet, ja que era representada amb el cap d’aquest animal. La deessa consagrava la fecunditat i la bellesa.Bastet representa la llum, la calor i l’energia solar, però també degut a les seves fraccions felines, represen-tava el misteri, la nit i la lluna. A més a més es pen-sava que ajudava a la fecun-ditat dels homes i animals, que curava malalties i que vetllava per les ànimes dels morts.

ACTIVITAT PELS IN-FANTS

Desprès de la visita guia-da, vam pensar en realitzar un joc adaptat per a nens i nenes de 4 a 5 anys. Tant la Sara com jo, teniem clar que voliem que l’objectiu principal d’aquest joc fo-mentés l’interés d’aprendre noves cultures. En aquest cas l’egipcia.

Vam pensar que a partir del que haguessin vist du-rant l’exposició, agafessin una idea de com vivien en aquells temps que més els hagués agradat.

32

La millor manera seria mi-tjançant un eix d’animació. Aquest es portaria a terme de la següent manera:La mestra es despediria dels nens temporalment i es dis-fressaria d’egipcia i explica-ria als infants que ha fet un llarg viatge en el temps. La mestra plantejaria un rep-te als nens: Fer una mòmia d’un faraó entre tots i deco-rar-la. La mestra aniria fent preguntes suggerents per a que els nens es fessin ques-tions sobre la cultura egipcia i ella oferiria als nens que li preguntin tot el que vul-guin sobre la seva cultura, el seu pais i la seva forma de viure. D’aquesta manera podrien aprendre tot això sense una història imposa-da, ja que serien ells matei-xos qui es farien preguntes que la mestra respondria. A més, l’activita de fer una mòmia i decorar-la seria molt enriquidora d’ interè per als nens al tractar-se d’una activitat pràctica. D’aquesta manera, complint amb el que hem dit al prin-cipi, podriem aprendre de la hisòria i la cultura egípcia mitjançant el seu art.

33

LAND ARTLand art o art de la terra és un moviment artístic que va sorgir a final dels anys seixanta, en el qual el paisatge i l’obra els troben estretament lligats. A més, també fa referència a un art creat a la natura, utilitzant materials d’aquesta, com per exemple al nostre cas les

fulles.

34

L’obra de la Sara està am-bientada en una situació totalment diferent, però també mostra una actitud de respecte davant de la naturalesa.Sóc una gran apassiona-da de la cultura japonesa i només vaig escoltar la proposta vaig relacionar-la directament amb la relació que tenen els nipons amb la natura. L’art té per als japonesos un gran sentit introspectiu i una relació molt estreta amb la natura. Valoren molt la imperfecció i el caràcter efímer de les coses. Per a ells la pau i la harmonia van molt lligades a la calidesa i la comoditat. Els japonesos s’enfrenten a un medi físic

violent, temible i impredeci-ble davant el qual se senten impotents. Això ha generat una relació molt especial amb un sentiment d’adora-ció i veneració per la natura-lesa.L’home no és el domina-dor, sinó que es tracta d’un element més de la natura. Aquest sentiment d’harmo-nia impregna les múltiples cares de la cultura japonesa. L’Ikebana és la expresió màxima d’allò efímer. En ell trobem representat el pas-sat (amb fulles seques o flors molt obertes), el pre-sent (fulles verdes o flors obertes) i el futur (capolls de flors o rovells de les fu-lles).

Tota aquesta informació em va impulsar a crear el meu land art.Elaboració de l’obraL’obra va ser duta a terme al Parc de la ciutadella, lloc que sento molt meu, ja que està prop de casa meva i per a mi és com un oasis al bell mig de la ciutat. Un lloc on desconnectar de tot per a gaudir de grans extensions de gespa on seure tranquila-ment amb un mocador es-

coltant el soroll dels tambors i les cotorres. Vaig investigar una estona els materials que hi havia i després de descartar fulles de plataner seques, petites branques, fulles de pi, la superfície de la gespa i la superfície de la sorra, una palmera em va convidar a entrar dins el niu que havia format amb les seves fulles corbes. Just davant de la palmera hi havia unes flors precioses de color groc,

35

lluents i joves, resistint el fred de l’hivern. Es me-reixien ser les protagonistes de la meva obra. Així que vaig agafar-ne unes quantes i vaig enganxar-les amb les fibres naturals del tronc de la palmera amb tota la grà-cia que vaig poder.

Una divertida anècdota

Mentre lluitava contra la meva pròpia ombra per a fer una fotografia en condi-cions de la meva obra, un noi se’m va apropar i em va demanar permís per treure una foto al meu land art. Era fotògraf urbà i li apassiona-va la natura. Vaig respondre afirmativament encantada i en aquesta web es pot tro-bar el resultat:https://davidhelias.wor-dpress.com/A la seva web ens dedica unes paraules a mi i la ami-ga que em va ajudar a crear el Land art:“Gracias por crear esta pe-queña ilusión. Dedicada a las chicas que esta tarde le dieron al parque alegria.”

SignificatEl tronc sec de la palmera

significaria el passat, les fulles verdes i corbes de la palmera significarien el present i les flors el futur i els diferents camins que pot adoptar aquest. En una pe-tita metàfora diríem que allò positiu ens espera al girar la cantonada.

Que he après?

Fent aquest treball m’he sentit molt especial. Per una banda he hagut d’ob-servar atentament el meu voltant, apreciant cada petit detall i estant oberta a que m’inspirés la cosa més ca-sual. Per una altra banda, he descobert que fent art al carrer, i més el land art, podem establir un contac-te únic i especial amb les persones del nostre voltant. Fent aquest treball vaig aconseguir donar llum a una palmera que fins ara potser passava desapercebuda i treure un somriure interior a tothom que hi passés pel davant. A més, vaig inspi-rar a fer art amb l’art i vaig poder conèixer un noi molt simpàtic que segur que mai hagués conegut sinó hagués sigut gràcies a l’art. M’agra-

daria transmetre als nens aquesta idea. Que compar-teixin l’art, que el facin visi-ble i alegrin la vista i la vida dels altres. Que ensenyin al món el que porten dins.

36

Referent

Land art o art de la terra és un moviment artístic que va sorgir a final dels anys seixanta, en el qual el pai-satge i l’obra els troben estretament lligats. A més, també fa referència a un art creat a la natura, utilitzant materials d’aquesta, com per exemple al nostre cas les fulles. Les escultures no es si-tuen al paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint aques-tes obres es representen en espais oberts, lluny de la civilització. Andy Goldsworthy és un escultor britànic, fotògraf i productor d’escultures a través de l’art que li propor-ciona la natura. Obra de Land Art Dèlia: La natura no és un lloc per visi-tar, és casa nostra.Aquesta obra la vaig rea-litzar juntament amb unes companyes de classe: l’Anna Viñolas i la Pilar Tascones.

Tema de l’obra

En aquesta obra volem des-tacar la importància de la

natura en les nostres vides.Per aquest motiu la nostra obra representa un símbol de prohibició per reivindicar el dany que porvoca la de-forestació o la tala d’àrbres en el nostre habitat.

Elaboració de l’obra

Per tal de buscar un en-torn natural, vam fer una recerca d’espais naturals i vam seleccionar l’entorn del bosc de Montmany, concre-tament a Valldoreix. Seguidament vam buscar una bona perspectiva per realitzar la nostra obra, ja que volíem plasmar una obra que només s’apreciés des d’una perspectiva. Posteriorment vam re-col·lectar el material ne-cessari per dur-la a terme, que va ser fulles caducas d’un plataner com a ele-ment principal i els arbres i arbustos com a element de suport. Per últim, van començar a fer el muntatge de l’obra.

En aquestes fotos podem veure el resultat final de la nostra obra, és a dir, el símbol de prohibit que vam

crear amb les fulles.

Significat

El símbol de prohibició és l’element més significatiu, ja que l’hem utilitzat per rei-vindicar el dany que provo-ca la desforestació o la tala d’arbres en el nostre hàbi-tat.A més, provoca la pèrdua de la biodiversitat i aridesa als nostres terrenys. En canvi, els arbres ens regulen el clima i retenen el biòxid de carbó que conta-mina l’atmosfera. EXPOSICIÓ DE L’OBRAPer tal de compartir la nos-tra obra amb la resta de companys vam realitzar una presentsció que principal-ment vam incloure fotogra-fies i durant aquesta, anà-vem explicant tot el procés que vam portar a terme. Amb l’objectiu que els com-panys entenguessin el con-cepte del nostre joc amb la perspectiva vam editar un vídeo i el vam incloure a l’apartat de elavoració de l’obra.

37

Que hem après

Aquest treball ens ha aju-dat a reflexionar sobre l’en-torn que ens envolta. Ens hem de conscienciar que els arbres són uns elements de la natura efímers que ens ajuden a mantenir el nostre ecosistema, ens regulen el clima i generen biodiversi-tat. Els arbres els hem de cui-dar i respectar, ja que en els últims anys estem destruint molts entorns naturals per poder edificar, pel consum de la industria fustera i per obtenir sòl per cultius agrí-coles. És l’entorn que ens envolta, és casa nostra.

38

http://pendientedemigra-cion.ucm.es/info/echi1/ima-gen/pint/gritomunch.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/El_grito

http://agenda.obrasocial.la-caixa.es/ca/-/animales-y-fa-raones

Referents de l’obra(bibliografia http://www.ihistoriarte.com/2013/10/la-intima-conexion-en-tre-la-naturaleza-y-el-ar-te-en-japon)

Fotografies i Imatges:

Imatge Sumari: https://www.google.es/search?q=-ni%C3%B1a+con+las+ma-nos+pintadas&biw=1366&-bih=667&source=ln-ms&tbm=isch&sa=X&ve-d=0ahUKEwiT05qx2-fJAhW-C0hoKHYnsA1kQ_AUIBig-B#imgrc=qMrtN281QLNre-M%3A

Fotografia Sara feta per An-dreu de Jongh.

Fotografía Dèlia feta per Nic Dols.

Imatge del Grito i l’Autorre-trat de Van Gogh: Museo Reina Sofia Totes les demes fotografies les hem fet nosaltres ma-teixes.

Bibliografia

39

Aquesta revista la hem editat amb el programa Inkdeing, hem tingut certes dificultats,i cal agraïr l’aju-da que ens ha proporcionat la Clara Buschiazzo. Moltes gràcies!

40

ART PER UNA FUTURA ESCOLA ART PER UNA FUTURA ESCOLA

“Creiem que és importantíssim educar als nens mi-tjançant l’art per a formar persones creatives, amb inquietuds, inconformistes i originals, ja que la vida en si és una obra d’art” Dèlia Sanuy Sara Martín