97-gener-15

8/10/2019 97-gener-15

1/28

N 97GENER 2015

PERIDIC DIGITAL TERCERA POCA

8/10/2019 97-gener-15

2/28

Emporion www.emporion.org 2

Editorial

Notcies

Nota-avs a entitatsorganitzadores d'actes aTorroella-l'Estartit

Emporion 100 anys 1915-2015

Qu li ha ensenyat lavida?

"La veritat": reexionsamb sentncies

La Xina i el soroll de lesmotos

El signicat del 9-N

L'esclat d'una illusi

Conte de Nadal

The deplorable history iel post-9n

La gran trampa del TTIP

Absolutisme intellectual

Els reptes de la novaComissi Europea

Torroella, espai d'art

Proverbis, refranys ifrases fetes

Exercicis de catal 4

Eduardo Rincn, msic

El video dels joves

La cuina de la Catrina

Mots en creu

Gotes d'humor

Cinema i espectacles

Editorial100 Anys dEmporion, 100 Anys de Torroella

El dia 1 de gener de 1915 va sortir a la llum el nmero 1 dEMPORION, i avui, 1 de gener de 2015publiquem el nmero 97 de la tercera poca, en format digital. Entre una data i laltra, la nostrarevista nha passat de totes, temps de joia i desperana, temps de dicultats i de persecuci, declausures obligades i de represes illusionades. Tamb Torroella, en el mateix perode, ha sofertalts i baixos poltics, econmics i socials, ha viscut anys de progrs i anys de constricci.

Per commemorar el centenari, lAssociaci EMPORION ha programat un seguit dactes: la pro- jecci al Cinema dun documental de Jordi Bellapart, la representaci dun quadret dramtic de1916, una exposici amb el ttol EMPORION 100 ANYS, i un acte pblic central. Tant el docu-mental com lexposici posen clarament de manifest el parallel que ha existit al llarg dels anyentre levoluci de la nostra vila i les vicissituds de la nostra revista, molt lligades luna amb laltrTorroella i EMPORION han viscut juntes, han gaudit juntes i han patit juntes.

Hi va haver un desvetllament cultural impressionant quan van arribar a la vila el mestre Blasi lany1911 i mossn Viver el 1913, i shi van implicar amb decisi una bona colla de torroellencs que van fer costat a aquells personatges illustres i van ajudar a crear lAteneu Montgr. Hi va haver el vents favorables del Noucentisme i lempenta de la Mancomunitat. El moviment noucentista, quees va estendre per Catalunya fa cent anys, valorava lordre, el seny, lharmonia, lequilibri, exalavel catalanisme i girava la mirada cap a Europa, i aquest era lesperit que animava els creadorsdEMPORION, que frisaven per una Torroella culta, desvetllada, ordenada, catalanista i euro-peista. La Mancomunitat, per la seva banda, constituda lany 1914, va promoure infraestructures,com el telfon, que van afavorir Torroella, va emprendre actuacions en els mbits cultural i social,com ara biblioteques i centres escolars, i va atraure gent eca que va ajudar a lexpansi dels idealnoucentistes, tan grats a la gent dEMPORION.

El lligam entre els destins de la vila i els dEMPORION, que shavia manifestat tan clarament elpoca de puixana, es va deixar sentir tamb a partir de 1923 quan es va imposar la Dictadura.Lalcalde i els regidors de lajuntament democrtic van ser cessats, lAteneu va ser clausurat i EMPORION no es va poder publicar. Tot i aix, els seus emmudits redactors van reaparixer, tossutsi audaos, lany 1928, i ni que fos noms per un cop lany, van escriure articles en catal en unLLIBRE DE LA FESTA MAJOR que sha mantingut desprs, any darrere any, i ha arribat ben viuns als nostres dies.

Torroella va esclatar de nou amb joia quan lany 1931 es proclam la Segona Repblica Espanyolamossn Viver va escriure al LLIBRE DE LA FESTA un vers pic exultant: i clamava la terra catlana / el rei s fora, el rei ara sc jo i pocs mesos desprs reapareixia EMPORION. Per els anysegents no varen ser gens propicis. El mestre Blasi va ser cridat a Barcelona i lAteneu va iniciael seu declivi. Per EMPORION an superant els mals temps amb una tenacitat impressionant,mentre Torroella suportava com podia els vaivens dels enfrontaments poltics i socials. Fins quearrib la revoluci i la Guerra Civil. Lany 1936 mossn Viver es va haver damagar i fugir de Torroella, lany 1939 el mestre Blasi va haver de marxar a lexili.

Desprs la postguerra. Un rgim autoritari va perseguir tota expressi catalana i en catal, i benpoques gures es movien pel desert cultural torroellenc. Fins que un dia va renixer el LLIBREDE LA FESTA MAJOR, una altre dia aparegu lEsplai, que es transform en el Casal del Montgrdesprs seleg un Ajuntament democrtic, es va fer el primer Festival de Msica,...

Faltaven molts anys encara perqu sorts de nou EMPORION. Noms ho va fer possible el 2006ladopci del format digital. I ja hem arribat als 8 anys. Aviat publicarem el nmero 100. Un altre100.

Hem volgut que aquest nmero de gener de 2015 tingus un aire de celebraci i s per aix quealguns membres del Consell de Redacci hem dedicat els nostres articles als orgens, al present oal futur desitjable de la nostra publicaci. Ens han acompanyat amb les seves reexions alguns delsnostres redactors habituals, Caterina Bosch, Joan Surroca, Santi Sat, Adri Arboix, aix com unaamiga dEMPORION que escriu a les nostres pgines per primer cop, Maria Rosa Mateu. Hemde destacar duna manera particular la collaboraci especial per a aquesta ocasi del torroellencdadopci, premi Sant Jordi 2013, Vicen Pags Jord. A tots, moltes grcies.

8/10/2019 97-gener-15

3/28


Gener de 2015

Dissabte 3 de gener, a les 7 de la tarda, al Cinema MontgrProjecci del documental El mestre, el capell i una muni de torroellencs100 anys de la histria cultural de Torroella a travs duna revista i els seus fundadorsRealitzaci: Jordi BellapartAmb la collaboraci de: Jaume Bassa, Fina Perea, Francesc Perea, Joan Radressa,Joan Surroca

Presentaci del programa dactes del Centenari

Dissabte 10 de gener, a les 7 de la tarda, al Cine PetitRepresentaci de lobra dramtica Labim

Quadret en un acte, pel grup Tel Esquinat, de TorroellaEscrita pel torroellenc Josep Castells i estrenada per la Secci Dramtica de lAteneuMontgr, al Sal Jou de Torroella, la nit del 18 de juny de 1916Breu explicaci prvia, amb lectura de textos de lpoca

Divendres 16 de gener, a les 7 de la tarda, a la Capella de Sant AntoniInauguraci de lexposici Emporion 100 anysPresentaci grca dels antecedents, de les tres poques de la revista i dels parnte-

sis forats, al llarg de cent anys molt accidentatsRecital del Cor Anselm Viola

Dissabte 17 de gener, a les 7 de la tarda, a lauditori del Museu de la MediterrniaACTE CENTRAL DEL CENTENARIPresentat i moderat per Xavier FerrerEMPORION i Torroella, per Jaume BassaParlament de Muriel Casals, presidenta dmnium CulturalClausura de lacte, Jordi Cordon, alcalde de Torroella

Actes commemoraci del Centenari

Commemoraci del Centenari de la revista EMPORION - 1915-2015

8/10/2019 97-gener-15

4/28

8/10/2019 97-gener-15

5/28


L'any 1915 els fundadors van decidir batejar la nostra revista amb el nom d'Emporion. Per qu? Noms feia set anys que la Junta de Museus de celona, que dirigia Josep Puig i Cadafalch, i amb el suport poltic d'Enric Prat de la Riba, havia apostat per excavar de manera planicada el jacigrecorom d'Empries, Emporion en grec.

Aviat van anar aorant joies artstiques, entre elles la imponent esttua d'Asclepi. A Catalunya es vivia un estat d'eufria grcies a l'espurna de 1quan intellectuals i poltics van unir voluntats i esforos per renovar el pas. Aquella guspira va causar un veritable foc puricador, el noucentis

que durant la dcada dels anys 10 del segle passat va experimentar el moment ms dol. La fundaci de la nostra revista, l'any 1915, es troba al bed'una de les dcades ms reeixides de tota la nostra histria.

La ra, la precisi, la mesura i l'harmonia van esdevenir els nous valors que van penetrar a totes les manifestacions artstiques i literries. s evidenels noucentistes s'emmirallaven en la cultura clssica grega i les excavacions d'Empries sn una viva expressi de les inquietuds d'aquella genvida de modernitzar el pas, de millorar la higiene i la cultura. Grcies a Empries, primera ciutat on es van encunyar monedes de la pennsula Ibi primer punt on es va utilitzar un s comercial de l'escriptura, els noucentistes van quedar bocabadats contemplant l'escenari de totes les manifecions culturals: teatre, msica, poesia, losoa, dansa...

No t res d'estrany, doncs, que Emporion esdevingus el nom per batejar una publicaci que, amb talls signicatius, ha arribat ns als nostres dSuggereixo que, davant l'extrema incompetncia de l'actual ministre d'Educaci, que pretn dicultar l'estudi de la cultura clssica, des de Torrofem un esfor per mantenir la ama d'aquest foc que tant molesta la ignorncia. El foc de l'esperit clssic recollit pels nostres fundadors encara arillumina.

No crec que certs coneixements culturals millorin per si sols a la persona humana. Els nazis escoltaven bona msica i quin pas superava Alem

en preparaci cultural? En canvi, tinc la convicci que qui ha contemplat amb passi el Parten, qui sent que els seus ulls s'humitegen davantCaritides, qui troba insuperable la lectura dels poemes pics d'Homer, les tragdies de Sfocles, els cants de Safo o el pensament d'Epicur, per dipocs exemples, tot i que no quedar lliure d'errors, estar vacunat contra la barbrie. Faig vots perqu Emporion ens recordi de manera perenne nostres orgens i estarem salvats pels segles dels segles!

"Emporion", el nomelegit pels fundadors

Joan Surroca i Sens

A l'aguait del nostre patrimoni

La Font dels Capellans torna a rajar desprs deprop de dos anys de no fer-ho.

8/10/2019 97-gener-15

6/28


Lobjectiu daquest article no s altre que formular un desig: que entretots, els davui i els que ens succeeixin en la tasca, mantinguin com objec-tiu prioritari el segon centenari dEMPORION, publicaci que celebraavui el seus primers cent anys!.

I en segon lloc que EMPORION pugui, un dia no massa allunyat, pub-

licar-se amb suport de paper, encara que potser no sigui ja necessari enun futur a causa duna majorw difusi de la comunicaci digital entre els joves, per Internet o altre mitj que el substitueixi!

LEDUCACI i la llengua catalane

LEmporion, ja el desembre del 1915, reprodua un escrit en qusinteressava dels poders pblics:

Que en les escoles pbliques de Catalunya sigui obligatori ensenyar alsdeixebles en catal.

Que en les Universitats Instituts i Escoles Normals en terra catalanasestableixin ctedres, tamb obligatries de Llengua, Histria i Literaturacatalanes.

Que per exercir qualsevol crrec pblic a Catalunya, sigui tamb obligatconixer perfectament la llengua catalana, parlada i escrita.

I que sigui respectat i reconegut ocialment el dret dels catalans a usar sonidioma propi en tots els actes de llur vida pblica i privada

Leducaci s un dret fonamental, incls, lany 1952, per la ConvenciEuropea de Drets Humans i obliga a tots els pasos a garantir el dret aleducaci. I, a nivell mundial, per la Nacions Unides, lany 1966. Perper al catal i la immersi lingstica bufen mals aires, t la vida cadadia ms difcil:

El jutjats en jutgen i en dicten sentncies? En quin percentatge i enquines llenges?

I no parlem dels poltics, no tan sols espanyols, ns i tot dautonomiesque tenen el catal tamb com a llengua prpia i ocial.

El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya ordenava que el cas-tell fos tamb llengua vehicular a lensenyament en collegis delPrincipat.

I a les Illes Balears van fer seva aquesta sentncia.

En el Pas Valenci sinsisteix en el model trilinge, quan en moltsllocs no poden gaudir-ne en catal per falta de places sucients.

Tindr Catalunya el catal com a llengua tamb obligatria a totesles administracions pbliques?

Entrem doncs en el tema de lEMPORION davui:

Qu hem de fer els que hi collaboremper obtenir-ne una major difusi,amb un i un objectiu:

Centenari dEmporion,

gener del 2015Santi Sat

Conseguir grcies als joves, davui i els que els segueixin, que EMPO-RION arribi al seu segon centenari, amb la collaboraci fonamental delescola en catal!

No s cap mite, noms un objectiu a assolir pels que avui sou encara joves!

Recordem queTorroella lany 1915 tenia una poblaci de4.000 habitantsi avui sobrepassa els 12.000, i quina ser el 2.115?

Exposo, per nalitzar, el conjunt de les preguntes que sem presenteni que sn tema a considerar pels nostres lectors, pels nostres mestres,professors i directors, al temps que per la prpia redacci de la revista:

Arriba EMPORION al pblic en general? Al jove? Shan dincrementarels continguts culturals? O les notcies dactualitat? O consultar i copsarlinters de la joventut en el tema de la mxima actualitat poltica catalanai espanyola?

Possiblement est mancada de .....? Es podrien incrementar els continguts?

indria ms o menys difusi en un pas independent? O dins duna feder-

aci asimtrica? Tot aix, submergits dins duna temporalitat poltica curulla deconverses i propostes sobre la possibilitat duna Catalunya inde-pendent, confederal, federal, o subjecta dins dun estat centralista?I a nivell ms prosaic si voleu, amb un anhel ferm i profund de totsels que avui hi collaborem: que Emporion arribi al segent centenarisent la publicaci de Torroella de Montgr!

8/10/2019 97-gener-15

7/28


Ara que estem celebrant el centenari de la nostra revista Emporion ambillusi i satisfacci, conv recordar tamb el mrit duna altra revista,Elemps , un setmanari en catal dinformaci general, creat a Valncia icaracteritzat per una visi periodstica que comprn tota lrea lingsti-ca catalana, amb redaccions a Valncia, Barcelona i Palma, i que engua-ny celebra amb xit tres dcades de periodisme ininterromput.

Cal remarcar que no hi ha cap ms setmanari dinformaci general encatal que hagi aguantat tant de temps, situaci equiparable a la duradadels prestigiosos i clssics setmanaris europeus comDer Spiegel (el set-manari ms prestigis dEuropa) oTe Economist (un dels millors set-manaris del mn).

El periodista Vicent Sanchis s el director general de la revista, ques editada des del 1984 per Eliseu Climent , el promotor cultural perexcellncia del Pas Valenci.

Una de les aportacions ms importants i originals de la revista va ser -iencara s una de les seves principals senyes didentitat-, tenir com a marcde referncia periodstic els Pasos Catalans.

Cal recordar que en el primer nmero de la revista Joan Fuster, JoanFrancesc Mira, Ramon Barnils i Vicent Ventura van signar articles, mal-grat que Eliseu Climent , a linici, creia, amb escepticisme, que les pos-sibilitats reals que el projecte aconsegus reeixir eren poques; ns i tot elmateixFusteren dubtava.Lxit de la publicaci sexplica per aplicar amb generositat i constnciaun periodisme de qualitat, rigors i actual que lha fet tot un referentperiodstic.

El emps ha celebrat lefemride del seu trent aniversari amb un nmeroespecial publicat el passat mes de maig on rescata articles signicatiusescrits a la revista en aquests trenta anys. A ms a ms, ha aplegat perprimera vegada i ha entrevistat conjuntament Joan Lerma (Pas Valen-ci), Jordi Pujol (Catalunya) i Gabriel Caellas (Illes), els tres presidentsdel 1984, lany de la fundaci de la publicaci.

Comenta textualment Vicent Sanchis, en una entrevista al diari digi-tal Vilaweb, referint-se a la importncia cultural dun espai lingsticcatal per damunt de fronteres administratives i poltiques i de la im-portncia que t per a Catalunya no oblidar i reforar tota aquesta realingstica: s com si ara Catalunya diguera que soblida dAusis Marc,Jaume Roig, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Ramon Llull... Catalu-nya no es pot oblidar de tot aix... de Joan Fuster o Vicent Andrs Es-tells. Ni el Pas Valenci es pot oblidar de Salvador Espriu o de QuimMonz. Nosaltres, tal com som, si combinem la pluralitat amb la unitatnecessria, som molt ms interessants i viables a tots els nivells que no sicadasc va pel seu costat i soblida dels altres.

I diu tamb: Hi ha molt pocs mitjans que entenguen que el Pas Va-lenci, les Illes i Catalunya sn ni que siga un mercat lingstic. I nal-ment, El emps tamb t sentit en la Catalunya estricta. Fa falta gent,revista i periodistes com les que tEl emps .

I acaba remarcant: El nostre mbit lingstic s el catal. El nostre espai

de comunicaci hauria de ser tamb el catal. I el nostre espai nacionaldepn de la voluntat dels valencians, menorquins, mallorquins, eivis-sencs i catalans. Aix ens obliga a treballar els dos primers fronts -ellingstic i el comunicacional- sense cap mena de reserva ni precauci.

El emps continua gaudint desprs daquests primers trenta anys dunabona salut periodstica i s un dels pocs mitjans de comunicaci escritque, amb xit, creuen i aposten amb decisi per mantenir aquest espaigeneral dinformaci cultural catal que s el nostre.

De celebraci en celebraci. De lEmporion aEl emps . Moltes grciesper poder gaudir daquestes dues publicacions, i per molts anys!

Bibliograa

1. emps. 30 anys , nmero 1.562, 20 de maig de 2014

2.

El Temps, elsetmanari cataldeg, tamb celebrael seu aniversari:el trent

Adri Arboix

8/10/2019 97-gener-15

8/28


El 12 de febrer de 2005, quatre torroellencs varen iniciar una srie de tro-bades per debatre la possibilitat de fer renixer la revista EMPORION,que tanta popularitat havia assolit a la nostra vila abans de la guerra civil.

L'objectiu era publicar una revista sbria, en principi mensual, indepen-dent, sense nim de lucre per no decitria, feta per voluntaris desin-teressats i amb nim de continutat (all no havia de ser una foguerada).Per assolir aquests objectius s'havia de constituir una estructura senzillai acomplir les funcions necessries en els mbits econmic, nancer,comercial i de gesti de l'edici. Desprs de tres o quatre reunionsamb persones o entitats potencialment interessades, el dia 16 de juliold'aquell mateix any 2005 els promotors varen assumir una conclusi de-cebedora: l'opini majoritria era que no es podria dur a terme una pub-licaci d'aquelles caracterstiques perqu, si la feina s'havia de fer nomsamb voluntaris, hi havia massa problemes logstics: recollida d'originals,impressi, distribuci a punts de venda, publicitat, i uns quants inconvenients ms. Es va deixar crrer la idea.

Per la dria hi era, i uns mesos desprs els promotors varen imaginarla forma de saltar-se tots aquells inconvenients logstics: es podria editaruna revista que mantingus totes les caracterstiques bsiques desitjadessi s'adoptava el format digital. En una reuni que va tenir lloc el dia 4 desetembre de 2006, el fundadors d'EMPORION digital www.emporion.org varen concretar aix els seus propsits (copio l'acta de la reuni):

Objectiu. Retornar a Torroella, en format digital, el mitj de relaci icomunicaci civilitzat que havia nascut feia cent anys i havia desapare-gut l'any 1936.

Contingut. Seguint els principis de les dues primeres poques, seria unarevista:

de comunicaci i de pensament (d'actualitat i d'idees).

local (feta per torroellencs, acceptant collaboracions de fora).

amb curiositat global (tot el que ens envolta ens interessa). culta (de nivell sucient, sense elitismes per no vulgar).

lliure (no exposada a pressi de cap mena).

responsable (llibertat implica responsabilitat).

oberta (tota reexi honesta, sincera, ha de ser possible).

dialogant (amb diferents idees i perspectives).

respectuosa amb totes les idees i creences (sota responsabilitat del'autor).

tolerant (noms es rebutja la intolerncia, la injustcia, l'abs depoder).

Amb aquest ideari, el dia 1 de desembre de 2006 va sortir el nmero 0.Els fundadors eren: Jaume Bassa, Jordi Bellapart, Montserrat Blai, PlcidBusquets, Xavier Ferrer, Vicen Fiol, Gabriel Martinoy, Cels Sais, SantiSat, Joan Surroca i Enric Torrent.

Ms endavant, per assegurar la continutat de la publicaci, es va consti-tuir l'Associaci EMPORION, formada avui per 34 socis que no paguenquota i a qui es fa participar dels esdeveniments ms rellevants. Entreaquests, cal destacar les actuacions de caire cvic, com la plantaci delnou xifrer d'en Navarro (el vell va ser destrut per l'incendi de 2004) o la

del jardinet del Mol (per dignicar el rac de l'histric escut de pedrade la famlia Pons de l'any 1584). L'Associaci EMPORION va ser dis-tingida l'any 2008 amb la Medalla del Montgr.

El Consell de Redacci, que es reuneix normalment un cop al mes,s'ocupa de l'edici de la revista i de l'administraci de l'Associaci. Elsactuals membres del Consell sn: president, Jaume Bassa; vicepresident,Jordi Bellapart; secretria, Anna M. Mercader, i tresorer, Cels Sais. Acada reuni es decideix la Portada i l'Editorial, que expressa l'opinidel Consell de Redacci, i es comenten els articles rebuts. Cels Saiss'encarrega de revisar prviament possibles defectes i, una vegada adme-sos, es passen a correcci d'ortograa i sintaxi al Consorci per a la Nor-malitzaci Lingstica, i si un article arriba fora de termini, fa aquestafunci Roser Benet. L'edici s a crrec de Gabriel Martinoy i el dis-

seny nal, tant pel que fa al de l'edici digital com al de la impressi, elfa Plcid Busquets (des de Panam!, heus aqu un avantatge del formatdigital). A ms dels citats, sn membres del Consell de Redacci SofaBorrego, Xavier Ferrer, Josep Fuster, Josep Martinoy i Enric Torrent.

Penso que cal remarcar la tasca extraordinria que va dur a terme durantmolt de temps Santi Sat, a la secci de Notcies, amb comentaris i foto-graes, per tal que EMPORION ofers un recull complet de les activitatsque tenien lloc al municipi. Aix era molt meritori, gaireb miraculs,en una poblaci on sovint tenen lloc dos o tres esdeveniments en unmateix dia i hora. Continuar-ho avui, amb els mitjans de qu disposem,s impossible. Afortunadament, les xarxes socials compleixen aquestrol per mantenir informats els torroellencs, i EMPORION pot tornar alplantejament de les dues primeres poques, que donaven sobretot rel-levncia a l'Editorial i als articles de reexi, d'opini i d'expressi desentiments personals. Seguint en aquest captol d'agraments, cal desta-car la tasca de correcci d'originals que duu a terme cada mes SusannaBautista, molt discreta i molt professional. Finalment, tamb cal fer con-star que, mantenint la seva llibertat de criteri, l'Associaci EMPORIONha rebut tots els anys una subvenci de l'Ajuntament que ens permeteditar una revista digital modesta per digna.

Com va nixer i com es fal'Emporion de la tercera pocaJaume Bassa

Retornar a Torroella, en format digital,el mitj de relaci i comunicaci civilitzatque havia nascut feia cent anys i haviadesaparegut l'any 1936.

8/10/2019 97-gener-15

9/28


A nals del segle XIX i principis del segle XX es varen comenar a produir profunds canvis en les societats occidentals. L'aven de la cincia, lnologies i el coneixement propiciaven aquests canvis, que aviat es materialitzarien en una transformaci social profunda. Apareixien movimentla cultura i les arts que revolucionaven les actituds i les preocupacions pel futur de l'home i per la recerca d'un nou estil. A Espanya aix va venirm de moviments com el de la Generaci del 98, un moviment bsicament ideolgic en l'aspecte literari, que va tenir una forta transcendncia dd'un moviment internacional ms ampli: el Modernisme, el qual es va deixar sentir fortament a Catalunya com un moviment essencialment est

reex dels corrents renovadors europeus.A nals del primer decenni del segle XX, a Catalunya va sorgir un nou moviment en contra de les desmesurades tendncies del modernisme. Un mment cultural i literari, basat ms en la racionalitat, que va tenir tamb un fort abast poltic, en un moment d'estabilitat i auge de la burgesia cataque se'n va fer protagonista i directora. Fou el Noucentisme, amb el qual la cultura es tornaria equilibrada i europeista. El 1906 Eugeni d'Ors, enseus escrits aLa Veu de Catalunya , va intentar posar un ideal de sobrietat, raciocini i classicisme. La poesia, representada sobretot per Josep CarnerGuerau de Liost, es va caracteritzar pel seu carcter mesurat oposat als excessos sentimentals dels poetes modernistes, com Joan Maragall.

Per a ms de la cultura, la inuncia poltica del Noucentisme va ser transcendental en la societat catalana, ja que anaren molt lligades. Eugeni dJosep Carner i Enric Prat de la Riba varen jugar un paper preponderant en els dos aspectes, del qual sorgiria un projecte com. Un projecte poltictretament lligat entre intellectuals i burgesia. El 6 d'abril de 1914 aquest projecte es materialitzaria en la constituci de la Mancomunitat de Catalude la qual Prat de la Riba seria el primer president. Una instituci administrativa que agrup les quatre diputacions catalanes i que va suposar el prirgan de govern catal institut des del Decret de Nova Planta. Una instituci dirigida per un govern inuenciat per les idees noucentistes, disposactuar amb la voluntat de posar Catalunya i els seus ciutadans en l'mbit europeu.

Encarat amb democrcia, afany industrialitzador, modernitzador del camp i voluntat d'equilibri territorial, la Mancomunitat catalana va actuarciutats i pobles amb infraestructures de carreteres i ports, camins rurals, obres hidruliques, equipaments culturals i docents (biblioteques i escobencs i sanitaris.

L'1 d'agost de 1917 va morir Prat de la Riba i el va substituir, en la presidncia de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte de preinternacional que va fer realitat i va gestionar molts projectes de Prat de la Riba.

Aquest autogovern catal va ser l'impulsor de la idea d'una Catalunya amb ms autonomia. La inuncia de les idees noucentistes en la poltica, defensa de la llengua i la cultura, convenceren milers de voluntats en el dret de la prpia gesti i govern del pas i arribaren tamb a Torroella.

L'any 1911 vingu a Torroella un emblemtic personatge, el mestre Pere Blasi i Maranges. Va venir per fer-se crrec de la direcci de les espbliques. Era jove, culte i intelligent. Portador de les idees innovadores dels noucentistes, venia amb moltes ganes de treballar.

Dos anys desprs arrib el sacerdot mossn Francesc Viver i Puig, que s'incorporaria al beneci creat a l'Hospital de la vila. La coincidncia delpersonatges amb molts altres torroellencs seria de gran transcendncia per a la transformaci cultural de la vila.

Varen fundar l'Ateneu Montgr, del qual naixeria la revista Emporion.L'efervescncia cultural d'aquell moment va ser notria i la inuncia del mestre Pere Blasi deix un impacte perenne en els seus alumnes i molts vilatans. "Els pagesos de Torroella eren cultes", ens explica Francesc, el nt de Pere Blasi, quan parla del seu avi, i ens hi afegeix el que opinavl'educaci: "L'inters d'un poble per a l'educaci de la infncia dna el coecient de la seva civilitzaci."

En un article publicat a la revista Emporion l'octubre de 1915, Pere Blasi parlava dels torroellencs que havien sabut "oir la veu dels patriotes cataque, iniciant un ressorgiment pedaggic a Catalunya, havien volgut fondre l'escola catalana en els motlles d'Europa, preparant-la per a emprendretreball d'investigaci, creador d'un carcter acomodat a la nostra idiosincrsia.

"Ells", es refereix als companys pedagogs i altres amics que treballaven per la docncia torroellenca, "no saben que no s allada la seva obra, edesconeixen que sa fora exemplar d'una importncia inapreciable inltrar aquell sublim respecte a l'infant, que s indispensable per aconseguperfecci individual de l'aspecte, suprem de l'educaci. En les tendres nimes quedar gravat el record de sa carcia generosa i aix, a travs del ts'estendr la transcendncia del bes suau, enviat per les nimes delicades a les petites criatures que sn nostre goig i nostre esperana".

Aquest fou el pensament de Pere Blasi. El va deixar escrit a Emporion ara fa cent anys.

El Noucentisme arrib a Torroella amb ell. Port idees per canviar les persones i fer un nou pas. Han passat cent anys. Hi ha hagut guerres, dictares i prohibicions. El nou pas encara no s'ha abastat plenament, per, desprs de llargues foscors, ha tornat a renixer l'esperana i aquesta voluencara avui s vigent.

Noucentisme

torroellencJordi Bellapart

8/10/2019 97-gener-15

10/28


Com haureu pogut comprovar per la mateixa revista i pels diferents actesque s'han programat, aquest mes de gener s'est celebrant el centenari dela revista torroellenca Emporion. Qui coneix una mica la histria de la

Vila i de la seva gent, sabr que Torroella no s una poblaci qualsevol.Des dels temps que es perden en el record, amb els seus alts i baixos,Torroella ha estat sempre un referent cultural per als pobles de la co-marca. Cenyint-me nicament al tema del centenari, em centrar tansols en un breu espai de temps per transcendental per Torroella, que va estar marcat per l'arribada de dos personatges singulars a la Vila; el1911 el mestre Pere Blasi i Maranges i el 1913 el capell Francesc Viveri Puig, com direm ara, dos dinamitzadors culturals de primer ordre iels impulsors d'un important renaixement cultural a Torroella. Aquestesdues persones, amb visi de futur i lluny de protagonismes o ambicionspersonals, entre moltes altres activitats per enaltir la cultura, van tenirla valentia i la generositat de fondre les dues revistes que separadamenthavien impulsat, en una de nova que sota el nom d' Emporion va veurela llum el dia 1 de gener de 1915. La gran estima que Blasi i Viver sentienper Torroella, l'nsia inesgotable de coneixements que els movia, la pas-si per la cultura i el desig de fer-ne partcips els altres, van trobar enEmporion un dels vehicles ideals per fer-ho.

La revista, durant la seva llarga vida, ha passat per poques i situacionscomplexes i diverses, que van des de les d'alegria i bonana a d'altresde precarietat, adversitat i silenci, entre les quals s'inclouen dos llargsperodes de tancament, sempre per motius aliens a la mateixa; el prim-er d'ells, provocat per la dictadura de Primo de Rivera abasta des del'octubre de 1923 al gener de 1932; l'altre per motius que tothom coneixdes del juliol de 1936 ns al desembre de 2006. Durant els anys de ladictadura, per delitat a uns principis irrenunciables, m'atreveixo a pen-sar que es podria considerar tamb com un perode de silenci acceptat,on es va preferir renunciar a la publicaci de la revista que doblegar-se a

les imposicions lingstiques i ideolgiques del franquisme. s cert que apartir de nals dels anys setanta hagus pogut renixer amb plena lliber-tat, per es va haver d'esperar ns al desembre del 2006 perqu un grupde torroellencs la desperts de la letargia.

Suposo que alg, i jo entre ells, alguna vegada ens hem plantejat lapregunta: Quin sentit t una tercera poca d'Emporion als anys 2000?Certament, tots sabem que s una revista en format digital, modesta,gratuta, quasi sense publicitat, feta per persones que no sn profession-als de la informaci, i amb periodicitat mensual, cosa que invalida elcontingut de les notcies com a tal, fent que quedin relegades tan solsa la funci de situar els futurs lectors en el context i esdeveniments del'poca. Aix doncs, en uns moments on la informaci mundial es repde manera quasi instantnia, i la oferta de premsa i revistes de tots col-

ors, tendncies i especialitats s prcticament inesgotable, per qu una 3poca d'Emporion? Quina justicaci pot tenir?

Permeteu-me que deixi volar la imaginaci i no l'aturi ns que arribia concebre la fantasia que aquella conjunci de fets, personatges i sen-

timents que esdevingueren l'any 1915, van procrear al seu temps unaespcie de "virus" que, desprs de ms de noranta anys en estat latent, va tornar a contagiar a un grup de torroellencs ja de per si molt ben

predisposats; el fruit d'aquest afortunat contagi, va ser que l'any 2006 esconstitus l'Associaci Emporion i el desembre del mateix any surtis elnmero 0 de la 3 poca de la revista.

Aquests amics van ser tan agosarats com per agafar la torxa i el relleu alsfundadors i a tots els que durant tants anys van collaborar a fer possibleque Torroella gauds d'una revista prpia; no els va espantar el que entots sentits han canviat els temps, les formes, les tecnologies o la mateixa vida, tampoc no es van conformar amb el records o la nostlgia que potprovocar el fullejar i llegir plcidament l'antic Emporion; no, ells vandecidir tornar a materialitzar i donar vida a la revista, amb el mateixesperit, els mateixos ideals, la mateixa illusi i les mateixes ganes queels fundadors; malauradament com sol ser habitual en totes aquestestasques, tamb amb un mitjans molt precaris.

Afortunadament, al nostre poble comptem encara amb persones tandecidides i amb la gosadia d'emprendre accions o iniciatives culturalsatrevides i desinteressades com aquesta; en elles i en els seus projectes irealitzacions hi trobem la resposta al perqu Torroella continua encarasent un referent cultural. M'atreveixo a assegurar que noms per aixsol, el naixement de la tercera poca d'Emporion t un sentit i est plena-ment justicat. Que sigui per molts anys!

Una 3 pocad'Emporion, perqu?Josep Fuster

Torroella ha estat sempre unreferent cultural per als poblesde la comarca.

8/10/2019 97-gener-15

11/28


Fa un any del meu ltim article aEmporion (desembre de 2013). Ale-shores vaig pensar que ja hi havia prou collaboradors molt ms prepar-ats que jo. Per enguany es compleixen els cent anys del naixement dela revista, i no em puc estar de retre-li homenatge.

Per saber una mica com va sorgir la idea daquesta publicaci quinzenal,abans descriure aquest article he fet una ullada als dos primers nmerosde gener de 1915. Tinc la sort de tenir digitalitzades totes les publica-cions dEmporion. Mhi he entusiasmat! He conegut molta de la gent queshi esmenta, fet que sorprn si pensem que parlem de fa cent anys!

Al segon nmero, hi puc llegir que un grup de persones que formavenpart del centre cultural de Torroella, lAteneu, inquiets per la cultura dela vila, van decidir donar forma i contingut a una nova revista quinzenalamb el bonic nom dEmporion, el signicat del qual (comer, treball,riquesa cultural i artstica...) era el que ells volien per a la seva estimada vila.

Com que ho trobo molt interessant, copio un fragment literal que es potllegir en el segon exemplar editat el 17 de gener del 1915, on els respon-sables fan saber que ja ha nascut la seva criatura i ho volen festejar ambun suculent sopar:

AQUELL APAT

El dia 3 daquest mes se celebr en la fonda den Martinet lanonciatsopar amb xampany per a solemnisar la fusi dels peridics El Montgri Montgris en lactual quinzenal EMPORIN i lactual intensa etapa decultura de lAteneu Montgr.

Hi assist casi tot el personal de Redacci i de la junta de lAteneu. Es-cribim la llista: P. Blasi, M. Murtra, J. Pujol, E. Bataller, Mossn Viver,E. Vias, J.Lloret, J. de Camps, N. Matarrodona, M. Vert, J. Capell, Ll.Matas, J.Garca, J. Castells, J. Adroher, i J. Puigpey.

Regn una franca alegra i bon apetit. Queda plenament demostrat quelbon humor, la gana, les ciencies no son pas incompatibles, com creuenalguns, ques guren que un home de lletres es sempre sorrut comlestatua del pensador den Rodn. Digueren versos enginyosos i alusius,en Matarrodona i en Castells. El Sr. Pujol feu un sincer i calors parla-ment; Mossn Viver ens lleg unes quartil les a tall de Perez Galds, i totsbrindaren entussisticament per la prosperitat del peridic de lAteneu.

EL MEU BRINDIS (fragment)

Aquest acte es la penyora

daqueixa obre redemptora

que emprenem amb tant dafany.

I Deu vulga que perduri

sense quel nostre pas deturi

cap agell ni desengany.

Josep Castells

s tot el que puc dir en aquest article; un article no dna per a gaire ms,per qui vulgui gaudir daquests vells records pot cercar-los i llegir-los alordinador clicant ARCA.cat., organisme on hi ha digitalitzades revistescatalanes antigues. s un plaer recrrer les seves lletres, els seus articlestan reals, tan propers, tot i que ja sn histria. Hi podreu trobar, per ex-

Aquell apat

Merc Pags

emple, la notcia del casament de la distingida senyoreta Maria Mascortamb el conegut industrial barcelon Antonio Sala, o que els distingits es-portmans Joan Eugeni Sala i Josep Maria Matas saben les impressionsde la natura brava. Ells han tornat duna arriscada excursi al Pirineu onhan gaudit de la meravella dels seus encants, ara sublimats per la neu... Ola greu malaltia duna de les lles del Sr. Mundet (de xocolates Mundet).

Tant de bo que daqu a cent anys alg pugui llegir el que shaur escrit enla nostra TERCERA POCA.

El mes de desembre de 2012 vam comenar a EMPORION la seccide MOTS EN CREU i avui oferim la soluci de lltim que hem pro-posat.

Com vrem exposar als lectors en iniciar la secci, lautor daquests en-creuats va ser el capell mossn Joaquim Lloret, un sacerdot torroellenc

que shavia entregat al servei dels ms humils com a missioner a Xilei Per, en diversos perodes compresos entre 1970 i 1985, que ens vadeixar ja fa anys, i que va entretenir els ltims temps de la seva vidaamb aquests entreteniments que signava amb el pseudnim KIM. Ens haagradat de retre-li aquest senzill homenatge durant dos anys.

8/10/2019 97-gener-15

12/28


El 1915 el mn estava immers en la I Guerra Mundial, que t el seuorigen el 28 de juny del 1914 amb lassassinat a Sarajevo, Bsnia, delarxiduc Francesc Ferran, hereu del tron de limperi austrohongars amans dun nacionalista serbi.

Les causes del primer conicte bllic mundial van ser les ambicions im-perialistes de les grans potncies mundials i la carrera armamentsticadesenvolupada per Alemanya, Frana i la Gran Bretanya. Alemanys ibritnics es disputaven la seva sobirania en el mar, mentre els austrohon-garesos patien fortes tensions internes a causa dels nombrosos grups t-nics que formaven limperi. Entre les causes del conicte hi ha la neces-sitat dels pasos capitalistes de trobar nous mercats i tamb dexpandir-se

cap a lfrica per buscar matries primeres. Tots els pasos tenien elsseus motius per entrar en guerra. Els austrohongaresos sagafaven a laseva idea dimperi supranacional que comenava a trontollar; els serbiscomenaven la seva expansi pels Balcans; la Rssia dels tsars es trobavaamb la disjuntiva de fer una guerra exterior o afrontar, com va passardos anys ms tard, una revoluci interna; els britnics es volien mantenirneutrals per veien amb molts recels lexpansi dels russos per lOrientMitj; els francesos shavien aliat amb els russos per pressionar els ale-manys i aquests mantenien la seva aliana amb els austrohongaresos perevitar el seu allament poltic i per reforar limperi de Viena.

La mort de Francesc Ferran va ser el detonant. Limperi Austrohongars,amb els alemanys daliats, va declarar la guerra a Srbia, que tenia elsuport de Rssia, el 28 de juliol de 1914. L1 dagost els alemanys van

declarar la guerra a Rssia i el dia 3, a Frana. Aquell mateix dia Ale-manya va envair Blgica perqu els belgues els havien denegat el permsperqu les tropes alemanyes utilitzessin el seu territori. Lendem la GranBretanya va declarar de facto la guerra a Alemanya. El 6 dagost Srbia va declarar la guerra a Alemanya i els austrohongaresos a Rssia. L11

1915: Lany quevan enfonsar lRMSLusitania.

Josep Martinoy

i el 12 dagost Frana i la Gran Bretanya van declarar la guerra contralimperi austrohongars. A laltre punta de mn, els japonesos van buscarestendre la seva inuncia al nord-est de la Xina, ns al riu Yang Ts, onels alemanys hi tenien interessos econmics. El 23 dagost del 1914 elJap va declarar la guerra a Alemanya i quan els xinesos els demanenrecuperar aquesta part del territori, els nipons posen 21 reclamacionsque la Xina va haver dacceptar. Entre elles el control japons de la Xinaseptentrional.

Ja hem arribat al gener del 1915. Mentre naixia Emporion, els enfronta-ments bllics sestenien per mig planeta. Turquia shavia aliat amb Ale-manya per atacar posicions russes al Mar Negre. Per aix, entre el 2 i el 5de novembre del 1914, Rssia, Frana i la Gran Bretanya havien declarat

la guerra a Turquia. Els italians, desprs de molts dubtes, es van aliaramb francesos i britnics per defensar els seus interessos de limperi aus-trohongars. Els italians els van declarar la guerra el 23 de maig de 1915.Aquell any Bulgria es va posar a favor dels alemanys i Romania a favordels francesos i anglesos.

I qu passava en termes militars aquell 1915? Doncs a principis danyels francesos fracassaven repetidament en el seu intent de trencar leslnies defensives alemanyes. El mes de maig daquell any es va produir labatalla dYpres, la primera de la histria en qu sutilitzaran gasos txics.Aix va donar cert avantatge als alemanys, per sis mesos desprs leslnies del front prcticament ni shavien mogut. La guerra de trinxeres es va perllongar tres anys ms i va deixar 9 milions de morts. Els alemanys van perdre 1,8 milions de persones; els russos hi van deixar 1,7 milions

de morts; els francesos van tenir 1,3 milions de vctimes; els austrohon-garesos es van emportar 1,2 milions de baixes; i els britnics van tenir947.000 morts.

Lany que a Espanya es feia el primer cens de leprosos, que els astrnomsdescobrien Plut o que naixien Santiago Carrillo i Frank Sinatra, tambser recordat per un dels grans naufragis de la histria, el del vaixell a vapor britnicRMS Lusitania. El 7 de maig de 1915 el submar alema-ny U-20 el va torpedinar i el va enfonsar a 18 quilmetres de les costesdIrlanda. A bord hi anaven 1.959 persones, de les quals en van morir1.198 -en el naufragi delitanic el 1912 van morir 1.516 persones. En-tre els morts delLusitania , que estava en servei des del 1907,hi havia234 nord-americans. Alemanya va rebre crtiques de tot arreu per haveratacat un transatlntic de passatgers i hi va haver una gran indignaci.Lenfonsament delLusitania va ser el motiu principal pel qual els nord-americans es van decidir a entrar a la I Guerra Mundial, dos anys mstard. La intervenci dels EUA va accelerar la de la guerra, va dispararleconomia nord-americana, que a partir de llavors es va convertir en unagran potncia, i va canviar el rumb de la histria.

8/10/2019 97-gener-15

13/28


Amb motiu de la celebraci del centenari del naixement dEmporion,em toca reexionar sobre la incidncia del mn cultural i artstic locala la revista. En alguna publicaci he manifestat la importncia que hem

de donar a la critica dart i a qui la fa, ja que determina en molt casos lahistria de lart que sens fa visible. En aquet cas, crec que Emporion,com a publicaci, sempre ha intentat plasmar els esdeveniments cultur-als i els artistes dmbit local, entre daltres. En un exercici hermenutic,cal dir que segurament el seu recull va ser parcial, per es va fer ressde les activitats de msics i orquestres, de pintors i escriptors. Va ser elpintor Jos Mara Mascort i Galibern el ms divulgat. Dell ja nhavia fetun petit article sobre la seva producci al pastel, al setembre de 2013.

Aix, en el nmero 1 de la seva publicaci, al gener de 1915, es fan pale-sos els comentaris i elogis de la representaci dels Pastorets a lEscolaDominical pels dies de Nadal, cap dany i Reis. Es lloaven, a ms, la lletrade M. Francesc Gay (vicari de Palafrugell) i Mossen J. Roquet, i la msi-ca i la decoraci estrenada del nostre amic Mascort. Sobre lornamenttrobem una petita a descripci a ledici segona que explicava:

La decoraci nova, es digna del destre pinzell del jove Mascort; per shinota lescacedat de medis i la pressa amb que hagu de pintar; i aixs enlhermosa decoraci per manca de medis i de alguns colps de pinzell, nosdestaquen amb gaire relleu els primers termes ni s presenta un fons ambles llambregades de llum prou encertades. No obstant, hi endevinem una gens vulgar habilitat escenogrca, que es absolutament necessari aprof-itar en alguna vinenta funci teatral.

Malauradament, ens hem quedat amb letiqueta de Jos Mara Mascortcom a pintor de paisatges, per s notable el seu gust per les arts decora-tives. Aix, en lEmporion de la segona poca, al nmero 241, es parlavasobre el proper festival que shavia de celebrar amb motiu del dia deSanta Llcia. Rosa M. Creixell i Cabeza lassenyala com a dissenyador del

pen de lOrfe Torrellenc ofrenat, a la seva biograa Jos Mara Mas-cort. La fora del paisatge.

El dia de Santa Llcia tindr lloc un magne festival artstic organitzat perlOrfe orroellenc, amb motiu de la inauguraci de la seva senyera. [...] Ala nit el nostre Orfe donar lanunciada vetllada artstic-teatral, festejantla nova senyera ofrenada per un grup de distingides senyoretes i pel conegut pintor Josep M. Mascort. La secci dramtica Joventut, donar relleu alacte interpretant el sainet de Rusiol El pintor de miracles.

Daltra banda, la revista tamb seguia de primera m levoluci i exposi-cions de lartista. La primera notcia la trobem al 1919, al nmero 104,on ja parlava del seu projecte dexposar a les Galeries Laietanes de Bar-celona.

Nosaltres que hem vist les belles teles que constituiran lexposici, de laqual ens ocuparem amb ms extensi, felicitem per endavant al notable pintor, al qual augurem un exit falaguer, penyora de altres futurs xits in-nombrables ben merescuts per lartista i ben desitjats per nosaltres.

I al nmero 212 de la segona poca, sobre la seva estada a Camprodon:

El conegut paisatgista torrollenc i bon amic nostre, Josep M. Mascort,exposar un lot important de les teles que ha pintat darrerament, a Cam- prodon. Abans denviar les obres, lamic Mascort va fer una presentaci decarcter molt ntim davant dalguns admiradors dels seus paisatges, cadadia ms rics de color, de intensitat i de vida. Augurem al nostre artista unxit denitiu.

Ja com a artista consagrat, Emporion el cita el mateix any, a ledici del30 doctubre de la segent manera:

El conegut pintor torroellenc, Josep Ma Mascort treballa activament enla preparaci duna exposici en les seves teles, per a la qual ha demanattorn a una de les ms acreditades galeries de Barcelona. Fa bo de consignar

que el fort de lexposici Mascort consistir en una nombrosa collecci de paisatges de la nostra rodalia.

Com a revista divulgadora, Emporion tamb reprodua les notes depremsa que es poguessin escriure sobre lartista. Al nmero 248, sobredos retalls de diferents nmeros de la Veu de Catalunya, sobre lexposicia la sala Busquets de Barcelona, deia el segent.

A la sala Busquets, Josep Maria Mascort exposa actualment una vintenade paisatges i marines dEmpries, lEstartit i orroella de Montgr. Els pinzells expertssims daquest pintor ens presenten una obra madurada enun pacient i amors estudi del paisatge Empordans

El pintor de orroella de Montgr, enamorat del paisatge de la Costa Bra-va, sobretot, de la visi del Golf de Roses des de lEstartit que s un dels paisatges ms amplis que es divisen, des de lEmpord i uns del paisatgesms bells de Catalunya-, [...] la majoria dels quals sn sobre temes ambespadats de roca prop del mar blau. [...] Pel seu enamorament daquellanaturalesa privilegiada, i amb una tcnica personal, basada, per, enun impressionisme just medi, ha donat una srie teles sincerssimes; an-otacions dun moment de llum, damunt dels penya segats, platejats delEstartit o daurats de lEscala.

I de La Vanguardia:

[...] En los cuadros de Mascort se valora este paisaje sin estridencias niexageraciones de ningn gnero. El pintor no revela otra preocupacin quela de explicar honestamente sus impresiones visuales, animadas por unimpulso de sincera admiracin.

I sobre LAutonomista i la seva exposici a lAteneu de Girona, a la segonapoca al nmero 249 i 251 de 1934:

Desprs de lxit assolit pel nostre celebrat artista Josep M. Mascort amb

motiu de la seva recent exposici a Barcelona, lAteneu de Girona ha felici-tat al nostre amic bo i pregant-li que exposi algunes de les seves obres a lesdependncies de la docta entitat gironina.

Lexposici Mascort celebrada a lAteneu de Girona assoli un xit denitiu.La premsa, particularment a LAutonomista, feu grans elogis de lobra pictrica del nostre conterrani. Per a donar major solemnitat a lacte declausura de lexposici sorganitz un selecte concert de msica clssica.

No noms tots aquests apunts han acabat per declarar Jos M. Mascortcom a lartista dEmporion en el seu centenari. El disseny de la capal-era de la revista Mont-Grins, predecessora dEmporion i la portada dela primera edici del Llibre de Festa Major de Torroella de Montgr al1928, afavorida per lambient cultural dels fundadors dEmporion, ens fapensar en lartista com una persona vinculada i amiga de la publicaciimperible en el temps.Bibliograa

Creixell, Rosa M. Jos Mara Mascort. La fora del paisatge. Torroellade Montgr: Fundaci Mascort

Emporion. Any 1, nm. 1 (1 gen. 1915) i nm. 2 (17 gen. 1915)

Any 5, nm. 104 (11 maig 1919)

Segona poca, Any 1, nm. 212 (11 set. 1932) i nm. 215 (30 oct.1932)

Segona poca, Any 2, nm. 241 (10 des. 1933)

Segona poca, Any 3, nm. 248 (25 mar 1934), 249 (8 abr. 1934) inm. 251 (13 maig 1934)

Tercera poca, nm. 81 (setembre de 2013)

Jos Mara Mascort, artista dEmporionSofa Borrego i Moreno

8/10/2019 97-gener-15

14/28


EMPORION des deBarcelona

Maria Rosa Mateu

Ja fa una colla d'anys, un bon amic meu, molt lligat a la revista Empo-rion, va tenir la bona pensada de parlar-me'n i enviar-me-la.

He de dir que em va sorprendre i agradar per la qualitat del seu conting-ut i per l'inters que em va despertar, tot i no ser de Torroella. Confessoque tan bon punt m'arriba, me la comeno a llegir, no m'agrada fer-hode cop, els articles s'han de llegir assaborint-los.

Vull destacar la presentaci dels apartats perqu en facilita la lectura ipermet seleccionar el que ms interessa en aquell moment. Penso, perexemple, en l'Editorial, que tracta una gran varietat de temes poltics,tradicionals, culturals, etc., sempre tan interessants. Tamb,en l'Agendad'actes, amb la programaci de les pellcules, les quals, a ms, es podenconsultar amb ms detall a l'apartat Cinema i espectacles.O en els Vdeosdel mes, que sn d'una gran varietat i que van des de fer conixer moltsindrets de Torroella, ns a comentaris que afecten el trnsit o esdeveni-ments relatius al temps, a temes literaris, a tradicions, a entrevistes, etc.,imprescindibles per a qui vulgui saber tot el que passa a Torroella.

L'Hemeroteca, amb la versi per imprimir. L'apartat Notcies, probable-ment era imprescindible ns ara perqu cobria un espai que mancavaen general; per sort, actualment, les notcies apareixen a Internet sotaepgrafs com ara webs, grups d'informaci i discussi, sense oblidar lapremsa, sobretot la de les comarques gironines. Aix fa que deixi detenir el gran protagonisme que tenia ns ara.

En els apartats ms prctics, La cuina de la Catrina o del que ara porta elttol d'Exercicis de catalque ha substitut Qui no sap escriure en catal.Estic segura que hi ha molta gent acionada a la cuina i aquestes receptes

l'ajuden molt. I si parlem del catal, de ben segur que t pblics molt fer- vents, els que probablement no el van poder estudiar o els nouvingutsque agraeixen augmentar els coneixements de la llengua.

I ara tocaria parlar dels collaboradors, sembla increble que cada meshi hagi una mitjana de deu articles, impossible enumerar-ne els temes,tan interessants i tan ben escrits i amb una collaboraci permanentd'unes quatre persones, algunes de les quals fan dos articles en el mateixnmero. I nalment, Les gotes d'humor que sn la nota que trenca ambla seriositat d'alguns articles i provoca un somriure.

Em pregunto com s'ho fa un poble de 12.000 habitants per aconseguirque una revista com Emporion enganxi, ns i tot, gent de fora com ara jo.

Per acabar, cal admirar la manera com Emporion ha aconseguit sem-pre tornar a renixer desprs de les vicissituds que ha patit. Celebrem,doncs, els 100 anys i felicitem la gent de Torroella per la seva tenacitat,la seva dedicaci i l'esfor de fer una revista tan interessant i a l'abast detothom.

Cents anysd'EMPORION, centanys de cuinaCaterina Bosch

"La cuina de fa cent anys era... tan diferent", dirien possiblement les nos-tres vies. I jo diria: "O no tant!" Potser s, si considerem les innova-cions, els tecnicismes... Per no voldria comparar, sin valorar que tantla cuina tradicional com la moderna sn exquisides i poden donar-se lam i conviure juntes. Canviar, innovar, inventar, des de la meva humilopini, s crixer i amb cuina ens hem fet grans i ens hem enriquit. sla nostra cuina mediterrnia la que es mereix la lloana, perqu a travsdels segles ha congurat un model de dieta alimentria excellent per alpaladar i per a la salut.

8/10/2019 97-gener-15

15/28


Ning no mha preguntat mai qui mhauria agradat ser si jo no fos jo,per per si de cas ja fa temps que tinc la resposta a punt: mhauria agra-dat ser Serge Gainsbourg. No puc deixar de meravellar-me davant la vida sentimental dun dels homes ms lletjos de la histria de la culturauniversal. Al maig del 68, en comptes de buscar la platja sota les llam-bordes, Serge Gainsbourg va iniciar les seves relacions amb Jane Birkin,que donarien, entre altres, un fruit tan persistent com ara Je taime, moinon plus, que s alhora una paradoxa realista, un himne generacional iuna de les primeres canons que recordo.

Les vicissituds de Serge Gainsbourg -nascut Lucien Ginzburg- bpoden servir com a resum del segle vint. Nascut al si duna famlia russadorigen jueu que havia fugit dels bolxevics, portador de lestrella grogadurant locupaci nazi, acusat ms endavant dantisemita, reuneix totala creativitat del qui sespecialitza a trobar-se sempre fora de lloc: pintor,intrpret, actor, cineasta, novellista, per sobretot autor de ms de tres-

centes canons i malet professional, capa desdevenir el buf mediticde Frana durant dues dcades a base de barrejar dandisme dad, ex-istencialisme rive gauche, fatxenderia irnica i escndol productiu.Com va declarar a Bernard Pivot al programa televisiu Apostrophes -fentseu laforisme de Lichtenberg-, el que t la lletgesa de superior a labellesa s que dura ms.

La seva vida musical comena abans de nixer, ja que el seu pare eraun msic de formaci clssica. Comena tocant en un cabaret de trans- vestits, per aviat compon per a Juliette Grco. Ser el comenamentduna fertilssima relaci, entre fetitxista i profesional, amb tots els sm-bols recents de la bellesa francesa i, per extensi, occidental: BrigitteBardot, Jane Birkin, France Gall, Anna Karina, Mireille Darc, CatherineDeneuve, Isabelle Adjani, Vanessa Paradis i la seva lla, Charlotte Gains-

bourg. Aquell Pigmali amb esttica dexlegionari es va passar la vidaoferint diferents versions musicals de la bella i la bstia.

Com a msic, Serge Gainsbourg est considerat el divugador dels ritmestnics a Frana, en particular den que lany 1979 va anar a Jamaica a

Serge Gainsbourg o lart de ser lleig

Vicen Pags Jord

gravar una versi reggae deLa marsellesa amb els msics de Peter Toshi les coristes de Bob Marley. Del jazz al rock, de la samba al funk, dela chanson a la psicodlia, la seva discograa cont estils tan diversoscom les dones de la seva vidal. Ja ho cantava Leonard Cohen, We areugly, but we have the music.

De la faceta de provocador en versi musical, en podem destacar (jades dabans del Je taime...), la meticulosa comercialitzaci de les zonesfosques:Lemon incest , versi ballable de Chopin cantada amb la seva llade quinze anys; Je suis venu te dire que je men vais (cinisme meldic ambplors de fons);Bonnie and Clyde, amb la Bardot ms vellutada;Nazi rock,del LPRock around the bunker ; lhimne a la fellaci titulatLes sucettes; ladelirantHarley David son of a bitch; Dieu fummeur dhavanes (a duoamb Catherine Deneuve); Aux armes et caetera (en una ocasi cantatgloriosament a capella davant una manifestaci de paracaigudistesirats); el reggaeBrigade des stups...

A nals dels anys vuitanta, a la plaa Fontenoy de Pars, em va passar pelcostat una dona prima, amb el cabell deixat anar, vestida amb camisa itexans. Devia tenir uns quaranta anys, per es movia amb una lleugeresaque em va fer girar el cap. En aquell breu instant denlluernament em vasemblar duna bellesa curiosament familiar, abastable, quotidiana gaire-b. Era Jane Birkin, la companya ms duradora de Serge Gainsbourg. Toti que en aquell moment no la vaig reconixer, s que vaig copsar laurolaque nemanava. No s cap bestiesa suposar que aquell dia vaig comenara escriure aquest text.

Un home habituat a lalcohol i que fumava set paquets de Gitanes al diahavia de tenir algun problema de salut. Desprs que li extirpessin partdel fetge i de patir alguna crisi cardaca, Serge Gainsbourg va morir el2 de mar de 1991. Abans de morir, aquell canalla extraordinari encara va tenir temps de crear lltima obra, tot remesclant una vella canseva:Requiem pour un con.

8/10/2019 97-gener-15

16/28


A principis de desembre vaig assistir a la presentaci d'una tesi doctoral en la qual l'autor va posar com a exemple d'innovaci en el camp de l'ecienergtica el cas d'una fbrica nlandesa.

La installaci en qesti es dedica al processat d'aliments, i entre d'altres productes utilitza oli per fregir i tamb peix. Per tal de minimitzar costosretruc, reduir l'impacte ambiental de l'empresa, els seus gestors van installar-hi un sistema per reciclar els olis usats com a combustible de la fbTamb van apostar per recollir els excrements dels peixos de la piscifactoria per tal d'alimentar les algues que tenen creixent en grans piscines extei que, al seu torn, serveixen d'aliment per als alevins de la piscifactoria. D'aquesta manera es generen menys residus i es tanca el cicle de nutrievitant prdues i la necessitat d'importar combustible i aliment per als peixos.

A casa nostra, recentment s'han publicitat dues iniciatives menys vistoses per igualment valuoses. D'una banda, l'abadia de Montserrat est instalun dels sistemes domstics de calor generada a partir de biomassa ms grans de Catalunya. En aquest cas, la caldera s'alimentar amb les restes vegque produeixen 8.000 hectrees de boscos propers i que sn propietat del mateix santuari. Aix, el necessari manteniment del sotabosc que ns arauna crrega es converteix en un recurs i una font d'estalvi. Ambientalment, la fusta s un recurs renovable que, a diferncia dels combustibles fno afegeix carboni a l'atmosfera i per tant no contribueix a l'escalfament global.

A Olot, desprs d'anys d'obres, han inaugurat un nou edici del mercat, amb molta llum i installacions modernes, equipades amb les darreres tnologies. Una d'elles permet l'aprotament de l'energia geotrmica per escalfar el complex, s a dir, disposa de perforacions que s'endinsen al suns trobar-hi temperatures sucientment altes com per escalfar l'aigua, i desprs l'aire, amb la prpia energia de la terra. De fet, l'equipament s dmagnitud que s'ha ampliat la seva xarxa per proveir d'escalfor un grapat d'edicis municipals propers. Aquesta tecnologia tamb s present, encaraa menor escala, en dependncies municipals de Girona, aix com a la Universitat de Girona. De ben segur que se'n podrien trobar altres exemplealtres pobles. Com en el cas de Montserrat, aquesta tecnologia permet l'autoabastiment i trenca la relaci de dependncia amb el gas natural, el pei els seus derivats, tot resultant molt ms respectuosa amb el medi natural i reduint considerablement els costos operatius.

Aquells que no tenim possibilitat d'esdevenir autosucients energticament sempre podem optar per alternatives ms netes que la convencionalmajor part del mercat elctric espanyol est dominat per grans grups empresarials, sovint de capital estranger, i que obtenen l'energia de fonts sempre netes. Si b les energies renovables van guanyant pes en la barreja elctrica estatal (un 40% el 2013), el balan nal que s'obt en emissiocarboni, un cop considerades totes les fonts, mereix una certicaci energtica E (en una escala de A ns a G, on A s la mxima eciCom a alternativa d'mbit estatal, per d'origen universitari giron, existeix la cooperativa Som Energia, una entitat sense nim de lucre que serveixergia certicada verda que prov de fonts renovables que no contaminen. L'entitat, a ms, nana projectes locals de generaci d'aquest tipus d'enei en el futur aspira a cobrir amb projectes dels seus socis productors tota la demanda generada pels socis consumidors de la cooperativa. A ms benecis pel planeta i per l'economia local, dono fe que abraar aquest tipus d'iniciatives genera una certa satisfacci personal: en el moment de rla factura es pot observar com la certicaci E ha donat pas a una A i el grc de formatget que presenta l'origen de l'electricitat est domi100% per fonts renovables.

Alternativesd'energia neta

Albert Llauss i Pascual

8/10/2019 97-gener-15

17/28


Mai mhavia passat. Fa tres dies vaig acabar de llegir El impostor, deJavier Cercas i ahir a la nit em vaig car al llit amb el propsit descriurelarticle mensual per al meu blog sobre aquesta obra de lautor de Sol-dats de Salamina i Les lleis de la Frontera, els escenaris de Rafael Sn-chez i la seva bona sort quan la Guerra Civil sacabava i de Zarco (ElVaquilla), pels paratges de la delinqncia de Girona.

El divendres, dia 12, vaig publicar unes lnies sobre aquest assumpte alDiari de Sant Cugat, setmanari del poble-ciutat on visc.En las reexiones de Cercas-publicava- hi ha perles cultivades, fra-ses que fan pensar i que em senti alludit com a autor de quatre obresimaginades ,el novellista sap que la cci pura no existeix i que, si exists,no tindria el menor inters, ni ning la creuria, perqu la realitat s la basei el carburant de la ccio aquesta altra el novellista sap que cal mentiramb fonament i per aix es documenta a fons, per poder reinventar a fonsla realitat.

Cercas concedeix al novellista la legitimitat i lobligaci de mentir, en-cara que no perdona a qui ho fa en la vida real,s un vici malet , diulescriptor.

Segurament el lector sap, i si aix no s, potser avui vegi augmentadala seva curiositat, ja que el llibre de Javier Cercas tracta dEnric Marco,aquell anarquista de la CNT i pres dels camps de concentraci alemanys,que solament va existir en la seva imaginaci. Cercas s dur amb si ma-teix, tant que trasllada al lector els seus dubtes sobre si realment hauriadhaver escrit, o no, aquest llibre, per crec que tamb s un xic just quantroba lexplicaci de les mentides o fantasies de Marco en recordar lesdAlonso Quijano, abans de convertir-se en el Quixot de la Manxa.

Per mai se mhauria ocorregut descobrir, com deia en la primera lnia,que sobre lassumpte que em proposava escriure tractava el mateix dia,precisament avui, el seu article dominical de El Pas, Mario Vargas Llo-sa. Es titula La era de los impostores que poden llegir si punxen aquestenlla, tot i que s que els demano que tornin a aquestes lnies, encaraque per aix hagin de baixar de les altures literries i la profunditat dels

pensaments del mestre peru.A Vargas Llosa no se li esquincen les vestidures pel que ha llegit en elllibre de Cercas, molt possiblement perqu t les emocions ben ado-bades amb histries imaginades i viscudes i potser per aix diu al lectorqueen lera de lespectacle que vivim, lhistri s el rei de la festa.

Es pregunta el Nobel sobre les raons que poden convidar a fer una per-quisici rigorosa com la que Cercas ha dut a terme per desemmascararEnric Marco i sentencia amb tota la ra que tots els ssers humans so-miem amb ser altres,a escapar de les estretes fronteres dins de les qualsdiscorre la nostra vida . Aquesta ansietat per somiar que som altres i que vivim una vida ms atractiva s per Vargas una de les claus de la lit-eratura, del cinema i de tots els gneres que ens converteixen en passiusespectadors.

Larticulista de El Pas trenca una llana per lauda i somiador pro-tagonista de El impostor i deixa anar un clatellot a Cercas, carregatdafecte, quan diu que no ha volgut que limpostor li results simptic i

per aix laclapara amb eptets condemnatoris a cada pas, oblidant queles bones novelles converteixen nalment els dolents en bons perdes- pertar en el lector (i encara que no ho vulgui en el propi narrador), unatractiu irresistible que ven i destrueix les seves reserves o principis tics o poltics i els transforma en empatia.

Confesso que he tingut dubtes durant la lectura de El impostor, potserinut per les que el propi autor projecta sobre els lectors, per els dicque desprs de llegir a Vargas Llosa crec que he utilitzat molt b el meutemps en seguir la histria daquesta novella. De veritat que me nalegro.

I els deixo aqu un dels trets de larticle de El Pas davui, quan lautordescriu el fabulador Enric Marco:La seva malaltia s una malaltia delnostre temps, la duna cultura a qui la veritat s menys important quelaparena, en la qual representar s la millor (potser lnica, manera deser i de viure

Es viu millor en un

mn irreal?Javier Zuloaga

8/10/2019 97-gener-15

18/28


Moviment EuropeuInternacional

Xavier FerrerEl 28 i 29 de novembre es va reunir a Roma el Moviment Europeu In-ternacional (MEI), associaci que treballa a favor del model federal aEuropa, fundat sota els principis de la pau, la democrcia, la llibertat, lasolidaritat i el respecte als drets humans.

En formen part 39 consells nacionals, entre els que hi ha el ConsellCatal del Moviment Europeu, i 33 associacions. L'objectiu del MEI stamb treballar per la unitat d'Europa, des de la ciutadania, la societatcivil i les institucions europees. A Roma s'ha debatut la situaci d'Europai s'ha buscat el consens en aspectes que poden afectar a la ciutadaniaeuropea, com el Tractat Transatlntic d'Associaci Comercial entre laUE i els EUA, el rol de la Uni Europea respecte la pau i la seguretat enel mn, la transnacionalitzaci de la democrcia europea i la innovacidel sistema poltic europeu, el futur econmic d'Europa i sobre l'any eu-ropeu del desenvolupament que s el 2015.

Tot plegat demostra que el Moviment Europeu Internacional, vigent desde 1948, s viu i est preocupat pel futur d'Europa, de fet el lema delcongrs de Roma era: Promoure la democrcia i la unitat d'Europa. Ipel bienni 2015-2017, el MEI s'ha marcat com a prioritat, incidir en tresaspectes importants, com sn: 1) Democrcia, Drets i Llibertat, cercantel consens entre ciutadania, associacions europees i institucions i pro-movent els valors de la UE. 2) Treball, Competitivitat i Creixement Sos-tenible, apostant per millorar l'educaci i el treball, especialment per la joventut i protegint l'entorn i el clima. I 3) Europa en el Mn, construintuna Europa unida i diversa i contribuint a fer millor el mn. Per avanaren aquestes prioritats es desenvoluparan accions i activitats des del propi

MEI i des dels consells federats. Pel que fa a casa nostra, aquestes ac-cions es gestionaran des del Consell Catal del Moviment Europeu, quetinc l'honor de presidir, i que est compost per partits poltics, agentseconmics i socials, entitats de l'mbit universitari i educatiu, asso-ciacions, governs locals, collegis professionals i membres individuals.L'objectiu, informar, divulgar i debatre, arreu del territori de Catalunya,tot el referent a l'actualitat, des del centre d'inters que representa el bi-nomi Catalunya-Europa. Actualment es fan un cicle de conferncies, juntament amb l'Obra Social de la Caixa, sota el ttol: El paper de la UniEuropea al mn, en el que hi participen analistes com Andreu Claret,Jos Ignacio Torreblanca, Josep Piqu, Mart Anglada, Jordi Gual i JosepRamoneda. Tamb es fa, anyalment, una Jornada europea al Parlamentde Catalunya, que aquest 2015 versar sobre els reptes de la nova Comis-si Europea i, als voltants del dia d'Europa, 9 de maig, es faran activitatsa diversos municipis i un concert en el sal de Cent de l'Ajuntament deBarcelona. Tamb es va a escoles, casals d'avis i altres centres, a explicarque s Europa. Aix es va aportant un gra de sorra a la construcci eu-ropea, vital per ser presents en el mn, per consolidar-nos com a pas,i per garantir la llibertat i seguretat dels ciutadans catalans i europeus.

Proverbis, refranys ifrases fetes

Jaume BassaCom vrem anunciar el mes passat, aquesta secci dEMPORION con-star de dues parts.

A la primera, presentar dos exemples de proverbi, refrany o frase

feta, nexplicar el signi cat i en mostrar laplicaci. A la segona

part, proposar un refrany o una frase feta en castell i demanar

quin refrany o frase feta en catal els podria substituir.

Qui no vulgui pols que no vagi a lera

Signicat: no s si actualment els joves coneixen poc o molt el procsdelaboraci del pa a partir de la farina de blat. Abans, els pagesos sem-braven elblat , aquest creixia, i a lestiu essegava ambdalla o ambmqui-na de segar . Els brins segats quedaven en feixos anomenats garbes, que esmantenien al camp formant garberes, ns que es transportaven encar-ros a lera, un espai pla i sec destinat a loperaci debatre, que consistiaa separar el gra de la palla. Aix es feia en unamquina de batre . El graanava a parar asacs i amb la palla es feien pallers. La sortida de la palla,i sobretot delboll , que s la pellofa que cobreix el gra, originava unaquantitat de pols molt considerable. Daqu ve que,qui no vulgui pols queno vagi a lera.

Aplicaci:quan es vol recomanar a alg que no es qui on no eldemanen, perqu en pot sortir perjudicat.

Quan fou mort el combregaren

Signicat: s costum de famlies cristianes devotes de procu-rar que un malalt greu pugui rebre elsagrament de leucaristia, sa dir, que puguicombregar abans de morir. De vegades es crida amburgncia el capell i aquest acudeix a la casa de seguida que pot,portant el vitic, com tamb sen diu de la comuni del malalt. sclar que si es bada, el capell pot arribar quan ja el malalt s difunt.

Aplicaci:quan es critica la poca diligncia dalg, que posa remei a unproblema quan ja no hi s a temps.

A quien madruga, Dios le ayuda

Feu una proposta: quin refrany catal po-drem utilitzar, en el sentit ms aproximat possible?El mes vinent comentar les respostes rebudes.

Contesteu aqu

8/10/2019 97-gener-15

19/28


Gotes d'humorFuster

8/10/2019 97-gener-15

20/28

8/10/2019 97-gener-15

21/28


8/10/2019 97-gener-15

22/28


La peli del mes:

Exodus, dioses y Reyes

8/10/2019 97-gener-15

23/28


8/10/2019 97-gener-15

24/28


8/10/2019 97-gener-15

25/28


8/10/2019 97-gener-15

26/28


NotciesA partir de gener de 2015, EMPORIONpublica de forma preferent les notcies queels organitzadors dels actes ens envien aaquesta adrea:[email protected]

Demanem que la redacci de la notcia siguibreu Normalment tamb es publica fotogra a sisadjunta.(vegeu NOTA-AVS A ENTITATS ORGAN-ITZADORES - EMPORION nm. 96, de-sembre de 2014)

TORROELLA I LESTARTIT

Darreres notcies de novembre.

Xavier Ferrer, president del Consell Cataldel Moviment Europeu (CCME).Eldijous 13de novembre el nostre company del Consell deRedacciXavier Ferrer i Junqu va ser escol-lit nou president del Consell Catal del Movi-ment Europeu pels membres de lAssembleageneral de lentitat. Xavier Ferrer va agrair elsuport i la conana dels membres del CCMEi va manifestar la seva voluntat de treballar perEuropa.

El CCME s una associaci pluralista i inde-pendent amb personalitat jurdica prpia, for-mada per collectius i persones fsiques quedesenvolupa les seves activitats europeistes dinsde lmbit territorial de Catalunya. Participaamb autonomia com a membre permanent dinsdel Consejo Federal Espaol del MovimientoEuropeo i, tamb, com a membre del MovimentEuropeu Internacional. El CCME est integratper una mplia representaci de la societatcatalana: partits poltics, organitzacions empre-sarials, organitzacions sindicals, ajuntaments,universitats, associacions econmiques, pro-fessionals i acadmiques que sn el reex de lapluralitat professional, ideolgica i poltica de lasocietat civil dEuropa, i que treballen conjun-tament en la construcci duna Europa unida.Lobjectiu del CCME s informar, divulgar i de-batre, arreu del territori de Catalunya, tot el ref-erent a lactualitat, des del centre dinters querepresenta el binomi Catalunya-Europa.

Desitgem sort i xit al nostre company XavierFerrer.

Dia 28. Fotograes de Josep Pascual.La Fun-daci Mascort va retre homenatge a Josep Pas-cual, el meteorleg acionat de lEstartit queporta ms de 40 anys captant amb la cmerala bellesa del Montgr, les Illes Medes i el BaixTer. La selecci de 158 instantnies ser a laCasa Galibern ns al 6 dabril, i amb aquestmaterial sha publicat un llibre. El comissari delexposici s el fotgraf Jordi Mas.

Dies 29 i 30, Fira de Sant Andreu.La gran ll-

evantada que va afectar tot Catalunya va desl-luir la Fira de Torroella per, tot i aix, es varenpoder celebrar les activitats anunciades.

Desembre

El Consell de Redacci perd la Sofa. Ens sapgreu comunicar als lectors que la nostra com-panya Sofa Borrego no pot continuar formantpart del Consell de Redacci per motius per-sonals. Volem destacar i agrair la contribuci dela Sofa a les activitats de la nostra revista, nosolament amb la seva presncia i participaci ales reunions del Consell sin tamb en moltesaltres activitats, i particularment aquestes l-times setmanes, en la preparaci del CentenaridEMPORION. Tot i aix, ens complau comu-nicar tamb que la Sofa ens ha expressat la sevaintenci de mantenir-se present a les nostrespgines amb els seus articles dedicats a lart i alsartistes.

Hotel Porqu de Jordi Fenosa i Tatay. Eldia14 es va presentar a la biblioteca Pere Blasi elllibre Hotel Porqu de Jordi Fenosa i Tatay. EnJoan Surroca i Sens, el presentador, va trobarcinc motius per a celebrar. 1. Lautor s un con- vilat; Torroella t molta sort perqu ha teixituna xarxa de creadors. 2. La persistncia del lli-bre en suport de paper i el fet que la presentacitingus lloc en una biblioteca. 3. Ledici sha fetgrcies a la participaci del micromecenatge. 4.La temtica aprota les relacions porquines perconvidar a reexionar sobre el moment poltici 5. s tracta dun llibre dhumor que plant-eja temes seriosos. Fenosa i Tatay va explicarla gestaci del llibre, els riscos de ledici i lasatisfacci de veurel acabat. Al nal, el pblicassistent va plantejar preguntes a lautor i es vaconrmar que Fenosa t molt a dir en el futur.

Albert Bou, president de Joventuts Musi-cals.Lentitat ha estat presidida per Josep Lloretdurant 35 anys. El relleu no afectar la com-posici de la junta actual, elegida fa dos anys.

Ms per lEstartit. El regidor no adscrit Fran-cesc Ferrer va anunciar que aspira a la presidn-cia de la nova Entitat Municipal Descentralitza-da (EMD) de lEstartit en les eleccions de lany vinent i que ha creat un grup anomenat Ms per

PER A AQUEST MES DE GENER

DILLUNS, 5Cavalcada de ReisEMPORION 100 ANYS

DISSABTE, 3Documental al Cinema Montgr

DISSABTE, 10Teatre al Cine Petit

DIVENDRES, 16Inauguraci de lExposici a laCapella de Sant Antoni

DISSABTE, 17Acte Central del Centenaria lAuditori del Museu de laMediterrnia

8/10/2019 97-gener-15

27/28


lEstartit per sumar el mxim de sensibilitats.ERC veu amb bons ulls la iniciativa.

El Ter amb ms cabal.Degut a la llevantadadels darrers dies de novembre, el cabal del riuTer al seu pas pel pont va arribar eldilluns 1 aprop dels 700 metres cbics per segon, el regis-tre ms alt dels darrers 18 anys.

Nit del Drac.El dissabte 6hi va haver concertde Bonobos, Laxn Busto, Strombers a la carpade la Fira.Com sona lESO.El DVD es va presentar alCinema Montgr eldivendres 12 a la tarda.

Clia Pall.Els Senglars la van presentar amblEMMDT eldivendres 12 a la nit a lEspai Ter.

XI Jornada Ernest Lluch.Aquest any es vafer el dissabte 13, al Museu de la Mediter-

rnia. Sota el ttol Els valors dels mitjans decomunicaci pblics, es van debatre qes-tions importants com la imparcialitat i la inde-pendncia de poders econmics, la integritat iprofessionalitat o la pluralitat. Hi van intervenirNeus Bonet, periodista i actualment degana delcollegi de Periodistes i Santiago Ramentol, doc-tor en Cincies de la Comunicaci, i va moderarLlus Bruguera,periodista.

9N, esclat duna illusi.LANC Torroella i elCine Club van presentar el documental eldia13 a la nit al Cinema.

Festa de Santa Llcia.Es varen celebrar alEstartit diversos actes religiosos i festiusdelsdies 12 al 14.

Joana Darn.El diumenge 21 es va fer un ho-menatge a Santa Caterina a lamiga de tothom,la malaguanyada Joana Darn. Segons infor-maci, van organitzar lhomenatge cinc entitats:Xibeques del Cau, Casal del Montgr, Gent delTer, Amics de Santa Caterina i lrea de Cultura.

CATALUNYADarreres notcies de novembre

Llevantada.Va ocasionar pluges de gran inten-sitat i danys importants, com un gran esvoranca la Rambla de Figueres i la inundaci per sego-na vegada de lestaci de lAVE de Girona.

Desembre

Les respostes dOriol Junqueras i de Joan Her-rera. Es van apartar clarament de la propostadel president Mas en proposar per als partitssobiranistes llistes separades.

El pressupost 2015. ERC no presenta esmena ala totalitat, i aix facilita el debat tant del pres-supost com de la convocatria deleccions plebi-scitries.

Cas Pujol. Citats a declarar com a encausatslex-president, la seva muller i tres lls.

La querella pel 9-N.El TSJC va admetre lesquerelles contra el president Mas, la vicepresi-denta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau.

Resposta a la querella. Sha posat en marxa lamobilitzaci per autoinculpar-se, amb cues llar-gues davant dels jutjats.

ESPANYAReforma de la Constituci.Eldijous 4el presi-dent del govern rebutj al Congrs la propostadel lder del PSOE, Pedro Snchez.

Cas Nos.La infanta Cristina ha danar a ju-dici com a acusada, desprs dhaver de pagar600.000 euros per responsabilitat civil.

Cas Grtel. El PP valenci processat per nan-ament illegal.

Crisi institucional. El dia 18 va renunciar elscal de lEstat, suposadament per pressi ex-cessiva.

MNEstat Islmic. Es varen conrmar atacs aerisiranians contra els jihadistes a lIraq, mentreuna cimera a Brusselles va valorar lestratgiacom contra lEstat Islmic.

Rssia.Inaci i forta caiguda del ruble com aconseqncia de la represlia econmica euro-pea per lactitud russa a Ucrana, i de la baixadadel preu del petroli.

Pakistan. El dimarts 16 els talibans varenmatar 132 nens en una escola com a venjanapels atacs de lexrcit.

Relacions diplomtiques EUA Cuba.Desprsde 53 anys, eldimecres 17Barack Obama i RalCastro van anunciar la represa de relacionsdiplomtiques.

ESPORTS

Nataci.La nedadora barcelonina Mireia Bel-monte es va exhibir als Mundials de piscinacurta de Doha amb quatre medalles dor i rcordmundial.

El peridic digital Emporion noes fa responsable del contingut

dels escrits publicats que, entot cas, exposen el pensamentde lautor.

EMPORION publica de forma pref-erent les notcies que ens envienels organitzadors dactes a:

[email protected](recomanat mxim 30 paraules)

8/10/2019 97-gener-15

28/28

97-gener-15

Documents

Transcript of 97-gener-15