VOLUM 12 w 1994

CENTRE D'ESTUDIS MOLLETANS

MONOGRAFIC:

ii i,ll rr.j, ^

Reflexrons sobte el plane1omenlurbanistic de Mollet del Vallds

.-=-fia, ' r:.l{6

'. -"t

I_t t

t,?

*f.

N\

!,1

no\tt|ats importants. La portadL i I'interiortcncn un nou Jarmat, que ha estat clissenyat perLdia Bosch a qui agraim ies seves intercssqnts

{oTel

editorial S UMARI

El Jotze tolum de la. revistq \olcs prcscrtd EDITORIAL

Acr0......... 3

pr.r1u.trs. A lo novq frcsentacto tal afegtrIemba una no\,o. distibucio dels continguts, els

4uals queJen ftp,trlitq an :cgurl dr.e,, ionr.

En pimer lloc, trob.veu le secci' d'articlesd'opinio, els quals trqctaran d.e temes

d'qctuelitat i d'dmbit general. En aquest primernimuo trobareu audtft: lextos sobre ?ls

,r,.tcioroli.me' i (l dt(t a I qutoddcrminocp,

escits per lordi SoIt Tura, Santiago Cucurella,

I'un M. del Pozo r Dicgo Cranalo. Er \rson

d'un conJflicte ....... ..... ..... ...14

PRESENT

oPINIOE I dtet d'autodetenninacitierui ...................... __................ .... 5

JOdiSOl€ TUE

Autodete nnh2ci6 ................. I

El drct i el fet del'autodetemitacid endemocficia........ ----................. I I

hlanda del Notd: hi.tirialloc, trobqreu la trqdicionql miscel.lii,nia

d artr.lr:' dirvcstiga, r o. En tct, er llo, . i com q

s'!or1 d)fe(l( novtdoq, opordx una 'erriomunuga[ta. Lobje,uu d que'ta no\a s(cc;L)

tlue quedard rcllectida en la portada de larerista- is recallt dos o ttcs .trticles que

tcpresenLtn dlkr ts punts de vistct sobre unamattixa tematica.

lactual monografic es titula (Reflexions sobre

MIScEL.LANIAEl bosc de Cen Totes deSante M ia de callecs ....19Albert Albeni, lnas Carillo,

Santa Maria de Gauecs.....29

Mollet i lz ctisi colonial deI 898........................................... 4 I

Histdttu de (Hostal LaMarinette.. -.............................. 45

Petit tecut o^omastic deMo||et...................................... . 61

tl planejament urbanislic d.e MolleL d.el Valles"i;an:ta de doq artiLle\ e\cnr\ p(r XavvrLudevit) i Manel ltrrosa. En darrer lloc, es

crca una seaci1 de rcssenves

ahra de JiLxes sobre el patrimoni a,rtistic d.e

Mollct

conlhgutrepresenta un pas cndayunt en la consolidaciode la publicaci6 NoLes com a revista. L'ahre

repte que ens plqntegem ts conrerir lq tn un

publicaciit stmcstr''l. Ptr tant, d partir d'aqueslnimro sar ta dos cops I'antr A ml's dc i.r ai1.r

biliogr zfiques i una

:ln

ed,

e

.6

n

c

d

ub

d.

rt,1

ti

n

l5

C

dt6

pt

da

nunl

Q

ei

rt

f(

n

a

s

L

Mo et 73I

I{"Tel

MoNocRAFlcMo et del Va Zs: EI modelale crekement d'una ciutatmitjena .................................... 8l

L'encak metroPoha deMo et del Va^es................ 1O3

tradicional per Sant Viceng, convoquem el

pnblic a pnncipis de la tardor per aI segon

timero anuaL Els que heu col.laborat

octir,iment en la hist'ia de Ia publicacio o heu

est pnblic fidel, quedeu citats per al proper

volum. Per qltrabqnda i un cop mts volem

convidar qualsevol persons que tingui c.18un

treball d'investtgacil per publicar, a [er-nos-tlaribar

Finalment, wlem aprofitar Ia present

editoial per recordar i retre homenctge a unct

persont. que hc estat ocasional col.laborador de

la revista i un bon molletd, eI senyor Frederic

Ros, qrc ens ho aeaat datrffqment

El Consell de Redacci6

FlrxA ARTisrtcASante Maria de Mouet ...ll3Josp M. Blan.h

RESSENYABTBLIocRAFIcAOb,es completesde Wcen? Plantada ..-......115

Josep M. Bemls

AOUESI LIBRE HA ESTAT EDIATAMB Et SUPORT DE IEMPRESA

Kao Corporation 5.A..)

i 's"'o.m. porbdo F^" ."., z".. d.t. botr JeL .o4 ah nro - a.or enobedes o o le ro 4'.d(.,jL'o o r..,o d.q!e,b ob,o P€, qdt-pr"dnEi rde h o rpr!roo P

nndomed rlo,m.rt , lo d * lr!. ,i d ernp.r mrlicad osle. p,6i4 P!6lts

.. .,,., lifela.. F odo rai..'

lrrrltcr, soo "*.or*o EDIclo: cen@ d Estudis Molletans

Aiuntafient de Mollet de1 vallas

iLaMadnda,Plaqa d. l Esglosh, 7)

coNsELL DE REDAccto:

losp Co]!i i hrme vllaghdsDISSENY C&{FIC: Llia 8s.h ls€dei

IMPIEMTA: lC Sanu Eulrlia

ISSN, 11337813

a prcsentalo d.la re\r.td NOItS e4s retrobd amb una attio t uhtt16l anual d'una gtan importuncia per 6ld ciutat. Ia pldsmaci1 en tnrccull d'atlrcles,

/oTqs

en una miscel.lana, dr t|ts eis quc liscol.laboradors del Centre d'Estudis Molletans i d'altres de con|idats han elaho-ral en el decurs de I'any 1998. Es trdcta, doncs, de nous coneixements st)bre ldciutat i el seu entorn que ens han A'ajuaer a saber molt mts de nosaltres, de comsom, de com trem, de les nostres car7,cteistiques cuifurals, socioldgi ques, huma-nes al cap i alafi, aixi com de la terre que ens enyolta, de les nostres emprem-tes histdriques.

Coneixements que -cal no oblid.ar-hct- ens t'an mts cultes i, amb eI conreu de

la nostrq intelligancid, ns hauien de Jer mes tol|l,ants i ml.s solidaris.AquesL dny NOTES, soto la cootdiaacio de lostp Godi i dc Jc.ume Vilagines,

inicia una nov1, etapa, o, potser millor diL, un pimer pas d'una no\rd etdpd clutha de caraclerit?ar la reyista pet un increment de la \tersatilitr,t, I'adaptabilitctti el tractament d.e l'actualit6t. Ia monografia. i els arttdes a'opini6 han d'ajudara cscenficoj 6.quesla reno\t0,ci6 sense tuptura d'oqutsta re\,lsta que es ld mostrdm8 palpable de la necessitat Ael CEM, aqutsto entitat fruit di l'encertuA(t ente-sa cle la Parrdquia de Sant Vicene t I'Aluntament, i del trcba Ads col.laboradorsimprescindibles per a seguir o,yaneent lets una ciutltt mes culta i, pati o"lial-ment, mas ica.

I si la presentaci' de la revistd NOTES is ld culminaci' del treball d'un any,

cal no oblidar totes les activitats que es realitzen dwant els dotze mesos dntcriorsa Ia data d'avui. Confer?ncies, jornad,es, publicacions, sdn j4 esdevenim.ntshabituals a la nostra ciutdt protagonit?ats pcl Centre que d,irigeix Consal Garcid-Moreno i Mqrchen i tat el seu equip.

A tots ells moltes gtacies en nom de la, ctutat. A tots elis els demano que noAeitin aquesta labor cuhural imprescindible pff una ciutat que, d'una maneraespecill I'ctny 99, yol posar un gran ImJosi i \tol donar-se a conaL\er per ies sevesq"ctiyitols, seneis t equipaments a fa.vor de la cultura d'un poble i d'un pais.

Presentaci6

treballs

drfusi1 i popularitzo.ci,Estic conyenetda que la noyo etapq de NOTES ens obrc el millor cami per a

dels nostres coneixements.

Motlserrat Tura i CamaJreitaAlcalciusa de Mollet del Vallts. Presidenta del CEM

la

iloTet

El dret d'autoileterminacif avui5olr' Tur a

ffi ,,,,., ddf r,,J, r, r mrrd( r,, r,,m d,,',1. irrr' r, )m o tal dt cr ha andt

i J tsl -tf'..,'nrr' tui n /4. ti..t,,,, t,i /u J,',rs,,1,r, rn clth irdrlr rmlc' 'r. rrr,,f.U5 lr,,l,'nt.il. 4 Ltli,lt.r.,,,,r,,,tam,.rl. va,Cr Ut,i ?.tt(om un m(Lqn$mt po orclenar sl ccos rcsuhant ck la dtrrota r lu dtsapan-rrodr:ls rmpcrrscruslro hongaris r alemonv dtspr ts dt la gutrra dr 1914-18,amb ccntcnars t ctntnars dt problcmes dc mrnoncs t dt lronttts. I van sersls bolrcvrcs r ursos cls qut tl tcur Itonlztr com Ltn maadnlsmc rctoluaonanrn io scva liurlc contrci limnt'ns tmptn dtl I:ar El rasullal, prro, lra soIdn prcc(|rr qw \tnl /nys desprei cs vn rtprodut lagutrraa Europa, tnldmdlttxq zona, menlre cls aonrunrslas russos, vlclonosos L ontru el Tzar, (rc!-\rn un.t Unkj Sovrr'lr(.r tdnt o mcs ccnlr-clsla clut el wll rmpttr tlorotat.malgrat tl rcconuxtmtnt lormdl d'un dn:t cl'autodtwmmdcri que ma1 no yq

lunctonat.En acab,:u kt s(iond guer r.r mundu:tl, tl clttt cl'uutotkte rmrnaoti vu se r

reconcgut t uLtfuzat tambt, {om .t cont:(ptt pricltc, ptr rntcntar ordener tlnctu mapa pohtrt r$uhant dt lo carguda dels grans rmpun colonvls a Alrrca t Asw, ptro ctllo clut rtalment ta funl]Loncu va str el rtpdrttment dtl moncn dos blou tncupgalcts pcls Estats Unlts r id Unro Sovretrcc. mcnlre els nous

bttLalk'scstnts nsrclrcs r a/ncr.rns es deb.lticndcfnrr els sr us proprs espars.

5

m-i ts tltbattn entara- tn

rlo'fel

fronteres notes?La soc?tat calalana t)'

anys, des dtl punt tlc ristct

a

Al no'tr, nrrt., el clret d autodcterminario \LI (om(nrat a <er utlitztt en

d dehor yoltL), f(t gt-up\ minonlais duranl els any< 20 i 30 que o be tet'

tindrcovin Ia md,:pindinria en (l 'onrcxt del nou mapa poluit 4ue resulmaAe Ia I Guerro Mindtal o be I'exaltaven en tom del model sovii'tic, en el c(ls

dels pimers niclis comunistes. Pero el concepte va ser utilitzst qmb mis

o*ptitud tn la lluita contra el Jranquisme, especillment Pels.socialistes ironlunrstcs, que el ,eivtndraven en nom de la dcmocro.w i l ot"lonomt.l

(\pt(iolm.nt quan u Ia fa<c fnal del Jranqui<me \4n (ornPnLor ,rlSunc'i

m.anrobrr per csrcblir una mrna d qutonomia limioda Fls socrolt'trs i ,/'conunrslas :/,?1pre vdn lnsislii' en quc el dret d'autodcterminacto voli,t Jtt

olena llbertat del noble ,. anla per c1 Ia crca,to d un 'ist(ma aurcnom( 'om'a modtl pohti.I tal rccotdq que o le< pnmeres elerdons democ rauquts' Ies

dt 1977, socialistes r comunistes v4n ser les dues Jorces dmpliamtnt tu'tnyo-dores 4 catalunyq i, precisdment per 4:ixb' \tan ser dos motors decisius ptrccrn\tiar radicalment il wll Estc.t espanyol i transformar-lo en un sisttm'r

general d'autonomies, que es molt prbxim a un Estat federal. Aquesf ds el'moJel

que ds c'utadan\ t lr' duodqn.' fu Catalunyu han a, ttptal i vonL ,n

le' drvcrses rlc..tonr rekbades des de lo77Forq de context i en si m4teix, el dret d'qutodetrminqcio as un conctpLe

molr genttic. tl yoblema pinctpal r< que c. un drct 'r:nsr: 'ubiectc El 'ub'1e,t de ,ada dret huma ytoclamar es lo per'ona. dona o homt. qut tl pot

errr, ir pe,o t/ dta d'ouloJeLermina(io ( un drcL col l(tiu qn( no lc |mrl(clars. Qii I'exercetx? EI poble? La naci6? EIs qri voten son els ciutodans i l.es

ciutud;nes, no els poblei i, per aixb, el subjecte possible d'un dret d'ttutode-

terminacio nofies poL ser d,finit, i encara amb reserves, dtsprts d'un(t con'

rcsa polui\a o miliiat que futp<ament dtviderx cxtlou i (n lot tar' (anfron'

n Mes enlra. d' q tc,ldm(n l'exercio dcl drcl d qulodarcrminJio ('manten(n \tmprc en una >ola dft^do \i petd,en el poden (onlinuat rcclq'

mant una i,tltia r eg,tJa. P? t b \i +ualD nque n tl dre L d(15 p( rde dot s a tot'

nar-lo exercir per .fer mqrxt enrera.

P.ro a (asa no'ttu. el ptoblema pnnctpal e' que tl potsiblt uettiQ del

drct d'atttodertrminacio mta ma\ (qp 4l lutur' En un cspai poltu, ,om tl de

lq Uni6 Europea el drtt d'autodetermtnoci', entas com a dret q la inde

rendcnctq, ia no k , ap mena de senlir perque,lo, qun Jos el resuhat els po>

'bl,:. guailadors i rk possibir' petdedor e< qu?daicn exa(tam(nt en 'lmatei llo, on e<lan ata. p(rque I'espai poltttc \otial i economi( urof(,u'5|sdq rada dia me\ un $pat (on1tl. s(nsa now<Jtonlercsinl(tne<. I amb una

mateixl ciutodqnia. 2Ei una Europa que elimfua Jronteres, hi pot ha"'er tes

mas anacrdric, mts initil i Iins i Lot mas retrdgrqd qut intentTr crear un.s

a.lvi no as lct dt fa un segle ni Ia de fa cinquanla

dc ld pft)sficritdt, cl hencstnI soricl, la cdtw4i la

lLTQfcopacitat d'dutogovern i, en aquest sentit, ta enormes possibilit'.ts de desen-volupament econatmic i cultural si no cau er cl,rrers sense sortida o si nos'embolica en temes que, en comptes d'uni\ divid,eiin. Lx. societat catalanqha de mirar cap aI Jutur i no caure en eI parany de les querelles del passat,oblidant que el seu repte pincipal es Europa i que Catalunya nomes tindrd.eI paper que Ii correspon en 10, corstruccil europea si ts capae de cooperaramb altres, dirc i Jora d'Espanya, d'impulsar projectes comuns i taibt deIiderar la trarsJormaci' de I'Estat espanyol en un 4,utantic estat Jederal quetingui ?es i capacitat d'innovdcil en el diftcll proces dE construcci| de Ia noyaEuropd. Aii ts com jo ho efltenc.

7

{o1e{

Autoileterminacii5unlrttgo Crrt trrrl/.r

Parlamtnt dt Cqt.llunva stSons /rr qual rl noslte pcts no hl ttnunctdv,li. Aqu.sl

stgutt d'um ullau dc mLrctons riptortrdcs cn desenr:s

propostc d ERC. tl pdssnt m.i dir.luhre, ci noslr.

I rcconaxtmtnt dcl dt.t d l'eutoddc rmln.'trd dtns I'Estct espanyol

emergeu prtri)drrcmcnt tn tl dcbot polint. A prittctpts dcis notan

La sc'n va pcular -t lor t.t- a tctusa dc ld dttlatacto aprovatla ptl

I

I

pr dtl .bies dc

pnn(tp(n un tanalcstar a llj^,ot

.l'.i/untdmrnlsParlamtnt hcL

'EJl.rl as-

ct)m

oen

Jtt la anar(dtrlr.ns d

apft)\rc1t no|amcnt una mo.rd semblanl umb eis vrrts de CiU, ERC, PI, PCC t

Els Verds, Icbstcncro dtl P5C (PSC'PSOE) r lC (qrre iirn-v 1991 ht rq tttLar

a fa'tor). r, ronr ou d'rspr'tcitl lirprrsrrrd dr:l PP Resultc ititomptrnstble i es

It sttgtq cn atrca Ll'lC, emmcLscarq(la amb l'txcusa dc lirportunts mt polrtrc ck

qw plqnLelavd lq lt)L',cto. IC huwto dt sabtt qut, da'tant la possrbrhtat dc so-

lur roncr srtuacrons in;ustcs, c/ cluc un pat tit di'srlucrres ha de /er cs conlrtburt

a solucroncr-lrs, sensc c l lacrons nt e-tcuses. Pel quc I.t.ils so(icllslts, nomcs

vtlclrt rtcord que en cls terlos /undcrnnals dtl parltl, tglal qur cn els dca(tlntl)(t-

rs D'altra

rc Catqlana dtl PSOE, cs dr/tnsa cl pnncrl'ctutLttkle rmnauo q les nocionclitctls t po

rr, no sdn cohr:rtttls nt anrb cls stus pt'oprs

lrl, r almint rrLr,nll.,i n.ibl, d4"l Jh.l'r,.ll'c. tn rclqctti (l ldutudclermrnd.td, s'hl poltrobo ei srgni/rcat cl ribstenIr's'hr.

l,rntrgc Ft J,:t rrmtnt clel drct a

panyol,. Es a db(lndd, rcsuLaaqrcst.- Crtc qu

contra, ptrO no

a

/oTetTanmaka, quon ERC yroposa. d^pres que los rranslerida u la G(n(t,)tt_

Iqt la tafant iuq ca de conrorclt reJet rru).ums, Ia va t aonable per a , t tt -t t aque.r h(t. CiL) hi voto (n , ontrc. igual qut ds indeprndenrisr95 r:r 1, rn,-.lugucs d,l PL amb els argumcnh mes pelegin'.

Concdnt amb la,ommemoracto d,l50e anwer<oi de la De,laracto l)nt.rclsa/ drls Drcr, Humanl val Ia ptna te,orJat qut el dreL a l'qurodtrt, m,-na,rc clels poblts *ta nclos en aquesta Declara, o i. per tcnt, negar-r h sr1-niJ\q fositionor-se ?n contra d un dr,t huma, i absLenh-se pohta perletti-m.cnl nt?tpr(rat-<c tom set indtferent. yer moll qur <usii atgumeit, tanabsurcls com alirmar que els catalans ja ens vam autod,etermiia,r en votarofirmativament la ,onstuttrio e:panyola o qrtc ho lem en cada , onvocat,t, tu,lc,rotal. tl yimer otgum(nt {B.ilm r rtbatible el dre t a I'auLodttet nu-nu. n, igual que rcts el< drcts. mq no pt(\Lnu: a m^, dptoxmadament l,t mcrL,tt Jc I actual poblatto catalana rels menors dt 38 anyst. per t aonr r/ cJ.rt. r,,rq poder 1lotar el 1978. A Eushadi ni aixd: el 1978,Iq m;iona del csns s,hi vaabstent o h ta \oI ?n conlru, preci<amtnt pcr no mclor.tre aquest drtt el tcxt'olmes a telerendum. Pel qur la a la segona extu,a. petsonalment qutn ttt,,.n unes c/e, . iors hlufir ipdir. a4 une5 n{rr ion alt, en unli' ?\laLal\ o u unt5 Cutofc?s. e>ti( p(n\anl cn qwns pol rcs geJiona"dn millot les rompeLtnies d,(dda ambr. f(ro no pa\ qu? esuc conrtibnnt lliuremcnt a de,klir el luurna, ional del meu pas ?n el conte\l tnret natiortdl.

Dqrr(tam(nl tl t(ma ha tornd a sot tit amb mouu dc les jor nades o,sq-n.iead$ pel CILMLN el 20 dt novemb t. de Ie< ele,,ton, baque,. de Ia ttita+'ETA i del pretas sostre de les ntgociacions per ala pacificaci6'd'Euskadi. pernha eqtat !e,6ament ?n aqu(st mqrc on ia <orgii unq prcpostq \orDr(lcnlJ'Lushol Hetntarro.h, en Ia lnia que no ,al la ,c"1orma de la'consuLuito per ate\onevtt aquctl dt.t que la Carta Magna esp,tnyola nega pet a les n,t, ion,rn./oses din> I'L'tat malgra q,te, o nivell intemattonal. Fspanya el va,e,onaixer per a tols tls pobles del m6n quan la signar el coaini ie Vitna. pre, isamtnl..aquesta is ld lma k tt(ball qu? froptt:en els independentistes bas, o': la dtl het tnrcrnar ional. Ltt pritpn ronstiiu, rc e<panyoia reconelr, ,om ,thct .nv' n els ocords que I'Lsrl e<panyol rl,gni en convenis r,ternactonal:. L,a dtr. luts els lextos de dreL inrc rnaciondl ,ignats pc t I'Fstat, els ha d a,om-plir prcceptitqment. Aixd vol dir que la consiitucio', sacrq.litzad.a. com la tenentls dos pLrtits nqcionalistes espanyols, no caldria ni ser reJormada. El rao_nory t \?mbla apat(ntmcnt imfecabl?. pero el govern espanyol ja s ha mu-ntJ(sLar Jicnt qua nom6 son sublecte del recon?txtmenL del dreL a I autadt-terminaci1les coldnies, i que dins l'Estat espanyol no nhi ha pas cap de colit_nId

ALxi as unLemd colonielamb Espanyit

que unaJet discutible,es I'espoliaci' onom(a.

Pessctes,d 1,2 hrlit\ns

)6tc

de

dc les mratkntuques basiques d.elI Catalunya E un dtJrc liscal anual(s d dit, que cqda ciutadtl d.el nostre

9

foTet

fao pagq -d( me>" 200.000 pcssercs anuals qur no r etu nt n a C.utalunya l't'4ual

r o-,a signiJico que d'aqur <urten -i no r(rct n( n- I J7 mtlions r aclo hot a

Amb aquestes dades ala ma, ts molt possible que molts juistes no tinguessin

cqp dubtc en,onsideror lq siluacw Lalalanq \om a t olonial

Ata que s'arosten eleccions al ParldmtnL de Ctalunla resultq del maxtm

nte t e< <abtr cluns partits de[enstn el dt et a I'autodcte rminaro d( Cat alunyq

i quins ens volen wid"re un soprtr de duro amb arguments de mal pagador i ti-rant pilotes for a. Sortosamen, han rolat a Jovor d aquesl dt eL en el no<Itc Pat'

lamint lorirs d< tot I cspectre polirtc, dc' dcl hbet alisme i la Jcmocrat ia cns'

Iiana (AIr, Jins al comunismi mts ortodox que representa el PCC, ara en lq

,oalrio d'Lqquer ra Unida i Alltnonva, patsa per I {ologiqme tFis Vcrds) i

I iw)epenc)eniume d'esquerres. Adhuc qui vulguirotar ttansJugu( tPIt u,mbe

yrtdri ler-ho perque. al costal del< politits honeslos' han votal nmbc p(, l Ltu

iodeterminaci'. Per tant, en teoio, ningn de cap ideologa no necessttars cer-

c4r entre p(lrtits que no deJensen ds drets humans per a decidir el-seu vo^t

Senc el millor ca;ig que utLa ciutldanta mqdura i democratict podria m|ligr ales organitzacion; que s'atreveaen 0. vulnerdr un dret tan Jonamental per

a tds els com as eI d'autodeterminaci1.pobles

lo

{oTeS

El ilret i el fet ile l'autoileterminacioen democrdcia

loan M del Pozo

els puntsdtrecctonpresctntltranL dc<

1 a dto dt demo,,q,n es avut ..,n1ulqrmant dc de Ia cu4ltda de

I les mul anomenaclts "drmotta,rc, poftrl,.t,, de I cst- tl punt dt- trobtda de les mc, drvcr.er fosrcron: ! o,rt!t, op,ltttques iot r qued( dtvergatutd progrqmatut ron nol. r tan (n ks ma\ voted{

s, sorlosamtnt rothom acttpta qw (4p socLetat moderna no polr .de

les regks basquts de la democracu, tal rcm s'hd anqt rcnt' :u-de ja aproxtmatl,ament dos srgles. AqutsL ts una mera fu rciins

bdstc teorrc que val la pena preservarPer sL\o ft stnt plantelar-se, tn reJlutonar sobre I'autodetermtnqcio,

quina t la se\)a relacb amb aquest yalor basrc mdrscuttt qut enamenem"democt,tc'a". L)na hrylttna n.omfaublttat rr,,,ldte avai la 4ue,trc, rotLon\rntnt I autod rrrynat rc en un deal polun inde,lpbl;. pero <ens dubrcno r el tas. Purx qu( l uutodewmnaao no sembla possible sense l,extrcictde le' votatnnq unrvlr\dls r te\reL?\ qua Jaln?aen li lorma pnn,vel dc ladem.tc,a, n, mes avnL qu?da tl,t que h ha una Atc,ia alinitat enre outo.dtLermtnacto r d.emocrdua. Fms a tal punt, que es pot consrlerar l,autotie_rcrmnat o t om u4 \nonm pl( de demotrot n: clmologtLam(nt -auto,, pto-,edeq del gre,. (s "un mat(v-, t .derermrna,rr,-, del llatt. "regula,io. ju.a-cto dt hm|s". L4 d,emoodua com a s$ttma de rtgulo,ctl del'poble per tllmatea s(']'q. doncs, un ksrslema d'Iutotlettrmmaa6,. amb claia eniotacbt) estabitat o ircrmanenaa al llarg dtl tenps; 5l r1o, no pctrlantm de nstste-

tl

{oTeta

ma, sind Ct't<.'cteo i la democrdcia duroio tan poc com el proces

d'vna solq decisi1 pretesament <^utodeterminadorq,.dectoral

Hi he, pero, un \ltre sentit mffiys g(ni.]Lc, i potser per 4&d mas precis i

carregat di valor poliLic per 4 molts: l'<<6utodeterminaci6" com q decisi1 con-

cretq-sobre el qui podriem anomenqr olimits territortdls de lq sobir(tnia,D'oqu?rt s(ntlt $pi(i|k fot alrmqr's? qu( st,o demortatK si r: proJueir

amh respecte a lcs rcgl,ri baitquts dtl stst(rta: vol liiurr' untver:cl lqucll

secret i directe. Aq'ri l'autldeterminaci' i 14 democrocia podriem di quc

tenen un rel4ci' com la de la part amb el tot: la votacid concreta d'autode-

terminqci, sel'a Id port d'un procis mes estable i ampli de decisions igual-

ment democrdtiques. No cal dir que, fora r)'aquest context mes ampli, un

hipotatic referaidum d'autodekrminacio s(i4 litetalment una t'llJa' una

burlq sense senttt per a un demdcrTta.

El moment histttnc i polttic que i|im els caLalans de Jinals del stglc XX

ts, des de Jq \lint anya, el d'un ptocEs cl'\utod.eterminoci' geniic(t -lddtmocraciq constitucional i tstotutdria lliurement i majoiLdiament accep'

Lada- que, a mts, as I':,j.nicd via posstbb i acceptabk per a pldnttjar un

hipot,ti, t:t ( d'qutodeLermin* o espe,tlira.fot i que t tela,io omb aqu.i dt esp(lL h ha una llarga:enc dc

qiestions prdctiqrcs no resohes -de gran interas tedric, d'(Itrq banda , com

il ^o^rit, el procts, el subjecte con',,ocant i els con\rocats a la votctci', la

redacci1 exqcta de I4 preguntll, I'qbqst temporal de la resposla -si es neSoti-

va. cal tornqr 6 convocar? i quln i per qui} i, si ls Positiv4, ls tevisable o no?

i quan i per qua?- el nucli actual de Ia qiiesti' politicd de l'(tutodet{minqcioespecilica te una dosi d'ambiguitat que sembla impripia ln un context poli-

Lii de maduresa com eI que se'ns suposa. Tothom sembla d'qcord 4 mantenir

l'qutodetermiraci' genarica (n tant que sindnim de democtdcla Els pqrtits

nacionalistes sembla que diuen que es necessdia, perd insuficient, ptrqla no

yermet --o almeny< no lo,ilita rxplutament- deftnir'<e sobe el<hmt' terri'Lonals dt la tobiania. I els partils no nrrrioncr/tsles vencn a di que rct L'<empe plantejable dintre del proces d'autoJe te rminoao conqlqnt t ob;ttd'une dimo,, rqria. per la qual rosa. els nat ional$L{ qu( volgur''stn I autodt-

terminacio especlJiat per a independltzar-se no hauien de fer altra cosa quc

plantejar la iew opci6 com uno proposta polittca qw recollis el vot moioti'lai i, desprts, Jer complir democrdticament el programa corresponent-

Lexeriici d'un acte d'qutodeterminaci1 especifica as d que sembla, segons

els dies, que satisfaia els partits naciondlistes: omb un sol telerindum es

resoldia eI que, enmig de la <caJarnaimr de propostes electotals ordinarics

podrio quedir conlu< t dtsdibuu'cr I aqut e< on t' Ja bulln I olla de I a'nhgurtdl. 5r ll,glnl oitnt,t^ent (ls mi5s4lses fro(ed,'nt' clel te'tenv n4!iorLill(l!l

-cspenalmtir tl mapinn-. no uc,.tbcn dt yatlat mur de fet I ocn d 'tt"L"'determin.rci' en un momenl concrct i dmb tql pn:cisct prcgunta a dqvtst o q

l2

/oTeeaquell ,ol.le,riu ri,it,'i,,J, 'rno nomrs de detyar ,lara I'ex:tencn drl d,et afer-ho. Dret qte eridentm t jo existia, pel sol Jet de ser ciutaclans que for-mem part d'un sistema democraic on totq proposta politica is vitlida perdefinicio, si rep el rol popular mdjoritAiament. Per Ia qual cosct,la reiterq-cio intrapqrtidista i Jins i tot pt[Iamentaria d,e proclemes a'^quest dret es

democraticament redundont i sense mts lalor que I'autoconsum d,e sentimentnacionalista. Pera) un nacionlJ'lista. d.e t/eritat s'hquie dt plantejor si ja no es

hora de passar de la proclamacio del dret -que cap ()(micrata no Ii potnegar- a I'exercici del fet. Es trobard, perd, que els diigents nlcionalistes Jrenaran qualsevol inicistiva seiosa en aquesta direcci'. Iln rellevant diigentnacionalista -el senyor Molins, portuveu d,e CiIl ol Congres i ctndidat a l'alcaldio de B(ncelona- acaba de record,ar, a La Vanguardia del 3.1.99, que <el

nacionc.lisme hegemanic a Catqlunye moi no ha volgut la independanci.r i nohq estat independentistctr. A:('.i) hq estat dit a poqws setmanes d'unq. decla,raci6 parlam tdia. yotad.a i solemnitzad,a pel seu partit, on s'insistic en eldrct e I'ct'.ttodeterminacio, entesa o olmenys sobretntesa comunament com Q

reJer?nclum especific per ala independincia. I evidentement, si d.€ debo es volla inclepenclincia, el que cal es dtmanar al poble que la voti majoritaiament.Qualsevol clemi:crato. honest de[ensaia amb tot conyenciment que no sola,

mtnt tenim eI dret a votar aixat {om qualsdol dhra qtiesttO d.'interis gtr'].-r,.tl-. sino qut rcl demanar als dtigents nadonali\t?\ qu( tontretin quan ;o-bre la campanya i quin es el dia proposo,t per al rct'erindum: ens d.iran segurque no ts el moment i sotmetran tolhom o unt nova dutxcr escocesa d'oqra

Lenir conyiccions intimes -Iegitimes, evidenlmenl que necessiten alimentar i

Jrenar alhora. Alimentcff-les per sostenir el seu peculiar nacionalisme i .fre-nar-les ptr no quedar en minoria a Ies eleccions. Lln dilema tlromirtic .ntreel cor i les urnts.

toce el dret, peri) encara -mai- no toca eI Jetr.En sintesi: el problema no es el d,ret, sind eI fet de I'autod.eterminaci' espe

cifica. I Ia qtiesti' d.e Jons, que t'a instal.lar el discurs nacionalista en l'ambi-giitat perman.nt entre el dret i el Jet, no ts ctltra r\ue lo, percepcio d'un sen-timent independentista minoritq,i en la poblaci6. Aqutst is el seu problema:

l3

{oTet

lrlanda ilel Noril:histiria i|un conflicte

Ditgo C'ranad.o

tgons explica una vella llegenda irlandesa, el cap de Jamilia d'unclan medievcl cletingut tl seu vqixell al davant d,e les costes de

I'Illsttr i sdmira eI seu paisatge. Tot seguit, proposd un joc als dos

fills que tenia- Qui aribes remdnt a lq costq i toques eI primer \quella terraqmb la seva ma, en seria eI propietai. Dit i t'et. Quan ja s'apropawn a la

ma

abans quc cribts el seu germd. D'aquestl. manera s'ex-de

riba, d fill que analleneanL-la a terrqplica popularment

w endarreit agafd una espasa i talla 16 sevs prbpia

lq bdndtrctlongen de la ma royt que aporev a

lUlstcr:La histdrio d'Irlanda hLl tstt:tt complicqda i sovint marcada per Ia vrolin-

cia. Els v€ins anSiesos arrlbaren a I'illa eI segle Xll en qualitat d'hostes t enc6-

rcr hi s6n. Despres d'hcver sotmas lrlandq, encetaren a partir del segle XVIund politica especitlment cruel. Colons anglesos i escocesos, amb la benedic-

cid i el pqtroctni del go,tern de Sa Grociosq Majestat, comen1aren a ocuparterres a le zona nord-est de I'illa, un cop els seus legtims proptetais Jorenobhgats a abandonar les terres dels seus atantpassatl Aquests ptSesos intru-sos, cb religil protestqnt, de seguida 6 Jertn t'orts a I'Ulster, enccvr que eren

minoid en tl conjunt de Ia catolica lrktnd.q.

Els irlandesos mai no han deixat de lluitdr contra I'invasor britanic 4lllargdel rcmps, gener'.tcio raa gtru'acio. El dtsig d'txpulsar tls ocupqnts del

stu pais semprc hc estrrt presertt en el seu anim, t.rt i cls ePisodis catastrD/ics

t4

loTEtque hanhdgut de patir puntuqlm t.De 1845 a 1849, pcr exemple, prop cl'unmih6 d'irlaw)tsos vdn morir tk ganq com s consecliiancia de la cri;i de lapatuta, dlimtnt basic pu a Iq majoria d,e la poblacid. Lts tleivecions d'a-questo terrible crisi dc subsist,ncia vqn ser de\'qsta(lorcs. Si el cens de 1841registrwa.8,1 milions d'habitants, el .le 1911 recolliq la xiJra de 4,3 milions,practiaiment lq meitat. Moks irlcntlesos, per Jugir dc lcr mort pcr inanicio,tmigraren a. a.ltres Lerres mes gen(roses, pret'erentm t als Estals lJnits.

Lany 1903 lrlunda el Sinn Ftin, paftit

Segons eis ccords assolits, 2nen una independincia <d,e

ts .funda a poliLic que significq<Nosaltres solsr en llengua goilica,. Es trdcta d'un p(vtit nacionalista que wlcLconseguir la ind.qend.encia del pais i que guLnya les eleccions cle 1919, enplena guerra contra I'lmperi britcuic. LIF'I. (Irish Republican Army) is elbra; militlr dels republicans indepenAentistes. El seu pincipal diipnt,Mihqel Collns. >eta l encorregat de ncg;o,ur lo [i del ,on|r"Lc btl.Ii, aItndres. De la cdpital bitarnica, torna a, Irlandd amb eI T.lctat de Palticil

set,a poblaci'. IA victirio,, perb, noha estat completq. En efecte, ds 6 comt',tsdtl nord. d.e l'illa, els nas industnolitzats, continuen sota el domini br.l.lnicformant lq. pro\rinciq de I'IJlsLer Aqui, prop de mig mili6 d'irlandesos de reli-gio caLilica, que tambe han lluitat per la inckpnd,incia del seu pais, han tlecontinudr suportctnt el clomini d'un milt6 de protestents, descend,ents delscolons anglesos i escoctsos que es ddctren unionistes, as a dir, partidqis de laUnio amb Gran Bretatqnfa. Aquest col.lectiu, mojoritai a I'L ster peritminoritai a l'illa (l'lrlanda indeperu)ent rebutja com unct. qiesti,m(r pctrt d.e Ia noya lrlanda inclepnd,tnt. EI Tiactat signat el

6 comtdts irlandesos esddenen Estat lliu-fqcto,. Tres milions de persones seran la

ae2D.re i obte

tl'honor Jor1921 consu-

llcgenda dc Io md, sagncrnt i d,e I'odi, Jratern torncva a fer-se paleso, un copmts, en la hist1ril d'Irland,o.

A I'Ulster, la maJoia unionisla protestant controlalct tots els ressorts del

polt-lou totalment desproporcionada itics de I'Ulster temien que si Ieien

mava, en d"eJinitiva, la diyistd cle I'illa i seia I'oigen de nous problemts. br

poder. mcntre la minona \atolica (ru dis, timmada Je sisrcma ca. AJinals dels anys 60,Ia poblaci1 nacionalista d'Irlanda del Non) es manifesta

terme als USA i que lid.erqya Martin Luther Kng. LcL resposla rie Ia policiaextrematlament t iolenta. Els di ige ntsconcessions als c'.tdlics s'origines un p

imparable que contluis a unq lrland,a unid.q, tql i com volien els manifestants.PLt qt abat-ho d'ddobar, gups dr Jonatics ptot?srant\ a\\ahat(n ba,r s ,arolics a BelJast obligant els seus habitants a fugir d/'vant la plssi\titat de le poli-cia, mqjoildiqment formada per unronistes.

En equest context dramatic, molls joves cat,lics irets ingressarrl! m/jrssi-ytment en les Jiles de I'It/., Ia yella organitzaci, armada republicana que

lorma

c xigint ( qui p qrq.r-se enpro-drets civils inspirat

Es tractq d'un moyiment paciJicnegres norcl-ameicans duien a

clrets als protest(mts.en Ia lluita que els

t5

r{oT*S

lurant molts anys haia patit un peiode d'ostrttcisme. Arrr I'IRA ressuscita

a I'cmpar dels nous t:sdeleniments, amb Ia missil de dtfensat ld comunilatca.tdliia d'Irlanda del Nord. Per aturar I'espital de violincia, el gottern brititnic enria ala pro|incia tropes de I'Lxircit qut tenien ordres tfinterposar-se

entre els dos ban.lols. Si be al pnncipi foren rebuts com herois pels catihcs,qqvests de seguida campro\taren qut, en realitat, els soldats brttanics estdvsn

de part c)els seus opow:nts. El 30 cle gtner de 1972, una pacifica maniJestq-

ctd pro-drtts civils que teniq lloc a,lct ciutal fu Derry acabd amb 13 cltdlicsmorts qua, els ptnacaigudistr:s britanics dispararen contra l4 muhttvd Els

cqtolics no oblidaien mai ^Lluesta

tista lorn^d.4, tl Diumengt Sagnant.

A pat lr d oque:'t momenl. l'lP/. com(n\a un llarg camt !in< a tultvcni,'tl grup tetton'ta m(\soji5llcl imoruler d'Euopa. Lcs scres.arnptrnyr:s d,

bombes, cssassinats de civils i mihtars, stmbrqren el caos a lotq Itlanda dcl

Nord, i Joren cont5tades pels grups terroistes protestants, amb la qual cosd

la sensicil de guerra era evirknt. Els membn:s de l'lPl' creien de lorma erritseien capagos de

addicional sobre el

kd

Joragtar els so

govern de Lonnit que Jent servir la lluita ctrmqdq

brifinics. A Ii de crear una pressi'a tst4

a

que poses punt i Jindl a un conflicte qw: hatiQ ocasionat, des de 1969 , mes dc

3.000 ^orts

i mts de 36.000 JenB. A principis dels anys 90, el moviment

encetarcn Lot un seguit d'atemptats Tlq m^teixa Anglaterra. Alguns dels sgus

cops foren upecialment colprdors, com l'assassinat de lord Mountbatten, l':il'tim virrei dt I'india, o l'qtemptdt contra el Grurd Hotel de Bighton, seu de

Ia Conferincia del Partit Conser\tador I'any 1984, clue per poc acaba amb la

ida de la primera ministra Margaret Thatch4 etc. Tambe tingueren un Srann:ssd les tiguts dt Jam dels presos de l'organitzacill'any 1981, saldades tmbel trigic balanE de l0 presoners morts.

Di mica en mica, perit, s'obia pas amb JorEala idea d'aribar a un qcord

rqublica, repr6 Lant nomts d'un 15o/o cle l4 cofiunitat citdlica, ja sabtct

qie no podia guanyar la guerra. Perd el govern bitdnic tambt sabia que en

mts de 25 anys havia estqt inclpqe d'acabat amb I'IP..4.. Amb Ia participqcio

dels catblics moder.,ts de lohn Hume, del gorel.:r. de Dublin i dels sectors pro-

rsrcnts u lande sos m( aprtutl\t"r, ?l 8.)vun bAtanic i els repubheans del

Sinn Fiin, encapeqlats per G:rry Adams i Mqrlin Mccuinness, cncetaren un

procts de pau summament complicat que h.t Aural Tnys i que va ser aprovat

in reJertndum per les poblacions de les dues lrlandes eI 22 de maig de 1998.

Es el primer pas d'un llarg camt cap a la pau, que comptT Tmb el suport de

Ia majoia rLe Ia poblaci6 nod.-irlandesa, tq.nt cota,lica com protestant, can

sctdq jq de tdnts anys de soJimtnt.Mslgrat les greus tffisions viscudes d l'estiu d'enguany, com I'assassinat de

tres neis catdlics dt Ia malcixa Iamilia o Ballymow:y a mans de rat)icals pro'Lestants, o tl Lerror{ic \temptqt d'Omagh, que va causar 25 morts i qrc louperpetrqt per un gtulr de rlissidents dc l'lRA conlrari dl'acord de pau, tl pro-

l6

loTefces tira endovant no setse diJicultats ni temences, no sense proJunQes con-tradiccions. Els rLa.cionalisLes cata)lics, que dra ja s'n el 45% de la poblaci,nord.-irlandesa, continuen volent 10 integracia en la Repiblica d'Irlanda. EIs

unionistes protestonts per Ia seva banda, continuen deknsant la uni6 sagrq-da amb eI Regne lJnit. fl problema de Jons hi es present, perd les formes hancdnyiat. Ara, els habitants de I'Uster volen entendre\ pcrlant. Sembla com

si volguessin oblidar deJiritbament Ia md sagnant de lc banderc, com si vol-guessin superar una llegenda cruel que parlava de lluita entre germans.

17

Mrs.Fr 'r aNiA !'Tel

Un dels primers qualificarius que cal aplicar als boscos de Santa Maria de Ga-lLecs €s que estan protegits,ja que van ser declarats d'utilrtat ptblica el l6 deliol de 1987 (DOG, nrim. 869). Aquesta afirmaci6 implica que els boscos de

Ju-

Santa Maria de Gallecs estan dins del catdleg de fores$ d'ulilirar pr-iblica de Catalunya, en concret, tenen el nrimero 77 de la provincia de Barcelona. Tenen unaextensi6 de 173,92 Ha, de les quals 97,7 sdn arbrades; penanyen als municipisde Mollet del Va]lts, Parets. LLiea d'Avall i Sanra Perparua de la Mogoda i, en dar-rer lloc, cal esmentar que el seu propietari €s I'INCASOL (lnsrirur Caula del 5o1).

Cal entr€tenir-se un moment en aquest fet i explicar, amb brevetat, quC im-plica que un bosc estigui catalogat d'urililar plblica. Segons la llei 6/1988 fo-restal de Catalunya, es pot declarar un foresr d'urilirar publica si €s de rirularl-tat publica i es troba situat en una capqalera hidrogrifica, en rjbes de rius o enla oroxrmttat d un.r poblacro {quesr darrer e* el ca. delr ho.(n, de 5anla Mala

Elbosc ile CanTowes ile SantaMafia ile Gallecsfcr Aib.rl 41h.,|. ln,5 Cattllot lr.cf Catd'

lNTRoDUccrO

n moltes ocasions hem sentit, amb una certa sorpresa, declaracionsi converses en les quals es qualilicava amb adiectius for(a positius elpatrimoni foresral de Sanra Maria de Gallecs. La principal causa del-

nirstre desconcerr provenia de la urilitzacid de conceptes que eren aplicars ambuna certa superlicialitat o de vegades que es contradeien amb el discurs Perexemple, en algunes ocasions hem sentit qualilicar la vegetaci6 arbdria de Ga-llecs com a representativa de la vegetacid primitiva de la plana vallesana, o queel patrimoni forestal de Gallecs ds notable. En canvi podem alirmar, amb rota lacontundancia necessaria, que Ja totalitat de I espai forestal de Gallecs ds resultatd'un llarg procds d'aprofitament i arrificialrrzaci6 del medi. Lobjectiu d'aquesrarticle ds comentar la realitat foresral de Gallecs des de l'esrudi d'un exemplei ds

a dir, a partir de l'analisi del bosc de Can Torr€s examinarem bona part dels conceptes que s'utililzen per qualificar de boscos de[erminades arees.

ELs Boscos DE SANTA MARIA DE GALLEC5

t9

lderde Gallecs i, per tan!, segons la llei, el seu objectiu €s que la prolecci6 serveixiper l'esbarjo, ds a dir, lomentar el contacte amb la narura i la proteccid del par-

satge. La gesti6 d'aquests iorests ha de dur-se a terme a pa ir de la redacci6 iaprovacio d un Pla Tecnir de Cestio r Mrllora forestal. El darrer terme que en'agradaria esmentar de la llei forestal fa referdncia a l'anicle 22.2, el qual ens co-menta que els terrenys forestals declarats d'utiliut p(blica han de ser quali[icarspels instruments de planejamenl urbanistic com a sdl no urbanilzable d'espe-

cial prot€ccid. Aquest fet contrasta amb la qualilicaci6 urbanistica acrual del ter-rilori de Gallecsja que esta considerat com a sdl urbanitzable

LE5TRUCTUR\ DEL Bosc Dt CAN IORRES

Dins el bosc de Can Torres trobem diversos ambients que sdn fruit de les can-

viants condicions ambientals (relleu, orientaci6...) aixi com dels divercos usos

antrdpics que s'hi han donat al llarg del temps, com el pasturatge excessiu o la

frequentaci6. Aixi doncs, I'estat actual de l'estructura d aquest bosc €s la res-

posta a aquestes dues variables (relleu i acci6 antrdpica) extemes a la seva prd-pia dinamica natural.

Una de les caracteristiques m€s remarcables de les obagues del bosc de Can

Torres ds la clara bieslratificaci6 que presenta I'estrat arbori. Aquest bosc, que

als nosrres ulls i des d'una c€rta distalncia es presenta com una pineda de pi pin-yoner (Pinus pinea) d'unes dimensions considerables, presenta en la zona m6s

humida un segon nivell arbori, format pel roure martinenc (Quercus hunrilis),lelz.na tQurr, us ilex\ r larq tCrotargrr. monog;rna) (veure li8. l). De les Ires espe-

cies arbdries esmentades, cal assenyalar que totes tres t€nen una bona regene-

raci6, tant per rebrot com per germinaci6; en canvi el pi pinyoner (Pinus pinea)

t€ una regeneracid nul la, 6s a dir, no hi ha ni un plangri de pi pinyoner ni tam-poc cap peu de menys de 15 cm. de didmetre en la part inferior del bosc (veure

lig 2)Per analitzar I'estructura de la zona m€s obaga del bosc de Can Torres hem

analitzat un transecte de 25 metres de llargada per 5 metres d'amplada, i hemestudiat la distribucid dels peus, I'amplitud i recobriment de les capqades, el

diametre del troncs, les alqades i I'edat dels pins. Aixi trobem, en primer lloc,un bosc "superior" de pi pinyoner (Pinus pined). En concre!, en aquest tramnom6s hi hem trobat quatre exemplars de pi pinyoner (veureJig.2), que asso-

leixen unes alQades importants de 12, 16, 14 i 12 metres respectivament.Aquests quatre pins pinyoners, apareixen aillals i separals entre ells, cosa que

determinara unes capgades bastantaquests pins tenen uns diilmetres de

cenlime.tres respectivament (\'eure J8.50 i 44 anys respectivament AqLlest

amples (veure /igs. 4 i 5). D'altra banda.tronc corsrderables. 2 / 5, rl, 44 5 | tR 5

3), que correspon a unes edats de 55. 51.n,\(r i\ r\tJ rtni\n .up.'t."r Acncr.r 'l-1. .c

20

loTet

I

I

3

*^!N 7

\\\\

2t

/oTet MIS'FI'LANIA

Dl3rrlbucl6 de les €spAciss .rb6rle3 s€gong Ir sevs clesse dlamdtrica

.9

L

cl.s dr.narrrc! b.sr (DaH)

Fig. 2 Distribucid de les espacies arbories sego6 la s€va classe diam.tnca

pais de sol i ombra que han perm€s la formacid d'un sotabosc format per espe-

cies molt diferenciades del pi pinyoner, ja que aquest 6s incapaq de regenerar-

se en aquestes condicions.

El bosc "inferior", o segon pla arbori, es caracteritza per una major diversi-

ficacid d'espacies (veure/ig 1), ja que hi rrobem el roure martinenc (Quercus hu-

miiis), l'alzina (Quercus ilex) i, en menor presEncia, I'arc blanc (Cratoegus mo-

noprna), els quals configuren una bosquina amb un estat evolutiu bastanl re

marcable i amb una regeneraci6 d'aquestes espacies moh significativa- En aquest

segon pla hi ha un important nombre de peus que, no obstant, presenten uns

didmetres reduits (5-10 cms), i que es troben formant petirs grups (veure/ig 5)

La necessiat de llum en aquest estadi inferior [a que trobem uns exemplars bas-

lant alts, entre els 3 i els 5 metres pel que la a l'alzina i l'arc blanc, i entre els 5

i els 8 metres pel que fa al roure martinenc (veureJiSs 3 i 4). Aquesta distribu-

cid en petits grups no ha permes que les capgades d'aquests arbres poguessin

adquirir dimensions gaire importants (veure/i8.2). Ens trobem, doncs, amb una

situaci6 en la qual si es tallessin o es mo ssin els pins pinyoners, apareixeda ra-

pidament un bosc mixt d'espacies caducifdlies i esclerdfil.

El sorabosc d'aquests bosc inferior es troba molt marcat per les condicions

d'ombra que generen els dos plans arboris, i aixd fa que hi trobem molt poques

espacies (Hedeld hciix, Rubia peregrina...) i ttn imPortant recobriment del sdl per

part de la lullaraca (r'eure fig. 1)

22

I

I.,1

I!tI

MISCEL.LANIA

ilt6

t,t

12

io

Ia

2

00

ldles

t0 30lEl(6ntld-d.ffi.)

.#(mt-l.damntl

t6

1'itro

l.fa

a

o

Figs. 3 i + R€laci6 dc capcad€Vdradis i de DBHAlC.des

23

ldfet M's.FL,LANIA

En definitiva, cal dir que ens trobem amb un bosc que presenta un eslrat su-

perior format per pins amb unes capgades grans i amb molta disPonibilitat d'es-

pai perd que no td continuilat d€gut a les rnaleixes condicions d'ombra que crea,

que no permeten la regeneracid ni la presancia de plangons de pi pinyoner. ja

que es t;acta d'una espCcie helidfila, ds a dir que nom6s viu en condicions amb

presEncia de llum. En canvi, els roures i les alzines, que s6n esPacies escidfl-

les, €s a dir. que creixen en condicions d'ombra, sdn les que donen conlinuacid

a aquest espai ja que la seva regeneracid en l'estrat inferior €s molt important'

P", iant, aquesta bi"stratilicaci6 del bosc de Can Torres indica' d'una banda, Ia

comperencia entre les diferenls espdcies per ocupar el seu espai ecoldgic i' de

l'altra, ens mostra com el pi pinyoner 6s una espacie Lransitdria i que. per tant.

si ocupa un espai que no li 6s propi, amb el temps sucumbira i donara lloc a

aquest bosc mixt que s'esla desenvolupant a I'estrat inlerior'

Pel que la la resta d'arnbients (veure Jig. 6) que es troben al bosc de Can

Torres, cal esmentar pdmer de to! que no sdn moit diferenrs de I'antedor' sin6

una variaci6 d'aquesl degut a la diferent exposicid que tenen Aixi doncs, tro

bem en els espais menys humils la presancia d'un estrat arbori de pi pinyoner'

amb unes alqades, diirmetres i edas sembiants a les de I'ambient d'obaga, perd

amb absdncia del bosc "inferior"- Hi trobem en canvi un sotabosc de matollar

format per planqons d'alzina. Ealosa (Illex porrt|lorum)' i llentiscle (Pistaceo

lenriscr.rs), que no assoleixen algades superiors al metrc' i una dislribuci6 dels

peus lorga homogdnia. Per fltim, en zones on possiblement hi ha hagut un

pasturatge o una freqtentaci6 m€s intensa, lrobem els pins pinyoners acom-

panyrts -d'un

sotabos. formar pel fenas de marge (Brachypodium phoer,icoides) '

que assoleix un recobriment del cent per cent En les zones de lransici6 del

bosc de Can Torres cap als conreus que I'envoiten, lrobem espEcies de marge,

com Ia canya (Arundo donax) o algun om (Ulmus minol)' que separen I'ambienl

de bosc mds humit dels conreus; mentre que en la zona de transicid €nlrc la

pineda amb fenassar i els conreus, €s aquesta mateixa espEcie la que determi-

na el limit entre els uns i els altres.

lA DTNAMICA DEL5 Boscos DE SANTA MARh DE GALLECS

Tors els esrudiosos esran d'acord que la comunitat climax de la plana vallesana

6s I'alzinar o un bosc mixt d'alzines i roures Aquesla comunitat s'est6n des

d'ldlia fins a les muntanyes valencian€s- Lil-luslre bodnic Oriol de Bolds

(1962) ens indica que dins I'associaci6 de l'alzinar (Quercztum llicis gallopro

vinai4le) existeixen diverses subassociacions, 6s a dir, divelses va acions en

quan a la composici6 d'espdcies i a la morfologia del bosc En primer lloc' tro-

bem l'alzinar liroral tipic (Subas. Pista.ietosum), a continuaci6 ens apareix I'al-

zinar amb routes, propi de les obagues silicies (subas cerroidetosum), tamb€ hi

ha l'alzinar de les obagues calcZrries (sub as. 1)iburnetosum lantande) i en darrer

lloc ens apareix l'alzinar mcs aclarit, resullat de I'accid anlrdpica (subas drb

24

MISCEI.I ANIA /'Tef

!

3

t3

.?

E

3F!

III

IIII

It

a

!IE

,l

te

&

..4

2,5

rloTet MISTJFI,LANIA

'niTl't:,,i

Fr8 6 rerl' dc \c!' rJlrr dcl bos. dc C,n T.rres

r.tosum). R. Folch (1981) ens esmenta altres dues possibilirats: I alzinar liroraL

amb roure de fulla petita (subas. quercetosum Jaginae) i i'alzinar litoral amb

carrasc (quercetosurn rotundrJolide).

Deixem I'imaginari i enlrem en la realitat. Elprimer que ens sobta ds que a

nivell de paisatge loresral de Gallecs, les especies m€s abundanls no sdn les

alzines, de les quals n'hi ha petits fragments, sind els pins, en concret, eL pi

que e

Ig62)I pi pinyoner podriaper la comestibilitat

considerats

blanc (Pinus hdlepensis) i el pi Pinyoner (Pinus pinea). Cal remarcar que aques[s

pins sdn espacies prdpies del mediterrani, encara

haver estat portat del mediterrani oriental (Bolds,

medtenanis, normalment a nivell geobolanic, sdn

m€s d'una brolla (Bertran, 1996).

dels seus pinyons. Un altre let que tambi presenta unanimitat dins la comuni

tat cientifica 6s que els pins medilerranis, sense la intervencid anrrdpica o dels

incendis. acabarien anaconats als indrets amb unes condicions ecoldgiques

m€s dificils ja que les alzines i els roures els desplacen. Per tan!, si la socie[at

no hagu€s translormat la pLana vallesana. aquesta seria un alzinar o un bosc

mixr d'alzines i roures (Gordi, 1997). A partir d'aquesta afirmaci6, els pinsuna espe(ic

A continuaci6 entmrem a estudiar, des d'un punt de vista de dinalmica de

la vegetaci6, el bosc de Can Toires. Aquesta formacid forestal a nivell fisiognd

mic es una pineda de pi pinyoner- Tal com ja hem esmentat, sola les capqades

dels pins pinyoners hi hem trobal diverses elapes de la successid natural cap a

lalzinar. Per tant, si aquesta pineda los tancada i s'evit€s qualsevol actuaci6

antrdpica, d'aqui a uns vint anys trobariem sota els pins un alzinar ben conso-

lidat. En conseqliancia, aquesta lormaci6 forcstal on predomina el pi pinyoner

es poL catalogar com a secunddria o transitdria des d'un punt de vista evoluliu,i mai pot qualilicar-se com a bosc madut, malgrat I'edar dels pins

Si estudiem amb derall aquests esladis (ligura 6 ) ens adonarem. en primer

lloc. que.r la zonr nes humrda. orientadr al nnrdoc"t hem Ilob,ll un- \e lL.1-

ble bo-qrrrn.r de toure. r'llzrn.s qurc nr e'tat Je'.'tt.r Jn_b delJl r lrp/lldl

26

MI5CET TANIA !'Tel

CoNcLUsroNs

anterior Aquesta bosquina conespond a a l'alzinar litoral amb roures-(subas.

ceftoidetosum) ja que ens apareixen algunes de les espEcies diferencials d'a-questa subassociaci6, com s6n el roure martinenc (Qlre/cus humilis), I'arq blanc(Crataegus monogtna) o el fends bosci (Brachypodium s)lv4ti.rm). En segon llocr en una zona me. assolellada r possiblemenl sormesa a pa.luralBe. ens aparei\una brolla de romani (Erico-Ihymelaeettm tin toiae), doncs ens hi creix elromani (Rosmrrrinus ollicinaiis), la gatosa (Uex pamiflorus),la farigola (Thyrnus

vulgoris)...1 en tercer lloc, i a la zona on els pins es troben m€s aclarits i I'espaipresenta un cert grau de degradaci6, ens apareix el ferassar (Brachypodietum

phoenicoides\ es tacta d'una comunitat herbdcea que no sobrepassa els 50 cmdominada pel fenas de marge (BruchypoAium phoenicoides). Entremig €s faciltrobar-hi, de forma aillada, alguna de les espicies de Ia brolla.

Pensem que ha quedat clararnent demostrat que alld que els nostres ulls veuenen l'actualitat €s nom€s una imatge o un forograma d'una llarga histdria, i queLa realitat 6s molt m6s complexa ds a dir, que la percepci6 que des de lluny ensofereix la pineda de pi pinyoner de bosc homogeni o madur, contrasta amb elseu sotabosc o interior, el qual presenta dilerents estadis o siuacions de dind-mica natural. En concrct hem descrit sota I'ombra dels pins pinyoners un boscmixt d'alzines i roures, una brolla i un fenassar. Per tant, la interpretaci6 de larealitat actual ens permet veure el futur loresral de Gallecs. Aquesta se a sense

rnrervenLio anlropica el bo.c mixr dalzrnes r roures.

BlBuocMFlA

Bolds,O.de (1962): El paisaje wgetdl bar.elone! Facuhad de Filosolia y ktras Universidad de

BenmnJ.i RibasJ ( 1996): (Els valors geoldgics, vegetals, faunisiics i paisatgisrics de callecs' dinsNel.lo,O. (coord.): Gdlle.s, .spaiole4, Gntre desrudis MolletaN, Moller del Valles

Folch,R.(1981)r k vsgela.id d.ls pdisoj .atdlans, De. Ketres, Ba.celona.

Godi,J. (1997): -Un passe8 p€k bos.oi del Vdll r Onen.di' Notes, I l,ppl6l,l79,

I

27

/oTel

SantaMaria ile Gallecsper losep M. Blanch

HlsroRlA

ctualment el poble de Gallecs esa incorpom al municipi de Nlollerdel Vall6s i I'esglesia de Sanra Maria esta annexionada a la panbquiade 5"nt \rten\ de Vollet El temple es.rruar en un enrorn -ural

d'habiut dispers i s'hi accedeix, des de Moller, agalant Ia canetera que duu a

ACallecs. Per \ .sirarla . al demanar permrs a la panoqu.a de Voller 1a que no s hr

celebra culte regularment.El lloc de Gallecs surt €smenlar per pdmera vegada I any 904, en l'acra de

consagracid de l'esglesia de Parets, on consta entre les viles que pertanyen a

aquesra parrdquia. Trobem umb€ referancies del lloc en documenrs del final delsegle X, del Cartulari de Sant Cugal: el8 d'abril del974 Guifr€, com a resra-mentari de Bulgara,lliura al monestir, entrc altres coses, els bens que el difuntposseia a GaleSus, i eI979 i el 985 com a Gallegos. A les butlles papals del segleXI , on es confirmen possessions al monestir de Sant Cugat, tambe trobem ano-menal el terme-

Lesgl€sia es troba documentada I'any 1007, en una permuta entre el rec-ror de Gallecs i el bisbe i els canonges de la seu de Barcelona, de dues vinyes,una de les quals era de la casa de Sanla Maia de Gallecus. Com a parrdquia surtesmentada el 1089, en el resramen! d'Umbert, fill de Gerberr, fet abans de parlir cap a Jerusalem i lerra Sanm, €n el qual deixa terres, vinyes i cases que t€in parroquia S. Maie de Gaiex- Segons el lus Patronatnm, no Lenia capellania prdpia i era de lliure col.laci6 del bisbe.

Des del comenqament del segle X! en les visiles pastorals es [a rcferancia a

I'absancia de capella i a la migradesa del seus ingressos. de manera que e1 ser-vei era fe! per vicaris de les parrdquies veines. El 1465 consra una queixa delsveins exposant que la manca de rector era perjudicial per a les seves animes. Fi-nalment, el 1499, va ser unida com a suiragania a la parrdquia de Sant Genis dePlegamans.

Al segle XVIII sembla que els habiums de Gallecs renien problemes amb elrector i els habimnls de Plegamans, la qual cosa va ocasionar que la parrdquiatom6s a lenir rectors propis lins que, al final del segle XlX, va ser annexionadaa Sant Vicenc de Mollet.

29

{"Tet MIS':F'.I ANIAa

Ledifici no va tenir modificacions importants, iforQa pur- Va ser restaurat entre els anys 1965 i 1969

bar diverses sitges i ceralmica rcmana i medi€val.

ens ha arriba! en un estat

i, en les obres, es van tro-

ARQU TECTURA

Sanra Maria de Gallecs es un edifici construit entre els segles XII i XIY de

planta de creu llatina, amb els bragos del rranssepte lorqa curts, i d'una soia nau.

Labsis es quadrat i orientat a llevant, amb una finestra de doble esqueixada de

mig punt, centrada i bastant elevada. Es cobert per una volta apuntada m€s

baixa i mes estreta que la nau i queda separat per un arc de pedra apunmr. Els

braqos del transsepte, molt baixos, s'obren a la nau per uns arcs tomls de pedra,

tambd apuntats, que queden tallats per l'arc triomfal. A la volta es pol veure cla

rament I'encanyissat de la construccid. Hi ha una finestra a cada banda. de doble

esqueixada i de mig punt. Van ser modificades per I'interior, fent les m€s llar-gues. Al braq nord hi ha ado..ada li sagrislia.

En les obres de restauraci6 dels anys 1965 - 1969 es van trobar paviments

de diverses apoques. En el presbiteri s'han trobat fragments d'(opus tsstil

.eum) paleocristia, darars dels segles V-Vl. A md dreta de la nau, al costat de

la porta. hr ha fragments del perrode pre romani, (.egles Vl - Vll). La pavi.menlai ro medreval del*.egl6. X11 11y

"t pol veure ba.itament en la zona del

transsepte, encara que tamb€ n'hi ha pelites mostres al costat dels murs nord isud de la nau. Tambd es van rrobar quatre sitges al bell mig de la nau, dues de

mes grosses al centre. comunrcades entre rr.

3(}

MI\( TI IANIA /oTet

Ll 3; Ll -i, l

lii.fr' ';i

t

I

J('

a

i

l-at'

Jl

't-i,it t,,

IttItf

IIgIt

t,t,t

an,

JI

)tF,ttrF,

j;;,, i*,i

Fl*#t'n

,idrl

3I

{oTet Mrs.rFr 'r ANrA

La nau €s cobena amb una volta apuntada i s'hi pod€n observar l'encanyis-

sat i els (mms en qua va ser construida. Al mur sud hi ha un perir entranl, obert

a la nau amb un arc de mig punt, on hi ha una pila baptismal de pedra, proce-

dent d'una masia veina on servia de dipdsit. Aquesta obertura fa pensaq per les

seves dimensions i la seva situacio, en una antiga pona d'accds al temple. Tamb€

ai mur nord, arran de faeana, hi ha una petita obertura amb arc de mig pun!.Extedorment es correspon amb una petita obertura tapada.

Lbparell es de carreus no gaire escairals i de mides desiguals, no molt gros-

ses. l2 seva disposici6 ds molt regular; forma fileres. Destaquen les pedres que

formen els arcs, ben treballades i de pedra m€s vermella que la resta.

La porta es troba a ponent i si b€ per I'interior s'obre amb un atc apuntat, a

l'exterior €s de mig punt. Es adovellada, amb uns brancals molt estrets, i amb

una motllura semicircular al damunt. A sobre, hi ha una finestra coronella de

mig pun!. El mainell d'aquesta obertura es una petita columna, de fust decorat,

m6s estret en la part inferior. Te una motllura que forrna anells a Ia part supe-

or.

Dels murs exteriors destaca la pedra, d'un color vermellds, molt regular iben disposada. La cobena €s de dos v€ssants, feta amb teules araLbigues, i es pot

veure que fou aixecada uns 70 cm. El mur de facana, que 6s mes alt, tambe pre-

senra la mareixa modificacid. Sobre I'arc triomfai s'alga una espadanya amb dos

buits, que fou restaurada enrre els anys 1967 i 1968. Lespadanya 6s l'origen del

campanar, la sintesi constructiva, una sola paret amb dos buits per situar les

campanes.

Adossada al mur de migdia hi havia la rectoria, que lou enderrocada per

donar la lorma original al conjunt, i de Ia qual es pot veure encara el paviment.

Amb la mateixa finalitat, el cementid, qu€ es troba a la faqana principal, fou so-

telrat.

A l'actual fagana de I'esgl6sia, avui molt restaurada, i damunt la portalada,

es conserven els elemenls originals d'una finestra geminada, dins I'eslructuradel que sembla una finestra posterior o restaurada. Aquests elements originalss6n dos petits arcs de mig punt sostinguts per una columna o mainell.

La columna presenta una base nolt ben conservada,junt amb el fust. El ca-

pitell estd absolutament escapeat i no en queda res, tan sols se'n por conaixer

l'algada. La base de la columna 6s formada per dos lors juxtaposats i un plintquadrat, aquesta forma ds prdpia del segle XI, segons Puig i Cadafalch, i es troba

tamb6, per exemple, al claustre de la catedral de Manresa.

Es important cridar i'atencid sobre el fet que actualment la columna esa al

rev€s; els arcs de la finestra descansen sobte la base i el fust sobre el capitell to_

talment escapgat, de manera que sembla que en sigui una prolongaci6. Aquest

canvi es devia realilzar segurament en els (ltims treballs de restauraci6, a causa

de la inexistdncia de1 capitell

32

MISCEI I ANIA !.TelSegons R.Vall. aquesra linestra prov€ d un edifici amerior al que a\,ui es con-

serva, que conespon al moment de transici6 del romenic al gdtic, perd no enprecisa la cronologia. Si es r€ en compre la tipologia de la finestra: pedra mo-nolitica del arcs, basarnent de la columna, proporcid estreta de I obertura, se npot delimitar la cronologia entre l'fhim quan del s€gle XI i el primer quart delXll, tenint present que 6s un ?lmblt rural i apartat, on els correnls artistics arri-ben amb retard.

Lactual situaci6 d'aquesrs elemenrs no €s I'original, ja que la seva ripologia6s prdpia de la pan exrerior de l'esqueixada d'una finesrra, no de I'interior. Esprobable que el seu lloc los la fagana-porrada de l'anrerior esgldsia.

CoMENTART

Lesgl6sia de Santa Maria de Gallecs €s prdpia de I'arquilecrura d'esril roma-nic tarda. El periode romanic fins la poc m6s d'un segle ningf sabia qua voliadir, tampoc se sap qui va emprar el terme de romanic per pdmera vegada. Lacritica, I'estudi i la cronologia de I'arr, no es remunta m6s €nlla dels remps de laRevoluci6 Francesa; per tant, devia incorporar-se a I'r"is general a Ia primera mei-tat delsegle XlX. D'una manera general, el terme es refereix a tot el sistema cul-tural que dominava a Europa, entre la caiguda de Roma I'any 476 i els principis del segle XIII. Els italians, que foren els primers en adoptar-lo, tamb€ iorenels Ultims en deixar-lo, i no ho feren fins a principis de] seAle XV Els americansdel nord encara ronsrrurren alguna esglesia romani.a la pocs anys. i. en gene-ral, esran ran fora de lloc com un gratacels al voltant de l'esgl€sia de Gallecs.

Les esgl€sies d'esril romaLnic omplien les necessirars de la gent del segl€ Xl iXll, parlant un llenguatge dificilmenr comprensible per la genr del segie )lXL

Lart romanic va neixer d'un mdn en ruines, en el quC havien desaparegut,les vies romanes de comunicaci6, I'ordre i la llei romana. Aquesta llei havia estatrigorosa, perd mantenia I'ordre entre unes masses de gent molt variada, Ll incultura dominava a la majoria, els mestres eren la mofa d'una societat que iinsel segle XV es vanagloriava d'6sser illerrada. La medicina romana fou subsrituida pel sanador, que guaria als malalts utilitzant les entranyes d,un animalmort. Lhome il.lustrat era considera! un luxe superflu i es moria de fam. Aquest€stat de coses no soiament va durar una o dues gen€racions, sin6 qu€ va durarsegle rere segle.

t-a paraula feudalisme no t€ actualment molt bona reputaci6, perqua s,asso-cia alvassallatge, que era una de les caracteristiques de I'edat mitjana. Es cerrque les vide. d aquells cavallers r dames de pedra que a. ur . oneixem per le.visites a les seves €stetuesjacents en les antigues esglEsies i monestirs, on forenenterrats. eren molt diferents de les actituds humils i de pietat que l,artisla hasabut rellectir tan b€ en unes cares tranquil.]es i serenes i mans entrellaqades en€terna pregaria. Perd tenien de ser brutals si volien subsistir i fer-se respectar;eren els executors de les seves prdpies lleis, els guardians de les llibertats dels

33

/oTer Mrs.rr.rANra

seus vassalls. Els seus casiells es construlen sobre presons que espalten quan es

contemplen i que moltes vegades eren ocupades per delinqlients comuns, que

nom6s tornaven a veure la llum el dia que eren sotmesos a la destral del boui

A finals del segle XX, l'dpoca feudal ens sembla indigna de la raga humana,

perd en el seu moment fou molt ben acollida semblanL situaci6, corn un bon

remei per la societa!.

En semblanls circumstelncies, els joves mes inlel.ligents i entusiasmats per

la sensaci6 d esperanQa, quc gradualment envaia I'esperit cristiar, s'acostaven ins-

tin[ivament a l'Inica orSanitzacid que oferia un camp d'acci6 als seus talents

o ambicions: l'Esgldsia. Havia arribat el moment d enrolar_se a un exarcit en qua

el cabdill no port,r,.r una espasa, sind una creu, com a simbol de la seva dignr-

tat. En la nova lr. n.lixia un sistema practic de vida quotidiana que es mante-

nia ferm en mig d'una situacid cadtica, un ideal que donava una finalital i una

direccid a cada pensament i acci6. Donat que, a la edat mirjana, els vassalls es

ta!,en sotmesos als reis i senyors feudals i no tenien Possibilitats d'aixecar-se amb

el propi esiorg, 1'Esgl€sia els oferia a mans plenes l'esperanga d una vida millor'

Com que tots nosaltres som quelcom missioners. d'una man€E o altra tenim

l'esperanga secreta de poder deixar aquest m6n un xic millor <1.te el virem trobar, encara que, quan les possibilitats de b€ns malerials s6n grans, aquests sen

timents estan reprimils temporalment.

Iot aixd €s, en poques paraules, el ions de l art romanic: un m6n reconque-

rir per Roma, no per Ia Roma lmperial, sind per la de la creu. El veritabie tre

ball el realitzaren els frares, no els ermitans solitaris, els quals feien vida con-

templativa, allunyats de la realita!. Els frares, que sota la ferma guia de Sant

Benet varen iniciar una feina gegantina: la de reconquerir Europa. Als lLocs on

s establien. disposaven altes muralles de protecci6, amb edificis adminislraliusper arxivar els fets histdrics, amb hospitals per guarir els malalts i guanyar vo-

luntats dels seus desconfiats veins, albergs per ories i escoles. perqua sabien que

amb la educaci6 dels inlants podrien mds tard dirigir la vida dels homes Ne-

cessitaven esgl6sies i esglesioles, com la de Santa Mada de Gallecs, per atreure

orelLes incr

Per tol

ules, per explicar que cap b€ reporta tornar mal per mal.

que s'ha dit, les esgldsies i monuments romirnics semblen lortinso avanqada, construits en un mon hostil i sense cap tipus d'adornament Mol

tes d elles es troben en llocs solitaris i desolats, conserven cerl encanl, s6n els

testimonis callats d'una epoca que no 6s la nostra i, en cada detall, moslren una

innocent felicitat i la sorpresa d'una gent molt senzilla.

dd

e1

En l art romirnic, la basilica romana va anar evolucionant cap a la forrna de

creu liatina, una innovaci6 romanica que ha sobreviscut fins els nostres dies. La

problemdtica de les voltes. amb sostres rn€s amplis isolta fins al gdtic, amb I'augmenr de la fletxa de I'arc

segurs, no va quedar re-

i alleugerint els trasd6s.

t34

/.TelA la peninsula, el romanic va decaure sota la influEncia de I'art mor.isc; a Ia

Catalunya Nova es troben menys esgldsies romdniques que a la Catalunya Vella,

on es considera que va sorgir I'art romanic.

En contemplar Santa Maria de Gallecs, amb rota I'admiraci6 personal que

sento per I'obra dels primitius mesrres medievals, se'm fa dificilissim entendreaqueLl context. Segurament parlaven una llengua que jo no enlenc i em costa

d'entendre, perquE la genL vivia en una roral misCria i en una dificil subsistan-cia. La majoria estaven malalts, condemnats per tant, a una mort prematura;molt pocs arribaven als quaranta anys i les tres quartes parts dels infanB morien a la primera infancia. Malgrat aixd, i amb totes les seves mancances i de-fectes, I'art romdnic era la millor expressi6 i I'ideal d'una Esglesia Cristiana uni-versal.

Fou un magnific experiment queva durar mentre laimmcnsa majoria de lagent vivia de la terra, lenia una mentalitat molt prim)ria i un fons social i econd-mic inexistent. A I'antic Egipte, aquestes condicions duraren cinquanta llargssegles i ni la societat ni les arts variaren notablement des del principi al ii de laseva histdria. Perd a occident I evoluci6 fou m6s rapida que a l'orient. La situa-ci6 estatica va ser mes curta, alguns segles, quatre, cinc, no cinquanta. En elmoment en que aquest ritme senzill, de naixements i defuncions, de sembratsi collites, fou interomput per la revolucid indusrrial i el comere, €s a dir, peruna economia basada en els diners i no en l'intercanvi. aparegueren els gremisi el periode rominic va desapardixer

BtBLrocRAFlA

Pulg i Cadafalch,J., Falguem, A. de i coda)a j. Ldrqu'leetura ramani.d

d'Esrudis Aralans, Barcelona. 1909-1918

AADD Cdrdlun]d Roinani.d. EI Vdllas O..id.nldl I rl Vdllas Orirnlal, vol.na, Barcelona, 1991

d Crldlun_r'd 4 vols.. ln5urur

XVlll Enc,!lopcdL, Carala

35

{oTet MIs(,T L LANI^

-;_1;-:.{1*-*:t

'*t.+

.'t-.?*+

36

Irg i (,dlle.s lnren,t

foTet

{

Fig 4 Fragment de rigula bmana, S. I - IV

t._l,._.+gt

-rt,

-l

l,-r--+

F-------e----*l

Frg 6 Frdgmcnr de LeSulr romana.5 I -lV

F'g 5 Fragmenr de rtgula romana, S. I lV

37

lfiet

{

Fig 8 t_ragmenl de pnnu murllrominrcd decorati\'!

frg 7 Fragmenl de pavimenl pdl.ocristia_Opus tcsla.eum , Picrdis S VVI

gibrelludnar. \trd 8uFrB l0

3a

t-l+r"-t

I:rA ll Fr|gment escud€lla..snxh bl.u S xVI

/.Tqt

hit l2 Punla rlma blancad d.cr, nolt oxidat

"r.rlL

.frl\v'

Fig. l4 Fragments de pbl bhu

Fig ll Fralment dc sen. medreul

39

{oTef MISCEL LANIA

'"

]"

Nansa d lruell domEsoc vrdnar.lerd clar 5 XVIII XIX

d{}.--J- F

Frg 15 Peu d aruell

S X1'III XlX F18 l6

Frs l8 Ullal de ,englar

<448D

Fre 17 Calavera de fura

"l

40

tenir a Mollet delVallas. Algd es pregunrara, i amb rora ra6, de quina manempodia afectar aquest fet d'escala nacional i mundial a una vila catalana que, a fi-nals del segle XIX, comptava amb poc m€s de dos mil habiranrs? Inrentaremdonar hi resposra amb I'ajur d'algunes dades que hem rrobat en diversos diarisde l'epoca i que hem ordenar cronoldgicament: 1896, 1Bg7 i l89g.

1896: ELs CATALANISTES MoLLETAN5 pRoTEstLN coNrM LEs LLEVES DE soLDATs

/oTel

Mollet i la crisi colonial ile 7898pet Ferran Petez

ot aprofitanr la celebracid del cenrenari de Ia ptrdua de les darrerescoldnies espanyoles el 1898, hem volgur fer alguns breus apunrssobre les repercussions que aquest esdeveniment politicosocial va

Un dels primers simptomes del malestar que planava sobre la societat catalanaarran de les guerres colonials van ser les protestes contra les lleves de soldars. AMollet delValles foren els membres de I'actiu Cemre Carala qui es mobilirzarenper convocar diverses manifestacions de rebuig. Aixi, el primer diumenge depener de lBgo va tenir lloc pels rarrers de Mollet una manitesta.ro, pe, a reJa-mar los jot,es que ab la sagnant injusti.ia comesa ab la darrera quinta trap.rcren delcoslat rlels seus pares>'. Sembla ser que I'aleshores alcalde mollerd, Ramon Ros,dubtava de I'eficacia d'aquesles protesles, cosa que no va ler minvar l,entusias-me del mestre i vererinari Vicene Planrada, un dels pnncipals organirzadors d,aquests mitings. Aquell mateix diumenge va fer-se una altra mobilirzacid a Sabadell. Les agrupacions camlanistes calculaven que Catalunya proporciona uns2.000 quintos m€s dels que li perrocaven, renint en compte I'aporraci6 d'altresregions espanyoles i per aixb ho considemven una gran injusticia.

Cal assenyalar que, entre el mes d'octubre de 1895 i el mes de desembre delmateix any, s'havia produir un forr augment del nombre de soldats espanyolsdestinats a Cuba, que hayien passar de 83.000 a I19.300. Aquesta xiira aug-mentaria lins als 182.350 so]dars en el mes de gener de 1897r. Tor€s aquesres

4l

{det Mrs.EL.LANra

dades mostren I'eslorc que estava realitzanr el Govern espanyol per aturar l'a-

vanq de les tropes independentistes cubanes comandades perJosd Marti, que

havien reprds les hostilitats l'abril de 1895 amb el (Grito de Bdire> Aquesl con-

flicte bal.iic va ser an ometar <Gueta de la Indepew)encia' i va finalitzar el 12

d'agost de tB98 amb Ia signalura de I'armislici entre Espanya i els Eslats Units'Per

l'abril de t896. Vicenc Plantada anunciava en una carta aJaume Cartr6

de Montmel6, que avial celebrarien una allra manifesBci6 o miting a la plaga

de 1'Ajuntameni de Mollet per demanar el retorn de tresjoves catalans que ha-

vien estat enviats de mds. Lescriptor molleti explicava les causes d'aquesla in-

lusticia:

La posrura dels catalanistes molletans coincidia plenamenl amb la del cata

ianisme radical de tor el Principat que, des d'un p ncipi, es mostra critic amb

el Govern espanyol. Aixi tenim que el diari caulanisra (k Rendixe sdt va ser

Ies puerres colonials, no atacava els patriotes

premsa republicana)'; aquesta actiLud con

triomfalisme que es respirava a la gran ma

dars espanyols

a i'hospnal de

Cavite, capitaL

<Si ho fern tots los pobles de Catalunya logratem Io Ji cpe lant esperun ,los

aligLti pares que sis Jills soJreken 1as penas dels que son a l'exercit: indig

iait al sabe, que hi ton per los que han perdonal en lltres comarcas es-

panyolas per 1as inftuencias politicas dels .a.i(hs> )

dels unics que, a banda de criticarcubans (cosa que fins i lot leia la

rrastava amb l'ambienr d'eufdria iloria de diaris d'dmbit espanyol Un altre fet a tenir en compte €s que I'aha bur-'gesia

catalana, amb molts interessos econdmics a Cuba, no desitjava que les

coldnies espanyoles fossin independents, de tal manera que van armar contrn-

genrs de tropes per lluilar conlra els insurrectes cubans; una d'aquesles troPes

va ser el bara116 de Voluntaris Urbans t

1897: EL soLDATJAUME MAYoLAS MoR A CAL{MBA (ILLFS FILIPINE5)

Si el recluument de tropes aixecava les protestes de la poblacid, un altre dels

electes direcles de la crisi colonial de 1898 va ser la mort de soidats catalans que

van lluitar en aquestes guerres No s'ha let cap estudi exhaustiu del nombre de

molletans que van perdre la vida a Cuba i a Filipin€s, perb si que tenim noti-

cia de la mort d'un d eils l'any 1897 a les llles Filipines En aquest arxipelaS'

I'exarcit espanyol va haver d'enfrontar se als independentistes nadius que tamb€

comptaven amb el suport dels Eslats Units.

Jaume t,tayolas, fiil r:nic del molleta lsidre Mayolas' era un dels 28 774 sol-

enviats a Filipinas. Aquestjove va morir el dia 5 d'agost de lB97

Calamba, lolalitar sttuada molt a prop de la ciutat portuiria de

d'una provincia cLue va ser el focus insurrecte m6s important de

42

MIS(:FI 'I ANIA /'Telles Filipines iPlantada parla

que s'haviad'aquest fet

sublevat I'agost de 1896. La crdnica6 en quC Vicencno especilrr a les cause, de la mort. pero no sena Bens

221dits

23 deper les

Deue). Vi(en\ Plantada comentava en una cronica en el du L4 Renavenca

<ks ont'ersas generals son sobre'ls teltgramas que's llegewen en los dia-i,: (om qu( son pesnmr((ds. pas5lrrl\rds 5on /dmbe lar rnfresrons d lns uhahres. iDeu dmpai A EspanJdl>8

El cronista molle0 tornaria a fer se ressd de la desfera espanyola quan la gue-el 3 de juliol de 1898 l'esquadra de I almirallnord-americans a Santiago de Cuba i Vicenq_

rraja era moltCervera havia

a prop de la seva fi:esrat derrotada pels

estrany pensar que laume Mayolas los lerrt en alguna de les lrequenrs escara-musses que les tropes espanyoles van mantenir amb els insurrectes. Malgrataixd, cal anotar que el 90% dels morts espanyols en aquestes guerres ho iorenper culpa de malalties com la malaria, la disenreria o la febre groga, i nom6s ell0% van morir per les ferides rebudes en combat.

Es colpidor saber que el pare d'aquest soldar mollerir va rrigar nou mesos asaber res del seu fill i va ser, malauradament, per rebre la noticia de Ia seva mortAquest fet mosrra la lentitud amb que arribaven els desparxos des de les Fili-pines, situades a I8.000 quildmerres de disrdncia de Ia merrdpoli.

1898: MoLLET REp AMB pE55rMlsME LES DERRoTES AMB ELs EsrATs UNlr5

l-any 1898, decisiu per al desenllag de la crisi colonial espanyola, s'iniciavaa Mollet amb una animada festa major patronal, celebrada els diesgener amb diversos actes. Els oficis religiosos solemnes van ser presiautoritats municipals i pel cap local dels Mossos d'Esquadra, que van seguiratentament els sermons pronunciats pel sacerdotJosep Pic6, qui va recomanarals assistents deixar de banda els partits politics i centrar se nom€s en l'estima-ci6 a Catalunya; la part ludica de la festa va anar a cdrrec de tres orquestrcs i unquartet musical que actuaren en quatre establiments de la localitat; la coral localva cantar <Los ndts dels almogivers>, de Clav€, davant la Casa de la Vila, ac-tuaci6 que va repetir l'endema davant l'edifici de Ia <Pau>. Finalment, el Cen-tre Catalar, activissim des de la seva fundaci6 el 25 de marq de 1896, va afegir-se a la festa amb la celebraci6 d'un acte a la seva seu. ubicada a I'escola de Vi-cenq Plantada, a I'actual carrer deJaume L Alli varen parlar el granolleriJaumeMaspons i Camarasa i el catalanista Narcis Fuster i Domingo, qui va fer un ex-tens discurs en el qual, entre altres temes, es va planyer de la situaci6 dels sol-dats que lluitaven a Cuba.7

El 5 de maig de 1898, quatre dies despr€s que la flota espanyola de Filipi-nes fos destruida a Cavite per I'esquadra nord-americana de I'almirall George

4?

Juliol

sanch?>ediners

gatzem de dinamitacarril de Franea i

(provinent de laque es divertia

de 1896. Crdnica de Moller escrna pervicenq Plan

Pldrldda I, Moller, 1997. piLgma 157

/oTeten lesPlantada, araja amb una actitud m6s escCptica, afirmava el 31 de

pdgines del setmanari granollen Le Yeu d.el Vallts:

<lts desastres de la guefta se,\renen seguint ob tot inrcres y bthom pregun

Ia: 1encara no w la pau? 2encara no hem llensat prou y Prou

Pesslmisme l escepucrsme en un Mollet. el de 18Q8. que enrara rrrra preocupat per les conseqridncies de la fil.loxera que havia arrassat les vinyes de la localilat; un Moliet que protestava al Governador civil per I'existancia d'un ma-

{abrica de Sant l-ost) a lestacio del ieno-els diumenges de Carne,tolte' amb le.

actuacions del Ball de Gitanes;un Mollet que era representat amb forQa axit pel

Centre Catal?r de Mollet en la Fira Agricola de Barcelona. Aquest era, comptat idebatut. el MolJer que \a viure la Lris! Lolonral de 18q8.

NOTES

I Ia Renaire^Ca, dian ae Caldhnld, 4 de gener

tada Ferran Perez, Obre! .onplete, de Vicen|

2 GabnelCardona, A sangr€ y fuego dins Espana 1898. ocaso colonral",ld dventurc ae b his.

torid, nnm. 2, Madrid, 1998, pag. 85

I Crrta datada a Mollet I abnl de 1896 i lhsall Centre Catalanista 1896 1904" (Arxiu Mani Poude Mollet)

4 Jo*p Termes, "r2 guerra de Cuba j Filipines i la pirdua de les coldnies insulare" . Histuna de Ca.

taluhld, volum VI, Edicions 62, prLg. 14l

5 El balaLld de Voluntaris Urbans va *r financat pels productors r exportadors de Catalunya. Cal

remarcar que els espanyols residenis a Cuba (bona pan dels quals eren caralans) es van oposarradicalmem a qualsevol pacte amb els autonomist€s i independenones cubans.

6 LaP€na]'] ctl., dia de C'ltdlunld, 19 de maig de 1898. Crdnica de Molle! escnh per Vicenc Plan-

lada. Ferran Parez, O}/es conpletes .le vieene Plantada I, Mollet, 1997, p,Lgha l9l7. h Renai\.nea, Aian de CaldlunJa,29 de gener de 1898 (crdnica de Moller escrita per Vicenc

Plantada)i r, Vsu delVail,s,6 de tebrer de 1898 (cronica de Mouere$rila per Vicenc Plankda)

a. Ia Re aix.nea, dian Ae Cdtaiunya, 6 de maig de 1898 Ferran Parez, Olr.s .onpl.res .1. yi..n(Plantadd I, Mollei, 1997, pagrna 190.

9. td Vsu delVdllas, 31 de juliolde 1898 (HemerotecaJosep M6ra, cranollelsl

Mrs.r,r.rANrA

Histdria ile l'Hostal La Mainette i oigen dela sevapropietdria, Marinette Damm Calds

per Agltsti Morera

Joan Sol€ Tura: Mollel,la histiia qne segtei'j^" i un treball andnim de

J any l920.que transcrLvLm

de I'arxiu particular de la Casa Calder6tatjosefina Bosch de Calder6 i Damm.

en elproper apartat. tret de documentsd'Alella, i altres arxius que m'ha facili

Contrastant les dades de Joan Sol€ Tura amb les lacilitades per la lamiliaBosch Damm, s'ha d'assenyalar que coincideixen, llevat de I'error on es diu queMarinette Damm, tenia vint anys m6s qu€ Miquel Bosch de Calder6, i en teniatres. En rcalitat va viure 95 anys i no pas 100. Els seus dos germans es van casarperd no van tenir fills; per tant, no van Lenir nebots per via parental, perd si qua-tre nebots per via marital. l-a situaci6 econdmica de Miqu€l Bosch de Calderdabans de casar-se amb Marlnette Damm era la d'una familia benestant, ja que elseu pare era I'apotecari dAlella, tenien tenes i cases a molts municipis i er€n

uns industrials colliters de vins del Mas Can Calder6 dAlella.

D^DES HlSrORreuEs DE lHosrAL l-A MARTNETTE. 1920

He considerat, per rigor histdric, que calia respectar la transcdpci6 lleral deltext andnim del 1920, encara que presenti forQa faltes. No €s un text literari,com podreu comprovar. Cal tenir en compte que encara no havia sortit el Dia-ciondi de I' InstiuLt d'Estudis Cdtalans de 1923, ni el Diccionari general de la llen-gua catalana de Pomper-r Fabra, de 1932.

"Es cosa sobradament sapiguda que a les poblaci'ns per hont hi passa .drreterdreol o A'ahrd alte4oria hi h4 un o mes Host4ls, segons les circunsldncies, als que s'hiallotjan los carreters e hi rct'enen ses forses, com hi tambt les caballeies.

ks ries Jerrades han reduil molt los Hostdis y sino aixo, Brdn pdtt, alm ys, dela seva vida.

D

foTs(

e la histbria de l'Hosral I a Marinerte de Mollet hi ha unes dades de

4S

{oTst

Lr'IIj.i-t 1:

lahr

I r\rn.l dc lJ \4Jflnerre

conlongu ab

ldnr.hs quc l\lo\omfi tdm ptapqqua avdnt cnbcllrh

BL:tn nombrL'

r.l uhrts cdrfr,r

dc lls tcncn unnr Alguns n hr hu

.rlanlub dtLulk uquLtL

y no rai drr qne tn axo h han tlonaL lorstt tmpr nlu los aulomovtls,

c\fcrr{\ Jr lo(omoiro ddq.ravd hmlllaAru1 molt.J,lsrr'1'rr.rJrfr,'' hrin rLrdn{.ll ufur r 'rr,rru..\

not o drvcr rt s frna|tots

lnr r ambrs dc trnssat ds carrcttrtsha eonurbul tanbc ala mermu de cltLes tuses.

brcrclettr I allres

altrr'r s'han dtstt-

Mollt't dt l Vallcs, per qual pttblaLro pas;rn duts itntcsfr:rn:,:s, -! carrth:n:s tu'en-

turo sos nnttrJrs Horlols, pero lhcencrats, cstcnt un I'r'lls LHostal denCaldero y

u4,l!.,dm, hr Va- Umben . no'n' Jr { . \t1' , c\.rui f,nf,eldr'l'Ftx t rlral obrat al cnut antth dt ,rl iit', h,

altcs dr plt' rtgit XVISonongcnrcnpuTao/stonrrnsodtlstglt'XVLrvrlardcll-yrrltlestrlreslrlscs

anexes. crin dc s,:n-vonu dutttt del Cenoh dt S Cugat d'Ortarrri o dcl Vall:s,1 ni-pona t la tlryntat dt Cambrer tltl Monasltr

Son nom prrrrcrrnth /oa lo Mas Ombert. rlLrl mct t.lrl sa..lnbl.l an Umbert,rsst n lbrrgt n dc drto rusa un tstubirmr:nt de le rra \tuaia o l4 tugtetLl dt lLl pdnoqnrcr Jt 5 Vtr ens c/e Molbt, let y fu mat ptl monlo tumb er r)c l'tmpa ui monuslrr bc-

nr'rirrtr dc 5 CLrgat, D Fr Llurs Muni.rcl clc Crullir:s, afalor tk lume OmbttL, t)t la,u i',r J.' MulL1. lo Jr.r 2d Ji Nor, mh,. J, /42'l

L' V.r, ij,?lb,,r r \\ r.r r,\. J. q!' ni,d' nrnr drt t rnob'. h,, fo' <h'cn, n l r20

d r d nomdn.ll PLASSA MERCADAL, rc lo\om& ben propo, esse nt !.s l,?s f rne sl t.!1.rhl,rr 3rr r nqu r,.rl,

M I S C E I , LA N I A {oTefa

Bernat Mascdr6, com usufrucLuari, y Clara Ombart sa muller, propieldia,-hereus de

laume Ombert, los quals en dit any confessarcn tenirho per la reJeida Cambrena. Eix

Jaume feu consttuir l'attual cdsd, p]rLix al llindar de dues de les ttes Jinestres altes del

Jrontispici hi ha gralada la seguent llegenda: EN t ANY I 567 JA UME UMBERI MEFECIT.

En 1598 a 2 de juny , D. Fr Lluis de Alentorn, monjo cambrer de S. Cugat, estct

bli a precai a Pere Mas6 y sa m:!'lbr loan.r Maia UmberL Jilla y htreua de laumellmbeft lo Mas IJmbert ab ses totals pertenencies, sitrat a la sagrera de Molbt.

Altre estdbliment a precari ael sobre repelit Mas J ses lerres se Jeu en 1666,[ir-mantlo Io Monjo cambrer D. Fr Gaspar Cas/J'mitjana y Ae Eill o Jawr de loan Xiol,de Parets, com a pdre de Mdia Xiol y Mds6.

Les circunslancies abrerses foren causa que'| Mas Umbert de Mollet, y lo MasMaso de Paret, Jos'.n ventr' al me' oJc,cnr y donanr. eJe,Iuanl:e la t e.'da fi ma,laper Francesch lidal, pagis, com usuJructuai, y Catarina Mdso, sa filller, propieLa-

ia, a Ia\/or de Pr'u Bosch, corredor del noble D. Francesc de Calderl y Resplans, perpreu de 4800 lhures, Autoisd la w\da lo discret Frd'n esch Mouici, un dels notarisde Barcelona, a 4 de juliol de 1687 .

O be la casa Ombett estavd desmellorada o be lo nou propietai wliul' reju|e'nirld, ja qne en 1691 hi gasb una pila de mils lliurcs, sohaclnl molt oris dit .dsal.

En concepte de dot,lo noble D. Miquel de Caldero y Vidal dona lo Mas Umbert

Ha\cntse donat lo (as sobft fe|cir. v no hover'e ,omplett Io esLipulaL, ,edomo

la propretal D. Saltador de Caldero y Batlle en 1784.

Qu'es recobra la fincaho demostra lo que en 1802 D. tllvddor de Calder6 y Co-

nesd lo telia en concepte de llegitima, y en Feliu Ferran com arrendatdi.ILt Ca'a Caldero de Mollet suJn gr?u coatrarcmf, dut ant la guerra tle I lndcrcn-

d sa getmdr.a Da. losepo, al casarse en 1744 ab D. Estew Corks y Amargis, pero ab

conaici1 que si moris sens fills, de\id torlor aito casa y ses terres 4I donador o a sos

dencia donch los francesos la cremaren, y en 1828 fou recomposta per son ptoPietaiD. leroni de Caldero y Conesd, esmersonlhi 1121 lliures, 13 sors 9 ainers. Lo me

16 actdi en 1831 a la Autoital demanant la desviacio de la carretera y qne pdssas a

l'altra parra dcl pou. a qual T ced lloch :uJi,iem.

sals, puix se Jirfiit expedient possesoi 4 son Jaror en 1863.En ek tenps leaiJi.i constala de planto baita J un pis, de tres cossos,la otxeftI

ol costat dret y un pdti a I'esqtLer.

teix ptopietai I'arrendd en 1830 a Domingo Cus6.

14 cdrreteru real passova entre lo Mas lJmbert y lo pou del meteD<, pero 4 Jrechde Ia.asa, y com sigi que en cert dia un carro dond tar.l Jorta bdtsegada al cayre de

I'ediJici, que posd en perill de mrunarse laJagana,lo mencionat D. leroni de Calde

la tia Jerrada de Barcelona a S.loan de les Abadesses, Ja cosa d'uns trent'anls, y 4I

LHostal de'n Calderi lou considerat com a propi de D. loseph de Aider1 y Ca'

Ld tida del Hostal de'n Calderd sufri grossa mutdci' en son ser, putx al obrirse

cambiarse lo trass,l Ae b canetera real, dit Hoslal torna d esser sols casa de pagis.

Ab lo discurs dels anys se desmellora I'Hostal, y pera atendre asa conservaci1 ymellora, son acttal propietai D. Miquel Bosch de Calderd a l'heretar lo pdtimoni de

sos progenitors lol segui t posa ma a la obrd de rest.''urr',cio J mellora particular de ditd

47

i,\ir .rlr^antur borr n,rrrrbrt tit rra-lrrO\, rol\.\, .rirlO\ \ rrltrts nrr'tirs tlc

,httlu rasa Lrn rrlrlurrrant Jtlln d ,.rJrr ',\rr, ,rirJ\ J.

r.r\.r lrrllf./nlJ /{rvr {.nla,rdr\.la lf\\'t.\, /inl. S, God.rJ .la Bdlial(r].r Hd l,r\ iron a\antltrIldn\ l.i. D Jr'lrrrr,r dt ClrtLL'rol Crrrrtra

Engurtnr' l Hosrui qrr'Jrr r'n Jrprrsrr ro rlt prlqu.rnl \. \r .rrr \i \(.r!. l( f rt./l]r'brr Jlt (.rbdlli r li \. (.

Trr's r'sgrafrrrts s lrtn t,1'/rrrlLrl .rl/r1)ntrsir(r !i.r.nr)di {r. ,.f,.\.nl.r rl,s !r ans !, r r,x rl ,4orr,I

t Ra\-

lllrr

{oT<t

Jr' D Frani ls,l

qr{. i ,iJ.rrl jr,1)pr.tdDd N1.rna Danrm.j Hosrrrl l ln al,rlrl'r

r,.',r r A /iu 1rr J,,r1,,,. 1/ i., ,/. ' L r., l.,rr,, 1., /, ;, r,/.r HC.7ll L1 .\1.\Ri\i I ILrr hrr /r'i o/rcncr rr s,t rri|rsirnrrrrl,, tlrrlt,r,r,p, ratr rLr,n lirbr

f:N noDr .\ Lr .lr!l(.rlorkrlLr lrr honrrrcrblL ! \r,rrfdlr((r{o,r\ctr.r.k) t r'nrbr'llrrrtnt dc

l,!rl DocLrmcnr .rnonln d. l.rr\ru clc l,r lanrlr.r B,,st h dc C.rldcrrr lrrmrr

Inti)

4A

MISCEL LANIA loTelMarinetle Damm (Foto 2) i Miquel Bosch de Calder6 van arrendar l'Hostal

al Sr. Salvador Canals I'any 1921, i el lg29 aquest el va permurar a SalvadorLlavina. Salvador Llavina va acollir a I'Hostal La Marinette (Foro l) diverses en-titats culturals i esportives (futbol, coro, ciclisme, escacs,etc.. ibraven aferrissats campionats de manilla) i sempre feia constardistincions poliriques de cap senyor.

Una de les raons que mds impulsaren Salvador Llavina a canviar-se de Ia casa

alli tamb6 cele-que ell no volia

de menjars l2 Nau a l'Hostal La Marinerre fou Ia promerenqa, per part deJoan<erra falcalde). que avial es posana en servei una Irnra d aurobu*os de Moller aBarcelona per tal d'aprofitar els que estaven en servei per la capital durant l,Ex-posici6 Internacional del 1929, servei que tindria la seva parada final aIHosul La Marinette. Aixi fou efectivamenr i aporta moha clientela al seu establimen!.

En aquella ipoca, l'Hosral ramb6 es va fer moh famds en el poble i a Ia ro-dalia ja que els dimarrs, dia del merca! sermanal no sedentari, <mercadillo>,molts tractants, carreterc, ma*ants i gent menestral que feien rodolar les pes-setes per milers, anaven a esmorzar a I'Hostal, Lal com es feia a Granollers. a laFonda Europa.

En el restaurant de I'Hostal se celebraven convirs de noces, bateigs i pri-meres comunions

Alguns molletans que van rreballar a la Marinetre foren el pintorJoan Abe-116, que va rentar-hi plats, mentre que Antoni Basoli i Valls va ser <maitre>. ElTorero, pare del Papitu Oser, i els senyors Casals, Albareda i Castellets van ser-ne cambrers. I els senyors Manel el Volencid, Peret luv6, Barrina i la senyora ViLenla Falco van ser alguns del. curners de I Hostal.

El senyor Llavina i la Rosa van decidir traspassar el negoci al seu nebotJosepLlavina, l'any 1953, que el va dur uns quatre o cinc anys, i, m€s rard, al marri-monr Jaume Marc r Reglna Agudo que serien els ultims arrendatans de lHo.t.rl

DADES, FETS I CELEBMCToN5 A lHosrAL L{ MARINETE

Lany 1925, a Moliet es va celebrar el Rally Paper (Foto 3), a cavall, on hipaniciparen families senyorials de Barcelona. El Sr. Miquel Bosch de Calder6oleri als participants del Rally un dinar (Foto 4) a I'Hostal La Marinefte i unacopa als guanyadors.

Aquests Rallys a cavall eren unes curses amb obstacles, com si es tractdsd'una gimcana, on els participants havien de superar una sdrie de proves i ha-vien de seguir un itinerari fixat amb unes normes preestablertes.

A I'interior d€ l, Marinerre, al primer repla de I'escala que puja a la plamapis, es va penjar, un cop rehabilitar I'Hosral, un quadre. En aquest quadre hi haun diploma amb la inscripcid segrienr: (socie dad d,e Atraccion de Forasteros Syn,dt,aL d lntnrne- 14 Junta Dverr;ta dl , umpliment,tt ,l tetedtLro del ltrrar)o Ceti4r

49

{oTet

It-

I.I,I1.,.\f.'tr..r '.r p.. n,l .,1,r ,u-,I

rrtrr tl{ffi,h0r. l.lrlq i MaN{ S

.l t4ll|i y D{ri I Enrlfu. '4j 6do i.. '.er _, =I I '#Giii n*,ifriil ,, 11r -jI b'Is xrdi!.'i.i' : : -.8I bsn xl.ainr.i.l . -' ,.{

. c-6r d.r Fdn nir' r--- rl :* **1rt 1r"** u':!! - *,tffi 1 ., .;",':i*-d n&d .r ,! !F r*di

yrr.@6

5('

f 'r,'.1 \lcnu L[ tull) l'rncr

{.T'

raJor Jr'l ll Cun,Lrrso llrliondlrr llor./.\ F()n.Lrs r Hrrspt riir;t s t orrr or ado |or t stu

So,r,Jurl, urilrrlrr u , l pr r'st n tr' Drp[rrrra Jt Honr), dl H()\t.rl Ld Il.rurtl..l.,\tl/(1,prcnrruJo cr Jrt/ro Conturso, Brrtiiona.ld rl. Drrrcnrhrc Jr' i92i]"

'\qLresl drplo

nra es Yi1 lrobir ir lirxru rrunrcrpel lan1 l985 r el virrg p,-rrlir Pcrsonilnrtnl a

Antonr Brslrh r Rubasa perquc lcnrnr:rrqucs. ctrse quc lr r'.r ltr nroltr rl [LsrLr. crrcl seu pirc Sr Antonr Brsolr l Vills (l-i)ti) i) rr [rr clc crnrbrcr r umirrtrcu r l'llostal Le \lannrttc rls lolts de lenr 1927 frrun crmbrrr prolcssron.rl. 1aclrLrabrns hauir lct clt clnrbrer r "nurtrcu r lAbedr:r cic Nlonrsernt r :r l llotcl Colondc Barccloru Actullmcnt. AntonL BlsLrlr r R;rblse rccorch r clru arrr

1r qLrt hrr rrntLrt

; ,\nronr lliiolr r\.rlls ranrhrr.r r.m.riU., dr l.r \hnncrlc

5l

{"Tet MIs(:FI.' ANIA

La primera edicio del receplari cuhnarl Id(doiirtes es va publrcar amb el su-port de l'Ajuntament per Santjordi del 1989. La segona edicid es va publicar el

setembre de 1994, en el lod aniversari del restaurant La Marieta, que est?l just

al costat de La N4annelle. tn el reteptari es descriuen plats trprcs del \alles r hr

ha rl lu.tracrons de lHoslal La Marinelre quan esrav.r a rarre( de Sahador Ca

nals i d'Elies Purcettl rellotge de.ol de la lacana de La Matinette com a srmbol de Mollet. sh.:

fet servir en diverses ocasions: una va ser en la postal del Nadal de 1984,panyat amb un fragment de poesia de Miquel Marri i Polque deia aixi:

Ara ts l'hora de dir,

Ara ts I'hora de recordar

que el poble persisteix

an Lols nosahres,

en cada un de nosahres,

i que tot aIIo que hem Jzti tot allb quz hem desitjat

es l'essancia makqddel poble indesmrctible.

"Meditaci6 i1tima..."

A la lotografia nlm 6, leta per R.Ros,del carrer d'Enric Granados 6 de Mo-

llet, als anys quaranta, s'observa la col.locacid de la primera pedra de la nova es-

gl€sia de Sant VicenQ, acre presidit pel rector mossdnJosep Casanoves, que des-

pr€s va ser prevere de la parrdquia de Sant Andreu del Palomar a Barcelona.

Les linestres estan fetes de reixa de forja d'estil noucentista, amb ornats i de-

talls vegetals d'infludncia renaixentista- Van ser dissenyades I'any 1920 per I'ar-quitecte Josep Goday i Casals, pdmer reslaurador de I'antic Hostal de la Mari-nette. Els esgrafiars de la fagana s6n de la mateixa apoca, dissenyats per Fran-cesc Canyelles i executats per Ferran Serra i Sala, tamb6 anomenat<Ferdinandus>.

Com s'ha evidenciat, la familia Bosch de Calderd i Damm ha tingut una relacid amb l, Marinette de Mollet des de I'any 1687, fins que es va mantenir coma hosral a mirjans dels anys 60.

Margarida Rabasa i Negre, conjuntament ambJaume Masferrer i Pujal, industrials del mdn de les bicicletes, van comprar conjuntament I'Hosral t-a Ma

Alvarez el 2 de desembre de 1968.dnette a Regina Agudojuntament I'any 1984.

52

el van vendre a lA

{oftf

t,r,r 1,11,.,. .,,1 l, t,,r-1(,-f,...rJr Lr rI r.. , .;,.r.r . 1...'

La rrda dc qualselola Iarqurtcctura com a La

marcada pr:r srgnes diclentlals. tanEn aquest cas. es tracta dc delrnrr

poble vc

culturapcl que lala recupe

rair, dur cJ.lr.rqu( acrt,,n\ .rl p.'llnr.'nt r.',tn,ultura Jr V.llet JLI\.rllc.Com quc I Hostal cstava lancirt r s cstava dctenoranl a marxcs lor(adcs. \,a esserLa voluntat dc lAluntamenr. conlunt.lmenl amb la volunurt popular, el recuperar aqucsls srgnes arqurtectonrcs 1a que. des del punt clc vrsta socrocultural, su

no>ciJ unAlrn ln,cr,rp.r"lJ rrJrdc Mollcr A \,,c5c qu( ra ler Je,rdrrJ.comprar a lvlarganda Rabassa r Negre lemblematrc r anltc Hostal per a rchabr-lrtar-lo t conlerlrr lo en un cdrfrcr pubhc munrcrpal d equrpaments socrals. quclomentes la vrda cultural de Mollet delVallcs

53

{oTe; MIS'EL.LANIA

l,{ MARINETTE. REcupEMcro D'uN EDIFICT HISToRIC

A l'Arxiu municipal hi ha I'expedient I l/85 OP Restauraci6 de la Marineta,

en el qual els arquitectes Mariona Bonet i Agusti i Anur Santiago i Quintanillaesmenten en projecte tccnic Ia reslauraci6 de I'Hostal: El proces d'adquisici6 i

restauracid, Ia decoraci6 i distribucid d'espais, el testimoni grafic, la memdria

tEcnica i el pressupost.

Els diners que I'Ajuntament va inv€ ir en tota l'operacid de compra i res_

tauraci6 van ser els seguents:

netela, preparacio de les obres

En el Pla especial de protecci6 del patrimoni arquitectdnic d€ Mollel del

Valles. que no e. ra aprovar. a la {rtxa 5 del cataleg es descrtu I antrga masra LlMarinelte, d'cpoca medieval-renaixentista, de1535 (encara que els seus oriSens

daten de 1429). la descripcid tipoldgica diu que 6s una antiga masia de planta

baixa i pis. Casa aillada amb tipologia de tres cossos perpendiculars a la

principal (orientacid sudest). La teulada 16 dues vessants de pendents

nes laterals. la faqana principal €s simatrica al carener. A la planta baixa hi ha

un portal ample i linesLres laterals d'arc rebaixar. A la planta pis hi ha tres li-nestres sobreposades a les obertures de la planta baixa, de llinda plana amb cor-

nisa superior, i llinda i ampit treballat de pedra (renaixentista). t-a finestra cen-

tral cont€ un escut i una inscripci6JAuME (escut) ME FECIT

En el Pla general municipal d'ordenaci6 urbana de Mollet de I'any 1981, en

I'article 64. la Marinette s'inclou en les zones de conservaci6 de I'edificaci6 (a5)

En aquesta classificaci6 hi ha aquelles edificacions que pel seu interds histdric,

artistic o per constiuir elements importants de la imatge urbana, se n han de

conservat els components fonamentals.Actualment a I'interior de La Marinelte, en el pati, hi ha el rEtol publicitari

(Foto 7) que havia estat col locat a la lacana delquerra, i que diu Hostal la Marinete. 6s fet de

mats. Cal ressaltar que nomds hi ha una sola f e

arran de la Guerra Civil Espanyola, quan el general Franco va obligar a suprim)r els noms estlangers perque a eLl no Il agraoaven I alesnores va olrLttat a c5

panyolitzar-los. A I'arxiu municipal de Mollet hi ha una fotografia cedida peraleshores obhgarestrangers perquE ell agmdavenmtr els li a e5

la Casa de I'Ardiaca de Barcelona el 1984: hi ha el ratol abans esmentat amb

les dues -tt-. I a I'escala de I'Hostal l-a Marinette hi ha la Marinette Damm amb

el seu'marit Miquel Bosch de Calder6 i la seva fillaJosefina Bosch de Calder6 iDamm, l'any 1921.

Iextracci6 deFase de

de repa

Fase de

i instal.lFase de

Tot

fagana

a faca-

restaurant, a la pan superior es-

ferro lorjat amb vitralls emplo-n el rErol en comptes de dues tt,

54

{oT<t

Rcrol .1. l.r \1.un.1.

Actualmcnt els scrrcrs clue ofercrx La N,lanneta al pohlc mollctir son

Olrcrnes d alenclo al crutadr del Depanament de Cultura5.rlcs polrval:nts pcr a cxposrcrons. conlerencres, lornadcs, samlnans. (onccns. assemblees srndrcals. clesscs cle c:rLali. ctcTranrrlacro dels clrners cl rdentrtat cleLs cruraclans

5cu del Cenlre d Estuclrs NlolL't.rns

Notu /rrtai Qualserol crutadrna o cturada de \,lollet que trngur [logra[tes.rctalls de prr:msa o papers (laclures. albarans, etc ) relatrus a lllostal La Man'1crr(. c l .).rr rlr,rtrr LrrJ.,'ft.r rl ( crrrL u l\ludt. Nl, ll.l,rn. 5 rrrrl - lr l\4rrncta, amb la finalrtat d anar recoprl:rnt dades hrstonques

Aprolrto lalrncntcsa pcr agrarr a Josclrna Bosch c]e Caldero I I)amm r alsscus 1tlls, Casrlda. Anna, Rosl I Ramon Agenlo Bosch. la seva aportacro dccladcs t lotografres. scnsc les quals no hauna eslal possrble rcler la hrstona de l-aNlannel lc

55

lderAnnex I

l, familia de Marin€(e Damm Caliis

r87.1

MJS.FL,LANIA

JO\EPH CAVAILLEZ

CARLES DAMIIr cAlis

JOSEII DATIM MARIA DAMM

I CALAS

MARIMTTX

MIQUEL BOSCH

r CALDER6

M]QUEL

BOSCH DAMM

0920 1911)

Joseph Damm Geny, de professid tonneiier (bo!er), va n6ixer a I'Alsalcia' a

Schelesudt l'any 1844, i la seva muller, Anna Calas i Cavaillez, mestressa de

casa sense professi6, a l-acaune (Franqa), I'any 1845 Com a consequencia de la

guerra francoprusiana i del Tractat de Franklurt (1871) van emigrar per tal de

cercar fortuna fora del seu pais, quan el territori d'Alsacia-Lorena es va incor-

porar a I'imperi alemany Aixi s'enldn la seva arribada a Barcelona

hny 1876, August KuenLzmann i Damm i el seu nebot,Joseph Damm, fun-

den una f?rbrica de cervesa a Barcelona lbny 1895, Ia societat queda a nom de

JOSEFI\ABOSCH DA]\IM

0917)

(1908), on guanyaren els primers guardons rnternacionals

Dels tres fills que va renir la familia Damm-Calas, enJosep

carrer d'Urgell 67-69, xamfra amb Diputaci6

En morirJoseph Damm, els seus tres fills es van fer cdrrec de I'empresa amb

el nom de Htos de I. Damm, que es constitueix el 1910 Lempresa queda'

doncs, a mans dels seus fillsJosep, Carles i Maria Damm i Calas (Marinette)

Damm. El 1904, Ia labrica on es produeix la primera Pilsen Ddmm ds al

l-ou aleshores que la cervesa Damm va 'er les exposicions de

Joseph

presentada a

Joseftna

en Carles es vanI

casar, perd no van tenir descenddncia. Marinette Damm Calars (1880 1974) es

va casar a Barcelona el 1916 amb Miquel Bosch de Calderd (1882 1953) El ma-

rrimoni Bosch de Calderd Damm va tenLr dos fills, Bosch de Calde-

Damm, que viu a Barcelona, ha estat la que ha aportat totes les dades de la sern

familia Bosch de Calder6 i Damm, i la relaci6 histdrica que ha mantingut amb

Mollet del Vallas, dades que mhan motivat a escriure aquesl article en la revis-

ta <Notes> del Centre d'Estudis Molletans perqud, tal com diu Montsenat Tura

en el prdleg del Nores nlimerol0, ocaldtd no deJall! i esperolar-nos dno

donar I'engrescador treball de cercar amb ciancia i proJessionalitat, 4t b passi'

wluntat, d'on venin, cam som i quin as, potser, el noslre Jutur'

rd i Damm (1917) i Miquel Bosch de Calder6 i Damm (1920-1973)

Acrualment, la filla de la Marinette Damm, Josefina Bosch de Calder6 i

abani bonc.

Brussel.les (1906), Roma, Londres, Madrid, Anvers (1907), Paris i Gdnova

I

56

/oTelANNEX ll

Cenealogia dels prinroganirs del cognom Calder6 i cls seus casamenrs(cognom que prov6 dAlella i Lleida)

DoMlNGo CALDERd BALEXA-(1588 LLETDA)_MARrA, viDUA DE JoAN 5ANZ

DoMINGo cALDERO-(I6I6 BARCELoNA)-MAR]A ANGETA NoRGUENS

DOMINGO C.{LDERO,(1623 BARCELONA),ISABEL MASDOVELL{s LLUBATELLI

MIQUEL DE CALDERO DE MASDoVELLAS (I65.. ?)-MAGDALENA RESPTANS sAFoNT

FMNcEsc DE CALDERo REsptANs_o687 BARCELoNA)_JERoNTMA vrDAL

MIQUEL DE CALDER6 VIDAL (sENsE DATA)_ANToNIA sAt_A sANGENis ALEMAM

MIeUELDE CALDERo !,rDAL-0716 ARrNys DE MUNT),ANTONTA DE sArA vl\ET

MIQUEL DE CALDERO DE 5AIA,(I747 BARCELoNA) NARCISA DE BATILE DE sAIl

SALVADoR DE CALDER6 DE BATIIE-(I784 ALELLA) LLOCL{ DE coNESA ERETER

JERoNTM DE CALDERd DE coNEsA-0808 ALELLA),EUI,{LIA cAsALs coMprE

JosEP DE CALDERO CA5AT5,(I843 ALELTA) FRANcEscA PUJADAs DE VALL 1 BRUGUERA

SALVADoR DE CALDERo puJADEs + JOSEFA DE CALDERo puJADEs(mot s€ns€ descendancia). ..........................(es casa amb IOSEP BOSCH GELpn

Genealogia dds primogarfts del cognom Bosch i els seus casaments(cognom que prov€ de Vic i Alella)

JOSEP BOSCH-(I644 ViC) ISABELANNA CAMPS

MIQUEL BOSCH CAMPS,(1684 V]C),FMNCESCA TOLOSA

JAUME BOSCH TOLOSA_(1720 VrC)_TERESA PUJOL

JOAN PAU BoScH PU]OL1I75O VIc) ANTON]A CASARMMoNA BACH

MARC BOSCH CASARMMONA,(I788 MORUNYS) GERTRUDIS CASES RIU

FIDEL BoscH cAsEs,(1817 BARCELoNA)_MTQUETA sAr,{ vALLol

MIQUEL BosCH sAtA-(I843 VILASSAR DE MAR)-TERTSA GELPiBUTEY

josEp BoscH GELpi,(188I ATTLLA),JO5EFA DE CALDERO puJADEs

MIQUEL BOSCH DE CALDERo(28_t2_r888= t_3-1953)

s7

{oTel MIS(:EL,LANIA

La familia Calder6 vingu€ de Lleida el primer quart de segle XVll i s'establi

a Alella , Mare:mel aCan(aldero Aquesl rognom perdura perrtabaronil [rn'I'any 1911, quan mori Salvador de Calder6 i Pulades sense descendtncia Ales-

hores,la seva germanaJosefa de Calder6 i Pujades va transferir per via matema

el nom de Calder6 al seu fill Miquel Bosch de Calder6.

De la nissaga Calder6. Ia figura m€s preeminent fou Miquel de Calder6 i de

Masdovellas qui, entre molts cirrecs elevats, obringud el de regent de lAudidn-cia de Catalunya. Fou distingit pel rei i pels seus ministres l-any 1674 va 6sser

anomenat cavaller, i se li concedi el tilolde noblesa I'any 1685.

La familia Bosch de Calder6 i Damm tenia rerres i propietats a Mollet del

de Campsentelles, Parets, Lligi de Vall, Mongat, Tiana. Ale-

ramadera Tambe fabncar en iogurtsd'Urgell, 71, de Barcelona que, conjuntamenr amb ia llet de la Granja l-a Mari-

nelte, de Parels, es comercialitzava a la cadena de granges de Barcelona ano-

menades La Mannette.

A Alella hi havia la casa pairal dels Bosch de Calder6, on en Miquel es

A Parels del Vallas tenien el Mas l2 Marinette, que era una gran explotacidllet a la fabrica del carrer

dedrcar a I elabora. ro de bons vrns a base de les propres , ollites de ]e. ser es

nyes i comercialitzava a l'engrds els vins d'Alella (DO) utilitzant bdtes de roure

Encara ar,'ui, al celler del Mas Calder6. hi dorm la premsa de dos cargols que

I'any 1975, amb moriu del mil.lenari d'Alella, es va reproduir a escala petita i

umbe a escala natural en granit, i que esta col locada actualment a la riera pdn-

cipal, just al davant de can Calder6.

A Mollet del Vallas, en Miquel Bosch de Calder6 (Foto 8) hi tenia molts so-

lars escampals per tot el municipi. Com a dades histdriques, s'ha d'assenyalar

que en data 20 de maig de 1920 hi ha una permuta de terrenys, a petici6 de

l'Ajuntament, entre els propieuris Miquel Bosch de Calder6 i Frederic Ros i Sa-

llent per obrir el carrer d'Estany que posteriorment s'anomenatl avinguda de

Caldero, ja que en la Comissid Municipal Permanent del 20 de desembre de

l92B s'acorda: aActe seguit el Consell Municipal Permanent, per uAonimitat, dcot'

da Jer constdr en actes, hdvet ,/isl \mb sufima satisJacci' i agralment el lloable i al'Lruisla procedir de Miquel Bosch de Calder6, qte amb el seu taluos i estimal dowltiu

ha contribuit al'aixecamenl en aquesla vila A'un nou ediJi.i Aes'inat 4 escoles nacio-

nals graduades de nens i nenes, hryent /J't-\i demosuaL amb aquest proaedir tan gc

neros, eI seu mis viu interas per Iomenlar i desenvoltpar I'ensenyamznt pnblic i amb

ralmolt donar a I exp,.rsdr lar grd. i(. m?r a.\prPs,ir e\".

Vallas, Sanr Fostlla i Barcelona.

condensada

vi-

5a

{oT<s

::Ei

== ,,it ? -,t

-7:

!-;(

a;s E

J EI

Li,

59

{oTel MIS']FI 'I ANIA

L-a Comrs5ro Muni. ipal Permanent de I I I de luliol de I q27 a( cepla la ces-

si6 volunaria i gratuita d'un solar que fa Miquel Bosch de Calder6 a l'Ajunta-ment de Mollet, amb desti exclusiu d'obrir una via priblica que s'anomenaral

avrnguda Llrbertat.fs van anar lenl ce5sions i permures entre altres propietan* de Mollet. tals

com els senyors Gassd, Serra, Sallenr, i la senyora Antdnia Pujol i Estev€, viduade Pere Sola, per poder anar urbanitzant el barri de I'Estaci6 de Franga. Totaquest proc6s d'urbanitzaci6 es va aprovar en el PIa general de reforma i ei-xample de Mollet del Valle'. a escala 1.2000. -ignat per Iarquitecte municipalDomingo Sugraies, el 1913 (encara que I'autor de I'ordenaci6 urbana va ser

larquilecle Renoml. r del qual n hi hi ha dos exemplars una copia a lArxiu mu-nicipal i l'original emmarcat en un quadre al despatx de la Regidoria d'Obres.

En aquest planol general, que €s a I'arxiu municipal, es veuen tots els so-

lars que la lamrlia Caldero tenra ale'horer a Mollet i que. per la teva e.cala. no

els reprodueixo en aquest docum€nt.Una alrra propietat que tenien arrendada a Mollet era I Hostal La Mariner-

re. Miquel Bosch de taldero. en honor a la seva muller. anava po<ant el nomMarinette als seus negocis i propietats, com les Granges l-a Marinette, t-a Mari-netle de Parets. [-a Marinette de Mollet o La Marinette de Sant Fost. En alsacia,

Marrnelte e: un dimrnuliu de Malia. que en caral;l equrvaldria a dir Mariela.

FoNTs DoCUMENTALS

. ForoAralies de lArxiu municipal

. Forografies de lArxiu Gsa de l Ardiaca

. Fologralies de lArxiu de la familia Bosch de Calderd

. Foiografies fetes per Francrsco Fuentes i Agusti Morera

BIBLIOGR,{FIA

. I^1 Mdfineta, recuperad' d'un edifici histbric, expedient d'obres num. ll/85 OP''Restauraci6 de la Mannela"

. Mollet , Ia htslnna que setlr€L{, per 5ol€ Tura, Joan

. Esrudi Complementari del Pla especial de protecci6 del parrimoni arquit€ctdnic

. Ho,tal LA Mannpt? a Mollet JelValles.lq20. do. umenr de larxru parr rcular de la Casa

Calder6 dAlella. Documents de La familia Bosch de Calderd de cessions de solars a l'Ajunlamenl de Mo-

lLet del Valles dels anys 1925, 1927, 1928, 1930, 1914, 1919, 1940i 1942

. R...p,dn Ta"r"u/1,1i.. Je r<. rJur rnl I J \lJr l."-

6('

loTer

Petit recull onomdstic ile Molletper Enic Gdtcid-PeJ

esprds de panicipar i aconseguir la beca d'estudis (Vicenc Plantada>,

varem continuar I'estudi iniciat sobre Mollet, ara perd de formacontinuada I exhaustiva per fer l'arreplec de la toponomastlca

molletana.

El projecte esra en un proces molt avaneat i, per tant, ens veiem en cor de

divulgar i donar a coneixer algunes de les veus tradicionals del poble, les quals

lormaran parr del treball general d'onomastica.A hores d'ara, tanrnateix, ja no cal parlar tan sols de projecte, car podem

citar i donar reierCncies i parlar de noms i veus pretCites o actuals, algunes deles quals son homdnimes, malgra! la disdncia en el temps o I'espai geografic.

En el present article s intenLarar ler una anarlisi, en molts casos de forma com-parativa, entre les nombroses formes, interpretacions i dialectalismes que es

donen en la relaci6 home entom, la qual va portar a ctear les veus i el seu pos-

terior estudi a traves de I'onoma6tica.

Pensant en la publicaci6, v,lrem trobar m€s adien! presenlar aquests treballsseparant els motius i noms de casa dels noms de lloc, perqud hom creia m6s

senzilla la interpretaci6, encara que la forma ideal de relacionarlos seria en unestricte ordre alfabetic. Pdmer es feu pensant en aquella forma com una ma-nera ideal de donar-los a coneixer a Ia gent del poble al qual va destinat, enca-

ra que a\ui la utilitzaci6 d'un o altre sistema ens ha portat a decantar-nos, pelque fa ai treball sobre Mollet, cap a un rigor6s i estructunt ordre cronolbgic ialfabaric.

En aques! article tractem els motius, renoms i sobrenoms, mentre que dei-xarem per a un proper numero I'estudi dels noms de lloc.

Comenearem parlant dels sobrenoms que venen donals per una afdresi,aquell esLalvi en la denominaci6 d'una persona prescindinr d'algunes sil.labesdel prenom, i seguirem amb diverses formes per remarcar alguns trets diferen-ciadors de les veus

D

6t

loTef MIS(]EL'LANIAa

Cal remarcar que utilitzarem sovint, de lorma indistinta, malnoms o motius,

sobrenoms o renoms.Encara a bona part de la comarca els anomenem de forma generalitzada rno

tius, sobretot en els dos pdmers casos, i els altres dos es faran servir per aque

lles denominacions sorgides per questions de proceddncia, nissaga, actituds oderivades de l'ofici.

MALNotv5, Moiru5, FENoNr5 I SoBRENoMS

Antigament la gent dels pobles i viles es coneixien m6s per aquella iormaque en elVallEs anomenem motius, que pel nom o cognom de les persones; so

vint, pel moliu d'un carboner, pastor, pagas o menestral, qualsevol vei us n'ha_

guds pogut donar referancia, en canvi pel cognom moltes vegades passava tot al

contrari.Tanmateix, el grup de I'enunciat el podem interpretar com a malnoms, mo-

tius i renoms; els sobrenoms serien els que agruparien els altres.

Les primeres referancies dels sobrenoms ja es troben en les dades docu-mentals del segle X, sovint afegits al prenom, com a mot difercnciador de la

persona, els quals a la llarga quedarien identificats com a cognom de persona,

nom de nissaga o familia. M€s endavant, duranr els seg]es XV i XVI, novamen!la necessitat de diferenciar les persones del crcixent grup social, i per Ia repeti-

ci6 dels cognoms a les cases, un renom afegit al prenom i cognom va portar a la

tercera denominaci6.La diferenciacid del renom amb el prcnom i el cognom 6s la seva falta, di-

guem-ne, d'oficialirat. En el moment de la seva creacid, es fan esLrictament ne-

cessaris per una questid de descripci6, car els dos elements vigents s'han con-vertit en insuficients.

Els renoms neutres donarien al capdavall els cognoms mds estesos avui diaper la geografia de parla catalana: Ferrer, Forner, Fuster; a Molle!: Flequer, Vila,Pujol.

Al Vallds la forma malnom no acostumem a utilitzar-la mai, -aixd €s el que

m'atrcveixo a dir despr€s de rreballar en la recerca de material toponomastic de

la majoria de viles vallesanes. la forma usada €s motiu, gaireb€ sempre, per par-

lar del malnom o renom.

Sovinl s'identifica el malnom com aquella forma que es reserva per a parlar

de renoms malsonants o ofensius. A vegades aquesles veus creades per qries-

tions fisiques, de caracler fins i tot escatoldgiques, esdeven normals amb el pas

dels anys i moltes d'elles acceptades amb naturalitat i fins i tot convertides en

62

MISCEL LANIA loTelNoM5 DE cA5A

Mokes de les ca'et antgues de Mollel han desaparegut. en.ara que ens en

queden notables testimonis. Algunes han consewat els noms de les antigues nis-

sagues i d'altres variaren el nom d'acord amb I'establiment al mas d'un nou pro-pi€tari.

CocNoMS

Vaiem anteriorment la formaci6 progressiva dels dos cognoms tradicionalsa tmvis dels renoms. Tanmateix. a causa de la tradicional lorma de successid

al nostre pais, la manera d'anomenar o de siluar els cognoms a la persona ha su-

posat variacions respecte de si es tractava de I'hereu o la pubilla, o simplementun cabaler.

Sovint trobem una forma de Ia qual no hem par]at encara que es Ia de I'alies,

usada per remarcar, normalment, el cognom del cabaler que es casava amb lapubilla del mas; aixi aquest, a partir d'aleshores, portava el cognom de la casa

i a conrinuacid (a) i el seu cognom.Tambd la forma amb la conjunci6 "i" entre €ls cognoms s'adopta a partir del

segle XVII per preservar els dos cognoms quan es tracta d'un enllac enlre hereu

i pubiila. A vegades passa a generaq amb el temps, un cognom nou.Cal dir que s'esra fent un treball d'aproximacid dels cognoms antics del

terme de Vollet. en.ara que no lrguren ara en aquesl petit recull.

1.' AJarcsi

Biel. CanEncara que trobem documentada aquesta casa al carrer del So1, au-ri no hi

ha ningl en el veinat que ens en doni referdncies. Tanmaleix podriem pen

sar, d'acord amb dades recollides d'altres poblacions, que fa referdncia a una afa-

resi del nom de fonts Gabriel.

Fonso, ElEl lill de Ca I'Andreu de la parrdquia de Gallecs, que es deia Alfons de nom

de fonts. Forma que tambe adopten temporalment per anomenar ia casa, Cal

Tdfol, CanAntiga pagesia del carrer del Sol nrim.37-39. Ja enderrocada, en el seu lloc

s'hi ha construit un edifici d'habitatges.

Antigament, I'home d'aquesla casa es

u en aquesli alere-i en e1 parlar populardeia Cristdfol de

i li quedir com anom, que es conver-sobrenom i nom de

63

{der MIScEL'LANIAa

casa. En fer-se el noi peti! una casa mds amunt del carrer, per distingirles, a la

nova casa I'anomenaren tambd Can Tdfol Gran, encara que no arreli massa.

Quan s'han fet els cap grossos per a les festes del poble els hi han posal els

noms d'en Tdfol i la Dinga.

t.-l LaJ?ret dcl nom de Jonts i eI nom de,asa

Cisco de Ca la Pepeta, En

En Francesc Ciso era un comprador de pells de la Teneria i l'home de la casa

anomenada Ca Ia Pepeta.

Sidro Cabasseta, ElLlsidre Pujol era de Can Cabasseta; amb I'herdncia que li toca va fer-se la

casa ran la cara de llevant de la riera de Merdans, a migdia del que despres es

coneixerd pel cami de Cal Mfsic, ja que tambe anomenaren la casa Cal Mfsic,perqud la seva dona venia de la casa d'aquest nom. Ata queda situada entre la

riera de Merdans i el nou vial que pona de la roronda del passeig PomPeu Fabra

a la carretera de Barcelona a Ribes. Despr6s de vendreb aquesta casa se'n feren

Ton Pelat, elHome

relera i va anarneixera per Cal

una de nova al carrer de Gaied Ventall6 nrim.62, cantonada al carrer de Madnd.

Ton Hermos, ElLAntoni Mayol, que va conslruir-se

reng, coneguda per Ca I'Herm6s.

i vivia a la casa del carrer de Sant Llo-

deia Antoni de nom de fonrs, era de Cal Pelat de la Car-

al carrer de Cal Pacid, carrer de Portugal, casa que es co_

1.-2 Per vna ^cti,'ritat

Sidro dels Bous. EI

Pagas que treballava la terra amb els bous, home molt enginy6s; es carre-

gava ell rot sol els bous amb arbres, elc. Es coneix la casa on s'estava i ara hi ha

els seus descendents, a I'avinguda de Jaume I nfm. 148, per Cal Sidro de les

Mules

2. - Sobrenoms o malnoms orocedents d'animals

Canari, ElEn Ramon Pedrd, que s'estava a la casa del carrer de Palauddries Tamb6 al

Larler de la Plana num. I7. genr de cognom Vas

que es

a viurePelat.

MIS'EI.LANIA loTet3. - Trets aoracteistics per I'aspecte

Brillantina, En

3-1 El defecte fisic

Pretenci6s i molt ben clenxinat Es va casar amb la miss Mollet. Al <Coro>

hi havia ca[d i un que hi feiajoc de mans li digu€ dirigint-se a ell: .Tu brillantina, perqua no m'ajudesl> al veure'l tan ben pentinat i embrillantinat. D'enqa

d'aleshores se'l motejd d'aquesra forma.

Manano de les pretensions, EnLi agradava d'anar darrera les noies, i quan elles no li feien cas, els deia que

Ies tenia a grapats i les que volia. Per aixd elles en fer-ne referdncia I'anomena-ven d'aquesta forma perqua es deia Mariano de nom.

Peret Maco, ElAquest home li agradava d'estar-se assegut al portal de casa i parlar amb la

gent que passava, als quals els deia lHola Maco!, o bd. On vas Maco, que vas al

poble? De nom Pere, s'estava a la carretera, casa la qual es coneixia per Cal Peret

Dentarres. ElPagas del,lollet que tenia una vinya a Gallecs, la genr d'aquesta parrdquia el

coneixia amb aquest motiu per la notable dentadura que lluia.S'estava al carrer de Palaudaries, en una casa propera a la cantonada amb

el carrer de Vicenc Fonolleda. on ara hi ha un edrlici d habitatges La dona r lacasa tambe les identifica\en per Denlarres.

Dents, La

Dona que d'una coga, el marxo li va fer malb€ la boca. L'home sempre li in-sistia i encara mds quan es trobaven davant d'algi: <T'has de fer posar Ia bocan

o b6. nles dents).l-a casa del carrer del Sol num. 45-47. fent cantonada amb el carrer de

Gaiela Venlallo. on s estava. era coneguda per Ca la Dents.

Geperudeta, La

Dona baixera i amb aquest defecte fisic. La casa on va estar-se al carrer de

Can Pacii nrlm. I, abans coneguda per Cal Sal i Oli, tambi s'anomena Ca la Ge-

perudeta i a!,ui en diuen Can Sabarers congom de la lamrlia.

65

l.Ter MIS'EL'LANIA

Ies caixes. Era poca gent la que hi havla en aqueLla epoca a Mollel, arxr quan

veien que feia una caixa, es preguntaven qui havia mort l-a casa del carrer deque hr havta en aquella epoca a Mollet. aLxr quan

4. - Diminutius dels norns de Jonts

Agneta, LLdvia de Cal Beumala del carrer del Migdia nlim. 26, casa anomenada in-

dislintament Can Beumala i Ca l'Agneta, ara tancada i abandonada.

Diminutiu del nom de fonts Anna, de la minyona de Can Beira.

Tamb€ una dona que es deia Anna de nom, lorma afectuosa que despr6s

passa a la filla, de nom Maria, i mes endavant com a sobrenom al net i nom de

casa, amb la forma el Noi Agneta.

4.-1 Diminuuu t I oJLi

Joanet Fuster, EI

En Joan Monserda era l'entenamorts i tenia un banc llarg de fusra on leia

caixes Era poca gent la

Bar.elona num o. era coneguda per can loanel Fu'let

Joaner del vi, EnEra un gran transportista a la seva Epoca, aquest home que es deiaJoan de

nom i era caneler d'ofici, lenia cavalls i carros. Tenia la casa al davan!, al carrer

de Berenguer lll nrim. 68, i els estables pel costat del darrera al carrer de Lluis

Duran.

Peret Fogonista, El

Diminutiu del nom de ionts d'en Pere Villalonga, que havia treballat a Can

Mular i la Pelleria. Era el que es cuidava de fer anar les calderes Em m6s ano-

menat com el Peret de Ca la Planxadora. S'estava a la casa nlim.18 del carr€r de

Gaied Ventall6, que la gen! coneixia indistintamenl per Ca la Planxadora

Peret Torrefites, ElDel diminuriu del nom de fonts, Pere. Aquest home anava a fer jornals a

pages i era una mica especial, i solia empaitar a la canalla Vivia en una casa del

ca(er de Tarragona ntm-20 que en deien Cal Peret Torrefites

5.- Nom dt,aa per la \eva prc\en\n. e\lruclttro o s ua(io

Casa Nova,l,aSituada a la cara nord del cami de Gallecs, fou I'tiltima casa que es cons

trui a la parrdquia de Gallecs. per aixd se li done aquest adjecriu. M6s tard se'n

construircn lorqa m€s, perd ia no sdn de les mateixes caracteristiques

MISCET TANIA loTerQuan ara Ia veiem, potser caldria anomenar-la "la Casa Vella" tamb€ cone

guda tanrnateix per Can Pou, cognom de la familia que va fer-la a comeneamen!

dels anys quaranta.Iambe ldltrma casa del lerme de Mollel. locant la paret de la qual pa"sa Ja

linia termenald'aquest mas,

amb Parets.

destinada alsCasa consrruida pelmasovers, a la qual s

propietaris de'hi va pel propi

Can Vila, dintrecami de Ia casa.

Torre de les Bruixes. laGran edifici amb jardi, que imposava per la seva presancia. Situat a la car-

retera, a I'avinguda de Jaume I num.l19. Casa enderrocada, on s hi va construirun edilici d'habitatges.

Torre del Sot. ljk construeix I'any 1920 en Rafel Gdmez Grau, poc a poc, amb un paleta i ell

mateix. Lhome era plater d'ofici per aixd tamb6 es coneix com la Torre dei Pla

ter- i els caps de selmana pujava de Barcelona a Mollet fins que va t€nir la aca-

bada. Va ser construida en terres rebaixades per I'extracci6 de la bdbila del Dingo.

Despres d'urbanitzar-se aques! veinaL encara ha quedat m€s ensorrada, si-ruada al carrer de I'Abat Escarrd num.46, canlonada amb el caner de Filix Fer-

ran. Una . upula d astronomra corona I edr[i. i.

6. Dtstingetxen per l'ztnia o lloc d'oigen

Garriganga,laDona vinguda de la Garriga.

Llerona. CanEls avis d'aquesta casa varen venir a Mollet procedents de Llerona. l-avi, en

Joan Roca tspina. va {er-se-la a la carretera, alrui avinguda de Jaume I num. I64L, Casa surt per darrera al carrer de Portugat.

Vrgata. El

Aquesr home que havia vingut de Vic, feia costals a bosc i s'estava en una

casa de I'avinguda de Jaume l, coneguda per Cal Vigata.

7. Per exclamdcioAs o frases feles

Bon D€u, CalLavi de la casa tenia el cosLum quan venien males tongades, ja fos mal

temps, Ilamps, pedregades i se'ls malmelia tot, d'exclamar: ,,Ja ho veieu, tan bonDdu!)

Segons una segona explicaci6 comenea aquesta veu en forma de motiu, per-quE I'home, despr€s d'abandonar el seminari, quan parlava arnb la gent, sem-

67

{det MIs.]EL'LANIAa

pre tenia una expressi6 de referancia a D6u. a flor de llavi: Si D6u vol, Ddu vos

guard. Aixb i e1s seus esludis anLeriors van fer que se I'anomen€s el Bon Ddu,

que m€s tard dona nom a la casa-

Casa situada darrera l'era de Can Rei, amb faeana a I actual carrer del Dr Ro

bert num.l1. on ara hi ha un edifici d'habitatges Tamb€ la casa del carrer de

Sant Antoni 2-4, cantonada amb la carretera, que despres es coneixeraL per Ca

la Canonge.Tamb€ la casa del caner de IAlguer nirm l

Mar fumem, EnI; casa del carrer del Barlle Tura. nfms.6l-63, anomenada Can Mai

Fumem. En Vicenq Soldevila convidava a fumar tolhom i sempre deia: Mai

lumern.Encara que una segona ve6i6 ens diu que quan treballaven la Lerra, tol so

vint els deia: Nois mai fumem!

Mai veniu, CalDona que sempre tenia el costum de dir Ja vinc!" Quan la lilla la cridava

per alguna cosa o li indicava que la demanava algri, ella contestava aixd i havien

de dir-li: Mai veniul.Segons una segona versi6,la dona, que tenia botiga de verdures, sempre els

deia a les dones, referint-se que no hi anaven a comprar: "Mai veniu!"

Aquesta casa estava situada a l'actual num 17 del carrer de Gaietir Ventall6

7.-1 Escatolbgjcs

Caga carrils, ElAquest home sempre deia: "Jo no en necessito de comuna, jo cago alla on

lrrlll" En un ocasi6, es va cagar al carrilet de Caldes

Pelener. Ell-avi de I'actual familia Alemany i la seva germana varen convidat una tia a

passar uns dies a Moliet. Les dues dones s'estaven a fora la rambla quan passa

ven unes noies que plegaven de treballar de Can Fibregas Aleshores a la tia se

li escapa un pe! forQa sonor; lesjoves es molestaren Perqua pensaren que anava

per a elles, des d'aleshotes anomenaren la casa Cal Petener- Em una casa-torre

que va ser enderrocada, siluada al ca er de Berenguer IlI, Ia qual pel cosrat del

darrera donava al carrer de Lluis Duran num 2l, on va consttuir-se un edifici

d'habitatges que tambe es coneix per Cal Petener

Unaversid diferent, que feia cdrrer el \'einat, venia perqua I'home anome-

nava amb el nom del cavall que tenien una novajove pretensiosa que havia en

6a

loTettrat a la casa. En una ocasi6 que l'home va fer un pet en Ia seva presdncia,la noiacom a venjanca l'anomena a partir d'aleshores el Petener.

8.- Hipocoistic

Tanus, ElDerivaci6 del nom castella Cayetano Tano-Tanus. Lultim conegut com el

Tanus es deia Esteve de nom i vivia al carrer de Gaiea Vemall6. al num.40-42.

Vadonet, EnEn Salvador Puig, que anomenaven amb aquest diminutiu afecru6s del seu

nom de fonts; home baixet, pagEs d'olici. Primer s'estava en una casa de i'actualavinguda deJaume I, davant de Can Goma, casa queja es coneixia per Can Va

donet; despr€s passaria a la nova edilicaci6 que va construir-se de bell nou a lacara nord de la carretera de Sanm Perparua, I'any 1890, leta en un terreny cen-sat a Can Ventalld, cens comprat prCviament al Trencat.

Casa situada als I'actuals nums. 46-48-50 de I'avinguda Rafael Casanova.

9. Ofn o Jetna

Baster. CalEn Mani Sella, era baster d'ofici i tenia I'esrablimem als Quarre Cantons, al

carrer de Berenguer lll num.2, cantonada amb I'avinguda de Burgos.

Boter. ElOfici de I'home que feia bdtes

da deJaume I, ntlm.7, anomenadaria

a la casa situada a la cantonada de l'avingu-Cal Boter. ara ocupada per una entrtat banca-

Cadiraire, ElEls de la familia de cognom lbaiez que renien el taller al n[m.33 del car-

rer de Gaied Ventall6 on hi feien cadires i embogaven. Vivien a la casa del da-vant, al nrim.38, on despres va estar-s'hi la coneguda com la Malmoua.

Espardenyer, Ca l'Casa del caner de Rafael Casanova ntm.40, amb un ampli pati al davanr, en

el qual hi renien parada una taula inclinada per trebaliar I'espart i fer les espar-denves

Fideuer. ElAquest home leia els fideus davant el ntm 14 del carrer de Barcelona, casa

anomenada Cal Fideuer

loTet MIS':FI.IANIA

Amb un ase i amb una mena de sinia, fora caner, fabricava els fideus que

desprds venien a la botiga.Casa desprds coneguda per Cal Fomer Nou, i Cal Fideuer passel al nlim.10 on el coneixem at'1'li; bonica botiga modernisla.

Pinyonaire, Call-a familia Tura havien estal masovers a Can Lled6, dedicant-se al negoci dels

pinyons durant cent-cinquanla anys. Tanmaleix l'any 1909 posen vaques i, a

panir de l'ensulsiada d'una part de I'antiga masia, es fan una casa al davant I'any

1921, casa que alui coneixem per Cal Pinyonaire, ara a la part interior de I illade cases, al carrer dels ComLes d'Urgell num.2l-23

Amb un carro anaven a buscar les pinyes a una finca de la Roca i les este-

nien a I'era de Can Lled6 perqud s'assequessin; tanmat€ix tenien uns estris, dos

dels quals encara es conserven a la casa, amb els quals s'accelerava el proc6s

Despres els tdaven, els torraven i anaven a vendre'ls amb mesures de cinc i deu

cantims. En Feliu Tura Valldoriola fou I'uhim d'aquesta casa que va vendre'n

Tambe la casa d'un home que vivia al carrer de Portugal nim. 45, portava

un cabals amb pinyons lorrals i els venia amb un potet que li servia de mesura

Es posava a la porta del camp de futbol, del cinema, a la plaqa i cridava I'aten-

ci6 de la genti "Pinyons lorrats l" Llavors la gent els obria amb un clau aixalat

Rajoler, CalAntiga rajoleria d'en Pere Manils, ran la cara de ponent de la carretera de

Barcelona a Rrbes i la carretera de Parets.

Eliminada aquesta activitat, on hi havia la nau de treball va fer-s'hi el res-

taurant actual amb el nom de Cal Rajoler, que es veu escrit a la facana

l0 - Resptte a la siluaoo o l 1nuguttat

Forner del Mtg, elItorner que el 1910, procedent d'r-rn altre carrer on tenien pastisseia i forn,

va establir-se al carrer de Barcelona, on hi posaren el forn, i I'anomenaren el For

ner Nou.

Tenda Nova, La

Cansaladeria de I'avinguda deJaume l, botiga on tambd s'hi venien queviu-

res, situada al costat del Monserda; per darrera sonia a I'actual carer de Vicene

Plantada nlim.24. Era una botiga d'arrencada que es va reformar i va lomar a

obrir-se de nou. Ara €s tot botiga de Can Monserda.

70

MISCEI.I ANIA loTerI L- Relactonas amb el transport

Aixafa carros, LEren careters que feien tragines d'ordinari, i carregaven tant que acabaven

amb el carro i l'animal. l-a casa situada a I'avinguda de Jaume I va desaparexieri s'hi construi un edifici nou, instal.lam-se una farmacia a la planra baixa.

AIri Nano, LCarreter que anava amb un carret timt per un ase, al qual sempre deia: iAni

Nanol"- S'estava a la casa del passatge de Sant Marti nlim.4, que va ser ender-rocada a comengament de la decada de 1990, i que anomenaven Ca I Arri Nano.

BlBUoGRAFLA

Coromines, Joan: Diccion an Etimologic i Complementai de Ia Uengut Catalan4 ed_ Curialedicions Catalanes 1980/1991 Barcelona.

Coromines, Joan: Onorn4sticon Cataloniae, Crial edicions catalanes.

Garcia - Pq{ Enric: Noms antics i mod.ms, Recull Onomdstic de LIiCd d'Anll, edita Ajun-tament de Llica de Vall, any 1999.

7l

MISCEL LANIA loTel

Joan Brossaper Onol ForL l

BROSSA

+ CDEF+ GHUK+ LMNPQI+ UwlXYZ

POES]A

a mort Joan Brossa, el poeta heterodox, iconoclasta, provocador,rebel, el m€s gran poeta avantguardista que mai no ha tingut Cata-lunya; el gran creador de a poesia visual. dels poemes oblecre. el

gran innovador no nom€s del llengua ge poetic, sino rambe d€l Llenguarge dels

It

artisres grafics i de la dramarUrgia. fenamorar de Wagner i de la magia; aquellhome que deia que la mAgia era I'inic lloc on les persones inrel.ligenrs es dei-xav€n enganyar. El fundador del Dau al Ser, conjumament amb ponq, Tdpies,Cuixart, Tharrars i Puig; aquell movimenr arristic imprescindible per a comprendre el naixem€nt de les avantguardes catalanes i espanyoles ara fi cinquantaanys.

El poera que va beure en les arrels obreres, republicanes i catalanistes d,a_bans de la nostra guerra civil i que ens va servir de ponr entre aquella tradicidpolirica, sociai i cultural i el ressorgiment del renaixement cultural, ciyic i na_cional de Catalunya malgrat la duresa politica, cuhural i social de la dictaduracruel del General Franco

lnlegrc i conseqrtenr, sempre poatic perd mai figura, sempre intel.ligent perdmai diyi, sempre preclar perd mai prohom. La personificacio del miitr ari noconvencional que s'ha fet a Caralunya i a Europa.

Ara, despr6s d'anys de marginacions i de silencis <ll rampoc no demanavani elogis-, quan vivia en un moment de reconeixement i d'Cxit. hapedestalsnl

73

{oTct

f.ft, I lo.m Br.nJ r Nl(\nrr. ir IuIJ pRsenren cl nrurrl pcl nou ,\lunl.rm.nr d. lr rrurrt

Iet mutrs, un absurd mutls quc nomes ell ara nlatelx enten '

altres entendrem algun dta. ha fet el seu darrer mutrs tlrmmortalrtat cultural

no5

aleqLla

de les seles ca-

po|facalrc. [.r-

polser tolslha ponat

EI

NI

NI

qu

L)e

tlt

t rtlnt, ho pttdo umb utdtsamorrr rom nnso s.'nlo hono(,an\dt tom m0r0 am !a lntla5al

la sera per sempre,pecralment. la nost

una rrnclera pnmera

que unlralnsltlucro.

Brossa ha mort lusl despres d haler establert amb Mollet una unculacro que

rndestnablement la nostra clutal l. e5_

amb la creacl6 poclrca brossrana

No ha esrat La prrmera regada que Brossa ha col laborat amb Mollcl Amb

motru de lOhmprada Cuhural ens va assessorar pcr a lesJornades dc Magla que

varemcelebrarelsan)s9l r92. l per a aquelles;ornades ens va crear un Poema

vrsual com a base per al seu cartell dc propaganda. mes tard, r'arem usar un

poema seu per a la postal de les lestes nadalenqucs I d An) Nou

Els contactes per a la darrera col laboracr6 de Brossa amb Mollct van tntctar_

se el passat mes de lunl Es lractala de proposar-h que ens dones

la gran lagana de ledt[tcr rnstrtucronal del nou a]untament

Leleccrri dc Brossa per al mural va ser presa en constderacto

racterisllques personals, artisltqucs r socrals Senzrll, pro[und,

rdr'es pcr a

74

MISCEL.LANIA /oTelmament compromas amb el seu pais i amb les idees de lliberrar i de p_rogr6s,home d'exquisida humilirat, arrisra universal, €xigenr i critic. per aqu"it". .ir,-gularitats va ser I'artista escoliit per a crear amb ia seva imaginacid iconoclasraun mural, una imatge que rcpresent€s Ia nostra ciutat com a pobie senzill, tr€_ballador, modern, perd arrelat j orgullds rant de la seva llarga hisrdria de poblepagds com de la seva reaiirar aclual de ciurar indusrriali de serveis, plena de plu_ralitat cultural, de convivdncia ci\rica i de confianca en un futur millor.

Calia un artista que davant les grans mesures del mural que es proposava375m2, en una iagana exterior- fes possible que la grandiositat no ens por_

tes nr a la magnrlicencla nt I la grandiloqiencta: tol el contrari r alra aconsegurrun artista que omplis d'art senzill i, ensems, profund aquell espai privilegiat deia ciutat. Brossa era el creador idoni.

Quan amb I'alcaldessa, Montserrat Titra, varem visitar per primera vegadaI'estudi de casa seva al Guinard6 de Barcelona -un estudi iniretblemenide-sordenat, segons el criteri usual, perd no pas al cdteri del poeta; un €studi ones va produir l'accident que ha acabat amb la seva vida no confievem pasmassa que ens acceples l'encarlec_ Pensavem que un artista de la seva carego_ria havia d'estar molt enfeinat -com aixi era- i que pofser no consideraria airbprioritat dedicar el seu esforg creatiu a una perira ciutar del Vallds. Tot i aixd,li ho virem explicar amb tot I'entusiasme que sentiem, doncs aconseguir_ho.raiem- representaria assolir un honor histdric i una gran fita cultural per al

nostre poble.

Ben pocs dies despr€s ens trucava per a dir-nos que ja tenia la idea. Virrempassar, doncs, de no saber si ens acceptaria I'encarrec a concertar repidamentuna entrevista p€r a veure el fruit de la seva creativiut. Haig de dir que la pri_mera impressi6 va ser dura, xocant, desorientadora, com Lantes obres de Brossa; ens costava de veure acluella immensa A inclinada sobre un murai que sempre haviem visr buir en els pldnols i que, de cop i voha, Brossa ens l'omplia ambhistdria, amb color i amb rot un s€guir d'al.legories a I'entorn d.aqu;sta primera lletra de I abecedari, tan usada en la poesia de Brossa. Ens l.omplia, ier_tament, de poesia seguint aqu€lla acci6 tan brossiana i tan culturalment revo_lucionaria d'escampar la poesia -les seves lletres- per tot arreu.

A partir d'aquell moment va venir ror el Lreball de realirzaci6 de la idea. d'a_daptacid a les possibilirars consrruclives de l.edifici, de plasmacid €n docurnenrsque haurien de fer possible tenir un original de l.a(ista i uns documenls tacnics. Brossa ens donava el seu vist i plau definiriu el 14 de desembre. de nouen el seu estudi, desordenat, a peu dret, amb ben poc espai per a obrir plinols,per a ensenyar documenrs anrics -les foros de la portada de I'esglesia gbrica,el document segeliar d€ nomenamenr deis cdrrecs municipals de

-1771:, pq a

prendre notes dels seus suggeriments sobre la lorma -ha de ser una A com cal.ens deia- les mides, el volum i el color de la A -color de sang coagulada, ens

7S

{oTet Mrs.:FL LANIa

"

digud I'artista. Un estudi que, malSrat aquesles condicions fisiques' Btossa sem-

pre sabia omplir d'escalfor humana, de contacte, d humanitat; sabia com fer-ho

per tal que, si ell volia i amb nosaltres va voler-, no el sentissis estrany sin6

tot el contrari, a casa d'un vell i estimat conegut

tJn estudi on el vinl-i-nou d'ocrubre em dedicava un llibre -el carileg d'una

exposici6 seva que actualment se celebra a Monterrey (Mdxic)- amb un a[ec-

t r6s text q,-r" acabau, amb I'expressi6 SEMPRE i la seva signatura capgirada nper

que aixl shr hauran de em va dir.

Mai no ens va passar pe) cap que el seu darrer acte oficial, que la darrera sig-

natura d'una obra seva, es faria a Ia sala de plens del nostre ajuntamentjust una

sermana abans de l'accidenr que l'ha allunyat per sempre de tots nosalrres- Efec-

rivament, el vint-i-i de desembre a la una del migdia, en un acle senzlll (Foto 1)'

alecLuds perd solemne, la Corporaci6 municipal rebia el poeta a la sala de plens

on, despi€s de signar en el llibre d'honor i serli lliurada la reproducci6 de la

font modernista de la plaga de Prat de la Riba, ens siEnava l'original del que

haura de ser una obra d'an histdrica, I'immens mural de 375 m2 que Presidirael nou ajuntament i que, a Partir d'ara mateix, sera un nou simbol de la nostra

ciutat; un simbol que, de la m?l creativa de Brossa uneix, mitjanQant la A, la mo-

dernitat del nou ajuntament amb la histdria representada per un moll de l'escr'tt

civil de la porrada de l'esglesia de 1498. i les onades d'un segell municipal de

1771.

Brossa ens signava i lliurava un mural amb la presdncia distingida de la A

tan eslimada per Brossa, aquella A primera lletra de I'abecedari, porta d'entra-

da a la cultura; aqueila A dAjuntament, primera institucid de la ciulat; aque-

lla A de I'afecte que va dir que senria per la nostra ciutat; aquella A que tan es-

timava Brossa perqua, deia, era el simbol mds hum,l,<sembla un cos amb les

dues cameso, ens comentava concloent les explicacions que lots voliem sobre

el seu mural i que ell insistia en que no calien, que era una obra oberla corn

totes les seves i que les significacions podien ser toles aquelles que nosahres

volgu€ssim.

Ara, amb Brossa mort, darrera ha quedat -perb sempre present- aquell es-

rudi desordenat, ple de papers, de llibres i de poemes on, ben acollits per Bros-

sa, pogu€rem parlar d'art, establir acords, discutir i resoldre problernes Darre-

ra ha quedat -perd sempre presenl- aquell dinar inoblidable, el 21 de de-

sembre, amb ell i amb Miguel Marcos, el seu marxant, semPre atent a totes les

seves necessitals d'home Sran;un dinar farcit del millor alirnent, els comentaris

sobre l'arL i els afiisles, sobre mdgia, sobre poesia; i, sobretot, allb meravellds:

escoltar Brossa rccilant -dient, deia ell- poemes de Federico Garcia Lorca, [enF

nos entendre millor qu€ ningti la passi6 del poeta andalils, I excel ldncia de les

seves frases inimitables, Ia profundilat social dels seus textos i del seu compor-

umeirr, la seva plena vigincia.

fixaro

76

MISCEL.LANIA loTer

I si tot comenea per acabartot acobq per aomen7ar de nou 3

voLUM r2. rooa

Darrera, tambe, dissortadament, tristament han quedat tot un munl de pos-sibilitas que s'obrien amb Brossa i per a Brossa ara, quan despr€s d'anys de mar-ginacions i silencis, podia donar-nos i donar-se, i fer-nos viure plegats I'ines-gotable plaer de la creacid artistica intel.ligent i revolucionaria d'un home quemai no va deixar de ser fidel a les seves conviccions m€s profundes.

NorEs

l. Algunes parts d'aquest texr provenen de I'article aBrossa, de Mollet en Jarem poesiar deM. Tura i O. Foa, publi( at a ]a Tnbuna Vallesana (7 -j -1999) .

2. xNoctunulia" A Pepa, Joan Brossa.

3. acamin@ t, caninant, anibo frls a lhoitz'r, Joan Brossa.

77

MoNO(IRAFI(]

--iff, "1rtt

Reflexions sobre

el planejament urbanistic

de Mollet delVallds

'4,ttIt

\

t",.H4:'l

ldet

MOLLET DELVALLES:"El moilel ile crekement il'und ciutdrt mitjona"

per Xavrcr Ludewd

PRFsFNTAaTo

rui! d'unes conferdncies per reflexionar al vohan! de quina relaci6

s'estableix entre la dinilmica actual de la regi6 metropolitana de Bar-

celona amb la realitar actual i futura de la comarca del Vallas Orien-ral i particularment amb la ciutat de Mollet, va sorgir aquest arlicle en el qurl,de forma resumida, es destaquen els segtents aspectes m€s significalius:

Les dades actuals conslaten una conlinuitat en la tendtncia de descentra-litzacid de la poblaci6 i de les activitats productives de la regi6 metropolitana de

Barcelona.Laclual creixement demografic de la comarca seSuira produint-se en el

futur; caldr?r veure si el resuhat final sera bo o dolent, en funci6 del model de

ciuta! que s'ofereixi als nou veins: la ciutat compacta eniront de la urbanitza-.i6 dilusa

Les ciutats mitjanes (Granollers amb Canovelles i Les Franqueses, Molletamb PareLs i Montmel6, Cardedeu amb Llinars del Vallds, Caldes de Monlbui,i Sant Celoni) jugaran un paper fonamental com a motors del desenvolupamentso(ral, economic i .ultural de la.omarca

Mollet del \alle" es un exemple de crulat mluana en pro, e. de madurarro.que esa incorporan! elements de capitalirar subcomarcal del que anomenem el

Baix Valias: La Llagosra, Martorelles, Montmeld, Montornas, Parels, Sanl Fost,

Santa Maia de Martorelles, Santa Perpetua de Mogoda i Palau de Plegamans.

Mollet del Vallds ha optar per un model urbanistic de ciutat compacta, apos-

tant per I'equilibri enrre el buit i el ple, concentrant els usos urbans al sud de

I'auropista A-7 (antiga B-30) i deixant la meitar nord del seu terme municipalcom a espai lliure per a usos agricoles, d'equipaments i de ller-rre.

Les estratagies de desenvolupament futur de la ciutat, com a area de novacentmlitat subcomarcal, vindran per la via d€l planejament urbanistic i de les

mrllores medr ambrentals. que s ha de .on.rcrar en pro1ectes Der a gr.rns opcion-com son: desenvolupament sostenible amb la implantaci6 de I'Agenda 21 Local,

la renovaci6 i rcconversi6 del teixit producliu, noves are€s productives, arees de

nova centralitat, Parc Rural de Gallecs, corredors verds que uneixin els diferents

8t

ldetparcs urbans, equipaments suficients, promocid d'habitatge en ragims Protegits,millora de la mobilitar urbana i interurbana, una nova gesti6 deis residus mu-

nicipals amb la seleccid de residus en origen i l'ts de les deixalleries

D \r,r - I)r \r &RAI le L -

Com es reflecteix en dilerents estudis,la ciutat de Moller del Vallds ha tin-

gut un creixemenr demogr?rfic amb un ritme considerable, amb un augment del

15,2 % de Ia seva poblaci6 en els darrers 10 anys. Encara que lleugerament in-

ferior al de la resta de la comarca (16,6%), reflecteix la lenddncia a I'emigraci6

des de les ciutats m€s congestionades cap a les comarques m€s dinalmiques de

la regi6 melropolitana.k ciutat de Mollet del Vallds rd una poblacid actualment de 45 700 habi-

e de 1.072,00 ha. resultant una densrrar de po-ranrs distribuits en una superIrci

blaci6 al municipi al voltant de 42,63 hab,Aa Si Lenim en comPte que la su

de sdl urba €s de 383.67, resuha una densilal de poblaci6 per sdi urbaperfrcre

de 1t9,1I hab/ha, una xifra encara prou allunyada dels 219,58 hab/ha de la ciu-

tat de Barcelona.

Si ens lixem en la seva area d'inlluancia, que d'ara en endavant I'anomena

rem el Baix Vallas, (l-a LlagosE, Martorelles, Montmeld, Montomas, Parets, Sant

Fost i Santa Maria de Martorelles), podem alirmar que el Baix VallEs, amb un

8,66 % del totai de la superficie de la Comarca, dona cabuda al 35 % de la to-

talitat dels seus habitants. Per tant, ens lroben davant d'un territori amb una

densitat alta (13,02 hab,4ra), encara que lluny de les densitats de la conurba-

ci6 Barcelonina (Barcelonas. 156,84 hab,4ra).

f)ADFs INDUSTRIALS

Mollet del Vallis €s una de les B poblacions que penanyen al Vallas Orien-

tal amb m€s del 10% del seu terrilori qualificat de sdl industrial De la resta' 6

es troben dins de la seva area d'influancia, per tant una de les potencialilats

econdmiques del Baix Vallds 6s el secror productiu. Cal Lenir en compte. perd,

que degut a la poca exlensi6 dels municipis, en termes globals la superficie des-

rinada a l'[s industrial no €s molt elevada (800 ha, de les que 126 corresponen

a Mollet).El sdl lliure industnal en els poligons existenls de Mollet del Vallds encara

no €s la potencia econdmica del municipi, perqua de les l0 ha disponibles

nomds 6 ha. ho sdn en realital, per dilerents problemes: de reparcel laci6, de

falta de qualitat en la urbanitzaci6, o be per les caractedsliques normatives de

82

ldetbaix aprofitamenr. En conseqiancia el potencial desenvolupament industrial es

conc€ntra en major part en les pobJacions del seu entorn. En qualsevol cas, Mo-llet del Vallas haura de desenvolupar part del sdl urbanitzabl€, ja que €s defic!tai en sdl destinat a activilats que fomentin el desenvolupament econdmic, jaslgur en el sector indusrrral o en el de *ners.

DADES D,HABITATGEs

Les dades del parc d'habirarges de Moller marquen una presCncia maiorira-ria d'habitatge principal en lront del secundari: 11.582 (88 %) 1.585 (12,03%), seguint la tendincia reflecrida en la darrera dacada la maior parr de les po-blacions del VallEs Oriental

La creacid d'habitatges en els darrers anys ha estat intensa, amb un incre-ment de 664 habitatges emre els anys l98l i 1989, sobre el total de 13.167, aixicom una important renovacid del propi parc.

La creaci6 de residdncia principal lligada a la immigracid imerna de la regid,protagonitzada per sectors joves, esta retardant el proc€s d'envelliment de lapiramide d edat, que pdreixen.rlrres poblacion..

EsrRUcruM EaoNoMtaA

Lestructura del Baix VallEs es caracteritza per:

. Una preemindncia de I'activitat industrial, com a resuhar d€ la disponibili-lat de sdl planer i de la bona connectivitat, amb una forta diversificaci6 pro-ductiva, la presencia d algunes grans empreses industrials, i un teixit de pe-tites i mitjanes empreses creixent. Com a conseqriancia, podem parlar d'undistricte induslrial amb fort€s interconnexions entre les empreses.

Lexistancia d'algr-rns nuclis urbans amb molta zona rural i amb aclivitatecondmica lligada a l'agricultura i la ramaderia, especialment el porci.

. Una fona mobilitat obligada inrerna i externa, en la que desraquen les rela,cions laborals de Mollet del Vallas amb Ia seva area d'influEncia

. Lescasseta! de serveis, especialment els avaneats, la qual cosa actua com a freal desenvolupament de Mollet del VallEs i del seu entorn com a disrricre industrial modern. Aquest 6s un aspecle que s'esa reorientant, ja que elsdarrers anys s'observa una tendancia molt important en la localitzacid a laciutat de noves activitats en el camp dels serveis.

Lequilibri €ntre poblaci6 immigrada i aurdcrona, quebosses de marginacid i pobtesa.

dificuha ia creaci6 de

a3

{oTet

CoNNEcrtvlrAT

Comja s'ha dit, el Vallas Odenlal €s una comarca privilegiada des del punt

de vista de la seva connectivitat amb I'exlerior. La seva configuraci6 SeograficaI'ha fet zona obligada de pas entre Barcelona,les comarques gironines, Franga,

i la resta del territori espanyol. Esla Lravessada pet dues linies del ferrocarril,

aviar per Ia linia d'alta velocitat, per la linia de mercaderies Mollel-el Papiol, iper les Auropistes A-7 i A-17, aviat tambd complernentada amb els laterals de

1'A 7. Aquesta connectivitat millorara amb la conslrucci6 del Quan Cinturd que

unira 1es ciutats miljanes de la cotona metropolitana, del qualja ha entrat en

servei el tram Matar6 - Granollers. La connexid viaria i ferroviiLria amb el porti l'aeroport son bones i es beneliciaran dels projecres de millora en curs. Altres

projectes en estudi, (estaci6 de mercaderies a la Llagosta, Xarxa ferroviaria per

la Rrera de Caldes, . .)afavoriran el seu cretxement.

El problema real del Baix Vallas €s la connectivitat int€rna, que €s deficita-ria, i ds un factor negatiu per la capitalitat de Mollet del Vallas i la cohesid sub-

comarcal. sobretot per la barrera que encara el riu Besds. ln cons-

trucci6 del desdoblarnent de la Carretera de Caldes (N-143) i els enllagos sobre

I'autopista A 7 han millorat part d'aquesta problemalica. La construccid del

Ponr de connexi6 entre Mollet del Vallas i Martorelles, tamb€ afavorir,L la mi-llora de les condicions.

EvoLlJcro DEMocRAFtcA I CRITXEMENT DE LA clurAT ABANS DEL PLA GENERAL

Levolucro del Lrerxement de la pobJacio, per tant del creixement de La ciu-

tat de Mollet del VallEs, al llarg del segle XX, ha estat molt important (Quadre l),passant d'una ciutat rural de 2.130 habitants fins a l'actual ciutat madura [or-meda ner 45 700 habitants.

19001910192019301940r9501960

2.1302.6953.7525.52-l6.1326.d.48 358

r970197619861992

199619971998

20.23231.16338.40742.21343.50242.40245 740

signilica

habhabhab

habhabhabhab

habhabhabhabhabhabhab

Quadn

I

84

de la poblacro de Moller del VaLl.s aL llarg dcl segle XX

l'TelPRrNclpALs ETApEs DE lEVoLUclo URBANA

l. 14 .iunt rural i els primers assentaments i^dustnals. 19aa-1932

A la segona dicada d'aquest periode es produeix un fort creixement de po-

blaci6 degut a la generacio de llocs de treball per implanuci6 de les noves in-distries. Aquests nous mollelans provenien d'altres pobles de Catalunya, perd

tambd de l'Arag6 i del Llevant.Fl creixement lisic de la ciutat es radialment des del nucli antic.

.obre els camrn. de Mollet a Banelona. a Santa Perpetua de MoSoda. a Mo"rl-

me16, a Gallecs i a Martorelles, amb la implantaci6 de les pimeres industdessobre el torrent Caganell.

A I'inici del segle XX la xarxa lerrovidria esta complera amb les linies Bar-

celona - SantJoan de les Abadesses. Barcelona - Portbou i Mollet - Santa Perpa-

tua, i amb la carretera de Ribes, que unira Barcelona, Vic i Ripoll.

2. Els efectes de la Guetta Ciril Espanyola. 1932 1958

A la ddcada dels anys lrenta hi ha un cert estancament, ja que al seu inicies produeix una crisi industrial i desprds es deixen notar clarament els efectes

de la guerra civil espanyola. La ddcada dels quaranta esti marcada pels efectes

de la derrota militar, el descens de la natalita! i I'aillament internacional del nou

ragim. Cap al final dels cinquanta es produeix una certa recuperaci6 industrial.Fins a aquest periode Mollet td un seclor agrari importanl, perd al final de

la ddcada dels cinquanta es pot parlarjarepresenta un 4% de la poblacid acriva

del 10% ja se'n pot considerar).

3. Lt pimera expdnsi6 importa ae Ia.iulat. 1958-1967

En aquest periode es produeix un for! creixement de la ciuLat, com a con-

sequdncia de trcs fels:. Un important creixement industrial de Catalunya. que va suposar I'aparicid

de nombrosos poligons a les ribes del Besds i dels seus afluents.. Mollet del Vallas es consritueix en receptor de molts immigrants d'arreu de

I estat espanyol.. Es produeix un augment de la natali!a! motivat per l'estruclura d'edat d'en-

rre els 16 i 40 anys d'aquest immigrants.Aquesta entrada de nous habitants a la ciutat va suposar notables transfor-

macions, amb I'edificaci6 de barris perifdrics que, com el de Plana Lled6, es van

construir totalment aillats del nucli urbd, amb la subsdtuci6 de cases de cos per

blocs de prsos en e1 centre de Moller.El pla d'estabilitzaci6 (1959) endegat per l'estat, confirma la

tura econdmica i s'inicia un proc€s d'industrialitzacid autdnom

produerx

d'una ciutaL(segons els

no agraria,ja que el sector

experls, a Partir de menys

nova conJun-del tExril, que

a5

/oTerproduira una autantica diversilicacid industrial, amb l'aparici6 d'altres sectots

com el metal lurgLr. 'a luqa i la ronstruccrn

4. Consolida.id del .re&ement indwti^l de l4 ciutat. 1967-1972

Segueix el creixement de la ciutat lliSat a un proc€s de creixement industrial.

AquesE dinamica ds accentuada pel trasllat de fabriques situades al nucli urbar

de Barcelona per motiu de Ia congestid per la revaloritzaci6 dels solars per ha-

bitatges, i per la bona situaci6 de les noves localitzacions en relacio a les co-

muniLacions sobre Ieix Bartelona - Ctano.ler.. Mollet completx bona pan dels

requeriments per Ia localitzaci6 de noves indristries i per aixd aconsegueix om-

plir els seus poligons. Paral lelament ds produeix el tancament d'industries tcx-

trls, com ITISA Can Mula. lary 1o70. En aquesl etapa e* conslruetx Iaulopts-

ta A 17 i s'inicien €ls poligons de Can Prat, Can Magre i Can Magarola.

5. Els electes de la Cisi econbmica m]U.ndial: 1972 1977

El desenvolupament accelerat d'aquests anys no va compo ar una planifi-

cacid adient, es va produir una imporlant barreja d'usos residencials i indus-

rrials en la zona urbana, paral lelament a la creaci6 dels nous poligons indus-

trials. En general la promoci6 de sdl es va produir de manera arbitraria, moltes

vegades sense les infrastructures adequades, creant una especulaci6 urbanistica

al sewei d'interessos molt concrets. Aquesta dinamica expansiva es va aturar per

la cisi energatica que va afectar sobrelot als paisos desenvolupats, i va intro-duir-se a I'esrructura productiva de la comarca del Vallas Oriental l'any 1975.

6.Irl situa,h ptcvQ alPla Cenrtal 1q77'1q80

Es el final del procds d'ocupaci6, densilicaci6 i transformacid en massa de la

ciutat de lorma especulaLiva, sense dolacions ni serveis i sense processos de ges-

tid publica del planejament.

El setembr€ de 1980 es presenlaren els treballs de I'avang de planejament de

la Revisio del Pla Cenera' d Ordena.io Urbana de Mollet del ValJt' En aquest

document es va descriure clarament la situacid en que

despres daquett proces de.retxement conttnu. Densilicaci6 i insuficiincia de Ia xarxa viaria, centrada

dels camins i carretercs existents-. Sisremirica substituci6 de les edificacions exislents per

d'habiratge i industries, amb la consegient destruccidiectanic

. lmplanta.rons d industrtes al. polrgons de Can Pral. (an MaSre I Can MJ

garola sense un proc6s previ urbanitzador.. Maica de sdl per serveis, equipament i espais lliures urbans en lunci6 de La

es trobava la ciutat

en l'estructura radial

edificacions abusives

del patrimoni arqui

a6

poblacio exlslent.

ler I'any 1913d expansi6 del

el primer plirnol del municipi que

nucli urb;I. El futur creixement de

Moller s'hruria de Droduir fins als limits dels ferrocarrils existents. aixi com la

pament, proposant entre d'altres I'eix Mollet Caldes de Montbui, anomenat

tuaciones U rbanlslic as U r gen tes"janQant Decre! 3543/1970, s'aprovd la delimitaci6 d€ la'Ared de Actuacidn Ur-gente" ACTUR, "Riera de Caldes", posteriorment "Santa Maria de Gallecs". Els

terrenys foren expropiats posteriorment pel "Ministerio de la Vivienda" per mitjade l'lnstitr.lt Nacional d'Urbanitzacid, INU, i amb el Decrel de 26 de juny de

197s. el Lonsell de mrnrstres v<r enLomanar a l lNU la creacro de lempresaI gesti6 de l'AC-"Santa Maria de Gallecs SA" amb la

TUR delimitada. Llnstitut Catala del Sdl es va fer propietari dels terrenys en

linalirar de la urbanitzaci6

tL5 \\tf, LDt\lr DL PLA!JrM, \r URB\\lsTt,

1 Domanec Sugranes va

preveia els eixos i la relicula

"erea Vallas Central", i creant el

superficie (1.000 ha Residencials

no estava contemolat en la Lleiprovaci6 d'una llei especifica, e]

Poligon Riera de Caldes de 1.500 hectdrees de

i 500 industrials). Aquesr ripus de Planejament

del sdl de 1956; per tant va ser necessa a I'a

Decret Llei de 27 de.luny de 1970, "Sobre A.-TACTUR). El 2t, de novembre de 1970, mrt-

/oTes

franja lins al riu Besds, on avui es situa el poligon industrial de Can Pra!. El

tnctament dels xamfrans rodons, aixi com el respecte per I'estructura morfolo-gica del nucli urba sdn els eiemenrs mis destacats.

2. Com a conseqriancia de I'aprovaci6 de la primera "Llei sobre el Rdgim del

Sdl'de 1956, la Comissid Provincial d'Urbanisme i Arquitectura de Barcelona

va aprovar, elmaigde 1961, el Pla General d Ordenaci6 del Sectorde Mollet,Martorelle". Sant Fo-t de Campsentelles. la Lrago:ta r )anra Perpetua de Mo-goda. En aquest pla es preveia establir un planejament en funci6 del propi creix€ment de la zona i el propi de la desconcentracid d€ Barcelona. Es preveia unpoblacio futura de 43.000 habitants, amb la lormacid d'una anell verd de sepa-

racid del continu urb?r de Barcelona. i amb la formaci6 de nou teixrt residen-

cial i industrial sobre les zones rurals de menor inleras, amb densitals maximes

pel nucli urbd de 200 habitants per hectirea, i de 100 habitants per heclarea a

la ciurarjardi.J El Pla Drrector de I Area l\4elropolilana de Bar(elona r I oo8r r ld LreaLro de

IACTUR de "Santa Mana de Gallecs" (1970) s6n dos lets de grans tmns-cenddncia pel futur urbanistic de Molier. El Pla Director. redactat per la Co-missi6 de Planilicacid Urbana de Barcelona (I963-66) sota les directrius de la"Direcci6n General de PlaniJicaci'nUtbana" aMadrid, es converteix en l'eina bd-

sica per al desenvoiupament urba d'un model que volia descentralitzar els mu-nicipis del voltant de Barcelona i desenvolupar centres de creixemen! interiorque p€rmetessin equilibrar el rerrirori i oferir altematives al creixement en laca

d'oli. Aquest PJa afecra a 162 municipis, i proposa nous centres de desenvolu-

87

{a1et

base al Reial Decret 1503/1980 de 20 de juny, en que I'Estat Espanyol transle-

reix a la Generalirat de Catalunya les competancies del "lnsrilulo Nacional de

Urbanizacidn" i el seu patrimoni immobiliari.4. Les previsions del Pla Comarcal de 1961 van quedar desbordades davant

dei dinamisme industrial que van prcndre els municipis m€s propers a Barce-

iona, les bones intencions per encabir-hi el creixement demografic que pateix

Mollet van esdevenir inutils, dei\a de ser valid per planificar i quedar nom€s com

marc de referencia. Els Plans Parcials que s'emprenen son:

Els poligons industrials de Can Magarola (1964), Can Magre (1967) i Can

Prat (1973).. Els plans d etxampla residencral de al sector sud. a amb-

a

dds coslats de I'antiga N-152, al barri de Lourdes (Pares Camilos, 1966), el

Pla Parcial de Can Pantiquet (1969).. El complex esportiu privat del Pla Parcial del Calderi (1972)

Aquests plans, alguns deis quals s'aproven, tambd actuen solament com a

documents de referdncia doncs els responsables municipais del moment adop-

ten una actitud permissiva davant de I'evoluci6 dels esdeveniments. Afavorei-

xen la construcci6 pensanl que I'importan! €s cr€ixer. En ocasions les llicdn_

cies les dona I'alcalde en una conversa de carrer, els prornotors no volen espe-

rar a la finalitzaci6 del proc€s de reparcel laci6 per edificar i, com a resultat,

lenim un seguit de consttuccions abusives sense llicdncia municipal, sense el

compliment de les normalives edificatdries, i sense haver-se complert la urba-

nitzaci6.El resultat final d'aquest proces d'us i abUs absolut €s una transiomacid bru-

tal del tipus edificatori antedor, Passant de la conslruccid unifamiliar, de plan

ta baixa i pis sobre una parcel la llarga i estreta, a una edificaci6 en altura, amb

?rtic i desdoblament de la planla baixa, amb una ocupaci6 elevadissima, com-

porrant en molts casos problemes higianics i de venlilacid. Es Produeix una den-

sificaci6 de la trama urbana i una degradaci6 imponant, barreja indiscriminada

de tipus arquitectdnics, destruccid del patrimoni arquitectbnic historic, i un dc-

licit progressiu d'equipaments urbans, escoles, espais lliures pfblics, establi-

ments sanila s etc.

Aquesr ds el panorama desolador que va precedir als ajuntamenls democd-

tics de Mollet: un desgavell urbd molt importanl i la manca de documents ur-

banistics adequats per portar a lerme la reconslrucci6 de la ciular. Es per aixd

que fou imprescindible revisar el Pla General d'Ordenaci6 de Mollet del Vallds

Plana Lled6 (1963).

aa

!"TetEL pL{ GENERAL D'oRDENActd TJRBANA MlJNIalpAl

DE MoLLET DEL VAI r Fs 1982

El vigenr Pla General d'Ordenaci6 Urbana Municipal de Moller del Vallas, va

va entrrr en vigor el25 d agosr de Io82. daa en que es va pu-e-.er aprovat definrtrvament per la Comrssro d Urbanrsme de Barceloru el J0 de

iuny de 1982,blicar I'esmenrar acord al Diari Oficial de la Genemlirat de CaLalunya.

premi nacronal d urba-

Aquest Pla, rcdacrat per I'equip TAU (Antoni Font, Juli Esreban iJon Mon-tero, arquitectes), va rebre durant I'any 1983 el primernisme, que atorga el Ministeri d'Obres Publiques.

El setembre de 1980 es va ler l'avang de planejament de la Revisid del PlaGeneral de Moller del VallCs. Un pla general €s f instrumenr legal d'ordenaci6urbanistic que delineix els usos i inLensilars a llarg termini del sdl del munici-pi, i es converteix en el document de referencia vinculant per preveure, regu-lar i controlar el creixement i la translormaci6 de la ciutat, aixi com proregir totso alguns dels elements del territori que no es preveu transformar.

Sobre el Municipi de Mollet del Vallis es superposaven diferens instrumentsurbanistics: el Pla Comarcal d'Ordenacid de Moller (1961), I'ACTUR de "Sama

Marra de Callecs (1970). i un seguLt de Plan'Partialsambconsolidacid i de dubtosa legalirar.

El 9 d'abril de 1976, pel Reial Decrer 1346/197 6, es v^ aprcvar el"Texto Re-

Jundido de la Ley sobre Rtgimen del Suelo y Ord.enaci6n llrbana", rext legal queobligava a adaptar els plans generals al nou ordenamenr juridic.

Per un allre costal, els plans vigenls en aquell momen! eren totalment ina-dequats, per la seva configuraci6 i comingurs, per a resoldre els problemes dela poblaci6 (congesti6 de trirfic, manca de zones verdes i equipamenrs, imensi-ficaci6 de la ciumr per les noves edificacions, etc...) i per aconseguir la ciutar fu-tura que es desitjava en aquell moment.

Es per aquesls motius, tantjuridics com d'aspiraci6 col.lectiva, que es feutotalment imprescindible domr al municipi d'un nou document de planejamenrgeneral.

d\ Obje(lru\ r .onnngur de la Revtsd del Plo CenetalSegons es desprEn de Ia documenraci6 de Ia prdpia Revisi6 Pla general, els

objectius que serviren per formularJa, foren els segiients:

L Ra,nnaltza'rc de Lo xarxa viana: Fl pla reconeix el nus de (omunica( ionsen que s'ha convertit el rerme de Moller; per tant recull com a objectiu I'orde-nacid dels eixos viaris al seu pas. La xarxa viaria era inadequada, la funcid den-sificadora que efectuava la carretera N-152, que travessava el municipi, n'erael principal exponent. Es proposaren la consrrucci6 d'una varianr de la N-I52

peatonals al voltanr deL

diferenrs graus de

per la part sud de la ciutat, la creacid d'accessos viais

a9

{aTeta

lerrocarnl per realitzar la integraci6 dels barris d'ambd6s costats de la ciutat, als

carrers Ftlix Fe an - Palau de Plegamans, Sant Lloreng - Borrell, Palaudaries -

Cementiri; i nous accessos a la ciutat des de la carretera de Sabadell i l'aulopis

ta A-7, que amb la creaci6 de la ronda Nord dins del pla de I'ACTUR comple-

ten una nova xarxa viilria adequada per resoldre els requenments del futur'

2. Conte^cio de I'ediJicdcidr En la proposta, es fa un tipus de normativa amb

un tractament especific per cada teixit edificat existent, amb una clara conlen

ci6 de I'edificacid basada en la reduccid de I'altura i l'ocupaci6 de les illes Es

crea una oferta diversilicada dels tipus residencials, i es Protegeixen alguns edi-

licis d interas hisldric i arlistic.

3. Creaci, de noves dotacions Per equipaments t espais lliures: Aquest €s un pla

que afronta d'una forma clara i contundent el ddficjt d'equipaments i espais lliures en funci6 de la poblaci6 existent i de la potencial A difertncia d'altres plans

que confien excessivament en els nous desenvolupaments urbans per afrontar

els dificirs, aquest [a reserves imponanE tant en el sdl urbd existent com en el

de nova creacid,

4. Les IJnitaE A'A.tuacid en sdl uritd: Com ia sha dit, un dels aspecLes fona-

menrals d'aquesr pla ds la reserva de noves dotacions i dspais lliures en el sdl

urbir, que s'ha de complementar amb la delimilacid i posterior desenvolupament

d'unitats d'actuaci6 que permetin obtenirlos urbanitzats de lorma direcla i gra_

tu(a, recuperant par! de les plus-vdlues generades amb les noves edilicacions.

i 6s aques! un aspecte cabdal per poder entendre la ciutat d'a!'tli, que presenta

un nivell dotacional excel lent tant en qualitat com en quantitat

5. El sDl induslridl: Qua fer amb els poligons indusldals? El pia fa seus par-

cialment els plans parcials de can Prat, Can Magre i Can Magarola, perd els hi

dona la voha, amb una racionalitzaci6 en Ia regulacid d'usos i tipus edificatoris'

defineix els criteris de reurbanitzaci6, eslableix nous accessos i defineix lamb€

dues unitats d'actuaci6.

6. DeJinici' Ae les regles de joc del Jutur desenvolupament: Un pla general no

deixa de ser una radlogralia que s'efectua en un lermini temporal curt, en el que

cal establir un model urbanistic pel municipi, definir les regles del joc del sdl

urbh amb claredat i precisi6 amb la dererminacid de zones. sislemes i les orde-

d iferrr algunes decrsions pubLrques ennances reguladores d'usos i formes d'edificaci6; perd tambd cal establir uns dm_

bits que madurin en el lemps i permelin

funcid de I'evolucid de la prdpia ciutat.

En aquest sentit, estableix amb una extraordinaria claredal el que cal fer:

. Sdl Urba: defineix amb precisi6 l'ordenacid del casc urba existent, incloent

I'ambit de Can Pantiquel i tot el sdl industrial, amb dues excepcions molt sig-

0()

/',Tetnificatives: delimlta els Plans especials de Can Mu1a" i "Can Goma" iixantuns elements minims i deixant per m€s endavant la seva ordenaci6 precisa.

Sdl Urbanirzable: es classifica com a sdl urbanitzable programat i no progra-

mat Ia major part del sdl que resra per sota de l'autopista A-7. Concrctamente.delinerxen els sectorsde planejament parcal :e, tor.ud de Callecs . tlLalden . r "(a Carbr' rara barri de Rrerd Sec.rl. Com lotho'n ja.ap. la prrl de

I'ACTUR per sobre de l'autopista A-7 tamb6 quedarir linalment classificada

dins del sdl urbanitzable no programar.. Sdl no urbanitzable: un pla general no podia deixar de classificar sdl no ur-

banitzable, i 6s per aixd que els terrenys de la Vinyota, una petita part dels

de La Casilla, i el sdl intersticial entre inlrastructures mereixen aquesta con-sideraci6.Finalment el pla s'aprova, i dumnt quinze anys ha estat un document legal

de referdncia obligada que ha permas la reconstrucci6 i el desenvolupament de

la ciurat de Mollet del Vallas. Voldria destacar que en aquests anys s'ha anat

creant amb molt esforq a tot Camlunya una cultura urbanistica de respecte al

marc legal que representen les lleis i els plans urbanistics, que encara ds feble,

i est)r amenagada en I'actualitat per les malintencionades corrents liberalttza-dores.

b) El desenolupament del Pla General

El pla general s'ha ana! desenvolupant,rectes per mitja de llicdncies urbanisriques,ordinaries, expropiacions, etc., per mitja de

gesti6 urbanistica.

a m€s a m6s de les actuacions di-prolectes d'urbanitzaci6 i d'obresI l0 insrruments de planejament i

PP (Pla Parcial) del "Sector sud de Gallecs', que han esdevingut avui els Barris

de Can Borrell i Santa Rosa, es produi el 24 de febrer de l9B3 i per tant pocs

mesos despr€s de 1'aprovaci6 del vigenr Pla General, i que aques! pla ha in-corporat a la ciutat I27 ha de sdl de les 383,67 ha del sdlurba actuai, que cor-

respon a un incremenr del 33%, podem afirmar que ei desenvolupament de la

. iurar de Moller del Valles dels darrers qurnze anyr s ha fonamenlat basrcament

en la gesti6 del sdl urbe introduint, quan ha estat necessari, peties coreccionsi ajustos per mitja de modificacions puntuals o esrudis de detalls.

LactiviLat urbantstica de la ciutat es podria sintetitzar en els seguentsperiodesi. 1982 a 1986: l2 r€daccid de documents €s molt feble, s'estd paint el pla, I'ac-

tivilat s'esla iniciant fonamenlalmen! amb

Si tenim en compte que I'aprovacid del PAU (Pla dActuaci6 Urbanislica) i

de solars ja existents.(6 expedients)1986 a 1990: S'aproven molts estudis de detall, I'activitat comenqa a incre-mentar-se, s'estan preparant els solars per a edificar. (29 expedients)1990 a 1994i Lactivitat urbanistica i l'edificacid es dispara en aquest perio-

I'edificacid

9r

{oTeSa

de de remps. Es el moment m6s intens de desenvolupament de la ciutat. (50

expedients)1994 a 1998i Lactivital urbanistica i ledificaci6 s'estabilitzen, consolidant

se tor el planejament anterior i l'inici d'un nou planejament. (25 exp€dients)

RFSTJM DEL DESENVoLUPAMENT DEL PL{ GENEtu{L 1982-1997

Del desenvolupament del Pia General m'agradaria assenyalar diferents lemes

que il lustren aquest proces en relaci6 a la varielal de les tipologies urbanes que

n'han resultat:

l. Reconstfitccid de la ciuttit

Des de l'arribada dels ajuntaments democratics s'ha realitza! una fenome-

nal tasta per recuperar r reh.rbilttar el, edrlici. mes destacats de Vollel. ts pe'

aixd que l'any 1.986 es va redactar ei Pla Especial de Prolecci6 del Patrimoni Ar

quirecldnic i Natural, amb l'objectiu de delimitar i catalogar I'actual patrimoni

de Mollet, eslablir f6rmules de manteniment, regular l'[s dels edificis, delimitar

el rEgim normatiu per la conservaci6 del Pat moni, i promourc acluacions pri-

bliques i privades sobre els edificis m6s emblematics. Si b6 malauradament no

es va arribar a aprovar mai, ha sewit de relerancia p€r posteriors intervencions

en I'atorgament de lliccncies o en la redacci6 de projectes d'obra ptblica. Exem-

ples prou clars s6n el Tearre de Can Gomd, la Marineta, el Centre cultuml de Can

Mula. Can Lled6, darrerament el Museu Abell6 i la Casa Museu del Pintor Abe-

116. O, en I'imbit privat, la redaccid del Pla Especial del "Cinema Avinguda'

En relaci6 a les infrastructures s'ha realitzat un gran esforq per a sanejar la

poblaci6 amb la construcci6 de les clavegueres, la pavimentacid dels carrers,

amb caracter d'urgancia en una primera etapa, i darreramentja amb criteris m6s

pensats en termes de qualitat i no lant de quantitat. s'estan rcurbanilzant alguns

carrers de la ciutat per anarla fent molt m€s habitable. Per donar alguns exem-

ples ciurem I'ampliaci6 de l'illa de vianants als carrers Barcelona, Gai€t;r Venta

lld, Balmes i plaga Catalunya; la cobertura del Torrent Caganell; el sotenament

de linies d'alta tensi6; la urbanitzaci6 de les Rambles Nova, Fiveller, Balmes,

Rambla Pompeu Fabra, lAvinguda de la Llibertat, Gaiea Vinzia, les Avingudes

de Jaume l, Burgos, i properament Antoni Gaudi, e!c...

Tamb€ cal recordar les noves places i parcs de Ia ciutat. com les places de

Pau Casals, Constituci6, Nacions Unides, Exttemadura, Voluntaris Olimpics,

Pinos, Ganiveta. Joan Abe1l6, Parcs de Can Muld, Plana Lled6, Lluis Companys,

Rafael Alberti, erc..., aixi com les que provenen dels plans parcieLs.

Maria Blanchard, Mercd Rodoreda, Frederic Ros, Sallent, Joan Mi16, Cinco

92

{det2 Nous barris ordenats i amb no,ras dotacians

tn relatro alt nout crei\emenls residencials de Vollel es podrien rALonelxer

quatre formes de creixement diferenciades, en relacid als

Ia seva concepci6 i desenvolupament.drferents processos en

. I'Eixample tradicional de Can Pantiquer

Aquest nou barri el PIa general el va concebre iormant partja del sdl urba

existen!, si b6 nom€s es trobava parcialment urbanitzat i existia solament I'ex-

planaci6 i l'encintar de la calgada d'alguns carrers, restant pendent de delinirl'estructura parcel laria deiinitiva. Per tant, ens trobern davant d'una ordenaci6

a I'estil dels eixamples del XlX, amb l'establiment d'un pl?rnol d'alineacions i ra-

sants, una zoniiicaci6 amb les corresponents normes urbanistiques, i amb la de-

limitacid d'un reguitzell d'unitats d'acruacid per permetre I obtenci6 del sdl pu-blic, i la nova configuracid parcel laria

Aquesta concepci6 urbanistica ha originat un alenliment en la seva conso-

lidacid com a nou barri, ja que l'execuci6 de la urbanitzaci6 s'ha iet de forma

fraccionaria, sha anat edificant parcel la per parcel la amb tipus d'habitatgesque responien a les conjuntures del rnoment i sense resultar-ne una imatge

urbana de lectura unitaria, restant a m€s a mds parts importants dels sistemes

per executar en no estar inclosos en les unitats d'actuacid delimitades i neces-

5llades del Lorresponent proces d expropracio.

. Creixemenl en Pollgon tancat a Riera Seca

Aquest nou barri, producte de I'execuci6 d'un pla parcial de gestid privada

amb un propietari clarament majoritari, es podria assirnilar als poligons d'ha-bitatges dels anys 1950 i 1960 a Barcelona, caracteritzats per I'establiment d'unprojecte rlnic que es formalitza com a pla urbanistic. Estem per tant davant

d'una concepci6 urbanisrica del pla-projecte, que defineix tots els elements de

cop, la urbanitzaci6, I'edilicaci6 i la parcel laci6 es pensen a] mateix tremps, s'e-

xecuta tota la r.:rbanitzacid dels carrers de cop, i s'edifiquen les illes d'habitatges

precticament amb el mateix projecte. Aquest tipus presenta una imatge urba-

na unildria, es va executant sense problemes en I'estructura de la propietat, perd

pateix d'€sser pensat excessivament des de la ldgica morfoldgica prdpia i no tant

des de la relacid amb el conjunt de la ciurar, fet que s'acusa en especial en pen-

sar com acabarem l'espai d'ampliaci6 natural que ds I'ambit de la Vinyota,ja que

el vran existenl no ho permet fer amb

. La ciutatjardi al barri de Santa Rosa

El Programa d actuaci6 Urbanistica del Sector sud de Gallecs. va preveure

dos subsectors: I'anomenat Santa Rosa Morat6 es va concebre com una am-pliacid del barri existent, i deslligar de la ronda Nord; es planreja com un crei-

xement en forma de CiutatJardi de densitat mitjana baixa, plantejanl una es-

tructum urbana unifamiliar majontalriament en renglera i una par! en unifami-

claredar.

o3

a

Lar aoarellada Prolesso.. omplexos t drlicrls en la derinrcto [ormal dels lol( par-

cel la'ris agrupant per rengles irlerent, propletan5 pelo edlllcdlt d acord amb un

projecte unitari, han ana! configurant poc a poc un barri molt alractiu' El procds de construcci6 del barri s'ha produit d'una lorma peculiar. la suc

cessid ldgica dels fets d'urbanitzaci6, parcel lacid i edificacid, la realitat to-

pogralica del lloc (de forta pendent) i la voluntat a priori d'evitar I'esmicolamen!

de la imarge del carrer provocada pels accessos individuals a I'aparcament pri-

vat tradicionals d'aquesl tipus edificatori, ha produit I'agrupacid parcial a pos-

teriori de les parcel les individuals (servitud de pas entre diferents propietats)

. l Eixample modern al barn de Can Borrell

Segurament el barri de Can Borrell €s un dels millors exemples de I'urba-

nisme-democrdtic del nostre pais, tan! p€r I'agosarada concepcid inicial sobre el

paper, com per la seva posterior evoluci6, i acabant per la Prdpia arquitectura

iesultant de I'edificaci6 d'habitatges i equipamenls' aixi com I'execuci6 dels es-

pais publics que si ha po at a lerme' Sobre el eiograma d'Acruacid Urbanistica i el Pla Parcial aprovat el 24 de fe-

brer de 1983, si han superposat sis modificacions puntuals del pla parcial, tres

plans especials, una modilicaci6 puntual del pla general, i onze estudis de de-

tall, donan! un indicador de la quantirat d'ajusts que han estat necessads per

anaradJplant un pl.1 que ha ne.e'silat la inys per execular-se. I que enL dl' no

s'ha acabat completament.El pla 6s concebut com un eixample que se sirua sobre la vall de la riera de

Gallecs ocupant la part baixa amb I'edificaci6, deixanl els dos turons pels grans

parcs i eis equipaments escolars, esportius' i el cementiri AquesL nou eixample

rtoTef

Per so|a la nova ronda nord i m€s propera a la ciutat existent es planteja com-

pletar les illes de la Plana Lledd, crean!-ne algunes de noves de forma irre-

gular, canviant la direclriu existent i permerent la formaci6 d'una malla or-

rogonal regular del nou eixample. Un espai central sobre la traca de la riera

desrinat al Parc dels Colors, [a d'entrada a I'espai central de I'eixampla: el Parc

de Can Borrell on es situa la masia que ll dona el nom

Per sobre de la Ronda nord i fins a l'autopista A-7 es desenvolupen l0 illes

quadrades, amb I'edificaci6 situada €n el seu perimetre, que han deixat lliu

re el seu interior per espais lliures p{rblics i privats Per diverses situacions

en les preexistancies o per processos lliSals a les promocions concretes, els

interiois d'illa s'han anat relacionant amb el carrer de perimetre exlerior de

forma molt clara i fluida, establint_se una xarxa peatonal complementina que

ofereix un tipus de ciuta! de gran qualita! urbana

Per la franja que limita amb I autopisra el pla va determinar usos intensius

de serveis complemenlaris a la residancia. que encara resten per desenvo_

re rres part dllerenliades:

{oTel

de filtre i entas com a final de lavalor afegit d'aparador a les vies

3. Noves inJraslructures: Ia Vdiant dz la Cdrretera Na.ional N-152

La Vanant de la N-152 hasuposar un(anvlradrcal per la crutat de Molletdel Vallds. De la congesti6 viaria m€s dura, s'ha passat a una siruaci6 equilibra-da que ha permds iniciar la transformaci6 fisica de I'antiga travessia per con-vertirla en I'eix urba de major dimensid de la ciutar.

l-a variant de la N 152 es va dur a teme entre els anvs 1.988 i 1.990. Len-trada en funcionament d'aquesta carretera ha estat per la ciutat una lita impor-tantissima, nom6s recordar per exemple el seu pas soterrat per l'estaci6 deFranqa evitant les greus afectacions sobre el barri existent. Perd pel meu gustds excessivament dura en el tractament de les noves portes de la ciutat, ja queies va considerar com a enllagos de caneteres i no part del sistema viari de laciutat, fet que avui encam estem patint.

4. El' ?.lupa,n?nts munu ryal' r d ambt .upenor

Aquests quinze anys de gestid del P1a General han permas la conslrucci6 demolts dels equipaments que es van planificar al seu moment. Les reserves queva electuar el pla han estat ftils, s'han executat en una part molt considerable,i han servit per siluar-hi serveis tan diversos com la pisra municipal d'atletisme,els col legis priblics, els instituts, els pavellons d'esports, centres d'atenci6primaria, casals d'avis, biblioteca, teatre municipal i, lins i lot, quatre projecresrecents que marquen el nivell en la volunrat de capitalitat de Mollet: el nou mercat municipal, I'escola politCcnica universiuria de Medi ambient, el Museu Abe-lld i el nou ajunlament en projecte.

l-a nominaci6 de Mollet com a subseu Olimpica per desenvolupar la com-petici6 de tir porta a la ciuur les instal lacions del que ara ha esdevingut l'Es-cola de Policia de Catalunva

5. LA h aa'lotma(ia Jcl Cenne: El Plo F'yeLnl de Lan Mula

Segurament el que restava per completar del proc€s paradigmatic de desen-volupament urbanistic d'una ciutat mitjana com Mollet del Vallas, era el Pla Es-pecial de Can Mula. Crec que no m'equivocar€ en afirmar que el projecre delCentre Multifuncional de Can Muli ds, despras de la Vil la Olimpica de Barce

lona t I Etx Mac a de Sabadell. I exemple mes r omplerl de lransiormacro urba-na en tots els sentits, per la seva escala, per la seva centmlitat, per I'oportunlmtque s'oferia de gestid mixta de sbl p]]blic i inversi6 privada, per Ia possibilitatde reequipament del centre amb el nou mercat municipal, el nou Ajuntament,les sis sales de cinemes, la concenlmci6 de comerg i la dotaci6 de nou aparca-ment soterra!, com pel resultat arquitectdnic i de forma urbana tan brillant.

lupar. Es un espaique demanen unrial

clulat. on se sltuen usosdP aomrrnrararo lerfl lo-

95

/oTetPr ANTFTaAR Ft FIJTIJR:

f.IRAIhUIE- DIE 4 .I QLIIIBRI JRBA DF VOI.I I DII VAIIIS

Mollet del Vallds 6s una ciutat mitjana, amb personalitat i dinamiques prd-pies, que reciama el seu espai en el sisrema de ciutats de Catalunya. Ladminis-rraci6local ha de prendre la iniciativa per a modernitzar l'adminisrraci6, de-

senvolupar actuacions urbanistiques que originin llocs de treball, comprar sdl,

tan industrial com residencial i d'equipaments i zones verdes, urbanitzar nous

barns, vials i places. El reequilibri fisic €s condicid indispensable per a I'equili-bri humd i social. Cal contibuir a fer una ciutat m€s equilibrada, a base de posar

un minim de possibilitats a I'abast de tothom: serveis educatius, culturals, sa-

nitads, assislencials, esportius i d'oci. Cal potenciar la ciutat com a drea de nova

centralitat subcomarcal, per 1a via del planejament urbanistic. que s'ha de con-cretar en projectes per a grans opcions com s6n: desenvolupament sostingut,

noves arees produrtires. arees de nova.enlralitat, parc rural de Callecs..orre-dors verds que uneixin els diferents parcs, equipaments suficients i promoci6d'habitatge en regims proregils.

EI gran repte de futur €s resoldrc, potenciar i donar esrabilitatjuridica a I'es-

pai natural de Gallecs, Ia seva preservaci6 i la seva incorporacid a la cultura ial patrimoni ciumda.

a) Els espais lliures: El Patc Rrral de Gallecs

Cal conscienciar ciutadans i agricultors de la necessitat de mantenir I'acti-virar prim,rria i regular I'acc€s de1 ptblic ciutade a les zones agricoles, ja que la

pressi6 m6s forta que han de suportar els terrenys agricoles de prop de la ciutatesta provenint dels mateixos habitants de la ciutat. Cal promoure politiques in-tegrades (medi ambient - transpon - agricuhura - ciutat - oci) i crear instruments en les normes urbanistiques que facilitin aquesta activitat.

Cal donar esrabilitat j uridica a l'espai de Gallecs amb els instruments urba-nislics adequals, tractant-lo en positlu, potenciarJo, per allunyarJo del perillde degradaci6 en qua es troba actualment.

El 13 d'octubre de 1997 ds va signar un conveni de col laboraci6 entre lA-junlamenr de Moller del \alles i la Uni\ersrtat Polrlecnicd de Caralunya per ala redaccid dels lnstruments urbanistics escaients que contemplessin la singu-larilat del territori de Gallecs, el seu valor estratcgic de cara a I'equilibri en el seu

desenvolupamenr urba, a la proteccid del paisatge i a la conservacid i milloradel medi rural.

Fruit d'aquesta col laboracid es va elaborar una proposta de planejament ur-banistic que tenia per linalitat arribar a assolir aquells objectius relacionats ambla srngulartat del terrrtorr deCallert el .euralorestrategrc. la protec cio del pat-

Isalge rh millora del medi rural que. necessariament. havra de

{oTelcomportar Ia modificacid puntual del Pla General de la zona B-4: Gallecs, rorvariant la classilicacid actual del sdl, com a insrrumenr per a la descripci6 delcontext teritorial l urbanistic de la zona, aixi com de les seves singulars carac-teristiques fisiques i medi ambienrals, a la llum de les quals es justifica la proposta de modificaci6.

Lobjectiu de la modificaci6 puntual iou el canvi de ragim urbanisric de1 sd1

de la Zona B-4: Gallecs, per passar de I'acrual classificacid de <sdl urbanitzableno programat> a la classificacid de (sdl no urbanitzable d'especial proreccid),que constituiria el marc de referancia del ragim de proteccid, a desenvoluparper un Pla Especial de protecci6, instrumenr a rrav6s del qual es produiria laconcrecid de l'indicat rCgim

Es lracta d'aconseguir per a Mollet del Vallas un espai obert, ordenat, esta-ble i d'alta qualitat ambienral, que ha de contribuir a la verrebracid urbana, a

la sostenibilirar dels elements naturals i de la diversirar bioldgica, i a la qualitatde vida dels seus habitants, objectiu principal de la preservacid de Gallecs.

D'aquests criteris i objectius generals es desprenen els objectius instrumen-tals de la modificacid puntual del planejament vigent a la zona B-4: Gallecs, delterme munlcipal:

- Adequacid del regim de sdl acrualmenlgrama!, a les caracteristiques especifiques deljuridic coherent a la realitat territorial, amb

vigent, sdl urbanitzable no pro-territori. en la recerca d'un marcla presancia d'imponants valors

medi ambientals.

Proteccid del paisatge i del medi rural; dels diferenrs bidrops propis delVallas.

- Conservaci6 i potenciacl6 de I'agricuhura, tant com activitat econdmica iproductiva com pel seu valor cultural, i de la infrastructura agrondmica €xis-tent.

- Conservaci6 i rehabilitacid del parrimoni arquirecrdnic i ambienral.

- Regulaci6 i control d'usos i aclivilals per garantir la permanancia i polen-ciaci6 dels valors paisatgistics i bioldgics, passant de la mera protecci6 dels es-

pais existents a la 8es!i6 integral del territori.

Creaci6 de les condicions per a la consolidaci6 de Gallecs com a parc rural,reserva de la naturalesa per a la cuLura i l'educaci6 ambienral, el lleure i la qua-litat de vida

Simuhaniament es va r€dactar un <Pla especial de proreccid de I'area de Ga-llecs> amb L'objectiu de desenvoiupar el rtgim de protecci6, conservaci6 i millora del medi fisic i del paisatge del seu rernrori dins del terme municipal deMollet del Vallas, establerr a la modificaci6 punrual del Pla general municipald'ordenacid urbana de Mollet del VallEs a la zona B-4: Gallecs que es tramitavasimultiniamenr

97

/'TelAmb aquest motiu l'Ajuntament de Mollet del Vallcs va aprovar en l'ambit

de les seves competbncies (aprovacid inicial de data 23 de.luliol de 1998 i apro-

vacio provisional de data 24 de setembre de 1998) la <Modiiicaci6 puntual del

Pla general municipal d'ordenaci6 urbana a I'imbi! de la Zona 84: GALLECS. i

el Pla especial de protecci6 de l'irea de Gallecso, instruments de planejament

urbanislic que posteriorment va lrametre a la Comissid d Urbanisme de Barce-

lona per a Ia seva aprovaci6 defrmtrva.

b1 LA Ltutat &f J la soslen;bilial LAuArcna McLli ambiental iom a f'tmet pa: cn

tl po,rs dimplunLacio de I Agenda 2) I't al

Lurny loo2 e. varelebrara RrodeJaneiro la ConlerenLiadeles \a, ron* Uni-

des sobre Medi Ambient i Desenvolupament (Cimera de la Terra). Un dels do-

cuments que es van aprovar p€r part dels representants dels estats assistents va

ser l'Agenda 21, consistent en un pla d'acci6 global amb l'ob1ectiu de fer frontals principals reptes ambientals que Ia humanitat ri plantejats a l'actualitat.LAgenda 2l ds una guia que ha d'inspira.les politiques gov€rnamentals i pri-vades, aixi com les aclituds individuals al llarg del segle XXl. El capilol 2B de

lAgenda 2l reconeix la importdncia de les accions locals en la consecuci6 dels

oblectius de la Cimera de la Terra, i planteja, a cada autori[a! municipal, el repte

d'elaborar la prdpia Agenda 2LPer tal d'avanqar en la materialitzaci6 dels acords de la Cimera de la Terra.

l'any 1994 es va celebrar a Aalborg (Dinamarca) la Conlerdncia Europea de Ciu-

tats i Pobles cap a la Sostenibilirar. A la conlertncia van assistir hi m€s de 600

representants d entitats locals europees, que van aprovar Ia Carta de Pobles iCiutats Europees cap a la sostenibilitat, m€s coneguda com a Carta d'Aalborg

l-a carta €s un document mitianeant el qual les auroritats locals es comprome-

ten a establir plans d'acci6 local que permetin elaborar les agendes 2l locals.

Actualment hi ha mes de 250 ciurats europees adherides a Ia carta d'Aalborg.Poste orment es va ler una segona conferancia a Lisboa, I'any 1996, amb L'as-

slstancia de m€s d'un miler d'autoritats locals, on es va constaLar la impotan-cia d'establir estratdgies per comprometre la ciutadania en la consecuci6 d'ob-

iectius de sostenibilitat mitjancan! un proc€s obert de dialeg.

La declaracid de Manresa. Eljuliolde1997 es va celebrar a Manresa la ses

si6 constituliva de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la qual €s

una associacid voluntdria d'entitats locals catalanes constituida a I'empara de

la Llei 7/85 reguladora de les bases de rigim local. Els municipis adherits a 1a

Xarxa, que actualment ia sdn 132, han adquirit el compromis de potenciar el

desenvolupament sostenible de les nosrres ciutars mitjancant I aplicaci6 d'a-gendes 2l locals.

LAjuntament de Moller ha adquirit els seguents comprcmisos per tal d a

vdncar(Jp r sllUJLr,rn. Oc malor -c-ten.Lrtl..t'

9A

{oTef

En data 30 de maig de 1996 s'aprova l'adhesid de Mollet delVallds.a la carta

d Aalborg. El 30 de gener de laaT s aprova la declaracro de Vollet ( om a ( rurllliure de PVC. El 29 de gener de 1998 s'acordir formar part de l'associacid Xarxa

de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitar; el26 de febrer es va prendre un acordsobre mesures per a combatre el canvi climatic i sobre I'ris d energies renova-bles LAluntament tambe ha aprorat els esratuts del Con'ell Municipal de MediAmbi€nr i Sostenibilitat.

LAuditoria Ambienul Municipal €s un conjunt de documenls i mateialsque ha de sintetitzar I'estat mediambiental en tot l'ambit territorial i, a partir de

la diagnosi de la situaci6 actual. ha d'establir un Pla d'Acci6 Ambiental que permeti la redaccid i el desenvolupament de I'Agenda 2l Local.

En el seu proc€s d'elaboraci6 han de partlcipar-hi 1es instilucions que tenen

compettncies dins del territori municipal i tots els grups i sectors implicats delmunicipi.

Lauditoria vol ser una eina basica per elaborar plans estructurats munici-pals per accelerar la rransici6 cap a un desenvolupament sostenible. Per tant ha

d'aportar tots els elements necessaris per facilitar la redacci6 del programa de

I'Agenda 21. Aquest any s'ha iniciat I Auditoria Ambiental Municipal, la qualconstinreix l'inici dels DTEVE DCI A I'Agenda 2l Local.

reconyersi' del teixit productiu

de reestructuracid i renovaci6 de les activitaLs indust als acostu-

ma a afectar aquest tipus de ciutars mitjanes com Mollet del Vallds, amb con-

elaborartreballs

c) Renoldcili iEl proces

seqriancies negatives per I'economia i la poblacid. Lactuacid de I'administra-ci6local pot utilitzar moltes tacniques diferents; entrc d'ahres, cal insislir en la

voluntat d'innovacid i en la difusi6 de les noves tecnologies, en la formacid, en

l'estimul del desenvolupament de les activitats i en la creaci6 de les infrastruc-tures que suporlin I'activilat industrial.

La millora del medi ambient serd un aspecte fonamental per al benestar de

Ia poblaci6 i tamb€ com a generador d'activitats. Lactivitat urbanistica, amb una

actuacid agil. pot permetre I'olerta de nou sdl adequat a les noves necessitats in-dustrials i un millor aprofitament del sdl alliberat per les indristries obsoletes,

amb I'atorgament de nous usos i destins.

d) Mobilitat Urbana t tnterwrbana

El creixement de l'ts de I'auromdbil ha provocar una imponanr crisi de mo-bilitat i accessibilitat. Al marge de Iimpacte visual i acrlstic i de la pardua de

qualilat de l'aire, els habitants disposen de menys espai public i gasren m6s

temps. energies idrner. en la -eva mobrlrtatla qualirat de vida d'una ciutat depdn molt de les comunicacions internes

delt a.ce.sot. pero tan_be en depen l.r competruvrtat de les rndusines r dels

99

{deta

serveis. Cal que I'administracid, planificadors

nadament per trobar solucions als problemes

vegada €s m6s difosa I'opinid entre ciutadans

dependre de l'automdbil i poder-se desplagar

nt.Qualsevol soluci6 al problema passa per polenciar el transport ptiblic i per

posar a disposici6 del ciuuda els nous espais oriSinats per les politiques alter

natives a I'auromdbil (camins per bicicleles, vials peatonals ...). El Proc€s sera

lent ja que caldran canvis de comportament, canvis en la configuracid dels

carreF i una gmn inversi6 en sistemes de transport col lectiu. Europa esta apos-

rant amb forga pel ferrocarril com a miqe de transport net, rentable, i repid.

el U litzacio delt esfat\ va1nl\ a Ia (iu\al

Caldr,l seguir desenvolupant nou sdl per activitats productives i residancia

en les peces que encara rcslen vacanls, com sdn el sector del Calderi, La Vinyo-

ra. La Farinera i la Unitat d'acluacid d'ampliacid del poligon industriai de Can

Magarola al limit de terme amb Parets. Tambe caldra reajustar algun dels espais

productius acluals, com sdn l'ambit de Can Prat, l,rmbit Merck-La Casilla

D Creaci1 Ae no\tes ortzies Ae mobilitdt per millorar la Ciutat de Mollet

Com millorar I'estructura aclual de la ciutat resultant d aquest proc€s de de-

senvolupament del Pla general? En aquests moments eslem estudian! les possi

bilitats de creaci6 de noves artaries de comunicaci6, de relacid, de mobilital iidentirat ciutadana, que introdueixin elements de qualitat mediambientals' pla-

nifiquin la mobilitat mttjangant models alternatius de desplagament i la peato

nalitzaci6 i millora de l'accessibililat de vianants, l'establiment de carrils, lline-raris i aparcaments de bicicletes. i la connexi6 dels equipaments de I'espai pn-

blic urbal amb el periurbal per miqa de corredors, tancant se com un verilable

cintur6 verd de la ciutat. Lestudi esta enfocat en els seguents aspeclesi

l Reconeixement general de la ciurat i del territorii. Posicid privilegiada respecte a les vies de comunicaci6

tat jardiexistent.

2. Estructura urbana actual:. Nucli antic petir, amb creixement al voltant del tipus suburbi format per

carrers de dirnensi6 homogcnia entre 8 i l0 metr€s d'amplada. Els espais lliures actuals, distribuci6 de places, parcs i passeigs en relaci6 als

edificis ptblics i les estacions del lerrocarril.

i ciutadans intervinguin coordioriginats per I'automdbil. Cada

que cal trobar solucions per no

cdmoda i rapidament per la ciu

. Posicid i pes de la ciutat residencial de Mollet del Vallas en relacid a les viles

que I'envolten.. Ocupaci6 molt important del lerrito Per implantacions industrials i per ciu

de primera segona residdncia: Gallecs com a Linic sdl buitdifusa

loo

l"TetEstudi del viari actual, estudiant la necessitat d'estirar la ronda per la part sud

de la ciutat, millora de la relacirj entre els Barris de Can Pantiquet i Rosale

da Can Gomer per no haver se executat alguns dels carrers del planejament.

Possibles propostes d'actuaci6:

Estirar la pealonalitzacid del Centre de la Vila.

3.

Els eixos d

Els parcs liEls talls deFI Parc del

reixirs suburbans.

I a Rambla de Gallecs fins al Besds.

Leix de les avingudes Burgos,Jaume I i Anloni Gaudi.

e barri i j e rarquitzaci6 dels barrisneals.

lferrocarril.Besds i el de Gallecs.

La Reorganrtzacio del transrt.

g) Per una no\ia Gestio Aek ResiAts mnnicipals

l-a generacid de residus €s un dels principals problemes ambientals amb qud

es troba actualmenl la nostra societat. A m€s, €s tambe un dels problemes sobre

el qr.ul, com a ciutadans. podem incidir m€s directamenr. Col laborant en el re-

ciclatge i la recuperaci6 dels residus i reduint-los lan com es pugui ajudarem a

milLorar ei nostre entorn natural.Segons la Llei 6/1993 els residus rnunicipals comprenen els residus domCs

dcs i tambd els residus de comergos i d'oficines i serveis, i d'altres residus que

per llur naturalesa o composicid poden assimilar-se als residus domastics.

La recollida selectiva dels residus consisteix a separar, a casa, algunes de les

fraccions que componen les deixalles que generem cada dia (residus munici-pals). Posteriorment podem portar aquestes fraccions (vidre, paper i cartr6,

llaunes, piles) als contenidors especials qu€ es troben distribuits per la ciutatD'aquesta manera facilitem el reciclatge d'aquests materials i eshlviem en ma!a-

ries primeres.Durant els darrers anys hem implantat un nou sistema de recollida de resi-

dus en el municipi prou coneguda per tothom: es ttacta de la recollida selectr-

va per miqa de conlenidors de vidre, de papeq de piles i, danemment, mmb€

de llaunes.

Perd qua podem fer amb aquel)a part dels residus municipals que es poden

recollir per separat i per als quals no hi ha uns contenidors especifics als carrets?

La solucid es troba a la Deixalleria de can Ros: una inslal laci6 preparada per re-

collir temporalment aquests residus fins que siguin linalment transportats a les

plantes de reciclatge. Amb un cop de colxe o fent un passeig us podeu apro-

par a la deixalleria, i aixi col laborareu en la recollida selectiva dels residus

municipals.

rol

{oTel

Iiencaix metropolitd de Mollet delYallds.(una altenaliva d' oriletacif lerrilori aI)

fer Mdnel LLlrrota

IN'moDllaato

I desenvolupament recent delValles ha portal al naixemen! de noves

polaritats, com €s elcas de Mollet. D'antic sobresortien les capitals,com arr Cranoller. (abadello Terrr..a peroel .reixementdele-

riltimes dacades ha portat a que, tot i la manca de plane;ament territorial a L'es

cala comarcal o metropolitana, hagi exisli! una arliculacid que ha reforgat el con-junt dels nuclis preexistents i en parricular els de dimensid mi!jana i ben situars.

S'ha malmts i tacat molt el territori. S'han ocupar llocs que mai no haviend'haver estat urbanitzats i les infrastruclures s'han fer urd i amb manca de visi6.perb el canemas del terrilod de suport ha estat prou fort com perqud I'estruc-tura urbana hagi estat la base principal deis assentaments i ]'element que enca-

ra el relliga.En el futur immediat aquest proces continuara. I sera aixi per la via d'un

planejament terntorial que finalment relorci aquesta tenddncia, un planejamentque sigui respectu6s amb el medi i tendeixi a controiar el desordre de I'ocupa-ci6 territorial o, en cas contrari, per la via dels fets, de les inercies i la resistancia del territori a ser canviat de manera tecnoc*rtica

tn aquesr .ontext.les polar'rars com Moller shan desenuolupat r tendrran aencara. Uns altres casos sinilars s6n els de Cerdanyola-Ripollet-

Montcada, o el de Sant Cugat Rubi.Lestructuraci6 d'aquestes polaritals 6s un pas de cara a ler m€s potent eLseu

paper urbiL i per a superar les components suburbials que en molts casos van fer-les cr€ixer, com tamb€ una opo unita! per a controlar el perimetre urbd, acotar

el seu creixement i definir lronteres clarcs amb els espais lliures. Una oporluni-tat, sobretot, per a estructumr aquesls espais amb una ldgica prdpia.

En aquest context de polaritats que apleguen uns quants municipis. perdque posseeixen una ldgica que 6s claram€nt d escala inferior a la comarcaL i a

la metropolitana, apareix una possibilitat d'ordenaci6 territorial important.

r()3

/oTeSD'aquesta manera. el lutur Pla Territorial de Ia Regi6 hauria de lenir en compte aquesLs dmbits territorials, almenys a I'hora de l'esrudi i el detall de les pro-

postes i sense entrar, de moment, a plantejar si aquests dmbits emergents han

d'€sser alguna cosa mes €n termes adminislralius. Aquesu darrera resposta la

deixem ajornada en la mesura que. en el conjunt del territori, dilicilment avui

per a\,'ui es pot estructurar en aqu€st tipus d'ambits, perd ens serveixen. si m€s

no, d'armbit d'esrudi i de proposta.

LA srrrjAcrd DE MoLLET.

L: crurar de Mollet del Valles. situada en la part alta d"l nu Be.os despre, de la

uni6 del Tenes. el Congost i el Mogent i abans de la desembocadura de la Riera

de Caldes es troba en un punl que es exLepcroral Cap al .ud les planes de la

Llagosta i de Masrampinyo desguassen cap a Montcada. Pel nord. la divisi6 nu-vral marerxa manrlesta la doble direcLio que sesten tao al Valle* mes oriental r

Lap I rnlenor de Ca(alunya. o .igui la val) del Congost cap a Vrc

Granoilers panicipa tamb6 de moltes d'aquestes qualitats territorials que hiha a Mollet, pero ho ia en un establiment que ds mds al nord, m€s central en

una comarca de vella antcula,.ro agrrcola. I-! posicio de Mollet. al contrarr. etclarament molt mes recen!, amb caracter de lloc de pas, en una posicid de con-

fluEncia i de colador cap a la desembocadura del Besds o bd, dil en termes ur-bans, cap a Barcelona.

Finalment, les infrastructutes han atorgat a Mollet encara una situaci6 de

connexid important en relaci6 alVallds Occidenuli, en particular, amb I'area de

Sabadell. a trav€s de la vella carretera B-140 i, m6s modernament, a trav€s de

t'A-7

tL M\LlRAclAMtNT TIRBttoFtAL DF Vct t

L-a coniiguraci6 de les infrastructures mds modernes (Fig. l) i la manca de

planejament territorial respectuds amb els municipis, en particular els m€s pe

tits. ha portat a que sobre Mollet hi pesin algun€s circumskncies negatives que

caldria superar per tal de planrejar una opci6 d'ordenaci6 lemtorial amb capa-

cital de rehabilirar el territori i millorar els seus nuclis. Referirem algunes d'a-

questes circumstilncies negatives de parlida :

l- LACTUR: Lantiga "Actuaci6 Urgenl" dei Ministeri. Negativa perqud el

seu sbl ha servit per a dilerents ocupacions disperses, mds greus encara en la

mesura que han estat totes elles d'iniciativa publica.

2- El ferrocarril MoLlet-Papiol : per l'absencia de visid del paper que podiajugar aquesta connexi6.

104

rloTel

a-7

i,bllet-sud

I Lg I uolld r l.s pnndp.ls rnl srturur.s hnlrls

tl'5

{oTes

3 La variant de la N-I52 i per la seva errdnia traca, realitzada al marge del

car:crer del t€rritori.4- l-a degradaci6 de les planes fluvials, considerades sempre espais sense

5- Una autopista d'esquena a la poblacio. LA-17 ignora Mollet i 6s una via

amb un pearge ieudal.Com a conclusi6, cal entreveure que el territori resultanl ha eslat mancat

d'un respecte a un esquema que relligui amb intel ligancia els tres sistemes ba-

sics que haurien de coniigurar un teritori endreQatl

- el sislema dels espais lliures i naturals,- el sistema urba.- el sistema de les infraslructur€s.

A Mollet. el srstema dels espai. lliures te un Bran r apital que es decrsru pel

que representa Gallecs. Els limits mossegats d'aquest imbil a lrav€s de la ur-banitzaci6 han permds ocupacions no sempre subjectes a un model adequar.

A Moller el cas m6s sobresortint €s la Gec-Alsthon, pel que representa en la frac

tura de la contlnuitat dels espais lliures des el centre de Gallecs en direcci6 al

Besds, cap a sud. Per a valorar fimpacte d'aquesta implantacid cal lenir presenl

que la seva dim€nsi6 supera la del Parc de la Ciutadella a Barcelona. Una di-mensid enorme, amb molt poca histdria, perd amb una enorme velocilat en el

consum d'espai.

En un alrre dmbit, els espais degradars de les planes fluvials han resultat es-

quanerades en massa llocs, per exemple en els nusos viaris de la nova N 152.

amb ocupacions marginals, elc.

fn el srsrema viafl de lentorn de Mollet hi haexemplesdelol el (JlrlLgpossible d'elements negatius que es poden produiri des d'una autopista de pe-

atge a I'inLerior d'una area metropolitana que esta d'esquena a les poblacions

que hauria de servir, fins a la duplicitat d'infrasLructures i traqats que no se

gueixen la ldgica del territori, com ds el cas de la varian! de la N-152.

Aquesta via ha destrui! bona part de la ldgica de la plana fluvial al cosur del

Besds. Des de Montcada a Mollet ha anul.lat la possibilitat d'unes rondes amb

trafrc pacilicat a lentorn de les ha mukrplrcat el srstema de conpoblacions inexions. eLs nusos. amb un costos cao.. enlre les drlerentt vies : lantlSa N_ 152

les rondes. Ia nova N-152 i I'A-17. amb un consum de sdl nolable i tot confec-

. iondnl una muralla a Mollet Aquesta mateixa via. quan arnb.r a Montcada top.r

amb els semdfors de la vila i esdev6 de categoria molt reduida fins a I entrada a

Barcelona. Es evident que, com a minim, hauria d'haver conlluit amb l'auto-pista, perd no ho fa i deixa la prioritat de l'ocupacid del territori i de I'acc€s a

la capital pe. a qui ha pagat el peatge. Si lins arribar a Ia capital podien fer nos

creure que hi havia "duplicitat" de vies, amb peatge i sense, en arribar a la ca-

pital hi ha, rlnicament, bon sen'ei en l'una i mal servei en l'altra.

t(16

{oTeta

Pel que [a al sistema urb,r, I'ocupaci6 de sdl i la traga de les inirastructuresmes negatrve. han limrtat enormement la pos.ibrlirar d arrodontr el nu.lr u-ba.de Mollet en aquest cas. pero tambe a la Llagosta ra Montcada. Aq.lesra silua-ci6 planteja un exhauriment de sdl urbanirzable que es podria haver estalviatamb m6s cura del pas dels nous vials. En aquest context, nomds la pressi6 am-biental per a la preservaci6 de Gallecs perm€tra esmlviar de saltar l'autopista A-7 per aconseguir aquell sdl que ja era present a la immediata perifdria de Mollet

LE5 RIeUE5ES DEL TEFRIToRI

L, srtuacio geogralica de Vollet ha generar un conjunt d inkastructure< que

seria tamb€ una riquesa si estiguessin lligades cofiectament al territoii que ser-

veixen. Aquesles poden dsser replantejades i d'aquesta opci6 partim en les al-ternatives traqades m€s avall.

Mostra d'aquesta situaci6 de riquesa ho es €l fet que pocs municipis sdn a

una crullla o auloplsles, o en el punt oe connexlo oe tres llnles lelrovlanes.Acuesra centraliut d'infrastructures 6s una consolidaci6 del oue Mollet re-

de tresde linies ferrovilriescrullla d'autopistes, el

pretenta a etcala geogrirlica. per la sera situa( io al raplal del nu Besos t en les

planes baixes del Vallds que permeten el pas m6s farcil cap al Vallas Occidental.Lencax rernrorial r ompta tambe amb la dualrlat de Moller amb Manorelles-

Sant Fost, complement que no es produeix en els mateixos termes en altres llocsde la conca fluvial.

Finalment, en la mesura que Mollet parricipa de les caracterisliques lant de

la conca del Besds com de les planes intermcdies del Vallas, I'exemp)e millor de

les quals €s avul Gallecs, la complexila! i varietat del seu territori es manilestaamb tot la seva va etat

LAt cN4 t\4 DoRD \A(to DFt tFRFtToRt DE MoLLtT

El model furur d'organilzaci6 rerritorial que es planteja seguidament per aI'area de Mollet, parteix de diferents alternatives que lan referencia al sistema

infrastructures i al sistema urba, entesos com a ar-ells respectivament.

dels espais lliures, al de les

liculaG i respectuosos entre

a) El sistema dels

El sistemadel Vallas i els

upats lliurts

dels espais lliuresespais fiuvials.

es basa en dues categories d'espais, les planes

t07

loTetLes opcions s6n, la preservaci6 de Gallecs i la rccuperaci6 dels espais flu-

vials de la Riera de Caldes i del Besds, a\,ui degradats i marginars.Com a complernent enlre els dos tipus es planteja I'establiment de conn€

xions entre Gallecs i ies arees fluviais de la Riera de Caldes i del Besds.

Es planreja un sistema fluvial d'espais lliures d'amplada suficient que incor-pora la llera estricta i les planes adjacents com a espais lliures no urbanitzats ion el pas de les infrastructures no podra lallar-los- Per a aquest objectiu cal, enprimer lloc, minorar I'impacte que represenra el pas de les inlrastructures enla part linal de la desembocadura de la Riera de Caldes i, en segon lloc, consi-derar les instal.lacions de la Gec-Alslhon coma una excepci6 en I'ambir que ocu-

des

des

inJrasLrucures:

pen. [-a continuitat d'espais lliures entre elcentre de Ga]lecs lins ]a riera de Cal-ha de ser possible per sota de I'A-7, sense augmentar les arees urbanitza-i adequant els espais lliures de I'entorn de la febrica.Es tractaria de considerar la rehabilitaci6 de les lleres dmplies de la Riera de

Caldes i del Besds com a espais accessibles, ordenats i amb una urbanitzacid el

mds naturalitzada possible, bo i preveient que la seva recuperaci6 sera una or-denacid humanirzada i alhora rcspectuosa amb els seus aspectes mds naturals-

b) El sisrenra de les

El replantejament del sistema de vies parteix de I'r-is de I A-17 al servei deMollet, de I'establiment d'una clarajerarquia del conjunt viari, de I'anul lacid deles duplrcrtats, de la pacrficatro del srstema de ronde. rnteriors

- lA-17 i el peatge

l-anul.lacid del peatge permet plantejar dos nusos al servei de Mollet i I'area

del seu entorn : Mollet-nord i Mollet-sud. Mollet-nord €s I'accds clar i origen deIaN 152, com a autovia de I'Amellla, o vla verc Vic i Ripoll. Mollet-sud €s elfinal ldgic de I'eix de la carretera de Caldes (B-143).

- Les ron4es de MoIIet i ld,rdia AeIdN-152fentrada en luncionament de l'A-17 com a via prima a al servei del rerri-

tori de Mollet permet fer desaparaixer el lraeat i el caracLer de l'aclual varian! dela N-152, la qual travessa el nucli urba amb el cardcter de via rapida. En la me-sura que I'eix de la N-152 cap a Vic partiria del nus de Mollet-nord, €s possible redefinir el caracrer de la varianr a rrav6s del nucli urba i integra-lo com atancament del sistema de rondes que ja existeixen en el nord de la poblacid.La pacificaci6 del trafic seria possible en tota I'anella urbana.

- El si\Iema Mollet-M^r torrlles Sdni Fo5t

Es resolen les connexions entre Mollet i Martorelles-Sanr Fosr a rrav€s de

la xarxa viaria primaria de l'A-17

las vias

loa

c-< doc nuu- nu-o\ d euloprild. de n_dnera

{oTela

que l'eix de la carretera de Caldes arrLbaria

Roca (BV-5001) pel nus de Mollet sud. i I'enllae de ia N-152 connectaria tamb€

amb aquesta carretera en el nus de Moller-nord. Aquesra soluci6 estalvia el fet

escandal6s que es produeix en l'actualitat on, tot i I'elevat nombre d'infrastruc-tures realitzades a I'entorn de Mollet.les comunicacions amb Martorelles. Sant

Fost i amb Badalona (B 500) es continuen realitzanr pel cor de la ciutat i en ei

vell pont del Besds. Un cop resolts els enllagos per la perifEria dels dos nuclisurbans. la traca antiga esdevindria un eix civic entre el centre dels dos munici-pis

c) El sstema de les inl ast ruclw es

L aprofitament del sisrema

la centralitat que generen les

- El lerrocat nl Molbt Paptol

Laprofitament d'aquesta linia per al transport de viatgers permet, com ja ha

esra! proposat sovint, una linia al llarg del Vallds, la qual demanaria algunes

noves estacions d'interconnexi6. En el nostre cas,la mes evident se situaria en

la connexi6 amb la linia de Barcelona a Vic. Aquesta nova estaci6 d'enllae se siluaria al mig de I'area dels espais lliures dels marges de la Riera de Caldes i laseva implantaci6 hauria de ser respectuosa amb aquest context (sobreelevada,

sense talussos...).

- El tramvia a Caldes

Es prcposa recuperar una linia estable de transport public entre Caldes i Mo-Ilet, que passaria per la ca etem actual (8-143). La carrerera, en canvi, lal i comja esa previst, sortira de I'interior de Palau de Plegamens amb una vaiant. Per

I'irrea interurbana el tramvia aniria paral.lela la carretera. Connectaria amb I'es-

raci6 d'enllaq dels ferrocarrils de Moller-Papiol i Barcelona Vic, perd el seu origen se siluaria en I'estacid de Mollet de la linia a Girona.

- El uen de gran velot: at

La redaccio del pro1ecte de la rraca per al tren de gran velocitar a traves del

Vallis ha plantejat la dicotomia de la seva alternativa de pas a trav6s del Vallds,

o per I'interior del Barcelonds, per no fer de la capital un cul de sac. El debat

es interessant perquE s'ha demostrar que el pas de la linia a traves de la Llagos-

ta i Santa Perpatua suposa una afeccid medi-ambiental molt considerable. Si la

linia baixes pel Besds i Lravesses pel Barcelonas en comptes de ler-ho per darrera

del Tibidabo, ens estalviariem un pas pel Vallds que, en particuiar, serer dur a

la Llagosta i Sanra Perpctua, perd tamb€ per J'drea de Cerdanyola fins a Rubi.Lestaci6 enlre Cerdanyola i Sant Cugat era una opci6 a considerar si el tren no

lins Ia carretera de sant Adria a la

: tl ftrrotarnl

ris de la xarxa existent i delerroviari parteix de I'possibles connexions-

t()9

{oTela

penetmva mai a la capital i els barcelonins I'anaven a prendre a I'drea que es de-

finia com a Centre Direccional. Amb l'estaci6 a la Sagrera, I'estaci6 a Cerdan-

yola-sant Cugat 6s sobrera. Estalviar-sela por signilicar deixar intacta la via

verda entre Sant Llorenq i Collcerola. cosa que €s del mexim inleres.

Perd. en aquesL contexl, sorgeix la possibililat d'una parada metropolitana a

Mollet, en una siluacid d'enllaq amb les altres linies de metro regional i ben re

lacionada amb I'eix de Vic (aurovia de I'Ametlla). Com que la linia de gran ve

locitat no ha de servir nomds per anar a Paris, aquesta linia, en la mesum que

serd de major velocilat, permetra que la xarxa actual faci les funcions de metto

regional, amb totes les parades que convingui, mentre que Ia linia nova, supe_

rior enjerarquia, connectatl ciutats a m€s de cinquanta quildmetres de dislaln-

cia, talment com les autopistes represenlen una jerarquia superior en relaci6 a

la vella xarxa de carreteres.

Mollet por aspirar plenamenl a ser un nddul d'intercanvi i parada d'aques-

rajerarquia interurbana. En aques! municipi, les possibilirats d'aProfitament del

cailiral ferrovia sdn molt considerables i mereixerien una atenci6 en el detall

de les rraces per tal que aquesta potencia pugui esdevenir realitat-

Caldria, perd, eslalviar-se una nova agressi6 a la llera del Besds. Per a fer pos-

sible la interconnexi6 entre els sistemes ferroviads i per a dsser m6s respectuo-

sos amb el riu, la nova linia hauria de lraQar se paral.lela a l'existen!. En aquesl

.as, I e>racro de Mollet-Sart Fosl esdevindria una gran eslar io inlercanvi

'J ) De sen\t olupantnt u rb a noves centalilats

EI desenvolupament urba es planteja com un creixement que ocupada Lini-

cament alrees avui ja consolidades, a lrav6s de la seva renovacid urbana, siguiper moriu de desallotjament d'activitats obsoletes o per Ia recuperacid d'espai

vial sobrer.

- desenvolupoment urba

Es posiciona, sobretoL, en els marges de la nova N-152 en Ia mesura que

quedaria redelinida €n el seu cardcter i eliminaria nusos dup]icats.

- no",es centralitItsfobertura de Mollet a I'aulopista generaiia una area situada entre aquesla i

el ferrocarril a Girona que posseeix una gran centralitat d'interas comarcal.

AquesLa ar€a a!'ui induslrial, es renovaria de manera gradual a trav6s d'una ini-ciativa pfblica. Aqu€sta,rrea permetria la rccuperacid d'un 50% dels espais aruiocupats per a nous habitatges i serveis privats, i un 50% per a equipaments i es-

pais lliures pirblics. Seria una nova area amb una pluralitat d'usos propis d'un

centre-ciutat d'escala de seu melropolitana. El porencial de la seves comunica-

cions (viaries i ferroviaries) impulsaria aquesta regeneracid.

tlo

centralitat estaria situat entrc la liniasentit perpendicular la carietera de

superen els factors m6s negatius que han pesa! en la seva conliguraci6 ter to-rial recent :

Primer: a nivell d'infrastruclures, el concepte erroni de la duplicitat de vies

i els peatges en 1es infrastructures basiques metropolitanes. l:s a dir, una auto

pista d'esquena a la ciutat i sense sonides i la creaci6 d'un desSavell de vialitat(nova N-I52) per a compensar ho. A niveil fe oviari, I'existancia de la linia Mo-llet Papiol, sense us i mai dissenyada com a possible xarxa interconnectada. En

el futur immediar, el traeat del ferrocarril d'alta velocitat no hauria de repetiraquests mals anlecedents.

Segon: el segon punt a superar ds la manca de model per a defensar els es-

pais lliures de I'entorn urbar, situaci6 que ha d'6sser totalment capgirada lins al

punt que ds el respecte dels espais lliures existents. la rccuperaci6 dels degra-

dats i I'establiment de connexions el primer pas que permet ordenar el territo-ri. To! aixd comeneant d€s de fora dels nuclis urbans, per arribar, finalment, a

ells i no a trav€s del proc€s inv€rs que sempre s'ha praclica!. El respecte a I'es

tructura dels espais lliures obliga a un tractament diferent de les infrastructures,

les quals han estat un dels grans mecanismes de lrilurar i crear marginalitat en

els espais lliures.Tercer: el tmclament adequat dels espais lliures en primer lloc i el capgira

ment del paper de les inlrastructures permet enlreveure un potencial urbaL enor-

me per al cas de Mollet, a\ali desconegut. Un potencial que permel endregar els

limits i ordenar una nova cen!ralta! de primer ordre en l'irea metropolitana.

Nomds amb el respecte als espais lliures i un plantejament diierent de les infrastructures €s possible assolir aquesta perspectiva de polenciacid de centrali-tat urbana.

Es planteja, doncs, respectar el gradient que posseeix el lerrilori de Mollet.

arnb un alt grau d'urbanizaci6 i d'infrastructures en les terres baixes, mentre

que cap amunr, en el limit de Gallecs, desapareix aquella densitat d'elements ar

tificials i es produeix una continuitat entre ciutat i espais lliures nom6s sobtada

pel pas de I'autopista A-7. Aquesr gradient is similar al d'alrres poblacions del

Vallds, notablement el cas de les capitals, Granollers, Sabadell i Terrassa, on les

seves capgaleres esun en contacte amb amplis espais lliures. A Mollet aquesta cir-cumst,rncia €s mds significativa. perd tambd mds dibii, en la mesura que la seva

localitzaci6 terrirorial, al centre de la depressi6 prelitoral, empeny r]na possible

urbanitzaci6 d'aquests espais al$, possibilitat que hauria de ser completamen! es-

{oTela

Leix longitudinal d'aquesta nova area de

del ferrocarril i I'autopista, mentre que en el

Mollet a Martorelles i Sant l-ost en.eria elcomplemenl convenidz en elx crvi..

CoNal llsloNs

Lalternativa d'arliculacid rerrirorial de Mollet 6s possible establirla quan es

ttl

lalviada. Per a permetre alliberar-nos aquesta pressi6, les possibilitats de les parts

baixes del municipi. ben jugades, constitueixen un capital enorme de possibili-lats altematrves. La modemitza.ro de Vollet hauna de panrr del respe(le d aqueq

gradientlorar per

terriLoriaal futur.

/oTet

I perque el capnal rredr-ambrental e. el prrncrpal re, ur. a va

EPir FG : tJN TaJNEL

El cas de Mollet €s paradigmatic en l'area melropolitana, demostratiu de

com els plantejaments viciats en l'actuacid lerrilorial dels darrers anys han pro-piaciat una situaci6 molt negativa i abocada a una manca de perspectiva, tot iposseir, com hem vist, un emplagament i una riquesa de comunicacions com

plemment decisiva.EL cas de Mollet 6s exemplar, tamb€, en mostrar-nos com no solament 6s ne-

cessari un replantejament del qud cal ler en endavant, que ha d'€sser necessar-

riament diferent de les practiques recents, sin6 de com caldra reconstruir partdel que ha estat ler. Aquesta sena una mostra palesa de com el rnalbaratament

de recursos ha estat tan enorme que revela una rapida caducitat de les inver-sions realitzades, fins i tot a l'inlerior del propi esquema que les va generar.

Per acabar, volem proposar de cobrir una pan de I'autopista A-7 amb un fals

tunel. Es tractaria de cobrir una dimensi6 de mig quildmetre de l'enorme trin-xera que creua la carena entre els termes de Mollet i Santa Perpetu^per a pe.-metre la tontrnurtat de les planes de Callecs r rntegrdr una area. la qual en ter-mes ambientals ha estat estudiada com a molt interessant per a les comunitatsnarurals, d'ocells per exemple.

Una proposta d'aquest tipus seria tirllada rapidament d'utdpica, i fora de tota

consideraci6 econdmica viable. Perb, com hem visl, de recursos no n'han fal-

tat per a la construccid de la duplicrtat de vies i per a l'ocupacid exagerada de

territori efectuada en els darrers anys.

fnlront a ia te. nrca r a l economia que ftns ara han construit lentom de Mo-

llet, meditem, doncs, si un tunel d'aquesta nalura]esa, avui per ar.tri tan fora de

la nostra rcalitat quotidiana, no seda rcalmen! una mostra ben clara d'una racionalitat al!ernativa que caLdria assolir

I l2

loTet

IrroL: rI ( l9t'2 )5^rrA MARrA rn MoIt

or M,,\rBLr 19161

(.^RRrR \\\r ()l rLr rR

l\rrrrR\r\nDRir,

r cls monumcnts r ics csculturcs es fan per gaudrr els homes, st cls ar-

trstcs treballcn per p()porcronar un gorg als altres, st els escultorsaconscgucrxcn srngulantzar.sc r dslrngrr se donant a les sctes obres

caracter r personalrtal proprcs. sr les obrcs. srgurn de La tendencta o estrl quc rul-gurn. constslctxcn cn donar Jorma a una malena dura, com pot ser la mes pn'mrtrra de les matencs. la pedra. realment el monumenl o lescultura esdcve

una obra d art

\ V llct rcnrm I ar t dl r Jrrcr. rl ! usl.rl csqucrre tlc I c"gle:ra. al hcll mrg ,J un

;ardrnet. rodelada de poms de flors r lLanttes cnceses de manera permanent. al

damunr d un pedestal Santa Mana de Mollet Es una escultum de pedra dunakrrla exlraordrnana. lan anrmada de vrda que sembla <1ue resprn. tan plena d ex-

pressro que scmbla que sentr, tan rl lumrnada dintel lectuahtal que sembla que

pcnsr I pel que toca a lacompanyament de la rocaclo popular. pel calor fisrc

cle lcs llantre'. pcr li'1,'r Jc lc5 fl,'r'. pcr l.r qurctLl,l del rrco. h supgcllrn qucno P(\l ser mes

gc Jc "\.rnta Marra rlc M,'llct*

I:n Badra Cerda es un artsta de cap a peus. es a drr. un artlsla com'plct. prntor r crcrlt,'r. na-. ut a l.r lcrna p,'hlairo,Jc (.alLlcc dc Monthur lan\I 916 Iiu derxeble de Manolo Hugua. per arxo. tanl la lormacro anlslrla colrl

pn 'ducrx ftrrta

Aprofito la lacrlrtat que se'

pubhc homenatge d admrracrom dona per manrlestar larl al carrer. per donarr respecle a lart6ta escuhor que clsella la lmat'

. Sebastra Badra

ll3

f'Tes FrrxA ARTlsrr.A

Iobra pnmera. esra molt vrn, ulada a I obra del gran Vanolo. Lom l e.cultor.Badia ha sabut extreure del seu mestre, que ell tan admira, el sentit ple i profundde l'escuhura, si be la seva obra, amb el temps, com el bon vi, s'ha anat enriquintamb personalitat prbpia, dotada d'una cena esquematitzaci6 Seomdtrica de les

figures, inspiracid arcailzanl, mirada noble i fixa, i cos estalic. la seva obra re-Iigiosa consisteix en I'escultura de pedra de (Santa Maria de Molleto de I'any1962, el Crisr que esculpi mentre feia la <mili> a l'esgl€sia de Castello d'Em-ptiries, el Cris! Majestat i els baixos relleus de totes les estacions del Via Crucisde I'esglesia de Caldes i el Crist de l'esgl€sia de Sant Sebasrid de Monrmajor.Lliltima obra de caracrer religi6s ha estat el retaule en pedra de I'esgl€sia de Sant

Esteve de Granollers.Tambe ha esculprr estatues de com <El monument al

Bomber' en el Parc de Bombers de Barrelona del carrer Provenga, la . Maternidrcades a llocs pubLLcs,

tat" delsjardrns de Mosser Clnto Verdrguer de Monrlurc r altres

La seva obra pictbica se centra en la tradici6 m€s viva del paisatgisme ca

talal, esta molt en la linia deJoaquim Mir, tan pel seu localisme llumin6s comper les pulsacions ritmiques i fluctuants de les pinzellades. la seva admiracid en

pinrum es centra en Gimeno.El seu hrsronal d erposrcions comen(a als anys 50, sale. "Vincon " i " Medi

rerr:rniao de BarLelona. exposi( ions Nacronals i Municrpals. Salo de Maig. Bien

nals Hispano Ameflcane:. amb premr' tan impon.rnls com el de nSant Jordi'dels anys 1.954 r I 955 r les Medalle- d Or de la Diputacro de Bar.elona. i di-rerses Medal e: en Expo.ir ions Nacionals de Belles Ans. (1.960 i LooT).

Figuren obres seves en el Museu dArt Modern de Barcelona, altres museus

i col leccions privad€s de Catalunya i I'estranger.

He escrit aquest anicle sense el coneixement de I'anista Sebastiil Badia, donatque 6s un home d'una modastia tan extraordin?lria que la fa compalible amb1a seva gran capaciLat artistica. Algunes vegades l'hi he sentit dir: <el meu pitjorenemic, s6cjo mateixD, i penso que 6s real aquesta definicid, doncs es un homeque riu quan treballa, sols parla d'art, i1o I'he vist plorar quan li oferiren un Sranhomenatge en el Museu Termalia de caldes.

Com que ds un home que m honora amb la seva amistat, espero que perdo-ni rient el meu atrcviment.

Josep M- Blanch

tl1t

i Obres completesi de Vicenc Plantada

di de la

foTer

Oaxrs coMPLFrEs DE vrcENc Pr \TAbA

VoLUM llMoNo/,RAFtFs I AlrRFs FsaRlrs

EDr.ro A cuR{ Dr FERRAN PEREZ r CoMEz

CoL LE..roVrcrNc !L\Nr DA CE:!rRED ESTLDE MoLLrrANr

&RcrLoN,{. NoU.MBRL DE 1998

238 Pics 14 x 2l cM RL{.\

questa €s la segona part del prolecte que va guanyar la I Beca VLcenc

Plantada, I'any 1994. EI primer volum. que va ser editat el febrer de1997, recollia una completa biogralia d'en Vicenq Plantada, un estu-

lengua emprada en els seus escrits i un recull de les crdniques queaquest polifacdtic personatge va publicar a l, Rendire,l(d entre el IBBI i el I905.

El segon volum, que apareix ara, td un tarann:l mds diverti! que el primerEn diversificar m6s el tipus d'escri!s que van ser publicals a diverses revistes deI'dpoca, aconsegueix que la lectura sigui forga amena i enriquidora.

E1 llibre comenqa amb tres monogralies, dues d'elles en castella (Teorids pdrdimpedir la formaci6n del granizo r Algunos amigos i^timos ael agricultor) i una enllengua calrlana (C' 08tafia Lotal de Moller dei Vall?r'. Conre desla(ar lesperildiddctic que impregna aquest escrits: el primer s'adregava als pagesos i els altresdos als alumnes i veins en general. la Geogralia Local... d6na dades molt inte-ressants del Mollet de 1893, tant a nivell geografic com huma.

A continuacid hi liguren deu relats publicaLs a Ia Renaixenea entre lBB3 i18o8, amb temes hr:tonr., de folklore, de creences i de La re (renlrfic H de.-

delVallas

EI Pianrada viatger i estudids del folklore va]lesi es

que va publicar al Butlleti del Centre E cursionista de Catalunya, qre es rroben re-collits en aquest llibre. Conv6 destacar I'Aplec Plantada -conjum de cancons po-pulars breus que es troba dipositat actualment al monestir de Montserrat i queva ser aplegat per I'eminent mollet?l Aquest volum en presenta alguns exemples.

taquen alguns episodis de la Guerra del Francas que s'esdevingueren a lt'lollet

re{lecteix en els anicles

A

tt5

ldet P FSSF NYA sJRLIO(JRAFICA

El Plantada veterLnarr r cientrfrc publica diversos artrcles a les revistes lAn del

Pagas i Alricuhura. El motor principal de I'economia del Moller del Vallcs d'a-

leshores era I'agricullura. En Vicenc Plantada aconsegueix fer arribar a tothom,

amb un llenguatge planer i assequible, una bona quantiut dels coneixemenls

que formaven part de la saviesa del pagas de l'apoca

El catalanisme de finals del segle XIX resta pales al setmanari comarcal Il1 veu

del Vallas, on el mestre i pedagog mollet, publica diversos escrits entre el 1896

i el 1899. Aquest segon volum de les Obres completes. recull tres crdniques que

en son un bon exemple. lhny 1905, en Plantada va col laborar amb el quinze-

nari granolleriJuny, de vida molt elimera. El periodisme catalanista va continuar

amb la publicaci6 k Veu de Catalunya, on €n Vicenq Plantada va esdevenir el

porraveu de Mollet, com a cronista de la nosrra localitat' enrre el 1906 i el 1909

Per tal de tancar el capitol de col laboracions amb revistes cal parlar dei Plan-

tada natunlista que, com diu en Ferran P€rez, oera un bon coneixedor de la

fauna i la botdnica vallesanes>. Com a membre de la Instituci6 Catalana d'His-

tdria Natural va publicar al 1903 el tteball Vertebruts del Vallas al Butlleti d'a-

questa enlilat. AquesL article apareix de manera completa en el llibre del qual

parlem.Per tancar el llibre que tenim a les mans, hi liSura un treball -Homdnims en

Io Vailas- on es descobreixen diversos siSnificats de mots catalans, alguns d'ells

amb un sentit figurat lorca divertit.losep Mo Bernis

I t6

Cortrod'tttmB'l{ofietenr

Ajuntament delrollet del Vallds