La revista del Catà. Número 3

NÚMERO 3

LAREVISTA

DELCATÀ

MANRESA - CURS 2008 / 09

3

Curs nou, fi tes noves

EDITORIAL

Impressió

INOM, SA

Portada

Equip de redacció

Jordi Estrada

David Jordan

Rosa Soldevila

Capçalera

Carles Perramon

Disseny

Carme Mateo

JUNY DE 2009

MaquetacióCarlota Gil

David Jordan

Parlar del nou curs quan tot just som a les acaballes de l’actual pot semblar una mica agosarat. Sobretot quan ha estat tan pròdig en activitats i esdeveniments, com la celebració del desè aniver-sari del CFGS d’Animació sociocultural. Deu anys d’història bé valen una celebració d’alçada, d’aquí que un grup de futurs dinamitzadors culturals in-augurés el programa d’actes amb una ascensió al Toubkal (4165 m), el cim més alt del massís de l’Atles, al Marroc, com veiem a la portada. En les pàgines interiors trobareu ressenyades aquestes i altres informacions relacionades amb l’activitat diària de l’any.

Pel que fa al nou curs, presidit per l’aplicació de la LEC, d’aprovació imminent, l’institut ampliarà l’oferta d’estudis de formació professional amb un nou cicle formatiu de la família de Sanitat. Es tracta del CFGS de Laboratori d’anàlisis clíniques, que complementarà els CFGM de Cures auxiliars d’infemeria i d’Atenció sociosanitària. També es preveu potenciar l’ús de les noves tecnologies, amb la creació d’una aula informàtica que funcionarà amb Linux, i desplegar el programa de col·laboració signat amb Althaia.

Val a dir que totes aquestes fi tes – així com les dels anys anteriors - no haurien estat possibles sense la iniciativa, la tenacitat i la dedicació d’homes i dones com Martí Basora i Fina Barroso, el suport de la qual, al capdavant d’una Ampa incondicional-ment solidària i participativa, ha estat decisiu. Ara, després de dotze anys, la Fina deixarà el càrrec, però continuarà vinculada al món de l’educació – i esperem que per molt temps-, ja sigui a través de la mateixa Ampa, de la Codep o des de la seva condició de ciutadana inquieta i compromesa.

4

SUMARI

L’entrevista ......................................................... 6

ESO 1r d’ESO ............................................................. 8

2n d’ESO ........................................................... 10

3r d’ESO ........................................................... 14

4t d’ESO ........................................................... 16

ESO (Activitats comunes) .................................... 20

Batxillerat .......................................................... 24

Cicles formatiusComerç i màrqueting .......................................... 34

Imatge personal ................................................. 44

Fusta i moble ..................................................... 54

Sanitat ............................................................. 62

Serveis a la comunitat ........................................ 68

PPAS ................................................................ 79

FIAP .................................................................... 80

Escola verda ...................................................... 82

L’AMPA ............................................................... 84

L’Associació Esportiva Escolar (AEE) ........... 86

5

ENSENYAMENTS

QUÈ ES POT ESTUDIAR AL GUILLEM CATÀ?

• ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI (ESO)

• BATXILLERATS

• CIENTÍFICO-TECNOLÒGIC (5 MODALITATS)

• LLETRES I HUMANITATS (3 MODALITATS)

• CICLES FORMATIUS

• GRAU MITJÀ

- ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

- COMERÇ

- CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

- ESTÈTICA PERSONAL I DECORATIVA

- FABRICACIÓ A MIDA I INSTAL·LACIÓ DE FUSTERIA I MOBLE

- PERRUQUERIA

• GRAU SUPERIOR

- ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

- EDUCACIÓ INFANTIL

- GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETING

- LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES

• CURS PREPARATORI PER A LES PROVES D’ACCÉS DE GRAU SUPERIOR (PPAS)

C/ Rosa Sensat, 6-808243 - MANRESATel. 93 877 37 05FAX 93 873 45 04

http://[email protected]

• PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INI-CIAL (PQPI): FUSTERIA

6

L’ENTREVISTA

Fina Barroso: «Qualsevol ajudaés enriquidora i benvinguda» Redacció

Josefi na Barroso deixa la presidèn-cia de l’Ampa després de dotze anys d’haver-ne el cos i l’ànima. Al llarg d’aquests anys, l’Ampa i la Fina han estat sempre a primera línia en el dia a dia de l’institut, col·laborant, innovant i aportant-hi temps i bones iniciatives. Josefi na Barroso, mare del Guillem i el Joan Albert Griera, que enguany ha cur-sat 2n de batxillerat, combina la seva dedicació professional com a protèsica dental amb les seves acti-vitats relacionades amb el món de l’educació. A més a més de l’Ampa, en la qual continuarà col·laborant com a vocal, la Fina és representant de la CODEP (Coordinadora en defen-sa de l’ensenyament pú-blic) al Consell Escolar Municipal. També és la delegada al Bages de FA-PAES, entitat de la qual és vicepresidenta i ha estat vocal per FAPAES a la comissió del pacte na-cional d’immigració i llei d’acollida de la Secretaria d’Immigració.

Com valores l’evolució del sistema educatiu al llarg d’aquests anys?

L’evolució és positiva. Sempre en volem més, com és natural. Hem passat d’estudiar uns quants a convertir l’ensenyament en obligatori fi ns als setze anys. Val a dir que les adaptacions curriculars són importants per a l’alumnat que no vol estudiar. El sistema de beques és més extens. Hi ha més oferta de cicles formatius i aquests comencen a ser valorats com cal.

Quins han estat, al teu parer, els encerts i els desencerts de la política educativa?

Un dels encerts més importants ha estat la potenciació de la formació profes-sional. Un altre és l’aposta per les noves tecnologies. Pel que fa als desencerts, potser el més notable és el fet de donar als centres concertats els diners perquè fun-cionin com a públics però sense assumir la responsabilitat que els pertocaria, amb una autonomia total i amb poc control per part de l’Administració Pública.

Aquí em vull referir al greuge compa-ratiu que hi ha entre els centres públics i els concertats respecte a la continuïtat dels equips pedagògics que els formen. No em sé avenir que any rere any els equips canviïn per aquesta maleïda llei del funcionariat. Equips que funcionen són desmuntats, a vegades,

per gent que no es mereixen ser anomenats professors, perquè ni ho són, ni els importa, ni es molesten a fer-ho bé. I és l’alumnat qui en rep les conseqüències. Així com hi ha professionals que treballen amb il.lusió, efi ciència i responsabilitat, també n’hi ha d’altres que ben just si cobreixen l’expedient. El problema és que no es fa cap control per tal de distingir entre els bons professionals i els qui no ho són, i que s’assumeixin les responsabilitat corresponents.

7

Quins canvis caldrien als instituts per millorar-ne el funcionament?

Hi hauria d’haver equips docents esta-bles i cohesionats amb un projecte educatiu clar i una AMPA forta, col·laboradora i par-ticipativa, amb l’única fi nalitat d’aconseguir gent preparada, per fer possible una societat millor.

En quina mesu-ra l’educació és una responsabilitat com-partida entre família i escola?

Per descompat que l’educació és una res-ponsabilitat compartida entre la família i l’escola. Correspon a la família inculcar uns valors, com ara el respecte a les persones i les coses, l’esforç, la constància, la puntualitat la higiene, etc. En defi nitiva, el que s’anomenava, quan jo era jove, ser educats i responsables. A l’escola li pertoca transmetre els coneixements, però també ha de facilitar les eines per formar persones autònomes i competents, eines que els serveixin per espavilar-se durant la resta de la seva vida.

Com valores la proposta de la Conselleria d’Educació de modifi car el calendari escolar?

Personalment no hi estic d’acord. Crec que és una bestiesa ja que una setmana de vacances el febrer és incompatible amb la vida laboral de la família. A més, trenca el ritme de treball dels estudiants. En tot cas, si s’ha de canviar el calendari, sóc més parti-dària de començar una setmana abans, però sense la setmana de festa el febrer.

Què aconsellaries als pares dels alumnes nous de 1r d’ESO?

En primer lloc, que segueixin les intruc-cions donades a principis de curs (encomanar

llibres, assistir a les reunions informatives…) i, sobretot, que participin en la vida del cen-tre mitjançant l’Ampa, com a membres de la Junta o col·laborant en moments puntuals, per tal de fer-se un institut més seu i estar més ben informats.

Creus que, en general, els pares són prou coneixedors i conscients de

la importància de les Ampes i de la necessi-tat de col·laborar-hi?

Estic segura que sí que ho saben, perquè veuen la gent de la Jun-ta treballar i reben la informació de les acti-vitats que organitzem. Una altra cosa és que s’impliquin o formin part de la Junta…Jo diria que és més aviat una acti-tud còmoda per part de les famílies. O bé que no creuen necessària la seva ajuda, cosa to-talment errònia ja que qualsevol ajuda és enri-quidora i benvinguda.

Quin balanç faries després d’aquests dotze anys al capdavant de l’Ampa?

El balanç és, sobretot, satisfactori. M’ha permès conèixer el funcionament del centre, establir una relació molt intensa amb tota la gent que forma la comunitat educativa: professorat, alumnat, pares, mares i personal no docent.

L’ENTREVISTA

«L’educació és una responsabilitat com-partida. Correspon a

la família inculcar uns valors (...). A l’escolali pertoca transmetre

els coneixements ifacilitar les eines per

formar personesautònomes i

competents »

8

A la nit, un cop instal·lats a la casa de colònies, vam fer un joc de nit dirigit pels alumnes d’Animació sociocultural. Vam passar una mica de por, però va ser molt divertit. L’endemà vam visitar el Museu de la Prehistòria de Moià, amb l’objectiu d’acabar de treballar el que havíem observat a les coves.

Vam acabar les colònies molt cansats, però molt contents!

1r d’ESO

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Colònies: Esports d’aventura a Navarcles, Moià i les coves del Toll

• Jornada d’atletisme a l’institut

• Campionat d’atletisme interinstituts al Congost

• Lectura dramatitzada del còmic La sèquia de Manresa

• Xerrada: La veritat incòmode del Guillem Catà sobre medi ambient, a càrrec del professor Toni Anguera

• Taller: Internet segura (a càrrec dels Mossos d’Esquadra)

• Espectacle de màgia en anglès a càrrec del mag nord-americà Jack Silva

• Concert: Música andina al teatre Kursaal

• Sortida de centre: Patinatge al Palau Blaugrana i visita a l’Aquari de Barcelona

• Sortida: Visita a l’Abocador (tecnologia)

• Sortida: Visita a la Tarraco romana ( ciències socials)

• Sortida: Visita al Museu de Geologia Valentí Masachs (ciències naturals)

• Sortida: Canoes al parc de l’Agulla

• Sortida: Conèixer Manresa (itinerari per la Manresa medieval)

El mes d’octubre passat, els alumnes de 1r d’ESO vam anar de colònies al Mas Saiol de Moià. Vam sortir de l’institut de bon matí i vam anar a peu fi ns al llac de Navarcles, on vàrem fer activitats d’aventura (canoes, tirolina, escalada…).

A la tarda vam anar a les coves del Toll per conèixer el passat prehistòric de la nostra comarca.

COLÒNIES AL MAS SAIOL

9

1r d’ESO

VISITA A LA TARRACO ROMANA

El dimarts 26 de maig els alumnes de primer d’ESO vam fer una escapada a Ta-rragona. Tot i que l’objectiu de la visita era treballar els continguts del tema d’història de Roma que hem desenvolupat a l’aula dins l’àrea de ciències socials, ens ho vam passar d’allò més bé. Vam sortir a les 8 del matí i vam esmorzar a l’ombra de l’aqüeducte de les Ferreres, a pocs quilòmetres de Tarragona.

El Museu Nacional Arqueològic d’aquesta ciutat ens va rebre passades les deu. Vol-tant acompanyats d’un guia per les seves instal·lacions, vam conèixer millor el pa-trimoni que hi conserven i com era la vida quotidiana dels romans a la Tarraco romana. En sortir vam visitar les voltes del circ i vam caminar fi ns a l’amfi teatre. Allà asseguts, amb el mar de fons, vam repassar amb els professors la matèria treballada a classe. Després d’una estona lliure per dinar al cen-tre de la ciutat, vam fer una passejada per les muralles romanes.

Tornàvem a l’institut passades les cinc de la tarda, amb el regust d’haver fet també un viatge en el temps.

El desembre passat, com cada curs vam fer la sortida de tutoria i ciències naturals a Barcelona. Al matí vam anar a patinar sobre gel a la pista del Palau Blaugrana.

Diversos alumnes van demostrar una habilitat innata patinant. Malgrat que hi va haver alguna caiguda lleu, en general ens

PATINATGE SOBRE GEL IVISITA A L’AQUARI

ho vam passar molt bé i tothom va acabar patinant.

A la tarda ens vam dirigir a l’Aquari de Barcelona per visitar-lo i fer un taller sobre invertebrats molt interessant. Aquest taller ens va ajudar molt en l’assignatura de cièn-cies naturals i vam tenir l’oportunitat de tocar amb les nostres mans alguns invertebrats marins, com ara estrelles de mar, cogombres de mar, esponges, etc.

10

2n d’ESO


• Esquiada a la Molina (sortida de tres dies d’educació física)

• Campionat d’atletisme interinstituts al Congost

• Matinal al Congost (pràctica d’atletisme, beisbol i condició física)

• Curs de natació a la Piscina Municipal

• Pel·lícula-col·loqui: El nen del pijama de ratlles

• Pel·lícula-col·loqui: La quarta planta

• Xerrada: Mirar la televisió amb criteri (educació sexual)

• Xerrada: Els canvis a l’adolescència (educació sexual), a càrrec de l’equip d’infermeres del CAP Lepant

• Xerrada: Drogues a debat, a càrrec dels Mossos d’Esquadra

• Teatre en anglès: Wavelength, a càrrec de Blue Mango Theatre

• Sortida: Visita a l’Abocador comarcal (tecnologia)

El divendres 7 de novembre vam fer una matinal esportiva a la zona del Congost.

Tots els alumnes de 2n d’ESO van poder practicar els continguts que estem treballant en aquesta primera avaluació in situ i de manera rotativa:

Van practicar el salt de llargada, el salt d’alçada, el llançament de pes i la cursa de relleus a les pistes de tartan d’atletisme.

Van poder rebre les explicacions de l’entrenador veneçolà del Club de Beisbol dels Pirates de Manresa en el mateix terreny de joc on juguen els partits els equips federats i on també els alumnes van fer un partidet.

MATINAL ESPORTIVA AL CONGOST

Van fer un recorregut pel circuit del Congost amb cursa contínua i realitzant els exercicis de les estacions de condició física que hi ha al mateix circuit, com abdominals, equilibris, braços...

En fi , malgrat el clima fresquet de la matinal, vam entrar en calor de seguida, ja que vam estar cinc hores fent esport i exercici físic sense parar.

Ester MarunyProfessora d’educació física

11

2n d’ESO

Els dies 28, 29 i 30 de gener vam anar a esquiar a la Molina. Havíem de ser a les 7 del matí a l’estació d’autobusos de Manresa per emprendre el camí. Durant el viatge vam fer una parada per esmorzar a l’Àrea del Túnel del Cadí. A les 9 aproximadament vam arribar a les pistes, on de seguida vam anar a buscar el material de lloguer d’esquís o d’snow segons el que cadascú havia escollit prèviament.

A continuació, ens van venir a buscar els monitors, que ens van agrupar per nivells. Cada dia, de 10 a 12 hores, vam fer el curset amb ells. Després vàrem tenir una estona abans de dinar per esquiar pel nostre comp-te. Gràcies a això vam poder practicar tot el que ens havien ensenyat abans. A les dues del migdia vam anar a l’autobús a buscar els entrepans per dinar. Més tard, fi ns a tres quarts de cinc, vam tornar a fer esquí lliure. Després de retornar el material de lloguer, l’autobús ens va portar cap a l’hotel Puigcer-dà. La majoria de les seves habitacions eren de quatre persones. Ens vam instal·lar, ens vam dutxar i arreglar i vam sortir a donar un volt pel poble fi ns a l’hora de sopar. Després el Víctor i l’Ester ens van portar a una sala de l’alberg La Bruna i vam ballar el ball del culo, encara que aquella nit no ens ho vam passar gaire bé. Finalment, cap a quarts d’una, ens en vam anar a dormir.

El dijous vam fer pràcticament el ma-teix: el curset amb els monitors, esquí lliure i dinar al restaurant de prop de les pistes. A la nit vam anar a Trànsit, una discoteca de

Puigcerdà, on vam ballar i riure molt! El Víc-tor ens va ensenyar el ball del pollo i l’Ester ho gravava tot. Després de la discoteca ens van fer anar a dormir, encara que nosaltres teníem més ganes de xerinola.

El divendres, a les vuit del matí, amb més son que mai, ens va tocar anar a esmorzar! Després vam carregar les maletes al bus i... cap a les pistes falta gent! Vàrem fer dues hores amb el monitor, esquí lliure (aquest últim dia tothom baixava de cine), dinar al restaurant, fer les últimes baixadetes i... sessió fotogràfi ca de fi nal d’aquesta superesquiada!

Hi ha una alumna, la Núria Lineros, que va venir tot i anar amb una crossa a causa d’una lesió a la cama. Ella ens observava men-tre nosaltres practicàvem l’esquí o l’snow.

En defi nitiva, aquestes colònies van ser superdivertides, genials i... esperem que es repeteixin molts anys!

Judit Palà i Aina López

ESQUIADA A LA MOLINA

12

lliures i llançament de pes, a més dels relleus de 4x 80m masculins i 4x80m femenins.

A mig matí el sol va començar a lluir. Els nostres nois i noies ho van fer d’allò més bé. Van quedar en cinquena posició, però van ser els millors en l’animació de la trobada.

Ester Maruny

2n d’ESO

El divendres 3 d’abril es va celebrar a les pistes d’atletisme del Congost la IV Jornada d’Atletisme, en la qual van participar els 2ns d’ESO de cinc centres de Manresa: IES Guillem Catà, IES Lacetània, IES Pius Font i Quer, la Salle i les Dominiques.

Tots els participants havien de fer tres proves: salt de llargada, cursa de 80 metres

IV JORNADA D’ATLETISME INTERINSTITUTS

EQUIPS INFORMÀTICSPlaça Infants, 7, Bxs08241 - ManresaTel. 93 8768454 FAX 93 8775005

13

2n d’ESO

Aquesta tercera avaluació els alum-nes de 2n d’ESO hem anat a fer les classes d’educació física a la Piscina Municipal de Manresa, ja que el contingut per treballar ha estat la natació.

Al llarg de set setmanes hem practicat els estils de crol, esquena i braça, a més d’aprendre a fer correctament les entrades a l’aigua (tirar-se de cap, de peus, sortida d’esquena ) i els viratges dels tres estils practicats.

També hem treballat les diferents ha-bilitats aquàtiques, com ara la fl otació, la respiració, els salts, els girs i els equilibris a l’aigua, tot utilitzant diversos materials: colxonetes, pilotes de tennis de taula, taules i pull-boys, cercles, xurros, pilotes, etc.

Val a dir que hi ha hagut diferents nivells a cada grup. És a dir, alguns alumnes van començar amb un nivell tècnic dels estils molt

NATACIÓ DE 2n D’ESO

alt, d’altres amb un nivell una mica inferior, i fi ns i tot hi havia alumnes que no sabien nedar gens, ni tan sols s’aguantaven.

Però al fi nal de les catorze hores de pràctica, tots i totes han millorat el seu nivell inicial de manera molt notable. Fins i tot els nois i noies que no en sabien gens han acabat nedant quasi tota una piscina de crol sols, sense necessitar cap tipus d’ajuda!

En fi , penso que és una activitat per als nois i noies molt motivant i completa. A més, és diferent de les que fem la resta del curs a l’institut.

Enhorabona a tots i totes per la feina feta!

Ester Maruny

14


• Xerrada: Administra la teva butxaca, a càrrec de Caixa Sabadell

• Xerrada: Talla els mals rotllos (relacions abusives), a càrrec de Diputació de Barcelona

• Xerrada: Sexualitat i adolescència, a càrrec del Cap Bages (ciències naturals)

• Xerrada: El consum de drogues, tabac i alcohol, a càrrec de Lola Martín, infermera del CAP Foneria

• Xerrada: Orientació per a 4t d’ESO, a càrrec de Martí Basora

• Teatre en anglès: Wavelength, a càrrec de Blue Mango Theatre

• Proves Cangur (concurs de matemàtiques)

• Taller: Rumba a les aules, a càrrec de Remendaos

• Taller: Valors en joc, a càrrec de Sapsk?

• Concert al Kursaal: Pagagnini, a càrrec d’un quartet de corda (música)

• Concert trimestral, a càrrec d’alumnes de 3r d’ESO

• Sortida: Sant Benet de Bages (taller d’alimentació)

• Sortida: Club de Tennis Manresa (classes d’aquest esport)

3r d’ESO

VIATGE A FRANÇAEls dies 11, 12 i 13 de març els alumnes

que fan francès a 3r i 4t d’ESO de l’institut Guillem Catà, juntament amb els alumnes de l’IES Castellet de Sant Vicenç, vam fer un viatge al sud de França.

Vam visitar la Cité de l’Espace de Toulo-use, vam recórrer la ciutat càtar de Carcas-sonne amb les seves magnífi ques muralles i, per últim, ens vam dirigir a Collioure, un poble marítim ple d’encant que alberga la tomba del gran poeta Antonio Machado.

Ens va fer un temps esplèndid i ens ho vam passar molt bé. Ja estem pensant en el viatge del curs que ve!

15

3r d’ESO

Dins l’àrea d’educació física, vam rea-litzar una sortida al Club de Tennis Manre-sa, on vàrem aprofi tar per fer unes classes pràctiques d’aquest esport. La majoria dels alumnes l’havien provat, però pocs havien tingut l’ocasió de practicar-lo en una pista.

Els professors d’educació física vam aprofi tar per ensenyar les tècniques bàsi-ques del tennis (el cop de dreta, el revés, l’esmaixada...) i el reglament bàsic d’aquest esport, amb l’objectiu de poder fer alguns partidets. Les instal·lacions del Club de Tennis són immillorables i des d’aquí volem agrair-los l’oportunitat que ens van oferir.

TENNIS I HOQUEI HERBA

El mes d’abril passat, els alumnes de 3r d’ESO van fer una sortida al Club Egara de Terrassa, on ens va rebre una monitora que actualment és jugadora de la selecció espanyola d’hoquei herba.

Durant més de dues hores, els alumnes van tenir l’oportunitat de conèixer aquest esport, que era desconegut per molts d’ells. La monitora els va ensenyar tècniques clàs-siques de conducció de pilota, de conducció hindú i la manera correcta de fer passades i recepcions.

Vam acabar el matí fent, tots plegats, un partit d’hoquei herba a les mateixes instal·lacions del club.

CRÈDIT DE TEATREEl divendres 22 de maig, els alumnes de

3r d’ESO del crèdit variable de teatre vam representar l’obra Automàtics dirigida per Alícia Puertas.

Portàvem nou mesos preparant-la in-tensament. En aquest temps, a més de fer teatre, hem après moltes altres coses, com ara respectar el treball dels altres, expressar-nos en públic, vèncer la vergonya… La veritat és que ens ho hem passat de luxe! Hem tre-ballat molt però també ens hem divertit.

El dia de l’estrena els nervis ens do-minaven, però els vam superar gràcies a la confi ança que ens va transmetre l’Alícia. Volem aprofi tar aquestes ratlles per agrair-li tot l’esforç i la paciència que va tenir amb nosaltres i animar tots aquells que estiguin

interessats a passar bones estones a fer teatre.

L’alumnat del crèdit de teatre Curs 2008/09

16

4t d’ESO


• Xerrada: Seguretat viària, a càrrec de Policia Local de Manresa

• Xerrada: Desprès de 4t d’ESO, què? (orientació vocacional), a càrrec de Martí Basora

• Xerrada: El món laboral (orientació vocacional, a càrrec del sindicat UGT

• Xerrada: La sida, a càrrec d’Actuavallès


• Taller: Organitzem-nos!, a càrrec de Sapsk?

• Taller: Judo, a càrrec d’Esport7

• Taller: Balls de saló, a càrrec de Swing

• Sortida de tutoria: Fira de l’Estudiant (orientació vocacional)

• Sortida de tutoria: TV3 (programa El Club)

• Sortida: Ruta Modernista per Manresa

• Sortida: Visita a la Potabilitzadora d’aigües de Manresa

• Viatge de fi d’ESO: El delta de l’Ebre

El dimecres 15 d’octubre vam fer una visita per la Manresa modernista amb els alumnes de 4t d’ESO. Ens vam dividir en tres grups i vam caminar una bona estona parant i escoltant l’explicació que, sobre els edifi cis, ens feien els guies.

La Manresa de fi nals del segle XIX i principis del XX és una de les ciutats més

ITINERARI PER LA MANRESA MODERNISTA

importants de Catalunya. La indústria tèxtil havia enriquit algunes famílies establertes a la ciutat. En aquest canvi de segle la burgesia manresana es fa construir edifi cis ostento-sos seguint el gust modern o “modernista”. Els patrons estètics provenen d’Europa amb aportacions molt singulars d’arquitectes ca-talans, alguns de manresans, com ara Ignasi Oms i Alexandre Soler March, deixebles i seguidors dels mestres barcelonins Domènec i Muntaner i Puig i Cadafalch. Edifi cis com la Casa Lluvià, El Casino, la Buresa o Casa Torrents, el quiosc de l’Arpa, la fàbrica La Flo-rinda... seran mostres molt dignes d’aquest estil a la nostra ciutat.

Vam acabar la visita amb un munt de fotos i gravacions per fer el treball. Gràcies a l’observació d’aquestes obres arquitectò-niques, que de petits potser ens passaven desapercebudes, la nostra mirada de la ciutat ja no serà ben bé la mateixa.

17

4t d’ESO

Aquest curs l’alumnat de 4t d’ESO ha realitzat dues sortides de l’àrea d’educació física:

El primer trimestre van fer una sortida al gimnàs Esport-7 a fer una sessió pràctica de dues hores de judo, per tal de posar en pràctica les tècniques que alguns havien après a les hores de classe. Els nois i noies van poder realitzar tècniques de projecció, immobilitzacions i petits combats sobre au-tèntics tatamis.

JUDO I BALLS DE SALÓ

El dimarts 10 de març els alumnes de 4t d’ESO-nivell 1 vam visitar les instal·lacions de TV3 a St. Joan Despí, com a sortida de tutoria.

Quan vam arribar vàrem poder veure els platós on es graven programes com ara Ànima, La Marató, el Telenotícies… i vam entendre el funcionament d’instruments tec-nològics com ara les càmeres robotitzades, el teleport i el videoworld, entre d’altres. També ens van ensenyar la zona de vestua-ri i maquillatge, on vam veure la fi gura de cera de l’actor Joel Joan en un dels capítols de Plats Bruts.

A la tarda vam participar com a públic en el programa El Club, dirigit i presentat per Albert Om. Cal destacar l’entrevista que

VISITA A TV3

li va fer al famós bailaor Joaquín Cortés, que va parlar sobre el seu nou espectacle Calé, i també les suculentes receptes amb bacallà del cuiner Nando Jubany.

El segon trimestre van anar al Club Swing de Manresa per practicar durant dues hores alguns balls de saló. Van tenir la sort de comptar amb dos ballarins professionals, que els van ensenyar passos de diversos balls, com ara la salsa i el mambo. Els alumnes ja havien practicat alguns d’aquests passos bà-sics a les hores de classe i va ser un autèntic plaer observar aquells professionals moure’s per la pista.

18

4t d’ESO

19

4t d’ESO

20

ESO

El 9 de desembre passat vam fer un concert a la biblioteca de l’institut per als pares.

Anteriorment n’havíem fet un altre per als alumnes de 1r i 3r d’ESO i, com que va tenir tant èxit, vam decidir tornar-lo a repetir per als pares.

Ja feia setmanes que assajàvem de valent i a contrarellotge per tenir-ho tot a punt.

Els alumnes de 4t d’ESO tocàvem la flauta, els xilòfons, els metal·lòfons, la pandereta i el triangle. Els de 3r tocaven la primera veu amb la fl auta dolça. Algunes companyes de 4t també cantaven.

Els solos de guitarra interpretats pel Mario i els de fl auta interpretats pel Karim van entusiasmar.

CONCERT DEL PRIMER TRIMESTREAlgunes de les cançons que vam tocar

van ser Imagine de John Lennon, Let it be i Hey Jude de The Beatles i la cançó de bres-sol més famosa de la història de Johannes Brahms.

A més a més, també vam preparar un power point amb unes imatges molt adequa-des per a cada cançó.

Ens ho vam passar molt bé tocant tots junts. Vam estar ben concentrats i hi van haver pocs errors.

El concert va agradar molt a tothom i ens van premiar amb llargs aplaudiments.

Míriam Carrero4t d’ESO


• Festa de Nadal a l’institut

• Teatre: Automàtics, a càrrec dels alumnes de CV de teatre de 3r d’ESO

• Viatge a França dels alumnes de francès de 2n, 3r i 4t d’ESO

• Dia Mundial Sense Fum

• Dia Mundial del Medi Ambient

• Campanya de recollida de llibres dels joves del barri Antic

• Sortida de centre: Port Aventura

• Festa de fi nal de curs

21

ESO

PROVES CANGUR 2009

El dimecres 25 de març es van realitzar les XIV Proves Cangur de matemàtiques. Com ja és habitual, uns quants alumnes del nostre institut van participar-hi. En concret van ser 10 alumnes de 3r d’ESO, 11 de 4t, 17 de 1r de batxillerat i 12 de 2n.

Com cada curs, mentre uns alumnes fan les proves els altres esperen fent una altra activitat. Enguany es va fer un espectacle de mímica i comèdia que no va acabar d’atreure el públic assistent. Després d’un petit es-morzar es van intercanviar els papers entre els alumnes que feien les proves i els que esperaven. Va ser un matí dedicat als pro-blemes matemàtics en l’ambient universitari de l’EPSEM de l’UPC de Manresa.

Des del departament de matemàtiques volem donar les gràcies a tots els participants i l’enhorabona als alumnes que van quedar dins el 20 % dels millors:

Cristina Martin (17.59%) de 3r d’ESODani Samaniego (0.57%) de 4t d’ESORoser Xixons (10.05%) de 1r de ba-

txilleratJoan Griera (3.61%), Òscar Cruz (5.57

%), Lluís Blanco (9.17%), Gianni Ballesteros (14.43 %), Dídac Arderiu (18.61 %) i Rafael Roca (19.78 %) de 2n de batxillerat.

Cal dir que Dani Samaniego, situat en el lloc 37 entre 6.366 participants, va acon-seguir la millor classifi cació d’un alumne de l’IES Guillem Catà. Felicitats!

El dijous 11 de desembre, més de trenta alumnes del nivell 4 de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO, acompanyats dels respectius tutors de grup, vam fer una escapada a Montserrat.

Per accedir-hi vam combinar els Ferro-carrils Catalans amb el Tren Cremallera, tant per a l’anada com per a la tornada; però el principal mitjà de transport utilitzat va ser la tracció animal, és a dir, les nostres pròpies cames que ens van dur fi ns al capdamunt de Sant Jeroni, des d’on vam tenir, a més d’un aire glaçat, unes vistes panoràmiques impressionants.

SORTIDA A MONTSERRAT

22

ESO

El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el nostre Institut va celebrar l’acte de lliura-ment de premis dels Jocs Florals a l’Auditori de la Caixa Manresa de la Plana de l’Om. Van presidir l’acte Joan Vinyes (regidor de l’Ajuntament de Manresa), Martí Basora (di-rector de l’institut) i Fina Barroso (presidenta de l’AMPA).

L’entrega va començar amb un vídeo de presentació, en què Carles Capdevila, Alícia Puertas, Pep Callau, Llorenç Capdevila i Gio-vani Viana van explicar què havia signifi cat per a ells la participació en concursos literaris quan eren joves, van recitar un poema o van llegir un fragment d’una obra literària.

L’acte va continuar amb el repartiment de premis per cursos i modalitats de lite-ratura (poesia o narrativa) i de premis de dibuix (logotip de l’Escola Verda i caràtula del DVD) que es projectaven en una pantalla del fons de l’escenari en el mateix moment que s’anunciaven. Van concloure l’acte els senyors Basora i Vinyes amb un breu par-lament.

La Jove Orquestra de l’institut va ame-nitzar l’acte amb la interpretació de quatre temes musicals. En formaven part vint-i-dos alumnes, distribuïts entre el cor, les fl autes, les guitarres, el baix, la bateria i el cajón fl a-menco i dirigits per la professora de música, Rosa Ortega.

Per acabar, cal dir que els alumnes que havien participat com a públic van anar-se’n amb la sensació d’haver col·laborat perquè l’acte tingués èxit, més enllà d’haver guan-yat o no algun premi. Va ésser una bona

experiència de treball conjunt de professors i alumnes, que augura futures edicions de Jocs Florals.

A continuació adjuntem la llista dels guanyadors dels premis de poesia i narrativa:

A 1r d’ESO el jurat ha reconegut els alumnes següents:

• ÀLEX SERRA del grup 1 ha estat dis-tingit amb el premi de narrativa per El diari d’en Peter.

• CARME VILASECA del grup 1 ha guan-yat el premi de poesia amb Sant Jordi.

• BILAL DOUDOU ha obtingut el premi de narrativa del grup 2.

• MARIO JIMÉNEZ ha estat reconegut amb el premi de narrativa del grup 3.

A 2n d’ESO el jurat ha reconegut els alumnes següents:

• JUDIT PALÀ ha estat mereixedora del 1r premi de narrativa del grup 1.

• CARLES PULIDO del grup 1 ha rebut el reconeixement del jurat amb un accèssit de narrativa.

LLIURAMENT PREMIS JOCS FLORALS

23

ESO

• ADRIÁN GONZÁLEZ ha guanyat el premi de narrativa del grup 2.

• THAIS OLMEDO ha estat guardonada amb el premi de narrativa del grup 3.

A 3r d’ESO el jurat ha reconegut els alumnes següents:

• CRISTINA MARTÍN del grup 1 ha guanyat el 1r premi de narrativa amb Re-fl exions.

• MARC ALMAZÁN del grup 1 mereix el 1r accèssit al premi de narrativa per Sang freda.

• CHRISTIAN NÚÑEZ del grup 1 rep del jurat la distinció d’un accèssit en la modalitat de narrativa amb La veritat.

• BOUCHRA ECHENOUILI del grup 2 obté el 1r premi de poesia amb la composició La Pau.

• AINA SOLER del grup 2 ha estat re-coneguda amb l’accèssit de poesia amb Poema.

•IVAN BEROUZI ha estat distingit amb el premi de prosa del grup 4.

A 4t d’ESO el jurat ha reconegut els alumnes següents:

• MÍRIAM CARRERO del grup 1 ha estat mereixedora del primer premi de poesia amb Antònims.

• PATRÍCIA GONZÁLEZ del grup 2 ha estat reconeguda amb un accèssit de poesia amb Romàntica per excel·lència.

• DAVID MÁRQUEZ del grup 2 ha me-rescut un accèssit per la seva composició Esplendor.

• ALBA NOÉ del grup 3 rep un accèssit de poesia amb el poema Quan el pare em duia en braços.

Pel que fa a narrativa, el jurat atorga el 1r premi a PAULA MARÍN per Eulàlia.

• MÍRIAM CARRERO del grup 1 rep un accèssit de narrativa per Caminava mig adormit.

• STEPHANIE HIDALGO del grup 1 ha estat distingida amb un accèssit de narrativa pel seu conte París.

• AMINE BOULAFA del grup 4 rep un accèssit de poesia per Poesia d’amor.

A batxillerat el jurat ha reconegut un únic premi de poesia:

• ALBA DURAN, pel poema És el silenci.El jurat de dibuix ha atorgat els

premis següents:

- CARÀTULA DEL DVD• CARLOS PÉREZ de 2n d’ESO – grup 2

rep el 1r premi• ÈRIC ROMERO de 2n d’ESO – grup 1

rep un accèssit• OMAR VALDÉS de 4t d’ESO – grup 1

rep un accèssit

- LOGOTIP DE L’ESCOLA VERDA• OMAR VALDÉS de 4t d’ESO - grup 1

rep el 1r premi• AINA LÓPEZ de 2n d’ESO – grup 2 rep

un accèssit• DAVID SOTELO de 2n d’ESO – grup 1

rep un accèssit

1r premi CARÀTULA DEL DVD

24

BATXILLERAT

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE BATXILLERAT

1r de batxillerat

• Xerrada: El canvi climàtic (ciències de la Terra)

• Xerrada: La Maternitat d’Elna (ciències socials)

• Xerrada: El genoma humà (ciències naturals)

Tot el batxillerat

• Jornades esportivoculturals de Catalunya al Congost

• Xerrada: Noves idees (economia i organització d’empreses)


• Sortida: Escola del Mar de Barcelona ( ciències naturals)

• Sortida : Zoo de Barcelona (ciències naturals)

• Sortida: Museu de la Ciència de Barcelona (ciències naturals)

• Sortida: La Barcelona romana (cultura clàssica)

• Sortida: Viatge a Roma (ciències socials)

RECITAL DE POESIA

El dijous 16 d’octubre l’alumnat de 1r de batxillerat del nostre institut va asistir al recital de poesia que, dins el cicle Tocats de lletra, va oferir l’actor Bernat Quintana a la

Sala Petita del Kursaal. Durant mitja hora, el jove actor va recitar poemes de temàtica sensual d’autors catalans i d’arreu, antics i actuals, acompanyat al piano per Josep Garrido que, entre poema i poema, inter-

pretava fragments musicals de la pel·lícula Amelie.

Coincidint amb aquest acte, l’alumnat del CFGS d’Animació sociocultural va dur a terme una visita guiada a les instal·lacions del teatre, en què van participar els dos-cents alumnes assistents al recital.

Jordi Estrada

25

BATXILLERAT

DE PUIGBERENGUER ALPONT DE VILOMARA

El dia 2 de desembre, amb l’alumnat de 1r de batxillerat que fa l’assignatura de ciències de la Terra i del medi ambient, vam realitzar una sortida de temàtica geològica. Vam fer un recorregut a peu des de Puigbe-renguer (Manresa) fi ns al Pont de Vilomara. La tornada a Manresa la vam fer amb au-tobús.

A Puigberenguer vam fer un reconeixe-ment dels diferents elements del paisatge i del relleu, i vam estudiar les terrasses fl uvials de Manresa i la discordança angular que hi ha entre el conglomerat horitzontal de la terrassa fl uvial quaternària de Puigberenguer i els estrats inferiors eocènics lleugerament inclinats.

A continuació, vam fer un recorregut per diversos carrers de Manresa per estudiar els diferents tipus de roques que s’han utilitzat en la construcció de la ciutat. Vam visitar i estudiar els afl oraments de roques del carrer del Sol (Puigterrà) i del Puigcardener. Vam dinar sobre l’estrat inclinat de calcària num-mulítica que fa de fonament del pont Vell

i, havent dinat, vam seguir el camí que va paral·lel al Cardener per la riba esquerra fi ns a arribar al precipici que es coneix com el Mal Balç. Aquest camí passa per la font de Sant Pau, on hi ha un plàtan enorme. Al Mal Balç vam estudiar els diferents tipus de roques eocèniques d’origen marí que hi afl oren i els fòssils que contenen, els quals pertanyen a organismes que van viure fa uns 37 milions d’anys. Des del Mal Balç ens vam encaminar cap al complex format per l’abocador comar-cal i la planta de compostatge, i vam anar baixant fi ns al riu Llobregat, passant abans pel pont Foradat o de les Arnaules, un pont natural esculpit per l’aigua que fa uns 13 metres de llarg. Prop d’aquest pont es troba una pedrera abandonada on vam poder ob-servar molt ben fossilitzats els ripples, que són petites ondulacions produïdes, en aquest cas, per l’acció de les onades del mar sobre un fons sorrenc poc profund.

Al llarg de la sortida també vam estudiar alguns elements de la fl ora i la vegetació.

Florenci Vallès

Plàtan gegantí de la font de Sant Pau

Pont foradat o de les Amaules

26

BATXILLERAT

VIATGE A ROMA

Arribats a l’aeroport de Roma (Déu meu, quina son!) agafarem les maletes que, tractant-se de les hores que eren, no van trigar gaire a sortir, i anàrem fora per buscar l’autobús. Plovia, i la foscor del cel contrasta-va amb l’albada que havíem observat a l’avió. Voltarem pel pàrquing carregant maletes i paraigües fi ns que, per fi , el vam trobar.

Aquell autobús, que portava el nom de l’ institut mal escrit (no recordo ben bé què posava), va dur-nos fi ns una mena de plaça prop de l’hotel en un trajecte que semblava llarg però que el conductor ens va fer molt amè. Un cop abandonats al mig de Roma, amb els mapes a la mà, miràrem de trobar

l’hotel on havíem d’allotjar-nos. També ens (maleït plural majestàtic!) va costar Déu i ajuda arribar-hi! Vam deixar-hi les maletes i vam començar (per fi !) el recorregut per la ciutat. Avui veuríem tota la part corresponent a Roma. El primer objectiu va ser el Colisseu (o Amfi teatre Flavi). Abans d’entrar-hi es-morzarem i l’observarem detingudament per fora. És enorme, realment enorme, i és una llàstima que estigui tan brut i mal cuidat. Per dins encara impressiona més (em va decebre que hi hagués tant poc tros restaurat). El Pa-latí, juntament amb el Foro, van ser visitats seguidament. El que hi havia pot resumir-se en una paraula: pedres. Pedres, pedres i més pedres és el que el poble de Roma ha con-servat dels seus fundadors. Només pedres. Ara que, probablement, si haguéssim pogut veure-ho des de la perspectiva de l’època imperial romana, no pensaríem de la mateixa manera. Va ser una sort, però, veure la casa d’August. Era ja passat el migdia i tots teníem gana. Dinarem, dispersant-nos en grupets (la dèria aquesta de no anar mai sol!) i que-darem reunir-nos a les portes dels Museus Capitolins. Un cop allà, vam dedicar tota la tarda a admirar tot el que s’hi conservava. Seria força llarg d’explicar tot el que hi havia, però sens dubte, el més destacable va ser la colossal estàtua eqüestre de l’emperador

VISITA AL ZOO I COSMOCAIXA

El dia 10 de març al matí, amb l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat que fa l’assignatura de biologia, vam realitzar una visita al Zoo de Barcelona, que incloïa la realització d’un taller sobre l’evolució dels éssers vius. Abans vam fer una visita al Museu de Zoologia i al Museu de Geologia, situats tots dos al parc de la Ciutadella on també es troba el Zoo. A més, vam estudiar alguns arbres d’aquest parc. A la tarda, juntament amb l’alumnat que fa el batxillerat tecnològic, vam visitar el Cosmocaixa.

Florenci Vallès

27

BATXILLERAT

Marc Aureli. Sortirem rebentats i, passant per alt el sopar, tornarem a l’hotel. Pel camí, vam poder tornar a veure la Columna Trajana.

Segon dia a Roma! Després d’una nit de dissertacions en comunitat, pujarem al pis de dalt per esmorzar. Al carrer continuava plovent. L’absència d’aigua al fi nal del dia an-terior semblava una mera il·lusió. Vam haver d’afanyar-nos per arribar a la parada de Metro més propera i comprar els bitllets. Ja dins del metro que ens duria cap al Vaticà, el fred i la humitat deixaven de notar-se. La Ciutat del Vaticà no és gaire lluny de Roma i fa por el contrast tant brutal entre els palaus-museus i la ciutat en sí. No podeu esperar que descrigui la immensitat (quin ressò més etern que té la paraula!) ni de les instal·lacions ni de tots els tresors que guarden amb recel les gruixudes muralles. Solament puc dir: qui no hauria vol-gut ser papa! El palau, els museus, la basílica mateixa...! Aquesta última desembocava a la Plaça de Sant Pere, obra del geni Bernini i vam tenir la sort que, essent l’hora de dinar, ens van oferir el servei d’un restaurant d’allà a la vora. Capítols tan memorables com el de la famosa cervesa o la pizza inacabable els deixarem per una altre moment. Amb la rapidesa amb que havíem arribat al Vaticà,

en sortirem. Vil·la Borghese ens esperava! Entenc que Roma sigui una ciutat per per-dre-s’hi, però les nostres professores s’ho van prendre massa a la valenta. No sabeu l’Odissea que patirem fi ns que la trobarem! Deixant de banda aquestes petites coses, centrem-nos en la vil·la. Us asseguro que, un cop sigueu a dintre de la galeria, semblarà que mai haguéssiu vist en la vostra vida miserable cosa millor que aquesta. I amb tota la raó del

món! M’atreviria a dir que és el temple més fabulós que se li ha pogut trobar a l’obra de Gian Lorenzo. És difícil oblidar aquell “Rapte de Proserpina” tan perfecte! Sense paraules. Abandonant Vil·la Borghese (com la trobo a faltar!), soparem prop de Fontana di Trevi i tornarem a l’hotel.

L’última jornada, ja. Com el dia anterior, vam esmorzar a l’hotel. Avui contemplaríem San Pietro in Vincoli, car no poguérem veure-la el primer dia, tal i com estava previst, i les places que han fet cèlebre Roma, així com el Panteó, San Carlo alle Quatro Fontane i Santa Maria della Vittoria. Vam iniciar la ruta a través de les places i anàrem a parar a un pe-tit mercat local, Campo di Fiori. Hi vam estar força temps, per fer les compres d’última hora i aquestes coses. Tot seguit, marxarem per continuar veient les places. Em va fer il·lusió veure la famosa Piazza Navona, també obra de Bernini, que comparteix espai amb una altra obra de Borromini, grandiós arquitecte, així com la Piazza Minerva i el Panteó, un edifi ci que et deixa, literalment amb la boca oberta i l’Ara Pacis, un altar romà de grans dimensions força ben conservat. Després de dinar, els objectius del dia van ser San Carlo alle Quatro Fontane, de Borromini; Santa Ma-ria della Vittoria, on Bernini va deixar “L’èxtasi de Santa Teresa”, La tornada a l’hotel, a l’aeroport, posteriorment i, fi nalment, a casa, era inevitable. Impregnats de tant d’art, va ser-nos dolorós abandonar la ciutat que, en-cara que bruta i amb un tràfi c insuportable, s’havia guanyat un raconet al nostre cor.

Alba DuránAlumna d’història de l’art

28

BATXILLERAT

CINC CÈNTIMS D’ART A ROMA

Quan el març passat les alumnes d’història de l’art van viatjar a Roma, van descobrir una de les ciutats més plenes d’art d’arreu del món. Des de l’antiguitat clàssi-ca, els romans han comptat amb els millors artistes del moment, treballant per embellir la ciutat. Segons l’historiador Tit Livi, el 21 d’abril de l’any 753 aC fou la data de la fun-dació de Roma.

Revisarem alguns dels edifi cis més em-blemàtics d’aquesta magnífi ca ciutat:

El Coliseu

Un dels edifi cis més representatius de l’època imperial és el Coliseu o amfi teatre Flavi. Era l’amfi teatre més gran del món. La seva construcció va començar l’any 75 i es va acabar en només vuit anys. L’anell extern té 50 metres d’alçària i està construït amb carreus de travertí. Les arcades aporten una sensació de lleugeresa a l’enorme edifi ci. Les columnes que fl anquegen els vuitanta arcs del primer nivell tenen capitells d’ordre dòric, les del segon nivell són d’ordre jònic i les del tercer nivell són d’ordre corinti. En els arcs del segon i tercer nivell hi havia col·locades un seguit d’estàtues. A la part alta poden observar-se mènsules i uns forats que servien per aguantar el velarium (tendal que cobria tots els espectadors i que podia posar-se i treure’s fàcilment).

L’arena estava delimitada per un mur de més de 4 metres d’alçària per tal de protegir els espectadors dels possibles perills. Els

passadissos subterranis servien per portar les feres i els gladiadors fi ns a l’arena on feien les seves actuacions. L’arena tenia dues portes d’accés: la porta triomfalis, per on entraven els gladiadors, i la porta livitinaria, per la qual es retiraven els cadàvers. Sis metres per sota de l’arena hi havia els passadissos que actualment es veuen descoberts i d’altres per permetre l’emperador i les vestals entrar sense barrejar-se amb la multitud. Una altra galeria connectava el Coliseu amb el lloc on s’entrenaven els gladiadors (ludus magnus). La cavea s’ha calculat que tenia capacitat per a uns seixanta mil espectadors que, com a ciutadans romans, tenien entrada lliure i gratuïta. Els espectadors seien seguint una distribució que variava segons la seva classe social, professió o procedència. La tribuna imperial pulvinar estava decorada amb ta-pissos i permetia l’emperador copsar l’opinió que el poble tenia d’ell.

Sant Pere del Vaticà

La magnitud d’aquesta església, amb els seus 186 metres d’alçària, la converteix en la més gran de la cristiandat. De dimen-sions colossals però en perfecte equilibri i harmonia, l’interior de Sant Pere del Vaticà porta l’espectador a centrar la mirada en el baldaquí de Bernini. L’enorme nau central està emmarcada per arcs de mig punt. Per sobre d’aquests s’estén un fris daurat de 3 metres d’alçària, que recorre l’interior del temple, on hi ha una inscripció llatina que cita les paraules de Crist a Pere, la nit abans de la Passió.

La cúpula de Miquel Àngel està susten-tada sobre petxines que tenen uns medallons de 8 metres on hi ha les fi gures dels quatre evangelistes, fetes amb mosaic. La llum entra per la llanterna i pels 16 fi nestrals que en-volten la cúpula. En el fris daurat que hi ha sota les fi nestres pot llegir-se la frase en llatí: “Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edifi caré la meva església”. Bramante fou l’encarregat per Juli II de refer l’antiga basílica. Poste-riorment Miquel Àngel, a l’edat de 72 anys, fou l’encarregat de continuar les obres, amb

29

BATXILLERAT

llibertat completa d’actuació i de forma gra-tuïta (per amor a Déu), decidint fer-la amb planta de creu grega. Aquesta part és la que correspon a l’estil renaixentista.

Ja en l’època del barroc, Urbà VIII (Bar-berini) descobrí Bernini, al qual encarregà la construcció del baldaquí, que serveix per destacar el lloc on es troba la tomba de sant Pere. La forma helicoïdal de les columnes proporciona sensació de moviment, les abe-lles són símbol de la família Barberini.

Pau V (Borghese) fou l’encarregat d’acabar les obres. Es va decidir allargar la planta deixant en segon pla la cúpula de Miquel Àngel i Carlo Maderno fou l’arquitecte encarregat de fer-ho.

Sant Carlo alle Quattro Fontane

L’orde religiós dels trinitaris, fundat en el s. XII i dedicat al rescat dels captius dels musulmans, fou reformat el 1559 per un monjo espanyol per intentar tornar a la seva primitiva austeritat.

La petita comunitat dels trinitaris des-calços, tot i comptar amb un lloc molt petit, van tenir la sort de trobar el jove arquitecte Francesco Borromini, que fi ns aquell moment només havia estat ajudant altres arquitectes. En el minúscul espai de què disposaven, li van encarregar una nova església, una cripta, les cel·les dels monjos, el refectori, la biblio-teca i totes les dependències que necessitava un convent. A canvi de la confi ança que li van atorgar els trinitaris, Borromini es va convertir en el seu amic i benefactor, realit-zant gratuïtament el seu treball i buscant els mitjans econòmics que els mancaven.

Sant Carlo alle Quattro Fontane és co-

negut també com a Sant Carlino, per la seva mida reduïda. Fou l’obra en què Borromini va poder expressar lliurement tota la seva ge-nialitat, proporcionant a l’obra un gran ventall de solucions originals i imaginatives.

La seva façana de línies concavocon-vexes li proporciona un gran dinamisme. L’entaulament horitzontal que la divideix en dos cossos ajuda a subratllar aquesta forta ondulació. En el cos inferior hi ha l’estàtua de sant Carles Borromeo, a qui està dedi-cada l’església, fl anquejat pels dos sants fundadors de l’orde dels trinitaris. Coronant la façana hi ha un gran oval sostingut per àngels, que havia contingut un fresc de la Santíssima Trinitat.

A l’interior, els materials són pobres: maó arrebossat i pintat de blanc. L’únic emblema que hi ha és la creu bicolor dels trinitaris. Les parets tenen quatre grans columnes en cada angle, que formen tres intercolumnis amb fornícules amb petits arcs trilobulats. La cúpula es compon de tres fi gures geomètriques: la creu dels trinitaris, hexàgons i octàgons, que es fonen formant una unitat. La seva mida disminueix a mesura que s’acosten al vèrtex, per tal de donar la imatge de profunditat i major alçària. En el centre hi ha un triangle daurat. La cúpula s’il·lumina amb obertures al tambor, ocultes a la vista, cosa que accentua la falsa sensació de llunyania. L’espai s’articula amb el movi-ment de les parets, les petxines i la cúpula, imatge perfecta de la Trinitat amb el color blanc que representa Déu.

Algú va dir “els edifi cis de Bernini es veuen amb els ulls i els de Borromini es po-den sentir amb tot el cos”.

30

BATXILLERAT

LLISTAT DE TREBALLS DE RECERCALa censura a CubaJaén Socorro, Lisandra Maria

Analitza de quina manera el go-vern cubà ha exercit la censura a tots nivells. Entre els aspectes analitzats destaquen la censura que s’ha dut a terme als mitjans de comunicació, l’educació, la religió i també entre els crea-dors, ja siguin cineastes, can-tautors, compo-sitors musicals o escriptors.

La síndrome de DawnNúria Pons

El trebal l fa una recerca

d’informació sobre la síndrome de Dawn i un apropament a la vivència personal d’aquesta dis-capacitat, a partir del seguiment de casos reals.

Les persones amb les droguesCendra Talavera, Sònia; Grande Fernández, Judit

El treball fa un apropament a les persones que han tingut algun tipus de relació amb les drogues, a partir d’entrevistes, per tal de saber de quina ma-nera afecten la vida personal. Està estructurat en tres parts

ben diferenciades: dades, ex-periències i reflexions sobre drogues.

La Fàbrica Nova, evolu-ció del treball durant el franquismeCastillo Montes, Leyla

Comença amb una breu intro-ducció històrica de la fàbrica i la família Bertrand Serra, però el treball se centra a fer una anàlisi econòmica de dos setmanals del mes de febrer corresponents als anys 1940 i 1974. A partir del seu buidat, es confirma la hipòtesi que

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE TREBALLS DE RECERCA 2008/09

El dimarts 21 d’abril va tenir lloc a l’Auditori de Caixa Manresa de la Plana de l’Om, l’acte de presentació del llibre de tre-balls de recerca d’aquest curs.

L’acte va començar amb la conferència titulada La recerca en astronomia, a càrrec de Toni Guntin, director de l’OAC (Observatori Astronòmic de Castelltallat).

Després de l’amena conferència, que ens va portar de viatge per l’univers, es va procedir al lliurament dels llibres a aquells alumnes, seleccionats pels centres, que hi te-nen publicat el resum del seu treball. Aquest

lliurament es va fer amb la col·laboració de les diferents personalitats assistents a l’acte.

Un cop fi nalitzada l’entrega dels llibres, es va procedir a fer la foto de grup amb tots aquells alumnes seleccionats.

Felicitem els nostres alumnes seleccio-nats i encoratgem els futurs alumnes, que ara començaran el seu treball, a esforçar-se per tal d’obtenir un bon resultat, del qual es puguin sentir orgullosos.

31

BATXILLERAT

hi havia discriminació laboral i salarial per sexes. També s’analitzen els canvis introduïts en el procés de producció al llarg d’aquesta etapa.

Capoeira. La meva visióRoger Cañas, Noèlia

Es fa una recerca dels orígens d’aquesta art marcial brasile-ra, així com dels seus tipus, els seus instruments, la seva música, la importància dels seus mestres, etc. Després s’analitza l’actualitat de la capoeira i es parla del grup Guetto de Manresa i del que per a ells significa aquesta dansa-art marcial.

La vall de LordSolé Montesinos, Elisabet

Es pretén analitzar l’evolució històrica, demogràfi ca, social i econòmica del conjunt de pobles que formen la vall de Lord, si-tuada a la comarca del Solsonès. També s’hi expliquen costums i tradicions de la zona.

La vivència d’un divorciMarcuello Cerdán, Lorena; Oliva García, Laura

Analitza el procés dels divor-cis, fent una breu introducció historicocultural i enfocant-lo des dels punts de vista jurídic i psicològic. S’aprofundeix en les implicacions que el divorci té per a tots els afectats i es fan entrevistes als diferents membres d’institucions i asso-ciacions relacionades amb el tema. També s’ha fet una en-questa a una mostra de pobla-ció adolescent a fi d’extreure’n algunes con-clusions.

Anàlisi de tres obres de Mercè RodoredaReche Martínez, Laura

El treball analitza tres obres d’aquesta autora de la narra-tiva contemporània catalana, a fi de veure les seves tècniques narratives i conèixer més en profunditat la vida de l’autora. Les obres analitzades són La meva Cristina i altres contes, La plaça del Diamant i Mirall

trencat.

La cultura guaraníJurado Blanes, Sandra

El treball es basa en l’estudi d’aquesta cultura del centre d’Amèrica del Sud. que existeix des del 3000 aC, per intentar trobar evidències de la seva per-durabilitat en els temps actuals. Es vol descobrir una manera de vida diferent i, mitjançant l’anàlisi de la seva llengua, va-lorar la part més humana de la cultura.

Dulce et decorum est pro patria mori. Manual d’anàlisi militarDurán Sanguino, Alba

Fa un manual sobre la guerra, l’organització i la composi-ció dels exèrcits i les seves tàctiques militars, al llarg de la història. A partir d’aquest manual pretén analitzar si la guerra ha estat motor de canvis de la societat i motor del progrés.

Guerres i cinemaHidalgo Calvo, Daniel

El treball vol acostar-se a la visió de la guerra que ha tingut el cinema, analitzant algu-nes pel·lícules escollides com a representatives d’algunes guerres.

Oliver SacksMuñoz Mas, Aleydis

L’objectiu d’aquest treball és endinsar-se en el món de la neurologia a través de les novel·les publicades per Oliver Sacks.

Les drogues il·legalsMerlino Reyes, Michele

El treball fa una descripció científi ca de les drogues i una explicació racional dels proble-mes que generen en la nostra societat.

La història dels papers de SalamancaPardillo Montesinos, Antoni

El treball consisteix a fer una exposició de l’espoliació dels papers catalans portats a Sala-manca. S’ha partit d’una biblio-grafi a escrita per tal d’obtenir la informació del que succeí des dels primers moments de la confi scació per part de les autoritats franquistes fins a l’estat actual de la qüestió. Posa èmfasi en la documenta-ció corresponent a Manresa i la Catalunya Central.

Cotxes de lloguer a Man-resaBallesteros Madolell, Gianni

Planteja la hipòtesi de mun-tar una empresa de cotxes de lloguer per dopar-se i els seus efectes, els mètodes de detecció i una explicació de les sancions a què s’exposen els esportistes.

Economia de guerraVizcaíno Belber, Daniel

Parla de la indústria arma-men-tista i dels països i les empreses amb més pes en aquesta indús-tria. Fa alguns apunts sobre la despesa que realitza cada país en armament relacionant-la amb els benefi cis obtinguts i amb el PIB del país. Al final afegeix informació sobre diverses ONG i els benefi cis que proporcionen a la societat.

Col·legi d’àrbitres de

futbol del BagesCatalà Olsina, Nil

Història del col·legi d’àrbitres de futbol, des de 1955 fi ns als nostres dies. Es fa referència al nombre de col·legiats, els locals socials, les categories en les quals intervenen i altres informacions relacionades amb aquest tema.

Els remeis d’ahir, el con-sum d’avuiTatjé Pons, Núria

Elabora llistes de plantes que tradicionalment s’han utilitzat per curar diverses malalties i fa una recerca bibliogràfi ca sobre quines d’aquestes plantes tenen

32

BATXILLERAT

principis actius curatius. També aporta enquestes, tractades estadísticament, per obtenir informació sobre el consum d’herbes medicinals en diferents franges d’edat.

El dopatgeCruz Viñeglas, Óscar

Treball que tracta sobre tot el que envolta el dopatge. Conté una breu història, un recull d’informació sobre les substàncies que s’utilitzen per dopar-se i els seus efectes, els mètodes de detecció i una explicació de les sancions a què s’exposen els esportistes.

Quan minva la memòriaArderiu Modinos, Dídac

Treball realitzat sobre la malaltia de l’Alzheimer en què es pot trobar informació sobre les emocions i reaccions del britànica.

Jane AustenHidalgo Guzmán, Samantha

Aquest treball parteix de la biografi a de Jane Austen per fer una breu explicació de l’època i analitzar tres novel·les de l’autora britànica.

Quadrat màgicCojocaru, Ionut

Història i construcció dels diferents quadrats mà-gics i de les seves variants.

El virus de la gripTurull Guerrero, Aurora

Primerament fa una descripció dels virus. Des-prés descriu el virus de la grip i observa de qui-na manera ha evolucionat. Per acabar, a través d’enquestes, intenta veure la incidència del virus en la població manresana.

La siringomièliaRodríguez Gálvez, Susana

Treball d’investigació sobre una malaltia poc estudiada, la siringomièlia. Es tracta d’una malaltia neurològica que consisteix en la for-mació d’un quist de LCR (líquid cefaloraquidi) a la medul·la espinal, amb els danys que això comporta.

Creació i disseny d’una pàgina webCervantes Álvarez, Abel

El treball consisteix a crear una pàgina web amb codi des de zero i, dintre del web, introduir in-formació sobre internet (origen, llenguatges de programació, etc.).

Creació i programació d’un robotRoca Sobrevals, Rafael

El treball consisteix a programar un robot amb el sistema Picasce. Aquest robot és capaç de produir sons, evitar obstacles i seguir línies negres. Com a pràctica, s’ha construït un robot amb aquestes característiques.

La llum és el futur: energia solarGriera Barroso, Joan; Maeso Culebras, Aitor

Introducció a les energies renovables i explicació exhaustiva de l’energia solar, per tal de veure la seva importància en el futur. També es va fer un audiovisual basat en l’explicació de tots els usos de l’energia solar.

DomòticaMassip Alfageme, Pau

El treball cerca informació sobre els diferents sis-temes que hi ha per instal·lar un control domòtic als habitatges, tant als de nova construcció com als ja construïts. Fa una anàlisi dels avantatges dels sistemes domòtics i inclou un estudi i plànols de la implantació d’un sistema domòtic al domicili de l’alumne.

Disseny i construcció d’una andròminaLópez Suárez, Josep M.

El treball consisteix en la redacció del projecte de construcció d’una andròmina. Després es cons-trueix l’artefacte i s’efectua l’anàlisi i descripció del procés constructiu.

Nous materials i sistemes de construc-ció aplicatsBlanco Rodríguez, Luis

El treball es divideix en tres parts: la primera analitza els materials utilitzats actualment en la construcció d’edifi cis «no tradicionals». La sego-na part es dedica als sistemes constructius més nous, com el pretesat, el posttesat, etc. La tercera part proposa una ampliació de l’institut, feta amb aquests sistemes i materials, i realitza el projecte d’aquesta ampliació.

La dieta mediterràniaBajona,Anna

Treball sobre la dieta mediterrània dividit en tres parts: la primera descriu aquesta dieta, la segona compara la dieta actual amb el concepte de dieta mediterrània, mitjançant entrevistes a gent gran i enquestes a una mostra variada de població. En la tercera es redacten les conclusions a què s’arriba.

33

BATXILLERAT

34

CICLES FORMATIUS

• Treball sobre dinamització comercial a l’Associació de comerciants Europa

• Treball d’Investigació comercial sobre la visió del client manresà respecte el centre comer-cial «Fàbrica Nova»

• Pràctica de màrqueting amb AMPANS (Garden i Cafè del Canonge)

• Escapada a Estocolm

• Visita a l’empresa Masats, SA

• Jornada de màrqueting a Fira de Barcelona

PONÈNCIA SOBREMÀRQUETING SOCIAL

El divendres 6 de febrer, la Sra. Eva Fábregas, del departament de màrqueting de l’empresa DIESA Restauració, va fer una ponència sobre màrqueting social a l’alumnat del CFGS Gestió comercial i màrqueting que cursa el crèdit de Polítiques de màrqueting. Aquesta ponència es va emmarcar dins les sessions teòriques d’aquest crèdit, i saber com treballa una empresa real de la nostra comarca va servir d’exemple de màrqueting social.

Eva Fábregas va iniciar la seva interven-ció a partir de l’exposició de l’organigrama de l’empresa i de l’organització del seguiment i control dels seus vint establiments. A conti-nuació va explicar l’estratègia adoptada res-pecte al màrqueting social i la seva concreció en les accions de màrqueting operatiu que l’empresa està treballant per aconseguir els objectius proposats.

Va ser molt útil haver fet la ponència a meitats de curs, ja que l’alumnat va poder comprovar l’aplicació pràctica de molts dels conceptes treballats prèviament a classe i va poder seguir l’esquema de màrqueting analític, estratègic i operatiu. Aquest últim es va aplicar en la campanya Menjar i beure a Manresa, en col·laboració amb entitats sense ànim de lucre, per aconseguir els ob-

jectius propis del màrqueting social. A més, l’alumnat va poder comprovar com de fl exi-ble ha de ser l’aplicació d’una estratègia de màrqueting i el desenvolupament d’una acció concreta. També va poder comprovar que una acció que ha tingut èxit en una determinada situació no sempre és bona aplicada en un altre entorn o context.

En la foto adjunta podem veure un mo-ment de la ponència.

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CFGS GESTIÓ COMERCIAL

I MÀRQUETING

35

COMERÇ I MÀRQUETING

Durant el primer trimestre del curs 2008/09, l’alumnat del CFGS de Gestió co-mercial i màrqueting del nostre institut que cursa el crèdit de Polítiques de màrqueting fa una pràctica docent, en format de treball en equip, sobre dinamització i promoció del comerç urbà, amb l’objectiu de posar en pràctica els coneixements teòrics treballats a l’aula i deduir, seguint una metodologia de màrqueting, accions de dinamització comer-cial adequades a l’Associació de comerciants Europa i coherents amb el seu client i el seu entorn.

L’Associació de comerciants Europa és una associació molt nova, amb només uns mesos de vida, però amb molts projectes. Està localitzada al centre de Manresa, concre-tament en els carrers Carrasco i Formiguera, Josep M. Planas i passeig Pere III (zona de vianants que va des de darrere de Correus fi ns al carrer Guimerà on hi ha la llibreria Parcir).

L’objectiu d’aquesta pràctica és, d’una banda, que l’alumnat treballi el màrqueting en un entorn real per aconseguir un valor afegit als seus estudis i, de l’altra, que l’Associació de comerciants Europa pugui obtenir, a través dels resultats de la pràctica, propostes d’accions de promoció comercial

DINAMITZACIÓ COMERCIAL AMB L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS

EUROPAper augmentar el coneixement i la notorietat del conjunt dels establiments associats i per millorar-ne el seu atractiu comercial.

El 17 d’octubre passat el secretari de

l’Associació, Sr. Antoni Daura, va venir a l’aula taller a presentar l’Associació i a plan-tejar el problema per solucionar, tal com veiem a la foto. Aquest acte va donar el tret de sortida a una pràctica que fi nalitzarà a primers de gener de 2009.


36

CICLES FORMATIUS

JORNADES HOY ES MÁRKETING

El dijous 21 de maig, l’alumnat del CFGS de Gestió comercial i màrqueting i alguns professors del cicle vàrem assistir a les jor-nades Hoy es Márketing, organitzades per ESIC i celebrades a Barcelona, al Palau de Congressos de Montjuïc.

Quina utilitat va tenir per als alumnes?- Van quedar sorpresos de les possibili-

tats i la importància d’Internet en les seves aplicacions al món del màrqueting i la distri-bució comercial, ja que hi va haver diverses ponències relacionades amb la utilització de xarxes socials, màrqueting 2.0, etc. dins el màrqueting i la relació de les empreses amb els seus clients.

- Van poder comprovar el nivell de co-neixements al qual han arribat un cop fi na-litzat el cicle formatiu, que els va permetre entendre el contingut de totes les ponències, així com el vocabulari i argot utilitzat en el món del màrqueting.

- Van valorar la importància d’una bona presentació oral en públic, ja que, mitjançant

les diferents presentacions, van veure cla-rament que, a més dels coneixements que pot tenir un càrrec directiu d’una empresa, és molt important saber-los presentar i transmetre’ls bé.

A la foto podem veure algunes alumnes assistents a la jornada, a la sortida del Palau de Congressos.


37


Durant el segon i el tercer trimestre d’aquest curs, l’alumnat del CFGS de Gestió comercial i màrqueting que cursa el crèdit de Polítiques de màrqueting fa una pràctica en format de treball en equip, per tal d’aplicar els coneixements de màrqueting adquirits a l’aula en una empresa real i, a la vegada, tre-ballar les capacitats clau i habilitats pròpies del perfi l professional del tècnic superior en Gestió comercial i màrqueting.

Aquest curs s’ha arribat a un acord amb AMPANS, una associació sense ànim de lucre que des de l’any 1965 treballa per a la integració social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual adaptant tant la persona com el seu grau de disminució a les característiques i requeriments del lloc de treball amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies.

Per aconseguir aquest objectiu, munta centres de treball de diversos àmbits laborals, com ara un taller d’arts gràfi ques, seccions de manteniment i obra pública, jardineria i garden, recollida selectiva de residus, deixa-lleries, neteja, manipulats, quiosc i restau-ració. Actualment dóna ocupació a unes 150 persones amb discapacitat intel·lectual.

Els centres de treball amb els quals hem acordat aquesta pràctica són:

· Ampans Garden, establiment de ven-da de productes de jardineria, localitzat entre Manresa i Santpedor.

· El Cafè del Canonge, cafè restaurant ubicat a Manresa, que vol ser un punt de referència cultural a la ciutat.

La pràctica consisteix a analitzar les polítiques de màrqueting que aplica actual-ment AMPANS en cadascun d’aquests centres de treball i, a continuació, fer propostes de millora, confi gurades dins un pla de màrque-ting per al proper exercici econòmic. A més, cal incloure una proposta de nou producte o servei.

L’objectiu d’aquesta pràctica és, d’una banda, que l’alumnat que cursa el cicle formatiu de Gestió comercial i màrqueting pugui fer una activitat de màrqueting en un entorn real que li permeti aconseguir un valor afegit als seus estudis i, d’altra banda, que AMPANS pugui obtenir, mitjançant els resultats de la pràctica, propostes de millora del seu màrqueting.

El divendres 9 de gener, el cap de pla-nifi cació d’AMPANS, Sr. Pere Rueda, va fer una sessió a l’aula de gestió per presentar aquesta entitat. Aquesta sessió va donar pas a l’inici de la pràctica docent.


PRÀCTICA DE MÀRQUETING A AMPANS

38

CICLES FORMATIUS

Dins l’assignatura d’Investigació comer-cial, l’alumnat del CFGS de Gestió comercial i màrqueting fa una pràctica real durant tot el curs per posar en pràctica els conceptes treballats en les classes teòriques, amb la fi nalitat tècnica d’esbrinar quina és la valora-ció i la percepció que el client manresà té del projecte comercial que es preveu construir en el recinte de la Fàbrica Nova.

En la fase concloent d’aquesta inves-tigació, que es fa en col·laboració amb

TREBALL DE CAMP

l’Ajuntament de Manresa, l’alumnat ha hagut de realitzar un treball de camp consistent a fer més de 300 enquestes a clients manre-sans, repartides entre tres dies (divendres 13 de març, dissabte 14 i dimarts 17), diverses franges horàries i diferents zones comercials, tant del centre de la ciutat com de barris i fi ns i tot de la perifèria.

Aquest repartiment, que segueix un mètode de mostreig acceptat estadística-ment, ens permet aconseguir una mostra representativa del conjunt de clients del co-merç de Manresa, amb un marge d’error molt proper al que s’accepta professionalment.

Un cop acabat el treball de camp, l’alumnat ha d’introduir les dades aconsegui-des mitjançant les enquestes a un programa informàtic per poder analitzar-les i redactar un informe amb les conclusions.

En la foto adjunta veiem l’alumnat fent una enquesta en un punt concret de Manresa.


El 29 d’octubre passat els alumnes del CFGS de Comerç i màrqueting van realitzar una visita a les instal·lacions de l’empresa Masats de Manresa, situada al Polígon de Sant Salvador de Guardiola. Masats és un proveïdor de sistemes d’accessibilitat per a la indústria de l’autobús i l’autocar.

L’objectiu de la visita era veure un exemple pràctic i real de la logística dins de l’empresa. Primerament el Sr. Pedro Sánchez, del departament de Planifi cació i responsa-ble de la logística interna de l’empresa, ens va fer una introducció. Posteriorment el Sr. Salvador Rodríguez, cap de relació amb les persones, ens va fer una visita guiada per l’empresa. La visita va fi nalitzar amb una foto de grup.

VISITA A L’EMPRESA MASATS, SALa visita va ser molt interessant i pro-

ductiva, ja que es van poder observar pràc-ticament els exemples donats a l’aula.

39


L’alumnat del cicle formatiu de grau superior de Gestió comercial i màrqueting que cursa el crèdit d’Investigació comercial farà, com cada any, un estudi de mercat en termes reals i en format de treball en equip, per tal de posar en pràctica els coneixements teòrics treballats a l’aula i, a la vegada, exer-cir les capacitats clau del perfi l professional per al qual s’està formant (responsabilitat en el treball, treball en equip, organització del treball, iniciativa, autonomia...).

La pràctica consisteix a fer una investi-gació comercial sencera en un entorn real, de manera que l’alumnat s’enfronti a una situa-ció idèntica a la que es pot trobar en el món laboral un cop fi nalitzats els seus estudis.

L’objectiu de la investigació comercial d’aquest curs és esbrinar quina és l’opinió del client manresà respecte al projecte comercial de Fàbrica Nova, que ja s’ha començat a cons-truir, i com el valora com a consumidor.

Per iniciar aquesta pràctica, el diven-dres 10 d’octubre el Sr. David Hernández, tècnic municipal de comerç de l’Ajuntament de Manresa, va venir a l’aula taller a pre-sentar el cas, tal com veiem a la foto. Ens va parlar del projecte, ens va ensenyar imatges, ens va donar moltes xifres sobre el sector del comerç a la nostra ciutat, i va justifi car l’existència del nou centre comercial dient que és un format de la distribució que encara no és present en la nostra comarca, i la seva implantació pot permetre disminuir l’evasió de compra dels consumidors cap a comarques veïnes i aug-

mentar la seva satisfacció gràcies a tenir més possibilitat d’elecció a l’hora de fer les seves compres, tant les més necessàries com les lligades a l’oci.

A partir d’aquesta presentació, cone-guda tècnicament amb el nom de briefi ng, l’alumnat, distribuït en equips de treball, haurà d’anar portant a terme totes les fases de la investigació fi ns a arribar, quan acabi el curs, a la presentació pública de les con-clusions de l’estudi.

Amb aquesta activitat, doncs, l’alumnat pot aprendre i practicar la metodologia de la realització d’una investigació comercial feta en termes reals i, a més, la ciutat de Manresa es pot aprofi tar dels resultats que se n’obtinguin.

Joan Soler Professor de Comerç i màrqueting

PRÀCTICA D’INVESTIGACIÓ COMERCIAL

40

CICLES FORMATIUS

La investigació comercial que fem aquest curs en el crèdit d’Investigació comercial del CFGS de Gestió comercial i màrqueting d’aquest institut consisteix a esbrinar quina opinió en té i com valora el client manresà el projecte de centre comercial de Fàbrica Nova.

El 16 de gener passat un grup de clients del comerç de Manresa va assistir al taller de gestió comercial, per tal que l’alumnat experimentés la tècnica de reunió de grup dins la fase exploratòria de la investigació.

Aquest estudi de mercat és una pràc-

REUNIÓ DE GRUP D’UNA INVESTIGACIÓ COMERCIAL

tica en termes reals feta d’acord amb l’Ajuntament de Manresa i que dura tot el curs. Preveiem presentar les conclusions a què s’arribi a fi nals de juny en una sessió oberta al públic en general.

De moment l’alumnat ha pogut expe-rimentar diferents tècniques de recollida de dades, com ara la recerca de dades secun-dàries i les entrevistes en profunditat (fetes a polítics, representants del sector comer-cial i comerciants destacats del comerç de Manresa).

Tot això s’ha treballat en grups, cada component dels quals ocupa una àrea de responsabilitat per tal de fomentar la capa-citat de treball en equip, d’organització i de responsabilitat en el treball, capacitats molt valorades en el món de l’empresa.

A la imatge veiem un moment de la reunió de grup, organitzada i moderada totalment per l’alumnat a partir de la teoria feta a classe sobre com es dissenya i gestiona aquesta tècnica d’investigació comercial.


- Aeròbic & Fitness, SL - Dept. Màrqueting - ALTRO, SL - Dept. Màrqueting- Bàsquet Manresa SAE (RICOH) - Dept. Màrqueting- Busi Cafés SL - Dept. Comercial i màrqueting- Imprintsa - Dept. Comercial- Indústries Ponsa - Dept. Comercial- Manresaportal - Dept. Comercial - Mecanitzacions Gannau, SL - Dept. Comercial - Pirelli Neumáticos, SA - Dept. Logística- Setpunts, SL - Dept. Comercial- Supermercats Llobet, SA - Dept. Compres- Supermercats Llobet, SA - Dept. Màrqueting

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LA FCT DELS ALUMNES DEL CFGS GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETING DELS DOS DARRERS CURSOS

41


Coincidint amb els tres dies de la fes-ta de la Llum, alguns alumnes i professors del CFGS de Gestió comercial i màrqueting vàrem fer una escapada a Estocolm. A part de gaudir del seu caràcter lúdic, ens va ser-vir per observar el comerç de la capital de Suècia.

Com a més destacat, vam visitar l’Stadshuset, l’Ajuntament de la ciutat, on cada any se celebren els actes de lliurament dels premis Nobel. També vàrem anar al Vasamuseet, ubicat a l’illa de Djurgarden. Vàrem passejar per diversos carrers i centres comercials, pel barri antic i la seva típica plaça Stortorget. També vam assistir al canvi de guàrdia del Palau Reial. Les activitats més lúdiques van ser la patinada sobre gel en una pista exterior al bell mig de la ciutat i el re-fresc que vàrem prendre en un bar de gel.

L’allotjament escollit va ser un vaixell-alberg a la riba del llac Mälaren, just a la banda oposada de l’Ajuntament, cosa que ens va permetre gaudir d’una de les millors panoràmiques de la capital sueca.

ESCAPADA A ESTOCOLM

Entre nevada i nevada, vàrem poder fer fotos d’unes vistes meravelloses d’aquesta ciutat nòrdica, com ara les postes de sol, pas-sejar sobre els llacs glaçats, entre els quals hi ha les diverses illes que confi guren la ciutat, i gaudir de l’ambient i l’entorn nevat.

A la foto adjunta podem veure tots els membres de l’expedició a la plaça Stortorget.

42

alguns alumnes no els va agradar, sobre-tot a causa de la por a parlar en públic a l’aula d’audiovisuals. Però, a mesura que s’apropava el dia de les presentacions, els alumnes van anar superant el temor ja que tenien experiència de pràctiques realitzades a l’aula i havien preparat amb prou temps els diversos temes que havien d’exposar.

Resta dir que aquesta pràctica, a més de tenir la fi nalitat de comprovar el grau d’enriquiment del llenguatge oral i gestual utilitzat, també serveix perfectament a l’hora de fer les presentacions dels crèdits de síntesi de fi nal de curs, en aspectes tan bàsics com ara saber expressar-se, saber estar davant el públic, saber escoltar i saber les diferents formes d’atendre les opinions i preguntes del públic.

Mariano Gómez

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM COMERÇ

Al llarg del primer i segon trimestre d’aquest curs 2008/09, l’alumnat del CFGM de Comerç ha realitzat diverses exposicions orals dintre del programari del crèdit C4 (Tèc-niques de venda), amb l’objectiu d’assolir els aspectes més importants de la comunicació oral.

Aquesta pràctica, efectuada davant companys de classe i professors, serveix per comprovar el grau de desenvolupament de l’expressió oral davant un públic inte-ressat en el tema que tracta l’alumne/a de comerç.

Es valoren molt les diferents tècniques explicades i practicades a l’aula, respecte a la presentació, forma d’estar, educació amb el públic, lèxic utilitzat, seguretat en l’exposició, interès despertat, fi nalització i comiat.

Com cada curs, quan es va plante-jar fer la pràctica adaptada a la realitat, a

EXPOSICIÓ ORAL DE L’ALUMNAT DEL CFGM DE COMERÇ

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CFGM COMERÇ

• Activitats pràctiques al taller i als establiments comercials de Manresa

• Visita al centre de Manresa per veure aparadors i analitzar-los

• Visita a la cooperativa La Fageda d’Olot

• Crèdit de síntesi

43


EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LES PRÀCTIQUES DELS ALUMNES DEL CFGM COMERÇ ELS DARRERS ANYS- Autobages, SA- Central del Plàstic Manresa, SL- Esports El Cim, SA- Josefi na Modes

- Reditec- Rubiralta Regals, SL- Viladalmases-Lacoste

- La botiga dels Turcs- La Llavor (Berga)- Magatzems Iglesias- Nil Sports

www.iglesiasmoda.com

44

El Simón va fer molt bon treball. Sens dubte es mereixia el primer premi. Enca-ra que va passar una estona de nervis, l’experiència li va ser positiva.

Finalment, el premi se’l va endur l’alumna representant de l’IES de Sant Feliu de Guíxols.

CICLES FORMATIUS

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGM PERRUQUERIA

- Montibel·lo- Shwarzkopf professional- L’Oréal- Perruqueria Carme Fuster (Manresa)- Perruquer ia Encarna (Prats de Lluçanès)- A.L. Estètica (Manresa)

- Perruqueria Altarriba (Manresa)- Perruqueria 9 ESTIL (Berga)- Sílvia Perruqueria Estilista Unisex (Prats de LLuçanès)- Perruqueria Anna (Santpedor)- Imma Fernández Perruqueria Unisex (Vilanova del Camí)

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CFGM PERRUQUERIA

• Curs L’Oréal, Projecte APRENDER +

• Curs tècnic a l’empresa Schwarzkopf

• Sortida al congrés Cosmobelleza

• Atelier de perruqueria a càrrec de Montibel·lo

• Curs tècnic a l’empresa Montibel·lo

• Visita a SpainSkills (Madrid)

• Assistència al Trofeu ColorArt

• Visita a Capel·lo

El Departament d’Educació ha organit-zat el Campionat de Catalunya de formació professional, conegut amb el nom de CATS-KILLS. Aquest campionat selecciona els millors alumnes d’onze skills (professions) per representar Catalunya, primerament en el campionat nacional de FP a Madrid i, si aquest se supera, al mundial que se celebrarà a Canadà.

El 30 de gener passat Simón Montoya, alumne de 2n de perruqueria, es va presentar en aquesta modalitat. El campionat es va fer a la seu de l’empresa L’Oréal. La prova con-sistia a portar dues models: a una li havia de fer, al llarg del matí, un treball de moda amb tècniques d’actualitat. A l’altra model li havia de fer un treball creatiu durant la tarda.

El campionat va ser molt competitiu, ja que els joves participants van demostrar tècniques i destreses considerables.

CAMPIONAT CATSKILLS

45

IMATGE PERSONAL

TROFEU COLORART

El 28 de maig passat, vàrem participar en el Trofeu ColorArt, un concurs que orga-nitza l’empresa L’Oréal per a centres públics de Perruqueria de Catalunya.

Aquest trofeu té com a objectiu crear una dinàmica professional en l’alumnat. La participació està basada en la presentació de dos treballs: el primer, de moda i ten-dències (color, tallada i pentinat) i el segon, d’expressió artística lliure.

Hi vàrem participar vuit instituts, cada un dels quals va presentar un equip format per dos alumnes.

Els alumnes van demostrar un nivell altíssim tenint en compte que, tot i ser de segon, només fa dos cursos que han entrat en el món de la perruqueria. Aquesta apre-ciació no va ser solament nostra, sinó també dels membres del jurat, que van manifestar la gran difi cultat a l’hora de donar els premis, ja que la qualitat dels treballs presentats era molt alta. Per això van felicitar l’alumnat participant per la qualitat i espectacularitat dels treballs presentats. A més, van valorar no solament el treball dels dos participants que representaven cada centre a dalt de l’escenari, sinó també la col·laboració de tot el grup-classe que va posar el seu granet

de sorra per aconseguir el resultat fi nal dels treballs.

Nosaltres no vàrem poder fer pòdium, tot i que el nostre treball va ser dels que va agradar més als alumnes d’altres centres. Però el jurat no ho va considerar així. De tota manera ens sentim guanyadors, ja que estem molt satisfets del treball presentat, i valorem positivament haver participat en aquest concurs, perquè ha estat molt enri-quidor per a tots. És d’aquelles experiències inoblidables i gairebé irrepetibles.

A mi em queda felicitar tot el grup de 2n de Perruqueria per la seva implicació en els treballs i elaboració de la postisseria. Vull fer especial menció a les dues alumnes (Tània Pelegrina i Anna Sabata) que ens van representar a dalt de l’escenari, per la valentia que van demostrar donada la seva inexperiència; ja sabem que els nervis poden jugar males passades, i elles van defensar

i realitzar uns treballs notables. També vull felicitar les models (van fer lluir i enriquir de valent els treballs), les alumnes d’Estètica (van maquillar les models) i les professores d’aquest cicle formatiu per la col·laboració, amb feina i idees, en la realització i disseny dels treballs. Cal que recordi especialment Conxita Palomas i Àngels Bolancé perquè varen ser les més implicades.

Per acabar, només em resta felicitar els alumnes i professors dels centres guanya-dors. Enhorabona!

Maite Garcia

46

CICLES FORMATIUS

SESSIÓ TÈCNICA DE PERRUQUERIA

El 16 de desembre passat l’empresa Montibel·lo, que aquest curs ha començat a col·laborar amb el departament d’Imatge personal del nostre institut, va venir a fer una sessió tècnica als alumnes de primer de Perruqueria.

El tècnic de Montibel·lo, en Jordi, va preparar una matinal que va consistir en la presentació dels productes de la fi rma comer-

cial, diferents explicacions de la teoria del color, explicació de l’aplicació dels diferents productes colorants, suggeriments i trucs a l’hora de triar el color adient en cada cas... També va aplicar color en una model, realit-zant tècniques d’aplicació modernes i actuals, amb combinacions de colors, i va realitzar dues tallades de cabells.

En resum, va ser una jornada molt ben aprofi tada ja que els alumnes van poder comprovar que el que estan aprenent és la perruqueria que les fi rmes comercials i els perruquers estan treballant actualment. A més, quan algú de fora del centre els trans-met diversos coneixements, els alumnes s’enriqueixen doblement.

Si faig cas dels comentaris dels alum-nes, puc dir que va ser tot un èxit. Esperem que puguem continuar fent col·laboracions amb Montibel·lo!

Maite Garcia

VISITA A MONTIBEL·LOd’ells, de la importància de tenir una bona formació i de pujar graons a mesura que es va aprenent i no voler ser al capdamunt quan encara hi ha molt per aprendre.

La segona part del matí es va dedicar a fer uns treballs pràctics. Les models van

El dimecres 15 d’abril el grup de 1r de Perruqueria va fer una sortida a Barcelona. La fi rma comercial Montibel·lo, de gran renom en el món de la perruqueria, ens va convidar a visitar les seves noves instal·lacions i fer un curs tècnic de perruqueria. S’ha de reconèixer que actualment les seves instal·lacions són de les millors que hi ha, molt ben equipades amb les últimes tecnologies; els espais són amplis, lluminosos i molt apropiats per a la formació i actualització de les noves tècni-ques de perruqueria, per a professionals del sector.

A les 8 del matí vàrem sortir en tren de Manresa cap a Barcelona. En arribar a Montibel·lo, ens van fer una visita guiada de les instal·lacions d’estètica i de perruqueria, lloc on vàrem fer aquest curs.

Per començar, Jose Valero i Nuri van par-lar als alumnes de les aptituds que han de te-nir els nous professionals, del que s’espera

47

IMATGE PERSONAL

ser les mateixes alumnes, a les quals es va aplicar color i es va tallar els cabells.

Al migdia, de 13 a 15 h, vàrem fer una pausa per dinar, tot i que algunes alumnes van aprofi tar per anar de botigues ja que érem al centre de Barcelona.

A la tarda ens van mostrar els seus co-lorants permanents com a to sobre to. També vàrem fer diagnòstics i ens van ensenyar les numeracions específi ques que la casa Montibel·lo fa servir en els seus colorants. Ens van parlar dels oxidants i van realitzar un experiment curiós i interessant amb oxidants de diferents concentracions. Per fi nalitzar,

UN DIA A MADRID

Els alumnes de segon de perruqueria vàrem fer un viatge a Madrid per assistir com a convidats a l’Spainskills i a la Muestra de formación profesional.

A les 5 de la matinada vàrem agafar l’autobús que ens va conduir des de l’institut fi ns a Barcelona. A les 7 h sortia l’AVE de Barcelona i al cap de tres hores ja érem a Madrid. Un cop allà ens va recollir un altre autobús per portar-nos al Palacio de Cristal del parc del Retiro on feien la mostra. Hi vàrem passar tota la resta de matí. Ens van donar un pícnic per esmorzar i dinar.

Vàrem dedicar la tarda a fer una ruta turística per la capital, que ens va permetre veure la plaça de la Puerta del Sol, la plaça de la Cibeles, la Puerta de Alcalá,etc. Les professores ens van obligar a fer una bona caminada, fi ns a l’estació d’Atocha. Allí vam

visitar el Museu de les Ànimes, en record de les víctimes de l’11 M. Ràpidament se’ns van fer les 7 de la tarda, hora en què havíem d’agafar l’AVE de tornada a Barcelona. Allí ja ens esperava l’autobús per anar cap a Man-resa, on vàrem arribar a les 11 de la nit.

A tots els alumnes ens va agradar molt aquesta sortida. Encara que ens va obligar a llevar-nos a les 4 de la matinada, va valer la pena. Les activitats del matí es van fer una mica pesades. En canvi, la tarda va estar molt bé, ja que a la Puerta del Sol ens van deixar una hora per anar pel nostre compte: vàrem caminar fi ns a cansar-nos molt, però va valer la pena!

Anna Sabata2n de Perruqueria

vàrem veure un DVD de la seva col·lecció primavera - estiu 08.

La tornada a Manresa va ser en tren. Estàvem tots força cansats ja que havia estat una jornada molt completa, però també molt satisfets perquè el curs havia valgut la pena. Com a professora acompanyant, estic força contenta ja que la sortida va anar bé i vaig rebre la felicitació dels tècnics de Montibel·lo pel bon comportament i participació dels alumnes.

Maite Garcia

48

CICLES FORMATIUS

Els dies 12 i 13 de gener, l’alumnat de 2n de Perruqueria va assistir a un curs de color organitzat per la fi rma comercial Schwarzkopf.

El dilluns dia 12, a les 8 del matí aproxi-madament, sortírem de Manresa cap a les instal·lacions tècniques de la fi rma comercial amb seu a Barcelona. Allà ens esperaven tres tècnics-formadors.

Al matí ens van fer una sessió per re-passar la teoria del color i ens van introduir en el món dels seus productes. Va anar força bé per recordar i ampliar els coneixements sobre el tema.

A la tarda vàrem fer clientes en grups de dos alumnes. Cada grup havia d’analitzar la seva clienta, proposar un canvi o actualit-zació del color que portava. Quan cada grup tenia fet el diagnòstic, avisava un tècnic que els ajudava a concretar el treball, respecte a les tècniques i als productes. Val a dir que els treballs fets van ser de qualitat.

Cap a les 6 de la tarda agafàvem el tren de tornada.

El dimarts dia 13 sortírem també a les 8 del matí.

La sessió de formació del matí va ser molt interessant ja que van introduir el visa-gisme a la coloració dels cabells. Ens van ex-plicar l’efecte visual que produeixen diferents colors de cabells per a disminuir o accentuar les faccions i formes del rostre. També ens van presentar les seves col·leccions Essencial Look per a aquesta temporada, referides al color i a la tallada de cabells.

CURS DE COLOR A SCHWARZKOPF

A la tarda vàrem fer clientes. Aquesta vegada els tècnics van permetre que algun

alumne pogués fer de model.Vàrem sortir de Barcelona al voltant de

les 18 h. Tots dos viatges de tornada varen tenir la seva emoció, provocada per incidents de la Renfe.

Aquesta visita a Schwarzkopf fa diversos cursos que la repetim, ja que els alumnes de 2n curs la valoren molt positivament i és

molt enriquidora per a ells perquè han de demostrar els seus coneixements amb uns professors, unes instal·lacions i una clientela diferents. És el moment de demostrar-se fi ns on són capaços d’arribar de manera semiautònoma.

Maite Garcia

49

IMATGE PERSONAL

50

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CFGM ESTÈTICA

• Sortida al Congrés de Cosmobelleza

• Demostració d’ungles de fi bra a càrrec de l’empresa Creative

• Demostració de maquillatge a càrrec de Lucía Masobro de Martora

• Sortida a Acquaplaya de l’Hotel Senator

• Demostració d’olis essencials

• Sortida a Montserrat Fajardo

VISITA A UNA ESCOLADE MAQUILLATGE

El dilluns 1 de desembre les alumnes d’Estètica personal i decorativa van anar a visitar l’escola de maquillatge Montserrat Fa-jardo de Barcelona, que és una de les escoles més reconegudes en el món del maquillatge, tant a nivell social, com de fantasia i de ca-racterització.

Aquesta activitat va ser dirigida per la Dolors, una de les professores d’aquesta famosa escola, que ens va revelar alguns dels secrets professionals per tenir l’èxit ga-rantit, com ara la capacitat per reconèixer la tipologia de cada persona, cosa que ens farà capaços de personalitzar els maquillatges.

Per al desenvolupament d’aquesta acti-vitat, dues alumnes del nostre centre es van oferir voluntàries com a models: a la primera model la Dolors li va realitzar un maquillat-

ge social de tarda, en tonalitats càlides que destacaven els seus trets facials; a la segona model li va realitzar un maquillatge social de nit-festa, en tonalitats fredes amb un caràc-ter més atrevit.

Les nostres models van quedar tan me-ravellades amb el maquillatge que, malgrat portar només mig rostre maquillat, van tor-nar a Manresa sense desmaquillar-se.

Betsabé Pérez

51

IMATGE PERSONAL

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGM ESTÈTICA

Centres d’estètica:- G&E cosmètics SCP- Depiline- Lydiai’s SCP Centre d’estètica (Sant Fruitós)

DEMOSTRACIÓ DE PRÒTESIS D’UNGLES

El dimarts 3 de febrer, la casa comercial Creative ens va presentar al CFGM d’Estètica personal i decorativa les últimes novetats i tendències en pròtesis d’ungles amb pols acrílica i gel i, a més, l’última novetat: l’spa manicure.

Ens va visitar Anna Frigols, tècnica de Creative, que ens va mostrar tots els pro-ductes d’aquesta marca relacionats amb les pròtesis d’ungles i el nou spa manicure.

Anna Frigols ens va realitzar tres de-mostracions amb pols acrílica i gel. Tres alumnes d’aquest cicle van actuar com a models voluntàries i els va encantar la transformació de les seves ungles. Ens va sorprendre a tots la destresa amb la qual

- Syrus- Institut de bellesa Mayka (Manresa)- Estètica Innova (Súria)- Adinal estètica Súria- QUENNA (Manresa)- Eva Miralles (Monistrol de Montserrat)- Cristina Elias Moreno (Manresa)- Adonis (Manresa)- Special beaut (Sant Fruitós)

l’Anna esculpia les ungles utilitzant les tècni-ques esmentades. Al mateix temps que rea-litzava la demostració, feia preguntes sobre el procés que seguia a les nostres alumnes, que ja han treballat un mica la tècnica amb gel. Per tant, van haver de demostrar els coneixements apresos i va resultar una ex-periència molt didàctica i gratifi cant.

Per fi nalitzar aquesta visita i premiar els coneixements de les nostres alumnes, l’Anna ens va realitzar una demostració de l’spa manicure que estan presentant aquests dies. Una d’elles va tenir la sort de poder compro-var els efectes tan relaxants d’aquest spa.

Betsabé Pérez

- Creative- Brunno Vassari- Martora

52

CICLES FORMATIUS

VISITA A ACQUAPLAYA DEL’HOTEL SENATOR

El dimarts 19 de maig, les alumnes del CFGM d’Estètica personal decorativa van gau-dir d’una tarda hidrolúdica a l’Acquaplaya, el centre de salut i bellesa que hi ha a l’hotel Senator de Barcelona, que es troba molt a prop del Camp Nou i compta amb unes instal·lacions hidrotermals molt competitives per vist que és un spa urbà. Té una zona hi-drolúdica tematitzada realment sorprenent, especialment pel que fa a les seves cascades, úniques a Barcelona, situades enmig de les instal·lacions.

Les nostres alumnes van gaudir d’aquestes modernes instal· lacions, mitjançant un ampli circuit que va co-mençar per les saunes i va continuar per la gruta de gel, la pluja polvoritzada i la sala de relaxació, amb les banyeres d’hidromassatge. Tot seguit, van reactivar

la circulació sanguínia, que els va permetre comprovar l’eficàcia dels banys indoro-mans; després, van eliminar les durícies dels peus i van aconseguir un efecte pe-

dicura totalment natural, passejant per la piscina de còdols. Van finalitzar la sessió amb un bany en la piscina climatitzada, que disposa de sortidors d’aigua situats a diferents altures.

Totes les alumnes van gaudir molt d’aquesta sortida i van arribar a Manresa molt relaxades. Esperem que aquesta relaxa-ció hagi estat positiva i que els doni forces per afrontar la recta fi nal del curs amb el crèdit de síntesi.

Betsabé Pérez

53

IMATGE PERSONAL

El 8 d’octubre passat, la casa Martora va venir a fer una demostració de maquillatge a les alumnes de CFGM d’Estètica.

Va realitzar la demostració Lucía Maso-bro, una maquilladora molt respectada en el món del maquillatge. Dues alumnes van fer de models.

DEMOSTRACIÓ DE MAQUILLATGE

A més, va explicar totes les novetats en el món del maquillatge, tant respecte a la moda com als productes.

Aquesta demostració, que va durar tres hores, va agradar molt a les alumnes, perquè van veure diferents formes de maquillar i van conèixer les últimes novetats.

Ana Millan

54

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CFGM FUSTA I MOBLE

• La formació en alternança

• Visita a la Cambra de Comerç de Manresa

• Sortida a Solsona

• Visita a Construmat 2009

LA FORMACIÓ EN ALTERNANÇA

La formació en alternança al cicle for-matiu de Fusta i Moble

El Departament d’Educació de la Generalitat vol impulsar la formació en alternança. Es tracta d’una modalitat or-ganitzativa en determinats cicles formatius que ofereixi estímuls positius a l’alumnat i les empreses, possibilitant simultaniejar en el temps la formació professional inicial

i l’activitat laboral, recuperant la fi gura de l’aprenent, un/a jove que es capacita i tre-balla simultàniament en un camp professio-nal directament relacionat amb la formació professional que està realitzant.

El Departament d’Educació i el Gremi de la Indústria de la Fusta del Bages i de les comarques veïnes creuen en la viabilitat de compaginar els estudis, que condueixen a una capacitació professional, i el tre-ball, de manera planifi cada, organitzada i controlada conjuntament per empresa i

Les càmeres de TV1 i TV3 visiten el cicle de Fusta i Moble

El dijous 20 de novembre els alumnes del CFGM de Fusta i Moble varen donar la seva opinió sobre la formació en alternança a l’Informatiu en català de TV1 i al Telenotícies Migdia de TV3, en unes imatges gravades prèviament per les càmeres que van visitar els seus tallers.

centre educatiu. Aquesta compaginació o alternança pot ser un instrument de forma-ció, professionalització i desenvolupament personal de molt valor per als joves que realitzin aquest itinerari professional.

L’IES Guillem Catà de Manresa és un dels centres pioners amb caràcter experi-mental en règim d’alternança entre formació i treball en els ensenyaments de formació professional inicial.

55

FUSTA I MOBLE

VISITA A LA CAMBRA DE COMERÇ

El divendres 28 de novembre els alum-nes de Fusta i Moble van realitzar una visita a la Cambra de Comerç de Manresa per assistir a la presentació de la Guia del Sector Forestal i de les jornades d’activitats realitzades per l’Institut Català de la Fusta.

El Departament de Medi Ambient i Ha-

bitatge de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Centre Tecnològic Fores-tal de Catalunya (CTFC) i amb l’Institut de la Fusta (INCAFUST), van presentar la Guia del Sector Forestal de Catalunya i les activitats dutes a terme per l’INCAFUST.

La presentació de les jornades i de la guia va ser a càrrec de Núria Buenaventura, directora general, i de Glòria Domínguez, directora de recerca del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

Aquesta guia és la primera que s’elabora a casa nostra. S’hi poden trobar dades refe-rents a les empreses, institucions i associa-cions que tenen relació amb el món forestal. D’aquesta manera es pot obtenir informació de les empreses i treballadors autònoms que es dediquen a l’obtenció i la transformació de la fusta o de la resta de productes del bosc; també de les que es dediquen al suro, bolets, gestió de la caça i pesca i un llarg etcètera, que inclou les associacions de propietaris, les conservacions i les institucions d’estudi i gestió forestal.

Es van presentar diversos treballs de l’Institut Català de la Fusta i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, també els principals projectes en curs respecte a les propietats tecnològiques de la fusta de pi roig i pinassa i respecte a la tecnologia de producció de fusta laminada encolada. Tota aquesta informació va ser a càrrec de Jordi Gené, director de l’INCAFUST, i d’Eduard Correal, enginyer de forests.

La cloenda de la jornada va ser a cà-rrec del Dr. Jaume Avellaneda, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Patronat de l’INCAFUST, amb la ponència titulada Arquitectura i Fusta.

56

CICLES FORMATIUS

CONCURS DE FUSTA I MOBLE

El divendres 20 de març, l’alumne Ben-jamí Call de 1r de Fusta i Moble va ser el guanyador del XVII Concurs d’estudiants de cicles formatius de la família professional de Fusta i Moble, aprenents de taller, PQPI, FIAP de Fusteria-ebenisteria de Catalunya, en la diada de Sant Josep, el nostre patró.

Aquest certamen va ser organitzat pel Gremi de la Fusta de Sabadell i comarca, amb la col·laboració de l’IES Escola Industrial de Sabadell.

L’objectiu d’aquesta convocatòria era fomentar la participació dels nostres alum-nes, estimular en els participants l’esperit de vocació professional, contribuir a desvetllar l’interès per la professió i també interrelacio-nar el món de l’escola i el treball.

El nombre de participants en aques-ta edició va arribar fi ns a 40 alumnes que representaven tots els IES de la família de Fusta i Moble de Catalunya. Cal destacar l’assistència per primera vegada del Centre des Apprentis de Perpignan (Pirineu Oriental,

França).L’equip del nostre Institut estava format per Benjamí Call, Víctor Rodríguez i Santiago Parada.

La prova va consistir en la realització d’una tauleta auxiliar, seguint els plànols de construcció en un temps determinat. El concurs va ser molt competitiu, ja que els participants van demostrar molt bones tèc-niques i destreses.

En resum, tots els participants van coincidir a dir que, tot i haver passat nervis en algun moment, l’experiència havia estat molt positiva, ja que van poder comprovar que el que estan aprenent en el cicle els ha de permetre conèixer i desenvolupar la capacitat de realitzar la mecanització i la construcció de fusteria i moble, la qual és molt important per poder inserir-se en els àmbits de la professió.

Va ser una experiència per recordar i, a la vegada, divertida.

Jaume Puig

57

FUSTA I MOBLE

SORTIDA A SOLSONA

El dimarts 24 de març, els alumnes del CFGM de la família de Fusta i Moble, juntament amb l’IES Escola Industrial de Sabadell, van fer una sortida a Solsona per visitar l’empresa Taulers Tradema, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i l’Institut Català de la Fusta.

Taulers Tradema

Aquesta indústria té com a base desin-tegrar la fusta, per després ajuntar-la sota la denominació de fusta aglomerada.

El tauler aglomerat està fet amb par-tícules de fusta sobre les quals s’aplica un procés de vaporatge, assecatge, encolada i premsada. Els nostres alumnes van poder veure in situ tot aquest procés i els diferents acabats. D’aquests destaquem els aglome-rats amb acabat en brut, que generalment només s’usen com a suport per a un posterior xapat, i els aglomerats melaminats o plastifi -cats, que imiten fustes de diversos colors.

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Està situat a dos quilòmetres del centre de Solsona, en la fi nca de Can Mascaró, de més de 28.000 m2.

És un edifici únic en aquesta zona, amb més de 3.000 m2. La seva funció és contribuir a la modernització i a la competi-tivitat del sector, el desenvolupament rural i la gestió sostenible del medi natural, per mitjà de la tecnologia i coneixement de la

societat. És un centre de referència a escala local, nacional i internacional, tant en l’àmbit forestal com en el de desenvolupament rural. Té un prestigi reconegut per l’excel·lència de la seva activitat.

Institut Català de la Fusta (INCA-FUST)

L’INCAFUST és una fundació privada sense ànim de lucre, que té per fi nalitat promoure el desenvolupament de la fusta com a material i contribuir a la millora de la competitivitat, el foment de la innovació i l’augment de la productivitat del sector de la fusta de Catalunya.

La seva missió és assistir les empreses, entitats i institucions del sector, per la via de la recerca, la prestació de serveis tecnològics, la transferència de tecnologia i de coneixe-ments. La recerca s’emmarca en l’estudi de les propietats físiques i mecàniques dels productes (especialment els utilitzats en la construcció) i la millora de la seva durabilitat per fer front a l’atac d’organismes xilòfags.

Jaume Puig

58

CICLES FORMATIUS

VISITA A CONSTRUMAT 2009

El dimarts 21 d’abril, els alumnes del CFGM de Fusta i Moble van visitar la 30a edi-ció del Saló Internacional de la Construcció (Construmat), de periodicitat biennal, que va tenir lloc del 20 al 25 d’abril a Barcelona.

Aquesta exposició va celebrar el seu 30è aniversari concentrant tota l’oferta en un únic recinte, el Gran Vía, perquè la complicada situació econòmica, especialment en el sector de la construcció, va provocar que hi hagués menys expositors.

Durant tots aquests anys, Construmat ha avançat tendències, ha provocat el debat,

ha presentat novetats i s’ha situat entre les tres fi res de la construcció més importants d’Europa.

Cal destacar l’espai Construir amb Fus-

ta, que té com a objectiu promoure l’ús de la fusta i els seus productes per a la construc-ció, incidint en conceptes com el disseny, la sostenibilitat, la fi abilitat o la durabilitat.

Va ser una sortida interessant per conèixer novetats, processos, materials, serveis... i apropar els nostres alumnes a les noves tecnologies del món laboral.

Jaume Puig

59

FUSTA I MOBLE

Suport cd’s Cadira escala Cadira escala

Moble bany Banc de jardí

Moble menjador Tamboret escala

Tauleta d’escacs Moble per a DVD

Treballs realitzats pels alumnes

60

CICLES FORMATIUS

61

FUSTA I MOBLE

EMPRESES QUE HAN FET CONVENI AMB ELS ALUMNES DE SEGON CURS DEL CFGM FUSTA i MOBLE DURANT EL CURS 2008/09

- Jordi Fortó Moya (Manresa)- Ortigués Decoració (Manresa)- Sert i Pladevall (Moià)- Xavier Menendéz Olcina (Monistrol de Montserrat)- Antonio Ortega Castro (Igualada)

- Ebenisteria Forns, SL (Manresa)- Eben Control, SL (Manresa)- Mobles de cuina Núria Miralles Riu (Solsona)- Josep Boixader Vila (Sant Fruitós de Bages)

EMPRESES QUE HAN FET CONVENI AMB ALTERNANÇA AMB ELS ALUMNES DE PRIMER CURS DEL CFGM FUSTA i MOBLE DURANT EL CURS 2008/09

- Fitó fusters, SL (Manresa)- Fusteria Geli, SL (Solsona)- Emili Fortó Moya (Manresa)- Fusteria Saumell / Illa (Calaf)- Muntatges de fusta (Òdena)

- Martí Via Saumell (Manresa)- Fusteria Algué (Berga)- Ortigués decoració (Manresa)- Ebenisteria Forns, SL (Manresa)

62

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

• Sortida a l’Imax per veure el documental El cos humà

• Sortida al Fòrum Dental del Mediterrani

• Sortida a la Fundació ONCE

• Visita a l’Hospital de Sant Joan de Déu

• Visita i xerrada a la clínica odontològica Sagrada Família

• Conferència sobre les malalties mentals greus, per a la Fundació de la Marató de TV3

• Xerrada del sindicat d’auxiliars d’infermeria

• Taller de massatges

• Xerrada sobre els discapacitats neuromusculars

• Acreditacions de Cures auxiliars d’infermeria

SORTIDES CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

Aquest curs hem realitzat diverses sor-tides que ens han aportat molt, tant a nivell acadèmic com personalment. A continuació us en farem cinc cèntims:

A l’octubre, quan tot just estava començant el curs, vam realitzar una sortida a l’Hospital de Sant Joan de Déu, per tal d’observar de ben a prop quina és la feina de l’auxiliar d’infermeria i com funciona un hospital. Vam fer una visita guiada per conèixer els diferents

serveis de l’hospital: urgències, traumatologia, maternitat, esterilització, etc. L’experiència va ser molt enriquidora i motivadora perquè ens va servir per conèixer de primera mà com és la feina a què volem dedicar-nos.

Al novembre, els alumnes de primer de Cures auxiliars vam realitzar una visita a la Clínica dental Sagrada Família, que es troba al barri de la Font dels Capellans. La Dra. Rosa Guixé Xandri, en primer lloc, ens va fer una presentació de les tasques que es realitzen en la consulta dental, tant des de la terapèutica com des de la prevenció. Segui-dament ens va mostrar el centre d’estètica bucal i la consulta dental. Allà ens va mos-trar com es feia el registre dels clients, els box dentals, els diferents aparells i la seva utilitat... així com el tracte personalitzat amb els clients. És una sortida molt interessant perquè ens va fer més propera la tasca dels professionals que es dediquen a tenir cura de la nostra salut bucal.

Aquest curs també hem t ingut l’oportunitat d’assistir al Fòrum Dental del Mediterrani, que se celebra cada dos anys a Barcelona. Vam arribar a la plaça Espanya

63

SANITAT

a les 10.30 h aprox. Tot seguit vam recollir les acreditacions per poder accedir al recin-te. Allà hi havia més de 1.000 expositors de l’àmbit de l’odontologia repartits en diverses àrees i plantes. Vam poder veure diferents productes, com ara cadires dentals, aparells de rajos X i làser, materials de restauració, anestèsics, implants, ortodòncia, etc.

A més, vam aconseguir mostres de fl uor en col·lutori i dentífric, raspalls de dents, fi l dental i silicones, que després vàrem poder emprar en el taller del crèdit d’odontologia. L’experiència va ser fantàstica, tot i que caldria estar-s’hi uns dies per tal de poder arribar a veure-ho tot bé!

Al març, vam poder assistir al Centre de recursos educatius que la Fundació ONCE

té a la plaça Espaya de Barcelona. Allà vam poder realitzar tres tallers diferents. El pri-mer pretenia aconseguir que ens poséssim a la pell d’una persona amb un dèfi cit visual: ens vam organitzar per parelles d’alumnes, i una es tapava els ulls i l’altra l’havia de guiar per baixar escales, passar per les portes, etc. En el segon taller, un membre de la Fundació amb dèfi cit visual ens va fer una xerrada sobre el sistema Braille i sobre com les noves tecnologies poden ajudar a la integració en el sistema educatiu i en el món laboral. En l’últim taller vam poder practicar l’escriptura amb màquina de Braille i vam parlar dels sentits de l’oïda i el tacte, per tal d’adonar-nos de la importància que tenen per a les persones amb un dèfi cit visual. Va ser una experiència molt aconsellable i que repetiríem de bon grat!

INICI DEL CFGS DE LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES

El conveni signat entre el Departament d’Educació i la Fundació Althaia ha fet possi-

ble que el proper curs puguem iniciar el cicle formatiu de grau superior de Laboratori de Diagnòstic Clínic.

Aquest nou cicle, que s’impartirà en dos cursos acadèmics, prepara els alumnes per realizar estudis analítics de mostres biològi-ques humanes, i interpretar i valorar-ne els resultats.

Les classes es faran en torn de tarda, i s’utilitzarà el laboratori del Centre Hospitalari de Manresa per als crèdits pràctics.

Un cop superats aquests estudis, els alumnes podran escollir entre incorporar-se al món laboral o estudiar un grau universitari.

64

CICLES FORMATIUS

DISSENYA EL TEU MILLOR SOMRIUREEN UNA ÚNICA SESSIÓ

ELS DEFECTES QUE PODEN PRESENTAR LES DENTS, TENEN FÀCIL SOLUCIÓ AMB LA NOVA TECNOLOGIA DE L’ESMALT ADHERIT

EL TRACTAMENT ÉS TAN SIMPLE COM APLICAR UN MODERN ESMALT SOBRE LA TEVA PRÒPIA DENT

SENSE NECESSITAT DE LLIMAR-LA,

SENSE ANESTÈSIA I DE MANERA INDOLORA

ABANS DESPRÉS

CONVENI ENTRE EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ I LA FUNDACIÓ ALTHAIA

El 3 de juny passat, el Sr. Josep Francí, director general d’Ensenyaments profes-sionals, artístics i especialitzats del Depar-tament d’Educació, i el Sr. Manel Jovells, director general de la Fundació Althaia, van signar un conveni de col·laboració.

Aquest conveni, que va ser impulsat des de la família de Sanitat del nostre institut, estableix les directrius per a les practiques dels alumnes a l’empresa, per a les estades formatives del professorat i perquè els tre-balladors d’Althaia adaptin la seva formació a les noves titulacions de cicles formatius. Alhora, també preveu la possibilitat de com-partir espais entre ambdues institucions, com ara el laboratori d’anàlisis clíniques del Cen-tre Hospitalari, on s’impartirà la part pràctica d’aquest CFGS que l’IES Guillem Catà iniciarà el proper curs.

A la signatura del conveni també hi van assistir el Sr. Manel Salcedo, director de Recursos humans d’Althaia, i la Sra. Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d’Educació de la Catalunya Central, que va recalcar la importància d’haver-hi «una com-plicitat entre el món educatiu i el laboral per obtenir uns resultats òptims».

65

SANITAT

Xarxa Assistencialde Manresa

Ajudem a formarels professionals de la salut

Atenció Primària

Atenció Especialitzada

Atenció a la Dependència

Salut Mental

Medicina de l’Esport

66

CICLES FORMATIUS

CENTRES ON HAN REALITZAT LES PRÀCTIQUES ELS ALUMNES DEL CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

- Fundació Althaia (Xarxa Assistencial de Manresa): • Hospital de Sant Joan de Déu • Centre Hospitalari • Clínica Sant Josep • Centre de Salut Mental (CSAM)- Fundació Sociosanitària de Manresa: • Hospital de Sant Andreu • Residència Font dels Capellans- Centre residencial del Bages- Residència el Relat d’Avinyó

CONFERÈNCIES AL CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

Com cada novembre, l’equip de la fun-dació de la Marató de TV3 va venir a fer-nos una conferència. Aquest curs la Marató es va ocupar de les malalties mentals, unes pato-logies que solen estigmatitzar les persones que les pateixen, així com els seus familiars. Comporten patiments i incapacitats, a més d’importants càrregues socials i econòmi-ques. La conferència va permetre que els alumnes tinguessin una perspectiva social de tot el que representen aquestes malalties i que poguessin sentir testimonis en primera persona d’aquells qui les pateixen.

Al desembre, els professors de FOL van organitzar la primera conferència del sindicat de Cures auxiliars d’infermeria. Va ser força enriquidora, ja que l’alumnat va sortir infor-mat sobre el que representa el món laboral, les expectatives de futur de la professió, les remuneracions, etc.

Finalment, a l’abril, ens va visitar el Sr. Xavier Molas de l’Institut Guttmann, per fer-nos una conferència sobre les persones que pateixen discapacitats neuromusculars, així com el seu tractament i recuperació. El Xavier ens va presentar el seu testimoni com a persona discapacitada i ens va parlar sen-se tabús sobre com això l’afecta físicament,

psicològicament i socialment. Va enfocar la conferència des del punt de vista de les mesures de seguretat viària per evitar els accidents de trànsit: posar-se el casc i el cinturó de seguretat i no barrejar alcohol i conducció. La xerrada va acabar amb un torn obert de preguntes, en què ens va informar de com és la vida d’un noi jove sobre una cadira de rodes.

67

SANITAT

68

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA DE LES SORTIDES DEL CFGM ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

• Escola Jeroni de Moragas (Manresa)

• Residència Julio Payàs (Manresa)

• Centre ocupacional La Llum (Manresa)

• Centre especial de Treball (Manresa)

• La Fageda (Olot)

• Sírius (Barcelona)

• El Cafè del Canonge (Manresa)

• Fundació Institut de Neurorehabilitació Guttmann (Badalona)

• Centre de Vida Independent (Barcelona)

• Ludoteca La Casa dels Colors (Barcelona)

• Hospital de Sant Andreu (Manresa)

• Biblioteca del Casino (Manresa)

• Teatre Kursaal (Manresa)

AMPANS: 22/10/08

AMPANS és una organització sense afany de lucre iniciada l’any 1965 per un grup de pares per tal de donar una dimensió pública i social a les persones amb discapa-citat intel·lectual i treballar perquè es puguin integrar socialment amb normalitat. El seu objectiu és la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones (des de la infància fi ns a la vellesa) i de les seves famílies, creant i gestionant centres, serveis o suports. La nostra visita, guiada per la psicopedagoga, es va centrar en quatre centres i serveis:

Escola Jeroni de Moragas. Atén infants i adolescents (entre 3 i 21 anys) amb necessitats educatives especials, mit-jançant programes educatius adaptats per

a l’assoliment de competències d’autonomia social i laboral. El treball de l’escola es com-plementa amb activitats periòdiques, com ara sortides, excursions, colònies, celebracions de festes tradicionals, esports (especialment natació i atletisme), etc., que pretenen aju-dar a experimentar i viure els temes tractats a l’aula.

Residència Julio Payàs. És una resi-dència per a adults amb disminució psíquica greu, els quals tenen necessitats de suport generalitzat en totes les àrees de la vida diària. Disposa d’atenció especialitzada en aspectes medicosanitaris i psicopedagògics. També disposa de serveis de fi sioteràpia, rehabilitació, assessorament i suport fa-miliar.

Centre ocupacional La LLum. S’adreça a adults amb necessitats de suport limitat o extens que, per la seva afectació, no poden desenvolupar activitats laborals de caire productiu. Ofereix una atenció diür-na amb activitats d’ocupació terapèutica i d’ajustament personal dirigides a incremen-tar l’autonomia personal o social, la relació positiva amb l’entorn i l’adquisició d’hàbits saludables.

Centre especial de treball. El seu objectiu principal és fer un treball productiu, participant regularment en les operacions de mercat. Té com a fi nalitat assegurar als

69

SERVEIS A LA COMUNITAT

seus treballadors amb discapacitat una fei-na remunerada i la prestació d’uns serveis d’ajustament personal i social. Integra dis-minuïts psíquics lleus que es desenvolupen perfectament en un ambient laboral normal, però amb atenció a les seves possibilitats i característiques individuals. Entre els dife-rents serveis que presten a les empreses destaquen el d’impremta (amb tot tipus d’edició de treballs d’arts gràfi ques) i el de manipulats (envasaments, etiquetatges, muntatges elèctrics, ensobrats...).

Algunes alumnes han realitzat les pràctiques formatives en diferents serveis d’aquesta entitat amb un resultat molt sa-tisfactori per ambdues parts.

LA FAGEDA: 27/11/08

La Fageda és un centre especial de treball que acull persones amb discapacitat psíquica i malalties mentals de la comarca de la Garrotxa. D’una banda, es considera que el treball actua com a element rehabilitador en el tractament de la discapacitat i de la malaltia mental i, de l’altra, el fet de centrar les activitats empresarials en l’àmbit agro-pecuari (pròpies de la cultura de la comarca i que estan en contacte amb la natura) li dóna un signifi cat a l’empresa social. La planta de làctics (iogurts...), creada el 1993, elabora uns 30 milions d’unitats a l’any.

Les alumnes van visitar la granja on hi ha 500 vaques de raça frisona i altres instal·lacions. Després van assistir a una xerrada de la psicòloga que va explicar el funcionament del centre i la seva importàn-cia en la inserció laboral del col·lectiu que hi treballa.

SÍRIUS: 17/02/09

És un servei del Departament d’Acció Social i Ciutadania, adscrit a l’Institut Ca-talà d’Assistència i Serveis Socials. Té com a objectiu potenciar l’autonomia personal, millorar l’accessibilitat i afavorir la integració social de la gent gran i de les persones amb discapacitats.

Les alumnes van rebre informació i as-sessorament sobre diferents ajudes tècni-ques, accessibilitat i sistemes alternatius de comunicació. També van poder experimentar amb els diversos recursos materials que hi havia exposats al centre.

CAFÈ DEL CANONGE: 11/03/09

El Cafè del Canonge és un projecte més d’Ampans. Vol ser una alternativa laboral adreçada a persones amb difi cultats per incorporar-se al mercat laboral ordinari i, alhora, vol participar i col·laborar en la di-namització cultural de la ciutat de Manresa organitzant exposicions, xerrades, degus-tacions, tertúlies... El local està situat en el centre de Manresa i un dels objectius d’aquest projecte és apropar la realitat de les persones discapacitades als ciutadans.

Les alumnes van poder veure el cen-tre ocupacional, on un grup de persones que presenten discapacitats amb diferents necessitats de suport realitzen tasques ma-nipulatives (fan portades de contes, llibre-tes, eixuguen els coberts rentats, repassen les cadires per si cal cosir-ne alguna...). Aquestes tasques es complementen amb sortides a la piscina, al teatre... per tal de desenvolupar les capacitats d’adaptació a l’entorn personal i social. També van visitar

70

CICLES FORMATIUS

el cafè-restaurant dedicat a la restauració (cafès, esmorzars, dinars i sopars), on tre-ballen persones amb discapacitat lleugera que han rebut una formació ocupacional (ajudants de cuina, servei de taules, atenció als clients...).

FUNDACIÓ INSTITUT DE NEU-ROREHABILITACIÓ GUTTMANN:

12/05/09

És una entitat sense ànim de lucre. El seu objectiu principal és promoure, impul-sar i aconseguir la rehabilitació integral de les persones afectades per una lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o altres discapacitats físiques d’origen neurològic, i prestar-los el suport i els serveis més convenients per as-solir una reinserció social satisfactòria.

La treballadora social i una expacient afectada d’una tetraplegia (actualment tre-balladora de la institució) ens van fer una xerrada sobre les quatre àrees d’actuació per tal d’assolir aquest objectiu: Hospital d’alta especialització (assistència medico-rehabilitadora especialitzada de manera integral, continuada, personalitzada), Ins-titut universitari de neurorehabilitació (investigació en matèria de neurorehabili-tació i tecnologies aplicades a l’autonomia

personal), Serveis sociosanitaris (suport i serveis especialitzats als pacients i a les se-ves famílies per millorar la qualitat de vida), Entitat d’iniciativa social (promoció i de-fensa dels drets i l’equiparació d’oportunitats de les persones amb discapacitat: preven-ció, divulgació i sensibilització social, aula d’informàtica d’iniciació prelaboral, promoció de l’esport adaptat...).

La xerrada ens va semblar molt inte-ressant ja que, a mesura que ens explicaven el procés pel qual passen els pacients, la persona afectada ens explicava el seu cas particular.

Imma Belmonte i Rosa M. RajaProfessores d’Atenció sociosanitària

71


MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

• Animació al Mas Saiol de Moià per a 1r d’ESO

• Activitats a la festa de la Castanyada al parc de l’Agulla

• Organització de la trobada de delegats d’instituts del Bages a la casa de la Ruca

• Visita de l’equipament i infraestructura de la Fira de la Mediterrània amb alumnes del CFGS d’Animació sociocultural de Tarragona

• Ascens al Montcau

• Participació a la Fira de la Mediterrània com a animadors

• Dinamització de la tria de delegats de l’IES Lluís de Peguera i de l’IES Guillem Catà

• Dinamització d’una visita al Kursaal d’alumnes de batxillerat

• Coordinació del Consell dels Infants

• Animació gerontològica a la Residència Sant Jaume de Santpedor

• Sortida a Grenoble (França)

• Trobada d’animadors a Barberà

• Visita d’un equipament cultural a Granollers

• Projecte Lacenet: Túnels dels sentits, Un passeig pel Bages

• Projecte 10 anys d’ASC:

- Ascens al Toubkal (Marroc)

- Xerrada de Carles Capdevila

- Concerts de WIMO i Jordi Francolí

- ASC al carrer

- Animació gerontològica a l’Hospital de Sant Andreu

- Sopar dels 10 anys d’ASC i trobada de delegats

10 ANYS D’ANIMACIÓSOCIOCULTURAL

Aquest curs el CFGS d’Animació socio-cultural compleix deu anys. El setembre de 1999 van començar aquest cicle trenta nois i noies provinents de diferents indrets de Catalunya (Tarragona, Puig-reig, Terrassa, Torelló...). Van formar la primera promoció d’animadors socioculturals del nostre insti-tut i van acabar els estudis el juny de 2001. Durant aquests deu anys han passat pel cicle d’Animació prop de dos-cents alumnes i una dotzena de professors.

Per celebrar aquest 10è aniversari, els alumnes actuals van organitzar tot un seguit d’activitats que es van dur a terme durant el mes de març. La primera d’aquestes activi-

tats va ser l’organització d’una xerrada amb el títol d’EDUCAR EN EL LLEURE I FER-HO AMB BON HUMOR, que va anar a càrrec de

72

CICLES FORMATIUS

Carles Capdevila, conegut pels seus progra-mes en diversos mitjans de comunicació. La xerrada es va fer a l’Auditori de la Fundació Caixa Manresa i va comptar amb el suport de l’AMPA del nostre institut.

En el mateix auditori es van organitzar dos concerts: el dimecres 18 de març va ac-tuar el grup JORDI FRANCOLÍ DUO, i el dijous 19 va fer-ho el grup de música funk WIMO. L’assistència de públic va ser molt nombrosa.

El dissabte 21 de març, coincidint amb l’arribada de la primavera, els d’Animació sociocultural van sortir al carrer amb un seguit d’activitats al voltant de la plaça de l’Ajuntament de Manresa. Concretament, a la plaça de Sant Ignasi Malalt hi va haver CON-TA CONTES; al carrer Sant Miquel un espai d’humor i l’ESPAI DE LA SOLIDARITAT, i a la plaça Major actuacions musicals des de les 6 de la tarda fi ns a les 10 del vespre.

El dissabte 28 de març es va tancar la celebració dels deu anys amb un sopar per a exalumnes i professors del cicle al gimnàs del nostre institut. Per convocar els

alumnes de les deu promocions, l’alumnat del 2n curs actual va posar-se en contacte

amb cadascun dels grups mitjançant cartes, telefonades, correus electrònics... En aquest sopar/trobada van asssistir-hi prop de cent trenta persones. Es va engalanar el gimnàs, els encarregats de l’Ajuntament van posar-hi un escenari, es va buscar un equip de so i de llums que Antoni Font va cedir gentilment. Al llarg de la vetllada, i entre plat i plat, repre-sentants de les diferents promocions van pu-jar a l’escenari per explicar històries, records i anècdotes, cantar cançons i ballar danses. També els professors i professores van tenir el seu moment de glòria dalt de l’escenari: el Jordi Lorente, la Goretti, l’Encarna, el Llorenç,

el Dani, la Pilar Gallifa... ens van fer riure i emocionar. Va ser una vetllada entranyable plena de bons records, amb moments diver-tits i d’altres ben emocionants.

Joan Morros

73


ANIMACIÓ HA POSAT ELS PEUS AL TOUBKAL (MARROC)

Des de fa ja uns quants cursos, el cicle d’Animació del nostre institut té una relació especial amb el Marroc. Ja sabeu tots, per les notícies que han anat apareixent a la revista, que hi anem un cop cada dos anys, per descobrir paisatges físics, humans i so-cials diferents, en què procurem intervenir d’una manera lúdica i/o solidària. A més, el Marroc ens dóna l’oportunitat de conèixer, de primera mà, l’origen de molts dels nos-tres companys del centre. Això ens permet entendre millor el seu tarannà i sentir-nos còmplices de les maneres de ser i fer.

El Marroc ofereix també moltes possibi-litats per entendre la nostra pròpia història. El món rural, els costums, l’acolliment, les relacions... tot ens fa pensar en com devia ser la vida dels nostres avantpassats ja que,

tot i ser europeus, la Mediterrània uneix tra-dicions que ens són més properes del que en un principi hom podria suposar.

Per això vam escollir el Marroc per iniciar la celebració del desè aniversari del nostre cicle. En el pòrtic de les activitats progra-mades, vam unir dues metàfores que en el cicle d’Animació són recurrents: la muntanya, com a símbol de projecte, d’esforç col.lectiu, de propòsit potser una mica inútil però molt signifi catiu; i el Marroc, com a exponent de descoberta, de realitat punyent i de diversitat cultural que enriqueix el nostre país.

L’experiència va ser memorable, il·lusionant, complicada i difícil, però al cap-davall rodona i molt gratifi cant. El dijous 19 de febrer tots els membres de l’expedició vam sortir de Manresa cap a Marràqueix i

EMPRESES I ENTITATS QUE COL·LABOREN EN LA FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL DELS ALUMNES DEL CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

• CAE• Ludoteca Ludugurus• Col·lectiu LACENET• Mediterrània, Fira d’Espectacles• Festival de cinema El Clam• Consorci de turisme del Solsonès• El Casalot• Consell Comarcal del Bages

• Associació de Veïns La Font dels Ca-pellans• Biblioteca Municipal de Manresa• Tirotella• Maison de Jeux (Grenoble)• Ajuntament de Manresa• Associació Cultural El Galliner

74

CICLES FORMATIUS

vam arribar a aquesta ciutat del sud ma-rroquí ja entrada la nit. L’endemà, divendres 20, vam fer cap a Imlil, una petita població als peus del massís del Gran Atlas, on enca-ra hi havia neu en molts racons. La corrua d’expedicionaris va anar pujant pels senders fi ns a Chamarrouch, l´últim petit assenta-ment humà en forma de santuari per sanar els esperits. La pujada es va anar fent cada vegada més pendent, enmig de grans quan-titats de neu i un temps rúfol, amb nevades intermitents fi ns que al vespre vam arribar, molt cansats, al refugi Neltner, del CAF fran-cès però portat per nadius berbers de la zona. L’endemà, a trenc d’alba, vam continuar pu-jant, a la vegada que obríem camí en la neu profunda que havia caigut durant la nit, fi ns al cim del Toubkal. Vam arribar-hi al voltant de les 11 del matí. Després de fer unes quan-tes fotografi es, vam començar el descens, mentre dos membres del grup anaven a la recerca d’un altre cim de 4.050 metres que hi ha a un parell d’hores d’obrir camí entre els corredors de neu tova. A les 10 del ves-pre ja ens estàvem menjant una tagine de tornada a Imlil, destrossats de cansament però molt satisfets de la gesta aconseguida. Encara ens va quedar temps per passar tota una jornada a la ciutat de Marràqueix per

reposar i voltar-la una mica. L’objectiu s’havia més que acomplert:

Animació sociocultural del Guillem Catà de Manresa havia plantat la seva bandera al cim de 4.165 metres d’altura, el sostre de l’Àfrica del Nord. Havíem obert el nostre aniversari. Felicitats a tots els qui dia rere dia ho fan possible!

75


LA CASTANYADA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGS EDUCACIÓ INFANTIL

• Visita a la llar d’infants Picarol de Manresa

• Visita a la llar d’infants Dentetes de Sant Salvador de Guardiola

• Sortida a la ludoteca La casa dels colors

• Celebració de les festes tradicionals

• Xerrada de la DGAIA

• Visita del contacontes Manel Justícia

• Xerrada de Jorge Bucay

• Visita a la granja escola Can Canadell

• Xerrada sobre els espais familiars

• Visita a la Biblioteca del Casino

• Visita al Momo Park

• Xerrada de contes i cantarelles

• Xerrada USEE

El 30 d’octubre passat els alumnes de la família professional del Serveis socioculturals i a la comunitat (Educació infantil i Atenció sociosanitària) vam celebrar la Castanyada.

Vam participar tots en la festa i vam realitzar tallers de castanyes i de l’arbre dels

desitjos, vam fer el joc de les ampolles i del mocador, vam cantar les cançons de la Cas-tanyera i del Marrameu i..., fi nalment, vam torrar castanyes i vam berenar molt bé.

A més a més, vam disfressar-nos de marrameus i castanyeres, fent molt goig!

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE:. Biblioteca Municipal de Manresa. Llars d’infants Picarol i Dentetes . Tots els centres que han acollit els nostres alumnes

76

ESO

CICLES FORMATIUS

Som un grup d’estudiants de 1r d’Educació infantil (la Diana, la Hilda, la Jo-hanna, la Marta i la Clàudia) que, en el con-text de l’assignatura Bases antropològiques i psicosociològiques de l’educació, hem estat portant a terme durant aquest curs 2008/09

el nostre projecte d’aula hospitalària amb nadons i nens i nenes entre 2 i 10 anys. Vam escollir aquest tema perquè volíem conèixer i compartir la realitat d’aquests nens que, per problemes de salut, no poden assistir a una escola ordinària. La nostra motivació més gran era aportar alegria, diversió i amor als nens i nenes a partir de tallers i activi-tats lúdiques perquè durant uns moments poguessin oblidar la seva situació.

Després d’haver estat tot l’any en con-tacte amb aquest nens i nenes, les seves famílies i les mestres de l’hospital de St. Joan de Déu, podem dir que ha estat una expe-riència molt gratifi cant ja que ens ha aportat

JUGANT A L’AULA HOSPITALÀRIA DE SANT JOAN DE DÉU

personalment tendresa, solidaritat, alegria, empatia, amor, satisfacció, fraternitat..., que són valors i sentiments que avui dia, en la nostra societat materialista, estan en perill d’extinció. També estem molt orgulloses del repte que hem superat, ja que al principi pensàvem que no estaríem a l’alçada de les circumstàncies.

Amb aquest article volem donar les gràcies a tots aquells nens i nenes, com ara l’Akran, l’Ariana, el Jordi, el Damià, la Clara, la Florència, l’Emili, l’Àlex i tants d’altres, que van compartir aquesta experiència realitzant activitats com la del taller de globusfl èxia, els titelles, el concert de violí, les cançons i arbres de Nadal...

També hem d’agrair als pares, mares i educadores l’ajuda i el suport que ens han donat, ja que sense ells i elles aquest projec-te no hauria estat possible. Els volem donar les gràcies per haver-nos donat l’oportunitat d’implicar-nos en aquesta bona causa. Els enviem petons i abraçades.

77


El 24 d’octubre passat Jorge Bucay, el psicoterapeuta argentí i expert en lli-bres d’autoajuda, ens va captivar amb una meravellosa xerrada sobre la llibertat al teatre Conservatori de Manresa. Les alum-nes d’Educació infantil vam tenir la sort d’escoltar-lo des de la tercera fi la.

Segons aquest autor de best-sellers com ara 20 pasos hacia delante i El camino de la autodependencia, la llibertat és la peça “clau i imprescindible” per ser feliç i, per tant, “no es pot ser feliç si no s’és lliure”.

Bucay, que s’autodefi neix com un “aju-dador personal”, va donar als assistents algunes de les seves receptes personals. Ho va fer desplegant les seves principals armes de seducció: un accent argentí que enganxa, sentit de l’humor i dots d’actor. Amb la seva sinceritat habitual, va deixar clar que “el que m’ha servit a mi no té per què servir a un altre”.

La conferència va tractar sobre la lliber-tat, una de les poques coses per les quals considera que “val la pena donar la vida pròpia (però no la dels altres), per tal de preservar-la”.

Segons Bucay, una persona adulta no és feliç si no disposa de les cinc llibertats següents: “Ser qui un vol ser; sentir allò que es vol sentir; pensar allò que es vol pensar; dir o callar allò que es pensa i buscar allò que ens falta sense esperar que la vida o una altra persona ens ho

porti”. També adverteix que “aquestes cinc llibertats no te les pot donar ni prendre ningú, sinó que te les has de donar tu mateix”.

Aquesta xerrada també va servir per presentar el seu darrer llibre de contes in-fantils, L’elefant encadenat, el qual explica la història d’un gran elefant que, tot i la seva força, viu encadenat a una estaca que fàcilment podria arrencar. “Per què? –es pregunta Bucay-. Perquè quan era petit ho va intentar i no va poder. I ara ja no ho prova perquè es pensa que no pot. La vida de les persones també és plena d’estaques. Són part de la nostra vida quotidiana i es poden arrencar”.

L’autor va assegurar que es tracta d’un llibre “per a nens que tenen entre 5 i 8 anys, però també per a altres ‘nens’ que en tenen 30, 40 o 85”. A més, va explicar que fi ns ara no s’havia atrevit a fer literatura infantil perquè la considerava “un desafi a-ment massa gran”, però que el fet de ser avi l’havia fet canviar d’idea.

La xerrada va concloure amb un gest de Bucay que ens va semblar molt bonic: va regalar un conte a la persona més gran i un altre a la més jove de la sala.

XERRADA DE JORGE BUCAY:ELS SECRETS PER SER LLIURE

78

CICLES FORMATIUS - SERVEIS A LA COMUNITAT

El 2 d’abril passat, les alumnes del CFGS de 2n d’Educació infantil vàrem organitzar la Festa de Pasqua, amb les activitats se-güents:

CELEBREM LA PASQUA

- La creació d’una mona de Pasqua per grups. Es tractava de premiar la millor, tot seguint diferents criteris, com ara originali-tat, bon gust, presència... Aquesta valoració la va realitzar un jurat format per diversos professionals del centre per tal de fer-ho amb imparcialitat.

- Més tard, dues alumnes de 2n, l’Esther Santos i la Roser Pons, van organitzar una sessió de risoteràpia amb diversos jocs per a tothom.

Per acabar, tots junts vàrem tastar les mones i estaven molt i molt bones!

Ens ho vàrem passar d’allò més bé, tant els alumnes de 2n d´Educació infantil que organitzaven la festa, com els de 1r d’aquest cicle i els d’Animació que hi participaven.

ACTIVITATS DE SEGON D’EDUCACIÓ INFANTIL

Els alumnes de 2n d’Educació infantil us presentem una petita mostra d’algunes de les activitats que hem portat a terme durant aquest curs 2008/09:

En el crèdit C5 Expressió i Comunicació, vam realitzar diferents dramatitzacions de contes infantils, com ara Els Músics de Bre-men o La Caputxeta Vermella. Va ser una pràctica molt divertida ja que els diversos grups van aportar la seva pròpia versió d’un conte i van demostrar ser uns grans actors.

En el context del crèdit C6 Desenvolu-pament cognitiu i motor, un grup d’alumnes

va organitzar un recorregut amb diferents activitats de psicomotricitat dins del Xikipark. A partir d’aquesta pràctica es va elaborar un petit recull de propostes ludicoeducatives que el Xikipark va aprofi tar.

Dins del Crèdit C1 Atenció a la Infància, un grup d’estudiants va entrevistar el psi-còleg del Centre d’Acollida de Manresa. Això ens va donar una visió del funcionament d’un centre d’acollida i de la manera d’atendre els nens i nenes.

79

CICLES FORMATIUS - PPAS

PROVES D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Per segon any consecutiu, a l’IES Gui-llem Catà s’ha fet el curs d’accés a cicles formatius de grau superior, l’anomenat curs pont, en horari d’últimes hores de la tarda per facilitar la combinació de l’horari laboral amb l’horari lectiu per als estudiants que treballen durant el curs. Aquest curs s’han matriculat 34 alumnes en total, cosa que demostra el grau d’interès que hi ha per accedir, a través d’aquesta via, als cicles formatius de grau superior.

Al mateix temps i per tercer curs con-secutiu, el nostre institut ha estat seu de les proves d’accés a cicles de grau superior, però aquesta vegada només per a aquells alumnes externs al nostre centre que tenien la part específi ca exempta, és a dir, que solament s’havien d’examinar de la part comuna. Aquesta prova va tenir lloc la tarda del 13 de maig i s’hi van presentar 75 persones, de les quals 67 van aprovar; o sigui, van superar la prova el 89,33% dels presentats.

La facilitat dels requisits per accedir a aquesta prova, que es concreten a tenir 19 anys fets o complir-los l’any 2009, o bé fer els 18 anys l’any 2009 i tenir el títol de tècnic/a d’un cicle formatiu de grau mitjà, ha origi-nat que el nombre d’alumnes que desitgen accedir a cicles formatius de grau superior per aquesta via no hagi parat de créixer i que, aquest curs, ja hagi superat els que es presenten a les PAAU.

80

FIAP

INFORMACIÓ SOBRE EL FIAP

Quina fi nalitat tenen els programes del FIAP?

La seva fi nalitat és proporcionar, als nois i noies que fi nalitzen l’ESO sense assolir-ne els objectius, una formació bàsica i profes-sional que els faciliti la incorporació al món laboral o la continuïtat del seu itinerari forma-tiu, especialment en la formació professional específi ca de grau mitjà, un cop superada la prova d’accés. Aquests programes també donen l’opció, als joves que ho desitgin, de fer una formació complementària per obtenir el títol de graduat en ESO.

Quin requisit necessita un jove per ac-cedir a un programa del FIAP?

Hi pot accedir un jove més gran de setze anys que no hagi obtingut el títol de graduat en ESO (Educació Secundària Obligatòria).

Com aprèn un jove l’ofi ci que ha escollit?Ho fa intercalant classes teòriques amb

classes pràctiques al taller. D’aquesta manera s’intenta que els joves enforteixin la base

de coneixements que ja tenen dels estudis obligatoris, mentre potencien les habilitats necessàries per a l’ofi ci que han escollit.

Formació professional específi ca (mò-duls A)

Té la fi nalitat de desenvolupar com-petències d’un perfi l professional, a fi que l’alumnat es pugui incorporar al món laboral amb una qualifi cació bàsica, reconeguda per l’Institut Català de les Qualifi cacions, i alhora pugui iniciar un itinerari de formació professional.

Aquests mòduls inclouen la formació en centres de treball.

Formació bàsica de caràcter general (mòduls B)

Ofereix la recuperació i l’adquisició de coneixements i capacitats bàsiques, que faci-liten els aprenentatges i la formació continua-da, així com la transició al món laboral.

El procés formatiu inclou, de manera permanent, suport tutorial i orientació professional. Es fa un seguiment indi-vidualitzat de cada jove per tal de facili-

81

FIAP

tar-li el seu desenvolupament personal i l’adquisició d’habilitats socials. També se li proporcionen recursos per a la recerca de feina.

A més, l’alumnat pot cursar, amb caràc-ter voluntari, mòduls de formació per obtenir el títol de graduat en ESO.

Quin horari té el FIAP?L’horari del FIAP és de 15 a 21 h. En el

tercer trimestre els joves van a fer pràctiques en empreses per tal d’aprofundir en aquells aprenentatges que han adquirit durant el curs i incorporar-ne de nous.

Durant aquest mes de juny fem la preinscripció del curs 2009/10, que co-mençarà a l’octubre.

Joan Rubio i Sònia CamprubíProfessors del FIAP

82

ESCOLA VERDA

KTÀ VERD

Des del curs passat (2007/08) es va posar en marxa al nostre centre el projecte del Catà Verd.

Un dels processos que cal seguir per aconseguir que el centre sigui Escola Verda és elaborar un projecte amb aquesta fi nalitat. Per aquest motiu s’està portant a terme un curs de formació (Curs d’iniciació al progra-ma d’escoles verdes), en què participen tres professors del centre, així com professorat d’altres centres que també volen iniciar aquest procés. Paral·lelament a aquest curs, s’estan iniciant altres processos que també són necessaris per poder desenvolupar el projecte:

- Des del FIAP, al qual agraïm molt la tasca que ha realitzat, s’han construït dos llapis gegants que s’han instal·lat al vestíbul de l’institut i que s’utilitzen com a cartelle-ra del Catà Verd. Allà hi podem trobar des d’informacions relacionades amb el medi ambient fi ns a activitats que s’estan desen-volupant en aquest centre.

- Per tal difondre la proposta i docu-mentar-la, també s’han passat enquestes al professorat i a l’alumnat per intentar conèixer amb més precisió els residus que es produeixen en el nostre centre.

- Una altra iniciativa és el concurs de logotips del Catà Verd, els premis del qual es van entregar juntament amb els dels Jocs Florals la diada de Sant Jordi. El primer premi s’utilitzarà com a logotip del Catà Verd. Els guanyadors van ser els següents:

Omar Valdés de 4t d’ESO–grup 1 va rebre el 1r premi

Aina López Reillo de 2n d’ESO–grup 2 va rebre un accèssit

David Sotelo Fernández de 2n d’ESO–grup 1 va rebre un accèssit

- S’ha constituït el Comitè Ambiental, format per professorat i alumnat del centre, que és un espai de trobada per refl exionar sobre la convivència al centre, els problemes detectats i les propostes de millora.

- El reciclatge ja es va començar a po-tenciar el curs passat, col·locant contenidors d’envasos i de matèria orgànica a llocs es-tratègics del centre. Enguany s’ha aconse-guit que gairebé totes les aules disposin de contenidors de paper. Per tal d’implicar-hi més als alumnes, els de 4t d’ESO són els encarregats de buidar els contenidors de recollida selectiva.

- Cada curs hi ha més professorat que utilitza l’aula virtual i fa tràmits a través d’Intranet, fet que també permet estalviar paper.

- Un altre aspecte destacable és que l’AMPA ja fa uns quants anys que s’encarrega de la reutilització de llibres. Des d’aquí vo-lem felicitar aquesta associació per la tasca portada a terme.

- El professorat ha portat a terme, des de les seves àrees respectives, activitats

83

ESCOLA VERDA

relacionades amb el medi ambient. Concre-tament, els alumnes de 1r d’ESO han visi-tat, com en cursos anteriors i a través del crèdit de tecnologia, el Parc Mediambiental del Bages, és a dir, els antics abocadors. Durant aquesta visita, l’alumnat porta a terme diverses activitats que tenen entre altres objectius adonar-se del gran volum de deixalles que es generen i aprendre a utilitzar correctament els contenidors de reciclatge.

- També s’han fet dues xerrades: una sobre el reciclatge (portada a terme pel Con-sorci del Bages) i l’altra titulada La Veritat incòmoda del Catà, dirigida pel professor de tecnologia Toni Anguera.

- Els alumnes del CFGS d’Animació sociocultural, a través d’un taller organitzat per ells mateixos, estan treballant a l’hort de l’institut i han après a tenir-ne cura.

- Per al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, el centre ha programat una ses-sió de pel·lícules i documentals relacionats amb aquest tema, per als alumnes d’ESO, i un concurs de fotografi a sobre l’entorn del Guillem Catà, per al personal de tot el centre.

Membres del Ktà Verd

Quines són les solucions?1. Reduir el consum de substàncies con-

taminants i d’articles innecessaris. 2. Reutilitzar tot allò que sigui possi-

ble, en lloc de destruir-ho: podem reparar les sabates en lloc de llençar-les, vendre o intercanviar mobles, llibres, roba i altres articles, utilitzar les bosses fi ns que es tren-quin, etc.

3. Fer una recollida selectiva dels resi-dus i reciclar-los. Cal dipositar els diferents residus (vidre, paper, llaunes, plàstic...) al contenidor corresponent per tal que puguin ésser reciclats.

4. Els residus que no es puguin dipo-sitar en els contenidors dels carrers, cal portar-los a la deixalleria més propera. Allà s’encarreguen de reciclar o reutilitzar tots els residus que hi arriben.

5. Comprar productes que portin el mí-nim envàs possible.

6. Portar la roba que no fem servir als mercats de segona mà o als centres de be-nefi cència.

7. Comprar les begudes i la llet en am-polles retornables.

8. Portar a la botiga un cistell i rebutjar les bosses de plàstic.

9. Utilitzar paper i altres productes re-ciclats.

10. No comprar productes que perjudi-quen el medi ambient.

Les solucions són les tres erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar!Volem viure envoltats de deixalles o vo-

lem gaudir d’un món net i lliure de residus?De les nostres accions depèn que el món

deixi de ser un gran abocador!

LES SOLUCIONS A LES NOSTRES MANSFont: http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/deixalla.htm

Hem de canviar els nostres hàbits i costums per tal d’evitar els problemes que provoquen les grans quantitats de residus que generem cada dia.

84

AMPA

INFORMACIONS DE L’AMPA

El curs s’ha acabat i, amb ell, també l’estada al centre d’alguns alumnes, profes-sors/es i membres de l’Ampa. Desitgem a tots i totes el millor en els seus nous destins.

Els membres de la junta de l’Ampa que acaben enguany són: la presidenta Fina Barroso, la secretària Rosa Maria Gran i els vocals Alícia Martín i Alejandro Noé. Els seus fi lls respectius (Joan, Adrià, Carla i Alba) han fi nalitzat els estudis en el nostre centre. Agraïm a tots la seva dedicació i la feina feta.

Demanem a tots els pares i mares que s’animin a formar part de la junta de l’Ampa, ja que la feina compartida és més agradable i estimulant.

Com ja és habitual, aquest curs, i el proper si així ho desitgen els alumnes, hem realitzat les activitats extraescolars següents: taller de deures per a alumnes d’ESO, repàs per a alumnes de batxillerat, guitarra, anglès oral i teatre. Aquestes activitats tenen una durada de vuit mesos (d’octubre a maig) i el seu preu és molt econòmic per tal que tot l’alumnat hi pugui accedir.

Ja fa onze anys que l’Ampa gestiona la distribució dels llibres de text i en fa quatre que impulsa la reutilització de llibres de text dels alumnes d’ESO. Hem quedat gra-tament sorpresos pel grau de participació i col·laboració de les famílies i alumnes pel que fa al respecte i conservació dels llibres. Des de l’Ampa encoratgem tothom a continuar per aquest camí. Juntament amb les notes

de fi nal de curs, donarem el llistat de llibres de text per al proper curs, amb el preu de cada llibre i el número de compte en què caldrà fer l’ingrés. Recordem que en el preu d’aquest llistat hi haurà inclosos 30 € (per als alumnes d’ESO i batxillerat) o 100 € (per als alumnes de cicles formatius), corresponents als dossiers i sortides del proper curs i que són de pagament obligatori.

La nostra treballadora social, Marta Mu-ñoz, té cura de les qüestions econòmiques, socials i d’orientació del futur educatiu dels alumnes i famílies que ho desitgin, amb es-pecial dedicació a la tramitació de beques.

Cal destacar que l’experiència del centre i de l’Ampa pel que fa a l’acollida de famílies nouvingudes ha inspirat l’edició d’una guia per a les Associacions de mares i pares de tot Catalunya, titulada Ajudem les famílies nouvingudes i editada per FAPAES amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania. La guia i el model d’acollida de famílies del nostre centre han rebut les feli-citacions de la Secretaria d’Immigració i del Departament d’Educació, proposant-los com a exemples de bones pràctiques educatives. Felicitem-nos, doncs!

Les activitats de formació per a pares i mares van començar el novembre passat amb el congrés de FAPAES, en què van parti-cipar vuit persones del nostre centre. Aquest congrés es va centrar en el tema d’orientació i tutoria. Les taules de debat van ser molt interessants i els pares i mares en vam treure idees força profi toses. Allí vam conèixer en Màrius Martínez, extraordinari comunicador, a qui vam demanar que vingués a Manresa el 26 de març per fer una xerrada sobre el nou espai educatiu europeu d’educació (Bolonya). Aquesta conferència va comptar amb l’assistència d’unes 150 persones entre pares i alumnes de tots els IES de la ciutat.

El 28 de maig passat, es va realitzar a l’IES Lacetània l’última activitat de formació d’aquest curs. Va tenir una assistència molt més precària, tot i que era una xerrada molt interessant sobre els trastorns alimentaris en l’adolescència.

NOVA JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA

Presidenta: VacantTresoreria: Trinidad Medina CasanuevaSecretaria: VacantVocals: Naima Berkali Malika Koviyed Laura Oller Guiteras Alícia Pladellorens

Isabel Vidal Pla Ana Rubio Huertas

85

AMPA

Aquest curs ja s’ha acabat i comencem a programar el curs vinent. Tornem a fer una crida a tots els pares i mares per tal que entrin a formar part de la junta de l’Ampa.

COMIAT

Aquest fi nal de curs és per mi també el fi nal d’una etapa de la meva vida: la que he passat en aquest institut, que he après a respectar i estimar. Han estat dotze anys intensos amb molts reptes per assolir.

En aquests moments em vénen al cap totes les persones de les diferents juntes, professors, alumnes i personal no docent que han anat passant pel centre. Tots junts hem treballat de valent, però també, per què no dir-ho, hem rigut i ens ho hem passat molt bé.

Han estat moments de molta feina, però també de molta complicitat de tota la gent que forma la comunitat educativa de l’IES Guillem Catà. Recordo reptes aconseguits i moments tristos, però sempre he tingut gent amiga al costat que m’ha ajudat a superar-los. Us agraeixo a tots i totes la vostra ajuda i companyia.

En Martí, el nostre director, és una de les persones amb qui he treballat colze a colze. Ell és un dels principals responsables que AMPA, professorat, alumnat i personal no docent treballem conjuntament en benefi ci del centre. Moltes gràcies.

Per mi, plegar no és cap alliberament perquè, encara que la feina ha estat immen-sa, he gaudit fent-la.

Si necessiteu la meva col·laboració, ja sabeu que em tindreu sempre al vostre costat per al que faci falta. Compteu amb la meva amistat i a mi m’agradaria comptar també amb la vostra.

L’experiència em demostra que és molt important implicar-se en el centre educatiu dels fi lls, ja que és l’única manera de sumar esforços per tal que l’institut i, amb aquest, els nostres fi lls siguin una mica millors cada dia.

Per això, animo els pares i mares nous que vinguin a formar part de la junta ja que és, de debò, una experiència molt positiva, perquè el Guillem Catà és un centre que, malgrat que ha anat creixent, no ha deixat de ser familiar, i valors com el respecte, l’amistat i la companyonia s’hi han anat mantenint des del primer dia.

Us portaré sempre al meu cor. Rebeu una forta abraçada.

Sempre vostra,

Fina

Com més serem més feina podrem fer: tots som necessaris!

Bon estiu i fi ns al proper curs!

86

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR

EQUIP DE BÀSQUET DEL NOSTRE INSTITUT

Aquest curs tornem a tenir un equip de bàsquet a l’Associació Esportiva Escolar del nostre institut, que participa a la Lliga Escolar de Manresa.

L’entrenador, per segon curs consecutiu, és Bernat Garcia, exalumne de l’institut, que fa molt bona tasca davant de l’equip.

El nostre equip és mixt, és a dir, està integrat per nois i noies que cursen primer,

segon i tercer d’ESO. El més important de tot és que fan una bona pinya i, a més, aprenen i s’ho passen molt bé mentre entrenen i ju-guen els partits de lliga.

Cal dir que els partits es juguen els dissabtes al matí a la pista poliesportiva de La Font. En aquesta lligueta d’hivern, a més del nostre club, hi ha dos equips de l’IES Lluís de Peguera i un equip de l’escola Oms i de Prat.

Els components del nostre equip són: Èric Romero, Miquel Arisa, Carles Pulido, Aleix Gil, Òscar Corral, Albert Martínez, Sebastián Mejía, Teresa Rigla, Teresa Martín, Erik Mon-tero, Anouar Benghanou i Walter Balvé.

A les fotos del segon partit de lliga ja veureu com juguen, atenen les instruccions de l’entrenador, lluiten per aconseguir la pilota i s’ho passen bé a la pista!

Continueu així, campions!

Ester MarunyCoordinadora de l’AEE

MASTERCLASS DE HIP-HOP AL CATÀ

El divendres 27 de febrer a la tarda, es va celebrar al nostre gimnàs una superclasse de dues hores de hip-hop, en la qual van participar alumnes del Catà, del Lacetània i de l’IES Llobregat de Sallent. El nombre de participants va ser molt nombrós: uns 45 alumnes d’ESO i de batxillerat.

La classe va ser impartida per la Dava , la monitora de les nostres alumnes que practiquen aquesta disciplina en una de les activitats extraescolars del nostre club esportiu.

Realment va ser una sessió magnífi ca, que van gaudir de debò les noies i també alguns nois que s’hi van apuntar.

Al fi nal de la sessió les alumnes del grup de hip-hop del Catà van fer una exhibició del seu ball, que va agradar molt a tothom.

Un cop més, ha tingut un gran èxit aquesta activitat organitzada pels coordi-

nadors i coordinadores del Pla de l’Esport a l’Escola de Manresa i comarca.


87

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR

TORNEIG DE FUTBOL SALA FEMENÍ

El dimecres 25 de febrer a la tarda, es va celebrar al pavelló de Sant Joan de Vilato-rrada el I Torneig interinstituts de futbol sala femení, amb una gran participació de noies del Quercus de Sant Joan, el Guillem Catà, el Lacetània i el Lluís de Peguera de Manresa, l’IES d’Auro de Santpedor, l’IES LLobregat de Sallent i l’IES Moianès de Moià.

Aquest torneig va estar organitzat pels coordinadors de les associacions esportives d’aquests instituts.

L’objectiu d’aquesta trobada era fomen-tar la participació de les noies a les quals agrada aquest esport.

L’equip del nostre institut estava format per Paula Marín a la porteria; Anna Martín, Lídia Calderer, Clara Rodríguez i Ester Maruny com a jugadores de camp.

Vam quedar en tercera posició entre 14 equips participants, encara que el resultat

competitiu no era el més important de la jornada.


CROS CIUTAT DE MANRESA

El diumenge 16 de novembre es va ce-lebrar el Cros Escolar Ciutat de Manresa a la zona esportiva del Congost. El nostre institut hi va estar representat per força alumnes.

En la categoria cadet, Oussama Chouati va guanyar la cursa amb un temps de 11’26’’, seguit d’Anoar Khorrizi, que va arribar en segon lloc amb un temps de 11’40’’. En cin-quena posició va entrar André Bravo, també alumne del nostre institut.

En categoria infantil, Ismael Benhamadi va quedar quart, Mohamed Lyamani setè, Iván Gómez desè, seguits de Hamza el Bouti i Abderrahim Sghir.

Les dues representants femenines del nostre centre van ser Queralt Torres i Judit Palà, que també van tenir una bona actuació.

Enhorabona a tots i totes per la vostra cursa!

Ester Maruny,Coordinadora de l’AEE

La revista del Catà. Número 3

Documents

Transcript of La revista del Catà. Número 3