Esports pàg 20Albert Poch (CE Europa):“Estic orgullós d’aquest equipi de pertànyer a l’Europa”

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

líniagràcialiniagracia.cat · 3/6/2016 · Núm. 86 · Difusió controlada per OJD-PGD: 13.147 exemplars quinzenalsbarcelona Publicació quinzenal

Normativa pàg 12S’aprova el nou Pla d’Usosque aposta pel decreixement al nucli històric de la Vila

Núria“Estic totalment afavor d’ocupar elslocals, sobretot siel propietari no elsfa servir. Em sentoconnectada a Grà-cia perquè aquí vaig

rebre un abús molt gran de la policiaquan vaig venir a cobrir una altra pro-testa com a fotògrafa.”

Leonardo“He vingut a do-nar suport a aques-ta protesta perquèconsidero que s’o-cupen llocs inha-bilitats. Estic a fa-vor del pensament

okupa, el qual moltes vegades es titlla deviolent, tot i que sovint la violència laprovoquen els policies.”

Marta“Penso que els oku-pes poden gaudird’un lloc, però acanvi haurien d’o-ferir alguna cosa a lasocietat. Per exem-ple, netejar el ca-

rrer, tenir cura de la gent gran... No ho sé,seria com un intercanvi. Els okupesviuen així per ideologia.”

Cristina“La primera nitd’aldarulls al BancExpropiat vaig sen-tir el soroll de l’he-licòpter i hi haviamotos tombades iun cotxe. Vaig en-

creuar els dits perquè no pugessin a lazona de casa meva. Estava preocupadaper la meva moto.”

Albert“La idea que hi haal darrere del BancExpropiat és moltbona. Ara bé, si elshan desallotjat, hau-rien de buscar unaltre lloc on anar.

No cal arribar a les situacions extremes quehi ha hagut aquests dies.”

Marta“No m’ha afectatnegativament, peròels primers dies,més moguts, nodeixava la moto aprop per si de cas.Era un espai que

estava bé per al barri. Entenc el conflicte,però la premsa hi ha aprofundit poc.”

Patricia“L’altre dia anavaamb moto amb elmeu pare a la feina,que està a prop delBanc Expropiat, ivaig veure moltapolicia. Em va dir

que estaven preparats per als aldarulls.No estic en contra dels okupes.”

Pilar“És patètic que elsofereixin un altreespai i que no el vul-guin. Els okupeshan llançat aiguaamb lleixiu als Mos-sos. Sincerament,

crec que és una vergonya. No hi ha cap ne-cessitat de fer tot això.”

Carol“El posicionamentde la policia és moltabusiu. Hem estat ales protestes i encap moment nohem tingut por queens passi res per

culpa dels okupes. És cert que hi ha ha-gut aldarulls, però no sé si han estat pro-vocats per grups violents o per la policia.”

Òscar“Vam assistir a lamanifestació ambun nadó d’un mesi no vam patir perla nostra integri-tat. No entenc comla policia protegeix

un propietari que especula, el qual no-més té la intenció de guanyar més di-ners i fer encara més negoci.”

Cristhian“Tinc un restaurantal costat i sí queens ha afectat. Noestem d’acord ambles protestes. Lasetmana passadavam haver de tan-

car abans dimarts i dimecres, i dijous idivendres també es vam veure afectats.La gent no s’apropa a Gràcia.”

Albert“Com a negoci síque hi ha hagut pèr-dues, però no hemde culpar el col·lec-tiu del Banc Expro-piat. El problemaés més de fons. La

policia tampoc en té la culpa: ells són elsguardians del sistema, tot i que sí que te-nen una actitud molt prepotent.”

Ara parlen els veïnsConflicte del Banc Expropiat · pàgs 10 i 11

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 3 juny 2016líniagràcia.cat

3 | líniagràcia.cat3 juny 2016Ciutat

365 dies passen volant. Això és elque deu pensar l’alcaldessa AdaColau quan mira enrere ara ques’ha complert el primer any del seumandat. Bé, tècnicament es com-plirà el 13 de juny, que és quan vaprendre possessió, però tothom hafixat l’efemèride en el 24 de maig,el dia d’aquelles eleccions muni-cipals que van sacsejar tantes ciu-tats de l’estat, Barcelona inclosa.

Fins i tot la mateixa Colautambé ja ho ha celebrat acom-panyada dels seus en una jornadafestiva al parc de l’Estació delNord dissabte 28 de maig. Un diaque va permetre a BComú com-memorar amb millor regust deboca una efemèride que institu-cionalment i políticament par-lant ha coincidit amb la signatu-ra de l’acord de govern amb el PSCi el conflicte del Banc Expropiat,a Gràcia. Dos fets complexos i di-

fícils de digerir per la formació deColau, que fa un any titllava el PSCde “màfia” i donava suport explí-cit als okupes de Can Vies, a Sants,quan ara ha de fer equilibris peracontentar tant el col·lectiu gra-cienc com la policia, sense gaireèxit, per cert. De fet, el primer jaels veu establishment i la sego-na –o com a mínim els seus sin-dicats– ha tensat notablement larelació amb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa depossessió retransmesa davant lamultitud que va omplir la plaça deSant Jaume i aquell primer diasimbòlic de treball antidesnona-ments a Nou Barris. “Sóc la ma-teixa”, reivindica ara Colau desprésde 365 dies de mandat, admetentperò que governar l’Ajuntament liha comportat més d’una contra-dicció i que voler canviar la ciutatamb 11 regidors –ara 15– resultamolt més complicat del que podiasemblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha complertpromeses electorals, com la mo-ratòria hotelera, les actuacions de

memòria històrica i de revisió delnomenclàtor, la limitació desous –si bé oficiosament–, l’impulsde la connexió del tramvia per laDiagonal –tot i que amb pocs su-ports–, el pla de xoc i el pla de ba-rris recentment presentat i tambéha capitalitzat el suport als refu-giats. Ara bé, queda feina pendent:millorar els processos participa-tius –crítica de la FAVB–, resoldrela crisi enquistada dels manters, se-guir combatent els desnona-ments –que no s’han aturat–, cui-dar la relació amb els comerciants,resoldre el conflicte amb TMB... I,portes del consistori endins, re-dreçar la relació amb l’oposició i so-bretot amb CiU, amb la qual l’en-frontament és sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxitmés gran de Colau d’aquest primerany és haver consolidat el seuprojecte. Ja ningú dubta que hi haBComú per estona. L’ombra ini-cial de la moció de censura quedalluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que,durant tres anys més, segur.

Ada Colau, un any després» BComú arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts però amb el projecte consolidat

» El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari

Arnau NadeuBARCELONA

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

BALANÇ4L’any de BComú algovern, en el cas de Gràcia, estanca amb el conflicte que s’hadesencadenat arran del des-allotjament del Banc Expropiat[veure pàgines 10 i 11]. El debatsobre l’ocupació, però, no ha gi-rat només al voltant del BancExpropiat. Abans, el desallotja-ment del Tres Lliris va provocarque els integrants d’aquest ca-sal ocupessin, el passat mes denovembre, l’antiga comissariade la Policia Nacional de Torrentde l’Olla amb Nil Fabra.

El turisme i la polèmica quel’acompanya, però, ha estat lagran qüestió que ha dominat eldebat polític al llarg d’aquestany. La principal decisió delconsistori al respecte ha estatque la majoria del districte ja nopugui acollir més places hote-

leres. Així ho recull el pla espe-cial regulador (Peuat) que l’A-juntament va presentar fa unessetmanes, tot i que no ha evitat,per exemple, que l’hotel de l’an-tiga Henkel tiri endavant. En pa-ral·lel, l’Ajuntament també hadecretat “el creixement zero”dels pisos turístics. Dues apos-tes que Gràcia cap a on vas? haqualificat de “positives però in-suficients”.

Durant aquest any el Dis-tricte també ha viscut un canvide regidor. Raimundo Viejo varenunciar al seu càrrec per for-mar part de la candidatura d’EnComú Podem a les passadeseleccions espanyoles. El seu re-lleu el va agafar Eloi Badia, quefins aleshores era el cap de ga-binet del primer tinent d’alcal-de, Gerardo Pisarello.

Gràcia: canvi de regidor i elturisme al centre del debat

| 4Ciutatlíniagràcia.cat 3 juny 2016

La venda ambulant il·legal, malagestió del turisme, proliferació degrups cannàbics o la vaga dels tre-balladors de metro. Aquests sónalguns dels retrets que JoaquimForn, portaveu de CiU a l’Ajunta-ment, va adreçar a Ada Colau enl’acte que els nacionalistes van ce-lebrar el passat 1 de juny a l’EspaiFrancesca Bonnemaison per va-lorar el primer any de mandat del’alcaldessa.

Davant la presència de l’ex-president Artur Mas, els consellersJosep Rull, Neus Munté, JordiBaiget i Santi Vila i el diputat alCongrés Francesc Homs, els lídersde CiU a Barcelona van denunciar“degradació” a la ciutat, fruit de lesdecisions preses, diuen, per Bar-celona en Comú. Al llarg de tot l’ac-te, el president del grup municipalde CiU i cap de l’oposició, XavierTrias, així com Forn van criticardurament la gestió de Colau.

L’exalcalde va donar el tret desortida a l’acte i a partir d’aquí vaser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. “Tenim reptes molt impor-tants, com tornar a guanyar l’al-caldia”, va assenyalar Trias, justabans de donar pas a Forn, que elpodria succeir el 2019 sent l’al-caldable de CiU a les pròximeseleccions municipals.

Els convergents dediquen araels esforços a reivindicar el seumodel de ciutat i a marcar dis-tàncies amb les polítiques im-pulsades per l’executiu de Colau.“La nostra no és nova ni vella po-lítica, sinó bona política”, va dirForn en l’inici de la seva inter-venció. A partir d’aquí, el seudiscurs va centrar-se en el con-cepte concret de la “degradació”i en posar exemples que, segonsCiU, ho evidencien.

“CONTRADICCIONS”A més, el portaveu convergenttambé va acusar Barcelona enComú de “manca d’ambició” enla transformació urbana de laciutat. “Detectem una voluntatideològica de l’alcaldessa demenystenir el creixement”, vaetzibar. “Com es redistribueix lariquesa si no se’n crea?”, va pre-guntar-se tot seguit.

Les crítiques de Forn, però,

van anar més enllà. Per exemple,qüestionant el model cultural ac-tual de la ciutat, així com l’estra-tègia de Colau per projectar in-ternacionalment Barcelona. “L’al-caldessa vol seguir comparant-seamb Madrid”, va lamentar.

El portaveu de CiU també vacriticar el pacte de govern entre

Barcelona en Comú i el PSC.Forn no va buscar l’enfronta-ment amb els socialistes, sinóque va continuar el camí de les crí-tiques a Colau i al seu govern. I ésque el pacte suposa una “contra-dicció”, segons ell. “Colau es re-feria al PSC com el partit de la mà-fia”, va recordar. Les “contradic-

cions” que Forn va assenyalar deColau no es van quedar aquí.Concretament, el portaveu con-vergent va acusar el govern de“falsa consciència social” i de te-nir “tendència al sectarisme”.“Els principis només serveixen pera la campanya i després es desenal calaix?”, va concloure.

CiU veu Barcelona“degradada”» El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern d’Ada Colau

» Trias cedeix protagonisme al seu número 2, que agafa força per ser alcaldable a les eleccions del 2019

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balanç del primer any a l’oposició. Foto: CiU

RedaccióBARCELONA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | 3 juny 2016 líniagràcia.cat

| 6 líniagràcia.cat 3 juny 2016 Agenda Nacional

Les eleccions espanyoles del passat 20 dedesembre no van ser dolentes per a l’in-dependentisme, però tampoc es pot dirque fossin bones. ERC, amb nou diputats,i CDC –sota la marca Democràcia i Lli-bertat–, amb vuit diputats, van veure comla formació més votada va ser En ComúPodem, que va aconseguir 12 represen-tants al Congrés. Ara, la manca d’acordentre els principals partits espanyols performar govern dóna una nova oportuni-tat a l’independentisme per mobilitzar elsseus votants el pròxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no espresenta en coalició, tornen a apostar pelsmateixos candidats. Els republicans hofan per la dupla Gabriel Rufián-Joan Tar-dà, amb Rufián com a número 1, mentreque la candidatura convergent l’encap-çalarà Francesc Homs, que va derrotar enunes eleccions primàries Sílvia Requena.Les dues formacions hauran de compe-tir entre elles per atraure el vot indepen-dentista, però al mateix temps haurand’intentar retallar la distància que els vaseparar el 20D de la candidatura d’EnComú Podem liderada per Xavier Do-mènech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formació que im-pulsa Ada Colau.

“Sortim a guanyar. Nosaltres sí que po-dem, tenim les majories socials per fer-ho”,va declarar fa uns dies Rufián en una en-trevista a l’Ara. Durant aquesta entrevis-ta, el republicà també va assegurar que “vo-tar Podem a Catalunya és rendir-se, és de-manar permís”. D’altra banda, el candidatconvergent, Francesc Homs, va asseguraren un acte de suport als imputats del 9Nque “el 26J hem de tornar a les urnes perdefensar Catalunya”.

BATET PER CHACÓNL’única cara nova per al 26J és la socialis-ta Meritxell Batet, que substitueix CarmeChacón al capdavant de la llista del PSCdesprés que aquesta última renunciés a fi-nals d’abril a repetir com a candidata delssocialistes catalans. Batet té el repte de mi-llorar els vuit diputats socialistes de les da-rreres eleccions. Tot i que ja eren uns re-sultats dolents per al PSC, les enquestestampoc són ara gaire prometedores.

Per últim, Ciutadans, amb Juan CarlosGirauta repetint com a candidat, voldrà mi-llorar els 5 diputats aconseguits, que vansuposar una decepció després que les en-questes prèvies els van situar amb opcionsde victòria; mentre que el PP de Jorge Fer-nández Díaz té totalment assumit que laseva batalla no passa per Catalunya.

» Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar més els seus votants » Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert RibasBARCELONA

26J: una nova oportunitat

RENÚNCIA4El 20D va tenir una absènciaentre les formacions polítiques catalanes,la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hiUnió, que va anunciar a mitjans d’abril queno repetiria.

Els democristians, després de no acon-seguir cap diputat en els darrers comicis,en els quals van presentar Josep Antoni Du-ran i Lleida com a candidat, han decidit notornar-ho a intentar. “No podem articularuna proposta electoral a curt termini. Noha estat una decisió fàcil. L'hem pres ambel cap”, va explicar Ramon Espadaler. Toti això, Espadaler va dir que la seva forma-ció té futur perquè representa l’espai del “ca-talanisme centrat”. Un espai que el líderd’Unió veu orfe, motiu pel qual el partit harecomanat a la militància que voti en

blanc perquè, segons Espadaler, “cap par-tit recull els nostres plantejaments”.

D’altra banda, els motius de la CUP perno presentar-se són coneguts. La forma-ció de l’esquerra independentista, tal comva explicar abans del 20D en el seu Con-sell Polític celebrat a Perpinyà, consideraque “no té sentit presentar-s’hi”. “No enspresentem a unes eleccions a les quals noens sentim interpel·lats a fer-ho. El Par-lament espanyol no és un marc d’oportu-nitat per a la consecució de la indepen-dència”, van afirmar els cupaires el mes denovembre a Perpinyà.

En aquesta ocasió, caldrà veure si algunmembre de la CUP, tal com va fer l’exdi-putat Quim Arrufat, recomana el vot perEn Comú Podem o no.

La CUP i Unió, absents

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | 3 juny 2016 líniagràcia.cat

| 8Opiniólíniagràcia.cat 3 juny 2016

publicitat 686 42 95 17líniagràcia.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 43219-2010

amb el suport de:Difusió controlada

13.147 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#LaCUPdiuNo

@avallenc: La CUP ha fet una esmena a latotalitat al pressupost, però CDC ha fetuna esmena a la totalitat del Procés a Tor-tosa.

Un diari plural

per Manel Fantassin

4La gestió dels conflictes

Diu Eulàlia Reguant (CUP) que“no hem après res de Can Vies”.S’equivoca, tothom n’ha après il’alcalde Trias més que ningúatès que tot seguit hi va aplicartècniques de resolució de con-flictes –res nou, atès que l’Ajun-tament de Barcelona comptaamb agents de resolució de con-flictes intervenint a diari als bar-ris–. L’exalcalde ha explicat deforma clara a la premsa l’estratè-gia, que contemplava l’evitació deldesnonament fins aconseguir eltrasllat de les activitats culturalsque es realitzaven al local de Grà-cia i el convenciment que el des-nonament generaria greus pro-blemes de convivència.

Ara que s’ha produït allò pre-visible, hem vist com tenia raó l’e-xalcade en la previsió –ben òbvia,per altra banda– de la conflicti-vitat que generaria una acciócontra aquell centre social. Moltmés, en un context d’integracióveïnal –fins i tot una persona moltde dretes molt de dretes me’n feiauna bona valoració perquè laseva filla hi participava–, i en unmoment en què pot ser molt útilexacerbar la violència policial,alhora que infiltrar dins de les ma-nifestacions agents al servei del’Estat, tot plegat per desestabi-litzar el procés independentista.

Barcelona compta amb forçatreballadors municipals de re-solució de conflictes. Si mireu perla xarxa veureu centenars demètodes, cursos i normes sobreaquestes tècniques de mediació.Les seves tipologies es podenesquematitzar de diverses ma-neres segons la forma, la relaciói/o qui ho expliqui. Pel tema tanconcret que ens ocupa, jo les

descriuria en tres tipus: 1-els so-brevinguts, 2-els crònics i 3-els ar-tificials –generats per aconsegu-ir objectius que no tenen res aveure amb el conflicte sinó ambles conseqüències derivades de lamanipulació del mateix–.

Als països normals la policiaacostuma a intervenir en els con-flictes sobrevinguts, reservantels crònics per a les instàncies ju-dicials i/o de mediació. Un con-flicte sobrevingut (1) pot provocarviolència cívica, per exemple en-tre comunitats, i la tasca policialpot servir per evitar-la fent ús dela violència legal. Un conflicte crò-

nic (2) és, per exemple, el que en-fronta Espanya a Catalunya desde fa més de 300 anys. Els ciuta-dans que defensen l’actuació po-licial contra els conflictes crò-nics són els mateixos que defen-sarien l’acció policial contra el ca-talanisme polític –bé, no tots,sempre hi ha l’excepció d’aquellaclaca convergent que s’esforça aculpar de tot la CUP dins les xar-xes socials, perquè en l’intentd’abanderar posicions molt car-ques, viuen en estat de contra-dicció permanent, criticant lagestió nacional de la violènciaperò justificant-la en l’aspecte

social, malgrat que els seus diri-gents, com el mateix Trias, sónmoltíssim més assenyats–.

El punt 3, sobre els conflictesartificials, és el que ens ha de pre-ocupar. La perversió de les es-tructures de qui vol ser Estat, pera boicotejar el mateix Procés quevol construir, és un indicadord’un altre conflicte, aquest ama-gat i silenciós però que actuacom una quinta columna, infil-trant agents i executant una ges-tió policial injusta. És com volerjustificar que es vol apagar un focamb gasolina i després limitar-sea culpar el foc original, exonerantel piròman que l’ha magnificat.

Si hi afegim l’acció dels ser-veis secrets d’aquell Estat que ensoprimeix, que mai no dormen,encara és més greu el problema,atès que posa en dubta si la ges-tió de la crisi és solament mal-destre i si hi ha connivència ambl’enemic. En tot cas, quin mo-ment millor per generar un con-flicte artificial que el que coinci-deix amb la negociació dels pre-suposts de la Generalitat? Quincontext millor que el que en-fronta la voluntat independen-tista d’una part del Parla-ment –aquella que vol desobeirEspanya i requereix de fons quecaldrà captar apuntant algunsimpostos als més rics– ambaquella altra part que noméss’ha enfilat a carro independen-tista per por de l’electorat, peròque faran tot el possible per re-tornar a formes d’opressió na-cional i d’espoli fiscal “modera-des” i per tant “més assumiblesque les conseqüències econò-miques inicialment incertes dela independència”?

“Als països normals

la policia intervé en els

conflictes sobrevinguts

i reserva els crònics

per als jutjats”

4Educació retalladaper David Rabadà

La política ja és una religió, si hicreus, t’enganyen, i si ets ateualtres t’acusen d’antisistema.El Govern havia promès no fermés retallades però ves per on,i en educació, ara els hi diuenreassignacions. Treuen partidesd’un lloc i les passen a un altre,és a dir, desvesteixen Sants perguarnir diables, tot un eufe-misme per no dir retallades.

Potser, i sent economista lanova consellera, veu les escolescom una empresa a gestionarperò l’educació no és una ges-toria. El més flagrant és que araes gastaran una milionada du-rant la campanya electoral sen-se reassignar-ho des del seusou. Tot per entabanar-nos avotar, però sense donar suport

a l’ofici de fer pensar als futursciutadans, l’educació.

Fa també uns anys, i enplena crisi econòmica, aquestspolítics es van gastar milions enaules digitals, creant un deutebrutal que ara paguem ambmenys professors, menys sub-stituts, menys sou i menys pa-gues extres, però amb més au-les embotides i més hores declasse, tota una situació que elsdocents viuen amb ressenti-ment, impotència i tristor.

Què injust que resultaaquest món, entre una classepolítica que gasta en diversescampanyes electorals i un po-ble que els hi paga el sou, els er-rors i els càrrecs vitalicis quandeixen el càrrec.

Un diari participatiu

#Desmemòria

@overs79: Quin dia més franquista:undécima del Madrid, Tortosa votantmantenir el monument a l'Ebre, Día de lasfuerzas armadas a TVE...

#CunyadismeTaronja

@ValeroSanmarti: A mi el que em de-sassossega de l’anunci de Ciutadans ésque al bar es coneguin tots i s'expliquinla puta vida entre ells.

9 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniagràcia.cat3 juny 2016

Un diari obert

Com és possible a Tortosa, governadaper l'independentisme, els veïns haginvotat a favor de mantenir un símbol fei-xista que humilia milers de catalansmorts per la República, i que a més, pro-metin convertir-lo en un símbol dememòria històrica i pau, com si es po-gués esborrar la història i el patimentamb un parell de plaques? S'ho deuenhaver preguntat aquests dies. I com éspossible que, com a mínim els dos par-tits que governen, vulguin alhora cons-truir un nou país basat en la radicalitatdemocràtica i que trenqui amb els errorsde la transició espanyola, entre elsquals hi ha la banalització del fran-quisme?

La resposta no és que a Tortosa si-guin "uns fatxes", com s'acostuma a dirEbre amunt. Fals. És la influència i l'he-rència de "lo búnquer baldaneta", per alsforans botifarra negra farcida d'arròs,per als tortosins, símbol d'una oligarquiaque es va gestar durant la dictadura, "unlobby de vuit famílies que tothom co-neix, que fins als anys setanta contro-laven la vida econòmica de la ciutat ambel bisbat, i que van inocular als tortosinsuna actitud de por, de “vigila què fas queno trobaràs feina, o vigila què dius queestaràs mal vist". És l'argument més sò-lid que he sentit quan he preguntat elper què aquesta disfunció democràtica.Una oligarquia tortosina que també tépor de trencar definitivament amb elpassat i que, pel que diuen, té tentaclestransversals a tots els partits. Això ex-

plica la posició delirant d'ERC i ICV a ni-vell local amb aquest símbol feixista,però també del PSC i CDC, amb un cur-rículum escrupolosament democràtic.

Tortosa va ser zona de guerra durantnou mesos, bombardejada per l'aviacióitaliana i atacada per la legió Còndor ale-manya. Va ser front de batalla i víctimade la devastació. Els tortosins implicatsen la República, o van ser detinguts ovan emigrar. Els que es van quedar aTortosa van ser l'embrió de "lo búnquerbaldaneta", responsable d'un estat d'à-nim social que encara limita emocio-nalment molts tortosins, que, evident-ment, ni són franquistes ni tenen cap vo-cació d'humiliar demòcrates.

Però al marge de les raons personals,sentimentals, familiars o fruit de laignorància, que hagin dut els veïns deTortosa, i el mateix alcalde, a defensarla pervivència d'aquesta humiliació,tots ells han de ser conscients que hanposat un gran pal a les rodes a Catalu-nya, un país que vol construir un estatdemocràtic i net de qualsevol violènciasimbòlica. Com expliquem al món quevolem un país nou i modern, si sotme-tem a votació la pervivència del feixis-me al carrer?

Des d'avui alguns tenim un motiumés per aconseguir un estat indepen-dent, aplicar una llei de memòria his-tòrica que impedeixi humiliacions comla de Tortosa.

Publicat a El Món

4"Lo búnquer baldaneta" per Gemma Aguilera

4Elogi de la paraula precisaper Jordi Lleal

Davant l’allau de discursos vacus ifarcits de ruqueries que ens esperenaquests pròxims dies de campanyaper a les eleccions espanyoles, és horade vacunar-nos l’oïda i la ment d’aitalsnicieses. Joan Maragall digué: “Apren-guem el parlar del poble: no del poblevanitós que vos feu al voltant amb lesvostres paraules vanes, sinó dels que esfa en la senzillesa de la vida. Aprengueudels pastors i dels mariners”.

Joaquim Maria Puyal diu: “Jo ja eraun noi enamorat de la paraula... i de ve-gades penso que la veu de la mare can-tant-me una cançó, a l’hora d’anar adormir, va ser el primer moment enquè em vaig enamorar de la paraula ide la comunicació”. Xavier Antich es-criu: La formulació aristotèlica és in-equívoca: utilitzar la paraula per fer mala algú, voluntàriament, és cometreinjustícia. Igual que deixar passar pa-

raules injustes, sense denunciar-lesper ser-ho, ja que les paraules no se lesemporta el vent, és fer-se’n còmplice.

Una sola paraula, de vegades, potarrossegar tota la violència del món,concentrada i destil·lada en nomésun mot.

El poeta Lluís Solà escriu en unsmagnífics versos: “Ens cal la paraulaper escoltar-nos/per acostar-nos alnostre cor, a la nostra ment/per ima-ginar-nos/Ens cal la paraula per testi-moniar/abans de partir/abans d’aco-miadar-nos/abans d’extingir-nos/Hemd’atènyer la paraula/l’hem d’inven-tar/Ens cal la paraula no per acomplir-nos/car això no sembla que ens cor-respongui/sinó per acceptar-nos”.

Dic jo que pel diàleg, la paraula commés precisa i encertada millor i ambaquest arribar a l’entesa. La paraula ésel que ens distingeix de les bèsties.

@encampanya: Que dice Felipe queChaves y Griñán es de lo más honesto queha conocido en su vida. Y nosotros no al-bergamos duda alguna #X.

@EsthRB: Aquests que animen el LeoMessi al jutjat, criticaven els que feien elmateix amb la Pantoja? I ep, que i tantque el Messi és el millor del món.

@cristina_pardo: La Fiscalía pide 5 añospara un hijo de Pujol. -¿El de Andorra? -¿Elde la herencia? -¿El de Suiza? -¿Es el delblanqueo? -¿El de las ITV?

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Charo“Sí, em sembla ac-ceptable. Crec quesi n’hi hagués mésseria massa i des-torbaria els veïns i lagent que vol fer vidaals carrers i a les

places. Hi ha prou oferta, però els preusde segons quines places són un pèl ex-cessius, massa enfocats al turisme.”

Dani“La quantitat ésraonable, perquèals carrers no n’hiha i totes són a lesplaces. Les terras-ses ajuden a donarvida, però crec que

la situació comença a estar al límit. Aixòsí, crec que el que cobren a alguns llocsevita que molts veïns hi vagin.”

Neus“És l’adequada. Quen’hi hagués més crecque generaria unproblema. Formenpart de l’encant delbarri, que és comun poble, però cal

anar amb compte per no perdre’l. El queno em semblaria tan bé seria que s’obrissinmés hotels, que això sí que està saturat.”

Oriol“Hi ha una bonaoferta, però aixòtambé genera in-convenients, com elsoroll. Com a usua-ri bé, però com a veígenera dubtes. La

solució potser passaria per regular-ne elshoraris. En algunes places es veuen mésturistes que no pas veïns.”

Et sembla bé la quantitat de terrasses, bars i restaurants que hi ha a la Vila?per Pau Arriaga

| 10 líniagràcia.cat 3 juny 2016

Després de l’esclat de violènciaarran del desallotjament del BancExpropiat, ara toca preguntar-secom es desencallarà la situació. Di-marts l’opció de la compra del’immoble per part del consistoriera al damunt la taula, però el re-gidor Eloi Badia la va desestimarpel seu preu “desorbitat”. Badia vaexplicar que l’Ajuntament s’haviaplantejat la idea que una iniciati-va ciutadana capitalitzés la comprai que el consistori avalés l’operació.

La Directa havia avançat di-marts que el propietari de l’im-moble hauria proposat al con-sistori que comprés el local per unpreu d’una xifra de “sis zeros”. Enun debat a BTV amb els porta-veus dels grups municipals, la ti-nent d'alcalde de Drets Socials,Laia Ortiz, va confirmar que elconsistori s’havia reunit ambBravo i va afegir que “si trobemun preu adequat, comprar podriaser una sortida”. Les paraules,pronunciades abans de les del re-gidor Badia van acabar de quedardesautoritzades quan Colau va ferun tuit on deia que “mai no s’haplantejat comprar el local”.

En aquest escenari, cal afegirque les entitats del teixit associa-tiu gracienc temptejades pel go-vern perquè s’impliquessin enaquesta possible solució van dei-xar clar dimecres que veuen del tot

inviable implicar-se en una ope-ració d’aquestes característiques.

UNA SETMANA COMPLICADAFeia mesos que es preveia el des-allotjament. Els Mossos d’Esqua-dra, en compliment d’una ordre ju-dicial, van arribar al Banc a tresquarts de deu del matí del dia 23.El desallotjament es va allargar finsa les set de la tarda, un cop la po-licia va alliberar dues personesque s’havien encadenat a un bidó.

Era evident que la cosa noacabaria aquí. La plaça Revolucióes va convertir en el punt de sor-tida, a les 9 del vespre, d’una mar-xa que va reunir més d’un miler de

persones. Una hora més tard lamanifestació es va desfer i van apa-rèixer els encaputxats. Els crits i laprotesta pacífica van deixar pas ala violència. Intents de muntar ba-rricades -desfetes per envestidesdels furgons policials-, una furgo-neta municipal incendiada, uncotxe bolcat i diverses motos cre-mades. La reacció dels Mossos vaser immediata: bales de ‘foam’,projectils viscoelàstics i cops de po-rra. Els aldarulls es van escampar.Contenidors cremant, incidents

des de la plaça del Raspall fins a laTravessera i un grup d’encaputxatscalant foc en una oficina de Cata-lunya Caixa. El balanç, 15 mani-festants i 14 agents ferits i un ma-nifestant detingut.

La segona nit d’aldarulls, di-marts 24, es va tancar amb unatrentena de contenidors malme-sos, sis mossos ferits lleus i, segonsvan dir des del Banc Expropiat,una vintena de manifestants ferits.Tot això després que algunes per-sones aconseguissin tornar a en-trar a l’immoble. Pel que fa al ter-cer dia de mobilitzacions, el mésviolent de tots, la batalla campalentre Mossos i una part dels ma-nifestants va durar hores. El balançva ser d’un detingut i sis ferits -qua-tre manifestants i dos mossos-.

Els incidents no es van acabaraquí. Diumenge passat, desprésd’una concentració festiva, es vaviure un matí tens. El llançamentd’aigua, farina i algun objecte con-tra la policia va acabar amb alda-rulls i 22 ferits (15 manifestants i7 mossos). Mentrestant, des delBanc Expropiat diuen que “finsque no tornem al Banc continua-ran les mobilitzacions”. Unes mo-bilitzacions que ahir van tenir for-ma d’intent d’’escrache’ al propie-tari de l’immoble, Manuel BravoSolano, a l’edifici del passeig deGràcia on l’empresari té domici-liades algunes de les seves em-preses. I és que, com admetia ahirel regidor Badia en un escrit al Fa-cebook, no hi ha solucions màgi-ques per a conflictes complexos.

Sense solució a la vista» El regidor Eloi Badia descarta la compra de l’immoble del Banc Expropiat pel seu preu “desorbitat”» El col·lectiu que ocupava l’espai diu que continuarà les mobilitzacions “fins que no tornem al banc”

Albert RibasGRÀCIA

Després del desallotjament moltes de les activitats del Banc Expropiat s’han traslladat a la vorera de davant. Foto: Línia Gràcia

VALORACIÓ4Els comerciantsde Ramón y Cajal, de La Nova deTorrijos de Baix, de TravesseraCentre, de Verdi Comerç i deGran de Gràcia van emetre ahirun comunicat on declaren laseva “imparcialitat pels darrersesdeveniments viscuts a la Vila”.

Els comerciants demanen“amb urgència” una solució alproblema i deixen clar que “no hiha cap quantitat econòmica pac-tada”. Unes paraules que fan re-ferència a l’anunci, per part deJaume Collboni, d’un fons d’ajutde 25.000 euros per als comer-ços de la zona afectats pels inci-dents. Per últim, deixen clar queno volen ser “cap instrumentper a qualsevol campanya”.

Deixant de banda aquest co-municat, Línia Gràcia també haparlat amb dos representantsdels comerciants. Des de NovaTravessera, el seu president, Ser-

gi Calafell, explica que els alda-rulls no els han afectat, ja que elsseus comerços estan una micalluny de la zona on hi ha hagut lesdestrosses. Tot i així, Calafell de-mana que “s’obri un diàleg entreles parts i es busqui una solució”,perquè coneix “comerciants quediuen que aquests dies estansent horrorosos”.

En la mateixa línia es mouDavid Rodríguez, president dela Unió de Botiguers Travesse-ra i Casc Antic, que explica aaquesta publicació que els co-merços de la seva associació nohan patit de primera mà el pro-blema. Rodríguez demana que“es dialogui, s’arribi a un acordi se solucioni el problema perquèGràcia està donant una malaimatge que ens fa mal a tots”.Per últim, afegeix que la gent delBanc Expropiat “no havia cau-sat mai cap problema.

Les entitats descartenuna solució que passi per elles

Els comerciants demanen resoldre-ho amb “urgència”

Banc Expropiat: parlen els veïns

Un moment de l’intent d’’escrache’ a Manuel Bravo Solano. Foto: Twitter

11 | líniagràcia.cat3 juny 2016

Tampoc es posen d’acord» Alguns veïns defensen que les protestes han estat un parèntesi cabdal per defensar allò en què creuen» Segons altres, els okupes haurien d’haver marxat i veuen innecessari el “rebombori” d’aquests dies

Pedro“No m’he vist gai-re afectat pels al-darulls provocatsarran del tanca-ment del Banc Ex-propiat, excepte undia que vaig passar

per davant del local i tenia la policia auna banda i els manifestants a l’altra.Em vaig sentir desprotegit i una micaen perill. Estic a favor de la seva tasca.”

Josep“Vaig veure una pe-tita càrrega poli-cial. Això que feienaquests nois aquíestava bé, però elc o m p o r t a m e n tdesprés de les ma-

nifestacions pacífiques no ha estat co-rrecte. Tampoc va ser bona, a parer meu,l’actuació de l’anterior Ajuntament: nohauria d’haver llogat el local.”

Jordi“He estat a totesles manifestacionscom a veí circums-tancial. Val la penadefensar projectescom el Banc Ex-propiat. Han fet

feina al barri i tenen un model partici-patiu i inclusiu. Com a negoci, no he tin-gut cap problema i des del Banc hananat informant els comerciants.”

Paco“Normalment ve-nim a Gràcia a pren-dre alguna cosa,però aquests dies hihavia aldarulls ihem evitat venir albarri. Quan sentí-

em l’helicòpter o sabíem que hi havia con-vocada una manifestació, ens hem quedata Sant Gervasi, on residim.”

Marion“Quan sortia de tre-ballar el primer dia,vaig veure els alda-rulls i vaig sentirl’helicòpter. No sabiaquè estava passant.Vaig pensar que eramolt estrany i vaig

optar per agafar un altre camí per anar capa casa. L’ambient era una mica perillós.Normalment quan veig una protesta nocanvio de ruta, però aquest cop sí.”

Des del passat dilluns 23 de maig, elsveïns, comerciants i restauradors de laVila de Gràcia han vist alterat el seu diaa dia a causa de les protestes, els aldarullsi els helicòpters sobrevolant el barri. Arabé, per a alguns, aquesta alteració no haestat negativa: creuen que la tasca socialque es feia al Banc Expropiat era neces-sària i enriquidora -s’hi feien tallers,cursos i s’oferia assessorament jurídic encasos de desnonaments-. Per a aquests,les protestes han estat només un parèn-tesi en l’activitat quotidiana del barri. Unparèntesi necessari per defensar allò enquè creuen, expliquen.

Altres, però, pensen que els okupeshaurien de marxar si tenen una ordre dedesallotjament. Aquest grup de veïnsveu innecessari el “rebombori” d’aquestsúltims dies i creu que els grups violentshan estat els que han provocat la policia.Per contra, altres veïns creuen que l’ac-

tuació policial ha estat “desproporcio-nada” i pensen que l’actitud dels Mossosha estat “prepotent”.

Alguns comerciants afirmen que elsseus negocis no s’han vist afectats i donensuport a les accions del Banc Expropiat-fins i tot algun d’ells hi participava-. Al-tres denuncien pèrdues econòmiquesimportants al llarg dels dies en els qualss’han produït més aldarulls. Aquest ha es-tat, sobretot, el cas d’alguns restauradors,els quals han hagut de tancar abans elsseus locals a causa de les protestes.

Tot i que la proximitat dels fets i l’a-gitació impedeix, ara per ara, analitzar-los amb perspectiva, a la Vila de Gràciaha brollat un conflicte enquistat en la so-cietat contemporània. Un xoc ja latent encasos com Can Vies, però extrapolablemés enllà de l’àmbit local: les posicionsirreconciliables de dues maneres de pen-sar i concebre el món. A Gràcia -i a CanVies- la qüestió va més enllà dels des-allotjaments: és el debat entre la propie-tat pública i privada, els valors socials, l’i-rresoluble dilema entre seguretat i lli-bertat i una llarga llista d’etcèteres.

Neus MarmolGRÀCIA

Enric“No conec gaire lesactivitats que esfeien al Banc Ex-propiat. Sé que do-naven suport jurí-dic als desnonats irecollien roba. Ara

bé, les maneres com han protestat vio-lentament no les trobo bé. Van tombarmotos i van cremar mig barri al llarg dediversos dies.”

Helena“Al local no noméshi havia joves, tam-bé hi havia gentgran. Era un centresocial, no una casaokupa. Hi ha hagutgent que s’ha ma-

nifestat pacíficament i d’altres que vo-lien brega. Vaig veure una quarantenad’encaputxats, que eren els que provo-caven. Però no es pot generalitzar.”

Laura“És una pena quehagin tancat el BancExpropiat perquèfeien una bona tas-ca social. Hi haviatallers, cursos, aju-daven en l’àmbit

de l’habitatge... Jo sóc de les que creuque aquests dies hi ha hagut una ac-tuació totalment desproporcionada perpart de la policia.”

Juan Carlos“Després del pri-mer dia d’aldarullsvaig venir a veurequè havia passat.Hi havia una xerra-da a la plaça de laRevolució, en la

qual van parlar els antisistema per ex-plicar la seva causa als veïns del barri. Hiha un conflicte entre okupes i veïns.”

Joana“Hem de pensar demanera global, so-cial i intel·ligent perno convertir-nos enuna societat egoista.Sempre que hi haun conflicte l’ana-litzem de manera

puntual. Hem d'anar més enllà i debatrealtres temes derivats. Tothom es queixaperò pocs s'atreveixen a exposar-se i totssom responsables del món en què vivim.”

Banc Expropiat: parlen els veïns

Gràcia| 12

líniagràcia.cat 3 juny 2016

El Consell Plenari de l’Ajunta-ment va aprovar el 27 de maig elPla d’Usos del districte, que pre-senta una nova regulació pels es-tabliments de concurrència públicai altres activitats. El document, queha tirat endavant amb els vots deBComú, PSC, C’s i ERC, i l’abs-tenció de CiU, simplifica les zonesde regulació en quatre àrees dife-rents i vol aconseguir, tal comhan explicat des del Districte, “ladisminució real d’activitats de res-tauració al centre de la Vila”.

Aquesta aposta pel decreixe-ment, en el que es defineix com la‘Zona Saturada’, es produirà en elcas que hi hagi llicències que ca-duquin, per sancions sense resol-dre o per males condicions de l’es-tabliment, entre altres causes. La‘Zona Saturada’ comprèn l’interior

de la Vila. El document estableixuna segona àrea, les ‘Zones deContenció’, que inclou la corona dela Vila, Gràcia Nova i Camp d’enGrassot. En aquesta zona ja no s’a-posta pel decreixement, ja que po-dran obrir nous establiments siprimer en tanca algun. Les placesde la Vila formen part d’aquestazona però el document aclareixque s’hi aplicarà una “regulaciósingular i més restrictiva”.

Queden fora d’aquestes duesàrees tots els carrers limítrofsamb l’Eixample i Sarrià, que hanestat inclosos a les ‘Zones peri-

metrals’ i que, per evitar conflic-tes normatius, es regularan en fun-ció del que digui la regulació deldistricte veí. Per últim, hi ha les de-finides com a ‘Zones Genèriques,que són els barris del nord. Aquíes permetrà l’obertura de nous es-tabliments perquè “l’augment re-gular de les activitats no ha de mal-metre l’equilibri amb les necessi-tats de la població resident”.

El Pla d’Usos també incor-pora la regulació de nous fenò-mens. És per això que a la Vilano podran obrir noves botiguesde plats preparats.

Les places de la Vila tindran una regulació més restrictiva. Foto: Arxiu

Aprovat el Pla d’Usos que apostapel decreixement al nucli històric» Inclou mesures per reduir les activitats de restauració al centre de la Vila però n’exclou els carrers limítrofs amb l’Eixample i Sarrià

L’antic Consolat de Dinamarcaobre les seves portes als veïnsEQUIPAMENTS4L’antic Conso-lat de Dinamarca va obrir fa unsdies les seves portes als veïns enel marc del debat per decidir elseu futur.

Per decidir els usos que tindràel futur equipament, s’ha posat enmarxa un procés participatiu en-tre els veïns i les entitats veïnals.Durant el procés participatiu De-cidim Barcelona algunes de lespropostes dels veïns van ser quel’antic Consolat de Dinamarca estransformi en un espai per aco-llir activitats culturals, un espai de

trobada i socialització al barri oun espai d’acollida d’entitats delleure o socials. Al llarg d’aquestmes de juny se celebraran méstrobades per decidir el seu futuri també el de Can Carol.

La casa, cedida l’any passatper la Diputació de Barcelona al’Ajuntament té més de 470 me-tres quadrats i està situat en unextrem del viaducte de Vallcarca,a tocar del barri del Coll. És unazona amb pocs espais d’ús col·lec-tiu comparat amb el nombred’entitats que hi ha.

CELEBRACIÓ4El barri del Collestà, des d’avui, de Festa Major.La celebració, que s’allargaràfins al 19 de juny, uneix les Fes-tes Jovels del Coll i la Festa delColl, que fins al 2014 es feien deforma separada.

La Festa Major programa uncartell farcit d’activitats pensadesper a tots els públics, entre lesquals hi ha concerts i balls, la fes-ta de l’escuma, la Tabalada, el co-rrefoc, l’esperada cantada d’ha-vaneres La Mar Salada i la traca

final, a càrrec de la Malèfica delColl. La majoria d’actes, als qualstambé cal afegir el pregó de Car-me Porta, concerts, balls, la fes-ta de l’escuma, el cabaret, la bo-tifarrada el cinema a la fresca o eltorneig de petanca, es fan al Parcde la Creueta del Coll.

Per als més joves, les Barra-ques del Coll són l’espai referent.Enguany tornaran a oferir unampli ventall de concerts. L’actecentral serà la 13a edició de la CollReggae Sound System, una de les

activitats musicals gratuïtes mésesperades de la Festa Major, quese celebrarà el dissabte 18 dejuny al Mirador de Joan Sales.

El director del Centre Cívic ElColl, Xavi Franch, ha destacatque l’edició d’aquest any de laFesta Major del Coll “serà la pri-mera en què hi haurà una co-missió de treball que aplega di-ferents grups, entitats i serveis delbarri i amb la qual treballem per-què esdevingui la Comissió deFesta Major del Coll”.

Transport | Es recupera el bus de barri en diumenges i festiusEl Govern municipal ha anunciat recentment que tornarà a recuperar el servei dels busos

de barri en diumenges i festius. El consistori hi destinarà 1,3 milions d’euros anuals a lamesura per complementar l’oferta de línies convencionals i de la nova xarxa de bus. En el

cas del districte tornaran a funcionar les línies de Gràcia/Can Baró, Penitents i El Coll.

RedaccióGRÀCIA

L’antic Consolat de Dinamarca serà un equipament veïnal. Foto: Arxiu

El Coll, de Festa Major

13 | Gràcia líniagràcia.cat3 juny 2016

El CAT recorda la figura i el mestratge de Joan Serra

PRESENTACIÓ4El Centre Arte-sà Tradicionàrius recordarà elpròxim 10 de juny la figura deJoan Serra a través de la pre-sentació del llibre ‘La dansa al’escola. El mestratge de JoanSerra’ i l’estrena de l’espectaclede música i dansa ‘Sols’, de Car-les Belda i Jordi Rúbio. Serra,pedagog de la dansa tradicionalcatalana, va morir el juliol del2013.

L’acte arrencarà a les vuitamb la presentació del llibre, quedescriu l’extraordinària perso-nalitat de l’artista i contribueixa recordar la vida i l’obra de Se-rra. El seu autor, Joan Figueres,mostra com Serra aconseguia fer

viure la vida als seus alumnesdes del moviment i la dansa.

La jornada seguirà a les 10 ala sala de concerts amb l’espec-tacle musical ‘Sols’, on CarlesBelda i Jordi Rúbio, nebot deJoan Serra. Els dos artistes va-llesans posen en escena les sevesvivències i experiències i tracenun recorregut pels seus conei-xements artístics amb un re-pertori que cobreix el territori ca-talà. Els tipus de dansa i músi-ques que més dominen aquestsdos artistes, com ara un ball degitanes, la balanguera, la jota, lasardana, el fandango, el bolero ola farandola, seran els autènticsprotagonistes.

El carrer Gran de Gràcia viuràdemà el seu primer dissabte onels cotxes cediran, en part, el seuprotagonisme als vianants.Aquest eix viari es tallarà altrànsit des del Pla de Salmerónfins a Nil Fabra, des de les cincde la tarda a les nou del vespre.Aquesta mesura s’aplicarà, apartir d’ara, el primer dissabte decada mes.

La decisió del Districte té laintenció d’aconseguir que elsveïns puguin recuperar, durantunes hores, l’espai públic perpassejar a peu o en bicicleta,practicar esport i crear nous es-pais de trobada que permetin or-ganitzar activitats a l’aire lliure.Demà, amb motiu de la inaugu-ració de la mesura, hi haurà ani-mació musical a càrrec d’unabanda de música i també es pro-mouran diferents activitats rela-cionades amb la cultura populari jocs al carrer i s’incentivaran ini-ciatives relacionades amb l’eco-nomia social i solidària.

Per tal de dur a terme aques-ta aposta, el districte ha elaboratun pla d’actuació que estudia

com compatibilitzar l’activitatdels locals de planta baixa, elpasseig dels veïns i les necessi-tats d’accés puntuals dels vehi-cles per tal d’aconseguir millorarla convivència entre aquests di-ferents actors.

El regidor del districte, EloiBadia, ha destacat la voluntatque aquesta mesura “permeti elsveïns i les veïnes reapropiar-sede l’espai públic, fer-se’l seu igaudir-ne”. “És una mesura quereverteix directament en la qua-litat de vida de les persones”,considera Badia.

Des del Districte expliquenque la mesura s’implantarà, enuna primera fase pilot, durant unany i es farà un seguiment del seufuncionament a través del Consellde Comerç, el Consell de MediAmbient, la Comissió de treballde Mobilitat i els Consells de Ba-rri de la Vila de Gràcia, Salut, Vall-carca-Penitents i el Coll.

L’avaluació es farà tenint encompte diferents indicadors, comara el nombre d’activitats, en-questes de valoració, les entitatsi persones que fan ús de l’espai pú-blic i una memòria econòmica.

Els vianants, protagonistes demà a la tarda a Gran de Gràcia. Foto: Arxiu

La primera tarda sense cotxes a Gran de Gràcia arriba demà

RedaccióGRÀCIA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 14 3 juny 2016líniagràcia.cat

La història de l’Associació d’AjudaSocial Cel Obert es remunta a fa 15anys, quan un grup de professio-nals de l’àmbit social va obriraquest centre d’atenció a nens iadolescents en risc social. Actual-ment, Cel Obert treballa amb 78 fa-mílies i té 93 infants en seguiment.

Entre altres serveis, l’associa-ció funciona com a intermediàriaen els acolliments i en els casos defamílies col·laboradores, és a dir,s’encarrega d’ajudar a fer possibleque els nens que viuen als centresresidencials de la Generalitat pu-guin gaudir de l’ambient familiarnecessari per poder créixer i des-envolupar-se personalment, so-cialment i emocionalment.

“L’adopció i l’acolliment o lacol·laboració són dues coses com-pletament diferents”, remarca Lí-dia Moreno, coordinadora de l’as-sociació. “L’acolliment és un procéstotalment altruista i desinteressat,

que neix de la voluntat d’ajudar unnen”, afegeix, al mateix tempsque subratlla el caràcter temporald’aquest procés i avisa que els in-fants continuen mantenint el con-tacte amb la seva família. “Es trac-ta d’atendre el nen mentre la sevafamília no ho pot fer i no potconviure amb ell”, detalla.

Entre les dues tipologies, però,hi ha diferències. “En el cas de les fa-mílies col·laboradores, les estadesdels nens són en dies festius, caps

de setmana o vacances, però du-rant la resta de l’any continuen vi-vint al centre. En canvi, les famíliesd’acollida sempre conviuen amb elnen”, diferencia la coordinadora.

QUÈ CAL FER?El primer pas per a tothom quivulgui ajudar i acollir un nen és feruna entrevista informativa sensecap compromís. Si les parts acor-den continuar endavant, co-mença un procés d’estudi con-

sistent en una sèrie d’entrevistesamb el psicòleg i el treballador so-cial i una formació que es realit-za de forma grupal.

Si el procés acaba bé, co-mença la part més gratificant del’experiència: la convivència delmenor amb la seva nova família.Aleshores la feina es converteixen un seguiment i es dibuixa uncalendari de visites amb la famí-lia, que monitoritzen els profes-sionals del centre. “Amb tot

aquest procés es pretén que lespersones d’acollida no jutgin ni ri-valitzin amb la família biològicai que intentin integrar-la emo-cionalment al seu entorn”, afegeixla coordinadora.

Tot plegat, per garantir l’èxitd’una opció diferent de l’adopcióperò igualment necessària.

Per a més informació:www.cel-obert.com

93 311 69 05

L’acolliment familiar» Cel Obert facilita el contacte entre nens amb dificultats i persones que vulguin acollir-los

» Actualment l’associació treballa amb una vuitantena de famílies i gairebé un centenar d’infants

RedaccióBARCELONA

Isabel / mare d’acollida

Fa gairebé cinc anys que la Isabel i el seu marit, el David,comparteixen la seva vida amb una nena. Primer van començar com a família col·laboradora, però ja fa temps que l’han acollit.

Quins són els motius queus van portar al teu ma-rit i a tu a acollir un infant?

És una decisió totalment personal.Nosaltres podem tenir fills, peròvam decidir col·laborar amb uncentre d’acollida perquè consi-derem que malauradament moltsnens pateixen una sèrie de situa-cions que els vénen donades perles circumstàncies de la seva fa-mília i volíem ajudar.

Com vau conèixer Cel Obert?Ens vam posar en contacte ambun centre residencial que hi ha aprop d’on vivim nosaltres i ells ensvan posar en contacte amb CelObert. Allà vam fer tot el procés demesos amb l’avaluació i tots elstràmits i aleshores vam conèixerla nena i ens va semblar que erauna bona opció. L’únic que vam

demanar és que l’infant que aco-llíssim fos d’aquí.

Què recordes del primer diaque vas veure la nena?[Riu]. Es va amagar sota una ca-dira, perquè li feia vergonya. Va serun dia de nervis, però per a totesdues. Et preguntes si li agradaràso no... Tens molts dubtes, però tincun record positiu del primer dia.Va ser natural, vam estar jugantuna estona i els educadors vanajudar a suavitzar la situació.

Primer vau decidir començarcom a família col·laboradora...Per qüestions de temps era la mi-llor opció per al meu marit i per ami. No ens perjudicava en el nos-tre dia a dia i al mateix temps po-díem transmetre-li el nostre amor.Va començar venint amb nosaltres

un cap de setmana cada mes, méstard s’hi van afegir dies festius, va-cances... Es va adaptar molt bé i vaarribar a un punt que fins i tot anà-vem a parlar amb la seva tutora.

Quan vau fer el salt a l’acollida?Ja fa més d’un any i mig, el se-tembre de 2014. Vam fer la sol·li-citud i ens van tornar a avaluar,però la Generalitat va donar el vis-tiplau i aquell curs escolar ja el vacomençar amb nosaltres. Recor-do molt vivament el dia que vaarribar a casa amb la motxillagran, no amb la dels caps de set-mana. Tot i això, continua tenintcontacte amb la seva mare, liportem perquè es vegin un cop almes. S’ha creat una relació moltcòmoda per a tots, li facilitemles coses i tot això ella ho nota iestà contenta.

I el seu futur?Ja es veurà. La nena hi continua-rà sent i nosaltres no ens hem po-sat un horitzó en aquest sentit. Isi algun dia la Generalitat creu queha de tornar amb la seva mare,passarà. En som conscients.

Què us ha aportat tot el procésamb la nena?El meu marit i jo estem més en sin-tonia en moltes coses. Abans es-tàvem constantment entrant i sor-tint de casa i, tot i que no hem can-viat gaire, pensem el mateix res-

pecte de la nena. Crec que això hafet que ens acostem encara més.

Com valores l’experiència? Larecomanaries?El procés és una mica feixuc, peròval la pena i quan veus que la nenas’esforça i vol ser responsable sentsuna gran satisfacció. Sens dubte horecomanaria, però tothom quivulgui ha de ser conscient que ésuna gran responsabilitat. No té resa veure el model de família, noméscal tenir les idees clares i la volun-tat d’ajudar un nen.

“Només cal tenir lavoluntat d’ajudar un nen”

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1715 | 3 juny 2016 líniagràcia.cat

| 16 líniagràcia.cat 3 juny 2016

La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de col·lectius veïnals per tal de conèixer quines són les millores que els veïns reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat

L’estat de la ciutat, a examenINFORME/ Els veïns tenen molt a dir en comvolen que sigui l’urbanisme dels seus barris.Així ha quedat demostrat en un informe quela FAVB ha presentat recentment en el marcdel Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de la ciu-tat. El document, que mostra el resultat dedos qüestionaris que han contestat 52 asso-ciacions de veïns, recull les conclusions de laconsulta ordenades per districtes i reflecteixles demandes en àmbits com l’urbanisme, lamobilitat, l’ensenyament o els equipaments.

Així doncs, a Sants-Montjuïc els veïns de-nuncien la desigualtat que hi ha entre la Ma-rina i la resta de barris. El veïnat consideraque cal millorar la mobilitat d’aquest territorii potenciar l’oferta lúdica i de lleure per a to-thom. També denuncia la contaminació deles zones industrials. Des dels barris propersal nucli de Sants, es demana lluitar contra elsoroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incidei-xen a instar l’Ajuntament a considerar moltmés les decisions dels veïns en el projecte deles superilles o en les reformes de la ColòniaCastells –ja encaminada– o el pla Anglesola.Els cortsencs també reclamen una residènciapública per a persones amb discapacitats,posen l’accent en la pobresa i les personesque dormen al carrer cada nit i demanen mi-llores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarrià-Sant Gervasi la mobilitat i la reivin-dicació de més línies de bus nocturn és el temaestrella. Des de Can Caralleu volen un local pera l’associació de veïns i que es reasfaltin els ca-rrers i a les Planes creuen que cal combatre elsoroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivèn-cia pública són les grans demandes a l’Ei-

xample. A més, els veïns reclamen la creaciód’escoles, de zones verdes i la necessitatd’impulsar l’habitatge de protecció oficial,millorar la gestió del turisme a la Sagrada Fa-mília i avançar en la connexió del tramvia.

El turisme també és l’eix central de les de-mandes a Ciutat Vella, però els seus veïnstambé volen més equipaments i la millorade l’accessibilitat a escoles i residències. A laBarceloneta demanen reforçar el Pla Espe-cial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Gràcia, la gran reivindicacióque fan els veïns és la renovació del Plad’Habitatge. Altres demandes són la millorade les voreres al nord del districte i la modi-ficació de la línia de bus 87. També es de-mana reformar l’entorn de la plaça Joanic.

Els veïns de Sant Martí reclamen més dià-leg amb les institucions. A més, volen equi-paments públics i esportius per a totes lesedats i que es reforci la xarxa d’autobusos.També demanen que es doni una empentaal teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la re-solució dels plans urbanístics vigents queestan aturats, com el PERI de la Maquinista aBon Pastor. La mobilitat és una altra gran de-manda i els veïns reclamen que s’avanci enles obres del TGV.

La reivindicació més important a Nou Ba-rris és la remodelació i el manteniment de l’es-pai públic. La renovació i millora dels parcs oel reforç de la xarxa de transport urbà són elsaltres punts que consideren que cal millorar.

Per últim, els veïns d’Horta-Guinardótambé incideixen en les deficiències deltransport públic i reclamen millores als ca-rrers i nous centres educatius i sanitaris.

MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 demaig, la ciutat es va convertir en l’escenari de dues ma-nifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera d’elles, anomenada Marxa de la Dignitat,va reunir prop d’un miler de persones d’entitats, partitspolítics i sindicats als Jardinets de Gràcia. Sota el lema ‘Pa,treball, sostre i dignitat’, els manifestants van protestar con-tra les polítiques d’austeritat, van reivindicar el dret al’habitatge i van demanar igualtat social i unes condicionslaborals dignes. Els participants van recórrer el passeig deGràcia i van acabar la seva marxa a la plaça de Catalun-ya, on es van fer els parlaments i es va cloure l’acte.

La segona concentració, la que es va organitzar diu-menge 29, va ser molt més nombrosa (60.000 assistentssegons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urba-na). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne,drets socials i democràcia real', més de 40 sindicats i en-titats socials i sobiranistes van convocar aquesta mani-festació com a resposta a les suspensions de les lleis d'e-mergència energètica i habitacional i de la llei d'igualtatper part del Tribunal Constitucional. La manifestació vacomençar a la plaça Urquinaona, va baixar per la Via Laie-tana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Dele-gació del govern espanyol a Barcelona.

Milers de ciutadans surten al carrerper defensar els drets socials i laborals TROBADA/Els dies 1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Barris per

un Turisme Sostenible (ABTS) organitzarà un fòrum veï-nal sobre turisme amb la col·laboració de la FAVB i la CON-FAVC. “El fòrum neix perquè volíem crear un espai oberton poder parlar de temes que no podem parlar durant lesassemblees”, explica Daniel Pardo, de l’ABTS.

Les activitats es faran a l’Espai Jove La Fontana de Grà-cia i arrencaran amb la presentació a càrrec de les entitatsorganitzadores i dues ponències de geògrafs que genera-ran temes de debat obert. Durant el matí del dia 2 s’orga-nitzaran tallers i dinàmiques participatives sobre temes comel canvi d’usos en espais públics, el model econòmic o la si-tuació del port amb els creuers, el medi ambient i la soste-nibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndi-navi d’Itàlia. A la tarda es farà un debat sobre formes d’au-toorganització i la cloenda, amb música a l’aire lliure.

Preparen un fòrum sobreturisme per al mes vinent

veïns en línia

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFACV

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

17 | líniagràcia.cat3 juny 2016

EQUIPAMENTS/ El passat 31 demaig, sis associacions de veïns vandenunciar l’incompliment d’unconveni que l’Ajuntament i Tele-fónica van signar l’any 2007. Lacompanyia es comprometia a as-sumir la conversió de nou edificisantics en equipaments a canvi dela requalificació d’un solar.

Els veïns van reclamar que eltema torni a sobre la taula i vananunciar que han demanat unareunió amb la regidora Janet Sanzper conèixer la seva valoració delconveni, analitzar les possibilitatsque hi ha perquè la ciutat rebi elsequipaments i revisar el projected’edificació a l’antic edifici de lacompanyia a l’avinguda de Roma.

Reclamen queTelefónica compleixiun conveni de 2007

OCUPACIÓ/ En un comunicat que signaconjuntament amb l'Associació de Veïns dela Vila de Gràcia, la FAVB es va posicionar aprincipis de mes en contra del desallotja-ment del Banc Expropiat (Gràcia), va defen-sar la tasca social que els col·lectius que l’hangestionat han dut a terme i va reafirmar elseu suport a trobar una solució que permetila seva continuïtat i a desenvolupar políti-ques “que frenin el procés especulatiu queestà en l’origen del problema”.

La federació critica el desallotjament dellocal, assegurant que és “una mostra de coms’ha resolt la crisi financera generada per labombolla especulativa”. La FAVB denuncia la“persistent pressió especulativa” que pateixla Vila de Gràcia i assegura que “l’immoblemai no hauria hagut de tornar a mans priva-

des i les entitats del barri tenen tot el dret dereclamar-lo per a fins socials”. Des de la FAVBapunten que cal trobar una solució i que, se-gons ells, aquesta passaria per una reflexióconjunta entre els col·lectius del Banc, el tei-xit associatiu del districte i les administra-cions, que “han de fer tots els esforços perobrir portes i no enquistar la situació”.

La FAVB també lamenta la situació detensió que viu el barri i destaca “les mobilit-zacions pacífiques” dels veïns, tot i queapunta que no els semblen “adequades de-terminades actituds”. El comunicat també téparaules per a l’acutació policial, la qual titllade “forassenyada” i diu que “ha contribuït atrencar el clima de convivència”. Per últim, laFAVB denuncia la gestió que Xavier Trias vafer del cas durant el mandat passat.

La FAVB defensa la tasca social del BancExpropiat i confia en la seva continuïtat

URBANISME/ La Plataforma con-tra l’Hotel del Rec Comtal i en De-fensa del Patrimoni Històric vatornar a organitzar una assembleael passat 28 de maig. “Van veniruna cinquantena de veïns i vam ex-plicar que ens oposem a la cons-trucció d’un bloc de pisos socials:creiem que l’espai no és el mésadequat”, explica Maria Mas, co-ordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollintsignatures en contra del bloc idiu que volen fer una altra troba-da abans de l’estiu. A més, el dia 17d’aquest mes, l’Antic Teatre orga-nitzarà una actuació reivindicati-va que anirà des del Palau de laMúsica fins al davant de l’hotel.

Segueix la lluitadels veïns del Rec Comtal

REIVINDICACIÓ/ La Marea Pen-sionista ha tornat a fer sentir la sevaveu. Aquesta vegada, la platafor-ma va organitzar una concentra-ció davant del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya el passat 10de maig per mostrar el seu rebuiga la politització del sistema judicial.

“Van venir gairebé 500 perso-nes i vam protestar perquè els jut-ges primen els interessos dels po-lítics als dels ciutadans”, explica elportaveu Domiciano Sandoval.Els pensionistes van protestar perla congelació del sistema públic depensions amb efecte retroactiu.Sandoval explica que, si cal, por-taran les seves reivindicacions alTribunal d’Estrasburg.

Marea Pensionista:no a la polititzacióde la justícia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en líniaveïns en línia

“És molt important que es fomenti lasolidaritat entre barris, d’aquí o de fora”

ENTREVISTA/Del 27 d’abril al 2 de maig, unadelegació catalana va visitar Buenaventura(Colòmbia) per supervisar sobre el terrenyl’actuació de l’empresa catalana TCB, acusadade greus impactes socials i ambientals. Entreels integrants de la delegació hi havia JoanMaria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara par-lem amb ell d’aquesta experiència i de la vo-luntat de la FAVB de defensar els dretshumans més enllà de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?Va ser revelador. Vam poder conèixer una re-alitat molt diferent de la que vivim a casa nos-tra, però amb la qual tenim alguns vincles, comla presència de l’empresa TCB, que és catala-na. Allà hi volen construir el port més impor-tant de l’Amèrica Llatina al Pacífic i això alte-ra, i molt, la vida als barris costaners.

Es tracta d’una zona que supera tots els ín-dexs del país en violència i vulneracions dedrets humans. És tan greu la situació?Molt, i no només al país, sinó a tot el continent.De fet, només Juárez, a Mèxic, té una situaciópitjor. La població pateix una pobresa extre-ma, no hi ha hospitals –el més proper és a Cali,a 150 quilòmetres– i com a molt tenen 2 o 3hores d’aigua potable al dia. La gent es quei-xa que, mentre grans empreses fan el seu grannegoci, les condicions de vida no milloren.

Van poder comprovar si, com creien, la fi-lial de l’empresa TCB està implicada en lavulneració de drets humans a la ciutat?No som detectius, però la gent assenyalaaquestes empreses i diu que, per activa o perpassiva, tenen relació amb la situació de vio-lència. Però no tenim elements per arribar auna conclusió així. Tot i això, les dades diuenque en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700assassinats i més de 2.000 desapareguts.

Van poder visitar les instal·lacions de l’em-presa? Els van rebre bé?Sí, la rebuda va ser correcta, molt ben prepa-rada per part d’ells, cuidant tots els detalls almàxim per transmetre una imatge de trans-parència i netedat.

A banda d’aquesta empresa, també volienconfirmar si altres companyies catalanes te-nen interessos a la ciutat. Què van trobar?Volíem parlar amb Esteyco perquè han fet elmasterplande Buenaventura, però no van res-pondre la nostra petició fins una hora abansque agaféssim l’avió de tornada. Ens fa la sen-sació que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometrea seguir la situació. S’ha fet alguna cosa alrespecte des de les institucions?Sí, de fet el viatge forma part d’aquesta voluntati el passat dia 3 vam fer-ne una presentació alParlament. A més, sabem que es vol impulsarun organisme per vigilar el comportament èticde les empreses catalanes a l’estranger.

Creu que és positiu per a la FAVB implicar-se en accions exteriors o s’hauria de res-tringir l’àmbit d’actuació a la ciutat?Creiem que és molt important que es fomentila solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciu-tat o de fora. Això forma part del nostre ADN.

Què els diria als veïns que volen ajudar encasos com aquest? Què es pot fer des d’aquí?Han de saber que hi ha un organisme que vet-lla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquestpaís, que és la Taula Catalana per la Pau i elsDrets Humans a Colòmbia, i hi ha moltes ma-neres de col·laborar amb ells. Per part nostra,volem continuar amb el projecte i fer xerra-des explicatives als barris, però això encarahem de treballar-ho bé.

Joan Maria Soler / vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Comerç| 18

líniagràcia.cat 3 juny 2016

Als paradistes del Mercat del’Abaceria se’ls hi acaba la pa-ciència. Després de la darrerareunió entre Districte, l’InstitutMunicipal de Mercats i els co-merciants, celebrada fa uns dies,els ànims s’han tornat a escalfar.En aquella reunió es van anun-ciar tres estudis sobre el projec-te de reforma referents a dife-rents àmbits –com ara la mobi-litat a la zona, la logística o lespossibilitats de la venda de pro-ductes de proximitat–, a partirdels quals “es determinaran elsusos de les plantes soterrànies”,informen des del Districte.

Aquests estudis es finalitza-ran al juliol, raó per la qual elscomerciants consideren que elprocés de reforma del mercats’està endarrerint. “Ens indigna

que hagin de fer aquests estudisper al juliol”, lamenta JeroniMagrans, membre de la junta del’associació de paradistes, per-què, segons argumenta, “fa quetot s’allargui encara més”.

Des del Districte han reiteratque el projecte executiu de la re-forma segueix en marxa i hi ne-guen cap tipus d’endarreriment,assegurant que els estudis enmarxa “són serrells”.

Sigui com sigui, els paradistesestan incòmodes amb els obsta-cles amb els quals s’està trobant

la remodelació del mercat. “Queno ens maregin més”, demanaMagrans que, tot i així, afirma queels paradistes estan “oberts” aseure i parlar sobre qüestionsrelacionades amb la reforma.Però sembla que la paciència tédata límit. “Si el primer trimestrede l’any que ve no estem a la car-pa provisional” –tal com preveuel procés de reforma–, explicaMagrans, els paradistes es plan-tegen posar una marxa més a laseva reivindicació. “Estem molt,molt cansats”, alerta Magrans.

Els comerciants denuncien el mal estat de l’Abaceria. Foto: Mercats BCN

Denuncien més retards en lareforma del Mercat de l’Abaceria» Els comerciants critiquen que el procés de millora s’està allargant» El Districte ho nega i assegura que el projecte segueix en marxa

La Confederació de Comerçcessa Miquel Àngel Fraile

COMIAT4La Confederació deComerç de Catalunya (CCC) vacomunicar ahir el cessament delseu secretari general, MiquelÀngel Fraile, perquè, segons in-dica, “els comptes dels darrersexercicis s’han tancat amb pèr-dues”. Segons el comunicat, lajunta “ha perdut la confiançaen la tasca de Fraile”.

Segons va avançar El Perió-dico abans-d’ahir i han confirmatfonts de la CCC a aquesta publi-cació, una auditoria externa hau-ria detectat un forat de més dedos milions d’euros als comptes.El mateix Fraile ha explicat a di-versos mitjans que va posar a dis-posició el seu càrrec a principis de

setmana perquè s’han arrossegatanys de pèrdues, però ha negat lapossibilitat que hi hagi cap irre-gularitat. Segons va indicar El Pe-riódico, la CCC també ha rellevatde les seves funcions a Rosa Ma-ria Serrano, directora del depar-tament de Formació de l’entitati esposa de Fraile.

De moment, i de manera in-terina, la presidenta de la Confe-deració de Comerç, M. Rosa Eirt-ja –qui hauria encarregat l’audi-toria–, ha assumit les funcions dela secretaria general.

Fraile havia estat l’únic se-cretari general de la patronal decomerciants catalana des de laseva fundació, l’any 1985.

RESULTATS4La Fundació Bar-celona Comerç ha fet un balançmés aviat discret dels tres pri-mers diumenges d’obertura de-cretats a mitjans de febrer–8, 15i 22 de maig– que van ser fruitde l’acord entre el sector, elconsistori i els sindicats.

Si els dos primers diumengesvan estar marcats per la pocaafluència de compradors a cau-sa de la pluja i, això segons laFundació, pel fort reclam delgran premi de Fórmula 1 a

Montmeló i la rua del Barça,aquest tercer la dinàmica no vacanviar. “L’apreciació dels quehan obert és que el volum de pú-blic ha estat similar al de la set-mana anterior”, assegura la fun-dació, que assenyala que han es-tat “majoritàriament” les fran-quícies i cadenes les que van ai-xecar les persianes aquest pas-sat diumenge, les quals, afe-geix, ho van fer “més per untema d’estratègia empresarialque no pas de comercial”. Per tot

plegat, la fundació consideraque, amb els resultats a la mà,“no estaria justificat obrir elsdiumenges”.

ELS PRÒXIMS, A L’OCTUBREEls dos diumenges que restenper poder obrir seran a l’octubre,els dies 2 i 9. Això pel que fa alsdies que decreta l’Ajuntament,perquè la Generalitat va aprovarvuit dies comuns a tot Cata-lunya, que a l’estiu seran el 3 dejuliol i el 15 d’agost.

Sorteig | Arriba la loteria de Sant Pancraç de Travessera i Casc AnticLa Unió de Botiguers de Travessera i Casc Antic ha posat a la venda la seva loteria de Sant Pancraç, que

dependrà del sorteig de l’Euromillones. Cada butlleta val tres euros i el que es recapti servirà per sufragar els llums de Nadal i les activitats de l’entitat. De moment n’han venut 300, de les 1.000 que sortiran a la

venda. La campanya es fa en col·laboració amb l’administració de loteries La Sort de Gràcia i durarà un any.

F. J. RodríguezGRÀCIA

Justifiquen no obrir diumenges

19 | líniagràcia.cat3 juny 2016Comarca

La Diputació de Barcelona haanunciat una aportació extraor-dinària de caràcter social, dotadaamb 15 milions d’euros, i quedóna resposta a les sentènciesdel Tribunal Constitucional (TC)contra les mesures urgents perafrontar l'emergència en l'àmbitde l'habitatge i la pobresa ener-gètica. Ho va fer Mercè Conesa du-rant l'acte de presentació del Plad'Actuació de Mandat (PAM) 2016-2019 de la corporació, celebrat al'Institut del Teatre, i que va reunirels alcaldes de la demarcació.

La presidenta de la Diputació,Mercè Conesa, defensa que “te-nim un repte social que ens in-terpel·la” i recorda que, “davantdel bloqueig al qual ens abo-quen les últimes sentències delTribunal Constitucional, la Dipu-tació respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milionsd’euros”.

El nou programa dóna cober-tura als subministraments bàsics,al lloguer o la hipoteca de l'habi-tatge habitual, a la pèrdua tem-poral o permanent d'habitatgeper desnonament, a l'alimentaciói necessitats bàsiques de subsis-tència o a l'alimentació infantil, hi-giene i lactància.

Per a Conesa, el nou país ques'està construint “té una emer-gència social que ha de ser ate-sa” i, per aquest motiu, la Dipu-tació negociarà amb les empre-ses subministradores amb qui lacorporació té contractats els ser-veis bàsics amb l'objectiu quedestinin una part de les facturesque s'abonen a cobrir les neces-sitats de subministrament de lespersones que es troben en si-tuació de vulnerabilitat.

“PRIMERA VEGUERIA”A nivell nacional, la presidentaMercè Conesa posa de relleu

que “la Diputació de Barcelonavol ser la primera vegueria de Ca-talunya” i deixa clar que la cor-poració “no vol ser espectadoradel procés”, sinó protagonistade la construcció del nou país.

Des de la corporació tambés’envia un missatge de felicitacióals ajuntaments de la demarcacióperquè “han fet els deures enaquests darrers quatre anys i hanreduït l'endeutament en un 15%”.

QUATRE PILARSTerritori, persones, tecnologia ipaisatges. Aquestes quatre pa-raules defineixen els reptes queafronta la Diputació amb el Plad'Actuació de Mandat 2016-2019,quatre pilars que volen abraçar larica i complexa diversitat del te-rritori, així com “donar resposta ales necessitats i les demandesdels pobles i ciutats”, en paraulesde la pròpia presidenta.

A més de la voluntat d’impulsarla participació activa al procés na-cional, una de les principals apos-

tes d’aquest mandat és la transpa-rència, per la necessitat d’explicar“què volem fer, com ho volem fer”i de poder “rendir comptes”, a travésd’un conjunt d’indicadors que el go-vern de la Diputació ha implantaten aquest document.

La Diputació ha projectat elPla d’Actuació de Mandat sota ellema ‘Connectem’, un documentque també treballa per augmen-tar la inversió al territori i oferirmés atenció a les persones. Per alvicepresident primer, Dionís Gui-teras, les línies mestres de l’àreaque presideix són la cooperacióinstitucional, la protecció delsParcs Naturals, la promoció de l’úsde la biomassa i la millora de lagestió forestal, l’increment delparc d’habitatges socials i l’apos-ta per fer unes vies locals més se-gures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, MarcCastells, destaca l’impuls delsPlans Locals d’Ocupació, el man-teniment de projectes com ‘Re-empresa’ i ‘Accelera el creixement’

i l’aposta pels comerços de pro-ximitat i la marca turística ‘Barce-lona és molt més’, a través delsprojectes ‘Camins de Riu’ i del‘Programa Biosphere’.

Per la seva banda, el vicepre-sident tercer, Martí Pujol, posa èm-fasi en poder fer arribar el serveibibliotecari a tota la demarca-ció, així com innovar en el serveique actualment s’ofereix. Des del’àrea que ell encapçala, al llarg delmandat també es continuaràapostant per la cultura, l’esport iel sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidentaquarta, Meritxell Budó, recordaque la Diputació ofereix el ServeiLocal de Teleassistència a 69.000usuaris i impulsa plans contra lapobresa i programes contra laviolència masclista. A més, tambées treballa per donar continuïtatal servei ‘Respir’, al foment de laparticipació i la mediació ciuta-dana, al suport als ens locals i lespolítiques per a la salut pública ia defensar els consumidors.

15 milions d’euros per fer front a la pobresa energètica

» La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, fa pública aquesta aportació social extraordinàriacom a resposta a les sentències del TC durant la presentació del Pla d'Actuació de Mandat

RedaccióBARCELONA

El Pla d’Actuació de Mandat té la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona i Arxiu

@diba

Esports| 20

líniagràcia.cat 3 juny 2016

Tot i el gran resultat d’anada (1-1), l’Europa no va poder amb elSan Fernando i va caure eliminatdel play-off d’ascens a Segona Ben perdre per dos gols a tres acasa diumenge passat.

Cano va obrir el marcadorpels escapulats al minut sis delprimer acte però dos errors de ladefensa local van allunyar elsomni de continuar lluitant perl’ascens. Dos minuts després delgol de l’Europa, Bazán va empa-tar aprofitant una pilota morta al’àrea petita a la sortida d’uncórner. Ja a la segona part, al 61’,el San Fernando va fer el segondesprés d’un intent de cessió dela defensa escapulada cap al seuporter, que va ser aprofitat perÑoño després de superar Gian-ni amb una gran vaselina. “Doserrors puntuals ens han con-demnat”, va afirmar el tècnic de

l’Europa, Albert Poch, als pe-riodistes després del partit. “Aixòés futbol”, va afegir.

Amb l’1 a 2 l’Europa va pujaruna marxa i va assetjar la porte-ria gaditana. Una pressió que vadonar els seus fruits al minut 70,quan Montoro va fer l’empat enconnectar un xut amb un efecteimpossible per al porter visitant.A partir d’aquí, els de Poch van te-nir diverses ocasions per fer el golque hauria suposat la classifica-ció, però Martínez, al 84, vaaconseguir el tercer per al SanFernando i va sentenciar l’elimi-natòria –l’Europa hauria neces-sitat dos gols per passar–.

Aquesta derrota deixa els gra-ciencs, per quart any consecutiu,a les portes de l’ascens. “És unallàstima i no hem tingut la sort quevam tenir en el primer enfronta-ment”, va assegurar un Pochemocionat i visiblement trist,però que només va tenir paraulesd’elogi per a la seva plantilla. “Elsjugadors són els que m’han fetarribar fins aquí, són els artífexsde la gran segona volta”, va reco-nèixer el tècnic, en referència al’espectacular ratxa de 20 partitssense perdre que va fer que l’Eu-

ropa entrés al play-off per pujara Segona B, després d’un inici detemporada irregular. “Em sapmolt greu per ells”, va prosseguir,abans d’assegurar que el vestua-ri de l’Europa “no té preu”. “Esticorgullós d’aquest equip i de per-tànyer a l’Europa”, va dir Poch,que també va tenir paraules de re-coneixement a una afició que vaomplir de gom a gom el NouSardenya. “Mai no ho havia vistaixí”, va certificar.

Preguntat sobre el futur, Pochva explicar que ja estan treballanten la pròxima temporada i queseguiran “picant pedra” percol·locar l’Europa “on es mereixser”. Pel que fa al seu futur coma tècnic escapulat, Poch va llen-çar pilotes fora assegurant que“cal pair tot el que ha passat, res-pirar i pensar més endavant”.

PAS ENDAVANT DE LES NOIESPer la seva banda, les noies del fe-mení absolut de l’Europa vanaconseguir classificar-se per a latercera eliminatòria de Copa Ca-talunya després d’eliminar el Cer-danyola. Ara les espera el Pallejà.El matx serà aquest diumenge ales vuit de la tarda a domicili.

El San Fernando va assaltar el Nou Sardenya. Fotos: Àngel Garreta / CEE

Poch: “Estic orgullós de l’equip, seguirem picant pedra”» El tècnic de l’Europa elogia els seus jugadors després de perdre a

casa contra el Sant Fernando i quedar eliminats del ‘play-off’ d’ascens

Els Lluïsos no superen l’UBSAi es queden sense l’ascens

BÀSQUET4Tot i que necessita-ven superar un desavantatge denomés dos punts del partit d’a-nada contra l’UBSA per pujar aEBA, els Lluïsos van caure al par-tit de tornada a domicili per 71punts a 59. Va ser el passat dia21 al pavelló de Sant Adrià, on elsgraciencs van quedar eliminatsdel play-off d’ascens per segonatemporada consecutiva.

De fet, l’UBSA es va conver-tir en el campió de la fase final deCopa Catalunya i va aconseguirascendir a EBA.

Tot i l’ensopegada, els Lluï-sos acomiaden una temporadamolt positiva. A la fase regularvan finalitzar en quarta posicióamb un balanç de 19 victòries i11 derrotes. A més, van ser l’e-quip que menys punts va encai-xar de la categoria, amb 1.816.

A la fase final, però, l’equip vapatir més i no va poder superarl’UBSA, que a la fase regular vaquedar en primera posició.

De cara a l’any vinent, elsLluïsos tornaran a intentar un as-cens que se segueix resistint.

El socialista David Escudé,nou comissionat d’Esports

NOMENAMENT4L’acord de go-vern entre BComú i el PSC tam-bé ha comportat un canvi en elcomissionat d’Esports. La finsara responsable d’aquesta àrea,Marta Carranza, ha deixat pas alsocialista David Escudé, que haassumit el càrrec.

Escudé és el primer secreta-ri del PSC al districte de SantMartí. De fet, havia estat regidorde l’Ajuntament a l’anterior le-gislatura, però no havia entrat enl’actual, ja que ocupava la cin-quena posició a les llistes del PSCper al consistori i només van po-

der entrar finalment quatre re-gidors socialistes.

El comissionat d’Esportsestà ara sota el paraigua de l’à-rea de Drets de la Ciutadania,Participació i Transparència, ca-pitanejada pel quart tinent d’al-calde, Jaume Asens.

Un dels primers actes desta-cats als quals va assistir el noucomissionat va ser diumengepassat al Nou Sardenya, en elpartit de tornada del play-offd’ascens a Segona B entre l’Eu-ropa i el San Fernando, que vaacabar amb derrota escapulada.

Poliesportiu | Torneig de frontó del CN CatalunyaEls pròxims dies 18 i 19 de juny se celebrarà una nova edició del TorneigPrimavera de Frontó del CN Catalunya. L’esdeveniment esportiu tindrà

lloc a les instal·lacions del club i està obert a les categories individuals i per parelles. Les inscripcions per participar-hi ja estan obertes.

RedaccióGRÀCIA

L’afició gracienca no va abandonar l’equip al ‘play-off’. Foto: Lluïsos

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1721 | 3 juny 2016 líniagràcia.cat

| 22Agendalíniagràcia.cat 3 juny 2016

DIVENDRES 10 DE JUNY22:00 Espectacle Sols, amb Carles Belda i Jor-

di Rubio, a la sala de concerts del Centre Ar-tesà Tradicionàrius.

FINS A L’11 DE JUNYDs. 12:00-13:30 Taller de fotografia per a

adolescents, on només és necessari portar cà-mera i voler captar l’entorn en imatges. Calinscripció prèvia. / Espai Jove La Fontana.

DIUMENGE 19 DE JUNY17:00 En el marc de la Festa Major del Coll, ta-

ller d’Amalgama sobre un mapa emocional delColl, un espai propi on compartir i debatre elque ens agrada i el que no del barri del Coll,d’una manera molt creativa. / Parc de laCreueta del Coll.

A PARTIR DEL 9 DE JUNYMatí-Tarda En el marc de la Festa Major del Coll,

exposició Edu Moner i amics, una mostracol·lectiva amb obres realitzades amb diversestècniques. / Centre cívic El Coll.

FINS AL 19 DE JUNYMatí-Tarda Exposició Ateneus. Cultura i lliber-

tat, una mostra que recull les formes asso-ciatives catalanes i els seus antecedents. / Cen-tre Moral i Instructiu de Gràcia.

DIMECRES 8 DE JUNY18:00 Lletra petita. Llibres a escena. Projecció

L’ocell sense nom que volia ser rei, un conteamb presentació per part de l’autor, RamonBesora. Entrada gratuïta. / Biblioteca Vila deGràcia.

DIVENDRES 10 DE JUNY11:00Taller d’artteràpia. Només coneixent les

teves màscares pots entendre les que portenels teus fills. / Centre per a famílies amb Fillsi Filles Adolescents.

DISSABTE 18 DE JUNY19:00 Festa Major del Coll. Torneig esportiu de

les entitats del barri. / Parc de la Creueta delColl.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Lletra petita. Sac de rondalles. La fadadels somnis, a càrrec de Bernat Roca-bert i Carles Pujalte. Edat recomanada:quatre anys. / Biblioteca Jaume Fuster.

La fadadels somnis

Dj. 9 de juny a les 18:30

Xerrada sobre el llibre Els primers cas-tellers (1813-1851), a càrrec de JoanCliment i l’autor de l’obra, l’antropò-leg Josep Fornés. / Espai Albert Musons.

Xerrada sobre els primers castellersDm. 7 de juny a les 20:00

Ramon Sidó, director del Grec, expli-carà els itineraris de l’edició d’en-guany del festival a la biblioteca Jau-me Fuster.

Teatream Ramon Sidó

Dc. 8 de juny a les 19:00

Campionat de bàsquet per a totes lesedats que col·labora amb la campan-ya La fam no fa vacances, del Banc d’A-liments. / Parc Creueta del Coll.

Primer torneig solidaride bàsquet 3x3 al Coll

Ds. 11 de juny al matí

AGENDA UINZENALQ

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1723 | 3 juny 2016 líniagràcia.cat

| 24 3 juny 2016líniagràcia.cat Pròxima edició: 17 de juny