redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

líniagràcialiniagracia.cat · 9/10/2015 · Núm. 72 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenalsbarcelona

“He estat ingènua ambl’oposició. Alguns es

dediquen a bombardejar i bloquejar el govern”

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 8 i 9

Fundació Barcelona Comerç pàg 13Vicenç Gasca: “Hem d’aconseguireliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Gràcia on vas? no vol pisos deluxe a l’antic Deutsche Bank

La plataforma celebra la retirada del projecte de l’hotel però diu que el nou pla tindrà un “impacte elititzador” pàg 6

Eleccions 27S pàg 3Junts pel Sí i la CUP fan deGràcia el bastió municipalde l’independentisme

Publicació quinzenal

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 9 octubre 2015líniagràcia.cat

3 | líniagràcia.cat9 octubre 2015

A Barcelona també va guanyarl’independentisme. Aquesta ésla primera conclusió que espot extreure dels resultats deles eleccions al Parlament, enclau plebiscitària, del passat27 de setembre.

També és cert, i així cal apun-tar-ho abans de desglossar les da-des, que l’independentisme, igualque ha passat al país, no ha acon-seguit superar el llindar del 50%dels vots. De fet, els resultats, enpercentatge de vots, són pràcti-cament idèntics als d’arreu delpaís: 47,24% de vots indepen-dentistes a Barcelona (77,06% departicipació) i 47,74% a Cata-lunya (77,44% de participació).

Donant un cop d’ull al mapaelectoral barceloní post 27S, hi hadiversos factors que cal destacar.El primer és que Junts pel Sí vaser la formació més votada en 9dels 10 districtes i en 58 dels 73barris. On no va guanyar Juntspel Sí ho va fer, a tot arreu, Ciu-tadans, tant al districte restant(Nou Barris) com als 15 barris (8d’aquests 15 són a Nou Barris).

L’EIXAMPLE I GRÀCIALa ciutat té dos grans feus inde-pendentistes: l’Eixample i Gràcia.Aquests són els dos únics dis-trictes on Junts pel Sí i la CUPvan superar el 50% dels vots. Enel cas de Gràcia (veure notíciaadjunta) -l’únic districte on Juntspel Sí i la CUP ocupen la prime-ra i segona posició- la xifra es vaenfilar fins al 60,68%, mentreque a l’Eixample va ser del

55,29%. L’independentisme tam-bé va estar molt a prop de supe-rar la barrera del 50% a SarriàSant-Gervasi i a les Corts.

Pel que fa a Junts pel Sí, on varebre més suports va ser als barrisde Vallvidrera, el Tibidabo i lesPlanes, on la llista de Raül Ro-meva va aconseguir un 49,2%dels sufragis, mentre que els seuspitjors resultats es van produir en8 dels 13 barris de Nou Barris.

CIUTADANSL’altre gran vencedor de la nit vaser Ciutadans. La formació taronjava fomentar els seus bons resul-tats a la Marina del Prat Vermelldel districte de Sants-Montjuïc (onva treure els millors resultatsamb un 28,7% dels vots), a Pe-dralbes, a les Tres Torres, a la Tri-nitat Vella, Baró de Viver i a vuitbarris del districte de Nou Barris.

Anàlisi

Victòria independentista» Junts pel Sí i la CUP obtenen el 47,24% de suport a la ciutat, només mig punt menys que a la resta del país» La candidatura liderada per Romeva s’imposa en 58 dels 73 barris, mentre que C’s ho fa als 15 restants

GRÀCIA4El bastió de l’inde-pendentisme. Les eleccions del27S van tornar a confirmarque Gràcia és el districte del Síper excel·lència de la ciutat.

Junts pel Sí (46,04%) i laCUP (14,64%) van aconseguirsumar el 60,68% dels vots, 13punts per sobre la mitjana de laciutat. Els resultats de la CUPvan permetre que la formacióindependentista fos el segonpartit més votat del districte.Fer un cop d’ull als barris, laVila és on l’independentisme vatenir més suport, amb un63,4% dels vots, mentre que elCamp d’en Grassot i Gràcia

Nova va ser el segon, amb un61,1%. En aquests dos barrisJunts pel Sí i la CUP van ser pri-mera i segona força, mentreque a la Salut, el Coll i Vallcar-ca i Penitents, va ser C’s la se-gona formació més votada. Alconjunt del districte, la forma-ció taronja va ser el tercer par-tit, amb un 12,14% de suport.

Pel que fa a la resta de for-macions, Catalunya sí que esPot va quedar en quart lloc,amb un 8,67% dels vots, elPSC va ser el cinquè partit mésvotat amb el 8,09% de suport;el PP, la sisena (6,20%) i Unióla setena (2,86%).

Junts pel Sí i la CUP confirmenque Gràcia és el bastió del Sí

Junts pel Sí va guanyar a 58 dels 73 barris de la ciutat. Infografia: Albert M. Castillo i Sampedro

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólíniagràcia.cat 9 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

El 15 d’octubre es commemorenel 75 anys de l’afusellament delpresident Companys, assassinatpel general Franco. És la consta-tació d’en quin tipus d’Estat enstoca viure, que després de la mortdel cagaelàstics, passats 38 anysde les primeres eleccions demo-cràtiques, encara esperem l’a-nul·lació de la sentència a mort ino haver reconegut que el procésa Companys, fou un crim d’Estat.

Fou condemnat per ser el pre-sident de la Generalitat, l’únicpresident mort en aquells tempsde victòries feixistes. L’esquifida icovarda democràcia espanyola téuna taca que no se la podrà treurede sobre en molts anys i els cata-lans ens ho guardem a la memò-ria. Ni dretes, centre, ni esquerresespanyoles han mogut un dit perretornar-nos la dignitat del presi-dent, la del poble català i dema-nar perdó, com han fet les autori-tats alemanyes pels crimscomesos pels nazis i les francesespels comesos pel règim col·labo-rador de Vichy. Un deute més quetenen els espanyols amb Catalu-nya, amb un president que elmarç de 1937, en un míting a laMonumental, va declarar ambmotiu de la defensa de Madridenfront de les tropes rebels aixe-cades contra la República “Ma-drilenys, Catalunya us estima”.Ja ho deia la meva àvia: L’infern,de desagraïts n’és ple. Fem nostrala consigna del president màrtir“Tornarem a sofrir, tornarem alluitar, tornarem a vèncer”. Perreblar el clau, i molt adient per almoment que vivim, Companysens interpel·la i encoratja. “Ca-dascú al seu lloc, i Catalunya i laRepública al cor de tots” En el seuhonor i homenatge. Fem-ho!

4Companysper Jordi Lleal

4La princesa Leoper Francesc Rebolledo

Sempre es diu que Catalunya ésuna terra d’acollida on hi hapassat gent d’arreu del món,s’ha barrejat, ha tingut igualtatd’oportunitats i això ens ha fetmés grans com a país, com a so-cietat. I sóc un ferm defensor d’a-questa afirmació tot i que sem-pre es podria haver fet millor, evi-dentment.

En els darrers quinze anyshan arribat a casa nostra vora unmilió i mig de persones d’arreudel món, és una onada nova, re-cent, i tot just en alguns indretscomença ja a forjar- se la segonageneració. Si fins ara hem fet aco-llida, ara cal treballar i molt l’ar-relament, la cohesió social. I la si-tuació de crisi econòmica no hofacilita… I és evident que per feraixò cal tocar moltes tecles i ferpolítiques des de molts àmbits di-versos; infraestructures, ense-nyament, ocupació, cultura…

Però també tinc molt clar queun àmbit concret que hem de tre-ballar és el dels mitjans de co-municació i l’àmbit audiovisual.La visualització en grau de nor-malitat de totes aquestes perso-nes. És important, és essencialperquè els autòctons els veiemcom un més del nostre entorn ino com una anècdota i els quihan vingut es creguin que sónuna peça més d’aquest país ambles mateixes oportunitats.

És per això que veient unanova sèrie de TV3 –deixeu- medir que fantàstica– on surtenmoltes escenes d’institut fa goigveure la pluralitat que hi ha a lesaules. A la sèrie Merli s’hi repre-senta molt bé visualment la re-alitat de les aules, no podria serd’una altra manera, ja que totauna aula a Barcelona ciutat ple-

na d’adolescents “blancs" no tin-dria credibilitat.

Però deixeu- me posar elpunt crític també dient quequeda tot en una imatge, ja queels que podríem visualitzar coma nous catalans, fills de la im-migració, queden només enaixò, en una imatge sense cappaper ni diàleg important. Ésuna llàstima tornar a badar enaixò, una nova oportunitat per-duda i és que a les sèries de TV3encara no hem trobat una per-sona immigrada que interpretiun paper que no sigui d’immi-grant acabat d’arribar. I no ésuna crítica amb ganes de fersang, només que crec que hau-ríem de començar a fixar- nos enaquests detalls. I ho dic ambaquest ànim constructiu.

És precisament per això queahir que vaig veure el tràiler dela nova pel·lícula de Bigas Lunai Carles Porta em vaig posarmolt content. No només perquèel llibre de Manuel de Pedrolo ésun dels meus preferits. Tambéperquè el protagonista és barre-ja de sang catalana i senegalesa,l’Ibrahim Mane, i sembla que in-terpreta un gran paper i això ésun avanç en el nostre subcons-cient cap a la normalitat.

No cal parlar ni de quotes nide discriminacions positives,que tan malament sona enaquest i d’altres àmbits socials,però sí que val la pena que enshi fixem. Potser després deveure aquesta pel·lícula, moltsquan ens creuem a un morenetde pell pel carrer ja no el veuremtant com un forà i el veuremmés com un veí. Tot requereixtemps i esforç, però de mica enmica som- hi tots!

per Èric Bertran

4TV3 i l’arrelament

La Fundació Princesa de Giro-na va concedir el premi que duuel seu nom, en la categoria de in-vestigació científica, per a jovescientífics entre setze i trenta-cincanys. La reina d’ Espanya, Le-tízia, presidia l’acte en repre-sentació de la seva filla Leonor,qui no hi era perquè estava acol·legi, i que té nou anys.

Una cosa que pot sorpren-dre és que els actes no s’han ce-lebrat a Girona –com seria lò-gic- sinó a la residència d’estu-diants de Madrid. Una altracosa és que la princesa “Leo-nor”, el primer cop que parlaràen actes institucionals, el primerde tots, serà en el de “Princesade Asturias”, no pas el de “prin-cesa de Girona”. Per què? Per-què el principat d’Astúries era,des de l’any 1388 el títol dels he-reus del regne de Castella, quepassa davant del de Príncep deGirona, el que ostentaven els he-

reus de la Corona Catalano-aragonesa. Un altre cas de dis-criminació nacional.

A mi tant em fa on parli unanena, el mèrit de la qual nomésés ser filla de Felipe VI, sí queem molesta que dugui uns títolshistòrics, que tenen a veureamb una nació, la catalana, iamb uns territoris com els pa-ïsos catalans i a més Aragó,que tenen una història més bri-llant que no pas Castella. Peròa més em dol que la Leonor tin-gui títols de Duquessa de Mont-blanc, Comtessa de Cervera i se-nyora de Balaguer, em dol per-què em fa sentir més vassall, en-cara, d’ Espanya, per si no erapoc. Per això em venen al pen-sament els versos d’Antoni Ca-reta: “Mes vingué un jorn degreu memòria per Catalunya,trista sort! Vençuda fou…! Meslluità amb glòria contra d’un reivil i traïdor.

Actualitat a la xarxa

#FelipeAEuropa#Negociacions #Mur

@gasparblancafor: Els fanboys de Mashauran d'acceptar que faci un pas al costati els votants de la CUP s'hauran d'empassarque encara tingui algun càrrec.

@jaumaulet: El TC suspèn el Codi de Con-sum i la reforma de la Llei de Comerç deCatalunya. Arriba un moment que el TC jano fa ni fred ni calor. Put.

@ramontremosa: No he aplaudit Felip VIperquè no ha fet cap menció ni reconeixe-ment a la majoria independentista del#27S ni al dret a decidir dels catalans.

5 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniagràcia.cat9 octubre 2015

Un diari obert

L'últim votant d'Unió tanca La Vangu-ardia i sospira. Doblega el diari i tornaa topar amb el coi de titular. "El sí s'im-posa", llegeix. Quina necessitat hi haviade fer un titular així, Màrius? L'ambi-güitat del resultat ens permetia aferrar-nos a alguna falsa esperança, no entencper què el sí s'ha d'imposar, Màrius. Noho entenc. Comptàvem amb tu, amb laforça del seny periodístic.

L'últim votant d'Unió no s'explical'incipient canvi de rumb del diari, acos-tumat com està a l'immobilisme de la pu-blicació i a la coneguda tradició de nodeixar-se influenciar per la ideologia queostenta el poder. És ben estrany i mis-teriós, pensa. I decebedor, afegeix. L'ho-me, d'uns 54 anys i unes 54 empreses vi-nícoles, paga la consumició i s'aixeca dela terrassa del Sandor, deixant el diari iuns quants escons allà.

L'últim votant d'Unió camina Dia-gonal amunt amb les mans a la butxa-ca. Li sona el Whatsapp i el mira men-tre avança. El missatge ve del grup "Fa-milieta y más". Un dels 132 familiars deprimer grau que el conformen ha com-partit la notícia de la imputació de Mas,Ortega i Rigau pel 9N. A l'alçada de Gan-duxer amb Bori i Fontestà, l'home se'nfa creus i s'indigna profundament ambla decisió del TSJC. Tan profundamentque arriba a pensar per un moment quepotser sí que valdria la pena intentar...No, no, calla, no ens animem que, ambdiàleg, amb el mateix diàleg dels últimstres-cents anys, la situació s'arreglaràamb garanties. N'està convençut. Elque cal és la força del diàleg. I la de la pa-ciència eterna. Eterna com la glòria deDéu, aproximadament.

L'últim votant d'Unió creu que,malgrat tot, avui l'àpat al Via Veneto

ha estat especialment agradable. Ensurt satisfet, recordant els àpats d'a-quella Catalunya moderada que anysenrere en tenia prou no tenint-neprou. Aquell dinar és un dels pocs ras-tres de seny que queden al país. Sen-se representació parlamentària ni capmena d'influència efectiva, aquell di-nar passa a ser la força de la modera-ció. L'única força palpable. El car-paccio moderat, el bacallà moderat, lestrufes moderades. I poca cosa més. Laresta es confon amb una rauxa des-bocada que no aportarà res de bo aaquest país petit i difícilment autosu-ficient.

L'últim votant d'Unió se'n va cap acasa. Ara encara pot anar-hi. D'aquí auns mesos l'anarquia i el desordre ho im-pedirà, no podrà ni caminar tranquil·la-ment per un carrer assenyat. I ells no po-dran ser al Parlament per explicar-ho,per reclamar respecte, per exigir res-postes a l'aire, per suplicar que aquell en-gany del govern central sigui l'últim, perdemanar de genolls que aquell incom-pliment no es torni a repetir. Per quei-xar-se per sempre del seu benestar desempre.

L'home, d'uns 54 anys i unes 54 re-novacions de subscripció a una Vangu-ardia sempre lleial, creua pel carrerCarrasco i Formiguera abans d'arribara la seva finca i obrir la primera porta.Carrasco i Formiguera, pensa. Me n'hanparlat però no l'acabo d'ubicar. Últi-mament dediquen carrers a tothom. Noen volien fer un a aquell el Rubianes,també? Déu n'hi do. L'últim votantd'Unió tanca la porta de casa, deixa lesclaus al rebedor i anuncia la seva arri-bada amb una certa desgana. Roxana, yaestoy aquí, he comido fuera al final.

4L’últim votant d’Unióper @modernetdemerda

Si a les eleccions nordamericanes nomésvotessin els ciutadans de raça blanca, en-cara majoritaris en aquell país, Obama nohagués guanyat ni la presidència el 2008ni la seva reelecció quatre anys després.Com a dada, recordar que un 55% d'a-mericans blancs feren confiança pelsdos candidats republicans, mentre que un45% per l'actual inquilí de la Casa Blan-ca. Vol dir això que aquest fet resta legi-timitat i credibilitat al primer presidentafroamericà? En cap cas, però si explicaun decalatge entre les preferències pú-bliques de la majoria blanca i el de les mi-nories ètniques, negres i d'altres, que handecantat positivament amb el seu vot l'e-lecció d’Obama. Els estrategs del presi-dent demòcrata ho tenien clar i explota-ren aquest fet a favor seu. I ben fet que fe-ren, diríem. Aquí el sobiranisme n'hau-ria de prendre bona nota. I practicar-ho,per cert.

Així, una obvietat que pot resultar in-còmoda, rau en el fet que si només vo-tessin catalanoparlants, amb tota pro-babilitat, les candidatures de Junts pel Sii de la CUP serien clarament majoritàriesa les darreres eleccions catalanes. D'altrabanda si només haguessin estat els cas-tellanoparlants els que s'haguessin atan-sat a les urnes, ben lògicament, el resul-tat hagués diferit significativament de l'es-cenari anterior, per bé que la golejadaelectoral aquí es tornaria victòria còmo-da sense arribar, ni de bon tros, a la con-tundència anterior.

També juga un pes important l'ele-ment socioeconòmic i l'opinió que té laciutadania sobre la conducta dels partitsen tres eixos avui indissolublement units:crisi econòmica, corrupció i regeneraciódemocràtica. Per una part molt impor-tant de l'electorat castellanoparlant nin-gú ha representat millor que Ciuta-dans/Ciudadanos la vindicació d'aques-ta trilogia. Com sabem el partit de Rive-ra i ara d'Arrimadas no ha governat en-lloc i, en conseqüència, no pot ser acusatde casos de corrupció, de cap mena deprotagonisme en l'erupció de la crisi o deresponsabilitat amb crisis de bancs,bombolles constructores, xarxes clien-telars i llarg etc. No és poca cosa per almoment que vivim i amb tot el que ha cai-

gut, presentar-se a unes eleccions cata-lanes amb el doble argument: defenseml'espanyolitat a Catalunya i som políti-cament nets com una patena.

No passem per alt diverses dades, arasí incontestables: Ciutadans ha obtingutel 72% dels seus vots a la comarca del Bar-celonès i a les quatre comarques veïnes(el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Ma-resme), on es concentra el 63% de la po-blació del país. Si observem els resultatsen aquestes cinc comarques, observaremque la pujada de Ciutadans s'explica so-bretot per les pèrdues, d'una banda,dels dos partits d'esquerres no indepen-dentistes (el PSC i ICV) i, de l'altra, del PP.Posats a dir incomoditats és a l'espanyola,que ben poc occitana Vall d'Aran, on elsindependentistes han tret un pitjor re-sultat. Per sota del Baix Llobregat i del quevulguin. Dada també per prendre'n nota.Recordem que la candidatura lideradaper Inés Arrimadas va ser la més votadaen poblacions tan importants com l'Hos-pitalet de Llobregat, Sant Boi, Rubí, elPrat, Viladecans, Gavà, Esplugues, SantAdrià del Besòs, Ripollet i Barberà del Va-llès o al districte barceloní de Nou Bar-ris, entre d'altres. No és per prendre-hode broma i menys encara per fer judicisfrívols o d'absurda, per inútil, autocom-plaença política. Ahhhh!!! I d'aquesteseleccions, agradi o no és la realitat, ensquedem amb un tràgic fet: Junts pel Sí haestat clarament incapaç de captar nou vota l'àrea metropolitana. La llista única hafuncionat a la Catalunya "profunda" ons’inclouen, per cert, molts barris de Bar-celona, però ha punxat, com era d'espe-rar per inexistència de voluntat i d'obres,a la Catalunya castellanoparlant.

La pregunta és: i si, a partir d'ara, vo-ten els unionistes més, què passa? Vota-ran més els independentistes, i així suc-cessivament, fins a arribar a un empat tèc-nic ad aeternum, o el que seria igual aca-bar a un carreró sense sortida polític?

Comencem per fer-nos un favor, dirles coses pel seu vertader nom i acceptarla realitat en la seva justa i inequívoca me-sura. Altrament no es podrà fer la inde-pendència i, menys encara, fer-la amb ga-ranties plenes per tothom. Ara és l'horade començar a fer les coses ben fetes.

4Realitats electorals incòmodesper Marc Gafarot

@karycorrea: El Comité de Ética de la FIFAsuspende 90 días a Joseph Blatter. Lo sor-prendente es que no lo haya suspendidoya de por vida.

@leotaxil: Els catalans volem ser tractatscom en Rodrigo Rato. Que ens retirin elpassaport espanyol i ja posats, el DNI. I grà-cies per l'experiència!

@dmontserratnono: Això de poder tro-bar-me una Soraya ballant al costat ho trobotan inquietant que per això fa anys que notrepitjo una disco.

Opinió en 140 caràcters

Gràcia| 6

9 octubre 2015líniagràcia.cat

Després que ara fa una setmanael grup inversor KKH comuni-qués a l’Ajuntament la seva re-núncia a construir un hotel deluxe a l’antiga seu del DeutscheBank, a la confluència del passeigde Gràcia i l'avinguda Diagonal,i la seva aposta perquè l’edificiaculli pisos d’alt estànding, boti-gues i oficines, la plataformaveïnal Gràcia cap a on vas? hamostrat la seva oposició a aquestnou projecte.

Héctor Panizo, un dels por-taveus de la plataforma, ha ex-plicat a Línia Gràcia que per a laplataforma la renúncia de KKHés una victòria: “En fem una va-loració molt positiva perquè, nonomés no es fa l’hotel, sinó quetambé s’ha evitat l’ampliació delPla General Metropolità (PGM)que hagués permès aixecar mésplantes a l’edifici”. De seguida,però, Panizo deixa clar que el nouprojecte del grup inversor tam-poc agrada a la plataforma. “Te-nim moltes reserves perquè laconstrucció d’habitatges de luxeté un impacte elititzador queafecta els veïns. Gràcia té unproblema amb l’habitatge precarii no volem habitatges de luxe niun centre comercial”, afegeixaquest portaveu de Gràcia cap aon vas?.

Tot i aquesta oposició, Pani-zo també admet que serà méscomplicat oposar-se a la cons-trucció d’aquests pisos que no al’hotel de luxe. “Són casos dife-rents, i desconeixent ara mateix

el procés administratiu d’aquestnou projecte, som conscientsque és més complicat aconseguirque no s’acabi fent”.

EL GOVERN HO CELEBRAPer la seva banda, el governmunicipal va celebrar el passatdia 1 d’octubre que l’edifici delDeutsche Bank no es convertei-

xi en un hotel. La tinent d’alcal-dia d’Ecologia, Urbanisme i Mo-bilitat, Janet Sanz, va asseguraren una compareixença davantdels mitjans que “avui celebremque Barcelona hi surt guanyant,perquè l’hotel promogut per CiUi el PP que alterava l’edificabili-

tat en un entorn emblemàtic dela ciutat i que havia generat ungran rebuig veïnal no tirarà en-davant”.

Sobre el futur projecte per al’edifici, Sanz va afirmar que demoment encara no hi ha capproposta ferma sobre la taula ique, quan arribi, “caldrà estudiar-la com s’estudia qualsevol pro-jecte que arriba a l’Ajuntamentper veure si s’ajusta a la norma-tiva i valorar l’impacte que té alseu entorn”.

CRÍTIQUES DEL PSCEl nou projecte també ha rebut lescrítiques del PSC. El seu cap de fi-les, Jaume Collboni, va assegurarel mateix dia 1 que el projecte “vacomençar malament”, fent refe-rència a CiU i PP, al mateix tempsque va afegir que “acaba fatal fruitd’una moratòria indiscriminadai Barcelona deixa escapar un mi-ler de llocs de treball en un mo-ment en què generar ocupacióhauria de ser una de les prioritatsde la senyora Colau”.

L’edifici del Deutsche Bank no es convertirà en un hotel. Foto: Arxiu

Gràcia on vas? no vol pisos deluxe a l’edifici del Deutsche Bank» La plataforma veïnal considera que tindrà un “impacte elititzador” » KKH va comunicar fa una setmana que renuncia a fer l’hotel de luxe

El Centre Cívic La Sedetacelebra el seu 30è aniversari

EFEMÈRIDE4El Centre Cívic laSedeta va celebrar el passat capde setmana el seu 30è aniver-sari. Al llarg de tres dies aques-ta antiga fàbrica de teixits, unapart de la qual el 1985 va serconvertida en Centre Cívic, es vaomplir de diferents activitats.

El programa va arrencar di-vendres passat a la tarda amb lapresentació de la senyalitzacióhistòrica del centre cívic, que vadeixar pas a l’acte d’homenatgeals antics treballadors de la fà-brica la Sedeta. Durant la ma-teixa tarda també es van fer ac-

tivitats familiars. L’endemà la jor-nada va arrencar amb una diadasardanista amb la Cobla SantJordi-Ciutat de Barcelona, men-tre que al vespre el protagonismeva ser per a la música rock.

El cap de setmana de cele-bració va acabar diumenge ambuna festa al mateix centre cívicque va incloure una visita guia-da a l’antiga fàbrica, músicablues, un cicle d’aperitius mu-sicals dedicat a les dones delblues amb el directe enèrgic i di-nàmic de la jove banda ‘TheBlack Snakes’.

Sànchez (ANC), des de la Violeta:“Sense acord no hi ha procés”

AGENDA NACIONAL4El pre-sident de l’ANC, Jordi Sànchez,va repassar abans-d’ahir des dela Violeta l’actualitat més im-mediata del procés indepen-dentista després de les elec-cions del 27S.

Durant la seva intervenció,Sànchez va voler insistir en laimportància del pacte entreJunts pel Sí i la CUP. “Si hi haacord, hi ha procés; si no, hi harisc que el procés ensopegui”, vaalerta el cap visible de l’ANC.Sánchez va voler relativitzar lesdesavinences entre les dues for-

macions quan va afirmar que és“normal” que hi hagi tensióabans d’una negociació. Al ma-teix temps, es va mostrar confiatquan va assegurar que “el sen-tit comú ens diu hi haurà acord”.

Sánchez també va tenirtemps d’apujar el to i va deixarclar que, tot i que l’ANC noparticipa en les negociacions, nodubtaran a “intervenir si cal” siveuen que no hi ha acord. Perúltim, va subratllar que unes no-ves eleccions anticipades “serienuna mala notícia”, ja que “noajudarien a desplegar el procés”.

Albert RibasGRÀCIA

Janet Sanz celebraque l’hotel “del PP

i CiU no tiri endavant”

Ja fa 30 anys que la Sedeta és un centre cívic. Foto: Línia Gràcia

Solidaritat | Recital musical i poèticLes associacions Cuidadors Familiars i Univers Agatha Autisme han organitzat per dimartsque ve al Centre Cívic de la Sedeta un recital solidari de música i poesia. Els assistents, quehauran de fer un donatiu de 5 euros, podran gaudir de la poesia de Salvador Riera i Gabriel

Maria Pérez i de la música de Jordi Batiste, Amadeu Casas, Javi Jareño i Marcel Batiste.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 9 octubre 2015 líniagràcia.cat

| 8Entrevistalíniagràcia.cat 9 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Estem enun període electoral que no ho afa-voreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

9 | Entrevista líniagràcia.cat9 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè pugui decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

Un dels grans temes que vanquedar pendents en l’anteriormandat va ser l’aprovació delnou Pla d’Usos. Vostès ja han re-près les negociacions amb ‘Grà-cia cap on vas?’. Es podrà apro-var aviat? Comparteixen la po-sició dels veïns?La nostra voluntat és aprovar el Plaen el termini més curt possible. Elmes de juliol vam rebre les apor-tacions de la plataforma ‘Gràcia

cap on vas?’ i aquest mes de se-tembre, un cop estudiades, enshem assegut amb una represen-tació d’aquesta plataforma perfer-ne el retorn. En gran part com-partim la posició veïnal i estem enfase d’incorporació de les mesu-res recollides en el procés partici-patiu. En paral·lel, estem iniciant elprocés per consensuar política-ment el Pla d'Usos de Gràcia ambaquestes noves incorporacions.

“En gran part compartim la posicióveïnal respecte al nou Pla d’Usos”

GRÀCIA

| 10Gràcialíniagràcia.cat 9 octubre 2015

Les entitats criden a donarsuport als imputats pel 9N

AGENDA NACIONAL4L’As-semblea Nacional Catalana(ANC), Òmnium, l’Associacióde Municipis per la Indepen-dència (AMI) i l’Associació Ca-talana de Municipis (ACM) hanconvocat per al 13 i 15 d’octubremobilitzacions en defensa delpresident de la Generalitat enfuncions, Artur Mas, l’exconse-llera d’Ensenyament, Irene Ri-gau i de l’exvicepresidenta Joa-

na Ortega, imputats per haver ti-rat endavant el 9N.

La primera mobilització seràel dia 13 a davant dels ajunta-ments catalans, mentre que elmateix 13 i el 15 la marxa acom-panyarà els imputats a declararal Tribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC).

Les entitats també proposenals ciutadans enviar una carta deprotesta a títol individual al TSJC.

Gràcia acull cinc dies d’activitatsdel Correllengua d’enguany

CULTURA4Gràcia serà l’escena-ri entre el 13 i el 17 d’octubre d’unseguit d’activitats del Correllen-gua 2015, que enguany està de-dicat a la figura d’Ovidi Montllor20 anys després de la seva mort.

Els actes començaran el di-marts 13 al Centre Artesà Tradi-cionàrius amb la conferència‘L’Ovidi compromès’, mentre quel’endemà La Violeta acollirà unaaltra conferència, i en aquest castambé una lectura compartida depoesia amb tast de vins, que duuel nom ‘L’Ovidi Poeta’. Dijousserà el torn d’explorar el vessantde ‘L’Ovidi actor’ a l’Espai Jove LaFontana. Divendres 16 i dissabte17 seran els dos dies amb el gruix

principal d’actes. El Centre Cívicdel Coll acollirà una conferènciasobre ‘L’Ovidi Social’ a partir dedos quarts de vuit del vespre i unahora més tard l’Ateneu La Tornaserà la seu d’un concert acústic. Ales 10 del vespre l’Espai Jove laFontana acollirà un altre concert.

L’últim dia, el dissabte 17,arrencarà amb uns tallers infan-tils a la plaça de la Vila, l’actuaciódels esbarts i corals de Gràcia i lalectura d’un manifest. Al migdia,també a la plaça de la Vila, hi hau-rà una paella popular, el concertde Verd Cel i la xaranga amb laMentireta. La jornada acabaràamb el concurs de glosa dels Paï-sos Catalans a la plaça del Raspall.

Els Lluïsos ja tenen nova casa.El passat 30 de setembre l’enti-tat gracienca va obrir per pri-mera vegada les portes de la sevarenovada seu en un acte, al tam-bé nou teatre, encapçalat pel seupresident, Oriol Hosta. Durantla inauguració, el cap d’obres,Nino Samsó, va lliurar les clausde l'edifici a tots els presidentsde seccions, al mateix tempsque Hosta va agrair als socis, alsarquitectes, a la junta i als tre-balladors de la casa, l'esforç fetdurant el període d'obres.

Tot i que la inauguració ofi-cial no serà fins al 15 de novem-bre, la jornada de portes obertesper als socis va servir perquèaquests poguessin comprovaren primera persona el resultat fi-nal d’una transformació que hasuposat més de dos anys d’obresi espais provisionals i que ha per-mès que la nova seu tingui un so-terrani ampliat, una grada re-tràctil al teatre, una estació elèc-trica transformadora per a cobrirles necessitats de l’edifici i l’a-dequació dels espais de l’esplai ide la zona d’exposicions.

En aquesta línia, el procésque continua en marxa és la‘Campanya 400x500: la recta fi-nal’ de finançament de les obres,que té com a objectiu, segonsexpliquen els Lluïsos, aconse-guir “part dels 750.000 eurosque ens falten per pagar lesobres”. De moment l’entitat haaconseguit recaptar 26.500 eu-ros, però Oriol Hosta va expli-car que de moment la solució haestat un crèdit pont amb un any

de cadència amb les empresesconstructores.

REFERENT TEATRALEn aquesta nova etapa, els Lluï-sos també volen convertir la re-novada sala de teatre en un refe-rent de la cartellera de la ciutat es-pecialitzada en teatre familiar iapostar per donar suport a com-panyies joves. La nova tempora-da acollirà entre novembre i abrilsis companyies de titelles.

La nova grada del teatre, plena de gent el dia de la presentació. Foto: Lluïsos

Els Lluïsos obren la seu renovada i fan una nova aposta teatral

RedaccióGRÀCIA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8811 | 9 octubre 2015 líniagràcia.cat

Comerç| 12

9 octubre 2015líniagràcia.cat

La Vila de Gràcia dedicarà elsseus carrers en exclusiva alsseus veïns i comerciants el prò-xim dissabte 17 d’octubre, ambuna nova edició del Dia del Co-merç al carrer, una diada queenguany s’ha fet coincidir ambel Dia de la Mobilitat Sostenible. En aquest sentit, diverses asso-ciacions de botiguers del dis-tricte participaran en la jornadatraient les seves botigues a la viapública i oferint activitats i ta-llers per a tothom.

En el cas de l’Associació decomerciants de Gran de Gràcia,entre 40 i 50 botigues associa-des ocuparan tot aquest carrergracienc, que també s’omplirà detallers i actuacions musicals quees desenvoluparan en tres esce-naris diferents. Per altra banda,

l’entitat també repartirà 6.000globus especials amb el seu lo-gotip oficial.

L’Ajuntament, per la sevabanda, aprofitarà aquest diasense cotxes per muntar un es-tand a la diada comercial on do-narà informació sobre sosteni-bilitat i mobilitat.

Una altra de les associacionsparticipants, la Unió de Boti-guers de Travessera i Casc An-

tic, ocuparà el seu carrer des deMajor de Gràcia fins a Torrentde l’Olla amb 50 carpes. A més,aquesta associació portarà per-sonatges Disney i pallassos pelsmés petits de la casa.

La festa, que començarà apartir de les nou del matí, arri-barà a la seva fi a les nou de lanit, després d’un dia intens ontambé prendrà part la Colla deSant Medir.

La Vila es tornarà a bolcar amb el comerç. Foto: Gran de Gràcia

El comerç de Gràcia, a punt per celebrar el Dia del Comerç» La jornada, el 17 d’octubre, coincidirà amb el Dia de la Mobilitat

» Diverses associacions de la Vila trauran els seus productes al carrer

Botiguers i consistori signenun conveni de col·laboració

ACORD4La Fundació Barcelo-na Comerç ha signat un conve-ni de col·laboració amb l’Ajun-tament per a la dinamitzaciódels eixos comercials de la ciu-tat. En aquest sentit, la fundaciórebrà una subvenció de 385.000euros que destinarà a organitzaractes de promoció del petit co-merç a Barcelona, com ara elprograma de passarel·les deModa al Carrer, la trobada Vi-trines d’Europe, l’elaboració del’Indicador de Comerç Barcelo-

na (IcoB) o a l’organització d’ac-tes durant Nadal.

La signatura d’aquest acordes va fer ahir en el marc d’unareunió entre l’alcaldessa, AdaColau, i els patrons de la Fun-dació Barcelona Comerç -elspresidents dels eixos comercialsque representa–, encapçalatspel seu president, Vicenç Gasca.Durant la reunió, els presidentsdels eixos van aprofitar per co-mentar amb la batllesa la situa-ció actual del comerç de la ciutat.

Arrenca un procés consultiusobre els festius d’obertura

INICIATIVA4L’Ajuntament haengegat un procés consultiu so-bre l’obertura comercial els diu-menges i festius d’estiu a la zonadeclarada turística, que comprènels districtes de Ciutat Vella, l’Ei-xample i una part de Gràcia,Sants-Montjuïc i Sant Martí.

Aquesta consulta es farà a tra-vés d’una enquesta penjada alweb del departament de Comerçi Consum, barcelona.cat/con-sultacomerc, on hi podran par-ticipar no només els comer-ciants, sinó també altres col·lec-tius afectats per l’obertura o no

de les botigues en festius, com arala ciutadania a títol individual, lesassociacions de consumidors,les associacions veïnals o els sin-dicats.

El procés es desenvoluparàdurant aquests últims mesos del’any. L’enquesta online tindràuna durada d’un mes, després delqual es publicaran els resultats,mentre que el desembre es faràuna jornada convidant tots elsparticipants en el procés perpresentar els resultats. La pro-posta definitiva es portarà des-prés al Consell Plenari.

Els guardons del comerç localcanvien de nomenclatura

PREMIS4El lliurament del Pre-mi Comerç Barcelona –els an-tics guardons Barcelona, la mi-llor botiga del món–, ja té data.El pròxim 27 d’octubre l’Audi-tori acollirà la 18a edició d’a-quest premi que reconeix latasca dels botiguers a l’horad’impulsar el petit comerç deproximitat.

El canvi de nom respon a lavoluntat municipal d’adaptarels premis a la visió actual que

es té de Barcelona, ja que el nomanterior “simplificava en excésla imatge de la ciutat”. La con-vocatòria d’enguany consta devuit modalitats. El nombre demodalitats ha anat creixent ambels anys, ja que en les primeresedicions només n’hi havia cinc.

Aquests premis els organit-za l’Ajuntament mitjançant laseva àrea de comerç, i ja s’haconsolidat com un dels guar-dons més importants del sector.

Lleure | Espectacle de màgia al Mercat de la LlibertatLa màgia de Pau Herny arribarà al Mercat de la Llibertat el dissabte dia

17 d’octubre a partir del migdia i fins a dos quarts de dues de la tarda, un espectacle adreçat a tots els públics que amenitzarà les compres durant

aquella jornada. L’organitza l’Associació de Botiguers i Comerciants del mercat.

RedaccióGRÀCIA

El conveni es va signar ahir durant una reunió amb l’alcaldessa. Foto: FBC

Entrevista13 | 9 octubre 2015 líniagràcia.cat

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

L’Encén el Nadal...Sí. Es premiarà els guanyadors, peròl’enllumenat no es col·locarà a no serque hi hagi un acord entre els boti-guers d’aquella zona i el consistori perpagar la il·luminació al 50% cadascú,com es fa a la resta de carrers.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no espot permetre que molts carrersamb fort trànsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria al comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

Un punt de partida és el conveni decol·laboració que han signat re-centment?Sí. Aquest és un acord que valoremmolt positivament, perquè ens dónaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A més, amb el comis-sionat de Comerç, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon camí pel que fa al diàleg i ala coneixença. Que després puguemestar d’acord amb moltes coses... elcamí ens ho dirà.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant de la Fundacióper afrontar els reptes del comerçlocal en els pròxims anys?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Esports| 14

9 octubre 2015líniagràcia.cat

Vuit temporades després CEEEuropa i UE Sant Andreu tornena veure’s les cares en partit ofi-cial de lliga. Demà a les 7 de latarda el Nou Sardenya registra-rà una de les millors entrades dela temporada per tornar a veurei viure el derbi per excel·lènciadel futbol de la ciutat.

Els escapulats arriben al par-tit en una bona dinàmica. Els re-sultats comencen a acompanyarels homes d’Albert Poch, que en-cadenen quatre jornades senseperdre (dos empats i dues de-rrotes). El tècnic ha construït unequip sòlid que només ha encai-xat cinc gols en set partits.

No és tan positiva la dinà-mica dels quadribarrats. Els deManolo Márquez van aconseguirset punts en les tres primeres jor-

nades del campionat, però d’a-leshores ençà han perdut trespartits (el darrer contra l’AEPrat de Pedro Dólera) i hanaconseguit un empat. No obstantaixò, la defensa gracienca hauràd’anar molt amb compte amb eldavanter suís Kevin Gissi, l’ho-me gol del Sant Andreu, el segon

màxim golejador de la categoriaper darrere de Kuku, del Júpiter.

Per trobar el primer Europa-Sant Andreu cal remuntar-se finsal curs 1934-35. Els precedentsmés recents dels enfrontamentsentre els dos equips són del Tro-feu dels Històrics i altres cam-pionats de futbol d’estiu.

Gràcia està a punt per a una nova edició del derbi. Foto: Àngel Garreta

Europa contra Sant Andreu:torna el derbi vuit anys després» Els graciencs arriben al matx en una bona dinàmica de joc i resultats » La defensa escapulada haurà de vigilar el davanter suís Kevin Gissi

Carles Castillejo i Enka Viñas,guanyadors del Correbarri

ATLETISME4Els atletes CarlesCastillejo, que va córrer per NouBarris i Enka Viñas, que ho va ferper Sant Andreu, van ser elsguanyadors individuals de laquarta edició del Correbarri, laprova atlètica de 10 quilòmetresque enfronta els districtes de laciutat. Tant Castillejo com Viñasvan aconseguir la millor marcahistòrica de la prova.

Més de 4.000 corredors vanomplir els carrers de la ciutatdiumenge passat, cadascun d’ellsamb una samarreta d’un color que

representava el districte pel qualcompetien.

Sant Martí va aconseguir lavictòria un any més amb 4.435punts, i va completar el seu pò-quer particular en la competició.

GRÀCIA, EL CINQUÈ DISTRICTEPel que fa als resultats globals,després de dos anys millorant elsresultats de l’any anterior, el dis-tricte va acabar en cinquena po-sició, una més avall que en l’any2014, però que igualment és el se-gon millor resultat històric.

Els Lluïsos cauen contra el CB Roser en un partit igualatBÀSQUET4El primer equipmasculí dels Lluïsos van perdreel tercer derbi de la temporadacontra el CB Roser CampingBianya (49-52) en un partitigualat que es va disputar dis-sabte passat.

Després de començar la com-petició amb una contundentvictòria a la primera jornadacontra el CB Grup Barna, els gra-ciencs havien perdut a Ciutat Ve-lla i volien refer-se d’aquestacontra un dels equips amb méstradició de la ciutat.

Els dos equips arribaven alpartit empatats a punts, tot i que

la diferència de punts era nota-blement favorable als graciencs.El públic va poder gaudir d’unpartit intens, vibrant i igualatque es va decidir a favor dels vi-sitatns per només tres punts.

VICTÒRIA DEL CB COLLPer la seva banda, l’equip sots 25masculí del CB Coll va començaramb bon peu la temporada.

Els grocs van aconseguir laprimera victòria del curs a la pis-ta del CB Roser en un partit ajus-tat (63-66). Els graciencs debu-taran a casa demà passat contrala UE Sant Andreu.

El CN Catalunya suma quatrepunts dels primers sis en joc

WATERPOLO4Bon inici de lligaper al CN Catalunya. Els gra-ciencs han sumat quatre punts desis en els dos partits disputats.

L’equip va debutar amb vic-tòria dissabte passat a la piscinaSant Jordi contra el CD Navarra(9-8), en un partit que els deXavi Garcia tenien controlat al ter-cer quart però que es van com-plicar fins al punt que els visitantsvan poder endur-se un punt.

El segon partit, que es va dis-

putar abans-d’ahir, va enfrontarel Catalunya contra un dels de-butants de la categoria, el CNRubí, a la piscina del Club Nata-ció Molins de Rei.

Els graciencs van acusar lamanca d’encert i només van su-mar un punt (5-5) que els situa ala cinquena posició de la taula.

La competició no s’atura idemà el Catalunya jugarà el ter-cer partit, a casa contra el líder, elpotent Atlètic Barceloneta.

Lluita lliure | L’SPW torna a l’Espai Jove La FontanaLa promoció Spanish Pro Wrestling (SPW) començarà una nova temporada dels

seus espectacles a l’Espai Jove La Fontana demà passat. El combat estrella delprimer event, SPW Renacer II, serà entre l’excampió Pol Badia i el britànic

Lance Lawrence. El públic podrà accedir a La Fontana a partir de dos quarts de sis.

RedaccióGRÀCIA

Un moment de la cursa al passeig de Colom. Foto: Correbarri

15 | Agenda líniagràcia.cat9 octubre 2015

agenda@comunicacio21.com

QAGENDA UINZENAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIJOUS 15 D’OCTUBRE18:45 Cicle de teatre Octubre. Por idiota, amb

una entrada general de quatre euros per ses-sió. / Microteatre Barcelona.

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE12:00 Itinerari pel Park Güell on s’explica el pro-

cés de construcció i formalització d’una de leszones verdes més emblemàtiques de la ciu-tat. / Park Güell Casa del Guarda.

DILLUNS 19 D’OCTUBRE 17:00-18:30Taller de passejades per Barcelo-

na a través de l’art. La ciutat té un patrimo-ni de gran valor que permet entendre com haevolucionat la mateixa al llarg dels temps. Acàrrec de Maria C. Marino. / Centre cívic La Se-deta.

FINS A l’11 D’OCTUBREMatí-Tarda Amal-Tikva. Exposició fotogràfica

de l’associació Nexes, Amal-Tikva, unes ins-tantànies que sorgeixen d’un projecte d’a-questa entitat. / Espai Jove La Fontena.

FINS AL 14 D’OCTUBREMatí-Tarda El atlas de Borges. Exposició itine-

rant amb textos de l’autor i més de 130 fo-tografies del seu àlbum de viatges. / Biblio-teca Jaume Fuster.

DIJOUS 15 DE D’OCTUBRE18:00Preparem la castanyada, una activitat des-

tinada a infants a partir dels quatre anys quecelebrarà aquesta festa tan catalana. A càrrecd’Olga Barrio. / Biblioteca Vallcarca.

DIMARTS 20 D’OCTUBRE11:00 Margarideta, lleva’t de matí, una activi-

tat amb cançons, jocs i aventures amb l’a-companyament d’un acordió diatònic, objectesi petits titelles. A càrrec de la Tabola. / Bi-blioteca Jaume Fuster.

DEMÀ DISSABTE 10 D’OCTUBRE17:00 Partit de waterpolo entre el Catalunya i

l’Atlètic-Barceloneta, corresponent a la ter-cera jornada de Divisió d’Honor. / Piscina SantJordi.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Història d’un mag que ha dedicat lavida a viatjar per tot el món a la recercadels millors trucs i els objectes màgicsmés preuats. / Jove Teatre Regina.

El rodamon, un viatge màgic

Demà ds. i dg. 11 d’octubre a les 17:30

Xerrada en el marc del programa l’A-ventura de conèixer a càrrec de MiquelVilardell, catedràtic de Medicina. Hicol·labora l’Associació Cultural Far. / Bi-blioteca Jaume Fuster.

És sostenible lasanitat pública?

Demà ds. 10 d’octubre a les 12:00

Del 13 al 17 d’octubre tindran lloc unasèrie d’activitats englobades en elprograma del Correllengua 2015, en-guany dedicat a la figura d’OvidiMontllor.

Correllengua 2015Ovidi Montllor

Ds. 17 d’octubre a les 14:00

Torna a reeditar-se el mític derbi bar-celoní entre dos dels equips més em-blemàtics de tota la ciutat. / Nou Sar-denya.

Partit de futbolEuropa-Sant Andreu

Demà ds. 10 d’octubre a les 19:00

| 16 9 octubre 2015líniagràcia.cat Pròxima edició: 23 d’octubre