AHIR,AVUI,DEMÀ

14febrer2016

725Núm.

Els de Natzaret volenestimbar Jesús (Lc 4, 21-30)

Introducció

Continuo comentant l�Evangeli (vegeu núm. 724 delnostre full). És la segona part de Jesús a la sinagoga deNatzaret. Allà Jesús va explicar per què havia estat l�Enviatdel Pare.

1. No sabem si va ser una visita a la sinagoga del seupoble o és un resum de dues o tres visites.

Jesús, quan inicia la vida pública, deixa Natzaret is�estableix a Cafarnaüm on hi ha la casa de Pere. Desprésva ser admirat per la seva saviesa però de cop es van giraren contra d�Ell. Potser algú els va obrir els ulls perquèanessin en la seva contra. Es pregunten: No és aquest elfill de Josep? Com pot ser el Messies sortint d�un pobletan insignificant com Natzaret?

En quina situació social va viure Jesús a Natzaret?Era fill del fuster, d�un artesà o una espècie de paleta

donat que hi havia fusta en les casetes on vivien. El coneixiendes de sempre: el company de jocs, el veí. Els avis del poblel�havien vist créixer, havia anat a les cases a arreglar-hicosetes... Va ser un home com tots nosaltres i els quil�havien conegut es preguntaven com podia ser que fos elMessies esperat des de segles. Els jueus esperaven unMessies gloriós de bona família, savi com el Rei David.

Realment el queesperaven era moltdiferent del que va serel messianisme deJesús.

2. Per tal de creureen Ell li demanaven unmiracle com el quehavia fet a Cafarnaüm.També a la Creu lidiuen: �Si ets el Mes-sies, salva�t tu mateix�(Lc 23, 35-37). Ell elsrespon: �Us asseguroque cap profeta no ésben rebut a la seva pà-

Gaietà de Casacuberta, rector

Joa

n d

e Jo

an

es:

San

t Jo

sep

am

b el

nen

Jes

ús

(seg

ona

mei

tat

del

seg

le X

VI)

tria�. Llavors es van indignar i aixecant-se l�empenyeren fora del pobleper a estimbar-lo en un penya-segat. Jesús, passant entremig d�ells, feiael seu camí.

3. Aquest Evangeli ens convida a entrar en el cor de Jesús, en els seussentiments de tristesa davant el seu rebuig al poble on va viure tants anys.Ell venia a portar la Bona Notícia de l�Evangeli. Aquesta serà la seva vidapública, acorralat pels fariseus i les autoritats, sempre malentès, perseguiti en clandestinitat. És la vida dels profetes de l�Antic Testament. Passantenmig de la gent anava fent camí, anunciant l�Evangeli i educant als seusdeixebles, sortint quan calia d�Israel.

4. Es devia veure que Jesús ja obria portes i les autoritats del Templedescobrien en Ell alguna cosa que sobrepassava els límits que imposavenles lleis de la religió jueva, que Jesús veia ja acabada.

Quan s�escriu aquest Evangeli de Lluc cap a l�any 85, el privilegi quetenia per a Déu el poble jueu s�acaba. Els jueus se n�adonen quan veuen quedes de l�arribada del diaca Esteve a Jerusalem se�ls treu de la ciutat i es mataal diaca Esteve a pedrades; també amb l�arribada de Pau (Lluc era deixeblede Pau) els pagans són acollits a les sinagogues. Per la religió jueva això ésuna blasfèmia i per aquest motiu els expulsen de les sinagogues a Jerusalemi altres ciutats com Antioquia (Fets 13, 44-45) on naixia el cristianisme perla conversió en gran part dels pagans. En el llibre segon de Lluc, els Fetsdels Apòstols ens ho expliquen molt bé. Tampoc no acceptaven la personade Jesús vista des dels nous cristians.

Efectivament, Jesús va ser el darrer profeta rebutjat i portat a la mort.Tot va començar a l�Evangeli de Lluc, a la sinagoga de Natzaret, la seva detota la vida i d�on Jesús va ser expulsat.

�Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et sónenviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una llocaaplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut!� (Lc 13, 34)

2

La lapidació de Sant Esteve a Sant Joan de Boí, MNAC

Descripció i restauració de l�arxiu de la Basílicade Santa Maria del Pi

3

L�arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi és un dels més rellevants de laciutat de Barcelona. Els seus primers registres es remunten al segle XI i elsperíodes més interessants són els del segles XV al XVIII. En altres articles l�Arxiverampliarà dades del contingut i règim de consulta de l�arxiu.

Va començar a ser agrupat cap a finals del segle XIV, encara amb l�església enconstrucció. Durant el segle XV se sistematitzaren els registres sagramentals i ladocumentació administrativa, censal i notarial. En època moderna, es compilenles consuetes i actes de la Reverent Comunitat i paral·lelament apareix l�arxiude la Junta d�Obra com a entitat autònoma. Amb la construcció d�un nouemplaçament l�any 1764, fa 252 anys, es fusionen els dos fons i s�ubiquen enl�edificació actual, que ha mantingut la seva funció fins als nostres dies. L�any1936 l�arxiu va ser salvat, gairebé en la seva totalitat, gràcies a la heroïcitat d�unsvoluntaris de la Biblioteca de Catalunya.

Aquesta forçosa concentració planteja la necessitat de reubicar la documentacióde gestió i històrica en un lloc adient, per evitar la dispersió en diferents ubicacionsde l�església i no serà fins l�any 1763 que es fa efectiva la construcció d�aquestnou espai, sobre el terrat de la Capella de la Sang, el lloc que ocupa actualment.

L�edifici d�estil barroc de l�arxiu, amb data de construcció 1763-1764, resoltamb volta catalana, teulada amb golfa i motllures decoratives en guix, és unexemple notable dels processos constructius de la segona meitat del segle XVIII

i gràcies a la documentació conservada es pot seguir avui dia el procés constructiu,els materials utilitzats i els professionals, des de l�aparellador, el mestre de casesfins als paletes o al mossèn proveïdor de les teules. Pel que fa als mestres decases (avui arquitectes) n�hi van intervenir diferents de prestigi i el principal fouAndreu Bosch i Riera (1763-1788).

El dia 22 de juliol de 1936, l�església del Pi va ser incendiada. Agustí Durani Sanpere, cap de la Secció d�arxius de la Generalitat republicana, organitzà elsalvament dels arxius de la ciutat mitjançant escamots de salvament integratsper treballadors de la Biblioteca de Catalunya, del servei d�arxius i d�algunsvoluntaris. Un d�aquests escamots es va dirigir al Pi per tal de salvar l�arxiu. Ellsmateixos, en un document excepcional, donen testimoni de les circumstànciesi l�heroisme del salvament. Aquest escamot estava integrat, entre d�altres perJordi Rubió i Balaguer iPere Bohigas i Balaguer,destacats membres de leslletres i la cultura cata-lanes. Rescatat l�arxiu esva traslladar a Viladraujuntament amb els altresfons salvats fins al finalde la guerra en que fouretornat a la Basílica.

L�edifici sembla queva suportar prou bé l�in-cendi del 36, tret del terradebilitat, sostingut nomésper el reompliment de cal

La capella de la Sang cremada i les voltesque sustenten l�arxiu greument malmeses

4

i ceràmica de les plementeries,degut a la destrucció de laCapella de la Sang sobre la quals�havia construït l�edifici del�arxiu. Aquesta debilitació vacomportar la substitució de lamajor part de la volta del segleXV de pedra per una nova derajol de pla realitzada per l�ar-quitecte Àngel Truñó i Rusiñol(1895-1979) l�any 1949 i queroman avui dia. Hi ha una des-cripció detallada pel construc-tor amb un pressupost de lademolició de les voltes de laCapella de la Sang i el pressu-post detallat de la construccióde les voltes per aresta comen-tades. L�autor va utilitzaraquesta restauració per il·lus-trar la seva obra Construcciónde bóvedas tabicadas.

Pel que fa a la fusteria i l�interior de l�edifici de 1764 no va patir especialsdanys estructurals i sols es va fumar. Els elements mobles van ser salvats per laGeneralitat republicana, traslladats a Pedralbes i retornats l�any 1939.

Des de llavors no s�havien fet grans coses fora d�un precari manteniment queva derivar en una manca d�estanqueïtat de la coberta que podia perjudicar elsfons custodiats. Aquesta circumstància i la necessitat de la reorganització internaproposada pel nou arxiver en la línia de separar la zona d�arxiu de la de consultava portar a les comissions de Patrimoni i Economia presidides pel Sr. Rector a

endegar les obres que acabem d�inaugurar.S�ha netejat i reteulat la coberta, restauratles fusteries de finestra i balcó, reordenatl�interior en sales d�arxiu i consultamitjançant un nou sistema de prestatgeriesi mobles moderns de lectura i il·luminacióadient, renovació de la instal·lació elèctrica,pintura a la calç de l�interior, repàs ipintura de tot el buit d�escala, restauracióde les pintures d�uns porticons i de duesmampares. S�ha restaurat un antic armarii s�han posat al descobert unes pedres d�unfinestral gòtic de l�església. Ara estandefinits una sala rebedor i la sala de lecturad�accés al públic i dues sales d�arxiu ambles corresponents prestatgeries d�accésrestringit.

Josep Lluís Vives i CondeCap de Patrimoni de Santa Maria del Pi

Fragment d�un plànol del projectede l�arquitecte Àngel Truñó i Rusiñol

Plànol de l�any 1764

Passat immediat, present i futur de l�Arxiu

5

Els fons de l�arxiu, després de la guerra, foren retornats al Pi entre els anys1940 i 1943 a instància de la Junta d�Obra, composta en aquell moment perpersonalitats sensibles al patrimoni documental i artístic entre els que hi haviaen Ferran Valls i Taverner, il·lustre advocat i medievalista, Juli Fossas Martínez,arquitecte i Joan Prats Tomás col·leccionista d�art. Aquesta junta des del primermoment va tenir clara la salvaguarda del monument i del patrimoni conservat,i entre ell, el patrimoni documental. En aquest sentit s�encarregà a Mn. TrinitatPrat primer i a Mn. Joan Miralles Zamora després, la responsabilitat de l�inventarii catalogació dels diversos fons, feina que aquest darrer desenvolupà fins l�any1992. Posteriorment continuà la tasca na Núria Téllez i un equip de dues personesmés que inicià la modernització de l�arxiu, aconseguint, malgrat les nombrosesdificultats a les que es van haver d�enfrontar, començar a aplicar les novesdirectrius arxivístiques. L�any 2011 s�inicià l�estudi en profunditat del fons i laseva posada en valor i difusió, tasques que han donat com a fruit un més granconeixement de la documentació conservada i els seus organismes productors,de la seva extensió i del seu valor.

En un primer moment es va veure clar que la feina a fer calia dirigir-la endues direccions: primer calia iniciar una tasca de divulgació que donés a conèixerl�arxiu i la seva transcendència, tant a la feligresia com al món acadèmic engeneral, per tal que, seguint les directrius actuals de l�Església en matèriapatrimonial, es convertís l�arxiu en un espai de difusió de la història d�unacomunitat eclesial important i, alhora, en fòrum de relació entre col·lectius tantcreients com no creients a l�estil de �l�Atri dels Gentils�. La segona direcció erala posada en valor i accessibilitat des del punt de vista eminentment arxivísticper tal de dotar el fons d�instruments de consulta hàbils per als investigadors.

En aquest sentit es va iniciar en primer lloc l�estudi dels diferents productorsque al llarg de la història ha tingut la comunitat del Pi, és a dir, de les diferentsoficines o oficis que generaven documentació: la rectoria, la Junta d�Obra, laComunitat de Preveres, i dins d�aquesta darrera, les figures de l�arxiver, elprocurador d�herències o el bosser. També de les associacions, gremis i confrariesrelacionades. Un cop feta aquesta feina calia anar inventariant la documentaciói encaixant-la en un espai condicionat que n�assegurés la conservació òptima.Tot això, hores d�ara, ha donat com a fruit un nou dipòsit amb 1500 caixes dedocumentació totalment accessible a través d�un inventari general, complementatper nombrosos inventaris parcials però exhaustius, fets per a cadascuna de lessèries documentals, el qual actualment està aproximadament, al 50% de producció.

L�exposició que es va fer l�any 2014 coincidint amb les celebracions a l�entorndel tricentenari de la caiguda de la Ciutat l�any 1714, ens va permetre donar eltret de sortida a tota una tasca important de difusió al públic en general, a travésde les xarxes socials, a la col·laboració entre institucions i a la presència en mitjansde comunicació, el resultat de la qual es va evidenciar el dia de la inauguració delnou arxiu, amb l�assistència de molts feligresos, públic interessat en general ipersonalitats del món acadèmic, tant eclesial com civil. Aquest acte va evidenciarl�èxit del nostre treball convertint la basílica en un veritable Atri dels Gentils,espai per desenvolupar una nova evangelització: la de la cultura i la bellesa.

Jordi SacasasArxiver de Santa Maria del Pi

Una Quaresma en l�horitzó de la Misericòrdia

6

La decisió del papa Francesc de convocar l�Església a viure i celebrar aquestany la misericòrdia de Déu s�afegeix a moltes altres iniciatives i missatges seus,destinats a provocar en els cristians la presa de consciència de la situació dedeclivi permanent a què semblàvem condemnats, i a revitalitzar una vida cristianaque infinitat de dades mostren com a condemnada a esllanguir-se i exposada aextingir-se.

En realitat, aquesta situació que lamentem no ha començat ara, ni és laprimera vegada que en aquests darrers anys l�Església ens crida a tenir presentla misericòrdia divina. Ja Joan XXIII, amb la seva convocatòria del Concili, vaconvidar l�Església a utilitzar la «medecina de la misericòrdia»; Pau VI va resumirel missatge conciliar en la paràbola del bon samarità; Joan Pau II ens va recordaren la seva segona encíclica que Déu «és ric en misericòrdia»; i Benet XVI, que«Jesucrist és la misericòrdia divina en persona» i que «trobar-se amb Ell éstrobar-se amb la misericòrdia de Déu».

Viure un any sencer a la llum de la misericòrdia pot produir a l�Església fruitsinsospitats. El primer, transformar la imatge de Déu i treure no pocs creientsde la rutina amb la qual invoquem el seu nom. Perquè la misericòrdia no és unatribut més de Déu. És el seu nom propi. És el que millor expressa la sevamisteriosa condició divina que consisteix en aquest abisme de bondat i d�amorinfinit, abocat a la feblesa, la misèria i el pecat dels humans, sempre disposat acurar-los i a perdonar-los. I n�hi ha prou a adonar-se del que això significa perdescobrir el món, creat per Déu, la història guiada per la seva providència, il�home, a la llum nova que brilla en tants salms: «Senyor, sobirà nostre, quen�és, de gloriós, el vostre nom per tota la terra!».

Aquest misteri, insondable per anosaltres, se�ns ha manifestat enJesucrist amb els trets d�una vidahumana que reacciona al patimentdels homes amb la compassió i elconsol entranyables; a la sevaconnatural feblesa, amb la fortalesadel seu Esperit; i a la seva condiciópecadora, amb el lliurament de lapròpia vida que destrueix per a ellsel poder del pecat i de la mort, ique els obre el camí a la vida eterna.De Jesús, els humans hem après aser misericordiosos com ho és elPare celestial; a veure en la pràcticade la misericòrdia l�ideal de laperfecció a què estem cridats; i aomplir la nostra vida i el mónd�aquesta benaurança que procurenl�amor mutu i l�esperança que lanostra vida acabi en els braços delpare misericordiós.

Juan Martín Velasco

Excursió a Santes Creus i al Santuari de Montferri

28 de febrer: Magic Line 2016

Victor Ochen, cristià ugandès candidat al premiNobel de la Pau 2015, mediador de pau de l�ONU

7

El Consell de Mares i Pares de l�Esplai i el mateix Esplai del Pi, ens convidena participar amb ells a l�edició d�enguany de la Magic Line, concretament a lacaminada de 10 quilòmetres que es farà el diumenge 28 de febrer.

La Magic Line és una mobilització solidària que organitza Sant Joan de Déua favor de les persones més vulnerables. L�esdeveniment central és una caminadaper equips i no competitiva. La caminada on ens hem inscrit comença a la FontMàgica de Montjuïc i acaba a la Catedral, al Pla de la Seu.

Tots els que vulgueu acompanyar-nos-hi, truqueu al 933 184 743 o escriviu une-mail a info@basilicadelpi.com i us informarem de l�hora i lloc de trobada i delsdemés detalls.

Serà a Barcelona i participarà amb la nostra Comunitat a l�Eucaristia.Podrem sentir el seu testimoni impactant aquest diumenge, 14 de febrer:12:00 h: Basílica de Santa Maria del Pi (intervenció breu a l�Eucaristia)12:45 h: Testimoni més extens als locals de la parròquia

Una ocasió privilegiada per a rebre deprimera mà un testimoni de reconciliació id�esperança que ens arriba de l�Àfrica jove.La revista Forbes, va situar Victor Ochenentre els 10 homes més influents delcontinent africà.Organitzen: JUSTíCIA I PAU iFUNDACIÓ UNAVEU

El proper diumenge, 21 de febrer, farem la segona sortida d�aquest curs a SantesCreus i al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri. Si bé el primerlloc, on farem una visita guiada, és bastant conegut, no es pot dir el mateix delsegon. Es tracta d�un edifici modernista de l�arquitecte Jujol, força lligat a la nostraparròquia, doncs va ser ell qui es va encarregar de refer la rosassa després de laseva destrucció durant la guerra civil. La primera pedra del santuari es va posarl�any 1925 i després d�una llarga aturada, l�any 1999 se�n va concloure l�obra. Téun cambril de l�estil de l�existent al Monestir de Montserrat.

Ens trobarem a les 08:30 a la Plaça Catalunya i farem cap a Santes Creus.Dinarem a el Pont d�Armentera, podent triar entre un menú de 15,00 �, un menúde 20,00 � i una calçotada també de 20,00 �.

Després de dinar i defer una bona digestió,ens traslladarem aMontferri per visitar elsantuari i celebrar-hil�eucaristia. Està previstal�arribada a Barcelonacap a les 20:15 hores.

On som?BASÍLICAPlaça del Pi, 7

SAGRISTIA I DESPATXPlaceta del Pi, 4

LOCALS PARROQUIALSCardenal Casañas, 16

08002, BarcelonaTel. 93 318 47 43

info@basilicadelpi.comwww.basilicadelpi.com

Despatx parroquialEl despatx parroquial ésl�indret d�acollida de laparròquia on us atendrem aqualsevol hora.Per les gestionsadministratives relacionadesamb els sagraments, l�horariestablert és el següent:Dilluns i dimecresde 18:00 a 20:00.

dparroquial@basilicadelpi.com

Horaride missesDIES FEINERS19:00 a la Capella de la Sang

DISSABTES18:30 a la Capella de la Sang20:00 a la Capella de la Sang

DIUMENGES12:00 a la Capella de la Sang13:00 (en castellà) a la Capellade la Sang

Dedicada en un primer moment a Sant Gabriel i Sant Aleix i més tard a la Marede Déu del Roser. A finals del s. XV i fins al s. XVIII hi havia col·locat el primer orguedocumentat de l�església. Des del s. XVII en aquesta capella també s�hi veneravala imatge de la Mare de Déu dormida que actualment podem veure a la Capellade la Immaculada Concepció. Durant la Guerra Civil la majoria de llits de Dormicióvan desaparèixer, a excepció del de la Catedral de Girona i el de l�església del Pi,actualment els únics antics conservats a Catalunya.

La Deposició de Nostre Senyor Jesucrist al sepulcre (1816-1817)

Damià Campeny i Estrany (1771-1855)Fusta tallada, daurada i policromada, tela encartonada i aplicacions metàl·liquesObra cedida pel MNAC: 037753-000

La processó de Dijous Sant, que organitzava l�Arxiconfraria de la Sang, era lamés important i multitudinària de Barcelona. Tant, que fins i tot gent de fora dela ciutat venia a veure-la. A la processó hi sortien diversos misteris, o �passos�,narrant les diferents estacions de la Passió de Crist, que portaven els diferentsgremis o agrupacions de Barcelona. L�any 1816 el gremi de Tenders Revenedorsencarregà a l�escultor Damià Campeny la factura del seu nou misteri; la Deposicióde Nostre Senyor Jesucrist al sepulcre. L�any següent el misteri sortia a la processóamb una gran admiració per part de tothom. Campeny es va valer de tota la sevaperícia per crear un grup escultòric innovador, tanten composició com en tècniques, utilitzant les formesmés elegants del neoclassicisme romà, patents enel moble i les figures. El misteri dels Revenedors,com se l�anomenava popularment, continuà sortinta la processó de Dijous Sant fins que es deixà defer pels voltants de 1860. Des de llavors restà guardatal palau del gremi fins a l�arribada de la Guerra Civil,en que marxà a Pedralbes juntament amb altresbéns patrimonials. Aleshores inicià un periple finsa acabar al MNAC, que el va restaurar en ocasió del�exposició temporal �El museu explora. Obres d�arta examen� i posteriorment es va cedir en dipòsit ala basílica.

Capella de la Dormició de Maria

Albert Cortés