4 EL MÓN MEDIEVAL

Sumari Número 4

25 www.monmedieval.cat

QUAN ES PARLA DE CROADA, DUES PARAULES ACUDEIXEN A L’IMAGINARI COL·LECTIU: TEMPLERS I JERUSALEM. FORA D’AQUEST

TEUTÒNIC, QUE DURANT 300 ANYS VA PARTICIPAR EN LA GUERRA

TOT, HA DE SER EXPLICADA.

’11 de maig de 1189,

de terra.

Mestre.

ra S

Ordes

24 EL MÓN MEDIEVAL

NAL DE TURISME DE POLÒNIA.

Ordes

Pablo Ibáñez BonilloPeriodista

39 www.monmedieval.cat

eria injust jutjar des dels nostres coneixements actuals la feina duta a terme llavors, tot i que des

fi laran davant nostre qüestions religioses, diagnòstics fi losòfi cs,

meis fantàtes no nomé

ó que ens revelaran les necessitats, assoliments

medieval.

ó que tenien del món

Aquests no eren altres que els

à.

àsï ó

méda de la mà del cristianisme i

ó com a religió

à (326 dC).

religió romana, mancada de

les qü àtè

credo cristià, fi ns i tot en les circumstàncies més adverses,

ència ésia com a insti

tució, van donar com a resultat ó teolò

de manera essencial la realitat íode immediatament

Fou Sant Agustí la fi gura

è

visió del mó é centú

consistia en fi xar la mira en Déu ó del

ón i

ó, davant de la resurrecció ànima, autè à.

revelar dominant , tota forma

únic origen i forma de é la

raó, era la revelació divina. La màxima agustiniana Credo ut intellegam èixer) enunciava encertadament aquesta idea, que xocava fron

ó grega del món i de la vida.

Com a conseqüència imme

el coneixement de la naturalesa ès,

les ciències naturals i la seva investigació rós retrocés, així

ààs de la fe,

i aquells coneixements que es

en veritats inqüéu, eren

infal·ç de les ciències

mentació.ó religiosa

È ÀÀ

È

Ciència

38 EL MÓN MEDIEVAL

Francisco José Gómez FernándezLlicenciat en Història

ÇA

Ciència

lx s’ha configurat els últims anys com una destinació turística que ofereix múltiples opor

tunitats en totes les èpoques de l’any. La ciutat celebra, amb l’arribada del mes d’octubre, el Festival Medieval d’Elx, que enguany ha complit tretze edicions, consoli

des culturals de la tardor més prestigioses de la Comunitat Valenciana i com una de les més destacades, en matèria medieval, dins del panorama europeu.

El Festival ha tingut lloc enguany del 24 d’octubre al 2 de novembre, i ha concentrat un complet programa d’activitats culturals i artístiques per a tots els públics i gustos. Música, teatre, espectacles de carrer, animació… Com en les últimes edicions, la programació va girar al voltant d’una

temàtica principal –“La dona en l’Edat Mitjana” sobre la qual s’estava treballant des de desembre i que va centrar alguna de les principals actuacions del certamen.

Els carrers de la ciutat, així com les seues sales de teatre, places i esglésies han acollit una 13a edició que ha coincidit, a més a més, amb la

representació extraordinària del Misteri d’Elx, que té lloc cada 1 de novembre, només els anys parells. Així, un any més, aquest drama cantat d’origen medieval, proclamat per la UNESCO l’any 2001 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, ha

format part de la programació del Festival com el més genuí senyal d’identitat cultural d’Elx, i ha atret multitud de visitants interessats a conéixer no sols el Festival sinó també aquesta bella obra d’art que ha perdurat, perquè se n’ha tingut cura, durant segles. Se’n van fer representacions extraordinàries les nits del 29

i 30 d’octubre a la basílica de Santa Maria, on, una vegada més, es van esgotar les entrades i es van rebre visites de tot tipus de personalitats polítiques i públiques. El dia 1 de novembre, aquesta vegada obert a la ciutadania, es va celebrar de matí la primera

Fires i Festivals Fires i Festivals

75 www.monmedieval.cat 74 EL MÓN MEDIEVAL

ELX VA ACOLLIR, DEL 24 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE, LA XIII EDICIÓ DEL FESTIVAL MEDIEVAL D’ELX QUE ES VA CENTRAR EN “LA DONA EN L’EDAT MITJANA”.AQUEST GRAN ESDEVENIMENT CULTURAL VA COINCIDIR, AQUESTA VEGADA, AMB LA REPRESENTACIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL MISTERI D’ELX, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

DES DE L’ANY 2001

Per: Reme García, Llicenciada en Periodisme i Responsable de Premsa del Festival Medieval d’ElxTraducció: Assutzena Sangüesa i Aguilar, Tècnica en Promociò Lingüística i Responsable de l’Àrea de Cultura, Comunicació i Participació de l’Ajuntament d’Elx

TRES DE LES PROTAGONISTES DEL MUNTATGE DE JAUME I EN JAUME I, AMIC I AMAT. COMPANYIA DE REPERTORI CONTEMPORANI. EXCEPCIONALS VISTES PANORÀMIQUES DEL PALMERAR IL·LICITÀ.

Personatge

88 EL MÓN MEDIEVAL

Personatge

89 www.monmedieval.cat

ls perills, tant externs com interns, que assetjaven la Corona van marcar, òb

viament, la política del monarca durant la darrera fase del seu regnat. Durant les tres últimes dècades, sense anar més lluny, Jaume I va haver de fer front a una darrera revolta sarraïna i a una altra de caràcter nobiliari. A més, el front occità, que ja havia dut el seu pare a la mort, continuava sent una font de maldecaps.

Tot plegat va obligar al rei Jaume a fer no poques renúncies. Una d’elles fou, precisament, la cessió de gairebé tots els dominis occitans al rei francès Lluís IX, mitjançant el tractat de Corbeil, de 1258. Jaume I només va mantenir la senyoria de Montpeller i el vescomtat de Carladès, a més de la baronia d’Omelàs. El Rei va haver de renunciar a Occitània per la impossibilitat

nyoria, ja que pràcticament tot el

territori havia

estat envaït pels francesos durant la Croada contra els Càtars. Aquest tracte degué resultar dolorós per Jaume I, tenint en compte que el seu pare havia mort lluitant pels seus vassalls occitans, i més encara tenint en compte que fou rebut pels occitans com un abandonament

i un acte de traïció.A canvi, això sí, va obte

nir la renúncia francesa sobre Catalunya, que si bé era independent de facto des del segle X, legalment podia ser reclamada pel rei francès com a continuació de la Marca Hispànica de l’Imperi Franc (si bé, tal com succe

ESTATUA DE JAUME I A L’ ARXIU MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

(i 2A PART)

AMB MENYS DE 40 ANYS, JAUME I HAVIA RECONSTRUÏT UNA CORONA ARRUÏNADA I HAVIA DUT A TERME EL GRUIX DE CAMPANYES MILITARS QUE LI VAN VALER EL SOBRENOM DE “EL CONQUERIDOR”. NO OBSTANT AIXÒ, I CONTRÀRIAMENT AL QUE ES PODRIA PENSAR, EL REI MAI NO VA ACONSEGUIR ESTABILITZAR POLÍTICAMENT EL PAÍS,I SEMPRE VA HAVER DE FER EQUILIBRIS PER MANTENIR EL SUPORT DE LA NOBLESA: EQUILIBRIS ENTRE TERRITORIS, ENTRE SENYORS FEUDALS I, FINS I TOT, ENTRE ELS SEUS PROPERS FILLS.

Per F. Magrané, Periódista

24 38

74 88Comitè assessorJ

editors

disseny

JM Reyes

artRosmi Duaso

J.Ventura

Amb la col·laboració de

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjancs de Comunicació

Ordes

24 EL MÓN MEDIEVAL

QUAN ES PARLA DE CROADA, DUES PARAULES ACUDEIXEN A L’IMAGINARI COL·LECTIU: TEMPLERS I JERUSALEM. FORA D’AQUEST

L’ORDE TEUTÒNIC, QUE DURANT 300 ANYS VA PARTICIPAR EN LA

MALGRAT TOT, HA DE SER EXPLICADA.

’11 de maig de 1189,

partir de Ratisbona (Regensburg, en alemany)

a la reconquesta de Jerusalem.

bar a l’Àsia Menor un any des

batalla de Iconi (actual Konya). Era un moment brillant en la

dre la mort pocs dies després. Desmoralitzat per la pèrdua,

i les poques tropes que no ho

tra els murs d’aquesta ciutat

cuirasa de pedra. Durant mesos

aquell tros de terra.Foren molts els pelegrins

sa escena. Entre ells, un grup de comerciants de Bremen i

caminants, malalts i guerrers

resta del setge i, quan Ricard

com a orde religiós. Sense que ningú ho intuís, una poderosa

estendre per tot l’arc mediter

de Santa Maria de Jerusalem,

patrocinada per prínceps ger

rich Wallpot com a primer Gran Mestre.

Les normes de l’orde eren

unida per una cultura comuna i

bresa, castedat i obediència.

els sanatoris, capelles i camps

lluitar molts anys encara a Terra S

rar Orient. El sepeli dels seus

CASTELL DE KAZIMIERZ DOLNY. © OFICINA NACIONAL DE TURISME DE POLÒNIA.

Ordes

Periodista

Viatges

EL MÓN MEDIEVAL

Viatges

LA HISTÒRIA D’EIVISSA, SOVINT ENFOSQUIDA PER LA SEVA FAMA DE CAPITAL NOCTURNA DE LA FESTA, GUARDA UN RIQUÍSSIM PASSAT EN LA SEVA BELLA ARQUITECTURA, AMB IMPORTANTS LLEGATS MEGALÍTICS,MONUMENTS MEDIEVALS I UNA INEXPUGNABLE FORTALESA ALÇADA

PER DEFENSAR LA CIUTAT DE CORSARIS I PIRATES.

Per Gisela Ló historiadora i psic loga

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10