dBalears Especial Djous Bo 2015

- E S P E C I A L D I J O U S B O 2 0 1 5 -

Exemplar gratuït

DIARI DE BALEARSESPECIAL DIJOUS BO

dBalears.cat02

EUROPE’S BEST DESIGNED LOCAL NEWSPAPER OF THE YEAR

X EUROPEAN NEWSPAPER AWARD

DIARI MILLOR DISSENYAT A ESPANYA & PORTUGAL 2008 DE FINS 20.000 EXEMPLARS

SND - CAPÍTOL ESPANYOL

EDITAASSOCIACIÓ ONA MEDITERRÀNIA

DirectorTomeu Martí i Florit

RedaccióMarina CaubetJoan FarrésMarc FerràSilvia PortellMiquel RipollMagdalena Estelrich

Tècnic i Analisi DigitalIgnasi Pasarius

PublicitatSanti AdroverMartina Cloquell

[email protected]

Fotografies portadaMarc Ferrà

GerentJosep de Luis

DissenyRoqueta idees mediterrànieswww.roquetaidees.com

Amb els nostres mitjans, sempre!dBalears és çapçalera de premsa que més anys s’ha mantingut en contac-te amb els seus lectors. Som camí de complir els 20 anys d’existència.

La història de la premsa autocen-trada en Mallorca i les Illes Bale-ars, feta en la nostra llengua i amb una mirada no colonitzada, és dramàtica. La majoria de projectes s’han mogut entre el voluntaris-me i la precarietat i han comptat sempre amb el boicot dels poders econòmic i polític.

La llista d’intents no reeixits és, dis-sortadament, molt llarga. La llista de mitjans tancats pel poder ho és encara més: Ràdio Jove, Som Ràdio, Ona Mallorca, Televisió de Mallor-ca... Cal afegir-hi les mil i una peri-pècies (des d’atemptats terroristes fins a tancaments administratius) que ha viscut l’arribada a Mallorca dels canals de la Corporació Cata-

lana de Mitjans Audiovisuals com TV3, Canal 33, el Súper 3 i el 3/24.

Vos heu aturat mai a pensar per quina raó passa tot això?

Idò perquè els nostre mitjans ens fan forts a nosaltres. Són instru-ments de poder en mans dels ciuta-dans de Mallorca i les Illes Balears. Són mitjans de proximitat, pensats en clau de Mallorca. Són mitjans mantinguts per la societat civil. Són mitjans fets i pensants en la nostra llengua. Són un altaveu per a la pro-ducció cultural de les Illes Balears. Són el millor terreny de joc per a l’esport de Ca Nostra. Són eines es-sencials per als nouvinguts que vo-len aprendre la nostra llengua. Són la clau per la plena llibertat dels ma-llorquins i de la resta d’illencs. És per això que molesten tant a se-gons qui. És per això que els hem de donar el màxim suport que puguem.


dBalears.cat

#MitjansMallorquins

03

Segons un antic compromís amb Lluc-major del segle XVI la data de la seva celebració es fixa al quart dijous després del diumenge següent la festivitat de Sant Lluc (18 d’octubre). Tradicionalment era una festivitat en la que s’aplegava bona part de la pagesia de Mallorca i gaudia d’un caire festiu però tenia tam-bé un important vessant econòmic. La instal·lació d’un mercat n’era una de les seves principals manifestacions. Avui, emperò, el seu caràcter ha canviat nota-blement i el seu vessant lúdic sobrepassa altres orientacions tot i que manté una important activitat econòmica. L’origen de la fira no es coneix del tot, però hi ha dues teories principals: la primera que té un origen islàmic, la segona fixa l’origen en l’ordenament d’Inca com a Vila per part de Jaume II el 1301. Segons el cronis-ta de la ciutat Gabriel Pieras, la festa data de l’inici del segle XIX, probablement desenvolupada a l’entorn d’una fira i un mercat molt més antics.

dBalears vol afegir-se amb aquesta edi-ció especial al dia gran inquer i amb cada exemplar dels 25.000 que hem editat, volem desitjar als inquers i inqueres i a tots els que participau d’aquesta fira i fes-ta: BON DIJOUS BO!

Que tengueu bon Dijous bo!!

Parades per tot arreu:tractor, cotxo, eina o pastísperò també fent país,això, mai no ho oblideu.Vos convidam que vengueu;Inca us mostra sa bellesa,i recordau gent compromesaespecialment aquest dia,que Mallorca un temps teniaarrel profunda i pagesa.

Macià Ferrer

Segueix tota l’actualitat a:dBalears.cat

El Dijous Bo és la mare de totes les fires. La principal fira de la ciutat de Mallorca

BLANC - PROFINCASObra Nova | Rehabilitació d’Edificis

C/JAUME III, 25 1erC · TEL. 971 50 01 42 · INCA

• INVERTEIXI EN EL SEU HABITATGEAMB EL MILLOR PREU.

• 30ANYSD’EXPERIÈNCIAENS AVALEN.

• SI LA TEVA FINCA VAL MÉS,CA TEVA VAL MÉS

• ESTUDI DE ITE GRATUÏT


dBalears.cat

#MitjansMallorquins

04

Valencià, pare, fill, amic, amat, professor, com-pany, filòleg; inquiet,

agosarat, lluitador, constant,erudit, aciençat, caparrut, ferm, enrevessat, gran (molt gran), en-amorat, rialler (sempre i a pesar de tot), enyorat; Albero.Són tantes les paraules que el defineixen i tan insuficients per retratar-lo, que amb un diccio-nari estibat no n’hi ha prou per descriure qui és, què ha fet i el que ens deixa.En realitat no era més que un en-ginyer de la paraula, no tots te-nim l’habilitat o la inventiva per poder fer el que a ell tant el ca-racteritzava, el do de poder jugar amb els mots com si fossin peces d’un gran puzle ben encaixades, com feia ell. Era capaç de crear un món a mida on tots i cada un de nosaltres ens hi sentíem retra-tats, a gust. Era capaç de:Crear poesia amb l’únic objec-tiu d’estremir el lector, l’amic o company a qui arribaven aquells fulls tacats de cafè, infusió i al-

guna llàgrima amb l’objectiu de rebre una crítica constructiva o un senzill “m’agrada”.

Ensenyar allò que sentia, allò que alenava, allò que ha deixat empremta entre el seu alumnat.Convèncer el més tossut, gran orador i amb la destresa suficient per aconseguir el que desitjava, sempre amb aquella dolçor i casi silenci de la seva conversa.Defensar els seus anhels, dei-xar constància de la seva dèria enmig d’una època de lluita pel que més estimava, la llengua i el seu poble, el petit, Biar i la gran nació. Els llaços per la pau, per les malalties i per les pèrdues li serviren de patró per crear un símbol que ha travessat fronte-res, un llaç amb quatre ditades gravades amb sang. Un petit gest individual sovint esdevé una gran passa col·lectiva.Estimar, sobretot estimar, gran pare i gran fill i gran amic e amat que ho donava tot a canvi de res; bé, potser a canvi d’un horabaixa tranquil fent una cervesa amb

bona companyia i demanant uns minuts el torn de paraula per se-guir sobrevivint.Acomiadar-se, sense abans dei-xar-nos gravada al cor la seva darrera lliçó per viure: “Un altre moment per contemplar que la vida només és un altre moment”.Admiració, amistat i amor, les tres “a” que conformen l’essèn-cia d’una vida. Els sentiments i emocions que no podem callar d’una vida tan viscuda, d’una admiració real que la mort no atura, d’una amistat que segueix viva, d’un amor per la vida que, de sobte trencada, perdura en cada línia, en cada gest, en cada pensament, en cada record que el farà ser present ara i sempre.

L’Obra Cultural Balear ja suma més de 40 anys de fei-na per la Llegua i la Cultura

a Inca. La delegació inquera, nas-cuda a les acaballes del 1974, va ser, juntament amb la d’Algaida, la primera en implantar-se. L’OCB d’Inca és un actor principal en la vida cultural d’Inca, dedica tots els seus esforços a mantenir viva la flama de la llengua, de la cultura i del poble. L’OCB d’Inca cada any organitza activitats importants per a la ciu-tat. Per ventura la més coneguda és el lliurament dels Premis de Maig. També el fogueró a Santa Maria La Major, la Festa de l’Estendard, els darrers dies de desembre, presen-tacions de llibres, conferències i ac-tivitats culturals de tota casta.

Aquests dies, l’OCB d’Inca ha re-but de l’Ajuntament d’Inca un dels Premis Dijous Bo 2015. Con-cretament el Premi Dijous Bo de les Arts, les Ciències i la Cultura.Han estat presidents de l’entitat: Maruja Ferrer VaraJaume CrespíJaume Armengol i CollPere Rayó BennàssarAntoni Armengol i CollPere Quetglas MarotoJaume Gual i MoraMaria Marcè Puig i ViñetaCati Ferrà CanteraAntoni ColomerAndreu CaballeroJaume Perelló “Pirilo”Antònia Fornés RamisEsperança Ramis de PlandolitMarilén Bauzà

Antoni Riera SiquierTOMEU MARTÍ I FLORIT

«Quant a mi, que us firm en blanc l’acceptació prèvia de la vostra futura sentència, cal que sapigueu que és des de vosaltres des d’on vull salvar-me, però a mitja veu: d’enmig de la teringa de resultats possibles, dic fort que serà prou, per a justificar-me, que en passar el meu taüt, algú, d’entre vosaltres, discretament recolzat al cantó més mesquí del poble, en veure’m allunyar com una pluja magra, mentre es palpa més fosca arreu de la persona, es senti entotsolat, per un instant, com el que perd una eina i en girar-me l’esquena, decidit a anar enlloc, digui de mi, com el que escup la llosca: Era dels nostres: caldria no hagués mort.»

Només la proverbial gosadia d’un servidor fa que m’atrevesqui a afegir qualque paraula més als magistrals mots arrenglerats en versos de Miquel Àngel Riera i que tan exactes escauen a n’Antoni Riera Siquier, que ens va deixar ahir. Estimava Mallorca. Sempre hi era. Sempre aju-dava. S’indignava amb la imbecil·litat. Era l’heroi que cobria la rereguarda.

El 24 de febrer de 1875 la locomotora Mallorca va arribar a Inca. Era el pri-

mer viatge oficial amb tren a Mallorca i suposava l’inici d’una nova era en la història econòmi-ca i social de la nostra illa.Amb motiu d’aquesta efemèri-de s’ha col·locat una placa en

record de tots els que han fet feina i han estimat el tren d’In-ca, i han ajudat a mantenir-lo amb vida.El cronista d’Inca Gabriel Pieras explica que el 1877 el rei Alfons XII va visitar Inca amb tren des de Palma i que la posada en marxa del servei va suposar un reconeixement d’Inca com a se-gona capital de Mallorca.L’arribada del tren a Inca va su-posar una millora social i econò-mica per a la ciutat. Avui, per als inquers, el tren és una part de la nostra història, dels nostres cos-tums i de nosaltres mateixos.

Obra Cultural Balear, 40 anys de feina per la Llegua i la Cultura a Inca

Miquel Albero: Enginyer de la paraulaMARILÉN BAUZÀ

140 anys del tren d’IncadBALEARS



dBalears.cat dBalears.cat

#MitjansMallorquins #MitjansMallorquins

04 05

Com encaren aquest Dijous Bo?Amb molta il·lusió. Personal-ment és el meu primer Dijous Bo com a batle i per això el viuré com una cosa molt especial. Jun-tament amb tot això hi ha una important part de responsabili-tat, no tan sols per la importàn-cia de la data per la ciutat, sinó per l’esforç en organització i se-guretat de dos dies en el que pas-sen milers de persones per Inca.

Quines seran les principals no-vetats d’aquest Dijous Bo?El Dijous Bo és un esdeveniment on es pot trobar de tot. Entorn al Mercat Pagès els comerços, els restaurants, les empreses ens mostren cada any moltes nove-tats. Des de l’Ajuntament enco-ratjam a tots a mostrar tot el po-tencial de la nostra ciutat.

Quina valoració en fan de les tres fires que ja s’han celebrat abans d’aquest dijous Bo?Molt positiva. Han estat tres caps de setmana en el que la gent ha omplit els carrers i les places. Aquest ha sigut i és el nostre ob-jectiu, dur gent a Inca.

Anunciaven fa uns dies mesu-res de cara al dimecres bo, un dimecres que Inca s’omple de joves i que en els darrers anys ha estat marcat pel botellot i la festa al carrer. Quines mesures aplicaran de cara aquest dime-cres bo?Com ja hem anunciat, per part de la Policia Local en col·labora-ció amb la Guàrdia Civil hi haurà un especial control a les entrades i sortides del poble, així com al centre de la ciutat. El respecte i la convivència han de ser claus. Per aquesta raó, ens hem reunit amb els veïns i amb els bars de nit per tal d’acordar certes mesures per

evitar moltes molèsties. A més, com és costum, a les 5 de la mati-nada hi haurà una neteja especial a les zones de bars.

Com han viscut aquesta entrada al consistori?Amb ganes de complir amb el mandat dels inquers i les inque-res després de les eleccions. La gent va votar un canvi i això és el que planteja el nou equip de govern; un canvi en la manera de gestionar la ciutat, posant a la gent al centre de l’acció política.

Quines han estat les principals mesures que han aplicat des de l’entrada a l’ajuntament?S’ha fet una anàlisi de la situació de totes les àrees municipals per tal d’enfocar-les cap a objectius con-crets. Hem plantejat, juntament amb el Govern de les Illes Balears, un Pla de Reactivació Econòmica i Social que s’ha de traduir en plans sectori-als i amb una mesa per a la compe-titivitat. També s’està treballant a millorar el dia a dia, manteniment i neteja són fruit d’avanços com el Pla de Xoc de Neteja Viària. Recuperar el Teatre Principal, repensar la Ron-da Nord i posar en marxa un procés participatiu per crear un pla de Resi-dus han estat altres de les accions d’aquests pocs mesos.

Quines són els principals entre-bancs amb els quals s’han trobat?Principalment ens hem trobat una institució desestructurada i que no aconsegueix donar una resposta àgil al ciutadà.

A curt i a mitjà termini… quines són les principals actuacions que tenen previstes fer al municipi?Sense deixar de banda el dia a dia, volem potenciar tot allò que fa que la gent visiti Inca i, en conseqüència, millora l’eco-

nomia local. Practicarem polí-tiques actives i transversals en matèria social. I potenciarem la cultura com a focus d’atracció per la gent d’Inca i de fora. La nostra ciutat ha de tornar a ser una vertadera capital.

Quina valoració fan d’aquests primers cinc mesos al capda-vant de l’ajuntament d’Inca?Molt positiva. Els quinze in-tegrants de l’equip de govern compartim una visió molt clara de la ciutat que necessitam els inquers del segle XXI. És molt encoratjador poder comptar amb un grup compromès que treballa pel poble. A més, ja co-mençam a veure alguns fruits de les noves polítiques.

Vostès varen denegar la celebra-ció dels actes del tricentenari de l’exèrcit espanyol a Inca. De to-

tes maneres els donaven l’opció de poder participar dels actes de celebració dels 100 anys del Quarter General Luque d’Inca. Quina resposta varen rebre des-prés de la convidada?El primer deslligar una acció de l’altre. La primera va ser una de-cisió de coherència amb el que havia decidit el Ple Municipal. La segons és perquè el quarter, va ser des dels seus inicis una revolució social per la ciutat. Creiem que tots podem celebrar aquest centenari.

Parlem de cultura… Quines me-sures han pres i prendran en aquest àmbit?Tenim clar que la Cultura a la nostra ciutat necessita un im-puls decidit. No basta en tenir un calendari d’actes, s’ha de pro-mocionar i fer pedagogia. Ara estam donant petites passes,

de les que esperam recollir els fruits a mitjà termini.

Quina relació té el consistori amb les associacions de veïnats i amb el teixit associatiu d’Inca?Una relació molt directe. Com deia abans la participació és un dels eixos de la nostra política. És bàsic que la ciutadania s’im-pliqui en el model de ciutat, perquè si se’l sent com a seu po-drem progressar.

Parlem un moment de l’equip de futbol de la ciutat, el Cons-tància. S’ha arribat a un acord amb els propietaris dels ter-renys del camp de futbol?Sí. Els propietaris han fet una nova cessió d’usos al club. A més hi ha un compromís per part del nostre ajuntament per estudiar la compra / venda dels títols de propietat d’aquets terrenys.

Valencià, pare, fill, amic, amat, professor, com-pany, filòleg; inquiet,

agosarat, lluitador, constant, erudit, aciençat, caparrut, ferm, enrevessat, gran (molt gran), en-amorat, rialler (sempre i a pesar de tot), enyorat; Albero.Són tantes les paraules que el defineixen i tan insuficients per retratar-lo, que amb un diccio-nari estibat no n’hi ha prou per descriure qui és, què ha fet i el que ens deixa.En realitat no era més que un en-ginyer de la paraula, no tots te-nim l’habilitat o la inventiva per poder fer el que a ell tant el ca-racteritzava, el do de poder jugar amb els mots com si fossin peces d’un gran puzle ben encaixades, com feia ell. Era capaç de crear un món a mida on tots i cada un de nosaltres ens hi sentíem retra-tats, a gust. Era capaç de:Crear poesia amb l’únic objec-tiu d’estremir el lector, l’amic o company a qui arribaven aquells fulls tacats de cafè, infusió i al-

guna llàgrima amb l’objectiu de rebre una crítica constructiva o un senzill “m’agrada”.Ensenyar allò que sentia, allò que alenava, allò que ha deixat empremta entre el seu alumnat.Convèncer el més tossut, gran orador i amb la destresa suficient per aconseguir el que desitjava, sempre amb aquella dolçor i casi silenci de la seva conversa.Defensar els seus anhels, dei-xar constància de la seva dèria enmig d’una època de lluita pel que més estimava, la llengua i el seu poble, el petit, Biar i la gran nació. Els llaços per la pau, per les malalties i per les pèrdues li serviren de patró per crear un símbol que ha travessat fronte-res, un llaç amb quatre ditades gravades amb sang. Un petit gest individual sovint esdevé una gran passa col·lectiva.Estimar, sobretot estimar, gran pare i gran fill i gran amic e amat que ho donava tot a canvi de res; bé, potser a canvi d’un horabaixa tranquil fent una cervesa amb

bona companyia i demanant uns minuts el torn de paraula per se-guir sobrevivint.Acomiadar-se, sense abans dei-xar-nos gravada al cor la seva darrera lliçó per viure: “Un altre moment per contemplar que la vida només és un altre moment”.Admiració, amistat i amor, les tres “a” que conformen l’essèn-cia d’una vida. Els sentiments i emocions que no podem callar d’una vida tan viscuda, d’una admiració real que la mort no atura, d’una amistat que segueix viva, d’un amor per la vida que, de sobte trencada, perdura en cada línia, en cada gest, en cada pensament, en cada record que el farà ser present ara i sempre.

L’Obra Cultural Balear ja suma més de 40 anys de fei-na per la Llegua i la Cultura

a Inca. La delegació inquera, nas-cuda a les acaballes del 1974, va ser, juntament amb la d’Algaida, la primera en implantar-se. L’OCB d’Inca és un actor principal en la vida cultural d’Inca, dedica tots els seus esforços a mantenir viva la flama de la llengua, de la cultura i del poble. L’OCB d’Inca cada any organitza activitats importants per a la ciu-tat. Per ventura la més coneguda és el lliurament dels Premis de Maig. També el fogueró a Santa Maria La Major, la Festa de l’Estendard, els darrers dies de desembre, presen-tacions de llibres, conferències i ac-tivitats culturals de tota casta.

Aquests dies, l’OCB d’Inca ha re-but de l’Ajuntament d’Inca un dels Premis Dijous Bo 2015. Con-cretament el Premi Dijous Bo de les Arts, les Ciències i la Cultura.Han estat presidents de l’entitat: Maruja Ferrer VaraJaume CrespíJaume Armengol i CollPere Rayó BennàssarAntoni Armengol i CollPere Quetglas MarotoJaume Gual i MoraMaria Marcè Puig i ViñetaCati Ferrà CanteraAntoni ColomerAndreu CaballeroJaume Perelló “Pirilo”Antònia Fornés RamisEsperança Ramis de PlandolitMarilén Bauzà

«Quant a mi, que us firm en blanc l’acceptació prèvia de la vostra futura sentència, cal que sapigueu que és des de vosaltres des d’on vull salvar-me, però a mitja veu: d’enmig de la teringa de resultats possibles, dic fort que serà prou, per a justificar-me, que en passar el meu taüt, algú, d’entre vosaltres, discretament recolzat al cantó més mesquí del poble, en veure’m allunyar com una pluja magra, mentre es palpa més fosca arreu de la persona, es senti entotsolat, per un instant, com el que perd una eina i en girar-me l’esquena, decidit a anar enlloc, digui de mi, com el que escup la llosca: Era dels nostres: caldria no hagués mort.»

Només la proverbial gosadia d’un servidor fa que m’atrevesqui a afegir qualque paraula més als magistrals mots arrenglerats en versos de Miquel Àngel Riera i que tan exactes escauen a n’Antoni Riera Siquier, que ens va deixar ahir. Estimava Mallorca. Sempre hi era. Sempre aju-dava. S’indignava amb la imbecil·litat. Era l’heroi que cobria la rereguarda.

El 24 de febrer de 1875 la locomotora Mallorca va arribar a Inca. Era el pri-

mer viatge oficial amb tren a Mallorca i suposava l’inici d’una nova era en la història econòmi-ca i social de la nostra illa.Amb motiu d’aquesta efemèri-de s’ha col·locat una placa en

record de tots els que han fet feina i han estimat el tren d’In-ca, i han ajudat a mantenir-lo amb vida.El cronista d’Inca Gabriel Pieras explica que el 1877 el rei Alfons XII va visitar Inca amb tren des de Palma i que la posada en marxa del servei va suposar un reconeixement d’Inca com a se-gona capital de Mallorca.L’arribada del tren a Inca va su-posar una millora social i econò-mica per a la ciutat. Avui, per als inquers, el tren és una part de la nostra història, dels nostres cos-tums i de nosaltres mateixos.

ENTREVISTA AMB EL BATLE D’INCA

Virgilio Moreno: «Inca ha de tornar a ser una vertadera capital»

Miquel Albero: Enginyer de la paraula

Obra Cultural Balear, 40 anys de feina per la Llegua i la Cultura a Inca

MARILÉN BAUZÀ

dBALEARS

dBALEARS

TOMEU MARTÍ I FLORIT

140 anys del tren d’Inca

Antoni Riera Siquier


dBalears.cat

#MitjansMallorquins

06

Gabriel Pieras, nascut a Inca l’any 1942, gaudeix en si-lenci d’un càrrec cabdal

per a la història del seu municipi. Com a cronista oficial de la capital del Raiguer, acumula arxius que ajuden a comprendre l’origen de la celebració del Dijous Bo. La seva tasca, sempre lligada a la cronolo-gia del municipi, es fa especialment necessària precisament en l’actua-litat, quan ens troben immersos en la commemoració del Tricentenari 1715-2015. De la mà d’un investiga-dor que es passa moltes hores dins els arxius descobrim les peculia-ritats de «la fira més important de Mallorca» i el paper del municipi en la Guerra de Successió.

Què suposa per un inquer un dia com el Dijous bo?Ja ho diu la paraula, per jo és el dia més bo d’Inca. Sempre dic la mateixa frase: és el dijous més bo d’aquells dijous que ‘es fan i es desfan’, emulant d’aquesta mane-ra La Balanguera. Suposa una ‘in-queritat’, ésser inquer

I també com a inquer, que li va suposar rebre el premi d’honor d’aquesta festivitat l’any 2011?Sempre he investigat tant les fires com el Dijous bo, també he escrit un llibre titulat ‘Dijous bo: un fet històric,’ i he fet moltes feines per Inca. A més, ja que el meu càrrec de cronista oficial és honorífic, vitalici i gratuït, s’agraeix que et facin una mica de cas. El premi va suposar un reconeixement a molts d’anys de feina, vaig estar molt content de rebre un guardó que, a més, em va donar coratge per continuar en la meva tasca.

Des de quan existeix documenta-ció referent al Dijous bo?Si consideram que el Dijous bo és una fira, un mercat extraordinari fet en dia feiner, no podem saber quan neix exactament. Però grà-cies a l’acumulació de diversos

documents històrics hem pogut descobrir els inicis de la fira. Per exemple, en el segle XIV ja tenim informació en un llibre de Pere Llabrés titulat ‘Inca dins la histò-ria’. En ell ja es parla de les fires. També, des de l’Arxiu Municipal d’Inca, he recuperat un document de l’any 1432 on els jurats d’Inca escriuen una carta als jurats del Regne de Mallorca demanant que no venguin a la fira degut als avalots que s’hi acumulaven. Per tant, és una fira tan antiga que se perd dins la boira del temps. La primera vegada que vaig veure escrit el nom de ‘Dijous bo’ va ser en el llibre de Josep Barberi, autor de la biografia de sor Clara An-dreu. En el llibre escrit l’any 1807 ja es diu que a Inca una de les fires s’anomenava ‘el Jueves bueno’.I d’on ve l’expressió ‘Dijous bo’?Els tres dijous consecutius a les tres fires a Inca no hi havia mer-cat. Qui volia anar al mercat hi havia d’anar diumenge. Però pels inquers, precisament els ju-bilats, dijous era el dia per sortir a berenar, anar a fer una volta... Per tant, després de tres dijous sense mercat, quan arribava el quart tota la gent inquera i dels voltants s’apuntava a la festivi-tat. I d’aquesta alegria en sortia l’expressió «quin dijous més bo!», utilitzada més tard per donar nom a la fira.

Com s’integren les noves gene-racions inqueres a una festivitat tan important?Una ametlla té clovella, pell i a dins té un bessó. Per tant, re-ferint-me a aquestes noves ge-neracions, pot esser que s’hagi canviat la pell i la clovella, però el bessó és el mateix. Per exem-ple, a la tercera fira d’Inca hi ha-via tant joves, com gent de mitja-na edat, i jubilats. La tradició es manté prou viva ja que els joves mantenen el ritme de les genera-cions anteriors.

Quins canvis proposaria per mi-llorar la celebració?Podríem recuperar els temps on els llocs de les paradetes estaven molt ben definits tant en el Dijous bo com en les fires. Per exemple, al carrer Major s’hi trobava la roba, les teles, la llana,..., tot el que tenia relació amb la vestimenta. En el carrer dels Gerrers s’hi situ-aven les paradetes de menjar i en el carrer Comerç les pells i les pol-seres. L’Ajuntament podria recu-perar aquesta tradició i organit-zar la fira per zones. Es tractaria de marcar certs espais, cinc o sis llocs, definits en funció del tipus de material que s’ofereix.

L’arribada d’una nova coalició (PSOE, MÉS, Indi i El Pi) a l’Ajunta-ment d’Inca ha suposat algun can-vi en l’organització del Dijous bo?La fira té vida pròpia, però he de dir que he vist un augment a nivell de cultura. He observat una major disposició per tal de

demanar opinió a la gent que no forma part de l’àmbit polític del municipi. Crec que s’han acostat un poquet a nosaltres en termes de consulta de programa i parti-cipació. Jo no m’he inclinat mai per cap partit polític, però he vist un canvi a nivell cultural. Però es fa molt difícil d’analitzar ja que fa pocs mesos que treballa el nou Ajuntament.

Enguany es commemora el tri-centenari de la Guerra de Succes-sió a Mallorca i sabem que realit-zau una investigació relacionada que veurà la llum durant les Jor-nades d’Estudis Locals d’Inca. De què es tracta?Durant tot l’any 2015 s’estan celebrant actes públics arreu de les illes en relació a la Guerra de Successió. Tot plegat ens aporta una concepció general d’aquest fet històric. Però també fa falta una visió més petita. Per això crec que ens convé publicar el

que sabem d’Inca en relació a aquesta data. Vull mostrar com va viure el municipi el fet de quedar-se sense jurats i conse-llers, perdent la nostra estructu-ra independent. Faig una trans-cripció comentada des de 1705 fins que a Inca arriben les ordres de creure a Felip V i entregar les armes l’any 1715. Tot plegat suposava per Inca el pagament d’una tributació extraordinària per mantenir la guerra, l’en-viament de 150 homes per la Dragonera, i tota una sèrie de tràmits que han estat recollits en la meva investigació. Per tant, aquesta pujada d’impostos, l’eliminació de jurats, l’arriba-da de governadors castellans, la imposició del castellà, i fins i tot la por, queden reflectides en els documents que he analitzat. Perquè precisament les cròni-ques dels grans regnes són pos-sibles gràcies a aquestes petites històries de cada poble.

Gabriel Pieras: «El Dijous bo és una fira tan antiga que se perd dins la boira del temps»JOAN FARRÉS





0706

Vos desitjamun bon Dijous Bo!

www.tunel.com

By C

OM

PAR

INI -

©20

15

Gabriel Pieras, nascut a Inca l’any 1942, gaudeix en si-lenci d’un càrrec cabdal

per a la història del seu municipi. Com a cronista oficial de la capital del Raiguer, acumula arxius que ajuden a comprendre l’origen de la celebració del Dijous Bo. La seva tasca, sempre lligada a la cronolo-gia del municipi, es fa especialment necessària precisament en l’actua-litat, quan ens troben immersos en la commemoració del Tricentenari 1715-2015. De la mà d’un investiga-dor que es passa moltes hores dins els arxius descobrim les peculia-ritats de «la fira més important de Mallorca» i el paper del municipi en la Guerra de Successió.

Què suposa per un inquer un dia com el Dijous bo?Ja ho diu la paraula, per jo és el dia més bo d’Inca. Sempre dic la mateixa frase: és el dijous més bo d’aquells dijous que ‘es fan i es desfan’, emulant d’aquesta mane-ra La Balanguera. Suposa una ‘in-queritat’, ésser inquer

I també com a inquer, que li va suposar rebre el premi d’honor d’aquesta festivitat l’any 2011?Sempre he investigat tant les fires com el Dijous bo, també he escrit un llibre titulat ‘Dijous bo: un fet històric,’ i he fet moltes feines per Inca. A més, ja que el meu càrrec de cronista oficial és honorífic, vitalici i gratuït, s’agraeix que et facin una mica de cas. El premi va suposar un reconeixement a molts d’anys de feina, vaig estar molt content de rebre un guardó que, a més, em va donar coratge per continuar en la meva tasca.

Des de quan existeix documenta-ció referent al Dijous bo?Si consideram que el Dijous bo és una fira, un mercat extraordinari fet en dia feiner, no podem saber quan neix exactament. Però grà-cies a l’acumulació de diversos

documents històrics hem pogut descobrir els inicis de la fira. Per exemple, en el segle XIV ja tenim informació en un llibre de Pere Llabrés titulat ‘Inca dins la histò-ria’. En ell ja es parla de les fires. També, des de l’Arxiu Municipal d’Inca, he recuperat un document de l’any 1432 on els jurats d’Inca escriuen una carta als jurats del Regne de Mallorca demanant que no venguin a la fira degut als avalots que s’hi acumulaven. Per tant, és una fira tan antiga que se perd dins la boira del temps. La primera vegada que vaig veure escrit el nom de ‘Dijous bo’ va ser en el llibre de Josep Barberi, autor de la biografia de sor Clara An-dreu. En el llibre escrit l’any 1807 ja es diu que a Inca una de les fires s’anomenava ‘el Jueves bueno’.I d’on ve l’expressió ‘Dijous bo’?Els tres dijous consecutius a les tres fires a Inca no hi havia mer-cat. Qui volia anar al mercat hi havia d’anar diumenge. Però pels inquers, precisament els ju-bilats, dijous era el dia per sortir a berenar, anar a fer una volta... Per tant, després de tres dijous sense mercat, quan arribava el quart tota la gent inquera i dels voltants s’apuntava a la festivi-tat. I d’aquesta alegria en sortia l’expressió «quin dijous més bo!», utilitzada més tard per donar nom a la fira.

Com s’integren les noves gene-racions inqueres a una festivitat tan important?Una ametlla té clovella, pell i a dins té un bessó. Per tant, re-ferint-me a aquestes noves ge-neracions, pot esser que s’hagi canviat la pell i la clovella, però el bessó és el mateix. Per exem-ple, a la tercera fira d’Inca hi ha-via tant joves, com gent de mitja-na edat, i jubilats. La tradició es manté prou viva ja que els joves mantenen el ritme de les genera-cions anteriors.

Quins canvis proposaria per mi-llorar la celebració?Podríem recuperar els temps on els llocs de les paradetes estaven molt ben definits tant en el Dijous bo com en les fires. Per exemple, al carrer Major s’hi trobava la roba, les teles, la llana,..., tot el que tenia relació amb la vestimenta. En el carrer dels Gerrers s’hi situ-aven les paradetes de menjar i en el carrer Comerç les pells i les pol-seres. L’Ajuntament podria recu-perar aquesta tradició i organit-zar la fira per zones. Es tractaria de marcar certs espais, cinc o sis llocs, definits en funció del tipus de material que s’ofereix.

L’arribada d’una nova coalició (PSOE, MÉS, Indi i El Pi) a l’Ajunta-ment d’Inca ha suposat algun can-vi en l’organització del Dijous bo?La fira té vida pròpia, però he de dir que he vist un augment a nivell de cultura. He observat una major disposició per tal de

demanar opinió a la gent que no forma part de l’àmbit polític del municipi. Crec que s’han acostat un poquet a nosaltres en termes de consulta de programa i parti-cipació. Jo no m’he inclinat mai per cap partit polític, però he vist un canvi a nivell cultural. Però es fa molt difícil d’analitzar ja que fa pocs mesos que treballa el nou Ajuntament.

Enguany es commemora el tri-centenari de la Guerra de Succes-sió a Mallorca i sabem que realit-zau una investigació relacionada que veurà la llum durant les Jor-nades d’Estudis Locals d’Inca. De què es tracta?Durant tot l’any 2015 s’estan celebrant actes públics arreu de les illes en relació a la Guerra de Successió. Tot plegat ens aporta una concepció general d’aquest fet històric. Però també fa falta una visió més petita. Per això crec que ens convé publicar el

que sabem d’Inca en relació a aquesta data. Vull mostrar com va viure el municipi el fet de quedar-se sense jurats i conse-llers, perdent la nostra estructu-ra independent. Faig una trans-cripció comentada des de 1705 fins que a Inca arriben les ordres de creure a Felip V i entregar les armes l’any 1715. Tot plegat suposava per Inca el pagament d’una tributació extraordinària per mantenir la guerra, l’en-viament de 150 homes per la Dragonera, i tota una sèrie de tràmits que han estat recollits en la meva investigació. Per tant, aquesta pujada d’impostos, l’eliminació de jurats, l’arriba-da de governadors castellans, la imposició del castellà, i fins i tot la por, queden reflectides en els documents que he analitzat. Perquè precisament les cròni-ques dels grans regnes són pos-sibles gràcies a aquestes petites històries de cada poble.

Gabriel Pieras: «El Dijous bo és una fira tan antiga que se perd dins la boira del temps»JOAN FARRÉS

dBalears.cat

#MitjansMallorquins

08 DIARI DE BALEARSESPECIAL DIJOUS BO

QUARTER DE CAVALLERIA

El quarter General Luque va ser inaugurat el 24 de gener de 1915 després de

més d’una dècada de gestions, aventures i anades a Madrid per part dels dirigents municipals. A la fi Inca tenia una tropa definiti-va. Hi cabien quasi mil soldats en un quarter modern i espaiós pro-jectat per l’arquitecte Francesc Roca i que va costar més de mig milió de pessetes

Perquè es construí a Inca un quarter tan gran?Es poden considerar diverses hipòtesis. En primer lloc, s’ha de tenir en compte que la situació d’Inca entre els dos ports més im-portants de Mallorca i en el cen-tre de l’illa li donaven un fort pes estratègic per situar-hi un quar-ter. En segon lloc, s’ha de dir que a finals del segle XIX l’economia inquera no acabava de funcio-nar i se cercaven fonts d’ingres-sos alternatives. La presència de

tropes a la ciutat faria progressar sobretot les activitats comerci-als ja que els soldats necessiten queviures, roba i quan surten del quarter visiten la ciutat i com-pren en els seus comerços. Fi-nalment, s’ha d’apuntat que des de principis del segle XIX Inca funcionava com a cap del partit judicial i era la seu de diferents institucions estatals, per tant, te-nir un quarter a Inca reforçaria el pes de l’estat espanyol a la co-marca i a la vegada reforçaria els polítics locals que formaven part de l’engranatge caciquil des del poble més petit de Mallorca fins a la capital del regne.

Per què hi ha un escut de la Co-rona de Castella sobre la porta principal? Si us hi fitxau bé, sobre la por-ta principal, a dalt de tot, hi ha un escut quarterat amb els em-blemes de la corona de Castella. Si el quarter es construeix per

albergar-hi un regiment que es diu “Inca”, semblaria més nor-mal que s’hi posàs un escut de la ciutat o un escut amb el ca llebrer que la representa. Seria cert que l’exèrcit espanyol a principis del segle XX vol recor-dar als inquers que el quarter serà una demostració del poder castellà sobre Mallorca?

Tothom tenia clar que era ne-cessari construir un quarter? Els polítics locals ho tenien clarís-sim. L’any 1898 i l’any 1904 s’havi-en establert temporalment tropes a Inca i havien deixat uns bons beneficis econòmics a la ciutat. Això els va enllepolir i demana-ren a l’estat que situàs a Inca de forma definitiva un contingent militar. El batle Joaquim Gelabert en fou un dels més beneficiats ja que en aquelles dues ocasions part de la tropa es va establir en el seu hostal, a l’hostal de la Font. A més Gelabert era el propietari dels ter-

renys que, curiosament, es varen elegir per construir el nou quarter. En canvi, hi havia alguns inquers que tenien clar que la construcció d’un quarter no era una necessitat urgent. Per exemple, el periodis-ta Miquel Duran en el setmanari “Ca Nostra” criticava obertament

a principis del segle XX que era més urgent tenir uns bons edifi-cis públics per escoles que no un quarter i considerava que amb l’augment de demanda de queviu-res per part del quarter els preus d’alguns productes bàsics pujarien força i en sortirien perjudicats els més pobres d’Inca. També es va criticar que l’Ajuntament hagués

d’endeutar-se durant dècades per pagar una infraestructura que hauria de ser pagada per l’estat. Tampoc devien veure amb bons ulls la construcció d’un quarter els obrers de la societat anarquista La Justícia que en els seus discursos per exemple de 1915 deien que els pitjors enemics dels obrers eren la Guàrdia Civil i l’exèrcit.

El poble d’Inca va pagar la cons-trucció del quarter?L’11 d’agost de 1904, el rei Alfons XIII signava el decret de creació del regiment d’infanteria Inca. La ciutat s’alegrà ja que hi hau-ria una tropa permanent i això reportaria beneficis. Però l’estat crea el regiment, però no dota l’Ajuntament dels recursos per construir l’edifici. Això provo-ca incerteses entre els inquers. Durant uns anys els polítics lo-cals demanen a l’estat que iniciï la construcció del nou quarter, però aquest respon sempre de

MIQUEL PIERAS VILLALONGA

El quarter general Luque: un segle de la història d’Inca

El quarter General Luque va ser inaugurat el

24 de gener de 1915




08 09DIARI DE BALEARSESPECIAL DIJOUS BO



forma negativa, que ha de ser el municipi d’Inca qui aixequi l’edifici. El 1908 l’ajuntament, encapçalat pel batle Armengol, cansat d’esperar, va decidir que emprendria la construcció del quarter a partir del projecte de Francesc Roca valorat en més de mig milió de pessetes. Es va deci-dir que els fons per construir-lo sortirien d’una pujada dels im-postos municipals, de la venda del solar de l’antic hospital, de rifes, de loteries i de l’emissió de deute en forma d’obligacions a un interès del 4% anual. Amb els recursos propis de l’ajuntament només es va poder construir el pavelló d’entrada. A principis de 1911 l’estat es va fer càrrec de la

construcció de la resta del quar-ter gràcies a les gestions que feu el general Luque i a canvi l’ajun-tament lliurava el solar i el pave-lló construït a l’estat.Perquè el quarter porta el nom del General Luque?El general Luque era un mala-gueny nascut el 1850. Abans de que la seva carrera militar el por-tàs a ser general i a ministre de la guerra en diverses ocasions, va viure a Inca. Va venir-hi a gesti-onar, entre 1887 i 1892, la Zona Militar d’Inca que s’encarregava bàsicament del reclutament de tropes. Quan l’any 1910 l’ajunta-ment d’Inca veia que no podria fer front a les despeses de construcció i que l’estat no volia fer-se’n càr-

rec. En aquests moments d’incer-tesa es produeix l’arribada a Ma-llorca del general Luque. El batle, els regidors, i persones d’Inca que el coneixien, s’entrevisten amb ell i li demanen, a Luque, que aconse-gueixi de Madrid el compromís per acabar el quarter. El compromís va arribar gràcies a les seves actuaci-ons a Madrid i l’estat es feu càrrec d’acabar les obres, unes obres que no s’acabaren definitivament fins el 1922. Per tant, el poble d’Inca tenia un deute amb el general Lu-que. El quarter va portar sempre el seu nom i l’ajuntament el nomenà fill adoptiu i il·lustre i li dedicà un carrer l’any 1914.

Qui era el general Luque, que en sabem d’ell?Com hem dit, Agustín Luque Coca va viure a Inca entre 1887 i 1892. Hi ha fonts que diuen que vingué a Mallorca desterrat per haver participat en complots contra el govern a Madrid. A la seva car-rera militar destaquen les seves actuacions a la guerra de Cuba. Era d’ideologia clarament liberal i propera al republicanisme. Fins i tot, a principis del segle XX alguns sectors republicans veuen Luque com un element clau per canviar el sistema de la Restauració. Tam-bé és un dels capitans generals que felicità públicament els ofici-als de Barcelona pels fets del 25 de novembre de 1905. Els oficials de Barcelona destrossaren la redac-ció del setmanari Cu-Cut que feia uns dies havia ridiculitzat les der-rotes militars espanyoles. Estant a Mallorca entre 1887 i 1892 va fer bones amistats amb persones properes als liberals i als republi-cans. En una de les seves estades a Mallorca, l’any 1910, sabem que es va retrobar amb antics amics

mallorquins com el batle liberal de Palma, Lluís Alemany, amb el militar i polític republicà Francesc Garcia Orell, amb el polifacètic Benet Pons i Fàbregues o amb el metge militar Bernat Riera (el Ge-neral Riera del carrer de Palma) que havia participat a la guerra de Cuba amb Luque.

Quins efectes tenia per Inca la presència d’un quarter?Un dels efectes que tingué el nou quarter va ser el creixement del comerç local ja que la tropa i els oficials necessitaven comprar ali-ments, roba, llogar cases... El món educatiu també rebé els efectes positius ja que alguns caps mili-tars exerciren com a mestres a les acadèmies privades locals o en crearan de noves. Les tropes tam-bé dugueren a terme activitats de seguretat i ajuda a la població d’Inca. Foren molt nombroses les seves actuacions en rescats, incendis, accidents i sempre do-naren una mà a tots els sinistres i calamitats. La construcció del quarter als afores de la ciutat, més enllà de les vies del tren, va afavorir el sorgiment d’una nova barriada, la que anys més tard seria Crist Rei. Però la nova caserna també va actuar com a força de seguretat i el destaca-ment militar actuà per reprimir els incipients moviments obrers que sorgien a Inca. Sabem que les forces militars d’Inca prenen mesures preventives davant la vaga de sabaters de 1918 i 1919, a les vagues del finals de l’any 1930 i a la vaga de 1933. Fins i tot, l’any 1935 es reforça el quarter d’Inca amb tropes vengudes d’Almeria com a conseqüència de l’estat de guerra declarat a Barcelona. El cop d’estat del 18 de juliol de 1936

va tenir força repercussió al quar-ter ja que els seus oficials es posa-ren a favor del bàndol revoltat i un piquet de soldats es va situar davant l’ajuntament aquell dia de juliol. El quarter, durant la Guerra Civil, va funcionar com a presó. Hi varen estar tancats, entre d’al-tres, durant alguns dies el batle Antoni Mateu o Llorenç Beltran. Els dos acabarien davant un esca-mot d’afusellament.

Fins quan hi hagué soldats al quarter?Hi hagué soldats fins l’any 1988 quan la guarnició d’Inca va quedar definitivament suprimida. Ja du-rant la II República el quarter dei-xà d’albergar el Regiment Inca 62 i la tropa que hi va restar va ser in-ferior a la que fins aleshores hi ha-via hagut. Durant la Guerra Civil i els anys posteriors el quarter va viure un ressorgiment i les tropes establertes fores molt nombroses. El 1947 es va iniciar la construcció d’un gran camp d’esports. Però des de la dècada dels 60 del segle pas-sat el quarter va anar perdent la importància que havia tingut en els seus inicis. Amb la sortida dels militar del quarter l’ajuntament va iniciar un procés per adquirir les instal·lacions. El 1995 el batle Jaume Armengol, net del batle d’Inca del 1908, signà un conveni amb el Ministeri de Defensa que feia possible que a canvi de 103 milions de pessetes el quarter fos de propietat municipal. Durant uns anys hi hagué el quarter de la Guàrdia Civil Des de llavors s’han anat reformant les dependències i després allà s’han ubicat diferents oficines i serveis de l’administra-ció local i insular, així com un casal d’entitats ciutadanes o el Museu de la Pell i el Calçat.

El quarter General Luque va ser inaugurat el 24 de gener de 1915 després de

més d’una dècada de gestions, aventures i anades a Madrid per part dels dirigents municipals. A la fi Inca tenia una tropa definiti-va. Hi cabien quasi mil soldats en un quarter modern i espaiós pro-jectat per l’arquitecte Francesc Roca i que va costar més de mig milió de pessetes

Perquè es construí a Inca un quarter tan gran?Es poden considerar diverses hipòtesis. En primer lloc, s’ha de tenir en compte que la situació d’Inca entre els dos ports més im-portants de Mallorca i en el cen-tre de l’illa li donaven un fort pes estratègic per situar-hi un quar-ter. En segon lloc, s’ha de dir que a finals del segle XIX l’economia inquera no acabava de funcio-nar i se cercaven fonts d’ingres-sos alternatives. La presència de

tropes a la ciutat faria progressar sobretot les activitats comerci-als ja que els soldats necessiten queviures, roba i quan surten del quarter visiten la ciutat i com-pren en els seus comerços. Fi-nalment, s’ha d’apuntat que des de principis del segle XIX Inca funcionava com a cap del partit judicial i era la seu de diferents institucions estatals, per tant, te-nir un quarter a Inca reforçaria el pes de l’estat espanyol a la co-marca i a la vegada reforçaria els polítics locals que formaven part de l’engranatge caciquil des del poble més petit de Mallorca fins a la capital del regne.

Per què hi ha un escut de la Co-rona de Castella sobre la porta principal? Si us hi fitxau bé, sobre la por-ta principal, a dalt de tot, hi ha un escut quarterat amb els em-blemes de la corona de Castella. Si el quarter es construeix per

albergar-hi un regiment que es diu “Inca”, semblaria més nor-mal que s’hi posàs un escut de la ciutat o un escut amb el ca llebrer que la representa. Seria cert que l’exèrcit espanyol a principis del segle XX vol recor-dar als inquers que el quarter serà una demostració del poder castellà sobre Mallorca?

Tothom tenia clar que era ne-cessari construir un quarter? Els polítics locals ho tenien clarís-sim. L’any 1898 i l’any 1904 s’havi-en establert temporalment tropes a Inca i havien deixat uns bons beneficis econòmics a la ciutat. Això els va enllepolir i demana-ren a l’estat que situàs a Inca de forma definitiva un contingent militar. El batle Joaquim Gelabert en fou un dels més beneficiats ja que en aquelles dues ocasions part de la tropa es va establir en el seu hostal, a l’hostal de la Font. A més Gelabert era el propietari dels ter-

renys que, curiosament, es varen elegir per construir el nou quarter. En canvi, hi havia alguns inquers que tenien clar que la construcció d’un quarter no era una necessitat urgent. Per exemple, el periodis-ta Miquel Duran en el setmanari “Ca Nostra” criticava obertament

a principis del segle XX que era més urgent tenir uns bons edifi-cis públics per escoles que no un quarter i considerava que amb l’augment de demanda de queviu-res per part del quarter els preus d’alguns productes bàsics pujarien força i en sortirien perjudicats els més pobres d’Inca. També es va criticar que l’Ajuntament hagués

d’endeutar-se durant dècades per pagar una infraestructura que hauria de ser pagada per l’estat. Tampoc devien veure amb bons ulls la construcció d’un quarter els obrers de la societat anarquista La Justícia que en els seus discursos per exemple de 1915 deien que els pitjors enemics dels obrers eren la Guàrdia Civil i l’exèrcit.

El poble d’Inca va pagar la cons-trucció del quarter?L’11 d’agost de 1904, el rei Alfons XIII signava el decret de creació del regiment d’infanteria Inca. La ciutat s’alegrà ja que hi hau-ria una tropa permanent i això reportaria beneficis. Però l’estat crea el regiment, però no dota l’Ajuntament dels recursos per construir l’edifici. Això provo-ca incerteses entre els inquers. Durant uns anys els polítics lo-cals demanen a l’estat que iniciï la construcció del nou quarter, però aquest respon sempre de

MIQUEL PIERAS VILLALONGA

El quarter general Luque: un segle de la història d’Inca

El quarter General Luque va ser inaugurat el

24 de gener de 1915 El Dijous Bo, a Inca, amb tren.

Puja-hi!!

Molts d'anys!


dBalears.cat10

#MitjansMallorquins


dBalears.cat 11

#MitjansMallorquins

Una obra escultòrica realit-zada per l’escultor Antoni Miquel Morro, recordarà

la batalla del Vinyet d’Inca que va tenir lloc l’any 1452.«L’escultura està concebuda com un al·legat a la llibertat dels pobles» explica l’autor que afegeix que «He volgut representar el fet esculpint figures anònimes en la batalla»Morro explica també que «vaig

escollir el ferro fos per la seva naturalesa compacta i, per tant, molt apropiada a aquest element commemoratiu».La iniciativa, proposada conjun-tament per l’associació Ona Me-diterrània i el Grup Blanquerna, ret homenatge als mallorquins que lluitaren en la batalla del Vi-nyet d’Inca (1452) en defensa dels seus drets i llibertats.

Una escultura recordarà la batalla del Vinyet d’Inca (1452)

EN EL 563 ANIVERSARI DE LA BATALLA D’INCA

Un dijous sanguinolent

Avui als afores d’Inca, un antic camí, antuvi sense nom, porta el següent: Camí de la Ba-talla. Investigant allà pels anys 90 sobre la gran commoció entre mallorquins que fou l’alçament forà de 1450, vaig llegir a la història de la “molt noble ciutat d’Alcúdia” (1927)

de Pere Ventayol, un esment al Camí de sa Bataia, a l’indret on tingué lloc l’encontre armat entre pagesos i menestrals mallorquins contra les forces estrangeres trameses per ordre del rei Alfons V d’Aragó, anomenat el Magnànim, comandades pel virrei de Sardenya, Francesc d’Erill. Inqui-rint per aquell lloc, i conversant amb persones majors, vaig descobrir que la memòria d’aquell gran conflicte armat que enfrontà els forans i part dels menestrals contra les oligarquies domi-nants ubicades a l’entorn del poder -Ciutat-, malgrat el transcurs dels segles no s’havia esborrat del tot. Conversant amb una persona major, d’aguda memòria, em deia que havia oït dir als seus avantpassats que allà es produí una batalla però no en sabia res més.La iniciativa del Grup Blanquerna i d’Ona Mediterrània ha fet possible que Inca gaudeixi d’una escultura, en ferro, de l’artista Antoni-Miquel Morro Mas, que immortalitzarà aquella injusta-ment oblidada efemèride: la batalla decisiva entre la majoria de forans mallorquins i part dels artesans contra una força militar estrangera millor armada i més ben ensinistrada en el maneig de les armes. Després de més de dos anys de revolta, de tres setges contra la seu del poder -Ciu-tat-, d’innombrables ambaixades a Barcelona i a Nàpols, totes infructuoses, el rei tirà per la via més expeditiva i que més s’ajustava als interessos dels poderosos: la repressió manu militari i la brutal multa de 150.000 lliures a la Part Forana, sanció que acabà d’arruïnar, durant dècades, el malmenat camperolat mallorquí. Era mitja nit del 30 d’agost de 1452, quan el capità general i governador Francesc d’Erill, féu tancar les portes de Ciutat i es disposà a sortir amb la seva força armada: 300 cavalls, 2.200 sol-dats mercenaris estrangers i molts de ciutadans -ens refereix el testimoni presencial Lleonard Desmur- cap al cor de la Part Forana. A trenc d’alba albiraren Inca. Era un dijous. La vila s’havia embarrerada i aprestada per a la defensa. Contràriament al que ha afirmat part de la historio-grafia, en aquesta definitiva contesa, el líder indiscutible de l’alçament forà, el manacorí Simó Ballester, no hi era. Feia un mes que s’havia embarcat juntament amb uns 300 compatriotes, en la galera, per ells construïda en el Port de Pollença, cap a la Cort Reial de Nàpols a presentar-se davant el monarca per justificar les causes de l’alçament.Dirigia la defensa d’Inca l’agosarat paraire Pere Mascaró, secundat per l’inquer Jaume Nicolau (a) Rei. Erill els va trametre el seu algutzir intimant-los a la rendició. La resposta dels revoltatsfou llançar-lo dins una sitja. Tot i aquesta provocadora actitud, Erill decidí tirar la via de Sence-lles per a refrescar la seva tropa. Els defensors de la vila i de les idees de justícia i llibertat que els havien mogut a enfrontar-se, amb les armes, al mal govern de Ciutat, erròniament, van creureque es tractava d’una fugida. Sortiren a camp obert, en persecució de la milícia estrangera. Enpoques hores, el vinyet d’Inca es convertí en un quadre desolador, allò més que batalla fou unacarnisseria. A la sagnant topada seguí el saqueig de les viles circumveïnes a càrrec dels temutssacomano. Tanmateix, la mort d’aquells homes no acabà amb els seus anhels de justícia i equitat contributiva, 69 anys després, esclatava la Germania.

Guillem Morro VenyHistoriador

12

Què és el Cercle Mallorquí de Negocis (CMN)?

Som una entitat associativa de persones físiques i jurídiques amb l’inte-

rès de promoure l’economia productiva de Mallorca. Pre-tenem actuar com a catalit-zador del teixit econòmic i empresarial mallorquí per afavorir i reforçar les sinergies d’actuació, tant en el mercat illenc com

en el global.

Què fa el CMN? Aprofitant primor-dialment els avan-

tatges competitius i estratègics de

l’Euroregió del’Arc Mediter-

rani nord-oc-cidental, sorgit

entre territoris a partir d’unes coinci-

dències històriques, lingüístiques, socials i

de mentalitat empresarial, volem actuar amb capacitat de visualització i anàlisis, preparant-nos per afrontar

els reptes futurs, els possibles canvis del context influent en el nostre entorn, que permetin garantir l’estabi-litat i desenvolupament econòmic del nostre territori i societat. Volem esdevenir l’entitat de referèn-cia per a l’empresariat compromès amb l’economia productiva del país.

Qui forma el CMN? Som professionals i també empreses

de diferents sectors amb una especial

sensibilitat analítica, inquiets i interessats pel desenvolupament econòmic i social de la nostra illa, a curt, mig i llarg termini.

Quins diríeu que són els principals valors que mouen els membres del CMN? Sens dubte, en primer lloc, la mallorquini-tat. La singularitat insular, entesa no com a ideologia ni com a reivindicació, sinó com a valor. Els elements d’aquesta idiosincrà-sia són el pragmatisme, sentit comú, cultu-ra de l’esforç i del sacrifici, perseverança, competitivitat, visió global, capacitat d’in-novació, lideratge social, entre d’altres, a més de perseguir fites aparentment impos-sibles. Únicament l’excepcional combina-ció d’aquests factors en un sol poble ens ha permès assolir l’impossible i avançar-nos a les exigències dels nous temps.

També, molt important, la nostra voluntat és treballar des del rigor. Solament el fet de recórrer a fonts fiables ens permet apor-

tar un valor afegit a la reconstrucció del país. Ho farem estudiant tots els aspectes socials, econòmics, polítics i jurídics, ana-litzant-los per tal d’aportar el nostre mi-llor coneixement per a la consecució d’un futur esperançador per aquesta terra i les seves properes generacions. També la transversalitat. Com a entitat, no depenem de cap ideologia concreta ni li do-nam contingut. Els nostres membres i asso-ciats provenen de tot l’espectre ideològic i tenen sensibilitats polítiques diferents. Un altre dels nostres valors és la indepen-dència. No depenem de cap partit polític ni de cap altra institució. Ens regim exclusi-vament per la voluntat dels nostres socis.La transparència. Tant en la gestió insti-tucional de l’entitat com de la informació que generam. I, finalment, el compromís amb l’empresa-riat mallorquí, el treball en equip i el volun-

tariat, els nostres càrrecs i representants no perceben cap retribució ni honoraris per part del Cercle Mallorquí de Negocis.

Quins són els principals objectius del CMN? Volem fomentar el debat econòmic que permeti desplaçar la centralitat del l’es-pectre polític envers el procés de recons-trucció del país. Analitzar i estudiar els indicadors econòmics així com les balan-ces fiscals amb l’Estat, amb la finalitat d’obtenir dades reals i contrastables, per afavorir el nostre correcte desenvolupa-ment econòmic, social i cultural. Establir criteri i argumentació dels efectes econò-mics reals, mitjançant la recerca intel·li-gent de la informació, aportant-la als ciu-tadans, empresaris i representats polítics mallorquins per poder establir quins són els instruments necessaris d’estructura-ció i organització pròpia que garanteixi la viabilitat econòmica illenca, la com-petitivitat de les nostres empreses, així com l’assignació correcta dels recursos i excedents que genera la nostra econo-mia. Aportar valor afegit al procés de re-construcció del país mitjançant l’elabora-ció d’un corpus de pensament favorable a l’objectiu traçat. Contribuir a generar un marc polític favorable a la plena in-corporació de l’economia mallorquina als mercats internacionals i a consolidar el lideratge illenc com a referent per al sud d’Europa i, molt especialment, a l’Eurore-gió del Arc Mediterrani. Participar en la construcció d’un marc polític i social que asseguri l’establiment de sinergies en l’àmbit econòmic amb altres economies del nostre entorn. I, finalment, volem fo-mentar la renovació política i el canvi so-cial que permetin assentar els fonaments d’una societat més justa i equitativa, i d’una classe política honesta.

ENTREVISTA AMB EL pRESIDENT DEL CERCLE MALLoRquí DE NEgoCIS

Bartomeu Rosselló: «Volem ser el referent per a l’empresariat compromès amb l’economia productiva del país»


dBalears.cat 13

#MitjansMallorquins

Abans que arribi el dijous més important de l’any, la ciutat d’Inca ja ha viscut unes celebracions de molt de pes i tradició. Per començar, tres fires domini-

cals precedeixen el Dijous Bo. I el diumenge següent és la festivitat de Santa Maria la Major, copatrona de la ciutat, i el vespre de la vigília s’encenen els tradicionals foguerons. I ja en l’època moderna també pren força i entitat pròpia la revetla del Dijous Bo, especialment entre la gent jove. Tanmateix, el Dijous Bo és sense cap dubte la data més as-senyalada del calendari inquer. I és el dia en el qual totes les mirades es concentren en la ciutat d’Inca. Tal com recu-llen cada any les cròniques de la jornada i com recorden els versos del pare Miquel Colom: «De Mallorca n’és un dia, Inca la capital…». Això no obstant, el Dijous Bo no ha estat mai un dia festiu per a la gent d’Inca. Ben al contrari, és un dia de fira, un dia de mercat. I en la idiosincràsia inquera, amb un pes de-terminant del comerç i dels serveis, el Dijous Bo és un dia feiner, de molta de feina.En un municipi sense costa, que beu poc del turisme esti-val, la tardor i les fires són una oportunitat per fer un poc de calaix o per donar a conèixer els productes, els plans i les activitats futures. I el Dijous Bo és el gran mostrador per excel·lència. I no és així just per aquells que treballen a un negoci, també ho és per a les entitats i per a les orga-nitzacions. I per a moltes famílies i empreses inqueres que aquell dia acullen els seus convidats. I també per a la polí-tica: en aquesta jornada, Inca rep la visita de les principals autoritats i dirigents polítics de les Illes Balears, amb una

significativa representació de batles i regidors. També pot ser un dia adient per fer balanç i per assenyalar alguns reptes. No debades, Inca acaba d’encetar un nou cicle polític, que és en part signe d’una voluntat de canvi social. No serà una labor senzilla i alguns d’aquestes transformacions no seran imminents ni definitives, però no hi ha dubte de la necessitat de donar un nou impuls a la capital del Raiguer.En aquesta escomesa, les administracions publiques te-nen una responsabilitat important. Primer de tot i com a

promotor hi ha de ser l’Ajuntament d’Inca; però també el Consell i el Govern haurien de fer una aposta decidida i resoldre algunes qüestions eternament pendents i, encara més, haurien d’assumir compromisos nous i de calat. Tanmateix, és la ciutadania en el seu conjunt i sense ex-clusions qui ha de ser protagonista d’aquesta nova etapa. Caldrà trobar la manera perquè tothom en sigui partícip i puguem, entre totes i tots, fer d’Inca una ciutat més dinà-mica i social. L’oportunitat hi és i la necessitat, també.

ANDREU CABALLERO

Nous temps, nous reptes

14

Biel Burguera fa 12 mesos que és president del Cons-tància, un dels clubs més

emblemàtics de Mallorca ambmés de 90 anys d’una històriasempre lligada a la ciutat d’Inca. Aquesta temporada és la segona que el club juga a tercera divisió després d’una etapa a Segona Bmarcada per un ascens que en-cara recorden tots els aficionats. Des de que Burguera és al capda-vant de l’entitat, el club ha assu-mit canvis importants com la re-cuperació de l’usdefruit del Nou Camp, en un moment complicatper molts estadis de les illes.

No fa gaire que va accedir aaquest càrrec. Com va ser?Va ser després de la dimissió del’anterior president. Ara fa un any, es va formar una nova Junta Ges-tora al club a la qual jo en vaig for-mar part. A partir d’aquí, es varen celebrar unes eleccions i vaig ser elegit com a únic candidat.

Què el fa sentir més orgullós delclub que presideix?Per una banda, els valors del Constància que es deixen veure en el treball que es realitza cadatemporada des del futbol base, sobretot a nivell de formació. Te-nim 25 equips en mans de profes-sionals que amb l’objectiu de for-mar jugadors pel primer equip,eduquen a través de la competi-ció a cada categoria. Però també tota la història que ha marcat elclub tots aquests anys. Hem vis-cut moments molt importants, des d’una temporada que el clubquasi va pujar a primera fins al mític ascens de fa dues tempora-des a segona B.

També heu viscut momentdelicats.Sí, fa anys també, després de

descendir de segona B fins a Re-gional Preferent, el club va patiruna situació molt complicada. Varen ser moments durs de bon de veres pel Constància. Aracom a club petit, hem de viure eldia a dia, sempre pendent d’aju-des econòmiques per posicio-nar-nos institucionalment.

Al 2012, un inquer, Mateu Ferrer, va marcar el gol de l’ascens delConstància a la Segona DivisióB.. a mateix juga al Mallorca Btambé a Tercera, però és el màximgolejador de la categoria. Comveus exjugadors del club que fancamí cap al futbol professional?En Mateu ha estat el referent delConstància aquests darrers anys i

ara té la recompensa a tot el tre-ball que ha fet. Com ell, hi ha unsquants jugadors més, que s’han format al club i que ara estammolt orgullosos de veure’ls en al-tres categories o en altres equipsque els permeten triomfar com a bons jugadors que són.

A quina categoria naturalcreus que hauria de jugar el Constància?En aquests moments la Terceradivisió és la nostra categoria. Però hi ha dos factors que ens indiquen que podríem aspirara categories més altes. D’una banda, la trajectòria del clubque és un referent per la ciutat d’Inca des dels seus inicis, con-

vertint-se en un símbol. I d’al-tra banda, el Constància hauriad’assolir un múscul econòmic pel qual estam treballant, quepogués mantenir la infraestruc-tura i les instal·lacions que te-nim que ja són les adequades.

De moment, a Tercera sou a la meitat de la classificació. Com veus l’equip aquesta temporada?Ho veig bé! Esperam a finals de temporada poder ser entre elsquatre primers. I estic segur queho aconseguirem perquè tenimun bon cos tècnic i una bona plantilla. I l’objectiu d’enguany el tenim clar: classificar-nos per jugar els playoffs d’ascens a Segona B.

Aquests darrers anys, a partir dela crisi immobiliària que ha pa-tit el país en general, i Mallorca,en particular. Molts clubs han perdut el seu estadi o es troben en situacions gairebé impossi-bles per mantenir-lo. Vosaltres,tot i que des de fa un any no po-deu jugar al vostre camp, n’aca-bau de recuperar l’usdefruit per 20 anys més.Ens han renovat l’usdefruit per 20 anys més i així podrem fer les obres de millora que neces-siten les instal·lacions per tor-nar-hi. A més, el que em satisfà d’aquest procés és el compro-mís obtingut per part de l’Ajun-tament d’Inca que a partir del’acord firmat, municipalitzarà

ENTREVISTA AMB EL pRESIDENT DEL CoNSTÀNCIA

Biel Burguera: «El Constància té història, valors i instal·lacions per jugar a categories més altes»MAGDALENA ESTELRICH

14

Biel Burguera fa 12 mesos que és president del Cons-tància, un dels clubs més

emblemàtics de Mallorca amb més de 90 anys d’una història sempre lligada a la ciutat d’Inca. Aquesta temporada és la segona que el club juga a tercera divisió després d’una etapa a Segona B marcada per un ascens que en-cara recorden tots els aficionats. Des de que Burguera és al capda-vant de l’entitat, el club ha assu-mit canvis importants com la re-cuperació de l’usdefruit del Nou Camp, en un moment complicat per molts estadis de les illes.

No fa gaire que va accedir a aquest càrrec. Com va ser?Va ser després de la dimissió de l’anterior president. Ara fa un any, es va formar una nova Junta Ges-tora al club a la qual jo en vaig for-mar part. A partir d’aquí, es varen celebrar unes eleccions i vaig ser elegit com a únic candidat.

Què el fa sentir més orgullós del club que presideix?Per una banda, els valors del Constància que es deixen veure en el treball que es realitza cada temporada des del futbol base, sobretot a nivell de formació. Te-nim 25 equips en mans de profes-sionals que amb l’objectiu de for-mar jugadors pel primer equip, eduquen a través de la competi-ció a cada categoria. Però també tota la història que ha marcat el club tots aquests anys. Hem vis-cut moments molt importants, des d’una temporada que el club quasi va pujar a primera fins al mític ascens de fa dues tempora-des a segona B.

També heu viscut moment delicats.Sí, fa anys també, després de

descendir de segona B fins a Re-gional Preferent, el club va patir una situació molt complicada. Varen ser moments durs de bon de veres pel Constància. Ara com a club petit, hem de viure el dia a dia, sempre pendent d’aju-des econòmiques per posicio-nar-nos institucionalment.

Al 2012, un inquer, Mateu Ferrer, va marcar el gol de l’ascens del Constància a la Segona Divisió B. Ara mateix juga al Mallorca Btambé a Tercera, però és el màxim golejador de la categoria. Comveus exjugadors del club que fancamí cap al futbol professional?En Mateu ha estat el referent delConstància aquests darrers anys i

ara té la recompensa a tot el tre-ball que ha fet. Com ell, hi ha uns quants jugadors més, que s’han format al club i que ara estam molt orgullosos de veure’ls en al-tres categories o en altres equips que els permeten triomfar com a bons jugadors que són.

A quina categoria natural creus que hauria de jugar el Constància?En aquests moments la Tercera divisió és la nostra categoria. Però hi ha dos factors que ens indiquen que podríem aspirar a categories més altes. D’una banda, la trajectòria del club que és un referent per la ciutat d’Inca des dels seus inicis, con-

vertint-se en un símbol. I d’al-tra banda, el Constància hauria d’assolir un múscul econòmic pel qual estam treballant, que pogués mantenir la infraestruc-tura i les instal·lacions que te-nim que ja són les adequades.

De moment, a Tercera sou a la meitat de la classificació. Com veus l’equip aquesta temporada?Ho veig bé! Esperam a finals de temporada poder ser entre els quatre primers. I estic segur que ho aconseguirem perquè tenim un bon cos tècnic i una bona plantilla. I l’objectiu d’enguany el tenim clar: classificar-nos per jugar els playoffs d’ascens a Segona B.

Aquests darrers anys, a partir de la crisi immobiliària que ha pa-tit el país en general, i Mallorca, en particular. Molts clubs han perdut el seu estadi o es troben en situacions gairebé impossi-bles per mantenir-lo. Vosaltres, tot i que des de fa un any no po-deu jugar al vostre camp, n’aca-bau de recuperar l’usdefruit per 20 anys més. Ens han renovat l’usdefruit per 20 anys més i així podrem fer les obres de millora que neces-siten les instal·lacions per tor-nar-hi. A més, el que em satisfà d’aquest procés és el compro-mís obtingut per part de l’Ajun-tament d’Inca que a partir de l’acord firmat, municipalitzarà

ENTREVISTA AMB EL pRESIDENT DEL CoNSTÀNCIA

Biel Burguera: «El Constància té història, valors i instal·lacions per jugar a categories més altes»MAGDALENA ESTELRICH


dBalears.cat 15

#MitjansMallorquins

Si per anar per la vida, avui, ja sabem que s’hi pot anar amb més d’una iden-titat, un servidor ha de confessar que en el futbol, que és la gran metàfora de la vida, en manté unes quantes d’iden-titats. Des de ben menut som seguidor d’uns quants clubs de futbol.No puc dir que ho sigui del Constàn-cia, club, però, que sempre m’ha cridat l’atenció per una virtut que no té, gai-rebé, cap altre club en el món: el seu nom. Duu al seu nom un dels valors més preciosos que existeixen: la cons-tància. Fermesa i perseverança en les resolucions i en els propòsits. No se m’acut un nom millor per a un projecte col·lectiu. Constància. En fa falta tan-ta per arribar a l’excel·lència. Tots els equips d’esport base, tots els conjunts de futbol formatiu s’haurien d’anome-nar Constància.Un club amb un nom així hauria de fer bandera dels valors. I el Constància (per ventura també hauríem de qüestionar la masculinització del nom) en té de propis -i molt preats- de valors.El Constància és l’equip de referèn-cia de la Part Forana de Mallorca. En

contraposició a les ínfules dels clubs palmesans (i l’arrogància i prepotència d’un dels dos). Són de Palma, però es diuen «Mallorca» i «Balears». Els d’Inca, Constància.El Constància és un equip arrelat. De mallorquinitat inqüestionable.I només un equip amb arrels pot aspirar a ser el referent integrador per als nou-vinguts. Per aquest gernació de nous mallorquins que parlen el llenguatge universal del futbol i que cerquen un referent que els cohesioni i els apropi a les arrels mallorquines.Ara que s’acosta el centenari, però que encara hi ha temps de preparar-lo bé, seria el moment de promoure una es-tratègia amb l’horitzó 2022, basada en la reivindicació dels valors del club inquer: la mallorquinitat, la capacitat integradora i la constància. Una estra-tègia guanyadora que dugui el club cap allà on mereix ser: a la Segona Divisió, o, fins i tot, a la Primera.Com resa la sàvia dita xinesa, referent mundial de la Constància: «una excur-sió de deu mil quilòmetres, comença amb una passa».

El valor de la ConstànciaTOMEU MARTÍ I FLORIT

les instal·lacions en un termini de 2 anys. A partir d’aquí, bàsicament la primera inversió serà posar gespa artificial al Nou Camp i així poder descongestionar el camp del Sallista (on juguen ara), poder crear un local social i una cafeteria.

Com és l’afició del Constància?Tal vegada sigui una afició un poc fre-da. Però ens agrada molt l’afició que tenim. Ha estat gent fidel durant tota la nostra història i saben que el club

els necessita. Especialment m’agrada-ria parlar dels “MITIKS” que sempre ens animen i segueixen.

I com una cançó d’en Serrat acabam parlant de grans noms que han for-mat part del Constància ara que queden només 7 temporades, per ar-ribar al centenari: Llompart, Nicolau, Franch, Heredia, Garriba, Gost, Beza-res, Tugores, Pardo, Vaquer, Gual, Navarro, Mairata, Corro fill i Corro pare....i tants altres.

dBalears Especial Djous Bo 2015

Documents

Transcript of dBalears Especial Djous Bo 2015