BBeennvveeggnnuuddaa PPiinncciinneellllaa,,llaa ssttrrììaa ... · òdio o pèr zél de fede, o...
Transcript of BBeennvveeggnnuuddaa PPiinncciinneellllaa,,llaa ssttrrììaa ... · òdio o pèr zél de fede, o...
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 1 di 26
BBeennvveeggnnuuddaa PPiinncciinneellllaa,,llaa ssttrrììaa ddee NNààee
ATTO UNICO
di
Maria Filippini e
Claudio Mazzacani
Personaggi
Il narratore
Fra’ Lorenzo Maggi - Capo dell’Inquisizione
Padre de Maziis - Segretario di Fra’ Lorenzo Maggi
Benvegnùdo - Primo testimone
Pasquina - Secondo testimone
Notaio - Terzo testimone
Zuane de Stefani - Parroco di Nave
Pincinella - La Strìa
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 2 di 26
Narratore: Èn piàssa de la Lòza, i Bressà i vardàa ‘l föch cói öcc föra
del có, la pèl d’oca e ‘l cör engremìt, e i stopàa le orèce pèr mia
sènter i grì-cc che vegnìa föra da le fiame.
Finìa issé la trista storia de Benvegnuda Pincinella, la strìa de
Nàe.
Stasera olom cöntàv del procèss che gha portàt la stria a
mörèr tra le fiamé.
La storia la risale al XVI secól, èn piena Inquisisiù. Som
presisamente nel 1518, quando dè le persune, secondo gli atti
del procèss, le và dal Giudice Inquisitùr dè Bressa, a giurà che
Benvegnuda Pincinella dè Naé, la sé dedica a la stregoneria, la
ga contatti co ‘l diàol e la guarés con incantesini e strane pusiù.
Da chesto, al procèss e a la condanna la strada l’è cürta e tött
èl sücét tra zögn e löi.
Som a conoscensa de la vicenda, nei minimi particolari, grasie a
un’informadur, che ‘l gha mandat a la Serenissima Repubblica
de Venesia, una sintesi dè chèl che ghè vignìt föra al procèss.
Nel testo mandat a Venesia, sé lèss:
Questa era vecchia de anni 60, et era una de le principal (done
e strie) et era chiamata per nome, dona Pincinella, di una terra
apresso a Brexa sei miglia, la qual chiamasi Navi: ma il proprio
nome di costèi era Benvegnuda ed il nome del marito si era
Pinzinello…
Pincinella l’era ‘na contadinòta che, pèr trà ‘nsèma ‘l disnà co’ la
séna, la fàa la medegòta. Le fomne de Nàe i la ciamàa quàndo le
gh’ìa ‘n casa ‘n malàt che ‘l stantàa a tràs föra del let.
Lé, la preparàa decòcc e polentìne e co’ le sò erbe j-a rissanàa.
La fàa pö la mesàna e la sé dàa dè fa, a fa tresche e, fa e
desfà matrimone.
A schicheràla töta ciàra e nèta, gh’è de dì che l’era mia farina
de fà ostie!
Fin de zuìna l’era tànto strana, che i dizia che ‘l sanch, èl ghe
buìa ‘n de le vene!
L’era moér, dè Pecino, fu Onofrio de Marsili, che ‘l stàa ‘n dè la
contrada Saxsiva a Naé, e sebé che la fös maridàda con tanto
de fiöi, tre per la precisiù, vèrs sera, spès e volentéra, j-a
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 3 di 26
‘mpiantàa a casa pèr scavresà e deèrtìs ale feste ‘n dei tèré sö
le rìe del Mèla. J-a ciamàa i “zöch del barilotto”.
Pincinella la turnàa a casa a la matina, straólta che no ve dìse,
dopo ìga balàt… e mia apena balàt… töta la nòt co-i òm che la
‘ncontràa là.
Póer Pincin! Èl s’era mia ‘mbatìt bé, de fomna! Al dé d’encö la
zènt la ghe baierès dré e la ròba la sarèss finìda lé!
Ma, a chèi tèmp la, tiràa ‘na bröta aria, un’aria fósca ‘ndoè òm e
fomne, zuèn e vècc e mia sul chei ignoràncc, ma pò i òm de
siènsa e de sapiènsa, de lege, de césa e de dotrina… i vedìa vulà
strìe… convinti che ‘l diàol èl vulìes deentà padrù de Bressa.
Aria gréa! Aria minaciùsa pèr le fomne come Benvegnùda
Pincinella!
L’era assé ‘na spiàda pèr troàs deànti al Tribunàl dè
l’Inquisissiù e ris-cià de brüsà söl föch, come strie!
Alura èl pecàt dè stregoneria l’era consideràt èl piò grave dè
töcc, perché la stria l’era göna che con le so conoscense, la
sercàa dè esser e dè saighèn piö dè l’òm, e per chei tèmp là, la
fomna l’era un essere inferiùr, per la so natura, che la portàa a
pensér pecaminùs e perché i dizia che l’era facile preda dei
diàoi!
I ritrà-cc dè le strìe, secondo l’immaginasiù popolare, l’era dè
vèce megere, spaentuse e deformi, perché le s’era lassade fa
sö dal demonio e le ghìa ripudiàt la fede.
Per chesto le vignia procesàde e condanade al brüza söl föcc. E
l’esecusiù la duzia esser pubblica, d’esempio e monito… a mia
pecà!
J-è pasa-cc quasi sic secoi da alura e chesta storia, ensema a
tante altre, la vol essere una testimoniansa e una riflessiù, dei
forti pregiudésse morai che alura… ma anche èncö… le subéss
le fomne.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 4 di 26
Primo quadro
Narratore: Ma turnom a la nostra vicenda. L’è ‘l disnöv de zögn del
milasicsèntdisdòt.
Som a Brèssa, ‘n del convènt de San Domenico, ‘n del stüde de
Fra’ Lorenzo Maggi, capo de l’Inquisissiù de Brèssa. Lü l’è ‘n
teologo epèrt de Lege. L’è ‘n òm giöst, de grand inteligènsa e
sapiènsa, ma anche lü, l’è fiöl del sò tèmp, e èl g’ha nüssü döbe,
che ‘l Diàol èl pòdes ciapà possès de ‘na fomna e fà de le ‘na
strìa.
Ensèma a lü, ghè ‘l sò segretàre, Padre de Maziis.
Padre de Maziis:
Un certo Benvegnùdo de Pontevico ‘l domanda de conferì col
Venerabile Padre fra’ Lorenzo… Èl vé da Nàe… pèr ‘na
denuncia.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Che ‘l sé fasse aànti e ‘l parle!
Benvegnùdo:
Riverisco, Venerando Padre! Me so Benvegnùdo de Pontevico, so
citadì de Brèssa, ma al momènt sto de casa a Nàe …
Padre de Maziis:
Giura, sö la Santa Parola de Gesù Cristo, nòstèr Signùr, che da
la tò bóca vegnerà föra sul che la verità.
Benvegnùdo:
Me ‘l giure!
Narratore: Dopo iga prestàt giuramento, daànti al Padèr Inquisitùr,
Benvenudo èl dìs dè iga sintìt tante persune di’, che:
lei essere striga et aver strigato molte persone, come sono
puti et pute stropiati et fati morire; e financo andar suso el
monte Tonal a ballare con li altri demonj… in despresio de
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 5 di 26
Cristo et de la Santa Catolica Fede, ed aver udito ditte cose
da la propria bocca di costei…
Fra’ Lorenzo Maggi:
Parla!
Benvegnùdo:
Venerando Padre, me, là a Nàe, g’ho sentìt dì da tante persùne
de bé e de fede… mia slambròcc che parla pèr fa sorà la boca…
me g’ho sentìt dì che la fomna che sta dirimpèt a la me casa, èn
contrada Sassiva, ‘na sèrta Benvegnuda Pincinella, l’è… l’è una
strìa!
I dis che le, la g’ha maleficiàt tante persùne… i dis che, co’ le
sò diavolerìe, le la g’ha ströpiàt e fat mörer pütì e pütìne… I
dis che le la g’ha ciamàt la tompesta, che la s’è mangiàda a giü a
giü töcc i grà de le grate dè ùa e che la g’ha sconquassàt le
gambe de fromènt, che le par taiàde da ‘na rànza rabiùsa! …
I dis che de nòt le la va ai zöch del barilotto, là, sura ‘l mont
che tuna… la va a balà con i àlter diàoi ‘n dispresso de Cristo e
de la Santa Fede …
Fra’ Lorenzo Maggi:
I dis! I dis! I dis! G’hai vést i tò öcc ströpià e fa mörer pütì e
pütìne? G’hale sentìt le tò orèce ciamà la tompesta? Èl pèr
òdio o pèr zél de fede, o pèr èl bé de l’anima de colei, che tè
fét la denuncia?
Benvegnùdo:
(impaurito)
Pèr zél! Pèr zél de fede! E pèr èl bé del’anima de la strìa! Lé
la me fa póra, ma dè òdio vèrs de le, me ghe ‘n ho mia! Me so ‘n
brào cristià …
Padre de Maziis:
Fa’ la cruz e turna a casa tò.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 6 di 26
Fra’ Lorenzo Maggi:
(è arrabbiato)
I dis! I dis! I dis!
(pensa)
Pincinella! Mè ‘nsomèa dè ricordà…
Padre de Maziis:
Benvegnùda Pincinella! Curìa l’an milaesicsèntnöv. (1509)
Fra’ Lorenzo Maggi:
Recórde! L’ho condanàda a pö cürà i malàcc, a portà ‘l vistìt dè
la gògna e a stà consegnàda ‘n dè la sò casa come prisù. Sìe
stat lézer, cóla sperànsa che la burlàes piö dèntèr, èn del sò
pecàt. Ma l’è una fomna! Foemina! Fe et minus! Èl nom stès èl
la dis. La fomna l’è ‘n-esser inferiùr, ‘n-animàl difetùs! Le, l’è
stàda fàda sö con ‘na costola storta de l’òm e l’è contrare a lü.
Le, l’è de ‘n altra rassa, sensa inteligensa e portàda al mal da la
sò natura malvagia, portàda a l’atto carnàl e facìl preda del
diàol, se l’è mia sota la tutela de l’òm. E Pincinella l’è vedova da
trent’agn.
Padre de Maziis:
G’hoi de ciamà l’Uffissiàl?
Frà’ Lorenzo Maggi:
(si indigna)
Che mai, se mètes le mà adòs a nössöna persona, sensa pröe
evidenti et veri testimoni degni dè fede! Ma töt chèl che se
dis de le strìe l’è vera e l’è giösta processàle e, se troàde
colpevoli, condanàle secondo la legge. (pausa) Va’ a Gössàgh!
Secondo quadro
Narratore: L’è, èl vint de zögn.
A Gössàgh gh’era ‘l Convènt de la Santissima, ‘ndó i fra’ de
Brèssa i passàa la stagiù calda.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 7 di 26
Padre de Maziis èl va da lur, èn serca de informassiù, e ‘l vé a
saì de dò persùne che le gh’ìa a che fà con la Pincinella.
Giöna l’è ‘na certa Pasquina, fiöla de ‘n certo Antonio de Comini
che l’ha gha amitìt:
l’era stata assai volte per farsi medicar di alcune soe
infermitade
Padre de Maziis:
La testimone de Gussagh, certa Pasquina, l’è vegnìda a fà
testimoniansa…
Fra’ Lorenzo Maggi:
Che la sé fasse aànti e la parle!
Pasquina:
Sia lodato Gesù Cristo.
Padre de Maziis:
Giura sö la Santa parola de Gesù Cristo, nòst Signùr, che da la
tò boca vegnerà föra sul che la verità.
Pasquina: Me giure!
Fra’ Lorenzo Maggi:
Parla!
Pasquina: Me mama la stàa mal, me pianzìe, ‘nzönöciàda visì al sò lèt. Me
gh’ìe pora che la me murìes! Me pregàe, pianzìe e pregàe …
ma me mama la stàa sèmper pès … me saìe piö che fà …
Padre de Maziis:
Pasquina, vé al mèret!
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 8 di 26
Narratore:
Sé lèss ‘n dè gli atti del procèss:
le toleva una stringa dè l’infermo in mano et guardando essa
stringa la sapeva dir la infermitade sua, et non solamente la
infermitade ma la diceva l’infermo ha tanti anni… l’ha tal mal…
Pasquina: G’ho catàt sö ‘na strìnga de me mama e so curìda a Nàe da
Pincinella. Le la g’ha ciapàt la stringa cói sò dìcc, la l’ha tiràda,
molàda e fàda balà e la g’ha cunussìt, dal tremà dela strìnga, ‘l
mal de la me mama. La m’ha dat la cüra giösta, fàda co’ le sò
erbe e me mama l’è vegnìda a sta bé.
Padre de Maziis:
Ėl pèr odio o pèr zél de fede, o per èl bé de l’anima de colei,
che tè fét testimoniansa?
Pasquina: (spaventata)
G’ho fat pecàt a ‘ndà da le? I dutùr i costa e i spessiér amò de
piö e noàlter som poarècc!
Fra’ Lorenzo Maggi:
Ėl pèr odio o per zél dela fede, o per èl bé del’anima de colei,
che tè fét testimoniansa?
Padre de Maziis:
Ripét ensèma a me: “L’è mia pèr odio, ma pèr zél de la fede e
per èl bé de l’anima di colei che fo testimoniansa.”
(Pasquina ripete, insieme a Padre de Maziis, balbettando e
ingarbugliandosi) Fa’ la cruz e turna a Gussàgh!
Pasquina: Riverisco! Riverisco!
Fra’ Lorenzo Maggi:
L’ignoransa l’è fiöla dela miseria.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 9 di 26
Terzo quadro
Narratore: L’è ‘l vintü de zögn.
Mia pèr dàga contra a Fra’ Lorenz, ma, èl testimone che sé
presenta adèss, l’è né poarì, né ignorànt e anche lü, l’è ndàt da
Pincinella. L’è …
Padre de Maziis:
Èl nodér Zuan Francesco de Tolinis.
Notaio:
Venerando Padre, me so unuràt de troàm deànti a la sò ilustre
persùna.
Padre de Maziis:
Èl züre sö la Santa Parola de Gesù Cristo, nòst Signùr, che da
la sò boca vegnerà föra sul la verità.
Notaio: Èl giure!
( è ansioso e preoccupato e si sforza di non darlo a vedere.)
Fra’ Lorenzo Maggi:
L’è che perché anche lü èl conóss una cèrta Benvegnùda
Pincinella de Nàe?
Notaio: Ma veramente… me…
Fra’ Lorenzo Maggi:
Èl dìse sé o nò!
Notaio:
Sé, la conósse … la conósse da quàter agn.
Fra’ Lorenzo Maggi:
L’ha l’ vésta a fà de le pratiche?
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 10 di 26
Notaio:
M’è capitàt de vedìla … ‘na ólta …
Fra’ Lorenzo Maggi:
‘Na ólta sula?
Notaio: … de piö de ‘na ólta. Le la tegnìa coi dicc de le dò mà ‘na
stringa e ‘ntàt la ‘nvocàa:
“Signùr, tegnìm lontà dai sèt dulùr, dal föch che brüsa, da
l’acqua che cor, da l’òm piö fòrt de me e fa’ che, ‘n del andà ‘n
là, me sìes cól Signùr, la Vergine e i sò Sancc. “
Le la parlàa piano ala stringa parole misteriùse che me capìe
mia, ma parìa che, ‘nvéce, la stringa l’ha capìes e la ghe
rispundìes coi sò muimèncc!
Fra’ Lorenzo Maggi:
L’hal vesta ‘ndóe a fà sta pratica? Ela vegnìda lé a Gussagh, o
él andàt lü a Nàe? Ghe ‘n j-èl forse bisògn?
(il notaio è imbarazzato e reticente)
Lü ‘l g’ha giuràt söla Santa Parola de Gesù Cristo, nòst Signùr,
de dì la verità.
Notaio:
Me l’ho dìda la verità!
Fra’ Lorenzo Maggi:
Töta?
Narratore: Fino adèss èl Nodér, l’era restio a parlà, ma adèss, visto
l’insistensa de l’Inquisidur, èl contà tött, e cioè che ‘l s’era
innamorat dè una s-cèta e…
Notaio: Èn paés gh’era ‘na s-cèta de bèle sembianse. Me ghe riàe mia a
destacàga i öcc de dòs. De nòt le la me cumparìa e… nòt dopo
nòt … ènsòme dopo ènsòme … vel via vel … la sè desquarciàa
e la me fàa vedèr le sò belèsse piö scundìde.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 11 di 26
Me tormentàa la mènt e ‘l corp, la vòja de vedile cói öcc
deèrcc, e de palpale cóle me mà, de sentìle sota i me dicc … le
sò belèsse … e so ‘ndàt da Pincinella ‘n serca de ‘n aiuto. Vulìe
saì se ‘l cör de chela s-cèta l’era za de un àlter.
Benvenuda la gha domandàt a la stringa, che la g’ha dit de nò, e
‘l me spàsem l’è cressìt ensèma a la speransa.
Pèr ‘na bràca de palanche ‘n piö, Pincinella la g’ha fat la fatüra
d’amùr, perché ‘l cör de la s-cèta ‘l brüsàes de passiù pèr me,
come ‘l me èl brüsàa pèr le.
La g’ha tiràt föra de scarsèla ‘n ciót növ nöènt, apena vegnìt
föra da l’incözen del frér. Èl l’ha metìt söl föch fina a fal
deentà ‘na brasa!... Ghe se vedìa dènter la sò anima róssa
rossènta…
Sura ‘l ciót, la g’ha postàt du brochèi de pianta de ulìv
benedètt, giü sura l’àlter a furma de crus. E, entàt, la ‘nvocàa:
“Me te scongiùre, Zoàn e te, Antonio, e te, Ysepo, de fà brüsà
‘l cör, la mènt e la volontà de tal persùna, che nò la pòdes gné
‘ndà, gné stà, gné ìga requie, gné polsà, gné beèr, gné mangià,
gné dormer fino a che la farà mia la me volontà.”
E pò, la m’ha dat èn scartussì de polver bianca pèr mantegnèr
vìv l’incantésem, la stessa polver che la dà ale fomne pèr
desbratàs del pütì che le té ‘n sé.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Ėl pèr odio o pèr zél de fede, o pèr èl bé del’anima de colei che
tè fét testimoniànsa?
Notaio:
Pèr zél de fede e pèr èl bé del’anima de colei … e pèr la me.
Padre de Maziis:
Èl pöl turnà a la so cà! (rivolto a Fra Lorenzo) Le
testimoniànse le cumincia a esser tante e de prima mà.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 12 di 26
Quarto quadro
Narratore: L’è ‘l vintidù de zögn.
Pèr Fra’ Lorenzo le próe e le testimoniànse j-è gnamò assé.
Pèr saìghen de piö sö ‘l cönt de Benvegnùda Pincinella, ‘l völ
parlà cól sò cürat, arciprèt de la Cesa de Santa Maria de
Nàe…
Padre de Maziis:
(annuncia)
Monsignor Zuane de Stefani.
Zuane de Stefani:
Sia lodato Gesù Cristo.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Sempre sia lodato. ‘Na pegora del sò grege, la me dà dei
gratacó. Lü ‘l g’arès de cunussìla bé, l’è ‘l sò pastùr…
Benvegnùda detta Pincinella!
Zuane de Stefani:
La conósse… la conósse da vint’agn e la tègne d’öcc, èn
particolàr modo dopo che sò Ecelènsa, Venerando Padre
Inquisidùr, èl l’ha sentensiàda come strìa, curìa l’an
milaesicsèntnöv.
Me par amò de vedìla, sentàda söi passèi del sagràt de la cesa
a la domenica, quarciàda del vistìt de la gogna, ‘na tònega de
sach con dele cruz rosse cusìde sura. Le la pianzìa con
disperassiù e la sercàa la pietà dei sò compaesà come
elemòsna.
La vegnìa a la Messa, la se confessàa e la fàa la cominiù, ma ‘l
sò pentimènt l’è mai stat sincer, e le sò male pratiche l’ha j-ha
mai abandunàde. La medega i striàcc, la ‘nsègna a dispèrder i
pütì, la ‘ncanta i marìcc, perchè i bàtes mia a le moér che le se
compagna ai àlter òm.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 13 di 26
E l’è vegnìda meno anche a la disposissiù de Vossignorìa de stà
a casa sò, come ‘n prisù, perché l’è ‘ndàda a cürà ‘l fiöl del
conte Bernardino di Lodrone.
Me fo testimoniànsa mia pèr odio, ma pèr zél de fede e pèr èl
bé del’anima de colei.
Narratore:
A chesto punto, ormai le accuse j-è tante e tanto cèrte che la
la ricerca dè le pröe la sé ferma le, e a Fra’ Lorenzo, no ghe
rèsta che fà arestà Benvenuda Pincinella.
La persùna incaricada dè l’arresto l’è un militàr de l’Inquisissiù
de Brèssa, tal Pietro Albanese, cavalier uficiàl della Santa
Croce, èn urdìn fonfàt èn dèl tredicesimo secol, e che ‘l
cumprindia sènto nobili bressà che i portàa al còl una crùs con
la scritta: “ Milites Custodes Crucis Sanctissimae”
L’è ‘l vintiquàter de zögn.
Èl dé prima, ‘n Valcamònega, òt fomne j-era stàde brüsade lé,
pèr stregoneria.
L’Uficiàl èl sara sö Pincinella ‘n dela prisù dei eretici e de le
strìe, che par che la se troàes èn dei soteranei del Convent de
San Domenico, sensa diga dè che culpa l’era acusàda.
Èn prisù Benvegnuda la vé sottoposta a le procedure stabilide
da la lege. I ghe tàja i caèi e i la fa’ passa töta, èn serca del
marchio del diàol, chel che i ciamàa “il bollo”… i la troàa
sèmper, perché ‘l pudìa ésser un neo o ‘na qualsiasi màcia sö la
pèl. Pincinella l’è pronta pèr ésser ‘nterogàda.
Èl vitises de zögn se ambia ‘l procès, nel convènt dè San
Domenico, sede dell’Inquisisiù a Bressa.
Quinto quadro
Padre de Maziis:
Benvegnùda Pincinella, züra sö la Santa Parola de Gesù Cristo,
nòst Signùr che da la tò boca vegnerà föra sul la verità.
Pincinella: Züre.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 14 di 26
Fra’ Lorenzo Maggi:
Benvegnùda, detta Pincinella, quale culpa la t’ha portàt daànti
al Tribunal de la Sacra Inquisissiù?
Pincinella: Me pènse, de ésser tegnìda ‘mprisunàda perché male lingue le
g’ha dit che me g’ho mia rispetàt la sentensa che lü, Reverendo
Inquisidùr, èl g’ha fat l’àltra ólta, contro de me… che non
dovessi più medegàr persona alcuna. Ma me che culpa ghe n’
hoi?
Èl Podestà de Brèssa ‘l m’ha mandàt a ciamà e me, poera
paesanòta, pudìe mia de certo disobedìga a l’urdin de persona
tanto potente!
La sò s-cèta là sö l lèt, sensa muimènt de sorta e sensa mangià,
la parìa morta. ‘Na fantesca la l’ j-a maleficiàda! E me, pèr
sanàla da la mala fatüra, g’ho fat bóer èn brassöl de sambüch,
e la pütìna la g’ha beìt èl decòt pèr tre matìne de fila. Me,
‘ntàt, tegnìe ‘na sò stringa tra i dicc e ‘nvocàe:
“Che tè pòdet restà löster e nèt come le piaghe de Cristo”,
quand le g’ha ‘ncuminciàt a saràs.
Èn zenöciù, deànti de la Madona che gh’era ‘n chèla camera, me
recitàe növ Pater Noster e növ Ave Maria, èn unùr del Signùr,
de la Madona e de San Giuliàno, che i fàes la gràssia de fàla
vomità.
Me ‘l saìe che la s-ceta la se sarès liberàda, perché l’ j-e zà fat
àltre ólte, èl me l’ j-a ‘nsegnàt èn maìster che ‘l stàa söla porta
de San Gioàn, un òm de sirca novant’agn.
La s-cèta la g’ha trat sö ‘na tasina d’arzènt piena de bród e
catiéria e l’è guarìda. E töcc i g’ha capìt che l’era stàda la
fantesca a fàghela cassà zó col malefìssio!
Ma föra de chèla ólta lé dela s-cèta del Podestà, me,
Reverendo Padre Inquisidùr, no g’ho mai disubidìt a la sò
sentensa.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 15 di 26
Fra’ Lorenzo Maggi:
Èl dis Monsignor Zuane de Stefani de la Casa de Santa Maria
de Nàe ‘n dela sò testimoniansa:
“Benvegnùda Pincinella la medega i striàcc, la ‘nsègna a
dispèrder i pütì, la ‘ncanta i marìt perché no i bàtes a le moér
che se compàgna a àlter òm … E tè set’ vegnìda meno, anche a
la disposissiù de stà a casa to, come ‘n prisù, e te set’ ‘ndàda a
cürà ‘l fiöl del Conte Bernardino di Lodrone …”
Vòlet dì, te, che Monsignor Zuane de Stefani ‘l g’ha dit èl falso
sota sacro giuramento?
Pincinella: Monsignore, èl dìs èl vero. Me so stàda du més a la casa dei
conti di Lodrone, perché messer Zorzi (èl fiòl dè lur) l’era
impedito de lassà ‘l sò lèt da ‘na gamba piagàda. Me g’ho fat
bóer èn del lat, erba iria, rosa e camomilla e, ‘n dé sé e ‘n dé
nò, ghe fàe i lavacri.
Sesto quadro
Narratore:
A ‘sto punto, ‘l giudice ‘l g’ha dimostràt che Pincinella la g’ha
sögötàt a medéga e fa posiù a Nàe e föra Nàe, èn disobediensa
de la sentènsa del milasichsèntnöv. L’è ‘na ròba grave, perché
la sò conosciènsa de le erbe mediche la ghe permèt de ìga ‘na
cèrta indipendensa economica e ‘na cèrta posissiù ‘n de la sò
piccola società, ma l’è mia assé per sentensiàla de strìa e
condanala al rògo.
Èl procès èl se ferma pèr un dé e quando èl ricomincia la
müsica la cambia… Pincinella la parla.
Forse le la g’ha capìt che ‘l Venerando Inquisidùr èl la sa longa
söl sò cönt, e gh’è mia tanto de dàghela a intender! Forse le, la
pensa che ghe convé ‘ndà zó sincéra e, magare, lü ‘l sarerà ‘n-
öcc e ‘l la manderà a casa come la prima ólta.
O forse, ‘n dei soteranei del Convènt de San Domenico, i gha
fat tastà ‘l saùr de le tortur….
Som al vintisèt de zögn.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 16 di 26
Padre de Maziis:
Benvegnùda detta Pincinella, sét disposta a dì la pura verità sö
töt chèl che tè vegnerà domandàt?
Pincinella: Sé!
Fra’ Lorenzo Maggi:
G’het te disobedit a la sentensa del milaesichsèntnov che la tè
vietàa de medicar persona alcuna?
Pincinella: Venerando Padre Inquisitor, dìse de sé. Me g’ho medegàt
tànte persune secondo come me ‘nsegnàva ‘l diàol.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Come ‘l se ciamàa chèsto demonio?
Pincinella: Èl diàol che me ‘nsegnàva, èl se ciamàva Zuliàn… èl sta da
trent’agn èn de la me gamba a dim come g’ho de fà pèr guarì i
malàcc.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Tè set’ mai stàda con Zuliàn, là sö ‘l Tonàl a zügà e a balà con
lü?
Pincinella: Sé, so stàda sö la Cruz con chèl demonio come marìt e moér,
fàem issé pèr vituperio de la Santa Cruz e de la Fede
Cristiana.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Èndoè e come g’het cunussìt èl diàol Zuliàn?
Pincinella: L’ho cunussìt ai zöch del barilotto. Me, alùra gh’ìe trentasés
agn. ‘Na sera de setèmbèr g’ho lassàt a casa ‘l me Pincin e i me
fiöi pèr andà a catà l’ùa con la Flòra, ‘na s-cèta de marit.
Demenemà che riàem visì a le rìe de la Mela, sentìem ‘na
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 17 di 26
müsica alegra e ciassùsa de sunadùr. Èn d’èn camp, òm e fomne
i fàa i zöch del barilotto e gh’era ‘n mèz la siùra del bàl. Come
l’era bèla! La parìa ‘na dea! L’era vestìda con un vistìt de lusso,
de vülüt négher e la se muìa come ‘n gat! Me e la Flòra la
vardàem encantàde e le la m’ha ciapàt töte e dò pèr le ma’, la
m’ha dat a du òm e la g’ha urdinàt:
“Vaga de sopra via!”
Martin èl g’ha ciapàt Flòra e Zuliàn èl m’ha ciapàt me. Èl m’ha
portàt èn d’èn prat, lontà da l’altra zènt che cantàa e balàa.
Vèrs matina gh’era piö nüssü e sè som ambiàcc vèrs casa.
Martin e Flòra i caminàa daànti e me e Zuliàn de dré. Lü èl me
sofiàa söl còl e ‘l me furàa cóla sò barbèta rossa de cavra e ‘l
me tegnìa ‘ndré cól pas. Sparìcc dai nòscc öcc i du che caminàa
deànti, Zuliàn èl m’ha portàt èn del camp de Rizet. Me so
dessedàda che ‘l sul l’era zà alt èn del ciel, stosàda, straca
copàda, sensa le forse de leàm ‘n pé. Chèl diàol d’èn Zuliàn èl
m’j-a cönsömàt.
Narratore:
Ahi! Ahi! Pincinella la s’è tiràda la sàpa söi pè. L’è ché che nas
l’èmbròî! I “zöch del barilotto” i era zöch, baì, feste de
campagnöi! Certo, i era zöch licensiùs, endó òm e fomne,
sguarnìcc dedré ale piante e ‘nmaciàcc èn del’erba alta i ‘ne
combinàa de còte e crüde, ma ‘l diàol èl ghe entràa neanche
pèr per le scarpe rote! Èl Venerando Inquisitor, Lorenzo
Maggi ìl capés arla per barla; èl capés chèl che ‘l völ capì. Pèr
lü e pèr la Cesa i zöch dei zöedé, o de le zöbie, de le calende,
j-è convegni de le strìe coi diàoi!
L’è mia facìl capìs quand se g’ha du parlà e du pensà diferèncc.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Confèsset te, Benvegnùda Pincinella, che tè sét compagnàda al
diàol? Confèsset te che ‘l diàol l’è deentàt èl tò Signùr e
padrù? Confèsset te che tè sét la sò serva? Confèsset te che
tè sét ‘na strìa?
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 18 di 26
Pincinella:
Me so andàda ai zöch del barilotto! Me g’ho balàt e me so
compagnada con Zuliàn!
Fra’ Lorenzo Maggi:
Perché te sé fé’t pregà a confessà ‘l mal fatto? Perché te fét
pregà a confessà ‘l mal fatto?
Narratore:
Pincinella, puciàda e istigàda ‘n tribunàl dal Reverendo
Inquisidùr e tormentàda e goiàda ‘n cèla dai arnés dei sò
torturadùr, la confessa!
I zöch i era mia feste paesane söi montesèi de Boès e de Nàe
o söle rìe dela Mela! I zöch i era riuniù de strìe e de diàoi là
söl mont che tuna, endó le la riàa a caàl del diàol Zuliàn. E la
siùra del bal, l’è mia piö ‘na dea, ma ‘l capo dei diàoi.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Ai zöch a Ürach, sö le rìe de la Mela g’het cunussìt àltre
persune?
Pincinella: No, l’era nòt …
Fra’ Lorenzo Maggi:
Com’erei vestìcc i du diàoi Martin e Zuliàn?
Pincinella: Martin e Zuliàn i gh’ìa sö de le toneghe negre, longhe fina a
tèra, a la fosa dei monaci.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Chi comandàa ‘l bal?
Pincinella: ‘Na bèla fomna, vestìda de vülüt négher. L’era le la siura del
zöch. Le la tegnìa ‘na Cruz negra ‘n dele sò mà e dei siòri
vestìcc bé, i ghe ‘ndàa visì, i ciapàa chèsta Cruz da le so mà e i
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 19 di 26
la sbatìa pèr tèra e töcc i se compagnàa carnalmente sura la
Cruz.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Le persùne che gh’era lé al zöch, cósa disìele de chèla siùra?
Pincinella: Le disìa che le l’era ‘na dea, lure le ‘ndàa deànti a le e i la
salüdàa con quater o sich riverense.
Narratore: Ala fì de la féra, ‘l capo dei diàol l’era ‘na fomna.
Settimo quadro
Narratore: Èl procèss èl ricumìncia da ‘ndó ‘l s’era fermàt ‘l dé prima, cioè
ai zöch che Benvegnùda la fàa col diàol Zuliàn.
L’è èl vintòt de zögn.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Sét stàda àltre ólte ai zöch?
Pincinella:
Sé, quasi ogni zoedé e töte le calende.
Fra’ Lorenzo Maggi:
E cósa fàet?
Pincinella: Rinegàe la Fede, ‘l Battesimo di Cristo, Santa Maria, töcc i
Sancc e le Sante e confermàe ‘l me Zuliàn pèr mio Signor.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Cósa credìet che ‘l fös chèst tò Zuliàn?
Pincinella: Me credìe che ‘l fös èl me Signùrl.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Perché?
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 20 di 26
Pincinella: Perché ‘l me fàa iga bontèmp.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Come tè comparìel èl tò Zuliàn?
Pincinella: Èl me comparìa ‘n forma d’èn bèl zùen con la barba rossa.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Cósa fàele le persùne che ‘ndàa ai Zöch?
Pincinella: Le rinegàa la Fede e àltre ròbe come fàe me e ‘l signùr èl dàa
ai òm ‘na bèla s-cèta per morosa e ale fomne ‘n zuinòt tanto
bèl che se pöl gnè ‘maginà e dopo le se dàa la mà e le fàa ‘n bal
èn tondo ala musica dele pive e dei rigoletti che i sunàa èn
manera che me g’ho mai sentìt de mèi.
Narratore:
Adès la Signora del zöch l’è mia piö ‘na fomna, ma ‘n’òm, cioè èl
diàol!
Fra’ Lorenzo Maggi:
Da quando tè sét èn prisù, Zuliàn t’él pö comparìt?
Pincinella:
Sé!
Fra’ Lorenzo Maggi:
E cosa t’hal dit?
Pincinella: Èl m’ha dit che g’ho de negà töt chèl che g’ho confessàt al
Padre Vicario Fra’ Lorenz. Èl m’ha dit che, quand Pietro
Albanese ‘l m’ha ciapàt pèr portàm èn prisù, me dusìe sbatìm zó
dal castèl e scheessàm èl còl, perché ‘l Vicario Inquisitor Fra’
Laorenz ‘l m’arès fat bruzà.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 21 di 26
Fra’ Lorenzo Maggi:
Come fàet a ‘ndà al bal söl Mont Tonàl che l’è lontà da casa tò
sessanta miglia?
Pincinella: Metìe le gambe ‘n spala al me Zuliàn e ‘n d‘èn amèn ‘l me portàa
là e àltre ólte vegnìa ‘n diàol ‘n furma de caàl o de cavra e ‘l me
portàa e issé i fàa i àlter.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Perché tè sét fàda pregà a confessà ‘l mal fato?
Pincinella:
Perché Zuliàn èl me picàa e ‘l vulìa mia che confessàes e sèrte
ólte ‘l me strenzìa ala gola pèr mia fàm parlà ‘n vòstra
presensa.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Che àlter medicamèncc e incantamèncc g’het fat?
Pincinella:
Me g’ho ‘nsegnàt a ‘na fomna come fa, pèr romper la fede a sò
marit, issé: g’ho ciapàt ‘n’anguila e, ‘ntàt che ghe caàe i öcc,
g’ho dit chèste parole:
“Tè càe mia i öcc a te, anguila, ma i càe a te, me marit”, èn
chèsta manera ‘l marit èl pöl mia acursìs del tradimènt dela sò
fomna. Quand medegàe argü, specialment i striàcc, me
‘nzönöciàe e disìe chèste parole:
“Pèr èl mal che nas e pèr èl mal che vé, pèr èl mal redènt e pèr
segnàl de töt èl mond e pèr èl lat de la Vergine Maria, che ‘l
vàghes via.”
Töcc chèsti incantamèncc e medicamèncc me i ho ìmparàcc dal
me Zuliàn, però ‘l me i a ‘nsegnàa pò èl nòstèr siòr del zöch.
Lu ‘l me dàa ‘na polver de sbàter adòs a le persùne che vulìem
strià e ‘ntàt gh’iem de dì:
“Me vole che te tè möret èn vint dé, o ‘n de ‘n-an o quater, o ‘n
tre dé…Da quand me vo al zöch g’ho semper pensàt che ‘l siòr
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 22 di 26
del zöch l’era ‘l vero Dio, e me e i àlter l’adoràem come ‘l nòst
Dio, e me g’ho sèmper credit a chèl che lü ‘l me disìa. Là söl
mont gh’era pareciàt le tàole con bu aròscc e bune vivande e
chi vulìa mangià èl mangiàa.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Quante persune gh’era là sol mont?
Pincinella:
Mia meno de desmila.
Ottavo quadro
Narratore:
Som riàcc al dé del giödesse e l’Inquisidùr ‘l g’ha gnamò finit de
tormentà la póera fomna có le sò domande, sèmper le stesse:
“Chi t’ha ‘nsegnat a medégà?…Èn che forma Zuliàn èl tè
comparìa?…” e Pincinella la rispónd, come na lessiù ‘mparàda a
memoria, töt chèl che i völ che la dìsès, come per dì:
“Va bé, se pròpe ve fa piasér, so na strìa, ma lassìm èn pace
che ‘n pòde piö! O, forse, torturàda ‘n del corp e ‘n dela mènt,
la s’è convinta anche le de ésser dèl bù, ‘na strìa.
L’è ‘l vintinöv de zögn.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Perchè ‘l diàol èl t’ha ‘nsegnàt a medegà?
Pincinella: Perché mai me mancàes i sólcc de spènder, perché le persùne
le vulìa che me le medegàes e me vulìe ésser pagàda e issé gh’ìe
sèmper i sólcc.
Fra’ Lorenzo Maggi:
G’het domandàt a Zuliàn de liberàt?
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 23 di 26
Pincinella:
Quand me ghe ‘l domande lü ‘l me dis che ‘l pöl mia ötàm quando
so ‘n de le mà del Vicario Inquisitor.
Fra’ Lorenzo Maggi:
Quando Zuliàn l’è vegnìt a troàt èn prisù?
Pincinella:
Me g’ho sentìt ‘na us lésera come ‘l fiàt de là dela porta. So
leàda sö dal me lèt de pàja e g’ho tiràt le orèce pèr sènter piö
bé. Zuliàn èl disìa:
“Se te tè gh’èsset mia cöntat sö töt a Fra Lorenz, me tè
‘nsegnerès adès a guadagnà ‘na möcia de palanche! A Brèssa
gh’è un bèl siòr! La sò borsa con sinquanta ducati l’è borlàda ‘n
del cesso e lü ‘l dà la culpa ala sò masséra. Te tè poderèsset
dervìga i öcc e metìt èn sacòcia la metà; ma te tè dét ascolt ai
fra’ e lur i te farà mörer!”
Fra’ Lorenzo Maggi:
Anche adès che tè sét èn prisù Zuliàn èl tè porta ai zöch sö l
Tonàl?
Pincinella:
Ogna setimana Zuliàn èl ve a töm!
Fra’ Lorenzo Maggi:
Èndét de persùna ai zöch e ‘n del ensòme?
Pincinella: Ricónosse che me vo ai zöch con tött èl còrp e mia ‘n sògn. Vo
sö l mont che tuna, ogni olta, anche se só ‘mprisonàda.
Nono quadro
Narratore:
Pincinella la g’ha confessàt. L’Inquisidùr, adèss èl g’ha piö döbe
e ‘l dà la sentensa.
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 24 di 26
Fra’ Lorenzo Maggi:
Benvegnùda Pincinella, tu fosti e perseverasti nell’eresia,
sostenendo e credendo nei seguenti errori:
in primis che da la tò zuentù fin adès, ogna setimana, ‘n dela
nòt tra ‘l zöedé e ‘l venerdé, tè sét andàda cól demonio e la sò
compagnia e a lü tè g’het fat riverensa, con ciò credendo di
non fare peccato.
Benvegnùda Pincinella, vòlet te ‘n-aocàt che ‘l te difènde?
Pincinella:
Me vòle gnè difensùr, gnè avocàcc, gnè procüradùr. Me
confèsse ‘l me mal fato, me rinéghe i zöch, i diàoi e le strìe, me
promète che saró ‘na bràa cristiana e domande misericordia,
come Vossignoria ‘l me l’ha concessa la prima ólta.
Narratore:
Frà’ Lorenz l’è ‘n giudice sitìl e pèr rispetà ‘n töt e pèr töt la
Legge Canonica, ‘l làssa a Pincinella tre dé de temp per difendis
da le accuse ‘n presènsa dei testimone. Ma lé, la rinuncia.
Frà’ Lorenz, alura èl dà i incartamèncc del procès ai Probiviri,
òm onès-cc, om investìcc de l’autorità morale, perchè anche a lur
i disès la sò.
Dopo iga esaminàt i atti del procès, èl colegio dè la giuria i la
condana con chesta sentensa:
In nomine Santae Trinitatis amen…
Considerando che ti Benvegnuda Pincinella… de la tera de Navi…
suspetta inno vero striga et diabolica incantatrice et
gravemente sospetta di eretica pravità, et questo in
grandissimo danno del l’anima tua et vilipendio de la fede
catolica…
Visti et diligentemente examinati li meriti del processo, et
tutte le cose, ad una ad una pesade, con justa baldanza, te
abiamo trovada… essere rechascada ne le gia abiurate eresie…
Essendo esaminate tutte le pridite cose, di ponto in ponto
meritatamente… posti davanti di noi i scacrosanti evangeli…
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 25 di 26
benchè al presente sei pentita e mal contenta… nel judicio
nostro ecclesiastico, ti getemo et lassemo, overo noi te demo al
brazo et suicidio secolar.
Nientemeno, benignamente preghemo et con efficacia esso
judicio secular che, circa la effusione del sangue e lo perilio del
amorte , voglia moderar la soa sententia.
piö o meno:
“Considerando che tè , Benvegnùda Pincinella, tè set za stada
perdunàda ‘na olta ma tè set ricascàda, noàlter te condanom al
rogo, ma sicome tè diset de ésser pentìda, te consegnom al
bràss seculare e pregóm, perché èl brass seculare èl sìes
clemente.”
Ma ades som nel milasicsentdisdòt, l’an de Lutero. La Cesa la
g’ha pora del’Anticristo, la vèd un pericol per la sò sopravivensa
anche ‘n dela facia bianca e rossa de ‘na contadinota de Nae e
la clemensa la ria mia.
Decimo quadro
Narratore:
Pincinella la ve tiràda föra dala cèla. Èn piàssa del mercàt, lé
visì, Baptista de Caperonibus, vicario generàl de la Diocesi de
Brèssa, ‘l firma la sentensa:
“Tè sét turnàda al zöch del diàol detto Zuliàn. A la Santa
Madre Chiesa no ghe resta che dat al braso.”
Co’ la tònega de sach söla nüda pèl, Benvegùda Pincinella la rìa
‘n piàssa dela Lòsa a Brèssa. Entùren a le, du curdù de guardie.
La legna l’è za ‘mpilàda ai pè dela Colona e gh’è nüssü che dis
per le: “Chi l’è sensa pecàt ‘l tìres èl prim stissù!”
L’è ‘l disnöv de Löi del’an milaesichsèntdisdòt.
Èl procès istruìt e portàt fina ala sentènsa da fra’ Lorenzo
Maggi l’è stat consideràt tanto giöst, tanto precìs e rispetùs
dei diriti de l’acusàda e de la legge, che töt l’incartamènt l’è
Gruppo Tratrale DEDALO Strìa Pincinella
Pag. 26 di 26
stat mandàt a la Serenissima Repubblica di Venesia, perché ‘l
fös de esèmpe a töcc i alter procès a le strìe.
L’è stat issé che i atti i s’è conservacc e Pincinella l’è mia stada
desmentagàda come miér e miér de altre fomme innocenti,
brüsàde per l’ignorànsa e l’odio de chi consideràa la fomna una
ròba sporca e de rassa deferenta da chèla de l’òm…
E te, Bressà del dumilaeòt, che te streèrset la Piassa dela
Losa deànti ala colona co ‘l leù ‘nquaciàt, ‘ndó la
superstissiù e ‘l pregiödésse i g’ha ‘nmöciàt la legna e
‘mpissàt èl föch, te bé a mènt de conósser prima de
giudicà o i tèmp dele strìe i poderès turnà.
***