PIET SWART

LAURA HERNAN / COMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA

– 2 –

– 3 –

F otògraf, arquitecte, dissenyador gràfic i tipògraf holandès. Va es-tudiar disseny industrial, arquitectura i dibuix a l’Escola Nacio-nal d’Arts Aplicades d’Amsterdam, de 1902 a 1907.

El 1913 es va traslladar a Voorburg on, durant la Segona Guerra Mun-dial, va començar a dissenyar mobles i objectes de decoració. La seva carrera com a dissenyador gràfic va començar el 1919, quan es va iniciar com a di-buixant per a l’arquitecte Jan Willins, membre del grup De Stijl. Dos anys més tard es va convertir en l’assistent del prestigiós arquitecte H.P Berlage.

Els anys 20 van ser els més prolífics de la seva carrera de dissenyador gràfic, elaborant les campanyes de publicitat de la Companyia de Cables ho-landesa; fent anuncis per Vickers House i, especialment, creant dissenys per la Kabelfabriek Nerderlandsche (NKF), per la qual va experimentar fins a l’extrem amb la tipografia, la fotografia i els espais en blanc.

El 1928 va dissenyar per a la firma Bruynzeel la cuina que, més tard, es convertiria en la cuina estàndard de les llars holandeses. A partir de 1933, Zwart es va inclinar pel disseny industrial i d’interior.

(Zaandijk, 1885 – Wassenaar, 1977)

– 4 –

PIET ZWARTZaandijk, 28 de mayo de 1885 - Wassenaar, 24 de septiembre de 1977

Diseñador gráfico e industrial y un fotógrafo holandésPiet Swart i el logotip que va crear per ell mateix

– 5 –

PIET SWART pioner de la tipografia moderna

P iet Swart està considerat un dels pioners de la tipografia mo-derna. Des d’Holanda va saber trobar el camí propi per imposar el seu segell personal a la nova tipografia, principalment en el

camp de la producció publicitària i la literatura promocional, on es concen-tren la major part dels seus treballs.

Sense formació específica en el camp de la tipografia, es va endinsar en el món del disseny gràfic a finals de 1919, quan va tenir el seu primer contacte amb el moviment De Stijl, al treballar per un dels seus membres, Jan Wils.

De Stijl, sorgit el 1917 i fundat per Theo van Doesburg va ser un dels grups més influents del segle. La seva premisa artística partia de la base que l’armonia en la pintura, l’arquitectura i el disseny només es podia aconseguir si s’adoptava un estil geomètricament pur i impersonal. La base del treball dels artistes de De Stijl va ser l’ús del rectangle, del negre, el blanc i el gris, juntament amb els colors primaris vermell, blau i groc.

Aquest moviment va influenciar clarament el treball de Zwart, però també el van marcar altres avantguardes com el Constructivisme o el Fu-turisme. Tot i així, ell sempre va defugir de pertànyer a un o altre grup i va desenvolupar un estil propi.

El 1925 Zwart va entrar en contacte amb la NFK (Nederlandse Kabel-

“El color és un element creatiu, no un ornament. Quant menys interessant sigui una lletra, més útil resultarà per al tipògraf”

—Piet Zwart

– 6 –

fabriek) de Delf i va ser llavors, amb 45 anys, quan va començar a dedicar la major part del seu temps a la tipografia.

Influenciat per aquestes avantguardes que el que volien era trencar amb el disseny convencional i ornamental, Zwart va seguir la corrent artística que propugnava que les lletres no eren simples signes alfabetics, sinó que els dife-rents pesos i formes, així com la seva posició a la pàgina, conferien un caràcter expressiu diferent. Podien usar-se com a imatges visuals per si soles.

També va ser determinant en la seva obra el manifest “La nova tipogra-fia” que va publicar el 1925 Tschichold i on propugnava deu principis bàsics, entre ells que la nova tipografia estava determinada per exigències funcionals i que la finalitat de tot disseny tipogràfic era la comunicació, que havia de traslladar el missatge de forma senzilla, breu i penetrant. Tschichold també apostava per l’ús de la fotografia en lloc dels dibuixos i l’ús del pal sec en totes les seves formes.Recomanava usar formes, tamanys i pesos oposats o donar importància a l’espai en blanc. També assegurava que les línies verticals i diagonals de la lletra eren apropiades per donar-li força i que s’havia d’aban-donar tota intenció ornamental o decorativa.

Els primers treballs de Zwart van trobar una expressió propera a l’ex-huberància dadaïsta per després tornar-se més constructiu. Aquest fet va ocórrer simultàniament amb les primeres aparicions de la revista Merz i la reunió que Zwart va mantenir amb Lissitzky, el qual li va ensenyar a fer fo-togrames, una tècnica que va ser clau en la seva carrera, especialment en els treballs per la NKF, que combinaven fotografia i fotomuntatges amb resultats sorprenents.

Els seus colors seguien sent els de De Stijl, però l’intel·ligent ús de les paraules (que ell mateix redactava), la seva ingeniosa manipulació de tipos i filets i l’ús de la fotografia amb forts contrastos, omplien la pàgina impresa d’una nova tensió. Sempre amb un objectiu: transmetre un missatge clar i directe al receptor.

– 7 –

Les primeres obres de Zwart són les que mostren un estil més proper al moviment de De Stijl. Tot i que mai s’hi va integrar, en aquesta carpeta que va fer per l’empresa Vicker House es nota clarament la seva influència. A nivell cromà-tic, aposta per un ús molt contingut, usant només el vermell, en un to molt saturat, i el negre; i a nivell de composició busca aquesta harmonia i or-dre dels elements que propugnava el moviment, amb una disposició de les lletres i les formes que juga només amb la verticalitat i la horitzontali-tat, creant unes caixes de text molt harmonioses i contundents. També en aquesta obra s’observa l’ús de les formes simples, basades en els triangles, els quadrats i els rectangles i l’ús de l’abstracció geomètrica com únic recurs. Zwart crea així una composició molt neta i harmònica, contundent i a la vegada clara i directa.

CARPETA PER A L’EMPRESA VICKER HOUSE. 1923

– 8 –

– 9 –

Zwart va ser especialmente prolífic en el camp de la publicitat i la imatge corporativa i al-guns dels seus treballs més representatius van ser els que va fer per l’empresa NKF (Nerderlandsche Kabelfabriek) de Delft, per la qual va treballar du-rant deu anys.

En aquest anunci de 1926 observem de nou com Zwart utilitza la diagonal per crear tensió i impacte visual a l’espectador. La tipografia, que només utilitza en caixa alta, forma blocs de text compactes i mostra un petit joc visual a través de les dues lletres centrals que canvien de pes i de direcció.

La composició és molt neta, amb un fort protagonisme de l’espai en blanc, i usa només tres petits elements geogràfics com a elements orna-mentals. Cal tenir en compte que Zwart va defugir de tota ornamentació injustificada i defensava que, per sobre de tot, un disseny havia de ser funcional i clar.

ANUNCI PER LA NKF. 1926

– 10 –

En aquest anunci s’observa de nou la influèn-cia de De Stijl, amb l’ús de colors primaris i satu-rats, però, alhora s’evidencia el disseny personal de Zwart. I és que Swart aposta aquí per un disseny amb un punt caòtic i asimètric, que s’allunya de les composicions més racionals i ordenades de De Stijl. Trobem un joc tipogràfic a través de l’ús de diferents cossos i famílies (amb serif i sense serif ) i un joc de contrastos gràcies a les marcades di-agonals i a la disposició irracional dels elements de la composició. És interessant també veure com algunes lletres es converteixen en elements geo-mètrics que agafen molta força i com s’introduei-xen petits elements decoratius com la mà humana que apareix.

ANUNCI PER LA NKF. 1924

– 11 –

– 12 –

– 13 –

Un dels aspectes pels quals Zwart va ser més reconegut és l’ús de la imatge fotogràfica i el foto-muntatge. A la segona dècada del segle XX es va fer patent el pas d’una actitud predominantment tipogràfica cap a una nova sensibilitat visual que implicava un ús central de la imatge fotogràfica.

En aquest catàleg que va realitzar per l’em-presa NKF es pot observar el disseny tan impac-tant que Zwart era capaç de crear només amb la combinació de fotografia i color. De nou segueix recorrent als colors de De Stijl i a les formes ge-omètriques, però traspassa la simple creació tipo-gràfica i fa que tota la força visual recaigui en la imatge. La diagonal continua sent clau en la com-posició, així com el generós espai en blanc, que contribueix a donar més protagonisme a l’element fotogràfic.

COBERTA FRONTAL I DUES PÀGINES D’UN CATÀLEG

PER LA NKF. 1927-1928

– 14 –

Aquesta és una de les obres més reconegudes de Piet Zwart i una de les més impressionants en quant a composició tipogràfica.

Porta fins a l’extrem el joc de combinar pesos i tamanys de les lletres i això fa que aquestes aga-fin una dimensió més enllà de la de transmetre un missatge. Esdevenen imatges visuals per si soles.

La tècnica d’unir i superposar tanta quanti-tat de lletres, variant el color, la família tipogrà-fica, el pes i el cos, fa que les lletres esdevinguin una mena de patró o de senefa que armonitza tota l’obra. Una sensació que augmenta amb les petites repeticions de lletres que formen les línies horit-zontals que s’intercalen en la composició.

De nou, Zwart juga amb la diagonal per aug-mentar el contrast, combinada amb la verticalitat amb què es presenten les lletres més grans. Els co-lors primaris tornen a marcar la paleta cromàtica.

PÀGINA DEL CATÀLEG TRIO DEN HAAG. 1931

– 15 –

– 16 –

– 17 –

Fins el 1926 Zwart no comença a integrar les imatges en la seva obra, però a partir d’aquell moment adquireixen un gran protagonisme en els seus dissenys.

Com es veu en aquesta coberta de catàleg, Zwart crea una forta tensió visual entre la tipogra-fi, de dues dimensions, i la imatge tridimensional. Sempre presentava fotografies amb un contrast molt alt i quasi sempre en negatiu, sobreimpreses amb tintes de color i inserides dins de formes ge-omètriques, en aquest cas cercles.

Aquest obra, al contrari que gran part de les seves creacions, mostra una composició simètrica i més ordenada, on els dos cercles que marquen la diagonal, juntament amb el logotip principal, te-nen el pes central de composició. També trobem força elements ornamentals, que no acostumen a estar molt presents a les obres de Zwat.

Per últim, cal destacar la repetició de frases (en aquest cas del nom de l’empresa) que també és un recurs que Zwart utilitzava perquè el lector captés ràpidament el missatge que li volia trans-metre.

COBERTA D’UN CATÀLEG PER PCH BROADCAST.1928

– 18 –

Aquesta col·lecció de llibres sobre pel·lícules cinematogràfiques és una de les màximes expres-sions de la tècnica del fotomuntatge de Zwart.

Com en la majoria de les seves composici-ons amb fotografia, opta per presentar imatges en negatiu amb tinta de color a sobre, en aquest cas usant només el blau i el vermell, per crear aquesta gamma cromàtica armònica.

El joc visual és molt impactant quan la imat-ge es barreja amb la tipografia, sempre composa-da en diagonal, creant tensió, i amb el logotip del llibre, a un cos molt gran. La transparència dels elements i la superposició reforcen l’impacte de la imatge en el seu conjunt.

COBERTES PER UNA COL·LECCIÓ DE LLIBRES SOBRE PEL·LÍCULES. 1931

– 19 –

– 20 –

– 21 –

APORTACIONS

Zwart ha passat a la història del disseny gràfic com un dels pioners de la tipografia moderna, juntament amb noms com Theo van Doesburg, El Lissitzky; Jan Tschichold, Moholy-Nagy o Alexander Rodchenko.

Els nous plantejaments tipogràfics que aquests dissenyadors van aban-derar, sorgits a partir del 1909 i que van tenir el seu punt culminant a co-mençaments dels anys 20, van néixer com a resposta a les noves exigències i oportunitats que el segle XX portava. Les noves avantguardes artístiques es van proposar canviar l’ordre establert i introduir noves formes d’entendre i representar la realitat.

Zwart va rebre la influència de diferents moviments, principalment el de De Stijl i el constructivisme, però mai no va voler aferrar-se a unes pautes marcades i, amb aquesta idea, va generar un estil propi que ha estat sobretot reconegut en el món de la publicitat i la identitat corporativa.

Sorprèn que una persona que no tenia nocions en tipografia ni disseny gràfic acabés generant treballs tant impactants a nivell visual, amb composi-cions precioses que ressalten sobretot pel seu impacte i força. L’ús del foto-muntatge, el contrast a través del tamany de les tipografies i els colors i les creacions asimètriques i desequilibrants que han marcat la seva obra, han acabat donant-li una identitat pròpia que, sens dubte, el converteixen en un virtuós de la tipografia.

Trobar un estil propi i marcar tendència en el món tipogràfic en un mo-ment històric on tot era experimentació i llibertat, demostra que cal arriscar i anar més enllà dels formalismes per destacar i trobar la teva pròpia persona-litat en aquest sector.

– 22 –

BIBLIOGRAFIA

› AZ PROJECT (2012) “Piet Zward” en Az Project.Consultat el 2 de març de 2013 a <http: //az-project.org/designers/piet-zwart>

› ICONOFGRAPHICS (2012) “Piet Zward” en Iconofgraphics. Consultat el 3 de març de 2013 a <http://www.iconofgraphics.com/Piet-Zwart/>

› Ensayos sobre diseño. Diseñadores influentes de la AGI. Argentina: Ediciones Infinito, 2001

› MONGUZZI, B. Piet Zwart : l ’opera tipografica, 1923-1933. Bologna: Editrice C.I.P.I.A., 1987

› La Vanguardia aplicada. Madrid: Fundación Juan March, 2012

› Piet Zwart: typotekt. Amsterdam: Stedelijk Museum, 1961

› SPENCER, H. Pioneros de la tipografía moderna. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A, 1995

– 23 –

– 24 –