ROBERT KING & THE KING’S CONSORT

18 DE GENER DE 2018SALA 1 PAU CASALS

MÚSICA

ANTIGA

THE CORONATION OF KING GEORGE

Comenta aquest concert amb

#auditori #antiga

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Mitjans Patrocinadors

GENER DE 2018

DIJOUS 18 | 20 h

SALA 1 PAU CASALS

The King’s Consort • Robert King director

PROGRAMA

THE CORONATION OF KING GEORGE II (CORONACIÓ DEL REI JORDI II)

PAUSA

• The Entrance (Entrada)

• I was glad when they said unto meHenry PURCELL (Londres 1659 - 1695)

• The Procession (Seguici)

Tradicional • Trumpet fanfare

Tradicional • Drum procession

(Parlat) • The Scholars of Westminster School

Tradicional • Trumpet fanfare

• O Lord, grant the King a long life

• A Grand Instrumental Procession

William CHILD (Bristol 1606 - 1697)

Georg Friedrich HÄNDEL (Halle 1685 - Londres 1759)

• The Recognition (Acceptació i Jurament)

(Parlat) • Archbishop to the Bishops

• Archbishop to the Peers and Assembled Nobles

Tradicional • Trumpet fanfare

• Let thy hand be strengthenedGeorg Friedrich HÄNDEL

• Litany (Lletania)

• O God, the Father of HeavenThomas TALLIS (Leicestershire? ~1505 - Greenwich 1585)

Georg Friedrich HÄNDEL

• The Anointing (Unció)

• Come Holy GhostJohn FARMER (1570-1601)

• Zadok the Priest

• The Recessional (Seguici final)

Tradicional • Trumpet fanfare

Tradicional • Drum procession

• The Inthronisation (Entronització)

Tradicional • Fanfare

• Fanfare (Fanfara)

Tradicional • Trumpet fanfare

John BLOW(Collingham? 1649 - Londres 1708)

• The Investiture (Investidura)

• Behold O God our defender

• The Homage (Homenatge)

• God spake sometime in visions

Tradicional • Drums and Trumpet fanfare

(Parlat) • The Shouts of Homage

John BLOW

• The Crowning (Coronació)

Tradicional • Trumpet fanfare

(Parlat) • The Congregation in Westminster Abbey

• The King shall rejoiceGeorg Friedrich HÄNDEL

• Te Deum

• Te DeumOrlando GIBBONS (Oxford 1583 - Canterbury 1625)

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Primera part 1 hora / Pausa 20 minuts / Segona part 55 minuts

• The Coronation of the Qween (Coronació de la reina)

• My heart is inditingGeorg Friedrich HÄNDEL

COMENTARI per O r i o l Pé r ez i Tr ev i ñ o

La història de la música que tenim interioritzada no és, en absolut, real. Diríem que obeeix, més aviat, a una construcció que cadascun de nosaltres ha anat configurant, amb els anys, a partir de diferents lectures, concerts i experiències musicals. Tanmateix, en moltes ocasions, aquesta construcció sembla obviar els contextos socials, culturals o religiosos on van néixer les obres que, al segle XXI, escoltem en espais i formes que no coincideixen gaire o gens amb els que el compositor havia concebut originàriament.

Gràcies a l’anomenada pràctica musical històrica, de mica en mica, directors i musicòlegs també han esmerçat esforços a impulsar projectes que han tingut com a objectiu principal reconstruir, musicalment, cerimònies i oficis litúrgics per tal de contribuir a una millor comprensió d’algunes de les denominades obres canòniques de la història de la música.

El món de la música antiga britànica ha estat molt afeccionat a l’elaboració d’aquesta tipologia de projectes; així, l’any 1993 el Gabrieli Consort de Paul McCreesh (present també en l’actual Temporada d’Antiga de L’Auditori) va sorprendre’ns amb les Vespres venecianes, un intent de recreació d’un ofici de vespres a la basílica de Sant Marc a mitjans del segle XVII. Amb l’arribada del nou mileni, però, fou Robert King qui, al capdavant del seu inseparable The King’s Consort, ho féu amb The Coronation of King George II (enregistrat pel segell Hyperion), en què va voler reconstruir musicalment la cerimònia de coronació del rei Jordi II de Gran Bretanya i d’Irlanda (1683-1760), cerimònia que va tenir lloc l’11 d’octubre de 1727 a l’abadia de Westminster.

Per contextualitzar aquesta cerimònia de coronació, ens hem de situar a Londres l’any 1727. Feia setze anys que Georg Friedrich Händel (1685-1759) estava vinculat a la ciutat del Tàmesi; des de 1711, quan va ser presentat a la reina Anna (1665-1714) i li van encarregar la composició de la seva òpera Rinaldo, una obra composta en catorze dies que, al febrer de 1711, va triomfar al Queen’s Theatre. D’aquesta manera, Londres passava a ser la ciutat on exercia la seva activitat, sobretot operística, un compositor que havia nascut a Halle (Saxònia) un 23 de febrer de 1685 i que seguia mantenint la seva nacionalitat saxona. Sembla ser, però, que una de les darreres signatures realitzades pel rei Jordi I (1660-1727), abans de la seva mort per apoplexia l’11 de juny de 1727, fou la de l’acta de naturalització de Georg Friedrich Händel. El primer encàrrec que va rebre Händel com a ciutadà britànic va ser la composició dels coneguts 4 Coronation Anthems for King George II and Queen Caroline, HWV 258-261 que, naturalment, constitueixen un dels eixos del concert d’avui.

Parlem de concert quan, en realitat, la veritable intenció de The King’s Consort sembla voler ser la de transportar-nos, a través de la confecció d’una intel·ligent i sàvia arquitectura sonora, a l’interior de l’abadia de Westminster per assistir a l’esmentada cerimònia on, a part de la de Händel, hi podrem escoltar altres obres de compositors anglesos, com ara Thomas Tallis (c. 1505-1585), Orlando Gibbons (1583-1625), Henry Purcell (1659-1695), John Blow (1649-1708). Però també escoltarem les músiques i sonoritats arquetípiques d’una cerimònia de coronació: processons amb percussió, fanfares de trompetes, crits d’homenatge, sermons...

Si la lectura de tots aquests elements ens desperta una fascinació lògica, també ens podem imaginar l’impacte que degué provocar a la seva època. I sembla ser que el veritable impacte es va produir durant l’assaig, principalment a causa de l’admiració que van despertar la música i els intèrprets, ja que, segons el Norwich Gazette, hi intervenien «quaranta veus i uns cent-seixanta (!) violins, trompetes, oboès, timbals i baixos, proporcionalment, a més d’un orgue que es va instal·lar darrere l’altar».

El testimoni, òbviament, ens configura una imatge de proporcions sonores que no es correspon en absolut a la dels nostres dies. I si bé aquesta imatge divergeix de la que estem avesats, també cal dir que, de la mà de The King’s Consort, som convidats a una experiència musical que, de ben segur, pot contribuir a forjar-nos una interpretació diferent del context en què van néixer aquestes músiques, un context que s’ha d’interpretar en clau litúrgica, religiosa, social i política. Malgrat tota aquesta magnificència, cal afegir que la cerimònia no va acabar de funcionar.

Gràcies al testimoni de l’arquebisbe de Canterbury i de les seves anotacions a l’Ordre del Servei sabem que «per negligència del Cor de Westminster, un himne no fou interpretat; es va cantar Zadok the Priest durant la Unció en comptes de després i la música va ser, en general, irregular». Sigui com sigui, gairebé 291 anys després, algunes de les músiques que van sonar en aquella cerimònia ens segueixen impactant i emocionant, fins al punt que, el 1992, Tony Britten va adaptar l’esmentat Zadok The Priest com a himne de la Champions League. Perquè després alguns diguin que això de la clàssica és massa elitista i/o avorrida...

Nascut el 1960, va ser cantaire del St. John’s College Choir de Cambridge, enregistrant

com a solista el Rèquiem de Duruflé, disc rècord en vendes. L’any 1980, durant els seus

estudis a Cambridge, va fundar The King’s Consort, orquestra i cor que dirigeix seguint

criteris historicistes i amb la que ha debutat arreu del món. També ha dirigit les formacions

més prestigioses dels EUA, Àsia i Europa: les orquestres simfòniques de Malmö i Islàndia,

les de Seattle, Detroit, Minnesota, Washington, la RAI, la Verdi de Milà, la de Cambra de

Zuric, l’OBC, les d’Euskadi, Tenerife o Galícia, la Netherlands Chamber, la Hong Kong

Simfonietta, l’Israel Camerata o l’English Chamber entre d’altres, i conjunts vocals com el

Cor de Cambra dels Països Baixos, l’Orfeó Català, l’Orfeó Donostiarra, el Cor de la Ràdio

Suïssa, el Collegium Vocale Gent i BBC Singers.

En l’àmbit operístic ha dirigit Ottone de Händel al Japó, Ezio també de Händel a París,

The Indian Queen de Purcell a Londres i The Fairy Queen, també de Purcell a Espanya. Ha

enregistrat un centenar de discs dels quals ha venut un milió i mig de còpies aconseguint

nombrosos premis internacionals. King és un gran expert de la música de Purcell i, a

més d’haver enregistrat moltes de les seves obres, ha estat director artístic del Festival

Tricentenari de Purcell al Wigmore Hall (Londres,1995) i és autor de la que es considera “la

biografia definitiva” del compositor. També ha treballat en el món del cinema de Hollywood.

Entre els discos que ha enregistrat recentment, tots sota el segell VIVAT, en destaquen

I was glad, que inclou obres de música sacra de Stanford i Parry, i que va ser finalista

dels premis Gramophone Awards, Your Tuneful Voice, amb el contratenor Iestyn Davies,

que conté àries de Händel i que ha estat èxit de vendes, Couperin Trois Leçons de

Ténèbres amb la soprano Carolyn Sampson, Monteverdi Heaven and Earth i dos discs

de música de cambra de Purcell. L’últim disc que ha gravat és A Voice of Heaven –

British Coral Masterpieces amb peces de Stanford, Parry, Howells i MacMillan.

R O B E RT K I N G director

T H E K I N G’S C O N S O RT & C H O I R

Des de la seva fundació el 1980 per Robert King’s Consort & Choir, és considerada

una de les orquestres amb instruments originals i cor més prestigioses del món. Ha

actuat als cinc continents, amb presència habitual a Europa així com al Japó, Hong

Kong, l’Extrem Orient, i arreu del continent americà.

El seu repertori va des de mitjans del segle XVI fins a l’actualitat, dels quals cal destacar

les diverses aparicions als BBC Proms, les representacions de la Coronació del rei

Jordi II, la reposició del venecià Lo Sposalizio, La Creació de Haydn, la Missa en Si

menor i la Passió segons sant Mateu de Bach, El Messies de Händel, Elijah i Paulus de

Mendelssohn, The Fairy Queen de Purcell o els rèquiems de Mozart i Michael Haydn

entre moltes d’altres. També cal destacar interpretacions d’òperes com Ottone i Exio

de Händel o The Indian Queen de Purcell entre d’altres. També interpreta música dels

segles XIX i XX de Brahms, Britten, Kern, Mendelssohn i compositors contemporanis

com Finnissy i Berkely han creat obres específicament per a ells.

Els seus enregistraments han rebut nombrosos premis i elogis, ha venut més d’un

milió i mig de còpies del més d’un centenar de discs que ha publicat. És especialista

en la música de Händel i Purcell, vint-i-cinc enregistraments inèdits de les Odes

completes de Purcell o els més d’una dotzena d’oratoris i òperes de Händel ho avalen,

però l’extens catàleg inclou Bach, Couperin, Rossini, la música sacra de Monteverdi i

Vivaldi, l’enregistrament de la Coronació del rei Jordi, l’Oda a santa Cecília de Händel,

el Rèquiem de Michael Haydn (millor enregistrament coral per la BBC Music Magazine)

o l’enregistrament de la música sacra de Mozart amb la soprano Carolyn Sampson.

El cor ha participat en bandes sonores de pel·lícules de Hollywood com El Regne

del Cel de Ridley Scott, Les Cròniques de Nàrnia, Pirates del Carib i El Codi Da Vinci

entre d’altres.

Aquesta temporada interpretaran la música per a la Coronació del rei Jordi II a Versalles

i Barcelona a més d’una gira interpretant la Música aquàtica i la Música pels reials

focs d’artifici de Händel al Regne Unit, França, Holanda i Espanya.

ORQUESTRAPRIMERS VIOLINS Alida Schat / Davina Clarke / Lilia Slavny / Alice Evans / Anthony Marini SEGONS VIOLINS Michael Gurevich / William Thorp / Kinga Ujszaszi / Magdalena Loth-Hill VIOLES Dorothea Vogel / Rose Redgrave VIOLONCELS Viola de Hoog / Timothy Smedley CONTRABAIX Judith Evans ORGUE Stephen Farr OBOÈS Frances Norbury / Mark Baigent / Leo Duarte / Nicola Barbagli FAGOTS Sally Jackson / Damian Brasington TROMPETES Neil Brough / John Hutchins / Adrian Woodward / Ross Brown / Paul Sharp / Peter Mankarious TIMPANI Stephen Burke PERCUSSIONS Nigel Bates / Tim Barry / Peter Beament / Stephen Burke / Ben Fullbrook

CORSOPRANOS Helen Ashby / Lisa Beckley / Julie Cooper* / Susan Gilmour-Bailey / Alice Hulett* / Rebecca Outram* / Helen Parker / Genevieve Wakelin ALTS Ian Aitkenhead / David Gould* / Sian Menna / Matthew Venner* / Richard Wyn-Roberts TENORS Graham Neal / Roy Rashbrook / Tom Robson* / David de Winter* / Ryan Williams BAIXOS Samuel Mitchell* / Charles Pott / Andrew Rupp* / Richard Savage* / Philip Tebb*

* Solo or spoken role

PROPER CONCERT RECOMANAT DE MÚSICA ANTIGA

Entradesa partir de

1 0 €

Més informació i compra a w w w. a u d ito r i .cat

PHILIPPE HERREWEGHE & COLLEGIUM VOCALE GENT Cantates i Missa Brevis de Bach

1 de febrer 2018, 20 h · Sala 1

Collegium Vocale Gent cor i orquestra Dorothee Mields sopranoAlex Potter altoThomas Hobbs tenorPeter Kooij baixPhilippe Herreweghe direcció

Després de l’èxit obtingut per Philippe Herreweghe amb la Passió segons sant Joan fa tot just tres anys, el mestre torna amb el Collegium Vocale Gent per interpretar música religiosa de Bach.