POST-IMPRESSIONISME:

VAN GOGH GAUGUIN CÉZANNE

Post-impressionisme: s'aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l’Impressionisme. Roger Fry, un crític britànic, en 1910, va inventar el nom de "post-impressionisme", quan es va fer a Londres una exposició de pintures de: Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh.

El Post-impressionisme assenyala l'inici de la revisió d'alguns dels postulats de l'impressionisme:

- Recuperació de la importància del dibuix.

- Preocupació per captar no només la llum sinó també l'expressivitat de les coses i de les persones il·luminades.

CARACTERÍSTIQUES:

- Els Post-impressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar dur més emoció i expressió a la seva pintura.

- Encara que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment cohesionat.

- Experimenten amb diferents formes d’aplicar la pintura, des de les pinzellades puntillistes (es refereix a la tècnica de petits punts de color que es fonen a la retina) a les grans àrees de color.

- Comença a aparèixer la visió personal de l’artista.

- Interès per la construcció de la forma, el dibuix i l'expressivitat dels objectes i figures humanes.

- Temes de la vida real.

VINCENT VAN GOGH (1853-1890)

Va nàixer a Holanda, però va viure la major part de la seua vida a França.

En 1879, va començar a emplenar àlbums copiant del natural . La seua obra es veu influenciada pel barroc holandès, va tenir un clar referent en Rembrandt en quant als seus colors. El tema principal de l'època era la vida de les classes populars. En aquesta etapa posa de manifest amb clar realisme la vida quotidiana dels menys protegits, les classes socials baixes. Les seues gammes de colors ara són fosques, els entorns pobrament il·luminats i amb tensions de llums i ombres.

Els menjadors de creïlles

En 1886, es va traslladar a París atret per l'Impressionisme del que tant li havia parlat el seu germà Théo. El descobriment de l'Impressionisme li va suposar una gran decepció i un dur cop perquè és ara quan s’adona que la seua pintura no té lloc, es va sentir marginat.

Però, el coneixement de l'Impressionisme va suposar un estímul per al seu canvi:

- Abandona arguments pictòrics, decantant-se pel paisatge i el retrat.

- Aclareix la seua paleta, fa servir una gamma lluminosa, utilitza els colors purs en pinzellada de petits tocs que pot recordar al Puntillisme .

En 1888 s'estableix a Arle (Provença), convidat pel seu amic Paul Gauguin.- Utilització de colors purs amb gran càrrega emotiva - Creacions imaginatives a força de pinzellades cursives que intenten expressar l'angoixa i el desconsol interior

Habitació del pintor a Arle

Café d'Arle

Café de nit

Gira-sols

Retrat de Tanguy

Retrat del doctor Gachet

Autoretrats

La Catedral d'Auvers-sur-Oise

PAUL GAUGUIN (1848-1903)

Es va iniciar en l'impressionisme. En 1882 abandona família i una vida confortable i es va instal·lar primer a París, on es va iniciar en l'impressionisme, i, després a la Bretanya. Ací es va allunyar de l’impressionisme i va adoptar un estil menys naturalista, al que va denominar sintetisme (creació de composicions simplificades i estàtiques, buscant l'harmonia de les masses cromàtiques tancades).

Les característiques essencials de la seua pintura van experimentar pocs canvis: - expressivitat cromàtica,- rebuig a la perspectiva, i - utilització de formes àmplies i planes.

La seua temàtica va abastar des d'escenes de la vida quotidiana, fins a inquietants escenes de superstició.

La visió després del sermó

Paisatge de Bretanya

Crist groc

Arbres blaus

Va trobar inspiració en l'art indígena, en els vitralls medievals i en els gravats japonesos; aquests últims els va conèixer a través de Vincent van Gogh en 1888, durant els dos mesos que van viure junts en Arles, en el sud de França. El seu nou estil, marcat per l'absorció d'influències de l'art primitiu bretó, es va caracteritzar per la utilització d'àmplies zones planes de colors encesos.

Les Alycamps

En 1891, arruïnat i endeutat, es va embarcar cap a Tahití escapant de la civilització europea, una societat "governada per l'or", i de tot el que és artificial i convencional. Llevat d'una visita a França entre 1893 i 1895, va romandre la resta de la seua vida en les Antilles, primer en Tahití i després en les illes Marqueses. Interés per l'exotisme.

Influït per l'ambient tropical i la cultura polinèsia, la seua obra va guanyar força expressivitat a mesura que el tema es va anar fent més característic, l'escala dels seus quadres major i les seues composicions més simples.

Les seues experimentacions atrevides amb el color constitueixen l'antecedent directe del fauvisme. La força de les seues formes pictòriques va influir en el pintor noruec Edvard Munch i en la posterior escola expressionista.

Què hi ha de nou?

El mercat

Arearea

PAUL CÉZANNE (1839-1906)

És considerat com el pare de l'art modern: els fauves i els cubistes el van reconèixer successivament com el seu mestre indiscutible.

Cézanne va començar amb la pintura lleugera i airosa dels impressionistes, però poc a poc la va anar solidificant i la va fer més arquitectònica. Ordenava estructuralment qualsevol cosa que percebia en formes simples i plans cromàtics per crear la imatge més comunicativa de la matèria estudiada. El seu essencialisme geomètric de les formes va influir en el cubisme, en particular.

Medita constantment sobre les relacions entre la forma i el color. Subratlla la forma mitjançant el color.

Va buscar en la naturalesa les formes essencials, que ell pensava que havien de ser figures geomètriques (el prisma, l'esfera, la piràmide). Va cristal·litzar tot el que contemplava.

La montagne Sainte-Victoire

Els jugadors de cartes