Piet Zwart

download Piet Zwart

of 24

  • date post

    29-Feb-2016
  • Category

    Documents

  • view

    214
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Análisis y aproximación a la obra del diseñador holandés Piet Zwart

Transcript of Piet Zwart

  • PIET SWART

    LAURA HERNAN / COMPOSICI TIPOGRFICA

  • 2

  • 3

    F otgraf, arquitecte, dissenyador grfic i tipgraf holands. Va es-tudiar disseny industrial, arquitectura i dibuix a lEscola Nacio-nal dArts Aplicades dAmsterdam, de 1902 a 1907. El 1913 es va traslladar a Voorburg on, durant la Segona Guerra Mun-

    dial, va comenar a dissenyar mobles i objectes de decoraci. La seva carrera com a dissenyador grfic va comenar el 1919, quan es va iniciar com a di-buixant per a larquitecte Jan Willins, membre del grup De Stijl. Dos anys ms tard es va convertir en lassistent del prestigis arquitecte H.P Berlage.

    Els anys 20 van ser els ms prolfics de la seva carrera de dissenyador grfic, elaborant les campanyes de publicitat de la Companyia de Cables ho-landesa; fent anuncis per Vickers House i, especialment, creant dissenys per la Kabelfabriek Nerderlandsche (NKF), per la qual va experimentar fins a lextrem amb la tipografia, la fotografia i els espais en blanc.

    El 1928 va dissenyar per a la firma Bruynzeel la cuina que, ms tard, es convertiria en la cuina estndard de les llars holandeses. A partir de 1933, Zwart es va inclinar pel disseny industrial i dinterior.

    (Zaandijk, 1885 Wassenaar, 1977)

  • 4

    PIET ZWARTZaandijk, 28 de mayo de 1885 - Wassenaar, 24 de septiembre de 1977

    Diseador grfico e industrial y un fotgrafo holandsPiet Swart i el logotip que va crear per ell mateix

  • 5

    PIET SWART pioner de la tipografia moderna

    P iet Swart est considerat un dels pioners de la tipografia mo-derna. Des dHolanda va saber trobar el cam propi per imposar el seu segell personal a la nova tipografia, principalment en el camp de la producci publicitria i la literatura promocional, on es concen-tren la major part dels seus treballs.

    Sense formaci especfica en el camp de la tipografia, es va endinsar en el mn del disseny grfic a finals de 1919, quan va tenir el seu primer contacte amb el moviment De Stijl, al treballar per un dels seus membres, Jan Wils.

    De Stijl, sorgit el 1917 i fundat per Theo van Doesburg va ser un dels grups ms influents del segle. La seva premisa artstica partia de la base que larmonia en la pintura, larquitectura i el disseny noms es podia aconseguir si sadoptava un estil geomtricament pur i impersonal. La base del treball dels artistes de De Stijl va ser ls del rectangle, del negre, el blanc i el gris, juntament amb els colors primaris vermell, blau i groc.

    Aquest moviment va influenciar clarament el treball de Zwart, per tamb el van marcar altres avantguardes com el Constructivisme o el Fu-turisme. Tot i aix, ell sempre va defugir de pertnyer a un o altre grup i va desenvolupar un estil propi.

    El 1925 Zwart va entrar en contacte amb la NFK (Nederlandse Kabel-

    El color s un element creatiu, no un ornament. Quant menys interessant sigui una lletra, ms til resultar per al tipgraf

    Piet Zwart

  • 6

    fabriek) de Delf i va ser llavors, amb 45 anys, quan va comenar a dedicar la major part del seu temps a la tipografia.

    Influenciat per aquestes avantguardes que el que volien era trencar amb el disseny convencional i ornamental, Zwart va seguir la corrent artstica que propugnava que les lletres no eren simples signes alfabetics, sin que els dife-rents pesos i formes, aix com la seva posici a la pgina, conferien un carcter expressiu diferent. Podien usar-se com a imatges visuals per si soles.

    Tamb va ser determinant en la seva obra el manifest La nova tipogra-fia que va publicar el 1925 Tschichold i on propugnava deu principis bsics, entre ells que la nova tipografia estava determinada per exigncies funcionals i que la finalitat de tot disseny tipogrfic era la comunicaci, que havia de traslladar el missatge de forma senzilla, breu i penetrant. Tschichold tamb apostava per ls de la fotografia en lloc dels dibuixos i ls del pal sec en totes les seves formes.Recomanava usar formes, tamanys i pesos oposats o donar importncia a lespai en blanc. Tamb assegurava que les lnies verticals i diagonals de la lletra eren apropiades per donar-li fora i que shavia daban-donar tota intenci ornamental o decorativa.

    Els primers treballs de Zwart van trobar una expressi propera a lex-huberncia dadasta per desprs tornar-se ms constructiu. Aquest fet va ocrrer simultniament amb les primeres aparicions de la revista Merz i la reuni que Zwart va mantenir amb Lissitzky, el qual li va ensenyar a fer fo-togrames, una tcnica que va ser clau en la seva carrera, especialment en els treballs per la NKF, que combinaven fotografia i fotomuntatges amb resultats sorprenents.

    Els seus colors seguien sent els de De Stijl, per lintelligent s de les paraules (que ell mateix redactava), la seva ingeniosa manipulaci de tipos i filets i ls de la fotografia amb forts contrastos, omplien la pgina impresa duna nova tensi. Sempre amb un objectiu: transmetre un missatge clar i directe al receptor.

  • 7

    Les primeres obres de Zwart sn les que mostren un estil ms proper al moviment de De Stijl. Tot i que mai shi va integrar, en aquesta carpeta que va fer per lempresa Vicker House es nota clarament la seva influncia. A nivell crom-tic, aposta per un s molt contingut, usant noms el vermell, en un to molt saturat, i el negre; i a nivell de composici busca aquesta harmonia i or-dre dels elements que propugnava el moviment, amb una disposici de les lletres i les formes que juga noms amb la verticalitat i la horitzontali-tat, creant unes caixes de text molt harmonioses i contundents. Tamb en aquesta obra sobserva ls de les formes simples, basades en els triangles, els quadrats i els rectangles i ls de labstracci geomtrica com nic recurs. Zwart crea aix una composici molt neta i harmnica, contundent i a la vegada clara i directa.

    CARPETA PER A LEMPRESA VICKER HOUSE. 1923

  • 8

  • 9

    Zwart va ser especialmente prolfic en el camp de la publicitat i la imatge corporativa i al-guns dels seus treballs ms representatius van ser els que va fer per lempresa NKF (Nerderlandsche Kabelfabriek) de Delft, per la qual va treballar du-rant deu anys.

    En aquest anunci de 1926 observem de nou com Zwart utilitza la diagonal per crear tensi i impacte visual a lespectador. La tipografia, que noms utilitza en caixa alta, forma blocs de text compactes i mostra un petit joc visual a travs de les dues lletres centrals que canvien de pes i de direcci.

    La composici s molt neta, amb un fort protagonisme de lespai en blanc, i usa noms tres petits elements geogrfics com a elements orna-mentals. Cal tenir en compte que Zwart va defugir de tota ornamentaci injustificada i defensava que, per sobre de tot, un disseny havia de ser funcional i clar.

    ANUNCI PER LA NKF. 1926

  • 10

    En aquest anunci sobserva de nou la influn-cia de De Stijl, amb ls de colors primaris i satu-rats, per, alhora sevidencia el disseny personal de Zwart. I s que Swart aposta aqu per un disseny amb un punt catic i asimtric, que sallunya de les composicions ms racionals i ordenades de De Stijl. Trobem un joc tipogrfic a travs de ls de diferents cossos i famlies (amb serif i sense serif ) i un joc de contrastos grcies a les marcades di-agonals i a la disposici irracional dels elements de la composici. s interessant tamb veure com algunes lletres es converteixen en elements geo-mtrics que agafen molta fora i com sintroduei-xen petits elements decoratius com la m humana que apareix.

    ANUNCI PER LA NKF. 1924

  • 11

  • 12

  • 13

    Un dels aspectes pels quals Zwart va ser ms reconegut s ls de la imatge fotogrfica i el foto-muntatge. A la segona dcada del segle XX es va fer patent el pas duna actitud predominantment tipogrfica cap a una nova sensibilitat visual que implicava un s central de la imatge fotogrfica.

    En aquest catleg que va realitzar per lem-presa NKF es pot observar el disseny tan impac-tant que Zwart era capa de crear noms amb la combinaci de fotografia i color. De nou segueix recorrent als colors de De Stijl i a les formes ge-omtriques, per traspassa la simple creaci tipo-grfica i fa que tota la fora visual recaigui en la imatge. La diagonal continua sent clau en la com-posici, aix com el geners espai en blanc, que contribueix a donar ms protagonisme a lelement fotogrfic.

    COBERTA FRONTAL I DUES PGINES DUN CATLEG

    PER LA NKF. 1927-1928

  • 14

    Aquesta s una de les obres ms reconegudes de Piet Zwart i una de les ms impressionants en quant a composici tipogrfica.

    Porta fins a lextrem el joc de combinar pesos i tamanys de les lletres i aix fa que aquestes aga-fin una dimensi ms enll de la de transmetre un missatge. Esdevenen imatges visuals per si soles.

    La tcnica dunir i superposar tanta quanti-tat de lletres, variant el color, la famlia tipogr-fica, el pes i el cos, fa que les lletres esdevinguin una mena de patr o de senefa que armonitza tota lobra. Una sensaci que augmenta amb les petites repeticions de lletres que formen les lnies horit-zontals que sintercalen en la composici.

    De nou, Zwart juga amb la diagonal per aug-mentar el contrast, combinada amb la verticalitat amb qu es presenten les lletres ms grans. Els co-lors primaris tornen a marcar la paleta cromtica.

    PGINA DEL CATLEG TRIO DEN HAAG. 1931

  • 15

  • 16

  • 17

    Fins el 1926 Zwart no comena a integrar les imatges en la seva obra, per a partir daquell moment adquireixen un gran protagonisme en els seus dissenys.

    Com es veu en aquesta coberta de catleg, Zwart crea una forta tensi visual entre la tipogra-fi, de dues dimensions, i la imatge tridimensional. Sempre presentava fotografies amb un contrast molt alt i quasi sempre en negatiu, sobreimpreses amb tintes de color i inserides dins de formes ge-omtriques, e