Els amants

5
ELS AMANTS de V.A. Estellés

Transcript of Els amants

Page 1: Els amants

ELS AMANTS de V.A. Estellés

Page 2: Els amants

Vicent Andrés EstellésVa néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (València). Amb 12 anys l’atrapa la Guerra Civil Espanyola. És autodidacte; i va tenir com a referents escriptors com: Ovidi, Virgili, Ausiàs March, Ramon Llull, etc. Mor el 27 de març de 1993 a València.

Page 3: Els amants

ELS AMANTS• Aquest poema és com una mena d’una lluita entre dos amors

diferents, salvatge i espiritual.

En el poema es pot veure un gran amor, però és un amor amb gran passió entre dos amants que s’amaven molt “...del mati a la nit.”. Es tracta de l’autor i d’una dona a la qual estimava molt. Eren els millors amants que hi havia hagut a València “No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres.”

Page 4: Els amants

ELS AMANTS• Estellés descriu una visió molt sensual i alhora bastant

quotidiana, com per exemple “...mentre vas estendre la roba.”

• Des d’aquest moment Estellés comença a recordar totes les coses: “Tot ho recordo..; “Han passat anys, molts anys....”.

• Al llarg de tot el poema, l’autor ens dóna una visó de l’amor que no era respectada en aquella època, sinó que el seu amor era brusc i salvatge com podem veure en aquest vers, “El nostre amor és un amor brusc i salvatge”, ja ha passat molt de temps des d’aquella època i ara només s’ha quedat amb els records.

• A l’autor a vegades li venia el desig d’un amor amable i educat però no ho aconseguia: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat...”.

Page 5: Els amants

LA FIGURA RETÒRICA• Principalment és la hipèrbole, ja que en tot el poema l’autor fa

una exageració de l’amor dels amants. Aquesta exageració és per veure en primer vers i també a l’últim“ No hi havia a València dos amants com nosaltres”. • Antítesi “matí” i “nit”, “ara… i després”. • Sinonímia en “brusc” i “salvatge”.• Exclamació retòrica a “Què voleu que hi façi!”• l’al·literació de “s” en el vers 4 “Han passat anys, molts anys; han

passat moltes coses.”• Personificació de l’amor que “Es desperta, de sobte, com un vell

huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. I una altra figura que hi podem trobar és la vaguetat en “això i allò…”.