Ei paula torres pga 2014 2015

C. Amer, 53 - 07007 Palma e - Tel./fax: 971 248 414 – a/e: [email protected] CIF Q0768267G C. Amer, 53 - 07007 Palma e - Tel./fax: 971 248 414 – a/e: [email protected] CIF Q0768267G

EI PAULA TORRES PGA 2014/2015

mailto:[email protected]


EI PAULA TORRES Programació General Anual - PGA 2014-2015 1/109

ÍNDEX

1. DIAGNÒSTIC INICIAL .................................................................................................2

1.1.- Modificacions en el context del centre.

1.2.- Principals conclusions globals extretes de la memòria del curs anterior.

2. ACTUACIONS PER AL CURS 2014/15 .......................................................................4

3. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE ................................................................7

a- Calendari i horari general del centre

b- Criteris pedagògics per a l’elaboració del horaris del centre (alumnat i professorat)

c- Calendari de reunions i avaluacions

d- Mesures per a l’optimització i l’aprofitament dels espais i recursos

4. DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DE CENTRE ......................................................................................................................12

4.1.- Projecte educatiu

4.2.- Projecte lingüístic

4.3.- Pla d’atenció a la diversitat

4.4.- Pla d’acció tutorial

4.5.- Reglament d’organització i funcionament del centre

5. PLA PER A L’AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS ...............................................................................................................44

6. ANNEXOS ...................................................................................................................47

Annex 1. Programacions didàctiques, programacions d’ aula. Pla d’actuació de l’ equip de

suport.

Annex 2. Pla de formació dels professors

Annex 3. Pla de convivència

Annex 4. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars

Annex 5. Memòria administrativa

Annex 6. Acta aprovació PGA pel Consell Escolar.


1.- DIAGNÒSTIC INICIAL

1.1.- MODIFICACIONS EN EL CONTEXT DEL CENTRE.

L’EI Paula Torres és un centre únicament d’educació infantil, adscrit al CEIP La Soledat.

L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, zona de Palma prou coneguda

per la problemàtica social que s’hi ocasiona.

El centre acull alumnat de diferent procedència, ja que les incorporacions tardanes són

habituals, donant-se una gran mobilitat al llarg del curs.

L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants i d’ètnia gitana. Des dels darrers

cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, el que suposa un esforç

afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.

Actualment tenim un 47% aproximadament d’alumnat estranger. Aquest fet ocasiona una

problemàtica lingüística considerable pel desconeixement de les llengües, de la cultura, de

les nostres tradicions, etc.

El fet de la conjugació de la crisi econòmica que s’està patint al nostre país amb l’especial

situació de les famílies de la barriada (atur, problemàtiques diverses...) pensam que ha

contribuït en la baixada de l’escolarització dels infants de 3 anys (actualment hi ha 5

alumnes matriculats). Pel que fa als altres cursos segueix havent una gran mobilitat així

com incorporacions d’alumnes nous aquestes darreres setmanes.

El professorat del centre és majoritàriament estable. Té 5 mestres amb plaça definitiva, una

d’elles en comissió de serveis; així, hi ha una mestra interina ocupant aquesta plaça. Així

mateix la mestra d’Atenció a la Diversitat fou desplaçada per manca d’horari. Aquest curs

comptam amb una mestra de pedagogia terapèutica compartida amb CEIP Son Ferriol

(60%), una mestra d’Audició i llenguatge, compartida amb CEIP ES Tamarells (60%) i una

mestra de llengua estrangera a mitja jornada.

L’escola és petita i no disposa d’espais suficients per fer front a les necessitats que s’han

plantejat amb el pas del temps. L’escoleta Maria Mut (0-3) comparteix l’edifici amb

nosaltres i aquest fet pot ocasionar dificultats. És difícil poder dur a terme activitats que es

feien abans de perdre aquests espais (cuina, berenar comunitari, aula desdoblament...).

Des de fa uns cursos ens hem proposat, de manera mútua amb l’escoleta Maria Mut,

realitzar algunes activitats conjuntes i compartir diversos espais, com són la sala de

psicomotricitat, el menjador i el rebedor per a realitzar activitats de desdoblament. Aquestes

mesures van encaminades a arribar a construir un clima de col·laboració, respecte i feina


conjunta entre ambdós centres educatius. Pensam que si caminam cap a la mateixa

direcció aconseguirem més profit de tot allò que tenim actualment.

1.2.- PRINCIPALS CONCLUSIONS GLOBALS EXTRETES DE LA MEMÒRIA DEL CURS

ANTERIOR.

- ESPAIS: es fa necessari una sala de mestres.

- MOBILIARI: Es fa necessari renovar el mobiliari de les aules pel que fa a cadires i

taules ja que hi ha algunes cadires amb els cantons romputs. S’iniciaran gestions amb

la Direcció General de Planificació i Centres per sol·licitar nou mobiliari.

- DOCUMENTS: es fa necessària una revisió exhaustiva d’alguns documents del

centre. Aquest curs seguirem amb la revisió del PEC.

- CONTINUAR amb els ajustaments necessaris referents a:

o Pla de Convivència.

o La figura del Mediador Cultural.

o El Protocol de recollida d’informació de les famílies.

o Les relacions i la participació de les famílies a les festes, activitats

(llibreta viatgera...) i sortides, on acompanyaran als infants, segons les

necessitats. És convenient seguir fent les apreciacions necessàries a les

famílies respecte les sortides.

o Nous canals de comunicació amb les famílies: blog de l’escola, reunions

periòdiques, iniciació en la formació de les famílies (informàtica),

enviament sms...

o Incidir en la priorització de l’atenció dels alumnes nese i la seva detecció

de manera primerenca.

o Programa d’educació emocional.

o Programa de salut i d’alimentació saludable.


2.- ACTUACIONS PER AL CURS 2014/15

2.1.OBJECTIUS MESURABLES I INDICADORS QUE PERMETIN MESURAR

L’ASSOLIMENT.

-ÀMBITS D’INTERVENCIÓ:

a.- ÀMBIT PEDAGÒGIC

Elaborar la PGA i revisar el PEC. S’establiran calendaris de reunions per tal de

revisar els documents.

Utilitzar el català com a llengua vehicular de l’escola. S’intentarà la relació oral

en català amb els pares i mares a les reunions i consignes/converses diàries. Es

faran tots els aclariments oportuns en castellà.

Continuar amb l’ensenyament de la llengua anglesa.

Continuar duent a terme el pla de convivència i modificar-lo si cal.

Continuar amb el projecte de salut per tal de millorar l’alimentació dels infants.

Continuar amb el programa d’educació emocional.

Continuar amb els agrupaments flexibles i desdoblaments en determinats

moments. Enguany es duran a terme a les nostres pròpies aules en moments en

què es trobin desocupades.

Començar a treballar per ambients: enguany començarem amb l’ambient de

plàstica, l’ambient de biblioteca i música i l’ambient de psicomotricitat.

b.- ÀMBIT RELACIONAL

Establir un pont de comunicació amb les famílies per millorar la comunicació

amb elles, creant estratègies noves de comunicació, potenciant el respecte i

afavorint la relació d’aquestes amb l’escola (mercadet solidari de Nadal, armari

solidari...)

Aconseguir una millor implicació dels pares en la tasca educativa dels seus fills.

Es potenciarà la col·laboració de les famílies en moltes activitats de l’escola

(sortides, festes..) i es demanarà especialment la seva implicació en el treball

quotidià d’hàbits a casa.


Continuar amb els nous canals de comunicació amb les famílies (blog de

l’escola, sortides, diada de convivència...)

Crear un protocol de recollida de la màxima informació possible dels infants com

a mitjà de comunicació amb les famílies i amb els posteriors centres de

destinació.

Continuar amb les relacions i traspàs d’informació amb l’escoleta Maria Mut i

amb el CEIP La Soledat, promovent activitats conjuntes. Des del curs passat

també s’han realitzat reunions amb el CEIP Camilo José Cela, ja que molts dels

nostres alumnes continuen la seva escolarització a aquest centre.

c.- ÀMBIT ORGANITZATIU

Afavorir la participació i la implicació del professorat en la tasca educativa i

organitzativa del centre.

Prioritzar l’atenció a l’alumnat nese, posant especial interès en la detecció

precoç i avaluació psicopedagògica dels alumnes nee.

Potenciar hàbits de puntualitat a l’hora de l’arribada i la sortida. Els alumnes amb

germans en edat escolar, si així ho fan constar i ho sol·liciten, podran arribar fins

a les 9:15h per tal de conciliar l’horari d’ambdós centres.

El període d’adaptació dels alumnes nous tendrà la durada d’una setmana i es

realitzarà tal com es contempla dins el pla d’acollida.


2.1.SEQÜÈNCIA D’ACCIONS O ACTUACIONS A DUR A TERME PER

ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS I TEMPORALITZACIÓ O TERMINI D’EXECUCIÓ.

Sortides pel barri per celebrar festes tradicionals amb les famílies i mestres.

Freqüència anual.

Sortides fora del barri amb transport, concertades per la coordinadora i

consensuades al cicle. Sempre que el lloc on assistim no digui el contrari, els

pares i mares participen a les sortides per tal d’ajudar i seguint les normes

establertes. Durant els passats cursos es va dur a terme una diada de

convivència amb les famílies i seguirà potenciant aquest tipus de sortida,

sempre que sigui possible. La freqüència és anual.

Teatre i activitats al propi centre del programa Palma Educa. Ja que no

sempre venen tots els alumnes a les sortides, duim activitats al centre,

concertades per la coordinadora, previ consens del cicle. La freqüència és

anual.

Gestió de millora i/o ampliació de l’espai de l’escola. S’ha començat a dur a

terme la millora de les zones de patis exteriors.

Pla d’emergències. Simulacre, una vegada a l’any. Totes les mestres.

Alimentació saludable. Diàriament a l’aula es berena fruita i, una vegada al

mes, als aniversaris, mengen de tot (saludable). Totes les mestres.

Revisió PEC. Anual. Equip directiu.

Subvenció activitats Ajuntament de Palma. Anual. Responsable direcció.


3.- ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE

a.- CALENDARI I HORARI GENERAL DEL CENTRE

Calendari alumnat:

Inici classes: dia 12 de setembre de 2014. Finalització: dia 19 de juny de 2015.

Vacances de Nadal: del 23 de desembre de 2014 al 7 de gener de 2015 (ambdós

inclosos).

Vacances de Pasqua: del 2 al 10 d’abril de 2015.

Dies festius: 8 de desembre, 20 de gener, 27 de febrer, 1 de maig.

Dies no lectius: 2 de març i 4 de maig de 2015.

Calendari del professorat:

Se seguirà el calendari establert per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

Horari general del centre:

Entrada: a les 9 h. Excepcionalment, ja que moltes famílies tenen altres fills en edat

escolar, es podrà entrar fins a les 9’15h (disposant del corresponent permís). En casos de

excepcional necessitat (visita metge) es podrà entrar al centre/sortir a les 11’30h amb el

corresponent justificant.

Sortida: de 13’45 h a 14 h.

Horari de secretaria: dimarts, dijous i divendres de 9 a 10 h.

Horari de tutories: dimarts de 14 a 15 h.

Horari de direcció/atenció pares: dilluns i dimecres de 9 a 10h.

Hores complementàries: Les hores de tasques no docents/complementàries es

distribueixen de la següent manera:

- DILLUNS: revisió documents/feina a l’aula.

- DIMARTS: reunions de l’equip de suport/ visita de pares/mares/tutors.

- DIMECRES: programació d’activitats d’aula.

- DIJOUS: assistència a claustres i altres reunions de l’equip docent.

L’horari de tasques complementàries/permanència al centre és de dilluns a divendres de

8:45 a 9:00 i de dilluns a dijous de 14:00 a 15:00 h.


b.- CRITERIS PEDAGÒGICS PER A L’ELABORACIÓ DELS HORARIS DEL CENTRE (alumnat i professorat)

a) Tractament globalitzat dels continguts. Es vetllarà per la convivència de diferents

tipus d’activitats i experiències, així com períodes de joc educatiu i descans seguint

els ritmes biològics dels infants.

b) Període d’adaptació dels alumnes de 4t d’Educació Infantil.

a. Mesures organitzatives:

o Reunió prèvia amb les famílies.

o Entrevista individual.

o Període d’adaptació dins la 1a setmana. Els alumnes començaran de

manera progressiva, tal com es recull dins el pla d’acollida del centre.

c) El reforç de la mestra de suport es farà a les aules.

d) Les sessions de psicomotricitat s’han repartit a segona hora. La majoria de sessions

de desdoblament es faran a les aules en el moment en què un grup és a la sala de

psicomotricitat. No s’utilitzaran les aules de l’escoleta Maria Mut per la manca

d’adequació a la nostra realitat i necessitats. Tenint en compte que disposam d’un

rebedor gran s’intentarà realitzar-hi algunes sessions d’agrupaments flexibles.

e) Els suports s’han organitzat de manera que totes les aules reben aproximadament

el mateix nombre d’hores de suport.

f) Substitucions: En cas de absència o malaltia d’alguna de les mestres tutores, la

mestra addicional del centre passarà a ser l’encarregada del grup, deixant de fer els

suports que tengui assignats per aquell dia. En cas que, per motius del seu càrrec

(en aquest cas, la direcció del centre) no pogués realitzar part o la substitució

completa, aquestes es farien per part de la/les mestra/es especialistes.

g) Torns de pati: Al despatx de secretaria hi ha exposat un full on consta una relació

nominal de les persones que fan el torn de pati cada dia. La distribució de les

persones que vigilen el pati s’ha fet de manera rotativa, aprofitant aquest fet per

potenciar les relacions i fer que totes les mestres coincideixin un dia o un altre. En

cas d’absència no prevista, la vigilància de l’esplai es farà de manera compartida

entre les mestres que no tenen torn aquell dia, dividint el temps total entre el

nombre de persones que hi ha. En cas de pluja l’esplai es farà al passadís, on els

infants disposen de jocs de taula, construccions i joc simbòlic.

Hem de tenir en compte que totes les mestres estan disponibles a l’hora del pati.


c.- CALENDARI DE REUNIONS I AVALUACIONS.

R E U N I O N S

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS

De 14 a 15 h

Equip directiu Equip de Suport Consell Escolar Coordinació

Claustre

A V A L U A C I O N S

12

desembre 20 de març

4 juny

Des de 14 a 15 h.

trimestral trimestral final

CALENDARI DE REUNIONS

REUNIONS AMB LES FAMÍLIES: (dimarts)

10/09/2014: grup de 3 anys i alumnes nous d’altres grups

14/10/2014: grup de 3 anys

21/10/2014: grup de 4 anys

28/10/2014: grup de 5 anys

REUNIONS DE CLAUSTRE: (dijous)

05/09/2014 29/01/2015

25/09/2014 25/06/2015

23/10/2014

CONSELLS ESCOLARS:

23/10/2014: Aprovació PGA

Pendent de data: Aprovació subvenció Ajuntament (sempre que surti)

28/01/2015: Aprovació compte de gestió

26/06/2015: Aprovació memòria

REUNIONS DE COORDINACIÓ: un dijous cada 15 dies

REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT: un dimarts cada 15 dies


d.- MESURES PER A L’OPTIMITZACIÓ I L’APROFITAMENT DELS ESPAIS I RECURSOS.

ESPAIS

L’EEI Paula Torres es troba a la part del darrera de l’edifici i té a la seva disposició:

- Aula de 3 anys

- Aula de 4 anys

- Aula de 5 anys

- Sala de psicomotricitat. Enguany, com el curs passat, i sense que això

suposi compromís per als propers cursos, la deixam emprar a l’escoleta

Mari Mut.

- 1 Bany de mestres

- Aula de suport, situada a la part del davant.

- 2 magatzems.

- Sala de mestres (compartida amb Maria Mut), situada a la part del davant,

fet que ocasiona dificultats a l’hora d’usar-la degut a la distància amb la

resta d’espais propis. Aquest espai ha estat absorbit i ocupat

majoritàriament pel material de l’escoleta Maria Mut. Enguany se seguirà

usant per l’EAP per dur-hi a terme algunes reunions.

Fa quatre cursos posarem en marxa el programa “Armari Solidari” on les

famílies poden optar per recollir o intercanviar roba per als seus fills;

aquest armari també es troba a la sala de mestres.

- Rebedor, compartit amb Maria Mut.

- Pati que, sense que això suposi compromís per als propers cursos, el

deixam emprar a l’escoleta Maria Mut.


CRITERIS PEDAGÒGICS. AGRUPAMENTS D’ALUMNES.

Donat que l’escola només té una única línia, i no gaudeix de més aules que les 3

que té, no hi ha més criteri que l’edat dels infants a l’hora d’adjudicar-li el seu grup

classe.

4t Alumnes que aquell any compleixen 3 anys

5è Alumnes que aquell any compleixen 4 anys

6è Alumnes que aquell any compleixen 5 anys

- RECURSOS

Aquest curs disposam de:

1 mestra d’anglès a mitja jornada.

60% mestra de Pedagogia Terapèutica

60% mestra d’Audició i Llenguatge

3 tutores (una d’elles amb la funció addicional de secretària del centre)

una mestra de suport amb tasques de direcció.

Com ja s’ha esmentat abans, el mes de juny del passat curs la mestra d’Atenció

a la Diversitat, amb plaça definitiva a aquest centre, va ser desplaçada per

manca d’horari.


4.- DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DEL CENTRE

4.1. PROJECTE EDUCATIU 4.1.1 Trets d’identitat

. Característiques de l’escola

NOM: EEI PAULA TORRES

CODI: 07007772

ADREÇA: Carrer d’Amer, 53

07007 Palma de Mallorca

TELÈFON – FAX: 971 24 84 14

CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

BLOC/WEB:www.eipaulatorres.blogspot.com

TIPUS DE CENTRE: Escola Pública d’Educació Infantil (3, 4 i 5 anys)

HORARI: de 9 a 14 hores

CAPACITAT: 78 alumnes

UNITATS: 3

PLACES CATÀLEG: 4 Places d’educació infantil 1 d’Atenció a la Diversitat

(desplaçada per manca d’horari)

- Comunitat educativa

FAMÍLIES

INFANTS MESTRES

ADMINISTRACIÓ

BARRI


http://www.eipaulatorres.blogspot.com/


- Descripció dels membres de la comunitat educativa

ALUMNAT:

Un gran augment de la matrícula fora dels terminis establerts.

Un percentatge considerable d’absentisme escolar.

El percentatge més alt d’alumnes és el format per els alumnes immigrants

de diferents parts del món.

Algunes altes i baixes de matrícula al llarg del curs.

7 alumnes amb nese (un d’ells amb nee) i d’altres pendents de valoració per

part de l’EAP.

RECURSOS HUMANS

5 mestres definitives a l’escola. Una d’elles aquest curs està en comissió de

serveis a una altra destinació. Una altra està desplaçada per manca d’horari.

1 mestra d’anglès a mitja jornada.

1 mestra PT itinerant amb CEIP Son Ferriol (60%)

1 mestra d’Audició i Llenguatge amb CEIP Es Tamarells (60%)

Suport de l’Equip d’Atenció Primerenca: l’orientadora, Conxa Alemany

vendrà al centre 3 vegades al mes (el dimarts), una PTSC, Rosa Llobet, que

vendrà en casos de demandes puntuals.

FAMÍLIES

Majoritàriament progenitors amb escolarització primària o sense estudis.

Ingressos econòmics insuficients.

Aturats de llarga durada i/o pensionistes.

Condicions d’habitabilitat inestables. Canvis de domicili i de núm de telèfon

freqüents.

Desestructuració familiar.

Unitats familiars monoparentals.

ASSOCIACIONS DEL BARRI

Les associacions de veïns.

Consell de Barri.


ADMINISTRACIÓ

MEC

GOVERN BALEAR, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

AJUNTAMENT DE PALMA, Regidoria d’Educació, encarregada del

manteniment del centre, activitats del DDE i subvenció a activitats escolars.

SS “Llevant Sud”, i actuacions puntuals de SS “Llevant Nord”.

ISS Empresa encarregada de la seguretat (Ajuntament).

Selsa, empresa encarregada de la neteja (Ajuntament).

5.1.2. Estructura i funcionament

a) Organització

ÒRGANS DE GOVERN:

- Unipersonals:

o Directora, amb funcions addicionals de cap d’estudis: Maria José Miró

Aguiló.

o Secretària : Cristina Mas Martín.

- Col·legiats:

o Consell escolar, format per:

Presidenta: Maria José Miró

Secretària: Margalida Ferrer

Vocals: Mª Angeles Velaure (mare), Delkis Gregoria (mare),

Joana Maria Pedrosa (mestra) i un representant de l’Ajuntament,

Begoña Moragues.

o Claustre, format per:

. Presidenta: Maria José Miró

. Secretària: Cristina Mas

. Vocals: Margalida Oron (en substitució de Marta Obrador), Joana Maria

Pedrosa, Margalida Ferrer, Marta Juan i Margalida Salvà.


ÒRGANS DE COORDINACIÓ:

- Equip de cicle: a la nostra escola coincideix amb el claustre.

- Coordinadora de cicle: Joana Maria Pedrosa.

ÒRGANS DE SUPORT:

Equip d’atenció primerenca EAP

b) Règim de funcionament

DOCUMENTS: Tots els documents estan o es troben en procés d’introducció dins la

web/blog de l’escola (www.eipaulatorres.blogspot.com), per tant es poden consultar des

d’Internet o al mateix centre.

- Permanents:

o PEC

o PLC

o PAD

o Concreció Curricular

o ROF (actualment s’introdueixen les dades dins el programa Gestib).

Inclou el Pla d’emergència i evacuació.

o Pla de Convivència

o PAT

- Anuals:

o PGA

o Memòria

http://www.eipaulatorres.blogspot.com/


4.2.- PROJECTE LINGÜÍSTIC

En data 7/10/2014 el 71% del claustre del centre sol·licità la recuperació del PLC anterior al

PTIL, que fou aprovada per unanimitat en data 9/10/2014.

S’hi han duit a terme les actualitzacions pertinents per tal d’adequar-lo a la realitat de

l’alumnat, donant, a més, més presència a la llengua anglesa.

1. INTRODUCCIÓ. ANÁLISI SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE

L’EI Paula Torres és un centre públic, únicament d’educació infantil, adscrit al CEIP La

Soledat.

L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, zona de Palma prou coneguda

per la problemàtica social que s’hi ocasiona.



L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants (47%) i de minories ètniques

(40%). Aquest fet ocasiona una problemàtica lingüística considerable pel desconeixement

de les llengües, de la cultura, de les nostres tradicions, etc.

Com ja hem esmentat, la major part del nostre alumnat és immigrant, fet que fa que en

moltes ocasions desconeguin les dues llengües pròpies de la nostra comunitat. Fa uns

anys aquest alumnat provenia de països de parla hispana, però aquest fet ha anat variant

amb els anys. El desconeixement d’ambdues llengües dificulta bastant tant el procés

d’aprenentatge com el d’inserció social.

Des dels darrers cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, fet que

suposa un esforç afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.

LLENGÜES QUE ES PARLEN DINS L’ÀMBIT FAMILIAR (CURS 2014/15) (nombre

d’alumnes)

CATALÀ CASTELLÀ ALTRES LLENGÜES

0 28 13


2. IDENTITAT LINGÜÍSTICA DE L’ESCOLA

A l’escola tenim com a prioritat la inserció i l’actuació social. A la nostra comunitat, fins ara,

aquesta inserció no ha estat possible sense conèixer la llengua catalana. L’escola esdevé

l’únic lloc on els infants i les seves famílies es poden acostar a la llengua catalana ja

que no tenen cap altra font de relació i comunicació en aquesta llengua. És per això que

aquest aprenentatge implica una inserció social i un treball cognitiu molt positiu per a

l’infant. El paper de l’escola, doncs, és el de compensar aquesta situació de desigualtat en

que es troba la llengua catalana, que ens serveix, també, d’instrument integrador, no

només per als infants, sinó per a les seves famílies, acostant-les a la nostra cultura.

El curs 1998/9, començàrem el programa d’immersió en llengua catalana, i s’ha duit

endavant sense cap problema, ni per part dels infants ni de les famílies.

A NIVELL INTERN:

Llengua catalana:

- Immersió en llengua catalana. Totes les activitats educatives realitzades amb els

nostres alumnes es fan en català.

- La llengua vehicular és la catalana.

Llengua estrangera (anglès):

- Al nostre centre el 3 de setembre de 2009 la directora general d’Administració,

Ordenació i Inspecció Educatives va estimar la sol·licitud d’anticipació de l’ensenyament

de la llengua estrangera al segon cicle d’Educació Infantil.

- Així, els infants que cursaran 5è i 6è d’Educació Infantil ja han rebut aquests

ensenyaments, tal com es fa referencia a l’article 14.5 de la Llei orgànica 2/2006, de

3 de maig, d’educació, en l’article 2.1 , que disposa que correspon a les


administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera.

D’aquesta manera, en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil,

especialment en el darrer any, es fixa com a objectiu l’adquisició de competències en

llengua estrangera.

A NIVELL EXTERN:

- La llengua de comunicació amb l’administració és el català.

- Els informes individuals dels alumnes per a les famílies són en català, amb el

compromís per part de les tutores de fer una reunió individual amb la família que mostri

necessitat d’aclariments o explicacions puntuals. Els comunicats dirigits a les famílies

es redacten en català i se’n fan les traduccions que siguin necessàries.

- S’ha normalitzat tant l’ús del català com el seu aprenentatge per part dels infants. Les

comunicacions a les famílies fins ara han estat en català, oferint la possibilitat de rebre

els aclariments necessaris en castellà sempre que s’ha sol·licitat, així com fent servir el

servei de mediació i/o interlocució de la Conselleria d’Educació pel que fa a altres

llengües.

- A les reunions generals, ens adreçarem a les famílies en català i, si així es sol·licita, en

acabar, es podran fer tots els aclariments necessaris en castellà.

- Durant el període d’acollida de l’alumnat nouvingut els comunicats seran bilingües en

català/castellà.

3. OBJECTIUS I AVALUACIÓ

Aconseguir sensibilitzar i iniciar els infants en l’aprenentatge de les llengües.

Estimular el desig de jugar i aprendre en cadascuna de les llengües.

Promoure la participació activa dels infants en el seu procés d’aprenentatge, fent

servir la llengua catalana i l’anglès de forma creativa i significativa en l’entorn social

de l’aula.

Contribuir al desenvolupament integral de l’infant (físic, social, emocional, psicològic

i cognitiu).

Valorar la comunicació com a eina de relació amb els altres (escoltar, pactar,

decidir, opinar,...)

Valorar la utilització dels diferents llenguatges com a mitjà d´expressió i

comunicació.

Esser capaç d’entendre i expressar missatges senzills treballats.


Aquests objectius ens serviran d’indicadors per a dur a terme l’avaluació del projecte i

esdevindran eina per a la seva posterior modificació i/o adaptació a les necessitats que

puguin sorgir.

Cal dir que el PLC és un document viu, que té en compte les característiques i necessitats

canviants de l’alumnat i de les seves famílies. Per tant, durant la Programació General

Anual, o sempre que així es consideri, podrà ser subjecte de petites modificacions i /o

actualitzacions que se’n derivin.

4. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS. METODOLOGIA.

El procés d’ensenyament-aprenentatge a l’Educació Infantil es du a terme des d’un caire

globalitzador, on tots els moments són educatius i on interactuen diversitat d’aprenentatges

en tot moment, tot partint de les necessitats i interessos dels infants.

Aquest procés es basa en una metodologia constructivista on l’infant elabora els seus

aprenentatges i esquemes de coneixement a partir del que ja sap, relaciona, actua i

reflexiona… Aquest aprenentatge li permetrà reorganitzar els seus esquemes de

coneixement i adquirir unes actituds, coneixements i procediments aplicables a altres

realitats i moments. D’acord amb aquesta metodologia i fent referència a l’organització dels

continguts, aquest procés es durà a terme des de un enfocament globalitzador.

La nostra metodologia es basa en una sèrie dáctuacions, totes elles, amb la finalitat

déstimular i potenciar a línfant en el seu desenvolupament íntegre, sempre tenint en

compte les seves característiques individuals i les seves necessitats.

El treball continu d’hàbits i la immersió a diverses situacions d'aprenentatge són la base del

treball dins l’aula. Així, els resultats no cerquen tant l’aspecte acadèmic, encara que

sempre hi és present, sinó més bé la construcció d’una base adequada per al foment de

futurs aprenentatges. La tipologia de l’alumnat, les seves especials característiques i l’alt

grau d’absentisme fan que, a nivell acadèmic, l’assoliment dels objectius sigui especialment

costós. D’aquesta manera, cal una adaptació real i global d’aquests objectius a tot el grup-

classe.

L’aprenentatge de la llengua es basarà en un seguit d’actuacions que aniran encaminades

a desenvolupar la comprensió oral dels infants, així com a potenciar que els infants puguin

arribar a produir algunes frases en la llengua catalana.

El treball d’immersió lingüística dins les aules es du a terme, en un primer contacte amb

una llengua que desconeixen, des de la repetició de frases conegudes pels infants, que

esdevenen rutinàries, per tal d’augmentar la seguretat en el fet d’establir-hi una primera

comunicació efectiva.

Els infants, a mesura que reconeixen els sons de la llengua i entenen petites consignes,

són capaços, amb l’ajut de l’adult, de començar a comunicar-se en la nova llengua.


Així, quan comencen a conèixer les paraules i frases que més s’utilitzen a l’escola, són

capaços d’entendre els adults que es dirigeixen a ells en català, i alguns comencen a

expressar-s’hi. S’ha de dir, en tot, que la llengua de relació entre els infants dins les aules i

al pati sempre és el castellà, llevat d’alguns casos molt puntuals en que ha succeït que

infants amb una llengua materna diferent del castellà han utilitzat el català com a eina de

relació entre ells, afegint-la, així, al castellà.

Quant a les sessions de llengua estrangera s’incorporen a l’horari de les tres aules, tenint

en compte la organització horària establerta a l’inici de cada curs, ja que és un espai

conegut pels alumnes, que els dóna confiança, seguretat i ordre en un ambient organitzat

al seu nivell. Les tutores són les encarregades de fer suport en aquest moment. S’introduirà

la llengua estrangera realitzant una o dues sessions setmanals a cada grup, tot depenent

de l’assignació horària del/a mestre/a especialista de cara al/s curs/os vinent/s.

Els continguts en llengua anglesa, d’acord amb la programació que té el centre, es

treballaran de forma cíclica i global, és a dir, contínuament s’aniran introduint conceptes

nous, però sempre en relació amb el que s’ha treballat abans, amb els coneixements previs

de l’alumne i ampliant el llenguatge a mida que avança el nivell. L’ús de la llengua anglesa

en aquesta etapa es farà majoritàriament oral, encara que es pugui fer alguna fitxa

relacionada amb el que s’ha treballat.

El /la mestre/a especialista utilitzarà la llengua anglesa en tot moment i, a banda d’aquestes

sessions dedicades especial i exclusivament a l’adquisició de continguts i competències

comunicatives, s’adreçarà als alumnes en la llengua estrangera en moments en què realitzi

suport a les aules (rutines, hàbits d’higiene i berenar, psicomotricitat…).

Per tant, és important crear situacions motivadores, funcionals i significatives que provoquin

situacions comunicatives que afavoreixin la immersió en la llengua estrangera des del

primer moment.

Mesures d’aplicació quant a l’elecció de la primera llengua d’ensenyament:

Tenint en compte que un gran nombre del nostre alumnat nou prové de les oficines

d’escolarització, molts cops una vegada iniciat el curs escolar, no se sol produir la tria de la

primera llengua en els terminis establerts.

Pel fet de seguir una metodologia basada en la immersió lingüística, tan en català com en

anglès, els infants relacionen l’adult amb una llengua. Per tant, les activitats en llengua

castellana que es derivin de la tria de la primera llengua seran duites a terme per les

mestres de suport.

El material de suport a la lectura i escriptura s’adaptarà, si cal, a la tria de la llengua de

primer ensenyament, aprofitant els moments en què el personal de suport és a l’aula

mitjançant racons de joc/treball, agrupaments flexibles...


5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El disseny del pla d’atenció a la diversitat del nostre centre té com a finalitat recollir de

manera organitzada la planificació de les mesures pedagògiques i metodològiques per

donar una resposta ajustada a les necessitats educatives de tot el nostre alumnat.

L’atenció a la diversitat ha de ser un pilar clau de la nostra intervenció a l’aula. Aquesta

tendra una doble vessant: per una part, afavorir una educació més individualitzada i, per

l’altra, l’acceptació per part de tot l’alumnat del fet que tothom no és igual i que cal acceptar

i respectar aquestes diferències.

Dins l’aula i en la programació diària procurarem utilitzar recursos didàctics i estils

d’aprenentatge que facilitin la inclusió de tot l’alumnat en les activitats:

- Proporcionant a l’alumnat una resposta educativa adequada i de qualitat que els permeti

aconseguir un major desenvolupament personal i social.

- Adaptant la resposta educativa a l’alumnat amb nese.

- Planificant propostes educatives diversificades d’organització, procediments, metodologia

i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne.

- Establint mesures de col•laboració entre les diverses mestres de suport i ordinàries que

intervenen amb l’alumnat amb nese.

- Organitzant els recursos personals i materials del centre amb la finalitat de facilitar una

resposta educativa adequada a tot l’alumnat, fonamentalment el que presenta nese.

- Coordinant-nos amb les institucions i organismes externs implicats en el procés educatiu.

- Establint un contacte directe i una col•laboració estreta amb les famílies de la nostra

comunitat escolar, que possibiliti nivells suficients d'informació mútua, de coherència i de

complementarietat en la tasca educativa que es produeix entre la llar i l'escola.

MESURES ESTABLERTES QUANT A L’ALUMNAT NOUVINGUT

El tutor o tutora de l’alumne/a és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el centre,

amb els companys/es i amb la tasca. També és el referent principal en la relació amb la

seva família tant en els moments d’acollida com en les següents fases del seu procés

d’incorporació.

Es preveuen mesures d’acompanyament i primera aproximació al centre i a les seves

activitats, cercant moments en què les mestres de suport puguin oferir a aquests alumnes,

ja sigui en petits grups o de manera individual (quan es produeixi la seva incorporació).

Aquestes mesures aniran encaminades a treballar vocabulari bàsic i funcional i a

aconseguir que l’infant entengui i pugui fer alguna producció en una llengua que en aquests

moments li és aliena.


El coneixement de la llengua es treballarà de manera prioritària de forma global i funcional i

molt lligat al coneixement de l’entorn.

Encara que inicialment l’alumne/a presenti dificultats de comprensió és important adreçar-

nos a ell/ella oralment amb regularitat.

Es treballarà el vocabulari bàsic i les estructures més usades. S’utilitzarà tota mena de

material visual, manipulatiu (jocs), material audiovisual o làmines que els ajudin a identificar

els objectes, les situacions, vocabulari bàsic, etc.

6. NORMATIVA APLICADA

- LLEI 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (B.O.C.A.I.B.

núm. 15 / 20-5-86)

- Decret 92/1997 del 4 de juliol de 1997, que regula l’ús de l’ ensenyament de i en

llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de

les Illes Balears (BOIB núm 089 del 17/07/97)

- Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la

qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a

llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears

(BOIB núm 069 del 26/05/98)

- Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les

escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels

col·legis públics d’educació infantil i primària.

- ORDRE de 13 de setembre de 2004, per la qual es regula el dret dels pares, les mares

o tutors legals, a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres

sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB 18/09/2004 núm. 130)

- LLEI ORGÀNICA 2/2006 de 3 de maig («BOE» 106, de 4-5-2006.)

- DECRET 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels

ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària

obligatòria a les Illes Balears (BOIB 14/06/2008 núm.83)

- DECRET 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil

a les Illes Balears (BOIB 02/07/2008 núm. 92 EXT.)

- RESOLUCIÓ del conseller d'Educació, Cultura i Universitats de 28 de maig de 2012 per

la qual es fa efectiva l'aplicació de l'Ordre de 13 de setembre de 2004 que regula el dret

dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer ensenyament dels

alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB 31/05/2012

núm. 78

http://die.caib.es/normativa/pdf/08/2008_06_06_Decret67-2008_BOIB_83_14-6-2008_ordenacioensenyamentsEI_EP_ESO.pdf




4.3.- PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

4.3.1.- Introducció.

El disseny d’aquest pla d’atenció a la diversitat té com a finalitat recollir de manera

organitzada la planificació de les mesures pedagògiques i metodològiques per donar

una resposta ajustada a les necessitats educatives de tot el nostre alumnat.

Ens dirigim a entendre la diversitat com allò inherent a l’ésser humà. Tots som

diferents, però som iguals, som persones. L’escola veu el fet positiu de la diversitat i ho

pren com a una realitat enriquidora d’experiències.

La nostra realitat en aquests darrers anys ha canviat molt, hem passat de ser una

escola amb majoria d’alumnat d’ètnia gitana a tenir alumnat procedent dels diferents

indrets del món, mentre els d’ètnia gitana han vist reduïda la seva presència al centre.

Ens trobem alumnat de la Xina, del Sud d’Amèrica, de Nigèria, d’Europa de l’Est, del

Marroc, de l’Índia, i d’altres llocs. Els alumnes d’aquest centre presenten diversitat

d’estils d’aprenentatge, diversitat de necessitats educatives, diferents capacitats.

Aquestes característiques de l’alumnat justifiquen la confecció d’un pla d’atenció a la

diversitat amb la finalitat de donar una adequada resposta educativa a tots i cadascun

dels nostres alumnes.

4.3.2.- Objectius del Pla

- Proporcionar a l’alumnat una resposta educativa adequada i de qualitat que els

permeti aconseguir un major desenvolupament personal i social.

- Adaptar la resposta educativa a l’alumnat amb nese.

- Planificar propostes educatives diversificades d’organització, procediments,

metodologia i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne.

- Establir mesures de col·laboració entre les diverses mestres de suport i

ordinàries que intervenen amb l’alumnat amb nese.

- Organitzar els recursos personals i materials del centre amb la finalitat de

facilitar una resposta educativa adequada a tot l’alumnat, fonamentalment el que

presenta nese.

- Coordinar-se amb les institucions i organismes externs implicats en el procés

educatiu.

- Establir un contacte directe i una col·laboració estreta amb les famílies de la

nostra comunitat escolar, que possibiliti nivells suficients d'informació mútua, de

coherència i de complementarietat en la tasca educativa que es produeix entre

la llar i l'escola.


4.3.3- Implicació dels professionals del centre i d'altres òrgans.

EQUIP DIRECTIU EAP TUTORES SERVEIS EXTERNS

- Recollir i canalitzar les propostes dels tutors sobre la detecció d'alumnat amb dificultats d'aprenentatge.

- Coordinar els recursos disponibles per a l'atenció individualitzada de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

- Organitzar els temps perquè es pugui implantar el PAD.

- Coordinar-se amb tots els professionals que participen en l'aplicació del PAD.

- Col·laborar amb el centre en la presa de decisions de caràcter metodològic, organitzatiu i d'atenció la diversitat, a través dels òrgans de decisió i coordinació.

- Realitzar l'avaluació psicopedagògica de l'alumnat per determinar si presenta necessitats educatives especials, per proposar la modalitat d'escolarització més adequada, per recomanar recursos personals extraordinaris i orientar cap a possibles adaptacions curriculars significatives.

- Realitzar les butlletes d'estat de l'alumnat amb nese.

- Col·laborar en l'organització dels recursos de suport al centre.

- Col·laborar amb el centre per establir i mantenir una coordinació estable amb els recursos socials i educatius del sector.

- Potenciar la relació, la comunicació i l’intercanvi d’informació entre pares/mares i professorat.

- Orientar les famílies en el procés educatiu

- Participar en el desenvolupament del Pla d’Acció Tutorial.

- Avaluació inicial del nivell de competència curricular dels alumnes, en col·laboració amb la resta del professorat implicat en el grup-classe.

- Detecció de possibles necessitats educatives especials.

- Comunicar els casos detectats, per iniciar el procés d’informació a les famílies i la intervenció de l’EAP; i articular a continuació les mesures pedagògiques necessàries.

- Col·laborar amb l’EAP en l’avaluació psicopedagògica.

- Atendre les dificultats d’aprenentatge per tal d’adequar el currículum a les seves necessitats, la qual cosa pot implicar l’elaboració de les ACI’s, amb la col·laboració de la resta de professorat.

- Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup-classe.

- Fomentar la participació en les activitats del centre.

- El centre mantindrà contactes amb els organismes, entitats i professionals que actuïn sobre l’alumnat (Aspas, Serveis socials, Gaspar Hausser..) per aconseguir una coordinació i seguiment efectius en la consecució dels objectius proposats.


dels seus fills/es i en les activitats i programes que es duguin a terme al centre.

- Afavorir la implicació dels pares/mares en els programes i serveis de caire comunitari que faciliti la integració dels nins/es a l’escola.

- Col·laborar en la detecció i seguiment d’alumnat amb situació de desavantatge sociofamiliar.

-Col·laborar en la prevenció i control de l’absentisme escolar.

- Coordinar el procés d’avaluació dels alumnes del seu grup-classe amb els especialistes (PT, AL) i la resta de professorat que intervé directament; adoptar una decisió sobre la seva promoció.

EQUIP DIRECTIU EAP TUTORES SERVEIS

EXTERNES

4.3.4- Mesures d’Atenció a la Diversitat.

Motius per fer una demanda d’intervenció de l’EAP

- Orientacions per treballar a l’aula (metodologia, materials, recursos...)

- Intervenció familiar.

- Derivació a altres serveis.

- Avaluació del llenguatge oral.

- Avaluació psicopedagògica o d’altres tipus .

- Altres col·laboracions o intervencions que es puguin necessitar.

Què hem de fer abans de tramitar una demanda?

INTERVENCIÓ FAMILIAR AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Mantenir una entrevista amb les famílies per tal de saber més coses de l’infant i poder saber què els preocupa.

Cercar la col·laboració de les famílies en els casos en què sigui necessari.

Canviar la metodologia, adaptar el material, posar en marxa adaptacions curriculars no significatives (centrar-se en els mínims de curs/cicle) adaptar els instruments o formes d’avaluació. Si després d’esgotar les mesures ordinàries es troba que l’alumne/a no avança, es pot passar a fer la demanda d’avaluació psicopedagògica per determinar si presenta NEE.

Procés per fer una demanda d’intervenció de l’EAP

ACCIÓ RESPONSABLE

1. Emplenar document “Demanda d’intervenció psicopedagògica”.

Tutora amb ajuda d’algun membre de l’equip de suport.

2. Fer-ne una còpia i arxivar-la a l’expedient de l’alumne/a.

Tutora

3. Signatura dels pares Tutora - Orientadora


3. Entregar l’original a la directora. Tutora

4. La directora farà arribar la demanda a l’orientadora.

Directora

COM S’ATENDRAN LES DEMANDES RESUM DEL PROCEDIMENT

Criteris de prioritat:

- Casos pendents del curs anterior.

- Possibles alumnes amb necessitats educatives específiques (inclosos alumnes amb nee)

- Alumnes que, pels problemes o dificultats que presenten, pateixen emocionalment.

1. Esgotar vies ordinàries.

2. Omplir la demanda.

3. Fer una còpia per a

l’expedient i arxivar-la.

4. Donar la demanda a la

directora del centre.

5. Revisar i prioritzar demandes.

Criteris de realització de l’ACI

QUAN COMENÇAREM EL PROCÉS?

Quan es tracti d’un alumne amb NEE diagnosticades en cursos anteriors i està inclòs dins el programa d’integració del centre. Quan després de la posada en pràctica de mesures ordinàries d’atenció a la diversitat amb alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge no hi hagi hagut canvis significatius en el procés d’aprenentatge de l’alumne.

ACCIÓ RESPONSABLE

- La directora tramitarà la demanda psicopedagògica a l’EAP.

- Es farà una avaluació psicopedagògica.

- L’equip de suport es reunirà amb la tutora i/o especialistes per concretar els objectius i continguts a treballar, així com, activitats, metodologia, materials...

- Coordinació entre tots els membres de l’equip educatiu que realitza l’ACI.

- Col·laboració en la realització i valoració de l’avaluació inicial.

- Aportació d’orientacions i estratègies educatives per a la intervenció docent.

La directora. L’orientadora. Tutora + especialistes + equip de suport + EAP Tutora Tutora + equip de suport + EAP Equip de suport + EAP

QUINS SERAN ELS REFERENTS PER A L’ADAPTACIÓ?

Sempre que sigui possible el referent per fer l’adaptació dels elements curriculars bàsics, serà la base curricular comuna del cicle on estigui l’alumne, és a dir, els objectius i continguts, activitats, material,... que farà el grup-classe. Es procurarà que l’alumne amb nese participi, en la mesura del possible, de les mateixes activitats programades per al grup-classe.


CRITERIS DE PRIORITZACIÓ PER A LA INTERVENCIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE

Els infants que s’atenen al centre en les sessions d’audició i llenguatge són els que estan prèviament diagnosticats abans de l’escolarització i els que han seguit el protocol de demanda i d’avaluació psicopedagògica. Les mestres que identifiquen una necessitat especial o un trastorn de llenguatge es posaran en contacte amb l’orientadora de l’EAP i aquesta farà de filtre per determinar si és un cas per atendre o s’han de prendre mesures ordinàries. Es farà la valoració dels casos i es seguiran els criteris de priorització que marqui l’EAP.

Avaluació i promoció de l’alumnat de NEE

INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES

Informar a les famílies sobre l’evolució i les possibles intervencions per tal d’establir una eficaç coordinació. La tutora serà la persona de referència per canalitzar les relacions família-escola. Quan calgui, també participaran els membres de l’equip de suport o altres especialistes. S’intercanviarà informació amb les famílies mitjançant entrevistes-reunions i sempre que sigui possible es recolliran per escrit els acords als que s’hagin arribat, per coordinar la feina escola-casa i evitar mal entesos.

INFORMES D’AVALUACIÓ

Els informes d’avaluació dels alumnes amb nee s’elaboren de forma conjunta entre la tutora de l’alumne/a i la mestra PT.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat amb necessitats educatives especials que presentin una ACI, es farà prenent com a referència el currículum fixat a l’adaptació curricular.

PROMOCIÓ DELS ALUMNES AMB NEE

Els alumnes amb nee promocionaran amb el seu grup-classe. Es podrà sol·licitar al servei d’Inspecció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats l’autorització per a la permanència de l’alumne/a durant un any més al segon cicle d’Educació Infantil, quan a l’informe de l’EAP s’estimi que aquesta permanència li permetrà assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització.


4.4.- PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

S’aplica en:

- L’ATENCIÓ INDIVIDUAL ALS ALUMNES

Seguiment personalitzat atenent totes les dificultats i adequant la resposta educativa.

En molts casos es tractarà conjuntament amb l’EAP.

- LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Entrevistes informals, fomentant la cooperació i el seguiment a casa de les rutines.

Entrevistes establertes per mantenir reunions sobre el progrés de l’infant.

La mestra comunicarà la incidència de l’absentisme a aquelles famílies que no

assisteixin amb regularitat.

- L’ATENCIÓ I DINAMITZACIÓ DEL GRUP

Organització del grup amb normes clares consensuades i justificades i expressades

sempre en positiu.

Millorar la dinàmica de l’aula amb la distribució de l’aula, afavorint la comunicació i la

relació entre tot l’alumnat. Adaptar els recursos als nivells d’aprenentatge.

Disposar material que fomenti la cooperació.

Tenir en compte les experiències personals dels infants.

Implicar les famílies en l’aprenentatge dels seus fills (llibreta viatgera, festes, sortides…)

- EQUIP DE MESTRES

Establir intercanvis diaris d’informació sobre els diferents infants. Consensuar decisions.

Establir una fluïda coordinació i suport entre tot l’equip.

Acció tutorial

El tutor o tutora de l’alumne/a és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el

centre, amb els companys/es i amb la tasca. També ho és en la relació amb la seva família

tant en els moments d’acollida com en les següents fases del seu procés d’incorporació.

Les tutores exerceixen les funcions següents:

a) Participen en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa, i

col·laboren amb els serveis d’orientació educativa en el desenvolupament dels plans

(diagnòstics i adaptacions).


b) Proporcionen a l’inici de curs, als pares i les mares, informació relativa a l’escolarització

del seu fill, horari, normes, ajudes escolars o d’altres.

c) Coneixen les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu

expedient personal i d’altres, com també els aspectes de la situació familiar i escolar que

repercuteixen en el rendiment acadèmic de l’alumne.

e) Coneixen els interessos dels alumnes i faciliten la seva integració sense cap

discriminació. Fomenten la interculturalitat incloent les famílies en el seu grup i en el

conjunt de la vida escolar i fomenten, també, el desenvolupament d’actituds participatives.

f) Efectuen un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat

per detectar dificultats i necessitats especials, amb l’objecte de cercar les respostes

educatives adequades amb el suport de l’EAP.

g) Segueixen el procés d’avaluació contínua i formativa, tenint en compte els informes de

totes les mestres del grup d’alumnes.

h) Atenen i vigilen l’alumnat en els períodes d’esplai.

i) Coordinen amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar

la coherència de la programació i de la pràctica docent amb el projecte curricular i amb la

programació general anual del centre.

j) Coordinen el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del

professorat de suport i dels membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica.

k) Informen els pares, les mares o els tutors legals, de tot allò que els concerneixi en relació

amb les activitats docents i el rendiment acadèmic, controlen l’assistència de l’alumnat.

m) Faciliten la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors

legals dels alumnes.


4.5. REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Les dades referents a la informació del centre (matrícules, grups, horaris, reunions,

dades personals..) es troben introduïdes al programa Gestib.

1.- L’organització pràctica de la participació de tots els membres de la

comunitat educativa.

1.1.- Òrgans de Govern.

UNIPERSONALS:

o Secretària, Cristina Mas Martín.

Normativa: ROC Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III

Funcions: són competències del/la secretari/a (ROC Decret 119/2002 de27 de

setembre. Títol II Capítol III. Article 38)

o Directora, amb funcions addicionals de cap d’estudis, Maria José

Miró Aguiló.

Normativa: ROC Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III ¨ Funcions: El

Director és el representant l’Administració educativa al centre i té atribuïdes les

següents competències (ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III.

Article 34)

Normativa: ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III ¨ Funcions:

són competències del cap d’estudis (ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II

Capítol III. Article 37)

COL·LEGIATS:

o Consell escolar, format per:

Presidenta: Maria José Miró

Secretària: Margalida Ferrer

Vocals: Mª Ángeles Velaure i Delkis Gregoria (representants

dels pares i mares), Joana Maria Pedrosa (representat dels

mestres) i Begoña Morales Escudero, representant de

l’Ajuntament.

o Claustre: Format per Cristina Mas, Margalida Orón (en substitució

de Marta Obrador), Joana Maria Pedrosa, Margalida Ferrer, Marta

Juan i Margalida Salvà. Presidit per Maria José Miró.


1.2.- Comunitat educativa

Descripció dels membres de la comunitat educativa (veure apartat PEC)

1.3.- Propòsits o finalitats educatives.

1.3.1 Principis generals

1r/ ACTIVITAT,

( com a desig d’avançar)

2n/ INDIVIDUALITAT,

(com a reafirmació personal)

3r/ SOLIDARITAT

(com a manifestació de la sociabilitat)

4t/ LLIBERTAT

(com a dret a exercir)

Els PRINCIPIS GENERALS són el fonament de tota la labor educativa que es realitza

a la nostra comunitat escolar. Entenem com a labor educativa la formació integral de

tots els membres de la comunitat, i les possibles relacions que s’hi puguin establir.

1.3.2 Prioritats educatives

Atenció a la diversitat amb una intenció compensadora a nivell

social i cultural, maduratiu i econòmic.

Valoració i ordenació de les capacitats:

o Inserció i actuació social

o Psicomotora

o Relació interpersonal

o Equilibri personal

o Cognitiva i intel·lectual

Promotora de salut: possibilitant el desenvolupament físic, psíquic

i social. Foment del consum de fruita i aigua a diari.

Treball continu d’hàbits.

Resolució de conflictes.


1.4.- Relacions entre els membres de la comunitat educativa.

1.4.1. Relacions generals que s’estableixen entre els membres de la comunitat

educativa

NIVELLS:

1. COMUNICACIÓ

2. COOPERACIÓ

3. COL·LABORACIÓ

4. COMPANYONIA

5. AMISTAT

A principi de curs, en gran grup i individualment, demanam la confiança de les famílies

per manifestar-nos les seves inquietuds per tal de poder dur un treball conjunt no

només sobre l’infant sinó sobre el seu entorn, gestionant i posant al seu abast eines

necessàries per resoldre les seves preocupacions.

El claustre vol afavorir la creació de l’APIMA per tal de que aquesta associació

repercuteixi positivament en l’infant i la seva família. Per la qual cosa, facilitarà tot el

que calgui, des de documents, TIC, espais, etc. per tal de facilitar l’associacionisme.

ÒRGANS DE COORDINACIÓ:

- Equip de cicle: a la nostra escola coincideix amb el claustre.

- Coordinadora de cicle, Joana Maria Pedrosa.

Normativa: Títol III, capítol III del ROC, decret 119/2002, de 27 de setembre del

Govern Balear

Funcions del coordinador de cicle (Article 45):

Participar com a responsable del cicle en l’elaboració i l’actualització del projecte

curricular d’etapa, com també en la formulació de propostes a l’equip directiu i al

claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.

Convocar i presidir les reunions de l’equip de cicle.

Coordinar l’ensenyament en el cicle corresponent, d’acord amb el projecte curricular i

amb la programació general anual del centre.

Responsabilitzar-se de la redacció de les programacions didàctiques del cicle.

Aportar criteris i informació per a la selecció i l’ús del material didàctic i afavorir

l’intercanvi de mètodes i experiències entre els mestres de l’equip de cicle.


Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria de

final de curs.

Facilitar sempre que sigui necessari la informació requerida tan pel coordinador de

qualitat com per el cap d’estudis referent a dades del projecte de qualitat.

Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva

competència.

- Aspectes concrets:

- A començament de curs, els equips de cicle realitzaran les reunions necessàries per

elaborar, entre altres tasques, les programacions didàctiques i, en finalitzar el curs,

una memòria que, redactada per la coordinadora, inclogui una avaluació de les

activitats realitzades al llarg del curs. Tant les programacions com la memòria s'han de

lliurar a l'equip directiu per a la inclusió en la programació general anual i en la

memòria de final de curs, respectivament.

- Es durà a terme com a mínim una reunió intercicle anualment amb el CEIP La

Soledat.

ÒRGANS DE SUPORT:

- Equip d’atenció primerenca EAP. Orientadora, Conxa Alemany; PTSC, Rosa Maria

Llobet.

2.- Normes de convivència que afavoreixen les relacions entre els diferents

membres de la comunitat educativa.

Quant als infants, hem consensuat unes normes que siguin reals i capaces de ser

complertes a aquestes edats.

3.- Normes d’organització, participació i convivència que garanteixen els drets i

els deures dels alumnes.

a. Estratègies de prevenció i gestió de conflictes, amb especial esment als processos

de mediació escolar i de negociacions d’acords educatius.

b. Correccions a les conductes que incompleixin les normes de convivència.

c. Instruments i procediments d’informació i comunicació a les famílies.

d. Protocols d’actuació en relació a l’absentisme escolar.

4.- Mecanismes bàsics de funcionament de la comissió de convivència (veure Pla

de Convivència)


5.- Participació de la comunitat educativa. Drets i deures de les famílies; Canals

de coordinació entre els òrgans de govern, els tutors, els coordinadors de

l’equip de cicle; de l’equip de suport; de serveis, i d’activitats i complementàries

La participació, en sentit ample i referida a tots els membres de la comunitat

educativa, a més de centralitzar-se a través dels mecanismes regulats a la legislació

vigent, en el nostre centre s’articula i es promou mitjançant les següents vies:

a).- Alumnes:

- Les tutories, l’atenció individualitzada.

b).-Pares i mares: la participació es vehicula principalment a través de de

comunicacions escrites, reunions i Consells Escolars.

- En la gestió del centre:

Mitjançant els seus representants al Consell Escolar

- En les tutories:

Mitjançant les reunions grupals de cada curs.

A través de les reunions individuals amb els/les tutors/es

En l’organització de les festes de centre, curs...

c).- Mestres:

A la gestió administrativa del centre a través del Consell Escolar.

A la gestió docent a través del Claustre de mestres i dels equips de cicle.

d).- Participació en altres institucions: a més d’aquestes vies de participació en

l’organització administrativa i docent interna, el nostre centre participa en altres

institucions de caràcter municipal i/o docent:

- Representant del centre al Centre de Professorat de Palma, CEP

- Participació en activitats educatives i/o socials organitzades pels diferents serveis de

l’Ajuntament per tal de millorar el barri.

Famílies

Les famílies tindran els següents drets:

- Poder presentar propostes o peticions al consell escolar d'Interpretació del

reglament.

- Participar en la gestió del centre a través dels seus representants al consell escolar.

- Ser informats pels seus representants legítims de totes les activitats que es

desenvolupen al centre i de les normes de convivència.

- Rebre informació periòdica del procés educatiu dels seus fills/es.

- Col·laborar amb els mestres en l'educació dels seus fills/es.

- Fer suggeriments constructius sobre la línia educativa del centre.


- Reclamar si es creu perjudicat en l'aplicació del present reglament d’organització i

funcionament.

- Associar-se amb altres pares per tractar assumptes del centre.

- Que els seus fills/es rebin una educació integral, segons el Projecte Educatiu de

centre, la Programació General Anual i la legislació vigent

- Formar part de la futura Associació de Pares d'Alumnes i participar en les activitats

que aquesta organitzi.

Les famílies tendran els següents deures:

- Assistir a les reunions i entrevistes personals a les quals estiguin convocats.

- Preocupar-se pel procés educatiu dels seus fills/es.

- Col·laborar amb els/les mestres, particularment amb els/les tutors/es dels seus

fills/es.

- Responsabilitzar-se que els seus fills/es vagin al centre amb puntualitat i condicions

higièniques adequades

- No criticar despectivament les accions dels mestres o els criteris del centre,

manifestant la seva opinió sempre amb ànim constructiu i amb esperit de diàleg.

- Justificar les faltes d'assistència dels seus fills/es.

- Dotar als seus fills/es del material necessari per al seu aprenentatge.

- Participar en el procés educatiu a través de la futura AMIPA i dels seus representants

al consell escolar.

Coordinació

Respecte la coordinació entre els òrgans de govern, tutores i coordinació de cicle, amb

una freqüència quinzenal es reunirà tot l’equip de mestres i equip directiu per concretar

els aspectes curriculars concrets d’aplicació de les programacions i valorar i prendre

decisions respecte les diferents activitats educatives. Els acords es recolliran al llibre

d’actes de coordinació.

La coordinadora serà l’encarregada de mantenir el contacte amb els responsables de

les activitats complementàries acordades a les reunions de cicle per tal de poder

conèixer amb anticipació l’activitat i, per tant, poder-la programar a l’aula.

Quant a les reunions de l’equip de suport, es mantindran de manera quinzenal, tal i

com s’especifica dins el pla d’actuació.

Pel que fa a la resta de reunions dels diferents òrgans cal remetre’s a l’apartat

calendari de reunions dins l’organització del centre.


7.- L’organització dels espais i les instal·lacions del centre i normes per a l’ús

correcte, amb l’especificació del pla d’evacuació de centre i de prevenció de

riscos

7.1.- Espais.

L’EEI Paula Torres es troba a la part del darrera de l’edifici i té a la seva disposició:

- Aula de 3 anys

- Aula de 4 anys

- Aula de 5 anys

- Sala de psicomotricitat. sense que això suposi compromís per als

propers cursos, la deixam emprar a l’escoleta Maria Mut, deixant-nos

elles també utilitzar les seves aules en els moments de desdoblament.

- 1 Bany de mestres

- Aula de suport, situada a la part del davant .

- 2 magatzems.

- Sala de mestres (compartida amb Maria Mut), situada a la part del

davant, fet que ocasiona dificultats a l’hora d’usar-la degut a la

distància amb la resta d’espais propis. Aquest espai ha estat absorbit i

ocupat majoritàriament pel material de l’escoleta Maria Mut. Enguany

s’usarà per l’EAP per dur-hi a terme les entrevistes amb les famílies i

per fer ‘us del servei de l’Armari Solidari. Actualment l’escoleta la té

habilitada com a magatzem.

- Rebedor, compartit amb Maria Mut

- Pati que, sense que això suposi compromís per als propers cursos, el

deixem emprar a l’escoleta Maria Mut.

7.2.- Ús de l’edifici escolar.

7.2.1.- Normativa aplicable

Ordre Ministerial de 20 de juliol de 1995, per la qual es regula la utilització

per part dels Ajuntaments i altres entitats de les instal·lacions de les escoles

d’educació infantil, col·legis d’educació primària, centres d’educació

especial, instituts d’educació secundària i centres docents públics que


imparteixen els ensenyaments de règim especial que depenen del Ministeri

d’Educació i Cultura.

Reglament Orgànic (BOIB núm. 120 de 05-10-2002), a l’article 4 s’estableix

com poden esser utilitzades les instal·lacions d’aquesta escola pública

d'educació infantil

7.2.2.- Prioritats en l’ús de les instal·lacions

1. Amb caràcter prioritari, en el centre es desenvoluparan les activitats

incloses dins l’horari escolar i totes aquelles altres activitats previstes en la

programació general anual (PGA) del centre que es realitzin fora d’aquest

horari escolar.

2. Les activitats disposades per la Conselleria d’Educació i Cultura, per si

mateixa o en col·laboració amb altres entitats.

3. Les activitats organitzades per l’ajuntament.

4. Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat

escolar.

5. Les activitats organitzades per altres entitats dirigides a infants i joves, i

que suposin ampliació de l’oferta educativa.

6. Les associacions de pares i mares d’alumnes poden realitzar en el

centre activitats i programes de formació, de la manera que estigui establerta

a la normativa vigent. L’ús dels centres per a les reunions d’aquestes

associacions serà gratuït.

7. Les activitats no incloses a l’apartat anterior, organitzades per altres

entitats.

8. En tot cas, cal garantir el desenvolupament normal de les activitats dels

centres.

7.2.3.- Aspectes generals

L'ús de les instal·lacions del centre ha d’estar sempre subordinat al

desenvolupament normal de l’activitat docent i al seu funcionament.

La utilització estarà condicionada a la programació del centre.

En cap cas no podran ser utilitzades les dependències destinades a les

tasques de gestió administrativa i pedagògica, com ara despatxos d’òrgans

directius, secretaria, registres i, en general, aquells espais que, per la

naturalesa del contingut o la funció, en facin inadequat l’ús per persones

alienes al centre.


L’Ajuntament de Palma tendra cura de l’ús social dels edificis i les

instal·lacions dels centres fora de l’horari escolar i durant el període de

vacances escolars, d’acord amb la normativa vigent.

En tot cas, l’Ajuntament de Palma hauran d’adoptar les mesures oportunes

en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i les instal·lacions,

de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte estat per a

l’ús posterior per part de l’alumnat en les activitats ordinàries.

7.2.4.- Prioritats en l’ús de les instal·lacions per a activitats educatives, culturals,

esportives o de caràcter social

1. Les activitats incloses a la programació general anual del centre (PGA).

2. Les activitats disposades per la Conselleria d’Educació i Cultura, per si

mateixa o en col·laboració amb altres entitats.

3. Les activitats organitzades per l’ajuntament.

4. Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat

escolar.

5. Les activitats organitzades per altres entitats dirigides a infants i joves, i

que suposin ampliació de l’oferta educativa.

6. Les activitats no incloses a l’apartat anterior, organitzades per altres

entitats.

7.2.5.- Autoritzacions.

Les activitats organitzades per alguna de les organitzacions que integren la

comunitat escolar han de ser autoritzades per la direcció del centre.

L’ús de les instal·lacions per part d’altres entitats, persones físiques o

jurídiques, o organismes legalment constituïts serà autoritzat pel l’Ajuntament

de Palma, amb comunicació prèvia a la directora del centre, a l’efecte de

coordinació.

La Conselleria d’Educació i Cultura podrà disposar, per si mateixa o en col·laboració

amb altres entitats, de la utilització dels centres. D’acord amb les disposicions vigents,

les prioritats en l’ús de les instal·lacions per a les activitats educatives, culturals,

esportives o de caràcter social són:


a) Les activitats incloses a la nostra programació general anual. Dins i fora de l’horari

escolar.

b) Les activitats disposades per la Conselleria per si mateixa o en col·laboració amb

altres entitats. Fora de l’horari escolar.

c) Les activitats organitzades per l’Ajuntament. Fora de l’horari escolar.

d) Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat escolar.

e) Les activitats organitzades per altres entitats i que suposin l’ampliació de l’oferta

educativa Fora de l’horari escolar.

Les activitats organitzades pel mateix centre o per alguna de les organitzacions

que integren la comunitat escolar han de ser autoritzades per la direcció del

centre

En cas d’utilització per a activitats organitzades directament pels ajuntaments,

aquests ho comunicaran amb l’antelació suficient a la direcció del centre

perquè coordini l’ús de les instal·lacions

L’ús del centre en cas de celebració d’actes electorals es subjectarà a la

normativa específica.

7.2.6.- Responsabilitat dels usuaris.

Assegurar el desenvolupament normal de les activitats realitzades, i adoptar les

mesures pertinents en matèria de vigilància, manteniment i neteja de les

instal·lacions perquè quedin en perfecte estat per a l’ús de les activitats

escolars ordinàries.

Sufragar les despeses originades per la utilització de les instal·lacions i les

ocasionades pels possibles deterioraments, pèrdues o trencaments de

material, instal·lacions o serveis, i qualsevol altra que derivi directa o

indirectament de la realització de les activitats.

La responsabilitat civil derivada de l’ús de les instal·lacions, si fa el cas, en el

període d’utilització.


8.- Pla d’evacuació

Normes d'actuació.

Cada dia les tutores i el professorat que romangui a la classe comptarà l’alumnat que

té.

Quan es detecta el sinistre, la directora i, en el seu defecte la secretària, donaran l’avís

d’incendi activant l’alarma que permetrà que tot el professorat i personal del centre

pugui conèixer l’estat d’alerta. A la vegada donarà avís als bombers.

El primer de tot que cal fer és tancar les finestres i allunyar tot l’alumnat del focus del

sinistre. Si el focus és petit, quan l’alumnat estigui en un lloc segur i controlat per

companys, el professorat pot apagar el foc sempre i quan no suposi un risc per a la

seva vida. El professorat utilitzarà la sortida més propera d’emergència que no suposi

allunyar-se del foc. Totes les classes tenen sortides exteriors amb la clau penjada a

dalt amb velcro de la reixa de sortida al pati i de la reixa de sortida al carrer. Es

seguiran les indicacions de les ferratines que indiquen la sortida més propera al lloc en

el qual es troben. El punt de trobada de tot l’alumnat serà al parc lateral que hi ha al

centre.

ACTUACIÓ EN CAS D’EVACUACIÓ:

1. Qui observa el foc avisa tot el personal i/o a la persona responsable, que

avalua la situació i decideix si evacuar o no.

2. Donar el senyal acústic d’alarma (manual o alarma al despatx de l’escoleta-en

aquest cas seria el personal de l’escoleta), en cas de començar l’evacuació.

3. Començar l’evacuació:

- Cada mestra és responsable del seu grup o dels alumnes que té a càrrec

(en cas d’anglès, desdoblaments…)

- El grup amb la mestra de referencia s’encaminarà cap a la sortida més

propera i llunyana del sinistre.

- Sortiran en primer lloc els grups que estiguin més pròxims a la sortida,

ordenadament i sense mesclar els grups.

- El personal de suport que será amb les mestres s’encarregarà de

comprovar que les aules quedin buides i les portes i finestres tancades.

Tancarà en sonar l’alarma.

- Tot el personal del centre procurarà no incórrer en comportaments que

denotin nerviosisme, per tal d’evitar transmetre-ho als infants.

- Els plànols, que s’han d’entregar als bombers, es deixaran: una còpia al

despatx de l’escoleta i una altra anirà enganxada a la cuna que durà els


petits. També hi haurà una còpia enganxada a cada sortida d’emergència

de les aules.

- En arribar al punt de trobada acordat cada tutora realitzarà el recompte del

seu grup d’alumnes. Els infants es trobaran sempre sota el seu control.

Aquesta informació es farà arribar a la persona responsable (directora o

substituta) i aquesta als bombers.

RESPONSABILITATS:

- DIRECTORA:

1. Donar el senyal d’alarma acústic manual. Cridar l’112 i dir:

- Nom del centre

- Direcció

- Tipus d’incendi i localització dins l’edifici, si s’ha d’evacuar alguna persona.

2. Agafar el manat de claus. Baixar els ploms.

- TUTORES:

Agafar llistat de nins i telèfons, plànols i claus. Responsabilitzar-se del

grup.

- PERSONAL DE SUPORT:

Tancar finestres i portes de l’aula que ocupa. Comprovar que no queda

ningú a les aules.

- CONSERGE:

Cronometrar (en cas de simulacre) i ajudar on vegi que fa falta. Revisar el

bany del pati i les aules desocupades. Esperar els bombers per indicar on

s’ha produit el sinistre.

Urgències.

Hi ha una farmaciola al bany del pati i una altra al bany de mestres.

El contingut de la farmaciola s’ha de revisar periòdicament per tal de

reposar-ne el material i tenir cura de les dates de caducitat.

Durant l’horari lectiu de classe se’n responsabilitzarà el/la tutor/a que serà

l’encarregat d’atendre degudament a l’alumne/a.

Al pati, cas de produir-se algun accident entre els/les alumnes, se’n

responsabilitzaran les mestres de torn, que seran els encarregats d’atendre

degudament a l’alumne/a.

Si cal portar-lo a la consulta mèdica o a urgències, s’ha d’avisar a la família

perquè sigui ella la que acompanyi a l’alumne/a. En cas d’extrema urgència

es cridarà una ambulància o se’l portarà a l’hospital, prèvia comunicació a la


direcció, la respectiva tutora (i/o algú de l’equip directiu), fent-se càrrec dels

seus alumnes una altra mestra, i sempre fent ús de transport públic (taxi).

9.- Normes de funcionament dels serveis educatius del centre

HORARI

L’horari dels alumnes és de 9 a 14 hores. L’escola no disposa de servei d’escola

matinera. Tampoc tenim servei de menjador ja que la demanda és puntual i poc

freqüent i no disposam d’instal·lacions necessàries.

ENTRADA

L’entrada al centre és a les 9 hores. L’horari màxim d’entrada al centre tenint en

compte que hi ha alumnat amb germans al CEIP La Soledat i/o altres centres poden

arribar fins a les 9:15h amb la corresponent autorització.

L’acompanyant s’acomiadarà de l’infant a l’aula corresponent.

SORTIDA

La família podrà recollir l’infant entre les 13.45 i les 14 hores.

La recollida es farà a les aules corresponents i l’infant s’ha d’acomiadar de la seva

tutora abans de partir. Cap infant pot sortir sol del centre malgrat la família ho autoritzi.

Sempre que l’infant hagi d’entrar o sortir fora d’aquest horari, la família ho haurà de fer

saber a la tutora o a algun dels membres del claustre en cas de no estar disponible el

tutor/a. Ho farà entre les 11’30 h. i les 12’30 hores amb el corresponent justificant

mèdic.

SETEMBRE

Amb la finalitat d’afavorir una adequada adaptació a la dinàmica escolar, durant la

primera setmana del mes de setembre, l’horari dels infants serà flexible tal i com està

establert al Pla d’acollida.

L’horari d’adaptació general, es determinarà anualment i es comunicarà a les famílies

a la reunió inicial o a l’hora de la matrícula.

Els infants d’incorporació tardana, faran el programa d’adaptació establert al Pla

d’acollida.


CONTROL D’ESFÍNTERS

Si l’infant no controla esfínters, la família haurà de seguir les consignes pactades amb

la tutora. Consistiran en pactar un treball de deshabituació progressiu i d’autonomia

personal.

BERENAR

El berenar ha d’anar sempre amb una carmanyola dins la bossa que du l’alumne/a. Ha

de ser variat i sense excedir-se en quantitat ja que l’infant se l’ha de poder acabar tot.

L’escola proposa el consum diari de fruites i aigua en lloc de sucs envasats i tracta de

promoure una alimentació saludable per la qual cosa no recomana els berenars

prefabricats. Es pot complementar amb un entrepà o galetes.

SORTIDES

Únicament es comunicaran a les famílies amb antelació, les sortides que es realitzin

amb transports i les previstes a la PGA. Les sortides pel barri es faran dins la

programació d’aula i les famílies no rebran notificació específica ja que a principi de

curs es sol·licita una autorització vàlida per a totes aquestes sortides.

Podrà venir un adult familiar major d’edat a les sortides que tinguin previstes la

participació de les famílies. Els familiars es comprometran a fer-se càrrec dels infants

que tinguin assignats durant tota la sortida.

ATENCIÓ A MARES I PARES

Hi ha un dia a la setmana, el dimarts, assignat per a les entrevistes individuals amb les

famílies. Aquests dia es decideix a principi de cada curs dins l’elaboració dels horaris

per tal de facilitar aquesta tasca. Sempre que sigui necessari, es pot assignar una

entrevista fora de l’horari establert. Si és estrictament necessari, les mestres i les

famílies poden mantenir converses curtes en el moment d’acomiadament dels infants.

Quan sigui necessari resoldre una situació urgent, s’intentarà, per part de l’equip de

mestres, atendre el problema al mateix moment, duent a terme els canvis que siguin

necessaris.


5.- PLA PER A L’AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS

Es contemplen:

- A cada programació.

- A les avaluacions que realitza l’equip de suport.

- Als informes d’avaluació trimestral.

Els objectius que es pretenen en les sessions d’avaluació són:

- Analitzar i valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge, tant

individual com grupal.

- Aprofundir en el coneixement dels infants a través de la informació aportada

per tot el professorat i l'orientador/a.

- Analitzar els alumnes que necessiten suport individual i específic.

- Dissenyar estratègies de canvi si es considera necessari, encaminades a

facilitar i millorar el rendiment escolar de l’alumnat.

- Valorar les causes de les avaluacions negatives.

Lávaluació serà global, continua i processal. El seguiment dels infants es basarà en

lóbservació sistematitzada dels processos de desenvolupament i aprenentatge de

cada infant.

Sávaluarà si s´han assolit els objectius generals i els continguts de la programació de

cada trimestre, per poder ajustar el procés dénsenyament i aprenentatge a tots els

infants.

Lávaluació serà inicial, formativa i final.

Inicial: El setembre es passaran unes proves inicials de nivell maduratiu per conèixer

orientativament els coneixements previs dels infants a les diferents àrees. Aquestes

proves ens serviran per ajustar els diferents objectius i continguts a treballar a les

seves necessitats i diferents nivells evolutius i maduratius.

Formativa: Basada en lóbservació constant dels avenços dels infants. També

sávaluaran els materials, espais, horaris, organització de les activitats i láctitud i feina

de la mestra.


Final: Al final de cada trimestre sávaluarà individualment a cada infant per conèixer

les seves adquisicions en les diferents àrees i si ha aconseguit els objectius plantejats.

Es donarà un informe a cada família amb tots els aspectes avaluats per a què tenguin

un coneixement de lévolució del seu fill/a.

Aquesta avaluació serà orientativa per saber on podem ajudar a línfant a superar les

seves dificultats, si les té.

Emprarem registres dávaluació, amb una graella on posarem tots els ítems que volem

avaluar. Ens servirà per controlar tots els aspectes evolutius dels infants i la

consecució dels objectius marcats.

Consideram l'avaluació com un procés sistemàtic i continu que valora els canvis

produïts en les conductes de l’infant. Ens serveix per avaluar els progressos, verificar

els coneixements, detectar les dificultats i trobar solucions i per corregir la programació

al llarg del curs.

Per dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge emprarem els

següents instruments:

Observació directa sistemàtica.

Enregistrament en vídeo o càmera fotogràfica: són molt útils per veure les

actituds que apareixen de forma no controlada per part del mestre.

Observador extern: et presenta un punt de vista diferent.

Qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge: ens aporten dades per a

l’avaluació sempre que prèviament haguem decidit quins aspectes avaluarem

en la seva realització.

Joc: ens proporciona informació de l’infant sobretot el l’aspecte relacional i

sociològic d’aquest.

La sessió d’avaluació tindrà el següent protocol:

- A l’inici de la sessió, totes les mestres escoltaran un resum grupal per les

tutores de les dades dels alumnes.

- Durant la sessió es posarà especial esment en aquells alumnes que hagin

presentat més dificultat i s’intentaran consensuar estratègies de

funcionament.


S’iniciarà la valoració seguint aquests passos:

- Avaluació i conclusions grupals (exposició de reflexions individuals,

actituds, ambient, habilitats de treball, aptituds, grau d’esforç, relacions dins

del grup, relacions amb el professorat, neteja, ordre a classe).

- Avaluació individualitzada dels casos més significatius. (Relació d’alumnes

amb més dificultats, possibles causes i solucions, elaboració de propostes

respecte a l’alumne/a i respecte a la família)

- S’inclourà dins l’expedient l’informe signat per la tutora i s’elaborarà una

acta de la sessió amb els acords i temes tractats, signada pels assistents,

en el llibre d’actes del cicle corresponent.


6.- ANNEXOS

ANNEX1. Programacions didàctiques, programacions d’aula i adaptacions curriculars, pla d’actuació de l’equip de suport. ANNEX 2. Pla de formació dels professors. ANNEX 3. Pla de convivència. ANNEX 4. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars. ANNEX 5. Memòria administrativa

a) Estadística de principi de curs b) Estat de les instal·lacions i equipaments

ANNEX 6. Acta d’aprovació de la PGA pel consell escolar.

EI PAULA TORRES Programació General Anual - PGA 2013-2014 ANNEXOS

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA 2014-2015


ÍNDEX

7. INTRODUCCIÓ

1.1.- Contextualització

1.2.- Organització del temps

1.3.- Metodologia

1.4.- Estratègies metodològiques.

1.5.- Prova de lectura i escriptura

1.6- Atenció a la diversitat.

1.7.- TIC

1.8. Tractament de les Competències Bàsiques

1.9- Criteris d’avaluació.

1.10- Instruments d’avaluació.

1.11- Unitats didàctiques.

8. UNITAT DIDÀCTICA 1 “La vida quotidiana dins l’aula” 2.1.- Justificació

2.2.- Temporalització

2.3.- Objectius didàctics

2.4.- Continguts.

2.5.- Metodologia.

2.6.- Activitats principals

2.7.- Recursos

2.8.- Avaluació

9. UNITAT DIDÀCTICA 2 “El joc de la sorpresa” 3.1.- Justificació



3.4.- Continguts.

3.5.- Metodologia.


3.7.- Recursos

3.8.- Avaluació

10. UNITAT DIDÀCTICA 3 “Feim matemàtiques” 4.1.- Justificació



4.4.- Continguts.

4.5.- Metodologia.


4.7.- Recursos

4.8.- Avaluació

11. UNITAT DIDÀCTICA 4 “Com et trobes? Educació emocional”

5.1.- Justificació



5.4.- Continguts.

5.5.- Metodologia.


5.7.- Recursos


5.8.- Avaluació

12. UNITAT DIDÀCTICA 5 “Berenatural. alimentació saludable” 6.1.- Justificació



6.4.- Continguts.

6.5.- Metodologia.


6.7.- Recursos

6.8.- Avaluació

13. UNITAT DIDÀCTICA 6 “Feim tradició” 7.1.- Justificació



7.4.- Continguts.

7.5.- Metodologia.


7.7.- Recursos

7.8.- Avaluació

14. UNITAT DIDÀCTICA 7 “Taller de cuina i experiments” 8.1.- Justificació



8.4.- Continguts.

8.5.- Metodologia.


8.7.- Recursos

8.8.- Avaluació

15. UNITAT DIDÀCTICA 8 “Sa Jaia Corema volta pel món” 9.1.- Justificació



9.4.- Continguts.

9.5.- Metodologia.


9.7.- Recursos

9.8.- Avaluació

16. UNITAT DIDÀCTICA 9: “Un món de contes” 10.1.- Justificació



10.4.- Continguts.

10.5.- Metodologia.


10.7.- Recursos

10.8.- Avaluació


17. UNITAT DIDÀCTICA 10: “Jocs de pati” 10.1.- Justificació



10.4.- Continguts.

10.5.- Metodologia.


10.7.- Recursos

10.8.- Avaluació


1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- CONTEXTUALITZACIÓ

L’EEI Paula Torres és un centre únicament d’educació infantil, adscrit al CP La Soledat.

L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, barriada de la ciutat prou

coneguda per la problemàtica social que s’hi ocasiona.



L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants i d’ètnia gitana. En els darrers 3

cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, el que suposa un esforç

afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.

En l’actualitat tenim un 65 % aproximadament d’alumnat estranger. Aquest fet ocasiona

una problemàtica lingüística considerable ocasionada pel desconeixement de les llengües,

de la cultura, de les nostres tradicions...

El professorat del centre és majoritàriament estable. Té 5 mestres amb plaça definitiva,

enguany una d’elles està en comissió de serveis a un altre destí i hi ha una persona

interina ocupant el seu lloc.

L’escola és petita i no disposa d’espais suficients per fer front a les necessitats que s’han

plantejat amb el pas del temps ni tampoc per dur a terme activitats que es feien abans que

arribés l’escoleta municipal (cuina, berenar comunitari, aula desdoblament...).

1.2.- ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

Per organitzar el temps hem de pensar en les necessitats fisiològiques dels més petits que

marcaran el ritme de les activitats i les rutines a l’escola infantil. La distribució del temps

s’ha de caracteritzar per la flexibilitat i hem de preveure: temps per al treball directe amb

els infants, temps per a l’atenció a les famílies, temps per a treballar en equip, temps per a

la planificació, temps per a la formació.

L’horari comú a les tres aules serà el següent, encara que serà molt flexible i s’adaptarà a

les motivacions i interessos dels infants. Cada aula tendrà, apart, el seu propi horari on

col·locarà les sessions de psico, plàstica, art/educació emocional, projecte/filosofia,

desdoblaments, treball de lectura i escriptura, matemàtiques...


1.3.- METODOLOGIA

El procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest curs es basarà en una metodologia

constructivista on l’infant elaborarà els seus aprenentatges i esquemes de coneixement

a partir del que ja sap, relaciona, actua i reflexiona… Aquest aprenentatge li permetrà

reorganitzar els seus esquemes de coneixement i adquirir unes actituds, coneixements i

procediments aplicables a altres realitats i moments. D’acord amb aquesta metodologia i

fent referència a l’organització dels continguts, aquest procés es durà a terme des d’un

enfocament globalitzador.

El tractament de la lectura i l’escriptura es basarà en l’enfocament de l’Anna

Teberosky. És tindrà com a punt de partida el nom propi de lálumne/a ja que desperta

l’interès per aproximar-se al camp de la llengua escrita. A partir de diverses activitats i

situacions quotidianes com són: observació dels dies de la setmana i registres

d’assistència, les notícies, els projectes, notes informatives, llistes, receptes, cançons,

títols de contes, elaboració de contes… els infants van identificant lletres, establint

relacions, comparacions i classificacions fins arribar a l’estadi alfabètic que els permet

llegir i escriure amb espontaneïtat.

L’aspecte comunicatiu del llenguatge és el que es tindrà present a les diferents

activitats que es faran a l’aula. Es procurarà transmetre aquest aspecte: el llenguatge

escrit és un mitjà de comunicar, explicar, informar…

La funció del/a mestre/a serà de guia, orientadora, facilitadora de l’aprenentatge,

motivadora i creadora de problemes situant a l’infant a la zona òptima d’aprenentatge.

La nostra actitud serà la dánalitzar, planificar i observar tots els aspectes involucrats en

léducació de línfant, per poder-nos ajustar a les seves demandes. Això ho farem des

dúna actitud déntusiasme cap a la feina que feim, i des del respecte, láfectivitat, la

sensibilitat, la comprensió i escolta cap a línfant.

La nostra metodologia es basarà en una sèrie dáctuacions, totes elles, amb la finalitat

déstimular i potenciar a línfant en el seu desenvolupament íntegre, sempre tenint en

compte les seves característiques individuals i les seves necessitats.

1.4.- ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Es duran a terme amb la intenció de:

1. Potenciar l’activitat mental i física de l’infant.

Potenciar treballs de creació i recerca en grup (racó de la biblioteca, projectes de treball...)

Plantejar l’ús de recursos varis (llibres, vídeos, diaris...)


Plantejar preguntes, dubtes, matisacions... per guiar el procés.

Potenciar l’autocorrecció, mitjançant comparacions, observacions...

Facilitant la participació, establint un clima de confiança.

Aprofitar qualsevol fenomen en el moment que succeeixi per realitzar qualque activitat.

Implicar l’alumne a l’aprenentatge mitjançant la pròpia elaboració i aportació de material.

Potenciar l’autonomia dels infants

2. Oferir un aprenentatge significatiu, funcional i útil.

Tenir en compte els coneixements previs que té l’alumne/a mitjançant preguntes orals, diàlegs...

Qüestionar-los contínuament les coses.

Amb la “pluja d’idees” (a partir d’un concepte general fer relacionar diferents idees).

Recollir informació sobre el tema.

Tenir cura de la manera en que es presenta el contingut.

Utilitzar documents i materials útils per a la vida diària (llibres, diccionaris i enciclopèdies, lupes, receptes...)

Fer que experimentin proporcionant diverses vivències.

Realitzar activitats referents a temes actuals o relacionals amb l’entorn.

3. Oferir un aprenentatge motivador.

Amb la utilització d’activitats atractives (dramatització, jocs de moviment, teatre...)

Amb la realització de sortides (relacions dels aprenentatges amb l’entorn).

Amb l’ús de mitjans audiovisuals.

Amb el plantejament de problemes per resoldre.

Amb l’organització de les activitats per grups cooperatius.

Deixant que sigui l’alumne la part activa de l’aprenentatge (elaborant i aportant materials...).

Realitzant intercanvi d’informació entre classes.

Amb la participació d’altres membres de la comunitat a l’escola.

4. Procurar l’atenció a la diversitat

Donar el temps que necessiti l’alumne per realitzar l’activitat.

Proposar activitats flexibles perquè puguin intervenir des de diferents nivells de coneixement.


Proporcionar en els racons, activitats i jocs amb dificultats diferents.

Avaluar en funció de les possibilitats de l’alumne (interès, actitud, progrés...).

Organitzar i treballar amb diferents agrupaments (petit grup, parelles...).

1.5.- PROVA DE LECTURA I ESCRIPTURA

Per poder conèixer el moment en què es troba cada infant, la seva evolució, i així poder adequar la nostra tasca a les necessitats dels alumnes es passarà la següent prova individual a cada trimestre. A més, també passarem una prova déscriptura lliure on línfant donarà nom a una sèrie de dibuixos especialment triats per afavorir aquesta tasca.

DONAM UN PAPER I UN LLAPIS A L’INFANT, i LI DEIM QUE ESCRIGUI:

- De manera lliure el nom de les imatges que veu.

- De manera lliure a partir d’un dibuix, escriure un text del que veu.

Una vegada fetes les proves s’observarà en quina etapa evolutiva està l’infant.

NIVELL PRESIL·LÀBIC: És l’escriptura menys evolucionada, és quan l’infant no te accés a la correspondència del so-grafia; per escriure fa gargots, pseudo-lletres, lletres no convencionals, fan servir una sola grafia per escriure un sol nom o fan una tira de grafies fins que s’acabi el full.

NIVELL SIL·LÀBIC: Un cop l’infant s’ha adonat de la varietat de lletres i la diferent quantitat que se’n necessita per a escriure paraules diferents, es planteja la quantitat de grafies que li calen, buscant una grafia per a cada síl·laba o cop de veu. És quan comença a entendre el valor sonor convencional de les lletres que necessita per a escriure la paraula, sobre tot el valor sonor inicial.

NIVELL SIL·LÀBIC-ALFABÈTIC: És un nivell intermedi fins arribar al alfabètic. L’infant va adquirint més fluïdesa en l’escriptura. Es va llançant a escriure textos. Té en compte la separació de paraules; algunes regles ortogràfiques i l’escriptura convencional d’algunes paraules “difícils”. De mica en mica, l’infant va arribant així al NIVELL ALFABÈTIC.

UN EXEMPLE D’EVOLUCIÓ SERIA: ETNIAE pre-sil·làbic.

UAA sil·làbic

FURMAA sil·làbic-alfabètic

FURMAXA alfabètic

FORMATGE ortogràfic

1.6.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Educarem en la diversitat, acceptant i adaptant-nos a les diferències individuals i a les diferents necessitats educatives que es puguin presentar.

Atendre aquestes necessitats individuals adequant la programació, activitats, materials, espais, recursos humans,.... a les característiques de línfant, per afavorir la seva integració en el grup i en la societat i per afavorir el desenvolupament de les seves capacitats. Aquesta feina es realitzarà amb la coordinació i col·laboració de léquip de suport.


Farem tot el possible perquè tenguin látenció individualitzada i especialitzada per vetllar que el procés d’ensenyament-aprenentatge sigui el més funcional possible.

També tendrem un contacte molt directe amb les famílies, fent entrevistes i reunions per informar-los del procés dáprenentatge, de les rutines, hàbits,...que séstan treballant amb tots els infants; aquestes reunions també serviran per a què la família ens pugui informar sobre aspectes significatius de línfant i ens pugui comunicar els seus temors, dificultats, sentiments,...

Observarem a tots els infants i si detectam qualque cosa que ens cridi l’atenció farem la demanda oportuna a l’equip de lÉAP, per a què seń faci un estudi detallat per poder fer les intervencions oportunes.

Al nostre centre l’atenció a la diversitat no és concebuda com l’educació d’un tipus d’alumnat, sinó que és entesa com el conjunt de recursos personals i materials posats a disposició del sistema educatiu perquè aquest pugui respondre adequadament a les necessitats que, de forma transitòria o permanent, poden presentar alguns alumnes. L’atenció a la diversitat ha de ser un pilar clau de la nostra intervenció a l’aula. Aquesta tendrà una doble vessant: per una part, afavorir una educació més individualitzada i , per l’altra, l’acceptació per part de tot l’alumnat del fet que tothom no és igual i que cal acaptar i respectar aquestes diferències. Dins l’aula i en la programació diària procurarem utilitzar recursos didàctics i estils d’ensenyaments que facilitin la inclusió de tot l’alumnat en les activitats.

1.7.- TIC

A Educació Infantil sémpraran els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies com a mitjà dáprenentatge i de coneixement de la realitat.

Durant tot el curs podem accedir a l’ordenador de l’aula tant per cercar informació d’alguna cosa que ens interessa, per investigar, i per jugar, sobretot amb jocs que desenvolupen la motricitat quan al maneig del ratolí.

Els mitjans audiovisuals que emprarem en aquesta etapa són:

- Els llibres amb imatges. Les làmines de dibuixos. Les fotos. Revistes. Els murals.

- Els C.D. de música i de contes. La ràdio.

- El vídeo i D.V.D.

- La càmera de vídeo.

- La càmera de fotos.

- Els ordinadors.

1.8.- TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La finalitat de l’educació infantil és contribuir el desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.

La proposta curricular al llarg de tota l’educació bàsica posa l’accent en l’adquisició de les competències necessàries per entendre el món i esdevenir persones capaces d’intervenir activa i críticament en la societat plural, diversa i en canvi continu. Atenent als requisits competencials i a les característiques evolutives dels infants fins a sis anys, es considera que, a l’educació infantil, no es pot demanar ni esperar que els infants desenvolupin les competències bàsiques, que impliquen elements d’autonomia i de complexitat elevada per


a les seves característiques evolutives, com ara, la plena autonomia en la seva aplicació, que sovint encara és molt dirigida per la persona adulta, així com la possibilitat de resoldre problemes molt diversos i en situacions diferents, accions que també requereixen nivells de complexitat elevats. Per això, en aquest cicle es parla de desenvolupar capacitats que són les que finalment han de permetre que siguin competents quan la seva maduresa ho permeti.

Unes bones bases en aquestes capacitats, assegurarà que els infants més endavant adquireixin les competències bàsiques per a la vida en el món actual, quan la seva maduresa personal ho permeti. No podem oblidar que els infants d’aquesta etapa poden ser competents en moltes situacions, en petites tasques, però no en les competències bàsiques per a la vida.

Al llarg de l’etapa d’educació infantil, caldrà desenvolupar unes capacitats motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social, amb l’objectiu d’educar per viure i conviure en el nostre món actual.

Les nou capacitats es desenvoluparan entorn als eixos següents:

- APRENDRE A SER I ACTUAR D’UNA MANERA CADA VEGADA MÉS AUTÒNOMA.

- APRENDRE A PENSAR I COMUNICAR.

- APRENDRE A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.

- APRENDRE A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.

1.9. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Lávaluació serà global, continua i processal. El seguiment dels infants es basarà en lóbservació sistematitzada dels processos de desenvolupament i aprenentatge de cada infant.

Sávaluarà si s´han assolit els objectius generals i els continguts de la programació de cada trimestre, per poder ajustar el procés dénsenyament i aprenentatge a tots els infants.

Lávaluació serà inicial, formativa i final.

Inicial: El setembre es passaran unes proves inicials de nivell maduratiu per conèixer orientativament els coneixements previs dels infants a les diferents àrees. Aquestes proves ens serviran per ajustar els diferents objectius i continguts a treballar a les seves necessitats i diferents nivells evolutius i maduratius.

Formativa: Basada en lóbservació constant dels avenços dels infants. També sávaluaran els materials, espais, horaris, organització de les activitats i láctitud i feina de la mestra.

Final: Al final de cada trimestre sávaluarà individualment a cada infant per conèixer les seves adquisicions en les diferents àrees i si ha aconseguit els objectius plantejats. Es donarà un informe a cada família amb tots els aspectes avaluats per a què tenguin un coneixement de lévolució del seu fill/a.

Aquesta avaluació serà orientativa per saber on podem ajudar a línfant a superar les seves dificultats, si les té.

Emprarem registres dávaluació, amb una graella on posarem tots els ítems que volem avaluar. Ens servirà per controlar tots els aspectes evolutius dels infants i la consecució dels objectius marcats.


Consideram l'avaluació en E.I. com un procés sistemàtic i continu que valora els canvis produïts en les conductes de l’infant. Ens serveix per avaluar els progressos, verificar els coneixements, detectar les dificultats i trobar solucions i per corregir la programació al llarg del curs.

1.10.- INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Per dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge emprarem els següents instruments:

Observació directa sistemàtica.

Enregistrament en vídeo o càmera fotogràfica: són molt útils per veure les actituds que apareixen de forma no controlada per part del mestre.

Observador extern: et presenta un punt de vista diferent.

Qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge: ens aporten dades per a l’avaluació sempre que prèviament haguem decidit quins aspectes avaluarem en la seva realització.

Joc: ens proporciona informació de l’infant sobretot el l’aspecte relacional i sociològic d’aquest.

1.11.- UNITATS DIDÀCTIQUES

Aquestes unitats didàctiques es treballaran de manera globalitzada i al llarg del curs, a més faran referència a les tres àrees curriculars. Es treballaran al llarg de tot el cicle, adaptant-ne els continguts a l’edat dels infants.

Distribució temporal de les unitats didàctiques:

De tot el curs:

o La vida quotidiana a l´aula. “Les rutines”.

o Feim matemàtiques.

o El joc de la sorpresa.

o Els tallers de cuina i experiments.

o Berenatural. L´alimentació saludable.

o Com et trobes? Educació Emocional.

o Feim tradició.

o Un món de contes.

o Jocs de pati.

Trimestrals:.

o Sa jaia Corema volta pel món.


2.- UNITAT DIDÀCTICA 1: “la vida quotidiana dins láula”. Les Rutines

2.1.- JUSTIFICACIÓ

Les rutines són aquelles activitats que es fan de manera sistemàtica, regular i periòdicament al llarg de la jornada escolar i al llarg dels dies. Es basen en la repetició dáctivitats i ritmes en lórganització espacial i temporal de la classe.

Amb les rutines afavorim el llenguatge verbal i escrit, els infants han de reproduir verbalment tot el procés de la rutina, han de cantar les cançons, han déscriure,... A més, les rutines ajuden als infants a interioritzar láctivitat, a actuar amb autonomia, i a situar-se en léspai i el temps. Per aquest motiu, ha de ser una feina diària i que ha hagut de ser planificada i estar ben estructurada.

2.2.- TEMPORALITZACIÓ

Començam a treballar-les el segon dia que començam el curs i continuarem durant tot el curs. Les anirem introduint progressivament.

Els encàrrecs els feim a primera hora del dematí, després de lássemblea, i els racons de joc a la darrera sessió o quan els infants ho necessitin.

2.3.- OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Afavorir láutonomia de línfant.

- Fixar seqüències i maneres de fer per donar una seguretat a línfant (a través de les rutines treballades).

- Reconèixer qualque paraula, grafies i els noms dels companys.

- Orientar-se en léspai i en el temps (espai aula i horari escolar).

- Aprenentatge i reforç d´hàbits.

- Respectar les normes de funcionament de les diferents rutines.

- Mantenir el temps dátenció en la realització de les tasques quotidianes.

- Respectar als companys i els materials.

- Aprendre la seqüència de la rutina.

- Respectar els torns.

- Valorar la comunicació com a eina de relació amb els altres (escoltar, pactar, decidir, opinar,...)

- Utilitzar la llengua catalana com a llengua vehicular i de comunicació amb els altres.

- Afavorir el joc i les relacions amb els companys en un ambient agradable.

2.4.- CONTINGUTS

Coneixement de si mateix i autonomia personal:

- Confiança en les pròpies possibilitats.

- Els sentiments i emocions propis i dels altres.

- Iniciativa per realitzar les rutines autònomament.

- Autonomia en la realització de les rutines.

- Hàbits relacionats amb el funcionament de les rutines.

- Hàbits relacionats amb lórganització, constància, atenció i capacitat désforç en la pròpia activitat.


- Láutonomia.

- Les normes elementals de relació i convivència.

Coneixement de l’entorn.

- Responsabilitat i participació en les tasques de grup.

- Actitud dájut i col·laboració vers els altres.

- Interès per escoltar i prestar atenció als companys i mestra.

- Respecte cap els sentiments, emocions dels altres.

- Interès per participar en les petites responsabilitats de la vida quotidiana.

- Col·laboració i participació en les activitats organitzades a léscola.

- Respecte i cura del material.

- Respecte i cura dels diferents espais de láula.

- Respecte de les normes de convivència.

- Respecte en lórdre establert en els torns dels encarregats.

- Identificació i establiment de relacions entre els diferents coneixements.

- Orientació en els espais habituals, ús correcte dels racons i autonomia en la seva utilització.

- Orientació en el temps.

- Ús correcte del material.

- Actuar segons lórdre establert de láctivitat.

- Hàbits relacionats amb el grup-classe.

- Vivències del temps amb les rutines quotidianes (dies de la setmana, mesos, horari escolar,...)

- Els objectes dels racons.

- Les normes de funcionament de les rutines i dels racons.

Llenguatges: comunicació i representació.

- Expressió dels propis sentiments, emocions, opinions,...

- Actitud déscolta i interès davant les diferents rutines.

- Valoració i utilització dels diferents llenguatges com a mitjà déxpressió i comunicació.

- Plaer pel joc simbòlic i la representació de rols.

- Plaer per cantar.

- Interès i esforç per comunicar-se en la llengua vehicular de léscola.

- Comprensió de les intencions comunicatives de láctivitat quotidiana.

- Participació activa en láctivitat encomanada.

- Utilització de la llengua vehicular a léscola.

- Resolució de problemes senzills de la vida quotidiana, amb lájut dels diferents llenguatges.

- Participació activa en el joc simbòlic i en la representació de rols.

- Utilització de les diferents cançons significatives de les rutines.

- Potenciarem al màxim el llenguatge verbal i la realització autònoma o amb ajuda, si cal, dáquestes rutines amb línfant amb nee.

- Conceptes matemàtics: relacionar, diferenciar, comptar, repartir, sumar, reconèixer números,...La data.


- Lingüístics: reconèixer grafies, els noms dels companys, els dies de la setmana, el temps, reconèixer les cançons escrites al cançoner, els rètols dels racons, la llista de control dels racons,...

- Musicals: conèixer i cantar les cançonetes que sútilitzen per introduir les rutines : Bon dia nins i nines, què tal i com estau?, Ha sortit el sol, els dies de la setmana, jo tenc una maneta,…

- Plàstics : dibuixar el temps.

- El joc com a font de plaer, relació i aprenentatge.

- El joc simbòlic, la dramatització, léxpressió corporal.

2.5.- METODOLOGIA

- Respectarem els diferents ritmes dáprenentatge.

- Globalitzam: quan treballam les rutines, estam afavorint láprenentatge funcional, partint de la realitat que envolta a línfant i tenint en compte les seves necessitats dádaptació a la realitat i a la vida quotidiana.

- És una activitat totalment verbal, han de verbalitzar continuament el que fan, en la qual, afavorim amb estratègies lingüístiques, láprenentatge i la utilització de la llengua vehicular a léscola.

- Sániran introduint progressivament per afavorir la seva interiorització.

- Han de ser motivadores: Material atractiu, ben organitzat, molt visual, utilitzar formules verbals que els ajudin a interioritzar els conceptes i la rutina.

- Organitzarem els racons de manera que els infants puguin accedir autònomament, que es puguin relacionar amb els seus companys i respectant les seves normes de funcionament per poder jugar-hi organitzadament i per evitar els conflictes.

2.6.- ACTIVITATS PRINCIPALS

1. Assemblea : A les 9 :15 h. Entram, ens seim al cuc. Cantam una cançó per seure correctament i per estar preparats per xerrar i escoltar: començam amb els encàrrecs i quan han acabat, els infants poden contar les seves coses, respectant l’ordre i aixecant la mà. Els dilluns xerram del què han fet el cap de setmana.

2. La mestra té un panell amb els encarregats, amb dibuixos i escrit el que és. Encarregats de: passar llista, posar la data, mirar el temps, repartir… Cada dia ho serà un nin diferent, seguint lórdre establert.

A una capseta tenim la fotografia amb el nom de tots per aferrar al panell, també i hi ha unes llistes fetes de cada encarregat, cada dia les miram per posar-hi un gomet al qui li toca fer déncarregat a les diferents rutines. Una vegada posats els encarregats, comencen a complir les seves funcions.

3. Passar llista: Panell de fusta o plàstic amb cartolines plastificades amb els noms i la fotografia, aferrats amb velcro. Léncarregat passa llista: Ha vengut.....?, sí, som aquí, bon dia!. Els que no han vengut, sáferren a un altre panell, o bé es giren, veint només el número que té cadascú. També tenim una cartolina plastificada per posar el número dínfants que han vengut a escola i dels que no hi han vengut. Si algú té dificultats, entre tots lájudam.

4. Posar la data:

Hi ha un calendari fet per la mestra: full de dinA.3 amb requadres grossos per posar els dies, anotar coses importants i també per dibuixar el temps.


L’encarregat cerca el dia de la setmana i l’aferra al panell corresponent, llavors cerca el número i fa el mateix.

Una vegada posat el dia de la setmana, léncarregat ha de mirar el calendari, comptar els dies que han passat (que estan tatxats) fins arribar al dia que és on farà un rotllo o aferrarà un gomet. Per aprendre l’ordre dels dies de la setmana cantam la cançó de « els dies de la setmana ».

Léncarregat també ha de mirar a l´horari fet amb fotos les activitats del dia (si hi ha psico, música, plàstica ...)

5. El temps: léncarregat va a mirar per la finestra i torna a léstora. Li cantam una cançó: “Ha sortit el sol?” Al final tots li demanen: Quin temps fa avui?, ell/ella ha de contestar: avui fa... Cerca en la capseta on tenim totes les targetes plastificades del temps (niguls, sol, pluja, trons) i aferra la que correspon a davall el dia de la setmana que és.

De vegades també cantam la cançó de TIPI, TIPI, TAP, que fa referència a tots els aspectes climàtics.

6. Repartir material: Léncarregat ha de comptar quants dínfants hi ha a cada taula i repartir- los els papers o els quaderns. També ha de repartir els pots de retoladors, ceres, llapis, tisores, cola dáferrar, segons el que necessitem per fer láctivitat. En acabar de fer feina séncarrega també de recollir el material de les taules.

7. Els racons: Abans de jugar recordam normes i decidim on volen anar a jugar. Quan s´ha triat i s´han recordat les normes per poder jugar bé, cada un seń va on ha triat . Han de començar a arraconar quan se´ls indica, amb una cançoneta: “Començam a arraconar, totes, totes les juguetes...”o “És hora d’arraconar…”

Els racons sávaluen cada dia amb els infants, i de vegades hi ha racons castigats: Un racó queda castigat quan no s´hi ha jugat bé, respectant les normes, o quan no s´ha arraconat bé, no súsarà el temps que consideri la mestra o la resta del grup (un dia, un parell o una setmana). Se posen cares contentes verdes o cares enfadades vermelles, fetes de cartolina plastificada.

8. La feineta: Treballam lórdre i el silenci en la feina individual. S´ha de procurar fer feina en silenci i no molestar els companys. Al full han déscriure el seu nom. Quan han acabat li mostren a la mestra i ho guarden al seu casiller. Si hi ha encara infants que no han acabat, van a jugar sense fer massa renou a fustetes, o amb plastilina o a mirar un conte, fin que tots acabin.

Quan se fa un treball en gran grup, també s´ha de respectar lórdre, el torn de paraula i escoltar els altres.

2.7.- RECURSOS

Humans: Mestra

Materials: Tot el material anteriorment mencionat. La majoria dáquest material està elaborat per la mestra i es va fent en funció de les necessitats dels grup.

Espacials: Láula, i els racons de joc i activitat.


2.8.- AVALUACIÓ

Es basarà en lóbservació diària dels infants.

INICIAL: Els primers dies observarem com seń desfan els infants amb les rutines. Si han entès el seu procediment. Si resulten massa complicades, les adaptam o les anam introduint més seqüenciades i estructurades.

FORMATIVA: Observarem si realitzen la rutina autònomament o si pel contrari, necessiten ajuda. Avaluarem el funcionament dels racons: si juguen bé, si respecten les normes, el material i als seus companys, si arraconen quan és l´hora, si romanen al racó, si saben i participen en les cançonetes, si coneixen qualque paraula treballada, qualque nom...

FINAL: Si han interioritzat tot el procés de la rutina diària.

Si han après els dies de la setmana, els noms dels companys, si es situen en léspai i temps, si coneixen l´horari...


3.- UNITAT DIDÀCTICA 2: “El joc de la sorpresa”.

3.1.- JUSTIFICACIÓ

El joc de la sorpresa és una proposta educativa que s´ha convertit en rutina per la seva acceptació i interès per part dels alumnes.

En aquest joc es descobreixen les característiques pròpies dels objectes a través del pensament i raonament lògic, sáugmenta el vocabulari i sútilitza léscriptura i el dibuix com a mitjans de comunicació i representació.

El joc consisteix en descobrir i endevinar un objecte que la mestra du dins una bossa de roba, a través de les preguntes a les quals només es respon sí o no. És important destacar la importància que té aquest joc com a recurs motivador de primer ordre.

L’infant quan juga es comunica, es coneix a sí mateix, coneix léntorn, representa el que ha vist i observat, desenvolupa noves habilitats i destreses, aprèn a compartir, a guanyar i perdre i adquireix hàbits i valors.


Durant tot el curs, un cop per setmana


- Participar amb interès en aquesta activitat.

- Adquirir normes de joc.

- Utilitzar vocabulari de diferents qualitats dóbjectes (gran, petit, curt, llarg, pesa, és lleuger,...).

- Fer preguntes claus, coherents i no repetides de diferents característiques dels objectes (forma, color, textura).

- Pensar i reflexionar abans de fer una pregunta o donar resposta, evitant la precipitació.

- Ajudar-se del tacte per endevinar objectes.

- Enumerar les característiques dún objecte que ja s´ha endevinat.

- Dibuixar els objectes endevinats.

- Expressar-se mitjançant diferents llenguatges: oral, escrit, matemàtic i plàstic.

- Complir les normes bàsiques de respecte i convivència dins el grup.

3.4.- CONTINGUTS

Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal.

- Confiança en sí mateix i valoració positiva dels nous aprenentatges.

- Interès per participar en el joc de la sorpresa.

- Respecte i interès per les produccions pròpies i les dels altres.

- Acceptació i respecte de les normes de comportament i convivència establertes en el joc i en la comunicació.

- Valoració dels diversos llenguatges com a mitjà de comunicació i expressió.

- Participació activa en láctivitat, duent objectes de casa i fent preguntes.

- Formulació de preguntes claus, coherents i no repetides sobre la forma, el color, dimensió o textura de l’objecte.

- Fomulació de preguntes amb resposta de sí-no.


- Respostes úniques amb el sí i el no.

- Aplicació del pensament i la reflexió dels objectes descoberts o endevinats.

- Reproducció escrita i plàstica dels objectes.

- Aplicació de les normes de respecte, de convivència i de comunicació.

- El llenguatge escrit, oral i plàstic com a mitjà déxpressió.

- Normes socials díntercanvi lingüístic: esperar torn, parlar en un to fluix, escoltar,...

- El dibuix com a tècnica déxpressió plàstica i per representar la realitat: lóbjecte endevinat.

- Vocabulari corresponent a cada objecte: gran, petit, rodó, blau, pesat...

- Les qualitats dels objectes : forma, color, tamany, textura...

3.5.- METODOLOGIA

- Línfant tendrà un paper fonamental, ja que serà ell qui durà el pes de láctivitat, fent preguntes, explorant i participant de manera activa.

- Es donarà especial paper al treball lingüístic ja que el llenguatge serà léina bàsica de relació i de descobriment.

- El llenguatge escrit també serà de gran importància, ja que la mestra anirà prenent nota a la pissarra de les participacions del infants, per tal que ells vegin la funcionalitat del llenguatge escrit.

- Durant el primer trimestre, o més, si escau, les mestres serviran de model pel que fa a les intervencions dels infants. Així, es donaràn models correctes de formulació de preguntes i hipòtesis, tal com:”és fort’”, “és gros”?...

3.6.- ACTIVITATS PRINCIPALS

1. La mestra du un objecte dins una bossa de roba.

2. Ens asseim en rotllo i se van passant dún en un lóbjecte amagat per tocar-lo i poder fer hipòtesis sobre el que pot ser.

3. Preguntes sobre les seves característiques (la forma, el color, el pes...)

La mestra contesta sí o no a cada pregunta, ládult intervendrà, si cal.

4. Quan hi ha molts de nins que saben el que és, han désperar fins que la mestra ho digui. Se diu la sorpresa.

5. Dibuix de la sorpresa.

3.7.- RECURSOS

Humans: Mestra.

Materials: Bossa de roba, objecte, material divers.

3.8.- AVALUACIÓ

Sávaluarà sobretot la participació dels infants, las seva actitud envers la curiositat cap els objectes i lámpliació progressiva de vocabulari adequat a la seva edat.


4.- UNITAT DIDÀCTICA 3: “Feim matemàtiques”

4.1.- JUSTIFICACIÓ

És una U.D. de joc i alhora de feina, on els infants van construint el pensament matemàtic a partir de la manipulació, lóbservació i léxperimentació dels materials. Dáquesta manera comencen a discriminar, a abstreure, a generalitzar i a crear relacions a partir de les dades extretes de la realitat.

Els infants trobaran activitats concretes i adequades que els ajudaran a desenvolupar aspectes lògics, quantitatius i espacials.

A través del joc que proposam en aquesta U.D., els infants aniran ampliant els seus coneixements alhora que gaudiran amb aquesta activitat.

Així mateix, a part dáquesta U.D, cal aprofitar qualsevol situació diària i altres situacions de joc simbòlic com la botiga, la caseta, les construccions...; així com també les rutines de cada dia com passar llista, posar la data, els aniversaris... per treballar continguts matemàtics.


Introduirem aquesta unitat el mes de Gener i es mantendrà tot el curs. Sániran proposant diferents activitats de feina, donant lóportunitat de participar a cada infant a cada activitat.


- Gaudir i participar de les activitats proposades.

- Mantenir látenció.

- Adquirir autonomia en la realització de les tasques al racó.

- Utilitzar el llenguatge matemàtic per a la comprensió de la realitat i per resoldre petits problemes de la vida quotidiana.

- Respectar les normes establertes de l´ús del racó.

- Respectar les produccions dels altres.

- Avançar en ládquisició dels conceptes matemàtics gràcies a les diferents activitats realitzades.

4.4.- CONTINGUTS

Àrea de si mateix i autonomia personal.

- Confiança i seguretat en les pròpies possibilitats.

- Reconeixement dels límits i dificultats.

- Acceptació de lájuda de ládult i dels companys.

- Interès per realitzar les tasques autònomament.

- Autonomia en la realització dels jocs.

- Demanar ajuda si la necessita, acceptant els límits i dificultats.

Àrea de coneixement de l’entorn

- Gaudir amb les diferents propostes de joc i aprenentatge.

- Interès per les diferents activitats proposades i per participar al racó.

- Mostrar curiositat.

- Respecte cap a les normes que regeixen el joc i el funcionament.

- Respecte cap a les produccions dels altres.


- Ús correcte dels diferents jocs i materials.

- Cura i ordre del material.

- Manipulació i experimentació dels objectes i jocs.

- Les normes dels jocs i de l´ús del racó.

- Els jocs: les seves característiques i regles.

Àrea de llenguatges: comunicació i representació.

- Plaer per l´ús del llenguatge matemàtic per a resoldre problemes senzills.

- Atenció en el procés i regles del joc explicades per la mestra per poder jugar autònomament.

- Observació del procés per poder fer una valoració dels resultats obtinguts.

- Manipulació, ordenació, agrupament dels objectes segons les seves característiques quantitatives i qualitatives.

- Resolució de petits problemes.

- Utilització de procediments matemàtics en la resolució de situacions quotidianes senzilles.

- Utilització de la sèrie numèrica per comptar elements i objectes de la realitat.

- Propietats i relacions dels objectes (color, forma, dimensió, textura, situació en léspai, quantitat...)

- Concepte de número: per què serveixen els números?, la sèrie numèrica, la grafia, la relació entre els número i la quantitat que la representa, etc.

- Mesura del temps a partir de les rutines (jugar per racons).

- Col·leccions, agrupaments, relacions, seriacions... entre objectes.

4.5.- METODOLOGIA

- Respectar el ritme de cada infant.

- Tenir en compte els seus coneixements previs i interessos per poder adequar les activitats al seu nivell maduratiu i per afavorir láprenentatge significatiu.

- Utilitzar qualsevol situació o moment per treballar continguts matemàtics, encara que siguin a altres àrees curriculars (Globalització).

- L’aprenentatge de les matemàtiques ha de ser a través de la interacció de l’infant amb els objectes i amb el medi. Ha de ser pràctic. Per això, afavorirem la manipulació, léxperimentació, lóbservació... en aquest racó i en general, a tota láctivitat escolar.

- Segons láctivitat, necessitarà de la participació i control de ládult.

- Gairebé totes les activitats es presentaran en gran grup, després es treballaran durant les sessions que es considerin oportunes.

4.6.- ACTIVITATS

Sániran presentant gradualment i al llarg de tot el curs, donant lóportunitat a que tots els infants hi participin.

1. Seriacions:

Material presentat:

Bolles dénfilar i cordill de plàstic (escubidú).

Material quotidià.


Cartolines plastificades amb models de seqüències, amb diferents graus de dificultat (de 2, 3 i 4 elements). Làmines amb els mateixos dibuixos per poder continuar la sèrie.

Fulls amb algun dibuix: cuc, camí... i gomets de diferents colors i formes geomètriques per aferrar.

Activitats dáprenentatge:

Continuar amb les sèries: tria dún material determinat. Quan acabi la sèrie ha dávisar a la mestra i si és correcte podrà triar un altre joc de seriació.

2. Blocs lògics:

Material presentat:

Làmines amb jocs de productes cartesians.


Identificació de les qualitats: tria de la cartolina. Començarem pels més senzills i anirem complicant láctivitat una vegada entès el seu procediment.

Una vegada triat el cartonet, identificació dels símbols dibuixats a la cartolina, recerca de la peça que tengui totes les qualitats demanades i col·locació de la peça al costat de la tira.

Una vegada feta, avisar a la mestra per revisar-la. Després poden triar més cartonets i repetir el seu procés.

3. Bingo:

Material:

Targetes de cartolina plastificada amb 6 caselles, combinant els números del 0 al 9. També podem fer targetes fins el número 30, ja que ho comencen a dominar gràcies a treballar cada dia amb el calendari la data.

Targetes petites plastificades amb cada número.

Bossa de roba per posar les targetes amb els números.

Taps de botelles, de plàstic.


Presentació de les normes en gran grup. Es jugarà un parell de dies en gran grup per agafar el mecanisme i interioritzar les normes del joc.

Posteriorment es posarà el joc al racó de manipulació perquè juguin en petit grup.

Un infant serà léncarregat de treure els números i els altres del grup jugaran amb els cartrons. Només jugam a cantar Bingo. Cada infant tendrà els seu cartró i anirà tapant els números amb els taps de plàstic.

L’infant que treu els números, els posa aferrats amb blue-tack a la pissarra petita villeda, perquè els altres companys puguin veure-los.

El que guanyi, pot treure els números a la següent partida.

4. Dòminos:

Material:

Dòminos de fusta de: colors, quantitat (amb elements dibuixats) i dòminos de quantitats amb grafies (del o al 9).


Presentació de les normes en gran grup.


Es reparteixen 7 fitxes a cada infant, les que sobren es posen enmig de la taula, per agafar-les quan no seń tengui per posar-ne.

Comença el jugador que prèviament s´ha acordat (amb una cançó de tria).

Es començarà per jugar amb dòminos de colors o de figures, quan ja tenguin el procediment assolit, podem incloure els de numeració.

Quan llevem aquest material el posarem al racó dels trenca-closques.

5.Composicions geomètriques:

Material:

Làmines amb dibuixos fets de gomets de diferents mides, colors i formes.

Fulls on està la composició fotocopiada en blanc i negre.

Gomets.


Han de copiar la composició aferrant els gomets al full fotocopiat. Més endavant ho provaran de fer sense tenir la fotocopia.

6. Pissarres magnètiques amb números, per què puguin jugar a crear i inventar-se números.

7. Balança per poder calcular el pes dóbjectes de la classe.

4.7.- RECURSOS

Materials: Els ja anomenats anteriorment a cada activitat.

Humans: persona de suport o mestra +1 (segons el dia som dues persones mentre juguen a racons).

Materials: Láula, el racó de matemàtiques.

4.8.- AVALUACIÓ

INICIAL: Avaluarem inicialment si diferencien números i lletres, si relacionen la grafia del número amb la quantitat.

FORMATIVA: Mitjançant lóbservació del joc dels infants. Observarem: Si ha gaudit, si s´ha concentrat, si ha tengut dificultats, si ha necessitat lájuda de ládult, si ha assolit láctivitat, si coneix els números, les figures geomètriques, els conceptes gros, petit, mitjà, si fa comparacions,...

Si cal, s´hauran de modificar les activitats, si els infants tenen dificultats en la seva realització.

FINAL: Seguirem avaluant el mateix que abans.


5.- UNITAT DIDÀCTICA 4: Com et trobes? Educació emocional

5.1.- JUSTIFICACIÓ

A l’actualitat és d’especial rellevància el tractament sistemàtic d’un conjunt d’habilitats socials i emocionals, la potenciació de les quals possibilita un desenvolupament equilibrat i complet dels nostres infants.


Durant el segon trimestre.

5.3.- OBJECTIUS

- Afavorir la qualitat i la quantitat de les interaccions dins el grup classe.

- Fer conscients als infants dels seus propis sentiments i els dels altres.

- Potenciar l’autoestima.

- Donar estratègies i models d’actuació davant els diferents estats d’ànim.

5.4.- CONTINGUTS


- Apreci per les pròpies qualitats i les dels altres.

- Respecte cap els diferents estats d’ànim.

- Interès per conèixer els sentiments propis i els dels altres.

- Tendència a establir vincles positius de relació.

- Reconeixement i expressió de les seves pròpies qualitats.

- Interpretació d’expressions facials de tristesa i alegria.

- Desenvolupament de la capacitat d’imaginar què senten els altres en situacions concretes.

- Nocions d’identitat: coneixement d’un mateix a partir d’experiències sensorials, motrius i expressives.

- Reflexió sobre qualitats i sentiments: alegria i tristesa.

- Coneixement de pautes de comunicació verbal i no verbal.

- Habilitats de relació, expressivitat, sensibilitat, ajuda als altres i autorepresentació.

5.5.- METODOLOGIA

- Cercle de la pau: Quan dos o més nins entren en conflicte o discusió la intervenció de ládult es basa en acompanyar els nins a una zona on hi ha un aro que delimita la zona on ells sásseuen i resolen el que hagi pogut passar.

- Treball dels límits de manera clara i precisa, amb la finalitat de refermar la identitat dels infants i permetre que es sentin segurs i puguin generalitzar aquestes conductes a casa seva.

- Les activitats han de ser motivadores: Material ben organitzat, molt visual, atractiu, emprar formules verbals que els ajudin a interioritzar els conceptes i la rutina.

- Tenir en compte els seus coneixements previs i interessos per poder adequar les activitats al seu nivell maduratiu i per afavorir láprenentatge significatiu.


5.6.- ACTIVITATS

A partir del conte: Com et trobes? Farem:

- Conversa col·lectiva del conte.

- Ens miram al mirall i feim una màscara del nostre autoretrat. Després feim una conversa en gran grup on ens posam la màscara i ens presentam davant els altres dient el nostre nom, com són i el què ens agrada (cada un al seu ritme)

- Observam diferents làmines, amb cares en diferents estats d’ànim. Comentam diferents situacions reals dels infants i entre tots hem de relacionar les situacions amb les representacions de les cares.

- Presentam a tot el grup-classe una feina individual on hi ha una silueta d’un infant. ells han de dibuixar-li l’expressió de la cara d’un infant de la classe i un regal a la mà. Per saber a qui ha de fer el dibuix posam dins una bossa els noms de tots els infants, cada un treu un nom i així ningú es quedarà sense.

- Presentam altres làmines de diferents sentiments (de por, cansament, ràbia…) i cada infant ha de pensar una vivència pròpia amb un dels sentiments presentats. Ho representarà a un foli dinA-3 amb cares.

5.7.- RECURSOS

Materials: Làmines del conte com et trobes?, material fungible, fotografies de cares reals.

Humans: Mestra, infants i mestra suport.

Espacials: L’aula.

5.8.- AVALUACIÓ

Aprofitarem les produccions fetes pels infants i les converses i explicacions individuals de les produccions (justificacions).

Mitjançant l’observació sistemàtica en diferents moments valorarem:

- Controla progressivament el propi cos, les pròpies capacitats i limitacions, formant-se una imatge positiva d’un mateix.

- Va adquirint una progressiva seguretat afectiva i emocional, desenvolupant les capacitats d’iniciativa, confiança en ell mateix i desig de superació.


6.- UNITAT DIDÀCTICA 5: Berenatural. Alimentació saludable

6.1.- JUSTIFICACIÓ

L’escola Paula Torres, ja a lány 1996 posà en marxa un programa pilot dálimentació saludable atès a les necessitats de lálumnat i a la incorporació de canvis en lálimentació dels infants i joves de la nostra comunitat que calia encaminar cap a un consum responsable i conscient.

Davant la diversitat cultural i geogràfica de l’alumnat i les múltiples necessitats de les famílies, l’escola creu necessari l’incorporació, de manera quotidiana, d’hàbits encaminats a la millora de la qualitat de vida, introduint així hàbits d’alimentació saludable. L’escola pretén iniciar aquest repte començant pel més bàsic i, alhora, el més important: un bon esmorzar.


Léducació per a la salut estarà del tot present en totes les activitats duites a terme al centre educatiu, impregnarà el nostre currículum i esdevindrà eina bàsica i fonamental de láprenentatge.

Pel que fa a les activitats abans esmentades, els esmorzars-aniversari es realitzaran un cop al mes, els berenars a láula es realitzen de manera diària i, síntentarà que cada cop la periodicitat de les activitats varii de manera que formin part de la nostra quotidianitat.

6.3.- OBJECTIUS

- Potenciar un esmorzar complet abans dánar a léscola.

- Afavorir la relació social entre els infants en el moment de celebració dels aniversaris, així com la relació entre les famílies i entre léscola i els pares i mares.

- Educar en la sensibilitat del gust.

- Crear un clima d´harmonia sensorial ( visual, auditiva, gustativa, olfactiva i tàctil) i de relació.

- Implicar les famílies en el procés de preparació de lésmorzar-aniversari , fent-les participes d´hàbits necessaris a incloure en la rutina familiar a l´hora de créixer sans.

- Explicar als pares i mares els nostres objectius i propòsits de manera molt clara i adequada per tal dímplicar-los i engrescar les famílies dins la nova activitat.

- Treballar a láula, de manera integral, la importància dúna alimentació sana i variada fent especial menció al berenar diari.

- Realitzar tot un treball de reflexió amb els infants, diàriament i després de cada esmorzar, per tal de fer conscient la família dels avenços realitzats i de tot el que s´ha incorporat de bell nou.

- Mantenir converses i reflexions periòdiques amb les famílies sobre la necessitat dún bon descans per a créixer sans.

- Promoure láctivitat física dels infants en les sessions de psicomotricitat, esbarjo i expressió corporal prenent consciència i assabentant les famílies de la necessitat del moviment per a la prevenció de la obesitat infantil.

- Afavorir la comunicació escola-família i desenvolupar la presa de consciència del treball realitzat fomentant, així, l´hàbit del desdejuni de manera quotidiana.


6.4.- CONTINGUTS


- Adquisició de l´hàbit de realitzar un esmorzar complet abans dánar a léscola.

- Afavoriment de les relacions entre iguals durant el moment del berenar, així com la inter-relació entre les famílies.

- Plaer en el gaudi de diferents gustos, textures i diversitat dáliments.

- Utilització dels sentits en la descoberta dels diferents tipus dáliments.

- Participació de les famílies en el berenar-aniversari, per tal que valorin l´hàbit del desdejuni com un moment essencial en el desenvolupament de línfant.

- Utilització del berenar a láula per afavorir ládquisició dúna alimentació sana i variada, fent especial menció a la necessitat de menjar al menys dues peces de fruita.

6.5.- METODOLOGIA

Així, dins el programa déducació per a la salut creim del tot convenient basar els nostres criteris dáctuació en l´àmbit físic (a l´hora de lálimentació adequada, fomentant l´hàbit dún bon descans i promovent láctivitat física), l´àmbit mental (reforçant contínuament láutoestima de línfant oferint múltiples oportunitats de desenvolupament i reconeixent els esforços i intencions, així com els èxits personals) i l´àmbit social (fent ús de situacions de relació com ara els aniversaris dels infants per afavorir les habilitats socials, lóci i la relació afectiva entre tota la comunitat).

6.6.- ACTIVITATS

1. Lésmorzar- aniversari: Un cop al mes, celebrarem a léscola lániversari dún grup heterogeni dínfants. Tots els infants de léscola que facin anys durant el mes tendran la oportunitat dóferir, juntament amb les seves famílies i amb léscola, un esmorzar sà i complet als seus companys.

La preparació i planificació de lésmorzar es farà de manera conjunta entre les famílies i léscola. Tendrem molt en compte que lésmorzar inclogui aliments corresponents a cada graó de la piràmide nutricional; així, els infants veuran de manera clara i diferenciada cada grup dáliments i coneixeran, en la seva mesura, el que ens ofereixen els aliments a l´hora de créixer i desenvolupar-nos de manera saludable.

Els infants sásseuran en petits grups amb un adult que els acompanyarà i vetllarà en ládquisició dels nous hàbits.

Lésmorzar es disposarà en diferents taules de manera que els infants puguin veure de manera molt clara la diferenciació del grup dáliments i el recorregut coherent a realitzar a l´hora de servir els aliments.

Es tendrà molta cura en tot el que fa referència a lámbient físic, creant una atmosfera que convidi a la relació (música de fons, llum adequat, taules ben presentades i atractives...) i al gaudir.

Així mateix no oblidarem que es tracta dúna festa dániversari i es dedicarà el temps necessari a la cultura de lóci i el moviment, realitzant danses i cançons que afavoreixin el desenvolupament emocional dels infants, així com la realització de corones per cada infant que fa lániversari i que es podran dur a casa.

2. El berenar a láula: Tot seguint el projecte inicial de léscola basat en lálimentació dels infants a l´hora del berenar a base de fruita , aprofitarem aquest moment per fer especial menció a tot allò que ens és saludable i necessari per créixer sans.


Els infants portaran fruita i un petit entrepà per berenar diàriament a léscola, així inclourem també l´hàbit de menjar una o dues peces de fruita que formaran part de les cinc recomanades per lÓMS.

Treballarem també l´hàbit social de berenar en companyia dels altres, aprenent normes de convivència i de relació bàsiques com ara seure a taula esperant que tothom acabi de menjar, tenir cura de léspai on berenam, participar a la neteja dels estris emprats i la recollida de láula...

No hem dóblidar que donam molta importància a tot el que té a veure amb láutonomia i amb la cura personal. Així, els infants participaran de manera activa en tot el procés del berenar (rentar-se les mans, acondicionar i tenir cura dels seus estris ...)

6.7.- RECURSOS

Materials: Vaixella de plàstic prou atractiva pels infants, estovalles, decoració pròpia dels aniversaris, companatge, pa, oli, varietat de fruites, cereals, iogurt...

Humans: Pares, tot l’equip de mestres i els propis infants.

Espacials: Com a recursos espacials léscola utilitza un menjador situat en el mateix edifici i compartit amb una escoleta municipal de lÁjuntament de Palma

6.8.- AVALUACIÓ

Partint del context, possibilitats i recursos humans, i materials i organitzatius de què disposam , lávaluació tendrà en compte el desenvolupament del procés en la posada en pràctica de l’U.D. déducació per a la salut.

Avaluarem de manera contínua com està evolucionant el projecte i farem les modificacions convenients per tal dárribar a la consecució del nostre principal objectiu: afavorir la salut i el benestar encaminats cap a una millora de la qualitat de vida i adquirir hàbits saludables de desenvolupament per tal de créixer dúna manera sana.


7.- UNITAT DIDÀCTICA 6: Feim tradició

7.1.- JUSTIFICACIÓ

És important donar a conèixer els trets culturals de la nostra societat i les festes ajuden a integrar-se i aprendre la manera de ser d’un poble. Això, en un context com el de la nostra escola on la influència de nouvinguts és tan gran, fa que tan els alumnes com les seves famílies participin i comparteixin la nostra manera de celebrar les nostres festes, sent l’escola el lloc idoni per conèixer-les i participar d’elles.


Aquesta proposta es durà a terme al llarg de tot el curs escolar i girarà en torn de cadascuna de les festes més representatives de la nostra comunitat.

7.3.- OBJECTIUS DIDÀCTICS:

- Participar i gaudir de les festes (Verges, Tots sants, Nadal, S. Antoni, Carnestoltes i Pasqua).

- Gaudir escoltant contes, cançons, glosses, dites i aprendre-les.

- Assolir el vocabulari propi de cada un de les festes.

- Conèixer els costums de la nostra comunitat.

- Expressar sensacions viscudes en les festes celebrades a l’escola.

- Conèixer els menjars propis de cada festa.

7.4.- CONTINGUTS

Area de descoberta de l’entorn

- Gust i interès per participar en les diferents festes i tradicions populars.

- Interpretació i aprenentatge de cançons, dites i glosses.

- Acceptació de les normes per conviure en grup.

- La participació de les famílies.

- Tradició i folklore : Verges, Tots sants, Nadal, S. Antoni, Carnestoltes i Pasqua.

- Els menjars : bunyols, rosaris, torró, sobrassada i botifarró, ensaïmada amb tallades i crespells.

- El vocabulari de cada festa.

- Les normes de convivència, comunicació i relació amb els altres.

7.5.- METODOLOGIA

- En tot moment síntentarà afavorir la relació entre els infants, recordant contínuament les normes i potenciant el treball cooperatiu, així com fent la cultura léina bàsica dáprenentatge .

- Partirem de la manipulació, experimentació...

- Metodologia basada en el joc: a través de cançons, danses...

- Sáfavorirà en tot moment que línfant gaudeixi de les activitats.


7.6.- ACTIVITATS

1. Dia de les Verges: Feim bunyols a l’escola i en berenam, aprenem la cançó de “avui son les verges”, i estampam amb una esponja amb forma de bunyol i li tiram sucre.

2. Tots sants: Fer un rosari amb llepolies, decorar un plafó amb un rosari gegant on cada infant fa un caramel embolicant diaris amb un paper de cel·lofana de colors.

3. Nadal: Decoració de l’aula i dels espais comuns, fer la carta dels reis i rebre la cartera reial i al criat dels reis, fer un taller de torró, aprenem una nadala “ara ve nadal” que serà la que cantarem a la festa de Nadal que celebra l’escola. També feim una sortida a ca´n Joan de s’aigua per berenar de xocolata amb ensaïmada i al Conservatori de Música per escoltar nadales. Mercadet Solidari amb les famílies: cada família s’encarrega d’una paradeta on realitza coses que són típiques del seu país (trenes africanes, pintura de mans hindú, contacontes de Sud-Amèrica...)

4. Sant Antoni: Aprendre una glossa de St Antoni, contar el conte de “El dimoni sense banyes”, fer una careta del dimoni amb diferents materials, feineta individual d’escriptura amb elements característics d’aquesta festa, fitxa de lectura en gran grup fent hipòtesis del que hi ha escrit, torrada.

5. Carnestoltes: Ve el rei carnestoltes (qualque mestra disfressada) i ens diu que vendrà una vegada al dia, durant una setmana, a dir-nos una consigna que nosaltres hem de complir, i que si ho feim bé els divendres ens convidarà a berenar d’ensaïmada amb tallades.

6. Pasqua: Contam el conté de la Jaia Corema, aprenem la cançó de la “jaia corema”, cada setmana anam a la nostra jaia i li tallam una cama quan li hem acabat de cantar la cançó (normalment ella ens deixa una carta o una sorpresa) (veure U.D. La jaia corema volta pel món), taller de crespells (veure U.D Taller de cuina)

7.7.- RECURSOS

Humans: Mestra, i en algunes activitats mestra de suport o +1, famílies en el mercadet solidari.

Materials: Jaia Corema, paper cel·lofana, sucre, paella, oli, giradora, conte “El dimoni sense banyes”, material fungible, el material que necessiten les famílies pel mercadet solidari, motlles de crespells, ingredients...

Espacials: L’aula, el pati.

7.8.- AVALUACIÓ

Mitjançant l’observació sistemàtica en diferents moments valorarem si l’infant:

- Demostra interès i curiositat per conèixer i comprendre l’entorn físic i social, manifestant actituds de respecte i participació.

- Demostra atenció i plaer per conèixer les manifestacions culturals de la nostra comunitat (cançons i dites, menjars, vocabulari propi).


8.- UNITAT DIDÀCTICA 7 Taller de cuina i experiments

8.1.- JUSTIFICACIÓ

Essent una escola petita, i amb gran diversitat dálumnat, sáprofitarà el divendres per fer agrupaments flexibles i inter-classe, que inclouran infants de les tres aules. Així, sáfavorirà el treball cooperatiu, el llenguatge oral i escrit i la formulació d´hipòtesi.

8.2.- TEMPORALIZACIÓ

Aquesta U.D. la durem a terme durant tot el curs cada divendres, llevat dels divendres que celebrem els aniversaris.

8.3.- OBJECTIUS

- Treballar la formulació d´hipòtesi.

- Observar els canvis que apareixen durant les activitats (abans/després)

- Treballar habilitats de pensament.

- Afavorir el pensament creatiu.

- Treballar lóbservació com a eina bàsica dáprenentatge.

- Treballar hàbits d´higiene (mans netes, no llepar els estris, tenir cura de les taules…).

- Afavorir el treball cooperatiu.

- Donar funcionalitat al llenguatge escrit.

- Desenvolupar el llenguatge oral, fent preguntes, respectant el torn de paraula.

- Treballar els diferents tipus de textos (recepta, llistat de material…).

- Manipular materials diversos.

- Estimular els sentits olorant, tastant, manipulant…

8.4.- CONTINGUTS

Coneixement de si mateix i autonomia personal

- Utilització d´habilitats de pensament a l´hora dánticipar, raonar, pensar què ha passat…

- Utilització de tot allò que fomenti la creativitat, valorant les aportacions de cadascú.


- Formulació d´hipòtesi.

- Observació dels canvis que apareixen durant les diferents activitats.

- Manipulació de materials diversos, aliments, estris…

- Utilització dels sentits en léxploració de diversos materials.

Llenguatges: comunicació i representació

- Ús del llenguatge oral com a eina bàsica de relació i dáprenentatge col·lectiu, tot respectant les normes bàsiques que regeixen líntercanvi lingüístic.

- Utilització del llenguatge escrit per reflectir activitats de la vida quotidiana (llistes, receptes…)

- Valoració del treball cooperatiu com a eina dáprenentatge.


8.5.- METODOLOGIA

En tot moment síntentarà afavorir la relació entre els infants, recordant contínuament les normes i potenciant el treball cooperatiu, així com fent de léxperimentació léina bàsica dáprenentatge .

Sáfavorirà en tot moment que línfant sigui capaç dánticipar, formular hipòtesis i gaudir de láctivitat en gran grup.

Els grups estaran formats per nins i nines de 3, 4 i 5 anys, i comptaran amb lájut de dues mestres.

Es treballarà el llenguatge oral i escrit, donant funcionalitat a aquest darrer i fent especial menció als diferents tipus de textos que es treballaran: les receptes, els llistats (de materials, ingredients…)

8.6.- ACTIVITATS

Cuina:

- Batut de fruites

- Feim canapès de pernil dolç i formatge

- Crespells

- Amanida

- Ous fregits sense ou i sense fregir

- Confitura de maduixa

- Pa amb oli

- Sàndvitx de cuixot i formatge

- Bombons de xocolata

- Broquetes de formatge

- Amanida de pasta

- Entrepà gegant

- Torre de galetes

- Broquetes de fruita amb xocolata

Experiments:

- El volcà

- Mesclam

- El globus corre-corre

- Les panses ballarines

- Léspelma que fa pujar láigua

- Lélectricitat estàtica

- El tassó màgic

- El missatge evaporat

- El globus màgic

- Simulació de cràters de lluna

8.7.- RECURSOS

Humans: Les 3 tutores, personal de suport, la +1.

Materials: Material fungible, globus, aliments de cada recepta, espelmes, panses, corda, pa, pernil dolç, pot, xocolata, formatge, galetes, material fungible, diferents tipus de fruita (poma, plàtan...), broquetes, pa, farina...

Espacials: Cuina , pati, sala de psicomotricitat i aules.


8.8.- AVALUACIÓ

Partint del context, possibilitats i recursos humans, i materials i organitzatius de què disposam, l´avaluació tendrà en compte el desenvolupament del procés en la posada en pràctica de l’U.D. dels tallers. Avaluarem de manera contínua com està evolucionant el projecte i farem les modificacions convenients per tal d´arribar a la consecució dels nostres objectius.

9.- UNITAT DIDÀCTICA 8: Sa Jaia Corema volta pel món

9.1.- JUSTIFICACIÓ

Aquesta U.D. es treballarà per donar a conèixer un personatge típic de les Illes Balears, la Jaia Corema i amb ella, personatge misteriós, donar a conèixer altres llocs i costums desconeguts per nosaltres. És una forma d’estudiar la nostra diversitat, a través d’un personatge típic de la nostra cultura que ens mostra i ens ensenya sobre altres cultures diferents.


Aquesta UD es realitzarà al segon trimestre.

9.3.- OBJECTIUS

- Identificar gradualment les pròpies característiques, possibilitats i limitacions.

- Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments vers els altres, valorant-los i rebutjant les actituds discriminatòries.

- Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears; festes, tradicions i costums, participant activament d’algunes.

- Conèixer i respectar les cultures diferents de la pròpia valorant-les com a font d’enriquiment i d’aprenentatge.

- Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.

- Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recursos d’aprenentatge i recerca.

9.4.- CONTINGUTS

Àrea de descoberta de l’entorn

- Apropament a les manifestacions culturals de les Illes Balears.

- Coneixement d’alguns trets d’altres cultures.

- Identificació de desplaçaments, tenint en compte la pròpia situació i la dels altres.

- Interès i respecte per la diversitat cultural, de sexes, llengües, ètnies de les persones.

- Jaia Corema

- Interès i curiositat pels mapes.


- Reconeixement de la identitat i característiques pròpies i dels altres.


- Habilitats per a la interacció i col·laboració amb els adults i amb els iguals.

- Acceptació i valoració positiva de si mateix i de les pròpies possibilitats i limitacions.

- Acceptació i valoració positiva de la identitat i característiques dels altres, respectant les diferències personals, físiques, socials i culturals i rebutjant les actituds discriminatòries.


- Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: la postal.

- Aproximació a la interpretació de missatges visuals.

- Aproximació i valoració de la utilitat de la llengua escrit com a mitjà de comunicació, informació i plaer.

- Interès per a la interpretació de missatges escrits i d’imatges.

9.5.- METODOLOGIA

La metodologia serà oberta i flexible als interessos i necessitats dels infants.

9.6.- ACTIVITATS

Qui és la Jaia Corema? Demanar als infants si coneixen a la Jaia Corema. Fer una explicació del personatge i presentar-la als infants (Jaia Corema a tamany natural). Explicar la història de la Jaia Corema amb un conte.

La nostra Jaia Corema. Cadascú realitzarà la seva pròpia Jaia Corema, amb el material que trii.

Cançó. Gràcies al cançoner coneixem la cançó típica de la Jaia, i li cantarem cada setmana.

A on és la Jaia? Cada setmana arribarà una postal de la Jaia Corema contant-nos on ha estat aquesta setmana i ens durà un regal. Nosaltres li cantarem i li llevarem una cama, com diu la tradició.

Som a... A partir de la postal investigarem sobre aquell país durant tota la setmana, ho cercarem al nostre mapa mundi i anirem fent el recorregut.

Llibre viatger. Cada setmana, gràcies a la postal de la Jaia Corema i a la informació obtinguda podrem confeccionar un capítol del nostre llibre viatger “la Jaia Corema volta pel món”.

9.7.- RECURSOS

Materials: Paper continuo, ordinador, pissarra digital, cançó, postals, mapa mundi, regals.

Humans: Tutora, mestra de suport quan coincideix en aquell moment a l’aula.

Espacials: Aula

9.7 AVALUACIÓ

L’avaluació es realitzarà a partir de l’observació que serà constant i sistematitzada per comprendre i valorar els canvis i progressos dels infants.


10.- UNITAT DIDÀCTICA 9: Un món de contes

10.1.- JUSTIFICACIÓ

En létapa dÉducació Infantil és sumament important la transmissió oral dels contes, no tant perquè els infants no dominen la lectura, sinó perquè la narració per part de ládult està plena de connotacions afectives i expressives que capten línterès de línfant. Es converteix en un moment màgic i ple démocions.

El conte és molt important en el desenvolupament psicològic i del llenguatge de línfant i afavoreix diferents capacitats:

- Desenvolupament cognitiu.

- Estructuració temporal.

- Capacitat dátenció.

- Enriquiment del vocabulari i de la capacitat déxpressió.

- Adquisició d´hàbits déscolta i de reflexió.

- Afavoreix el contacte amb les diferents cultures.

- Aprenentatge de petites normes morals i socials.

- Afavoreix la construcció de la pròpia identitat.

- Eduquen la sensibilitat.

- Satisfà les ànsies de connectar amb el món fantàstic, dácció i de voler saber.

Per tot això, trobam tant important la lectura per part de ládult i la interpretació dels contes infantils en aquestes edats. Així, he fet dels contes una feina sistematitzada i planificada al llarg de tot el curs.


Al llarg del curs escolar.

10.3.- OBJECTIUS

OBJECTIUS:

- Paticipar activament en les diferents propostes.

- Gaudir de la narració del conte.

- Esforçar-se per escoltar i mantenir el temps dátenció sense interrompre.

- Recordar els personatges i les seves característiques més importants.

- Recordar léstructura del conte: principi, accions, espais i final.

- Recordar la cançó i frases fetes (si en té).

- Interès per representar i escenificar el conte.

- Confiar en les pròpies possibilitats davant les diferents situacions.

- Apropar línfant a la cultura popular i tradicional.


10.4.- CONTINGUTS

Àrea dídentitat i autonomia personal:

- Actitud déscolta i de respecte cap ládult i els companys.

- Actitud de plaer i interès davant les activitats proposades.

- Participació activa en les diferents activitats.

- Respecte cap els sentiments dels altres.

- Coneixement de les limitacions i demanar ajudar si la necessita.

- Confiança en les pròpies possibilitats dácció.

- Manifestació dels sentiments, emocions, interessos,...

- Autoregulació del comportament davant les diferents activitats.

- Simulació de rols i estats d´ànim en la situació de representació del conte.

- Progressiva autonomia.

- Reconeixement de les dificultats i acceptació de les limitacions.

- Els sentiments propis i els dels altres.

- Les normes de comportament. Autorregulació en la interacció amb els altres.


- Respecte cap els materials.

- Actitud positiva i de plaer davant els contes populars i tradicionals de la nostra cultura..

- Respecte de les normes de funcionament dels racons de joc.

- Comprensió dels contes propis de la nostra cultura.

- Utilitzar els racons de joc adequadament.

- Les normes de convivència i interacció amb els altres.

- Els contes-rondalles pròpies de la nostra cultura.


- Satisfacció per escoltar i vivenciar contes.

- Esforç per recordar les diferents escenes i personatges del conte.

- Gaudi del llenguatge oral, escrit, matemàtic, musical i plàstic com a mitjans de comunicació i expressió.

- Atenció davant les diferents situacions dáprenentatge.

- Memorització de fets concrets, personatges i cançonetes.

- Representació délements i personatges del conte.

- Utilització els diferents llenguatges per expressar-se i comunicar-se.

- Intenció de llegir i d’identificació el títol del conte i els personatges dáquest.

- Els personatges del conte. La seva relació parental (mare-pare-fill).

- Els diferents espais on es desenvolupa lácció del conte.

- Titol del conte.

- Les fórmules de començament i de final dún conte : Això era i no era, hi havia una vegada,.... Conte contat, conte acabat i si no és mentida serà veritat,...


- Frases i estructures fetes del conte.

10.5.- METODOLOGIA

Basada en lénfocament globalitzat de láctivitat per afavorir láprenentatge significatiu dels infants.

La introducció de les titelles en les activitats potenciarà léntusiasme del infants i la seva motivació, per ser un element nou, que sorgeix de la rutina quotidiana.

En la nostra narració dels contes, partirem de què hem de conéixer bé el conte , la seva estructura, els personatges, accions, diàlegs, per poder-lo interpretar-lo adequadament. Un prerequisit per contar contes és que ens ha dágradar molt la història per poder posar-li entusiasme i emoció a l´hora de contar-la.

Haurem de crear un ambient càlid, acollidor, tranquil i de sorpresa.

La narració serà molt important, utilitzarem un to de veu adequat, amb una entonació adient, un ritme lent, pausat i caracteritzarem les veus dels diferents personatges. Emprarem un vocabulari senzill i assequible pels infants.

Utilitzarem material de suport visual per ajudar als infants a seguir la història i ajudar-los a conéixer les característiques dels diferents personatges i espais on es desenvolupa lácció.

Es situaran al cuc col·locats de manera que tots puguin visualitzar el conte.

Abans de començar, cantarem una cançoneta que normalment cantam per captar látenció i preparar-nos per escoltar.

10.6.- ACTIVITATS

1. Asseguts en rotllana la mestra contarà el conte. Anirem variant la metodologia a l’hora de contar el conte, per això utilitzarem titelles, làmines, el conte mateix… Recordarem el conte i treballarem a través de la filosofia 3/18 descol·locant les imatges i els infants les han de col·locar, mirar la làmina a través d’un forat i demanar a veure que creuen que és?….

3. En els contes que hi ha una cançó farem l’audició d’aquesta, cantada per la mestra i posteriorment, aprendre-la.

Es donarà una fotocopia a cada infant de les cançons per posar-la al cançoner de cada un.

4. La capsa del conte: Farem fotocopies dels diferents escenaris de lácció i també dels diferents personatges i elements i els plastificarem. Tot això ho guardarem dins una capsa guapa que tendr`s el títol escrit a la tapa. Ho posarem al racó de biblioteca perquè puguin jugar a contar el conte.

Això ho farem amb tots els contes que treballam a láula

7. Realitzarem a nivell d’aula un petit recordatori del conte.

8. Fitxa individual del conte

9. Amb diversos materials (tempera, aquarel·la, ceres, retoladors…) l’infant farà un dibuix del que li ha agradat més del conte i després en rotllana el mostraran als companys i els explicaran que han dibuixat.

10. Mirarem el conte (si surt) a través de la plana web una mà de contes.


Treballarem els següents contes:

En patufet

Na rinxol d’or.

Na Caputxeta

Els 3 porquets

Les 7 cabretes i el llop.

El caragol i l’herba de poniol.

De què fa gust la lluna?

L’Elmer

L’aneguet lleig

Allà on viuen els monstres

El ratolí que menjava plàtans

La talpeta que volia saber qui li havia fer allò damunt el cap

La zebra Camil·la

El peix Irisat

Sentiments

On ha perdut la Lluna el riure?

El rei amb orelles de cavall

10.7.- RECURSOS

Materials: Els titelles, les làmines dels contes, les fotocòpies de les cançons, material fungible..

Humans: La mestra tutora. La veu serà un element captivador en la narració del conte.

Epacials: Láula i el racó de contes.

10.8.- AVALUACIÓ

Avaluarem els següents ítems:

- Observar si ha gaudit de les diferents activitats proposades.

- Observar si ha tengut dificultats i ha demanat ajuda o ha actuat de manera autònoma.

- Identificació dels personatges.

- Anomenar i identificar el títol del conte.

- Cantar la cançoneta (si en té)

- Observar si està atent a la narració del conte.

- Representació del conte al racó de biblioteca.

- Si respecta les normes de convivència i de relació.

Aquesta avaluació es farà mitjançant lóbservació.

Lávaluació inicial es farà mitjançant la conversa. Es demanarà si coneixen aquest conte i la cançó (coneixements previs).


11.- UNITAT DIDÀCTICA 9: Jocs de pati

11.1.- JUSTIFICACIÓ

El joc és una activitat essencial pel desenvolupament integral dels infants. Aquesta activitat proporciona satisfacció, alegria, goig, plaer en els infants i a la vegada implica una acció i una participació activa que possibilita l´ autoexpressió a tots els nivells. Aquesta unitat sorgeix per donar solució als conflictes que hi havia altres anys a l’hora de compartir el material, esperar el torn de cada un...

Els jocs populars són un bon aprenentatge de les nostres tradicions culturals. L´escola és el mitjà entre la cultura tradicional i les noves generacions. El joc popular és un patrimoni de la humanitat, una tradició de pares a fills, un lligam entre el passat dels nostres padrins i el futur dels nostres fills.

En el joc popular afavorim les relacions entre iguals, aprenem a compartir i potenciem les futures relacions socials des de la més tendre infantesa.

El joc vial. L´infant des de ben petit utilitza les vies públiques acompanyat d´ un adult, tant com peató o com a passatger dins un automòbil. Per aquest motiu al pati es fomenten actituds de consciència ciutadana, l´ aprenentatge de les normes i senyals de trànsit, i el respecte als altres companys .Afavorint el diàleg, creant hàbits i actituds positives de convivència, qualitat de vida, qualitat del medi ambient i seguretat vial.


Aquesta unitat didàctica durarà tot el curs escolar. És durà a terme durant l’hora d’esplai.

A principi de curs els infants poden allargar o avançar aquest període d´ esplai, perquè facilita el seu període d´ adaptació i/o necessitats pedagògics.

El temps d’esplai el dividirem en joc lliure, on inclourem l’educació vial, i el moment de danses.

11.3.- OBJECTIUS

-Treballar els valors implícits en el joc col·lectiu: sociabilitat, generositat...etc.

-Aprendre a esperar quan cal i respectar els torns de participació.

-Conèixer noves formes i possibilitats de distreure’s i passar-ho bé amb un grup de companys de diferents edats.

-Gaudir de jugar

-Respectar les normes viàries del pati: deixar pas als nostres amics, compartir les bicicletes i els patinets, esperar a la parada...

-Imitar i reproduir cançons populars, danses tradicionals mallorquines.

-Mostrar gust i plaer per cantar i ballar.

-Conèixer jocs populars, danses i cançons tradicionals de les Illes Balears.

-Tenir cura del material de pati.

-Conèixer el propi cos i les seves possibilitats d´ acció .

-Adquirir autonomia en les activitats habituals del pati .

- Fomentar la relació entre iguals i amb els adults.


11.4.- CONTINGUTS


-Reconeixement de les sensacions produïdes pels diferents estats anímics (tristesa, alegria ,gelosia, por...).

-Autoafirmació mitjançant la capacitat de fer i ser autònom.

-Interès per participar en els jocs populars.

-Gaudir a l´ hora de pati.

-Iniciativa i progressiva autonomia en la realització d´ activitats de la vida quotidiana.

-Normes que regulen la vida quotidiana.


-Coneixement de la transmissió de la cultura popular.

-Resolució de les normes ètiques de convivència necessàries per nostre desenvolupament dins la societat.

-Observació i coneixement dels senyals de trànsit.

-Reconeixement de les cançons, danses tradicionals mallorquines.

-Coneixement de les diferents zones de joc de pati

-Respectar les normes de circulació viària en relació amb la pròpia seguretat personal.

-Resolució de conflictes mitjançant les normes de convivència i el diàleg.

- Coneixement de jocs populars mallorquins.


-Descobriment de les pròpies possibilitats de jugar amb el llenguatge i divertir-se.

-Memorització de cançons populars.

-Adquisició de vocabulari relacionat amb la seguretat vial (t’esper a la parada, aparcar, el nom dels senyals...)

11.5.- METODOLOGIA

- Partim d´ una metodologia constructivista.

- Enfocament globalitzador: Els jocs faciliten de manera natural el desenvolupament dels infants afavorint la creativitat, les seves iniciatives, procurant que tinguin un paper actiu i incidint en el seu augment progressiu de l´ autonomia.

- Fomentarem la cooperació per aprendre a divertir-nos en grup i a la vegada establir vincles d’afecte.

- A través del joc simbòlic els infants assimilen la nostra realitat més propera, imitant els diferents rols dels adults.

-Crear un clima acollidor i de diàleg , potenciant la seguretat i el respecte.

-Confiar en les possibilitats de l´ infant adquirint una imatge positiva de si mateix .

- El diàleg a través del cercle de la pau. Racó destinat a la resolució de conflictes entre companys mitjançant el diàleg.

Els infants quan tenen un conflicte entre ells, van a un racó del passadís on hi ha un cercle. Dins aquest cercle xerren el que ha passat al pati, poc a poc van cercant solucions per arribar a un acord entre ells. Al final es fan amics.


Els infants més gran ajuden als infants més petits a cercar estratègies per solucionar els problemes entre nins/es. Al final del primer trimestre, els més petit van tot sol al “ Cercle de la pau”.

11.6.- ACTIVITATS

1. Danses populars.

Després de jugar lliurement pel pati ens reunim tots a un costat d’aquest i treballam diferents danses populars. Algunes les ballam en gran grup i d’altres, a partir d’un joc de tria, surten dos infants a ballar-la mentres la resta del grup i les mestres cantam la dansa. Moltes vegades els infants que han fet la dansa poden triar els companys que l´han de fer després.

Les danses que duim a terme són les següents:

- Na Bel del Molinar

- Les mans a la paret

- Zum , zum

- El capellà de Caimari

- Don Pepet si vas a França

A nivell d’aula es donarà una fotocopia a cada infant de les danses fetes per posar-la al cançoner de cada un.

2. Educació vial.

Per començar introduirem les senyals explicant el significat de cada una.

Els senyals seran d’un tamany gran i estaran penjades a una zona vistosa perquè siguin més visibles pels infants. Aquestes són: rotonda, parada de moto, parada de patinet, benzinera, prohibit passar, zona per aparcar i carrer sense sortida.

Els infants podran jugar de manera lliure sempre respectant les normes vials establertes anteriorment.

A l’aula també farem un incís dels senyals que tenim al pati, dibuixant-los i “escrivint” al costat el significat de cada símbol.

11.7.- RECURSOS

Humans: 3 mestres cada dia.

Materials: patinets, bicicletes, motos i senyals vials.

Espacials: El pati.

11.8.- AVALUACIÓ

INICIAL: Recordarem les normes de pati, els espais i els materials destinats a cada joc .

Recollirem una pluja d´idees de les coses que podem fer el pati.

CONTINUA: A partir de l’observació directa i sistemàtica avaluarem si l’infant:

-Sap resoldre conflictes.

-Demostra interès pels jocs populars i les nostres tradicions .

- Respecte les normes vials.

FINAL: Avaluarem els següents ítems:

-Si els infants resolen els seus conflictes sense l ´ intervenció dels adults. (Cercle de la Pau).


- Han après les cançons i danses populars.

- Identifiquen els senyals viaris del pati (aparcar, prohibit passar...).

-Tenen cura del material.

- Saben compartir l’espai i els objectes.


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE L’ÀREA D’ANGLÈS

CURS 2014- 2015 EEI PAULA TORRES


1. INTRODUCCIÓ A la societat actual el coneixement de llengües estrangeres és cada vegada més important i necessari ja que contribueix a l’enteniment i el respecte entre les diferents cultures que conviuen entre nosaltres. A més, la nostra comunitat autónoma rep continuament gent de diferents cultures i nacionalitats, la qual cosa es pot constatar si ens fixam en la varietat d’alumnat de l’EEI Paula Torres. Aleshores i, seguint les directrius que marquen el currículum de l’àrea de llengües estrangeres: “ la comunicació en una llengua estrangera pot ser vehicle d’enteniment cultural que afavoreix (...) la tolerancia i el respecte entre persones de distintes cultures i nacionalitats”. Aquest curs acadèmic continuam amb l’ensenyament-aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera a tots els nivells de segon cicle d’educació infantil.

2. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES L’àrea de llengua estrangera ha de formar persones que siguin capaces d’emprar l’anglès per comprendre, parlar i llegir. Aleshores és important crear situacions motivadores, funcionals i significatives que provoquen situacions comunicatives que afavoreixin la immersió en la llengua estrangera des del primer moment. La mestra ha d’utilitzar la llengua inglesa dins l’aula. Les activitats seran de caràcter lùdic i atractives per generar un ambient natural, comunicatiu i relaxant. La mestra d’anglès anirà a les aules de cada grup, ja que és un espai conegut pels alumnes, que els dóna confiança, seguretat i ordre en un ambient organitzat al seu nivell. També s’ha de dir que l’ús de la llengua anglesa en aquesta etapa es farà majoritàriament oral, encara que es faci alguna fitxa relacionada amb el que s’ha treballat. Els continguts es treballaran de forma cíclica i global, és a dir, continuament s’aniran introduint conceptes nous, però sempre en relació amb el que s’ha treballat abans, amb els coneixements previs de l’alumne i ampliant el llenguatge a mida que avança el nivell. Les sessions es distribuiran de la següent manera: la rutina diària. Els nins estaran al cuc. En entrar i amb la utilització d’un titella de mà (Captain Jack) es cantarà la cançó de salutació. A continuació es farà una activitat oral ( joc, cançó ...) relacionada amb els continguts de la sessió anterior - warming up – Després s’introduirà un element nou amb l’ajuda del titella. O bé es reforçaran els conceptes a treballar mitjançant activitats que demandin una postura física no verbal (TPR: Total-Phisical-Response) o verbal (rolle play) Per indicar la rutina d’anar a seure a les taules es canta una cançó. Els nins fan la fitxa explicada per la mestra i finalitzada la sessió es cantarà la cançó de comiat amb el titella.


3. ELS RECURSOS DIDÀCTICS Els materials han de provocar curiositat i mantenir l’interès i l’atenció. S’utilitzaran materials especificament dissenyats per a l’ensenyament de l’anglès com: fitxes, cançons, flashcards, posters, i altre material elaborat pel mestre... però també d’altres materials adequats com: contes, objectes, recursos precedents de la tecnologia informàtica i Internet, CD- ROMs, etc.

4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera contribueix directament al desenvolupament de la competència lingüística. Els moments de treball personal a la competència d’autonomia i iniciativa personal, ja que permet que l’alumne reflexioni sobre el seu aprenentatge, la qual cosa amb processos d’autoavaluació contribueix a la competència d’ aprendre a aprendre que afavoreix el avançar per si mateixos. L’àrea d’anglès no és només aprendre una llengua estrangera sinó que també implica el coneixement de trets i de fets culturals dels països de parla anglesa, aleshores s’està contribuint al desenvolupament de la competència artística i cultural. El coneixement d’altres cultures ha d’afavorir la tolerància, el respecte i l’interés per persones d’altres parlars, és a dir, es desenvolupa la competència social i ciutadana. Així com la competència matemàtica quan aprenen els nombres. Com a recursos didàctics hem mencionat abans l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació en contextos reals, aleshores està directament relacionat amb la competència de tractament de la informació i competència digital.

5. OBJECTIUS DE L’ETAPA D’INFANTIL

1. Establir, mitjançant rutines clares, les tècniques de gestió de la classe que permetin una transició suau entre les activitats i que crei un ambient segur per l’aprenentatge.

2. Animar a participar en molts tipus de jocs a través d’activitats variades i

motivadores.

3. Fomentar la comprensió receptiva i un ús de tota la informació contextual per comprendre el significat del que s’entén en anglès.

4. Provocar la discriminació entre algunes paraules i conceptes clau i indicar la

comprensió de forma no verbal.

5. Desenvolupar la memòria lingüística a llarg i a curt termini dels infants.


6. Acostumar-los a seguir les instruccións de les feines en anglès: per mímica, assenyalar, relacionar, etc.

7. Augmentar la seva capacitat de deducció, especialment a través dels contes.

8. Provocar respostes verbals simples.

9. Augmentar la seva capacitat expressiva i la seva apreciació artística.

10. Desenvolupar les funcions motores bàsiques, la coordinació visomanual i les

capacitats motores fixes dels infants.

11. Augmentar el respecte per les normes socials de la classe.

12. Fomentar la col.laboració i el respecte cap els membres del grup.

13. Desenvolupar el nivell d’autonomia de cada infant.

14. Contribuir a l’adquisició d’una imatge positiva d’ells mateixos.

6. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ Alguns dels continguts que es mencionaran es tractaran igual a tot el cicle; ara bé, també es tendran en compte les característiques pròpies de cada grup i si així es requereix s’adaptarà o s’ampliarà el llenguatge central que s’hagi de treballar en coordinació amb la mestra-tutora. Per exemple, en relació a la numeració a tres anys s’estudiaran de l’1 al 3; a quatre de l’1 al 5 i a cinc de l’1 al 10.

- Establiment d’un vincle entre el docent i els infants i el titella. - Introducció de les rutines i les instruccions amb les quals els infants s’hagin

de familiaritzar i que es faran servir al llarg del curs. - Foment d’una bona participació a través de la mímica, el moviment, els

gestos, etc. - Comprensió de les sensacions corporals própies i dels altres (big/small,

long/short, cold/hot ...) - Discriminació del vocabulari del cos, els colors, els nombres, la roba, el

temps atmosfèric, les joguines, els membres de la família, els animals de la granja i salvatges i la casa, els menjars, l’escola i les festes (Halloween, Nadal, Pasqua, ...)

- Realització de cançons, jocs i expressions artístiques. - Desenvolupament d’habilitats cognitives de relacionar, memoritzar, ordenar

i deduir a través de pistes visuals i auditives. - Realització d’activitats que permetin la transició del llenguatge receptiu al

llenguatge productiu. - Producció de petites manualitats o tasques de representació gràfica del

llenguatge. - Familiarització dels infants a algun aspecte tradicional d’èpoques festives

dins la cultura anglesa. - Establiment de la bona educació i el respecte entre els companys com una

norma d’aula.


Tots aquests continguts es distribuiran en unitats i tres relacionades específicament a les festivitats.

4t EI 5è EI 6è EI

1r Trimestre -Salutació i rutines -El cos i cara -Nombres 1,2 -Colors -Temps atmosfèric -Halloween -Nadal

-Salutació i rutines -El cos i cara -Nombres 1- 3 -Colors -Temps atmosfèric -Halloween -Nadal

-Salutació i rutines -El cos i cara -Nombres 1- 5 -Colors -Temps atmosfèric -Halloween -Nadal

2nTrimestre -Joguines -Nombres 1- 3 -Colors -Família -Casa -Pasqua

-Joguines -Nombres 1- 6 -Colors -Família -Casa -Pasqua

-Joguines -Nombres 1- 10 -Colors -Família -Casa -Pasqua

3r Trimestre -Formes i tamanys -Animals granja -Roba -Nombres 1- 3

-Formes i tamanys -Animals granja -Roba -Nombres 1- 6

-Formes i tamanys -Animals granja -Roba -Nombres 1- 10

7. CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Reaccionar de forma adecuada a les rutines introduïdes. - Participar en la majoria de les activitat i jocs amb entusiasme i bona

disposició. - Mostrar comprensió receptiva i intentar endevinar el significat. - Discriminar els conceptes i el vocabulari amb respostes no verbals:

assenyalar, fer mímica, etc. - Seguir les instruccions de les tasques donades en anglès. - Escoltar atentament un conte i deduir-ne el significat. - Fer contribucions verbals quan se l’anima. - Gaudir del treball en paper i tenir-ne cura. - Treballar de forma independent quan se li demana. - Mostrar consciència musical devant les cançons, balls, ... - Col.laborar i participar de forma adequada en les activitats de grup. - Respetar la classe i les normes socials. - Manifestar autoestima pels seu èxits, tan lingüístics com no lingüístics.

Durant aquesta etapa es farà una avaluació continua dels progrés individual de cada alumne a través de l’observació i de registra periòdicament les seves reaccions, actituds i progrés. També cada trimestre s’informarà als pares de l’aprenentatge i progrés del seu infant tant d’aspectes cognitius com actitudinals i de comportament.


PLA D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT

1.- Relació dels components de l’equip de suport.

L’equip de suport està composat pels següents membres:

Orientadora educativa: Conxa Alemany (EAP).

PTSC (EAP): Maria Rosa LLobet

Mestra AL: Marga Salvà (60%)

Mestra PT: Marta Juan (60%).

Mestra de suport: Maria José Miró.

2.- Identificació i anàlisi de les necessitats de suport a l’escola.

La identificació i anàlisi de les necessitats de suport pel curs 2014/15 s’ha realitzar a partir

de:

Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD).

Les instruccions de funcionament de centres educatius de la Conselleria

d’Educació, on s’especifica els alumnes amb necessitats específiques de suport

educatiu (ANESE).

La previsió d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE)

realitzada per l’EAP a final del curs passat (juny) i la de principi d’aquest curs.

3.- Objectius / Programació / Horaris de l’ Equip de Suport

3.1.- Objectius Generals de l'Equip de Suport

Atenció a l’alumnat NESE per tal que puguin desenvolupar al màxim les seves

capacitats en un entorn el més normalitzat possible.

Proporcionar a tots els alumnes el suport educatiu adient segons les seves

característiques i capacitats personals, per aconseguir els objectius educatius de

l’etapa, així com l’adquisició de les competències bàsiques.


Col·laborar amb les tutores per aconseguir una millor i eficient atenció a la

diversitat.

Realitzar el suport en tots els casos possibles dins l’aula.

Realitzar una coordinació eficaç entre els membres de l’equip de suport per tal de

no duplicar la feina i seguir la línia pedagògica més adient segons els casos.

Coordinar-se amb les tutores per tal de confeccionar, desenvolupar, modificar i

avaluar les Adaptacions Curriculars Individuals que siguin necessàries.

Mantenir un contacte amb les famílies per tal d’informar del procés d’aprenentatge

dels seus fills/es i intercanvi d’informació a l’àmbit familiar.


3.2.- Objectius, estratègies d'actuació, responsables, temporalització i indicadors d'avaluació en relació al centre, amb el professorat i amb els alumnes amb NESE. Cronograma: Seguiment de l'alumnat NESE (9-12:30). Reunió amb l'equip de suport, assessorament per l’elaboració d'AC, reunió tutores, coordinacions amb serveis externs, entrevistes amb famílies (8.30h-9h/ 14.00-14.30h). Aquest cronograma pot variar en funció de les necessitats. TASQUES PREVISTES PEL CURS 2014-15

FUNCIÓ 1: Planificar i avaluar la manera d'intervenir en el centre.

Es realitzaran tres reunions amb el claustre, una per trimestre: A la reunió inicial, l’objectiu és planificar l’organització i funcionament del curs pel que fa referència a la intervenció de l’EAP, dels professionals que hi assistiran, assabentar dels casos de NEE nous, recollida de les demandes del centre per l’elaboració del pla d’actuació tenint en compte les propostes de millora del curs anterior. A la reunió a principi de mes de juny l’objectiu es fer la valoració final i elaborar propostes de millora pel curs següent. Es podrà fer una reunió el mes de febrer pel fer el seguiment.

FUNCIÓ 2: Col·laborar en els processos d'elaboració, desenvolupament, avaluació i revisió del PEC i la concreció curricular de manera que garanteixin una adequada atenció a la diversitat. Assessorar i donar suport als Equips docents en tots aquells aspectes psicopedagògics i organitzatius que afectin al bon funcionament del centre.

Es col·laborarà en els aspectes psicopedagògics que el centre consideri necessaris a través de reunions amb la persona de referència del centre, aportació de documentació.... Es farà una revisió de la pertinent justificació documental que ha d’haver dins l’expedient acadèmic (informe psicopedagògic/dictamen escolarització, informes individual, DIAC)

També es col·laborarà en l’elaboració del pla d’actuació anual de l’ES i en el seguiment i avaluació de l’aplicació a la pràctica educativa.

FUNCIÓ 3: Detecció i Avaluació d'alumnes amb NESE o d'alt risc.

Es col·laborarà amb el centre en la detecció d’alumnes amb NESE per a la prevenció de dificultats en el seu desenvolupament. El professionals del centre atenen un percentatge molt elevat d'alumnat amb necessitats educatives per condicions personals/història educativa. Es farà un anàlisi dels alumnes susceptible de NESE a través de les reunions de l’equip de suport/reunions amb equip directiu. A partir d’aquí es farà una filtració de les possibles demandes d’avaluació psicopedagògica per NESE (NEE /DEA).


FUNCIÓ 4: Oferir la resposta educativa més adequada a l’alumnat amb NESE

Realitzar el procés d’avaluació: Observació directa dels nins en el context escolar. Aplicació de proves estandaritzades, anàlisi de produccions,.... Observació del context familiar. A vegades cal la intervenció d’un mediador cultural en el procés degut a les limitacions lingüístiques de molts infants nouvinguts i de les seves famílies.

Reunions conjuntes escola/EAP per a l’elaboració, seguiment i avaluació de les ACIs.

Aportació de les observacions realitzades. Definició conjunta de les NESE. Anàlisi conjunta dels avenços en la competència curricular i l’adequació de les adaptacions. Inicialment hi ha 1 nin amb nee, i 9 per CP/HE. El centre compta amb una mestra PT i un AL 3 dies per setmana que atendrà prioritàriament als nins nese escolaritzats i de forma global a tots els alumnes del centre. Informació als pares de les propostes i consentiment. Elaboració dels informes psicopedagògic i dictàmens. Col·laboració amb les tutores amb l’elaboració dels informes tutorials NESE.

Anàlisi conjunta EAP- mestra tutora sobre la pràctica diària per a la seva millora. Anàlisi i valoració conjunta a claustre sobre el funcionament de l’equip de suport per poder millorar l’eficàcia de les seves intervencions.

FUNCIÓ 5: Realitzar un treball coordinat EAP-Centre-Família

Informar als pares sobre els recursos existents ( d’educació i de l’àmbit comunitari) i derivació a serveis externs públics si cal. Coordinació amb serveis externs públics i/o privats que atenen alumnat NESE. Assessorament sobre beques amb la directora. Traspàs d’alumnes a l’etapa de Primària. Potenciar reunions escola-família. Per les característiques de la població atesa (diversitat cultural, social,......) es fa necessària una coordinació estreta amb els professionals dels serveis socials, mediadors culturals, serveis mèdics.... etc. Traspàs de les informacions a l’Equip Educatiu.


3.3.- Horaris dels membres de l'Equip de Suport.

Una vegada analitzades les necessitats, L’Equip de suport conjuntament amb l’Equip

Directiu ha organitzat els suports que queden reflectits en els horaris personals de cada

membre de l’Equip de Suport.

Aquest horaris es podran anar modificant al llarg del curs, en funció del nombre de

demandes noves, el tipus de necessitat de major o menor afectació i l’evolució dels

alumnes.

MESTRA PT (suport dins l’aula a gran grup i/o a petit grup)

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9 – 10

3 ANYS 5 ANYS 5 ANYS

10 – 10,45

5 ANYS LECTO

3 ANYS LECTO TALLERS MATEMÀTIQUES (4ANYS) 9-10

10,45 – 11,15

BERENAR 4 ANYS

BERENAR 3 ANYS

BERENAR 4 ANYS

11’15– 11’45

PATI PATI PATI

11’45– 12’45

SUPORT 3 ANYS

COORDINACIÓ TALLERS CUINA 3 ANYS

12’45-13’45

AMBIENTS SUPORT 5 ANYS RACONS 4 ANYS

13’45-14

SORTIDA 5 ANYS

SORTIDA 5 ANYS SORTIDA 3 ANYS


MESTRA +1 (suport dins l’aula a gran grup i/o a petit grup)

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

10 – 10:45

LECTO 5 ANYS LECTO 4 ANYS TALLERS MATEM 3 ANYS

10:45-11:15

BERENAR 5

BERENAR 3

BERENAR 5

BERENAR 4

BERENAR 3

11:15 – 11:45

PATI PATI PATI PATI PATI

11’45 – 12:45

PSICOMOTRICITAT 5 ANYS


SUPORT 5 ANYS

MATEMATIQUES 4 ANYS

TALLER CUINA 5 ANYS

12’45– 13:45



AMBIENTS AMBIENTS

RACONS 5 ANYS

13:45-14

SORTIDA 4 ANYS

SORTIDA 3 ANYS

SORTIDA 5 ANYS

SORTIDA 4 ANYS

SORTIDA 5 ANYS

MESTRA AL (suport dins l’aula a gran grup i/o a petit grup)

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9 – 10

4 ANYS (TALLER AL)

RUTINES 4 ANYS

RUTINES 4 ANYS (9-9:15) TALLER AL 4 ANYS

10 – 10,45

3 ANYS (TALLER AL)

5 ANYS (TALLER AL) (10-11)

TALLERS MATEMÀTIQUES (5ANYS) 9-10

10,45 – 11,15

BERENAR 5 ANYS

BERENAR 5 ANYS (11-11:15)

BERENAR 5 ANYS

11’15– 11’45

PATI PATI PATI

11’45– 12’45

SUPORT 3 ANYS

3 ANYS (TALLER AL) 11:45-12:30

TALLERS CUINA 4 ANYS

12’45-13’45 AMBIENTS

AMBIENTS REFORÇ ALUMNAT AL

13’45-14 SORTIDA 4 ANYS

SORTIDA 4 ANYS

SORTIDA


4.-Relació de tasques a desenvolupar durant el curs per part de cada professional.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA MESTRA PT

- Realitzar activitats educatives de suport als alumnes amb necessitats educatives

prioritzant l’alumnat amb NEE. La docència es durà a terme a l’aula ordinària, en

grup reduït o amb atenció individual, segons les característiques de cada cas.

- Col·laborar en la detecció, l’anàlisi i la prevenció de les necessitats educatives de

l’alumnat.

- Col·laborar amb els tutors en la concreció dels plans individuals i/o adaptacions del

currículum així com en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics

que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats

del grup ordinari.

- Col·laborar en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat.

- Participar en la gestió de recursos de suport per la inclusió escolar del centre que

permetin la millora dels processos d’ensenyament aprenentatge de tots els

alumnes.

- Juntament amb el tutor de l’alumne, informar i orientar als pares, mares o tutors

legals de l’alumnat en què intervé a fi d’aconseguir la major col·laboració i

implicació en el procés d’ensenyament aprenentatge.

- L’orientació a la resta del professorat respecte a l’alumnat: tractament educatiu,

metodologia i organització més adequada, aspectes preventius i possibles

dificultats que, amb caràcter general, poguessin sorgir amb els alumnes.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA MESTRA AL

- Valoració i prevenció de les dificultats a l’àrea de llenguatge i comunicació que

puguin aparèixer a les primeres etapes escolars a fi de preveure el fracàs escolar

de l’alumnat.

- Participació en l’avaluació psicopedagògica.

- Intervenció; tant directa com indirecta a l’alumnat que així ho requereixi.

- Valoració i prevenció dels processos del llenguatge escrit (lectura i escriptura) al

centre i a l’alumne.

- Participar, proposar i col·laborar en els diferents programes que el centre

desenvolupi per a la millora de la comunicació i llenguatge tant oral com escrit.

- Assessorament en la metodologia a utilitzar pel desenvolupament i adquisició de la

lectura i escriptura.


- Suport tècnic al tractament integrat de llengües, vetllant perquè sigui realista i

efectiu perquè pugui donar cabuda als alumnes que presenten dificultats dins del

seu àmbit d’actuació com a especialista.

- Especial assessorament al professorat de llengües, especialment estrangeres

(metodologia, programació, adaptacions, etc.).

- Intervenir directa o indirectament amb l’alumnat, mitjançant pautes i

assessorament a la família i l’equip docent. La intervenció directa es durà a terme

a l’aula ordinària o aula de suport, en funció de les necessitats que presenten els

alumnes.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE L’ORIENTADORA

Les seves funcions queden regulades per les instruccions pròpies dels Serveis

d’Orientació.


ANNEX 2. PLA DE FORMACIÓ DE PROFESSORS

Les mestres realitzaran la formació que creguin oportuna per tal d’actualitzar el seu

reciclatge personal.

Els cursos rebuts es posaran en comú en sessions de claustre i/o coordinació per tal de

millorar la pràctica educativa.

Se sol·licitarà la possibilitat de dur a terme un assessorament entre iguals per tal de rebre

la formació adient referent al treball per ambients a l’educació infantil.


ANNEX 3. PLA DE CONVIVÈNCIA

Es tracta d’un document viu on la comunitat educativa, mitjançant l’òrgan de Comissió de

Convivència, consensua una sèrie d’actuacions que vetllen pel bon funcionament de les

relacions que fluctueixen entre tots els seus membres.

La Comissió de Convivència estarà formada per una mestra, Cristina Mas, que n’és la

coordinadora, una representant del Consell Escolar, Mª Ángeles Velaure, l’orientadora del

centre, Conxa Alemany i la directora, Maria José Miró. Es reunirà al menys dues vegades

al curs, una a principi de curs i l’altre a final de curs, a més de totes les vegades

necessàries, amb caràcter d’urgència o no, per tal de resoldre qualsevol circumstància

que es presenti.

El treball diari dins un centre d’Educació Infantil, bàsicament, es fonamenta en la conversa

(espontània, guiada, pensada, individual, grupal…) com a primera passa per poder

accedir als diferents aprenentatges que tenen lloc dins aquest tipus d’ensenyament.

Per això, pensam que la conversa ens pot ajudar en el sentit que aprofundeix en com, de

quina manera i quan dur a terme aquest treball de comunicació oral per tal que permeti

prevenir, ajudar i mediar en situacions de convivència i de conflicte entre els uns i els

altres. Evidentment el treball que es pot dur a terme a l’aula de 3 anys difereix una mica

del que ja es pot plantejar a 5 anys. A aquestes edats primerenques la prevenció de

conflictes constitueix la base del que conformarà una situació de convivència i

comunicació on el respecte i l’educació en valors formaran part de l’autonomia dels

nostres infants vers les relacions personals.

Així, tot i que ja estam treballant de manera contínua la resolució de conflictes i la

identificació de sentiments (aprendre què em passa i què li passa al meu amic/ga em

permet entendre com ens sentim), és cert que compartir experiències amb d’altres centres

i maneres de fer ens ajuda en la presa de consciència sobre què feim, en què podem

millorar i què ens manca.


- Activitats.

Treball d’habilitats sòcio-emocionals:

Consisteix en reconèixer les emocions dels altres; saber ajudar a altres persones a

sentir-se bé; desenvolupar l’empatia (posar-se en el lloc de l’altre, fer nostres els

sentiments i les emocions dels altres); saber estar amb altres persones, respondre

als altres, mantenir unes bones relacions interpersonals (comunicació, cooperació,

col·laboració, treball en equip, resolució de conflictes de la vida quotidiana, etc.).

Aspectes concrets a contemplar:

- Habilitats de relació interpersonal: expressivitat, comunicació, cooperació i

col·laboració social

- empatia

- relacions positives amb els altres

- estratègies per a la resolució de conflictes

- estratègies d’autoregulació emocional: expressar els sentiments, diàleg, la

distracció, relaxació, reestructuració cognitiva, assertivitat, etc.

- regulació de sentiments i impulsos

- tolerància a la frustració

Festes escolars i sortides amb la participació de les famílies, per tal d’afavorir

un clima d’apropament família-escola, ensenyant com a model, en determinats casos,

pautes d’intervenció efectiva (a través de la paraula) a les famílies.

Sortida dels infants des de la mateixa aula per facilitar una comunicació més fluïda

entre pares-mares i tutores.

Festa de Nadal i de fi de curs amb una intenció d’apropar les diferents cultures a

través d’un berenar comunitari amb l’aportació d’aliments tradicionals elaborats per les

pròpies famílies, on es posa el nom i el país de procedència de cada producte. Mercadet

solidari de Nadal on cada família prepara un taller on ensenya a fer coses que són

típiques del seu país (pintar mans amb henna a l’Índia, contacontes populars de Sud-

Amèrica, balls i músiques tradicionals de l’Àfrica...) i on tots gaudim de la col·laboració

entre famílies i fomentam actituds de respecte i educació en valors.

Així mateix se seguirà fomentant una diada de convivència amb les famílies al

casal de colònies de Can Arabí (Binissalem) on passarem el dia junts i les famílies


dinamitzaran la diada, pensant activitats a fer i encarregant-se de fer el dinar per a tots i

totes.

Armari Solidari: Les famílies disposen d’una armari a l’escola per poder deixar la roba

que ja no utilitzen i canviar-la per d’altre que respongui a les seves necessitats. Amb

aquest servei fomentam la cooperació entre les famílies i donam valor a la solidaritat

entre iguals.

Aquest armari conté roba i sabates d’infant que duen les mateixes famílies quan ja

no fan servir i que, un cop a la setmana, amb la dinamització de dues mares

encarregades, poden agafar el que els sigui necessari.

Cal recordar que l’escola sempre ha vetllat per la valoració de les diferents

llengües i cultures, tot propiciant moments en què aquestes diferències esdevinguin eines

de cohesió i d’apropament. En aquest sentit fa uns anys es va dur a terme el projecte “no

ni no, una engronsadeta arreu del món” amb el suport de la Conselleria d’Educació i

Cultura, un llibre-documental que recull cançons de bressol dels diferents països presents

a la nostra escola i on els pares i mares en són els protagonistes.

- Formació rebuda.

Cada mestra s’ha format de manera individual.

- Recursos utilitzats:

Decret de qualitat de la Convivència en els centres docents sostinguts amb fons públics

de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Bibliografia relacionada amb activitats per potenciar un bon clima de relació entre

els iguals, per a la resolució de conflictes, la mediació, ...

Fem les Paus: Mediació 3-6.

Educació emocional a l’educació infantil.

Conjunt de pautes i estratègies elaborades pel propi centre durant els darrers

cursos per a la prevenció de conflictes.

- Assessorament i suport tècnic extern.

Inspecció

Psicopedagoga EAP

PADIB

Mediadors culturals de la Conselleria i l’Ajuntament


- Grau d’implantació de les mesures i actuacions contingudes en el pla i nivell de consecució dels objectius proposats.

Es continuarà treballant amb el pla de convivència al llarg del curs.

Cèrcol de la Pau

Temporitzador

Dramatitzacions

Converses

Esperar la parada, al pati, el torn del monopatí i bicicleta.

Resolució positiva dels conflictes.

Paper de la mestra com a mediadora.

- Grau de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

Valoram positivament la participació de les famílies en determinades activitats,

però també observam que en segons quins aspectes, que voldríem apropar més família-

escola, ens trobam amb dificultats. Volem cercar noves propostes, però a la vegada fer

que siguin les famílies les que proposin i prenguin iniciatives. Volem marcar-nos el repte

d’aconseguir que aquesta comunicació sigui més fluïda, propera i bidireccional.

Pensam que, tot i seguir en la nostra línia, cal afegir coses noves que fomentin i

facin créixer aquesta relació entre tots els membres. Seria interesant fer partícip a les

famílies de l’elaboració de les normes de convivència generals del centre, sobretot pel que

fa a aspectes bàsics com l’absentisme, propiciant així situacions de coneixement i

responsabilitat per part de les famílies.

- Objectius.

Buscar solucions positives als conflictes

Promoure treball en equip i cooperació

Implicar altres persones de la comunitat educativa

Utilitzar el llenguatge oral en la convivència

Buscar continuïtat de pautes a la llar

Formar i informar a les famílies de les pautes

Transmetre a les famílies pautes positives d’intervenció.

- Propostes de continuïtat i millora.

En referència a la conflictivitat que pugui sorgir entre mares, pares i alumnes

d’altres famílies l’escola intervindrà per tal d’evitar-ho.

Es realitzarà una reunió trimestral de la comissió del pla, per tal de fer un

seguiment pràctic i efectiu de l’evolució de la convivència a l’escola.


ANNEX 4.PROGRAMACIÓ DE SERVEIS I D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Les activitats complementàries i sortides que es realitzaran durant el curs seran les

següents:

OCTUBRE 8 JOANET RECICLA (activitat al centre)

21 BUNYOLS

NOVEMBRE 24 CIRCUIT D’EDUCACIÓ VIÀRIA (al centre)

DESEMBRE 18 TALLER COQUES TORRÓ

19 MERCADET MULTICULTURAL

22 CA’N JOAN DE S’AIGUA I BETLEMS

GENER 16 TORRADA I DIMONIADA

27 CONÈIXER ELS BOMBERS

FEBRER 13 CARNESTOLTES

MARÇ

ABRIL 1 FEIM CRESPELLS

17 CAMP D’APRENENTATGE DE SON FERRIOL

23 DIA DEL LLIBRE- SORTIDA PELS CARRERS DE PALMA

MAIG

JUNY DIADA CONVIVÈNCIA (a determinar)

19 FESTA FI DE CURS

Així mateix, si sorgeix alguna altra sortida i/o activitat al centre que es faci necessària de

cara als interessos dels infants (treball per projectes...) es podrà realitzar previ acord del

claustre.


ANNEX 5. MEMÒRIA ADMINISTRATIVA

a) Estadística de principi de curs:

- 5 alumnes al grup de 3 anys (nascuts el 2011).

- 14 alumnes al grup de 4 anys (nascuts el 2010).

- 23 alumnes al grup de 5 anys (nascuts el 2009). A aquest grup hi ha un alumne

amb nee.

b) Estat de les instal·lacions i equipaments:

El mobiliari que hi ha a les aules és molt antic i no respon a les necessitats del

nostres alumnes. Sol·licitarem la possibilitat de renovar el mobiliari de les

aules.

Alguns equips informàtics han deixat de funcionar i es faran les gestions

necessàries per tal de renovar-ne la dotació.

S´ha sol·licitat la renovació del sistema de calefacció.

És necessari el condicionament de la sala de psicomotricitat ja que el paviment

no està preparat per a tal fi i rellisca, les columnes i finestres no estan

protegides en cas d’un cop...

S’ha començat a millorar la zona del pati, instal·lant una zona de gespa artificial

i una pastera amb plantes ornamentals a la zona de l’arener. Es continuarà, de

manera progressiva, sol·licitant la millora de les sortides exteriors de les tres

aules al pati posterior d’herba per tal que sigui més operatiu pels infants.

Ei paula torres pga 2014 2015

Education

Transcript of Ei paula torres pga 2014 2015