E- GUI ONS - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/el_somni_val.pdfRicardo Muñoz Suay (IVAC) advertix...

E-GUIONSprêt-à-�lmer

El somni

ha acabatPau Martínez González

Edita IVACInstitut Valencià de l’Audiovisual

i de la Cinematografia “Ricardo Muñoz Suay“Edifici Rialto· Plaça de l’Ajuntament, 17E–46002 València· Tel. (+34) 963 539 300

ivac .gva .es

aGRaÏMENtS EDAVEscriptors de l’Audiovisual Valencià

© dEl GuiÓ Pau Martínez González

tERMES i CONdiCiONS L’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia

Ricardo Muñoz Suay (IVAC) advertix que els guions ací exposats estan protegits per la vigent Llei de Propietat Intel·lectual.

Queden prohibits qualsevol ús comercial o no, a qualsevol idioma i/o distribució, comunicació pública, posada a disposició al

públic, transformació de qualsevol tipus, adaptació, utilització i/o reproducció total o parcial d’estos guions, per qualsevol mitjà o

procediment, inclús citant la font o l’autor dels guions, perquè per a això s’haurà de comptar amb l’autorització prèvia, expressa

i per escrit de l’autor.

El somni ha acabat

Pau Martínez González

GÈNERE Drama

taGliNE Primavera . El temps de les al·lèrgies i de les

flors i el pol·len volant per l’aire. El temps en què totes les coses poden canviar. Encara

que els canvis dolguen.

SiNOpSiS Pablo estima a Sara, però s’equivoca estimant-la. Laia creu que estima a Sergi, però només viu amb ell. Pedro només vol una copa. Lola creu que no és capaç d’estimar, però adora a Nico. Nico només s’estima a si mateix i si està disposat a morir amb la condició de no seguir avorrint-se. Andrew no coneix al seu pare però el que sí sap és que mai l’ha volgut. Tots ells viuen un somni. Però

els somnis acaben.

GEt-MERCat ObjEtiu El públic de pel·lícules com Pa negre, Ficció, En la ciutat, Tres dies amb la família .

CONtaCtE dE l’autOR [email protected]

1. AULA FACULTAT DE FILOLOGÍA. INTERIOR / DIA

LAIA, professora universitària d'uns 37 anys acaba de donar la

seva classe de filologia catalana.

LAIA

...El Noucentisme literari no s'ha

d'entendre com un bloc homogeni,

però sí que cal inscriure'l en el

marc politicocultural corresponent.

El moviment queda delimitat entre

1906 i...

LAIA es queda en silenci. Sembla marejada. S'asseu mirant al

buit. Els alumnes es queden estranyats al veure-la així, entre

ells està NICO, alumne d'uns 23 anys, modern, amb molt estil i

un poquet amanerat. Alguns alumnes s'acosten a ella, que sem-

bla haver perdut la noció d'on es troba.

ALUMNE

Es troba bé?

LAIA ell mira. A poc a poc sembla tornar en si, encara que no

sembla tenir molt clar on es. NICO pareix divertit per la si-

tuació.

2. CASA DE DESCONEGUDA. INTERIOR / DIA

PABLO, un xic d'uns 27 anys, està rient a casa d'una XICA.

Ambdós juguen i riuen asseguts sobre un llit. El seu comporta-

ment sembla obeir a l'efecte de l'alcohol i d'alguna droga. En

un moment donat PABLO es queda seriós mirant-la a ella i a

l'habitació. La XICA ho mira estranyat. PABLO sembla no saber

on està. Al poc s'aixeca i marxa sense dir res, davant la mi-

rada estranyada de la XICA.

! 5

3. CARRER DE PABLO. EXTERIOR / DIA

PABLO es dirigeix a la seva casa. Passa per la vorera d'en-

front de la perfumería on treballa LOLA.

4. PERFUMERÍA. INTERIOR / DIA

LOLA, una xica d'uns 28 anys, maca, però descurada, està dem-

peus al costat de l'aparador, vestida amb l'uniforme de la ca-

dena de perfumeries. Està netejant el cristall. Té la mirada

perduda. Una senyora se li acosta.

SENYORA

Perdona. ¿Este jabón es para pieles

grasas?

LOLA la mira estranyada. La SENYORA es queda estranyada sense

dir res. Sembla que LOLA no sap on està. LOLA mira la perfume-

ría i finalment reacciona.

LOLA

Sí, perdone. ¿Que quería?

La SENYORA segueix mirant-la alucinada.

5. TÍTOLS DE CREDIT

València a la primavera. Veiem diverses zones de la ciutat que

ens mostren el canvi d'estació entre el final de l'hivern i

l'inici de la primavera.

! 6

6. REBEDOR CASA DE PABLO. INTERIOR / DIA

PABLO arriba a casa, on es creua amb la seva mare, una dona

d'uns 52 anys, que ho mira amb una cara entre recriminatoria i

divertida alhora. PABLO baixa el cap avergonyit i marxa cap a

la seua habitació.

7. HABITACIÓ DE PABLO. INTERIOR / DIA

PABLO es posa el pijama i després es mira en el mirall. Es to-

ca la cara amb les mans. Per la finestra entra la llum del

dia, cada vegada més forta. PABLO baixa la persiana fins que

la cambra queda completament a les fosques.

8. VAGÓ DE METRO. INTERIOR / DIA

LAIA va en el vagó de metro amb la mirada perduda. El vagó va

ple, sobretot d'estrangers i joves estudiants.

9. MENJADOR CASA DE LAIA. INTERIOR / NIT

LAIA entra a casa. El seu marit, SERGI, un home d'uns 39-40

anys, amb aspecte de funcionari, un poc gris, l'espera amb la

taula posada. SERGI la besa.

LAIA

Altra vegada bacallà?

SERGI la mira pacient.

SERGI

Vols que et faci un altra cosa?

LAIA canvia la cara. Sembla adonar-se de la seua mala educa-

ció.

! 7

LAIA

Perdona. Es que no tinc fam. Crec

que em donaré una dutxa i me’n aniré

al llit.

LAIA marxa. SERGI la mira estranyat, encara que no li dóna im-

portància.

10. MENJADOR CASA DE PABLO. INTERIOR / NIT

PABLO treu el cap pel menjador, els seus pares ho miren asse-

guts en el sofà. Estan veient el telediari de la nit. PABLO

mira al terra. Els seus pares somriuen.

MARE PABLO

Tienes la cena en la nevera. Calién-

tatela.

PABLO fa un gest afirmatiu amb el cap i marxa.

11. BANY CASA DE PABLO. INTERIOR / NIT

En el bany, PABLO es mira en el mirall, es tapa els ulls amb

les mans. Torna a mirar-se en el mirall i fa un gest de nega-

ció amb el cap.

12. MENJADOR CASA DE LOLA. INTERIOR / NIT

LOLA arriba a casa després de treballar. La seua MARE, una do-

na d'uns 50 anys, està corregint exàmens en la taula del men-

jador. LOLA s'acosta i li fa un bes. La mare ni s'immuta. A

LOLA li molesta el tabac que fuma la mare, que la mira indife-

rent.

! 8

MARE LOLA

Tens el sopar a la cuina.

LOLA marxa cap a la cuina.

MARE LOLA

Ah, t’ha cridat Nico fa un moment.

Veiem somriure a LOLA per primera vegada.

13. HABITACIÓ DE LOLA. INTERIOR / NIT

LOLA entra en la seua habitació. En les parets veiem diverses

fotos de LOLA al costat de NICO en diverses situacions, de

festa, en un festival de música... Agafa el telèfon i marca.


LAIA llig asseguda en el sofà. AL seu costat, SERGI mira la

televisió a un volum molt baix. Mira a LAIA durant uns segons,

que en adonar-se li mira i li somriu, tornant a la seua lectu-

ra.

15. SOMNI. EXTERIOR / DÍA

Amb estètica com de somni veiem d'esquenes a una xica asseguda

en un banc. Sembla el punt de vista subjectiu d'algú que cami-

na cap a ella. Quan ella comença a girar-se i abans que li ve-

gem la cara, tall a:

! 9

16. HABITACIÓ DE PABLO. INTERIOR / NOCHE

PABLO es desperta intranquil i s'incorpora en el llit. Mira el

rellotge que marca les tres de la matinada. Torna a ficar-se

al llit.

17. AUTOBÚS. INTERIOR / EXTERIOR / DÍA

LOLA, asseguda en l'autobús al costat d'una finestra, es diri-

geix a treballar. L'autobús passa al costat d'una petita gaso-

linera urbana, de tot just dos o tres sortidors. LOLA llegix

un cartell que diu: PROXIMAMENTE GASOLEO A.

18. AULA FACULTAT DE FILOLOGÍA. INTERIOR / DÍA

LAIA dóna la seva classe. Entre els alumnes està NICO. AL fons

veiem a PABLO, que arriba tard i s'asseu.

LAIA

Les característiques essencials de

la poètica amb que arribem fins el

Noucentisme literari tenen el seu

origen en les tendències modernistes

més partidàries del treball artifi-

ciós...

NICO i PABLO prenen notes.

19. PERFUMERÍA. INTERIOR / DÍA

LOLA està a la perfumería, buida de clients, parlant amb una

companya, AMPARO, grosseta i un poc vulgar, encara que amb un

poquet d'encant gràcies a la cura que li posa en arreglar-se.

! 10

AMPARO

¿Has visto el cartel del concurso de

belleza para las empleadas?

LOLA fa un gest afirmatiu amb el cap. No sembla molt interes-

sada. AMPARO sembla il·lusionada.

AMPARO

Yo ya me he apuntado. A lo mejor no

tengo muchas posibilidades, pero mi

chico me ha animado y oye, ¿quién

sabe? A lo mejor doy la campanada,

¿no?

AMPARO riu la seua “gracia” de manera molt exagerada. LOLA in-

tenta dissimular el seu avorriment.

AMPARO

Y tú, ¿no te has apuntado? Ay, tía,

tú sí que tendrías posibilidades.

LOLA la mira horroritzada.

20. CARRER FACULTAT DE FILOLOGÍA. EXTERIOR / DÍA

LAIA, a la sortida de la facultat, camina cap a l'estació de

metro. Es creua amb un home que sembla perdut i gairebé enso-

pega amb ella. LAIA es para i ho mira. Sembla que ho coneix,

però no sap molt bé de que. Ho segueix fins a arribar al seu

costat i adonar-se de qui és.

LAIA

Pedro!

! 11

PEDRO, un home d'uns 50 anys amb aspecte d'estar destrossat

per la vida, mira estranyat com li abraça LAIA, que deixa d'a-

braçar-lo en veure que ell no respon.

LAIA

¿No te acuerdas de mí? Laia, la ca-

talana, me llamabas. ¿De verdad qué

no te acuerdas?

LAIA, ho mira amb preocupació, sembla adonar-se del seu estat.

LAIA veu que son al costat de un bar.

LAIA

Te invito a desayunar, ¿vale? A ver

si así recuperas la memoria.

PEDRO la mira estranyat.

PEDRO

¿Podré pedir lo que quiera?

LAIA ho mira extranyada.

LAIA

Claro, claro.

Entren en el bar.

! 12

21. CARRER DE SARA. EXTERIOR / DÍA

PABLO, en un pati, espera resposta del porter automàtic que

acaba de prémer. És la casa de SARA, que, seca, li contesta.

SARA

¿Sí?

PABLO

Soc jo, Pablo.

SARA

Que vols?

PABLO

No res, xarrar.

SARA es queda en silenci. Finalment li obre.

22. BAR. INTERIOR / DÍA

LAIA i PEDRO en el bar, asseguts en un taula. El cambrer al

seu costat.

LAIA

Un café con leche.

El CAMBRER mira a PEDRO impacient.

PEDRO

(A Laia) ¿De verdad puedo pedir lo

que quiera?

LAIA assenteix.

! 13

PEDRO

(Al cambrer) Un gin tonic de Larios

sin hielo.

El CAMBRER mira a LAIA i aquesta, després d'uns segons de dub-

te, assenteix amb el cap. El CAMBRER anota i es marxa. LAIA

mira el rellotge, que marca les deu i mitja.

LAIA

¿De verdad no te acuerdas de mí? Yo

iba con mis amigas a beber a tu bar

todos los fines de semana. Si en tu

bar conocí a mi marido. ¿Tampoco te

acuerdas de Sergi?

PEDRO nega amb el cap.

LAIA

Sergi iba con los del equipo de

rugby de su facultad. Después de to-

dos los partidos iban a tu bar...

LAIA calla en veure que PEDRO somriu recordant alguna cosa.

PEDRO

Mi bar...

LAIA somriu.

PEDRO

La gente lo pasaba bien. Y yo con

ellos... Pero me lo quitaron.

LAIA

¿Quién?

! 14

PEDRO

Los del banco.

LAIA i PEDRO queden en silenci.

23. MENJADOR CASA DE SARA. INTERIOR / DÍA

PABLO observa a SARA, encara amb el pijama posat. SARA és una

xica d'uns 25 anys, atractiva, encara que no molt pendent del

seu aspecte, el que accentua encara més el seu atractiu. Amb-

dós estan asseguts en el sofà. PABLO li conta divertit les se-

ves aventures de la nit anterior. Ella de tant en tant somriu,

però sense fer-li molt cas.

PABLO

...i vam acabar a casa de una tia.

SARA

Vau?

PABLO es queda en silenci. SARA ho mira divertida.

PABLO

Val, nomes acabí jo.

Nou silenci. SARA somriu.

PABLO

No puc seguir eixint tant.

SARA decideix que és moment de fer-se un porro. Ambdós es que-

den en silenci.

! 15

24. BAR. INTERIOR / DÍA

LAIA observa en silenci a PEDRO, que acaba de beure's el gin-

tonic d'un sol glop. Després mira a LAIA.

PEDRO

¿Puedo pedirme otro?

LAIA es queda en silenci.

25. CARRER PERFUMERÍA. EXTERIOR / DÍA

NICO, en la porta, espera a LOLA, que surt de la perfumería.

Es saluden efusivament i marxen. Des de l'altra vorera, PABLO,

a punt d'entrar en la seva casa els observa.

26. PARC. EXTERIOR / DÍA

LOLA i NICO mengen uns entrepans asseguts en la gespa. Semblen

divertits.

27. VAGÓ METRO. INTERIOR / NIT

LAIA es dirigeix a casa amb la mirada perduda. El vagó va re-

plet de gent.

28. CASA DE NICO. INTERIOR / NIT

NICO i LOLA entren a casa. Treuen el cap per la porta del men-

jador. El PARE DE NICO, un home d'uns cinquanta anys, però

vestit de manera moderna, llig el diari en el sofá.

NICO

! 16

Hola.

NICO marxa i LOLA, tímida, saluda al pare de NICO, que alça un

moment els ulls del diari i fa un lleu gest amb el cap. La de-

coración és moderna. LOLA observa fotos dels PARES de NICO so-

bre un moble del menjador. En elles es veu als pares de NICO

en el camp, amb roba de muntanya. En unes altres apareixen més

joves en una manifestació, amb un xiquet, que sembla NICO, so-

bre els muscles del seu pare. NICO trau el cap fent-li un gest

i LOLA entra en la habitació de *NICO.

29. HABITACIÓ DE NICO. INTERIOR / NIT

NICO i LOLA deixen les seves motxilles i es posen còmodes. En-

tra la MARE de NICO que els saluda.

MARE DE NICO

Hola bonica, vols quedar-te a sopar?

LOLA

No, gracies. He de sopar amb ma ma-

re. Es l’unic moment del dia que es-

tem juntes.

MARE DE NICO

Segur? Hi ha carn en salsa.

NICO

¡Mamá!

MARE DE NICO

¿Qué?

NICO, entre riures, empeny a la seua mare fora de l'habitació.

MARE DE NICO (V)

Adeu Lola.

! 17

LOLA somriu.

30. HABITACIÓ DE PABLO. INTERIOR / NIT

PABLO, vestit i tombat sobre el seu llit mira el sostre de la

seva habitació. La mirada perduda.

31. BANY CASA DE LAIA. INTERIOR / NIT

LAIA, enrotllada amb una tovallola, asseguda sobre la tassa

del water fuma un cigarret encara amb el pèl mullat després

d'haver-se dutxat. Entra SERGI, que se sorprèn al veure-la fu-

mant.

SERGI

Quan has tornat a fumar?

LAIA mira el cigarret que duu entre els dits.

LAIA

Ara mateix.

Es queden en silenci.


NICO i LOLA bromegen i juguen asseguts en el llit. NICO li fa

pessigolles a LOLA.

LOLA

Para, para.

! 18

LOLA es regira i tomba a NICO en el llit, asseient-se sobre

ell i fent-li pessigolles. Tots dos riuen. En un moment donat

NICO l'empeny bruscament. LOLA ho mira estranyada. Nico sembla

un poc avergonyit.

NICO

És que amb el fregament...

LOLA sembla no entendre que ha passat.

NICO

Joder, que se m’estava posant dura.

NICO se levanta. LOLA somriu, tímida. No sap que dir. NICO

riu.

NICO

T'imagines? Tu i jo junts?

Tots dos riuen.

NICO

La meua mare s'anava a dur una gran

alegria.

LOLA riu. NICO surt de l'habitació i LOLA es queda amb el riu-

re congelat. Sembla que ella si que havia imaginat que podrien

estar junts.

33. CUINA CASA DE NICO. INTERIOR / NOCHE

NICO es dirigeix a la nevera i agafa una botella d’aigua. La

seua MARE prepara el sopar. Entra el seu PARE.

! 19

PARE DE NICO

(A Nico)

La teuá amiga ja sap que eres gai?

MARE DE NICO

Nicolás, per favor.

PADRE DE NICO

Què no és veritat? L'única cosa que no vull és que li faça mal a la xi-queta...

MARE DE NICOSempre has de racionalitzar-ho tot...?

NICO ni li contesta i ix de la cuina, deixant als seus pares

discutint.

34. MENJADOR CASA LAIA. INTERIOR / NIT

LAIA, amb un barnús, i SERGI duen una estona discutint.

SERGI

No entenc perque li dones tanta im-

portancia. Es un borratxo, molt bé,

pero ja ho era quan el conexiem.

LAIA

No com ara.


LAIA

Crec que hauriem de fer alguna cosa

per ell.

! 20

SERGI

Laia, per favor, crec que no hauries

de involucrar-te.

LAIA sembla molt decepcionada i es mostra dura amb SERGI.

LAIA

No has entés res.

SERGI la mira extranyat.

LAIA

Durant un temps va ser algú impor-

tant en la nostres vides.

SERGI

No tan important.

LAIA ho mira seca.

LAIA

Amb mi faràs el mateix?

SERGI no sembla entendre a LAIA.

SERGI

Pero Laia, què estàs dient?

LAIA ho mira sense dir res.

SERGI

A tu et vull. T'ajudaré sempre que

ho necessitis.

LAIA

Ara si, pero, que passarà el dia que

deixis de estimar-me?

! 21

SERGI sembla no entendre el comentari i no sap que contestar.


SERGI

Tot això no te res a vore amb Pedro,

veritat?

LAIA no diu res. Silenci.






36. HABITACIÓ DE PABLO. INTERIOR / NIT

PABLO es desperta sobresaltat. Està vestit sobre el llit. Mira

el rellotge. Només són les onze. Agafa el seu mòbil i crida a

SARA.

PABLO

Hola Sara, que fas?

PABLO escolta a Sara.

PABLO

A casa de Joan? No sé, demà volia

estudiar.(...) Ah, si?

PABLO es queda en silenci, pensatiu.

! 22

PABLO

Ara vaig cap allà.


PABLO treu el cap per la porta.

PABLO

Voy a dar una vuelta.

MARE DE PABLO

No vuelvas tarde.

PABLO nega amb el cap i es marxa.

38. DISCOTECA. INTERIOR / NIT

PABLO balla sota els efectes d'alguna droga. SARA al costat

d'ell. NICO passa per davant d'ells i SARA s'acosta a ell, co-

mentant-li alguna cosa a cau d'orella. NICO li ven una pasti-

lla que SARA comparteix amb PABLO. PABLO mira a NICO, que sem-

bla eufòric probablement per l'efecte de les drogues i es besa

apassionadament amb altre xic. PABLO mira a SARA i intenta be-

sar-la. Però aquesta ho aparta amb un gest com dient “que pe-

sat”.



geix a treballar. L'autobús passa al costat d'una petita gaso-

linera urbana, de tot just dos o tres sortidors. LOLA llegix

un cartell que diu: PROXIMAMENTE GASOLEO A.

! 23

40. CARRER DE PABLO. EXTERIOR / DÍA

PABLO arriba a la seva casa després d'estar tota la nit de

festa. Passa per la vorera d'enfront de la perfumería on tre-

balla LOLA, que arriba en aquest moment a treballar. PABLO la

mira abans d'entrar en el seu pati.


LAIA entra en classe. No n’hi ha quasi alumnes.


LOLA, sense molt interès, atén a una clienta. Li està tornant

el canvi i li dona la borsa.

LOLA

Aquí tiene.

CLIENTA

Gracias.

Quan la CLIENTA marxa AMPARO s’apropa cap a LOLA.

AMPARO

No te has apuntado todavía al con-

curso.

LOLA mira a AMPARO sense dir res.

AMPARO

El plazo acaba la semana que viene.

LOLA, no li contesta, agafa un paquet de cigarrets i ix fora

de la botiga.

! 24

43. HABITACIÓ DE PABLO. INTERIOR / DÍA

PABLO, pensatiu, mira el sostre sense poder dormir. S'aixeca i

surt de la seva habitació.

44. MENJADOR CASA DE PABLO. INTERIOR / DÍA

PABLO entra al menjador. Sembla que no hi ha ningú a casa.

S'acosta a la finestra i treu el cap. Veu A LOLA, en l'exte-

rior de la botiga, sobre l'aparador, fumant. PABLO somriu i es

queda mirant-la.


LOLA amb un tupper en les mans menja sola, asseguda en un

banc. Mira el seu mòbil com esperant una cridada.

46. MENJADOR CASA DE PABLO. INTERIOR / DÍA

PABLO menja amb la seva mare. Els dos en silenci. PABLO somriu

amb una alguna cosa de la tv.

47. VAGÓ DE METRO. INTERIOR / DÍA

LAIA viatja en el vagó de metro. Observa a la resta dels viat-

gers.

48. PATI CASA DE LOLA. EXTERIOR / DÍA

LOLA arriba i somriu al reconèixer a NICO esperant-la. Quan

NICO aixeca el cap LOLA veu que té un ull morat i alguns cops

més en la cara. LOLA, preocupada, arriba fins a NICO, que

somriu.

! 25

NICO

Tan mal estic?

LOLA, seriosa, no contesta.


LOLA neteja una de les ferides de NICO.

NICO

Li devia pasta a un tipo. La veritat

es que no puc seguir així. Ultima-

ment regale i em menge més pastilles

de les que puc vendre...

LOLA li demana que calli amb un gest.

LOLA

Preferisc no saber-ho.

La MARE DE LOLA obre la porta i els mira sense dir res. Es

marxa. LOLA i NICO es miren en silenci.


LAIA entra a casa. SERGI està acabant de posar la taula. LAIA

es queda en la porta. SERGI s'acosta i li fa un petó, que LAIA

rep sense molt entusiasme.


LOLA asseguda en una butaca observa a NICO mentre dorm.

! 26


LAIA mira la tv tombada en el sofà. La tv està en silenci.

SERGI treu el cap per la porta i la mira. Va a dir alguna co-

sa, però sembla no atrevir-se i es marxa.

53. MENJADOR CASA DE LOLA. INTERIOR / DÍA

LOLA, NICO i la MARE DE LOLA desdejunen en silenci.

MARE DE LOLA

Has cridat els teus pares?

NICO nega amb el cap.

NICO

Estan acostumats.

La MARE DE LOLA mira a NICO seriosa. Després mira a LOLA, que

baixa el cap.



geix a treballar. NICO es al seu costat. L'autobús passa al

costat de la gasolinera de tots els dies. LOLA llegix un car-

tell que diu: PROXIMAMENTE GASOLEO A. Somriu al vore-lo pero

no li diu res a NICO.


PABLO surt del seu pati i en la vorera de davant veu a NICO

acomiadant-se de LOLA, que entra en la perfumería. Quan NICO

! 27

inicia el camí PABLO creua el carrer i se situa al costat

d'ell.

PABLO

Hola.

NICO

Hola. (El reconeix) Tu ets l’amic de

Sara, no?

PABLO

Sí. Que t’ha passat?

NICO

(Assenyalant-se la cara) Això?, no

res, un mal viatge.

PABLO somriu i es gira cap a la perfumería mentre segueixen el

seu camí.


LAIA està donant la seva classe.

LAIA

El tractament d'alguns motius

temàtics ja revelava en els sonets

una inclinació per l'idil·lisme.

Aquesta manipulació té com a objec-

tiu la fixació d'uns valors morals

concrets: la previsió, el domini de

la natura, la serenor, el control de

les situacions, la família...

NICO i PABLO entren junts a l'aula fent prou soroll. LAIA in-

terromp el seu discurs i, molesta, espera que se senten. NICO

i PABLO baixen el cap avergonyits.

! 28


LOLA observa divertida com AMPARO, coqueta, li fa la pilota al

GERENT, que li fa unes fotos. Entra una senyora i LOLA es dis-

posa a atendre-la.

LOLA

Buenos días. ¿Qué desea?

AMPARO la interromp.

AMPARO

Deja, Lola, ya atiendo yo a la seño-

ra.

LOLA la mira estranyada. AMPARO li dona una xicoteta empenta

cap al GERENT.

AMPARO

Ahora te toca a ti hacerte las fo-

tos.

LOLA alucinada arriba fins a on està el GERENT, no s'atreveix

a negar-se. El GERENT li fa diverses fotos a LOLA que està amb

cara de circunstancies.

GERENT

Pero sonríe mujer.

LOLA intenta somriure.

! 29

58. CAFETERÍA FACULTAT. INTERIOR / DÍA

PABLO pren un cafè amb SARA.

SARA

He de donar-te la pasta de les en-

trades del concert de demà.

PABLO

Tranqui, no hi ha pressa.

SARA

Després punja Paco al Picadilly.

PABLO

Uy, no. Jo demà del concert a casa.

SARA ho mira en silenci.

PABLO

Bé, com a molt un parell de cerveses

i a casa.

SARA somriu. PABLO observa a NICO que, nerviós, parla des del

telèfon públic al costat de la porta.

59. DESPATX LAIA FACULTAT. INTERIOR / DÍA

LAIA revisa el seu correu. Té un mail de CARLA, una amiga de

la Universitat de Girona. Somriu al vore'l.

60. MENJADOR CASA DE PABLO. INTERIOR / EXTERIOR /DÍA

PABLO observa per la finestra del menjador a LOLA i AMPARO,

que esperen que l'GERENT acabi de tancar la porta de l'esta-

! 30

bliment. La tanca i es marxen tots per camins diferents des-

prés d'acomiadar-se discretament.

61. PATI DE CASA DE LOLA. EXTERIOR / DÍA

LOLA està arribant a la seva casa. Des de lluny reconeix a NI-

CO esperant-la recolzat en un cotxe. Al costat d'ell hi ha un

tipus al que ella no coneix. Es para i després de dubtar uns

instants creua el carrer i els observa sense que ells puguen

vore-la.


PABLO veu la televisió amb els seus pares.

63. PATI CASA DE LOLA. EXTERIOR / NIT

Ha passat temps. Des de la vorera de enfront, parapetada en un

lloc on no poden vore-la LOLA vigila a NICO i al seu acom-

panyant. Després d'uns instants es marxen. Quan està segura

que s'han allunyat prou LOLA creua el carrer.


LOLA entra directa en la seua habitació. La seua MARE entra.

MARE DE LOLA

Ha vingut Nico.

LOLA

(Nerviosa) Ja ho sé. Hem xarrat una

estona al carrer.

La MARE li mira com si no l'hi creguera.

! 31

MARE DE LOLA

Passa alguna cosa?

LOLA

No.

La MARE la mira uns segons en silenci i ix de l'habitació. LO-

LA es queda preocupada.

65. MENJADOR DE CASA DE LAIA. INTERIOR / NIT

LAIA i SERGI acaben de sopar en silenci. SERGI mira la tv.

LAIA mira el seu plat durant una estona. Finalment aixeca el

cap i mira a SERGI. Sembla que vol dir-li alguna cosa, pero no

s’atreveix. Segueix sopant. SERGI no sembla haverse adonat de

res.







PABLO es desperta en el sofà de la seua casa. Està sol. Des-

prés d'uns segons de desconcert reacciona. Es queda una estona

en silenci. Apaga la tv i marxa cap a la seva habitació.



geix a treballar. L'autobús passa al costat de la gasolinera

! 32

de tots els dies. LOLA llegix un cartell que diu: DESDE HOY

GASOLEO A. LOLA es sorpren al vore-lo i somriu. En eixe moment

l'HOME que està al seu costat li agafa la mà i cau al sòl de

l'autobús. LOLA, nerviosa, no sap que fer i s'ajup al costat

de l'HOME, que no li solta la mà. Algunes senyores al seu vol-

tant li criden al conductor.

SENYORA

Pare, pare. Un señor se ha desmaya-

do...

El CONDUCTOR para el autobús i s'acosta fins a LOLA i a l'HO-

ME. Després nerviós torna al seu seient i agafa la radio per a

cridar una ambulancia. LOLA al costat de l’home, que no li

solta la mà, no sap que fer.


LAIA acaba de donar una classe i s'acomiada dels alumnes.

LAIA

Amb açò hem acabat el temari, ens

veiem en l'examen. Si teniu qualse-

vol dubte podeu trobar-me al meu

despatx en l’horari habitual de tu-

tories.

Entre els alumnes està PABLO.

70. CARRER JUNT AL SURTIDOR. EXTERIOR / DÍA

L'autobús roman parat. Un policia local desvia el tràfic al

costat de l'autobús. Una ambulància parada. Un grup de gent

envolta a l'equip mèdic que atén a l'HOME. LOLA roman al seu

costat agafant-li la mà que l'HOME no ha volgut soltar. Es

disposen a pujar-lo a l'ambulància.

! 33

METGE

¿Es usted familiar o amiga?

LOLA mira a l'HOME, que la mira suplicant. LOLA assenteix amb

el cap.

LOLA

(Dubtant)

Amiga.

LOLA puga a l'ambulància al costat de l'HOME, que li agraix

amb la mirada. L'ambulància ix a tot córrer.

71. CAFETERIA FACULTAT DE FILOLOGÍA. INTERIOR / DÍA

PABLO entra en la cafeteria. SARA està acomiadant-se d'un XIC.

Quan el xic es marxa PABLO arriba al costat de SARA i s’asseu.

PABLO

Qui era eixe?

SARA ho mira seriosa.

SARA

Pablo, per favor, saps el que em mo-

lesta que et fiques en la meua vida.

PABLO

Perdona, jo no volia...

PABLO no termina la frase. Es queden en silenci.

! 34

72. CARRER FACULTAT DE FILOLOGÍA. EXTERIOR / DÍA

LAIA camina cap a la boca de metro. En la distància veu a PE-

DRO, que es disposa a creuar el carrer. LAIA s'acosta cap a

ell. Encara en la distància murmura el seu nom, gairebé com

per a si mateixa.

LAIA

Pedro.

PEDRO, ja d'esquenes a ella, creua el carrer, però es gira com

si hagués escoltat el seu nom. LAIA sembla sorpresa. En aquest

moment un cotxe que venia en direcció contrària a gran veloci-

tat no pot evitar atropellar a PEDRO, que s'ha parat enmig de

la calçada. Sobre el rostre petrificat de LAIA, sentim els

primers crits de la gent que demana auxili. LAIA no reacciona.

73. CAFETERÍA FACULTAT DE FILOLOGÍA. INTERIOR / DÍA

SARA està tirant-li la bronca a PABLO.

SARA

Joder Pablo, creo que a estas altu-

ras ya lo deberías haber superado,

¿no?

PABLO l'escolta en silenci sense atrevir-se a mirar-la.

SARA

Es que son cuatro años ya. Me parece

tiempo más que suficiente para darte

! 35

cuenta de que nunca pasara nada en-

tre nosotros.

PABLO no diu res.

SARA

Al final lo único que conseguirás es

joder nuestra amistad.

PABLO somriu.

SARA

I ara de que rius?

PABLO

Que quan t’enfades parles sempre en

castellà.

SARA no pot evitar somriure. Li fa un gest a PABLO com donant-

lo per impossible.

74. RECEPCIÓ HOSPITAL. INTERIOR / DÍA

LOLA surt d'urgències amb un CELADOR. Arriben fins al taulell.

CELADOR

Necesito que me de algunos datos so-

bre el paciente.

LOLA no s'atreveix a dir res, sembla bloquejada. Una companya

crida al CELADOR.

! 36

INFERMERA

Quique, perdona, ¿puedes venir un

momento?

CELADOR

Perdona, ahora vuelvo.

El CELADOR entra en el despatx. LOLA dubta uns instants però

aprofita per a anar-se. Quan està sortint per la porta es

creua amb LAIA, que nerviosa, arriba a l'hospital. El CELADOR

surt i intenta buscar a LOLA, però LAIA se li apropa.

LAIA

Perdona, quería saber como se en-

cuentra Pedro...

El CELADOR sembla oblidar-se de LOLA i mira un panell darrer

del taulell.

CELADOR

¿Pedro Díaz?

LAIA dubta.

LAIA

Sí.

CELADOR

(Mirant el panell) El borratxo. Tar-

de o temprano tenía que pasar.

El CELADOR atura els seus comentaris en veure la cara de LAIA.

CELADOR

Disculpe. Es que lo traen muy a me-

nudo y...

! 37

LAIA fa un gest com dient no passa res.

CELADOR

¿Es usted familiar?

LAIA

No, una amiga.

CELADOR

(Mirant el panell) Van a operarlo en

unos minutos. Las heridas que tiene

son muy serias, así que estarán un

buen rato con él.

LAIA baixa el cap preocupada.

CELADOR

Puede esperar los resultados en la

sala de espera. Le prometo que en

cuanto sepa algo se lo diré.

LAIA

Gracias.

El CELADOR marxa. LAIA dubta uns instants i, finalment, es di-

rigeix a la sala d'espera.

75. SALA DE ESPERA HOSPITAL. INTERIOR / DÍA

LAIA entra i observa la sala. En la sala d'espera hi ha una

fauna d'allò més variopinta. LAIA s'asseu en un dels pocs

seients lliures que queden.

! 38


LOLA arriva tard a la tenda. LOLA no diu res. AMPARO la mira

mentre atén una senyora. El GERENT ix de la rebotiga amb cara

de pocs amics i es dirigeix cap a LOLA.

GERENT

¿Se puede saber de donde llegas a

estas horas?

LOLA

Lo siento, me ha surgido un proble-

ma.

GERENT

¿Sí? Pues espero que puedas justifi-

carlo, porque sino el problema lo

vas a tener aquí.

LOLA mira a AMPARO, que ha deixat d’atendre a la SEÑORA per a

escoltar a LOLA.

LOLA

Se ha muerto un amigo.

AMPARO se’n porta la mà a la boca horroritzada.

GERENT

Lo siento. No sabía...

AMPARO s’apropa a LOLA i li fa un gest afectuós.

77. SALA DE CONCERTS. INTERIOR / NIT

PABLO, envoltat de molta gent escolta el concert amb una cer-

vesa en la mà. Se li acosta algú i li saluda. Es gira i obser-

! 39

va a SARA, que xerra amistosament amb unes amigues. Al poc en-

tra NICO amb un amic. Riuen. Les ferides en el rostre de NICO

encara són visibles. De seguida se li acosta algú i xerra ani-

madament amb NICO.

78. SALA DE ESPERA HOSPITAL. INTERIOR / NIT

Ha passat temps. Hi ha menys gent en la sala d'espera. Alguns

dels que estaven s'han anat. Ha arribat gent nova. LAIA con-

tínua esperant. Sona el seu mòbil. És SERGI. LAIA mira el

telèfon ho penja i es queda en silenci.


LOLA i la seva MARE sopen en silenci. LOLA sembla que vol con-

tar-li alguna cosa. La seva mare no separa els ulls del tele-

visor. Finalment LOLA no es decideix a contar-li res i segueix

sopant.

80. SALA DE CONCERTS. INTERIOR / NIT

El concert acaba d'arribar a la seva fi. Les llums s'encenen.

SARA veu a PABLO, que apura una cervesa recolzat en una colum-

na. SARA s'apropa a ell.

SARA

Anem al Turmix a fer-nos una copeta,

vens?

PABLO dubta.

PABLO

No sé, ja saps la facilitat que tinc

per a liar-me. No hauria de eixir.

! 40

SARA riu i tira d'ell, sortint de la sala. PABLO es deixa dur.

81. RECEPCIÓ HOSPITAL. INTERIOR / NIT

LAIA s'acosta al taulell. Darrere el taulell hi ha una INFER-

MERA.

LAIA

Perdone.

INFERMERA

¿Sí?

LAIA

¿Hay alguna novedad sobre Pedro Dí-

az?

INFERMERA

¿Es usted familiar?

LAIA

No, una amiga.

La INFERMERA dubta uns instants i consulta un panell.

INFERMERA

La operación está siendo larga. Pa-

rece que tenía muchos órganos daña-

dos.

LAIA assenteix.

LAIA

Gracias.

Ix al carrer davant la mirada de la INFERMERA.

! 41

82. PORTA HOSPITAL. EXTERIOR / NIT

LAIA surt a l'exterior. Una parell de conductors d’ambulancia

fumen en la porta. LAIA s’apropa a ells.

LAIA

Perdona, teniu un cigarret?

CONDUCTOR 01

Si, clar.

LAIA

Gracies.

El CONDUCTOR li dona el cigarret i li ho encén LAIA es separa

d’ells i es queda fumant, al costat de la porta. El telèfon

torna a sonar. És SERGI. LAIA penja i a continuació apaga el

mòbil. En aquest moment arriba un xic d'uns 35 anys, alt, ros,

amb aspecte d'estranger, ANDREW. LAIA ho segueix amb la mirada

i veu com s'acosta fins a recepció. Li atenen i manté una con-

versa amb la INFERMERA. LAIA no pot escoltar la conversa però

els mira amb curiositat. Finalment la INFERMERA li fa un gest

perquè vagi a la sala d'espera. ANDREW es gira i veu A LAIA,

que li està mirant. LAIA baixa la mirada i dissimula. ANDREW

entra en la sala d'espera. LAIA apura el seu cigarret.

83. PUB. INTERIOR / NIT

PABLO pren una cervesa en la barra xerrant amb un AMIC. SARA

surt del bany amb diverses persones, entre elles NICO. PABLO

somriu. Se li acosta SARA, li dóna una xicoteta borsa i li fa

un petó en els llavis, gens sexual. PABLO li fa un gest al seu

AMIC i es dirigeixen tots dos al bany.

! 42

84. SALA D’ESPERA HOSPITAL. INTERIOR / NIT

LAIA continua esperant. Uns seients a la seva esquerra està

ANDREW, que l'observa amb curiositat. LAIA baixa el cap. AN-

DREW s'aixeca i s'asseu al seu costat.

ANDREW

(Amb accent americà)

Hola

LAIA

(Tímida)

Hola

LAIA el mira expectant.

ANDREW

He venido por mi padre. Parece que

le ha dado un infarto mientras iba

en un autobús.

LAIA

Lo siento.

ANDREW l'hi agraïx amb un gest del cap.

ANDREW

Me han dicho que una chica ha estado

junto a él todo el tiempo hasta que

lo han traído aquí.

LAIA no sap que dir.

! 43

ANDREW

¿Has sido tú?

LAIA

No, lo siento.

ANDREW

Vaya, es que la estaba buscando para

agradecérselo.

LAIA assenteix amb el cap. Es queden en silenci.

LAIATu padre, ¿estaba haciendo turismo

en Valencia?

ANDREW riu.

ANDREW

No, vivía aquí.

LAIA es queda en silenci. No sap que dir.

ANDREW

Es una historia un poco larga.

LAIA

Ya.

Nou silenci.

ANDREW

¿Sabes qué?, creo que la historia

entraría mejor con una cerveza.

! 44

LAIA somriu.

ANDREW

He tenido un viaje muy largo.

LAIA

Creo que conozco el sitio adecuado.

ANDREW somriu. S'aixequen i surten.

85. RECEPCIÓ HOSPITAL. INTERIOR / NIT

LAIA i ANDREW surten per la porta davant la mirada curiosa de

la INFERMERA.

86. PUB. INTERIOR / NIT

El local està gairebé buit. Només queda l'amo xerrant amb l'A-

MIC que parlava abans amb PABLO en la barra. S'obre la porta

del bany i surten SARA, PABLO i NICO. Semblen eufòrics.

SARA

Otra ronda tío.

CAMARERO

Ni de coña, yo ya he recogido.

NICO/SARA

¡Va, venga!

CAMARERO

¡He dicho qué no!

PABLO riu.

NICO

¡Pues vamos a Picadilly!

! 45

Entre riures surten els quatre del local acomiadant-se del

CAMBRER.

87. BORRACHERÍA. INTERIOR / NIT

LAIA i ANDREW estan asseguts en una taula. En la resta de tau-

les hi ha grups de joves que beuen divertits.

LAIA

Han terminado las clases y salen de

fiesta antes de empezar a preparar

los exámenes.

ANDREW la mira curiós.

LAIA

Soy profesora en la universidad.

ANDREW somriu. Es queden en silenci.

ANDREW

(En català)

De quina part de Catalunya ets?

Laia ho mira sorpresa.

LAIA

Soc de Barcelona.

ANDREW

Jo visc a l’Empurdà.

LAIA

I que fa un nordamericà a l’Empurdà?

! 46

ANDREW la mira sorprés.

LAIA

Perque ets americà, no?

ANDREW

Si, però he viscut molts anys a Ca-

nada.

LAIA fa un gest demanant perdó. ANDREW somriu.

ANDREW

Vaig acavar a l’Empurdà per amor.

LAIA

(Somrient)

Sé de que hem parles.

ANDREW

Vas vindre a Valencia per un home?

LAIA somriu.

LAIA

Si, pero després hem vaig casar amb

un altre.

LAIA mira a ANDREW que la mira somrient.

LAIA

També valencià.


! 47

ANDREW

Jo vaig conèixer a la meva noia en

Toronto i em vaig venir sense pen-

sar-lo.

LAIA

I us va bé?

ANDREW

No podria anar-nos millor.

LAIA somriu.

ANDREW

I a tu amb el teu valencià?

LAIA es queda en silenci.

LAIA

Vaig a deixar-lo.

ANDREW

Ho lamente.

LAIA

M'han convidat a ser professora en

la universitat de girona durant dos

anys i he acceptat.

ANDREW

I ell encara no ho sap.

LAIA assenteix amb el cap. Silenci.

ANDREW

Anem a ser quasi veins.

! 48

Silenci.

ANDREW

I tu, què feies en l'hospital?

LAIA pensa bé les paraules.

LAIA

Fa uns dies em vaig trobar amb un

vell amic, ni sé els anys que feia

que no l’havia vist. Tenia un aspec-

te horrible, ni tan sols em va re-

conèixer. Sembla que tenia problemes

amb l'alcohol. (Silenci) El que més

em va fotre és la reacció de la meva

parella. La fredor que va mostrar

quan li vaig contar el molt que

m'havia afectat vore'l. No entenia

que jo estigués tan afectada.

ANDREW la sent en silenci.

LAIA

Aquest matí he tornat a veure’l i...

Un cotxe ho ha atropellat davant de

mi.

LAIA mira el bar.

LAIA

Aquest era el seu bar. Veníem tots

els caps de setmana a beure i a di-

vertir-nos quan érem estudiants.

! 49

ANDREW mira el bar.

ANDREW

No és per res, però jo crec que ha-

gués reaccionat igual que...

LAIA somriu.

LAIA

Sergi.

ANDREW

Sergi.

LAIA

Si, suposse que en una cosa tenia

raó. Tot aixó ha sigut el detonant

de alguna cosa que ens passava.

Silenci.

LAIA

I el teu pare?

ANDREW

Vivíem a València amb ma mare i quan

jo tenia tres anys ens va deixar. La

meva mare era canadenca així que va

decidir que ens anéssim els dos a

Toronto. Allí tenia a la seva famí-

lia.

LAIA assenteix amb el cap.

ANDREW

Poc després de morir la meva mare

vaig conèixer a Laura i vaig decidir

! 50

venir amb ella. Res em lligava ja a

Toronto. Poc temps després d'arri-

bar, no sé com, el meu pare va acon-

seguir la meva adreça i es va pre-

sentar un dia a casa. Em va recrimi-

nar que no li hagués avisat de la

mort de la meva mare. Quins collons!

Vam tenir una discussió molt forta i

no vam tornar a veure'ns mai més.

Fins avui.

LAIA no sap que dir. Es queden en silenci. LAIA li estreny la

mà en un gest d'afecte.

ANDREW

Gracies.






89. DISCOTECA. INTERIOR / NIT

PABLO sembla tornar en si. Balla al costat d'un amic. El seu

rostre denota l'efecte de l'alcohol i les drogues. SARA s'a-

costa i balla al costat d'ells. Li fa algun comentari a cau

d’orella a PABLO. NICO també está per allí. Sembla anar pitjor

que ells encara. En un moment donat NICO surt del local.

90. PORTA DISCOTECA. EXTERIOR / NIT

NICO surt amb el telèfon en la mà. Crida algú.

! 51


LOLA es desperta sobresaltada en escoltar el telèfon. Contesta

en veure que és NICO.

LOLA

Nico? Saps quin hora es?


NICO passeja nerviós.

NICO

(Eufòric) Hola preciosa. Hauries

d’estar aci. Ens ho estem passant de

puta mare.


LOLA sembla encara mig adormida.

LOLA

Que? Nico, no vas un poquet pasadet?


NICO s'asseu en la vorera.

NICO

Ja, és que hem acabat les classes i

estem celebrant-lo...

! 52


LOLA s’incorpora en el llit. Sembla cabrejada. Pero intenta no

alçar la veu per a no despertar a la seua mare.

LOLA

Quin morro que tens? I fa dos dies

quina era la excusa?


NICO baixa el to de veu. Es posa seriós.

NICO

Tens raó.

Silenci.


Silenci.


NICO sembla a punt de plorar.

NICO

No t’enfades amb mi, per favor.


LOLA canvia el to. Sembla més comprensiva.

! 53

LOLA

Està bé. Saps? He de contar-te una

cosa que m’ha passat. Però ara no,

que alguns treballem a l’endemà.

100.PORTA DISCOTECA. EXTERIOR / NIT

NICO somriu.

NICO

Val. Bona nit, preciosa.

101.HABITACIÓ DE LOLA. INTERIOR / NIT

LOLA somriu.

LOLA

Bona nit.

LOLA penja somrient i es fica en el llit de nou.

102.PORTA DISCOTECA. EXTERIOR / NIT

NICO penja i veu arribar a un tipus al que sembla evident que

no vol veure. Surt corrent i l'altre tipus, acompanyat de dos

més surten darrere d'ell.

103.RECEPCIÓ HOSPITAL. INTERIOR / NIT

LAIA i ANDREW entren a l'hospital. La INFERMERA crida a LAIA

des del taulell.

INFERMERA

Perdone, usted es amiga de Pedro Dí-

az, ¿verdad?

! 54

LAIA s’apropa. ANDREW darrere d’ella.

LAIA

Sí, ¿hay alguna novedad?

INFERMERA

Sí. Parece ser que la operación ha

salido bien y el paciente se encuen-

tra estable.

LAIA fa un gest de tranquilitat.

INFERMERA

Cuando lo suban a planta podrá ir a

visitarlo si lo desea.

LAIA

Gracias.

La INFERMERA marxa i ANDREW i LAIA es queden en silenci. AN-

DREW li posa un má sobre el muscle en un gest afectuós. LAIA

li somriu.

LAIA

M’agradaria quedar-me amb tu fins

que sàpigues alguna cosa del teu pa-

re. Puc?

ANDREW assenteix. Entren en la sala d'espera.

104.SALA DE ESPERA HOSPITAL. INTERIOR / NIT

LAIA dorm recolzada en el muscle de ANDREW, que espera en si-

lenci. La gent va entrant i sortint de la sala d'espera.

! 55

105.MENJADOR CASA DE SARA. INTERIOR / DÍA

Asseguts en el sofà PABLO i SARA beuen unes cerveses i riuen.

Com dos bons amics.

SARA

Que fort, com anava Joan.

PABLO

Si, sempre es posa aixina.

SARA

Bueno, nosaltres no anaven molt mi-

llor.

PABLO

Jo crec que encara m’està pujant el

MDMA.

Tots dos riuen.

106.AUTOBÚS. INTERIOR / EXTERIOR / DÍA

LOLA, asseguda en l'autobús al costat de la finestra, es diri-

geix a treballar. L'autobús passa al costat de la gasolinera

de tots els dies. Ja no hi ha cartell. En un dels sortidors

posa GASOLEO A. LOLA somriu.

107.MENJADOR CASA DE SARA. INTERIOR / DÍA

SARA dorm. PABLO al seu costat apura la seva cervesa. Mira a

SARA en silenci.

! 56

108.SALA DE ESPERA. INTERIOR / DÍA

LAIA i ANDREW esperen en silenci. La INFERMERA treu el cap i

mira a ANDREW. Ell i LAIA es miren. Alguna cosa ha passat.

S'aixequen i s'acosten.

109.RECEPCIÓ HOSPITAL. INTERIOR / DÍA

ANDREW s'acosta fins a la INFERMERA. LAIA darrere d'ell. El

rostre de la INFERMERA es seriós.

INFERMERA

Lo lamento.

En eixe moment s’apropa a ANDREW un METGE. Li dona la mà se-

riós.

METGE

Hemos hecho lo que hemos podido, lo

siento muchísimo.

ANDREW es queda en silenci, es gira i mira a LAIA, que s'acos-

ta a ell i li abraça. ANDREW li segueix el joc, però no sembla

trist, només desconcertat.

110.PERFUMERÍA. INTERIOR / DÍA

LOLA i AMPARO soles en la botiga. Ni rastre del GERENT o de

clients. LOLA acaba de contar-li la història del vell de l'au-

tobús. AMPARO està plorant.

AMPARO

(Entre lagrimas) ¿Y por qué no di-

jiste nada ayer?

! 57

LOLA no contesta.

AMPARO

¿Y no sabes si está muerto o vivo?

LOLA parece alucinada por la reacción de AMPARO.

LOLA

No tengo ni idea.

AMPARO

Jo, es una historia preciosa. El

hombre cogido de tu mano... Habrás

llorado un montón.

LOLA la mira alucinada.


SARA segueix dormint. PABLO parla per telèfon amb sa mare.

PABLO

Sí, es que no me ha dado tiempo a

llamarte antes. No sé cuando iré.

...

No, sólo es una amiga.

...

Mamá, por favor.

PABLO somriu davant algun comentari de la seua mare.

! 58

112. TAXI. INTERIOR / EXTERIOR / DÍA

ANDREW i LAIA van en la part posterior d’un taxi. ANDREW duu

en la seua mà unes claus i una cartera que obre. Treu el

D.N.I. del seu pare i ho observa.

113. CASA DE NICO. INTERIOR / DÍA

NICO entra a casa. Està pitjor que el dia anterior. Amb la ca-

ra magolada i ferides obertes. La seva MARE pega un crit al

veure'l.

MARE DE NICO

Deu meu! Qué t’ha passat?

La MARE DE NICO, plorant, l'hi porta dins del pis.

114. HABITACIÓ DE NICO. INTERIOR / DÍA

La MARE, guarint-li les ferides. NICO en silenci.

MARE DE NICO

Dos dies portaven sense saber res de

tu. I arrives amb esta cara.

NICO segueix en silenci.

MARE DE NICO

Estava molt espantada. I el teu pare

molt enfadat.

La MARE DE NICO segueix netejant les ferides.

! 59

MARE DE NICO

A vore quina excusa busquem per a

les ferides.

NICO està en silenci aguantant la brega de la seva MARE. Té la

mirada perduda.

115. CARRER CASA PARE DE ANDREW. EXTERIOR / DÍA

El taxi acaba de deixar-los. ANDREW mira l'edifici, noble,

dels anys 30 o 40 del segle XX, al costat del riu Turia. LAIA

al seu costat. ANDREW es decideix a entrar.

116. CASA PARE DE ANDREW. INTERIOR / DÍA

La porta s'obre. ANDREW i LAIA entren en la casa. Ho miren tot

amb curiositat, sobretot ANDREW. LAIA sembla més pendent de

les reaccions d'ell. A l'arribar al saló descobrixen una enor-

me terrassa. Surten.

117. TERRASSA CASA PARE DE ANDREW. EXTERIOR / DÍA

ANDREW i LAIA surten a la terrassa. Les vistes són espectacu-

lars, es veu el parc del riu Turia i gairebé tot el barri del

Carme. Es queden en silenci observant les vistes.


LOLA menja del seu tupper asseguda en un banc del parc.

! 60

119. HABITACIÓ DE NICO. INTERIOR / DÍA

NICO tombat de cap per amunt en el seu llit mira el sostre.

Les ferides de la cara han estat guarides però són evidents

encara. Sona el seu telèfon. Mira i és LOLA. Penja.


LOLA mira el seu mòbil preocupada, però no li dóna molta im-

portància.


SARA i PABLO mengen un plat de pasta amb verdures.

SARA

Està tot bonissim.

PABLO

(Somrient) Es una recepta de ma ma-

re.

SARA

Amb el bon partit que eres i jo no

m’havia adonat fins ara.

PABLO la mira seriós, SARA no aixeca la cara del plat i no pot

veure l'expressió congelada de PABLO.

! 61

122. SALÓ CASA PARE DE ANDREW. INTERIOR / DÍA

ANDREW tafaneja pels calaixos de casa del seu pare. LAIA treu

el cap des de la cuina.

LAIA

Escolta, el teu pare tenia la nevera

plena i seria una llastima llençar

tant de menjar.

ANDREW alça el cap i la mira.

ANDREW

La veritat es que no he menjat res

des de fa prou hores.

LAIA somriu i es fica en la cuina.


LOLA i la seva MARE sopen en silenci. La seva MARE corregeix

uns exàmens a la vegada que sopa. LOLA mira a la seva MARE.

LOLA

Mare.

La MARE DE LOLA ni la mira.

LOLA

Per que ens va deixar el pare?

La MARE DE LOLA alça la vista dels exàmens i la mira alucina-

da. Es queda uns segons en silenci.

! 62

MARE DE LOLA

A tu no et va deixar ningú. El teu

pare em va deixar a mi.

La MARE DE LOLA torna als seus exàmens com si no hagués passat

res. LOLA la mira i insisteix.

LOLA

I per què no he tornat a saber res

d’ell?

MARE DE LOLA

(Sense alçar la vista dels exàmens)

Això hauries de preguntar-se’l a

ell.

LOLA la mira uns instants i segueix sopant sense voler insis-

tir. Es queden en silenci.

124. SALÓ CASA PARE DE ANDREW. INTERIOR / NIT

Havent sopat, asseguts en el sofà, ANDREW obre una caixa de

cartró de la qual treu unes fotos. Es queda sorprés al vore

unes fotos de una dona amb un xiquet. LAIA veu la reacció de

ANDREW.

ANDREW

Som la meva mare i jo.

ANDREW va pasant les fotos, que LAIA també mira. Hi ha fotos

de quan ell era un xiquet, quan encara estaven junts els tres

a València, però també de quan ell anava fent-se major, ja en

Toronto. ANDREW s'emociona.

! 63

ANDREW

Les hagué d’anar enviant la meua ma-

re.

Les llàgrimes brollen dels seus ulls conforme va traient més

fotos, hi ha centenars. Al final plora sense consol. Al prin-

cipi LAIA ho mira sense saber que fer. Finalment li abraça,

intenta consolar-lo, li acaricia la cara, li besa les galtes,

els ulls, intentant recollir les seues llagrimes amb els lla-

vis. ANDREW la mira, es besen.


Criden a la porta violentament. NICO s'imagina qui és i l'obre

amb desgana. El seu PARE li observa horroritzat. La MARE en

segon terme. La mirada del pare es transforma en menyspreu.

PARE DE NICO

Per què no et centres d'una vegada?

NICO ho mira sense dir res. La MARE DE NICO es manté en silen-

ci darrere del seu pare.

PARE DE NICO

No tens res que dir?

NICO

Sent molt haver-vos defraudat. Sent

molt no haver anat amb vosaltres a

la muntanya, sent molt no acom-

panyar-vos mai a les manis. Però no

et preocupis que d'aquí a poquet et

lliurarás de mi.

PARE DE NICO

No saps el que estás fent patir a ta

mare.

! 64

NICO mira a la seua mare, que, efectivament, en el seu rostre

denota sofriment. NICO sembla tocat. Li tanca la porta en els

nassos. A l'altre costat de la porta s'escolta als pares dis-

cutir.

PARE DE NICO

(A l’altre costat de la porta)

Tot aixó es culpa teua! L’has prote-

git tota la seua vida!

MARE DE NICO

(A l’altre costat de la porta. Plo-

rant)

I què volies que fera?

NICO sent els crits dels seus pares. Sembla enfonsat.

126. HABITACIÓ DE SARA. INTERIOR / NIT

PABLO assegut en el llit. SARA dempeus enfront d'ell. SARA li

lleva a PABLO la samarreta i es lleva ella la seva. Li agafa

el cap, posant-lo a la seva altura i li besa. SARA comença a

descordar-li els pantalons. PABLO està sorprés.

SARA

No et facis il·lusions. Aixó no sig-

nifica res.

SARA li baixa els pantalons.

SARA

Sempre em passa quan prenc èxtasi, a

l’endemà estic súper calenta.

! 65

PABLO sembla nerviós i es deixa fer per SARA.

127. SALÓ CASA PARE DE ANDREW. INTERIOR / NIT

ANDREW i LAIA fan l'amor. ANDREW assegut en el sofà, LAIA as-

seguda sobre ell. ANDREW segueix plorant. LAIA li besa en la

galta i amb la llengua intenta assecar les lagrimas que cauen

en el seu rostre.

128. HABITACIÓ DE SARA. INTERIOR / NIT

PABLO i SARA carden. D'una manera molt maldestra, gairebé més

com una necessitat animal. No sembla haver gens de tendresa o

amor en el que fan. PABLO està incómode.

129. HABITACIÓ DE NICO/PASSADÍS. INTERIOR / NIT

La MARE de NICO crida a la porta. NICO no contesta. La MARE

insisteix cada vegada més.

MARE DE NICO

Nico! Vols menjar alguna cosa?

...

Nico!?

Intenta obrir però sembla tancat per dintre. Arriba el PARE.

PARE DE NICO

Deixa’m a mi. Nico!

El pare de Nico colpeja la porta insistentment.

! 66

PARE NICO

Nico! Deixa’t de tonteries. No com-

pliques més les coses.

Finalment decideix forçar la porta. D'un cop sec obre la por-

ta. Assegut en la part de fora de la finestra està NICO que

salta al buit davant la mirada horroritzada dels seus pares.

El PARE corre fins a la finestra però no arriba a temps, la

MARE al costat de la porta crida sense poder moure's.

MARE DE NICO

¡Noooo!

S'escolta un cop sec en el celobert. La MARE corre cap a la

finestra, però el PARE la reté i l'abraça. Es queden els dos

abraçats plorant al costat de la finestra.

130. TERRASSA CASA PARE DE ANDREW. EXTERIOR / DÍA

LAIA, tapada només per un llençol, observa la ciutat en el bu-

llici de l'inici del dia. Està pensativa.

131. SALÓ CASA PARE ANDREW. INTERIOR / DÍA

ANDREW dorm tombat en el sofà. LAIA ho observa acabant de ves-

tir-se. Es queda observant-lo uns instants. S'acosta, li fa un

petó sense que es desperti i es marxa.

132. MENJADOR CASA DE LOLA. INTERIOR / DÍA

LOLA i la seva MARE desdejunen en silenci. Sona el telèfon. Ho

agafa LOLA.

! 67

LOLA

Si?

...

Val.

...

Adeu.

LOLA es queda en silenci escoltant el que li diuen. Penja el

telèfon. Està com pedrificada. La MARE la mira preocupada.

MARE DE LOLA

Lola, passa alguna cosa?

LOLA

Nico s’ha suïcidat.

La MARE pega un crit i comença a plorar.

MARE DE LOLA

No, no,...

LOLA la mira seriosa, però incapaç de plorar. La MARE fora de

si, desesperada, se li acosta, l’abraça.

MARE DE LOLA

Lola, Lola.

LOLA no reacciona, sembla un poc superada per la situació. La

MARE DE LOLA es separa, mira a LOLA, l'agafa pels muscles i la

sacsa.

! 68

MARE DE LOLA

Per què no plores Lola? Que et pas-

sa?

LOLA no reacciona. La MARE li dona una galtada. LOLA no res-

pon. La MARE torna a allunyar-se plorant, intenta tran-

quil·litzar-se. LOLA la mira sense entendre perquè està en

aquest estat. La MARE DE LOLA agafa un cigarret i ho encén.

MARE DE LOLA

El meu pare. El teu iaio, es va

suïcidar quan tu eres una xiqueta.

La MARE es tranquil·litza i mira a LOLA, que segueix incapaç

de reaccionar. Es queden en silenci.

133. HABITACIÓ CASA DE SARA. INTERIOR / DÍA

PABLO observa dormir a SARA, que es desperta i li mira. PABLO

està seriós.

SARA

Que passa?

PABLO la mira seriós i no diu res.

SARA

No es això el que volies?

PABLO es manté en silenci, sembla pensar molt bé les seues pa-

raules.

! 69

PABLO

Saps la quantitat de vegades que ha-

via pensat en com seria aquest mo-

ment, en com seria estar amb tu?

SARA li fa un gest com dient no tinc ni idea.

PABLO

I en els meus somnis, quan m’ho ha-

bia imaginat, mai era aixina.

SARA ho mira en silenci.

PABLO

Ara hauria d’estar plorant d’emoció.

SARA somriu.

SARA

Ho lamente.


SARA

¿Cómo era aquello de las lagrimas

vertidas por las plegarias atendi-

das?

PABLO somriu.

! 70

134. HABITACIÓ CASA DE LAIA. INTERIOR / DÍA

LAIA treu roba de l'armari i la va deixant al costat d'una ma-

leta sobre el llit que ja està gairebé plena. S'escolta la

porta i LAIA s’atura. Al poc apareix SERGI que la mira seriós

des de la porta. No diuen res. Es queden en silenci. LAIA seu

al llit i li demana a SERGI que segui al seu costat.

135. CARRER DE SARA. EXTERIOR / DÍA

PABLO surt al carrer. Sembla tranquil, com si s'hagués llevat

un pes de damunt. Després d'uns segons comença a córrer per la

vorera.

136. TAXI. INTERIOR / EXTERIOR / DÍA

LAIA, asseguda en el seient de darrere del taxi mira la ciutat

per la finestreta.

137. CARRERS DE VALENCIA. EXTERIOR / DÍA

PABLO corre pel carrer.


LOLA, amb el rostre seriós, entra en la botiga. Allí l'esperen

AMPARO, el GERENT i un SENYOR amb un ram de roses. AMPARO s'a-

costa corrent a LOLA.

AMPARO

¡Tía, que has ganado!

LOLA la mira sense entendre res.

! 71

AMPARO

El concurso de belleza. ¡Lo has ga-

nado! ¡Eres la reina de la belleza

de la cadena!

LOLA mira un cartell que penja darrere del taulell en el qual

se li veu a ella en una de les fotos que li va fer el GERENT

dies enrere. Els mira a tots sense entendre i sense dir parau-

la ix per la porta i comença a còrrer.

139. ESTACIÓ DEL NORD. INTERIOR / DÍA

LAIA treu un bitllet en la taquilla de l'estació.


PABLO arriba al seu carrer, però en lloc d'entrar en el seu

pati creua el carrer i es dirigeix a la perfumería.


PABLO entra. El GERENT està indignat parlant amb el SENYOR que

duu el ram de roses.

GERENT

No sé que ha podido pasar. Lo lamen-

to mucho.

AMPARO s'acosta a atendre a PABLO.

AMPARO

Perdone, ¿le puedo atender?

! 72

PABLO dubta.

PABLO

Sí, perdona. La otra chica que tra-

baja aquí, ¿no está?

AMPARO no sap molt bé que dir.

AMPARO

Pues la verdad es que no creo que

vuelva por aquí en mucho tiempo.

PABLO

Ya. Vale, gracias.

PABLO es queda decebut i ix de la botiga.


PABLO ix al carrer. Es queda uns instants sense saber molt bé

que fer. Enfront d'ell es para un cotxe amb quatre tipus. Un

d'ells és l'amic amb el qual va estar de festa dos nit enrere.

Treu el cap per la finestreta.

AMIC DE PABLO

Qué passa?

PABLO no contesta.

AMIC DE PABLO

Anem al cementiri.

PABLo sembla atònit.

! 73

PABLO

Al cementiri?

AMIC DE PABLO

Nico, s’ha suïcidat.

PABLO

Nico?

PABLO es gira cap a la perfumeria.

AMIC DE PABLO

Vens?

PABLO es queda molt sorprés i puja amb ells. No sembla saber

molt bé on va.

PABLO

Porteu dos dies de festa?

El cotxe arranca i se’n va.


Asseguda en un banc, LAIA espera l'arribada del seu tren. Sem-

bla trista, però decidida.

144. TERRASSA PARE DE ANDREW. EXTERIOR / DÍA

ANDREW introduïx les fotos i altres objectes personals del seu

pare en una caixa metàl·lica i els cala foc. S'asseu en el sòl

enfront de la caixa veient com cremen, mentre alguna llàgrima

cau per la seva galta.

! 74

145. CEMENTIRI. EXTERIOR / DÍA

Rostres trists. Els pares de NICO destrossats. LOLA està allí

i segueix sense plorar. Sembla no creure's gens del que està

passant. Com si tot fora un malson. Acaben d'introduir el

fèretre en el nínxol. La gent es va acomiadant dels pares de

NICO. La MARE de NICO veu a LOLA, que la mira seriosa. La MARE

de NICO solta al seu PARE i es va directa cap a LOLA. Quan

arriba a ella l'abraça fortament.

MARE DE NICO

(Plorant)

Ay Lola, guapa. No saps com et volia

el meu fill. Et volia moltíssim.

Ara sí, entre els braços de la MARE de NICO, LOLA comença a

plorar, al principi a poc a poc, després sense consol. Es que-

den les dues abraçades plorant.


LAIA està a punt de pujar al tren. Quan ja està en la escaleta

del tren mira cap arrere per última vegada i puja.

147. CEMENTIRI. EXTERIOR / DÍA

PABLO arriba al cementiri acompanyat dels amics de NICO. Ja

s'han anat tots. Només queden els operaris fent alguns arran-

jaments en la tomba. Alguns dels amics de NICO no poden evitar

soltar alguna risita. Sembla que van cecs encara. PABLO està

seriós, apartat d'ells. Es gira i veu una figura que li resul-

ta familiar. És una xica asseguda en un banc d'esquenes a ell.

S'acosta cap a ella. El AMIC DE PABLO li interromp.

AMIC DE PABLO

Eh, Pablo.

! 75

PABLO es gira.

AMIC DE PABLO

Nosaltres ens anem. Que fas?

PABLO

Jo em quede.

Ho donen per impossible i se’n van. PABLO s'acosta més a la

xica i cada vegada li resulta més familiar la situació. Quan

està darrere d'ella s'adóna que és la situació del somni recu-

rrent que tenia. PABLO s'espanta i dubta un instant. Es queda

parat. No sap si acostar-se a ella. Finalment reacciona i s’a-

costa a ella. Veiem clarament la imatge que em vist en els

somnis de PABLO. Quan està més prop la xica es gira i veiem el

rostre de LOLA, que amb els ulls banyats de llagrimes mira a

PABLO estranyada. PABLO s’acosta i s’asseu al seu costat.

Es miren als ulls. LOLA sembla més tranquil·la, deixa de plo-

rar. Es queden asseguts.

En silenci.

L'u al costat de l'altre.

FI

! 76


E-GUIONS és un projecte de l’àrea de Foment i Promoció de l’IVAC per a la difusió dels guions que han rebut l’ajuda a desenrotllament de guió de l’Institut

des de 2004. Els guions publicats han passat ja per diversos filtres de lectors professionals que han considerat que estes idees mereixen

ser portades a la gran pantalla.

E- GUI ONS - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/el_somni_val.pdfRicardo Muñoz Suay (IVAC) advertix...

Documents

Transcript of E- GUI ONS - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/el_somni_val.pdfRicardo Muñoz Suay (IVAC) advertix...