Capçalera 145

145

SET

EMBR

E 20

09portada145:portada 25/08/09 10:22 Página 1

portada145:portada 25/08/09 10:22 Página 2

REFLEXIÓ 4El testimoni dels primersbecaris HuertasFotos: Sergio Ruiz

CRÒNICA 12La televisió: crisi, incertesai canvi de modelAutor: Eudald CollFotos: Vicente Pruna

REPORTATGE 20TVE-Catalunya, mig segle en pantallaAutor: Natàlia AraguàsFotos: Arxiu TVE-Catalunya

ENTREVISTA 28Bru RoviraAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

OPINIÓ 34Jordi Navarro i Domènech

REPORTATGE 36El gran repte deles redaccions integradesAutor: Gerard MaristanyFotos: Vicente Pruna

OBITUARI 42Una ploma mediterrània i provocadoraAutor: Lluís FoixFotos: Pedro Madueño

REFLEXIÓ 46“A la nostra professió li cal autocrítica”Mònica TerribasFotos: Parlament de Calalunya

REFLEXIÓ 52Barcelona, ciutat de diarisAutor: Xavier Vidal-Folch

REFLEXIÓ 84Evolució i reptes delperiodisme ambientalAutor: Antonio CerrilloFotos: Vicenç Llurba, Sergio Ruiz, agències

REFLEXIÓ 92“Els fotògrafs ja no poden viure de la premsa”Autor: Jean-François Leroy

REPORTATGE 98La premsa contra Ferrer i GuàrdiaAutor: Francisco BergasaFotos: Arxiu

REPORTATGE 104Colòmbia: riscos, amenaces iautocensuraAutor: Marcela Ospina Fotos: Xavier Cervera

PREMIS 110WEBS 111LA FOTO 112Robert Capa

LLIBRES 114OBITUARIS 116EL CIC INFORMA 117NOTÍCIES COL·LEGIALS 118DIA A DIA 122EN POCAS PALABRAS 138COM ENS VEU... 146Ricard Soler

S U M A R I

NÚMERO 145 SETEMBRE 2009

Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Sergio RuizCorrecció: Jordi Sales Documentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurent 647 807 966

REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: [email protected]: http://www.periodistes.org

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162

Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044

August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454

Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537

Junta

Degà Josep Carles Rius i Baró

Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras

SecretàriaPilar Casanova Seuma

TresoreraMaria Favà i Compta

VocalsPilar Antillach i Bergua Irene Caparrós GonzálezBernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez SeséEduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i BellidoJoan Vila i Triadú

Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens

Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Alta Resolució SL

DOSS I ER E SP EC I AL

La importància deles borses de treballAutor: Sònia Ortiz

pàg. 72

Bolonya reinventa els estudis de PeriodismeAutor: Jordi Rovira pàg. 56

Crítiques, mites i tòpicsal voltant dels becarisAutor: Sònia Ortiz

pàg. 76

Radiografia d’uns estudismassificatsAutors: Pedro Farias / Marisol Gómez

pàg. 64

Els periodistes del futurno compren diarisAutor: Anna Galdon pàg. 80

Foto de portada: Sergio Ruiz

Fotos Dossier: Sergio Ruiz

Sumari145-1:Layout 1 25/08/09 10:12 Página 3

La inserció al mercat laboral dels re-

cents llicenciats era una de les prioritats

de Josep Maria Huertas Claveria, que

va morir el març de 2007, quan era degà

del Col·legi de Periodistes. L’any se-

güent el Col·legi i la Fundació del CIPB

van convocar les beques Huertas que

enguany arriben a la segona edició i

estan dirigides a joves llicenciats en Pe-

riodisme que vulguin completar la seva

formació amb deu mesos de pràctiques,

un dels quals serà a l’estranger. En

aquestes pàgines reproduïm el testi-

moni dels vuit joves periodistes als

quals els van concedir les beques.

MIGUEL GONZÁLEZ

Un cop acabada la carrera de Perio-

disme em sorgia el repte de trobar feina

en una època difícil pera tots els sectors,

i com no, per al periodisme en general.

El fet d’haver disposat de la beca Josep

Maria Huertas Claveria m’ha permès

donar un salt qualitatiu en la meva for-

mació i experiència a l’hora de treballar

en un mitjà. La meva estada a l’Agèn-

cia Servimedia de Madrid, així com a

l’emissora municipal Tarragona Ràdio,

m’han permès veure i viure de prop la

feina real d’un periodista, més enllà de

la teoria o pràctica pròpies de la car-

rera. A banda d’això, m’han donat la

possibilitat d’introduir-me i moure’m

pel món professional sense que la meva

discapacitat visual hagi estat cap obsta-

cle per fer-ho. En el moment de crisi

econòmica que estem vivint, beques

com aquesta beneficien els nous llicen-

ciats i els ofereixen unes condicions

molt favorables a l’hora de conèixer el

que hi ha més enllà de la carrera, així

com noves eines de cara a una futura

etapa laboral. Ara, a punt de finalitzar

la beca, només em queda aprofitar el

currículum que he pogut aconseguir,

per gaudir d’una feina més o menys es-

table.

MARTA ROGLÁ

Aviat farà un any que vaig lliurar la

sol·licitud de la beca Josep M. Huertas.

Si m’arriben a dir llavors tot el que

comportaria per a mi aquell gest m’ha-

gués estat difícil de creure-ho: treballar

set mesos al 59 segons i a la Direcció

General de Relacions Institucionals de

la Generalitat, dos mesos al Consell

d’Europa i un mes a informatius de

TVE-Catalunya. Moltes coses apreses,

molts bons moments, moltes persones

que he tingut la sort de conèixer i molt

poques ganes que s’acabi.

Vaig demanar la beca perquè vaig pen-

sar que seria una bona manera de tre-

ballar en mitjans als quals és difícil

d’accedir. També em va atreure la idea

de poder escollir un camí en el qual es-

pecialitzar-me, en el meu cas el perio-

disme polític, i més concretament el

parlamentari. El fet de continuar for-

R E F L E X I Ó

El testimonidels primersbecaris Huertas

Els vuit llicenciats de

Periodisme que han

gaudit durant deu

mesos de la primera

edició de les beques

Huertas analitzen què

ha suposat aquesta

experiència per ells,

així com quines

perspectives

professionals tenen. És

el testimoni d’uns

joves que accedeixen

al mercat laboral en

un moment

d’incertesa, però que

han aprofitat les

beques –que enguany

arriben a la seva

segona edició– per

acostar-se una mica

més a la realitat d’una

professió que travessa

uns moments difícils.

Fotos: Sergio Ruiz

1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 4

mant-me em va semblar interessant, tot

i que finalment només he pogut fer un

curs d’anglès, perquè amb dues feines

m’era impossible fer un màster o post-

grau. De totes maneres, després de sis

anys d’estudi (Dret i Periodisme), per a

mi la prioritat era la feina, volia menys

teoria i més pràctica. I així ha estat.

L’experiència ha estat molt enriquidora

i completa. He pogut veure el vessant

institucional del periodisme, com es

porten les relacions amb el Parlament

des de la Generalitat i al 59 segons, he

vist l’altra cara de la moneda, partici-

pant com a redactora en un programa

de debat polític i social. El Consell

d’Europa n’a estat el colofó. Durant

dos mesos he treballat al departament

de premsa on he format part d’un equip

internacional. A Estrasburg he après

que la comunicació és la clau per

a la construcció d’una Europa

unida i basada en uns pilars co-

muns com són els drets humans i

la democràcia.

El futur? Ara per ara, incert.

Però tinc esperança. És dur saber que

per molt que t’esforcis això no significa

que quan acabis la beca trobis una bona

feina, però sóc optimista. Fa un any,

ningú m’hagués dit que escriuria aquest

text des d’Estrasburg... No podem

saber on treballarem demà ni si tin-

drem feina, però podem fer tot el pos-

5

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Marta Roglá ha treballat a 59 segons, a la Direcció General de Relacions Institucionals, al Consell d’Europa i als informatius de TVE

“A Estrasburg he après que la comunicació és la clau per a la construcció d’una Europa unida” (Marta Roglá)

Les beques Josep Maria Huertas

–un total de vuit cada any– són

una realitat gràcies al compromís

adquirit per una sèrie d’empreses

privades que financien aquests

ajuts per joves llicenciats. Les em-

preses són l’Obra Social Caixa

Catalunya, la Fundació ONCE

(dues de les beques van desti-

nades a persones amb alguna dis-

capacitat), el Grup AGBAR i

Telefónica. També cal destacar la

col·laboració de les diferents fa-

cultats que cursen Periodisme a

Catalunya.

Un projecte ambbona companyia


sible per estar preparats per quan sor-

geixi la nostra oportunitat. Sóc

conscient que la situació econòmica en

general i la del món del periodisme en

particular no acompanya, amb tot, com

diu una persona de la qual he après

molt “les coses mai han estat fàcils”.

LAIA BALASCH

Sense que les empreses acceptin pagar

les tarifes mínimes establertes és im-

possible imaginar un periodisme de

qualitat. Contínuament s’apel·la a la in-

novació com una via per sortir de la

crisi, però ens oblidem d’aspectes es-

sencials: el talent i l’enginy no són gra-

tuïts, i els productes innovadors no es

creen en una cadena de producció en

què es treballen 10 hores al dia per 750

euros mensuals. Fer periodisme no és

enllaunar sardines i d’un treball precari

en sorgeix un resultat encara més pre-

cari: sense criteri, sense contrast, sense

profunditat. Davant d’aquest pano-

rama, quins són els reptes del perio-

disme? Eradicar la precarietat laboral,

canviar les dinàmiques de treball i apo-

star per algun tipus d’especialització.

Durant l’any en què he gaudit de la beca

he fet un pas més per especialitzar-me en

la redacció de guions per a televisió. En

el Màster en Innovació i Qualitat Televi-

sives de TV3 he tingut l’oportunitat

d’elaborar dos documentals: Variable

Gioconda i Fora del Paradís. He seguit

tots els processos de creació: l’elaboració

del guió, la recerca dels protagonistes, el

rodatge, i la postproducció. A la vegada,

he ampliat la formació amb un curs de

locució al Col·legi de Periodistes i un

d’alemany al Goethe Institut, per prepa-

rar l’estada a Arte TV i Time-Code.

Time-Code Filmstudio és una produc-

tora alemanya dedicada a la postpro-

ducció de documentals, pel·lícules i

programes culturals per a Arte TV, la

televisió francoalemanya especialitzada

en art i cultura. Situat a Kehl, un poble

a tocar d’Estrasburg, el primer que sor-

prèn és el ritme de treball i l’ambient:

tranquil·litat, positivisme, flexibilitat la-

boral i espai per al temps lliure, ingre-

dients necessaris per afavorir la

creativitat. En què ens hem equivocat a

Catalunya? Si volem un periodisme de

qualitat hem de canviar les dinàmiques

laborals al nostre país i exigir un sou

digne. Com es cultiven, si no, les idees?

Ens demanen reinventr la comunicació,

trencar esquemes, buscar nous formats

i maneres de veure el món. A canvi, ens

ofereixen una feina temporal amb sou

de mileurista. El bon periodisme de-

mana temps i, ara mateix, enganxats al

cercle viciós de la producció en cadena

sembla difícil albirar-hi un canvi. Potser

és l’hora que deixem clar que els perio-

distes no estem en venda.

6

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Potser és l’hora que deixem clar que els periodistes no estem en venda” (Laia Balasch)

Miguel González i Laia Balasch, fotografiats a Tarragona i Barcelona respectivament


CRISTINA GARDE

Vaig saber de les beques Huertas un

matí de juliol, quan quedaven pocs dies

perquè finalitzés el termini de presen-

tació. Em va caure el tríptic a les mans

per casualitat i vaig decidir aprofitar-ho.

No hi perdia res. Des que havia acabat

la carrera, feia aleshores un any, havia

treballat sense contracte al El País i la

situació –per què enganyar-nos?– no

feia pinta de prosperar. Eren –i són en-

cara– dies de molta incertesa per als pe-

riodistes, sobretot per als més joves i els

més veterans.

Aleshores no sabia que patiria l’ERO

d’El Periódico, on vaig escollir per fer

les pràctiques, i que va treure 531 tre-

balladors del grup Zeta. Tampoc sabia

que l’agonia de tots aquells periodistes

s’allargaria justament els sis mesos que

vaig ocupar una cadira a la redacció.

Molt a prop d’allà, a El País, les coses

tampoc no anaven bé. Mentrestant,

això sí, vaig tenir gairebé un any per

mirar-ho com una mera espectadora.

Recordo amb una estima especial les

tardes que m’esmunyia cap al despatx

del Joan Busquet per fer-la petar uns

minutets i explicar-li les penes d’una

jove periodista. Un home entranyable i

intel·ligent, responsable de l’última edi-

ció del llibre d’estil del diari, i que l’em-

presa va despatxar al maig. Si fos

empresària, justament ara, no m’hagués

permès aquest luxe. Tampoc no hagués

fet fora a molts altres... I penso en el

Xavi Adell, el Jordi Subirana, el Pepe

Encinas i l’Agustí Carbonell.

Al periodisme d’avui dia li falta huma-

nitat, empenta i projectes sòlids. No s’hi

val aguantar l’envestida de la crisi amb

5.000 acomiadaments. Cal buscar noves

fórmules de finançament i apostar per

la qualitat de la informació. En defini-

tiva, reinventar un model que ha per-

vertit la feina dels periodistes i que ha

convertit els diaris en un còmic buit de

continguts. Cap lector comprarà més

car un periòdic en què les notícies

només reprodueixen el que ja ha apa-

regut fa vint-i-quatre hores a Internet i

per agències. Que no se n’adonen?

Ara que prenc distància a Brussel·les,

on d’aquí a dues setmanes finalitzaré la

beca i la meva estada a l’estranger amb

l’Agència Catalana de Notícies, encara

tinc més clar que els periodistes hau-

ríem de prendre les regnes d’aquesta

professió que ens apassiona. Els mitjans

haurien de recordar que tenen el deure

d’entretenir, però també el d’informar i

educar. Són temps per renéixer.

JOAN CALLARISSA

Quan vaig acabar Periodisme se’m van

plantejar dues opcions. Malgrat que les

dues implicaven continuar aprenent,

cadascuna tenia les seves particulari-

tats. La primera era estudiar alguna

altra cosa per afegir al meu títol ras de

Periodisme i la segona era aprendre’n

de l’ofici. Vaig decidir que havia arribat

l’hora de poder posar en pràctica tota

la formació recollida durant cinc anys a

la Universitat Rovira i Virgili.

La beca Huertas m’ho ha permès i, a

7

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Cristina Garde i Joan Callarissa valoren positivament l’experiència com a becaris


més, m’ha donat l’oportunitat d’afegir

molt més que coneixements a la forma-

ció acadèmica. L’experiència ha estat

formidable perquè la pràctica que

confereix aquesta beca és d’un nivell

més elevat que el que pot donar qual-

sevol altra estada de pràctiques en un

mitjà de comunicació.

En aquest sentit, puc dir que el meu ob-

jectiu únic era aprendre i que s’ha com-

plert abastament. Des del minut zero,

he estat envoltat de molts professionals

en contextos que moltes vegades tam-

poc són accessibles per a la gran majo-

ria de persones que es dediquen a la

informació. Un bon exemple és haver

assistit a la cimera del seixantè aniver-

sari de l’OTAN, amb la presència de lí-

ders d’escala mundial, entre els quals hi

havia Barack Obama. Per tant, la gran

expectativa de poder aprendre molt

s’ha complert a la perfecció.

Més enllà d’això, no s’ha de menystenir

la sort que hem tingut els becaris de

contrastar les visions del periodisme

amb altres professionals a punt de jubi-

lar-se, joves o que treballen en gabinets

o són caps de comunicació. Aquest in-

gredient ha estat el que ha acabat de

configurar una experiència extremada-

ment positiva.

Malgrat la diversitat de persones cone-

gudes, l’opinió sobre la feina és bastant

unànime: “està molt malament”. Es

tracta d’una afirmació molt escoltada i

difícil d’alleujar. Hi ha problemes en

mitjans de tot tipus i en tots els nivells.

Una vegada hi has estat involucrat veus

com la majoria dels que s’hi dediquen

admiren la feina que fan, ara bé, potser

a causa d’això, moltes empreses tenen

els professionals en unes condicions la-

borals poc indicades per garantir a llarg

termini uns bons resultats.

Després d’aquest any veig que el meu

futur passa pel periodisme. Malgrat

això, entenc que la crisi potser ens em-

pentarà cap a feines que hi tenen una

relació distant. Tot i això, l’aprenen-

tatge aconseguit podrà ajudar a tornar-

hi tard o d’hora. El que no canviarà en

cap cas seran les necessitats que hem

pogut trobar fins ara. L’especialització,

per exemple, per cobrir determinats

temes de l’actualitat ha estat i serà sem-

pre necessària per donar un afegit de

qualitat a la informació. A més a més,

el futur passa per estar especialitzat en

temes cada cop més concrets i oferir-los

als usuaris en mitjans més diversos i

complets, en els quals es trobi lletra,

imatge i veu, simultàniament.

Els periodistes joves hem de saber-nos

combinar amb els que fa anys que tre-

ballen i tenen un gran bagatge. Només

així, aportant uns l’experiència en

noves tecnologies i els que ens prece-

deixen la seva experiència al llarg del

temps, hi podrà haver mitjans de quali-

tat. Aquest és el gran repte dels mitjans

i dels que ara comencem, saber-lo por-

tar a una part important de la societat.

XAVI PIÑOL

Tinc 26 anys i ja en fa tres que he aca-

bat Periodisme a la UAB. Després de

fer les pràctiques a RAC1 i de treballar

a Ràdio Castelldefels, bo i realitzant un

programa musical durant qua-

tre anys, em va sortir l’oportu-

nitat d’acollir-me a la beca

Josep Maria Huertas. D’octu-

bre fins a març, vaig realitzar

les pràctiques a l’agència de co-

municació Servimedia, fora del país, a

Madrid. Allà escrivia apunts sobre Par-

kinson i Alzheimer. Des del març fins a

l’agost, he realitzat la segona part

d’aquesta beca a Catalunya Ràdio, en

el programa L’ofici de viure. Hi rea-

litzo entrevistes i, a més, escric en un

bloc en què es donen a conèixer as-

pectes destacats del programa. Les

R E F L E X I Ó

8

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Xavi Piñol ha pogut treballar a la ràdio un mitjà que l’apassiona

“No sé concretament què puc aportar al canvi de model de la premsa, però vull implicar-m’hi” (Susana Pérez)


tasques que he realitzat en tots dos mit-

jans de comunicació han estat d’allò

més profitoses. He pogut endinsar-me

en el món dels blocs, un món al qual

fins ara m’havia dedicat només de pas-

sada i que m’ha servit per conèixer

molt més bé aspectes socials de per-

sones que pateixen algun trastorn de-

generatiu.

De l’altra, he tingut l’ocasió de treballar

de nou en un mitjà que m’apassiona: la

ràdio. Per bé que no hi he pogut locu-

tar, el fet d’escriure també en un altre

bloc i de formar part d’un programa en

què es donen a conèixer eines psicolò-

giques per al creixement i benestar per-

sonal, m’ha servit molt per atansar-me

cap a estratègies i persones que ens

poden ajudar en situacions compli-

cades. I tot plegat molt ben amanit amb

persones que m’han aportat un enri-

quiment personal i professional.

Malgrat això m’amoïna que la conti-

nuïtat en un mitjà avui en dia no està

garantida. Això és a causa de la reta-

llada de personal. Sé que serà prou

complicat treballar en algun mitjà, tal

com estan les coses. Ara bé, això no ha

d’impedir que hagi de desistir a inten-

tar-ho, i per això he d’aprofitar-me

d’aquelles eines que poden ajudar-me

a trobar feina. En una ràdio, per exem-

ple, seria presentar projectes innova-

dors a la direcció o al cap de programes

corresponent. És una de les maneres

més segures per seguir caminant envers

aquesta drecera tan meravellosa, i que

tants bons moments encara em podrà

aportar la comunicació amb els altres,

que genera el periodisme.

SUSANA PÉREZ

Una oportunitat per endinsar-se en una

redacció periodística. Així definiria jo

la beca Huertas Claveria, i per això la

vaig demanar. Des d’aleshores, he tre-

ballat vuit mesos al diari El Punt de

Barcelona i he estat un altre mes al

canal de televisió Euronews, a Lió.

Aquestes experiències m’han permès

posar en pràctica els coneixements que

havia adquirit a la universitat i han

estat decisives per saber que vull dedi-

car-me a aquesta professió.

Valoro molt positivament l’experiència,

principalment, perquè m’ha permès fer

la feina d’un periodista. A El Punt he

estat tractada com una professional

més, i no com una estudiant en pràc-

tiques, una oportunitat que no havia

tingut abans i que ha estat molt enri-

quidora i productiva. He treballat braç

a braç amb els periodistes i n’he après

molt, i també dels meus caps. Era el

meu somni des que vaig començar la

carrera i gràcies a la beca l’he fet reali-

tat. És per això que puc afirmar que les

meves expectatives s’han complert. A

més, l’estada a l’estranger ha estat molt

profitosa perquè he pogut practicar

l’anglès i el francès, estar en contacte

amb periodistes d’altres nacionalitats i

veure el periodisme d’un altre país. Ser

a l’estranger t’obre els ulls, tant a nivell

personal com professional.

D’altra banda, penso que el mercat la-

boral en el camp del periodisme es

troba en una situació difícil. Les uni-

versitats formen molts més periodistes

dels que les empreses poden absorbir,

tot això fa que no hi hagi feina per a to-

thom i genera frustració entre els joves,

com sabia Josep Maria Huertas. Aquest

fenomen fa que el periodisme es preca-

ritzi perquè els periodistes acabats de

llicenciar estan disposats a acceptar

qualsevol feina abans d’estar aturats.

9

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Gràcies a la beca la Susana Pérez ha treballat a El Punt i a Euronews


A part d’això, la conjuntura econòmica

actual ha colpejat amb forca les em-

preses. En el cas de la premsa, la crisi

ha fet caure la publicitat en un moment

en què els diaris feia temps que perdien

lectors com a conseqüència de l’apari-

ció dels diaris digitals, de manera que

en els darrers mesos moltes empreses

periodístiques han presentat l’ERO. El

mercat laboral en la premsa no és, per

tant, gaire encoratjador.

El principal repte que tenen els diaris

és adaptar-se a Internet. Tothom coin-

cideix a dir que en un futur ningú s’in-

formarà a través del paper i és

necessari que les empreses periodís-

tiques trobin la fórmula d’obtenir be-

neficis venent els seus continguts a la

Xarxa. També és cert que perquè la

gent vulgui pagar per informar-se

aquestes empreses han d’apostar per

un periodisme de qualitat. I, a més, han

de trobar la manera de captar nous lec-

tors –potser caldria també reformular

els textos i fer-los més literaris i curts

perquè fossin més atractius als joves i

al gran públic. No sé concretament què

puc aportar al canvi de model que està

vivint la premsa, però vull implicar-

m’hi perquè de nou agafi volada. Puc

fer-ho des de la redacció d’un diari, ja

que el que més m’agrada és escriure,

però també des de l’àmbit acadèmic o

empresarial. No tanco cap d’aquestes

portes amb vista al futur.

RAÜL CALÀBRIA

He fet el suec. Després d’una dècada

combinant estudi i treball, desllorigant-

me l’ànim entre calendaris de mitja jor-

nada, caps de setmana d’hores

intempestives, construint currículum a

pedaços i retallant expedients a la bo-

lonyesa, aquest any he fet el suec. L’es-

tudiant suec. Tal com un Lars, Björn o

Sven he estat un becari a la manera

nòrdica, un estudiant professional. I la

gràcia de tot plegat és que ho he fet en

el país dels becaris de la màquina del

cafè, del llicenciat de la pizza a domicili

i la barra de bar. La beca Huertas m’ha

regalat la “panaceàtica” despreocupa-

ció sobre les misèries del diner. Amb

un sou a la butxaca (xec mileurista en

blanc) i una passió per davant (fer ví-

deos) m’he dedicat a treballar per a mi.

He invertit les hores en el meu propi

benefici. Increïble.

He passat un any al Màster en Innova-

ció i Qualitat Televisives de TV3. Posi-

tiu. Però sobretot he estat un alumne

de l’autodidàctica, de l’aprenentatge de

qui se salva de la cotilla de les jornades

laborals. Amb la videocàmera embo-

tida a l’ull he anat traient llast al sac de

les idees acumulades durant deu anys

de feina constant en ràdio, premsa i te-

levisió. I he teixit un repertori audiovi-

sual on construir els fonaments dels

projectes futurs. Passeu, passeu, repor-

tatge creatiu, documental d’autor, que

casa meva és casa vostra.

Em diran apocalíptic, però ens hem

perdut en el desert dels mitjans conver-

tits a empreses del capital. Ja saben a

quina tragèdia em refereixo.

Morim hipotèrmics en la glacera

dels ullals esmolats de periodistes

que competeixen entre si, que

venen ideals a canvi d’espais d’ir-

realitat en pàgines de notícia

breu. I és de frenopàtic no poder atu-

rar-se mai a pensar en quina direcció

caminem, encara que sigui per resoldre

que no hi ha cap camí alternatiu. És el

que toca, però no per això la meva

deixa de ser una proclama sincera: grà-

cies, Col·legi. Ara dic bye bye i –també

gràcies al Col·legi– me’n vaig a Londres

a veure si la cosa pinta millor. Estic

convençut que, amb gran decepció, tor-

naré a Barcelona abans que canti el gall

amb la universal constatació que, aquí

com allà, el periodisme està fatal. Que

algú el tregui del pou.

R E F L E X I Ó

10

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Al periodisme d’avui dia li falta humanitat, empenta i projectes sòlids”(Cristina Garde)

Raül Calàbria ha pogut estudiar el Màster en Innovació i Qualitat Televisives de TV3


Una nodrida representació de profes-

sionals del món de la televisió, a més

d’experts en la comunicació, va reunir-

se el 7 de juliol al Col·legi de Perio-

distes per reflexionar sobre l’estat

d’aquest sector que es troba immers en

un important procés de canvi. La vin-

tena de convidats a la Mesa sobre la te-

levisió van parlar d’incertesa, de canvi

de model i de noves tendències.

El primer dels ponents va ser Núria Al-

miron, doctora en Periodisme i profes-

sora de la Universitat Pompeu Fabra,

que com a representant de l’Acadèmia

va fer una introducció sobre l’escenari

general del sector. Primer de tot, va re-

ferir-se a les grans tendències del sec-

tor audiovisual. En va citar quatre: la

fragmentació de les audiències, la

conglomerització del sector amb la

creació de grans grups, la banalització

dels continguts i el canvi d’hàbits. Se-

gons Almiron, la fragmentació de les

audiències és degut a l’augment de

l’oferta de continguts i al major nom-

bre de suports, mentre que les causes de

la conglomerització és fer front a la

competència i als costos de la conver-

gència digital. La banalització dels

continguts s’explicaria per la compe-

tència ferotge, la manca d’obligacions

de servei públic dels operadors privats

i pel fet que la televisió s’ha convertit

en suport per a la publicitat. Finalment,

el canvi d’hàbits és deu a les tècniques

de digitalizació, a una cultura “fast” de

caràcter visual, en què es llegeix menys,

i a la pèrdua del prestigi del periodisme.

Tot seguit va enumerar les contradic-

cions permanents del sector. Per una

part, hi ha les de base (com han d’asso-

lir els mitjans públics la independència

dels poders públics si depenen d’ells

per finançar-se?; com poden els mitjans

privats conjugar la responsabilitat so-

cial amb l’ànim de lucre?) i, per l’altra,

les pròpies d’un model de negoci ideat

el segle passat amb una excessiva de-

pendència de la publicitat i que està dis-

senyat per veure’s en pocs suports.

També va apuntar els errors en el diag-

nòstic (“No és la tecnologia allò que fa

entrar en crisi, sinó les contradiccions

del model econòmic subjacent al model

de negoci del sector”). Davant d’aquest

panorama, va assenyalar els grans

reptes de la televisió actual: la supe-

ració de les contradiccions del model

d’explotació econòmica actual, que

passa per entendre que Internet no és

podrà explotar comercialment com la

televisió al segle XX, “desgegantitzar”

el sector apostant per grups empresa-

rials mitjans o petits i, finalment, allibe-

rar-se de l’excessiva dependència de la

publicitat, entre altres. “El repte del

model econòmic és el més important

que tenim”, va assegurar.

El segon dels ponents, Àlex Gutiérrez,

president de la Fundació Escacc, va ini-

C R Ò N I C A

La televisió:crisi, incertesa icanvi de model

El Col·legi

de Periodistes de

Catalunya va celebrar

el passat 7 de juliol

la Mesa sobre la

televisió en

el marc del programa

iniciat el passat

29 de gener

d’enguany amb la

Mesa sobre la crisi en

els mitjans de

comunicació.

Una vintena

de ponents varen

opinar sobre l’estat

amb què es troba el

sector televisiu, que

pateix la caiguda de

la inversió publicitària

al mateix temps

que s’enfronta a un

important canvi

de model de negoci.

Eudald CollFotos: Vicente Pruna

ciar la intervenció remarcant que “en

poc temps la caiguda de la publicitat

s’ha menjat el creixement de molts

anys”. Segons Gutiérrez, des de l’Es-

cacc es té la percepció que “mentre que

a la premsa escrita ja hi ha propostes

per superar la crisi, en el cas de la tele-

visió encara s’està en una fase ante-

rior”. També va admetre que “la

tecnologia és un factor que altera de

manera absoluta” el sector i va deixar

sobre la taula la proposta d’un debat

“sobre el paper que ha de jugar ca-

dascú” en el panorama televisiu actual,

així com una altra sobre l’estructura

dels mitjans. “Hem de fer l’anàlisi del

sector i hem de parlar dels usos i for-

mats”, va concloure.

Acte seguit, Joan Sabaté, director

general de FUNDACC –entitat

que impulsa el Baròmetre de la

Comunicació i la Cultura– va re-

cordar que el mitjà televisiu se-

gueix sent el més consumit.

“Segueix creixent, però molt poc, per-

què estem en uns percentatges molt

elevats”, va argumentar. També va re-

marcar que és “el mitjà que es consu-

meix més en català, fins i tot per sobre

de la ràdio. Així que, en aquest sentit,

no hi ha crisi”. Sobre el consum a la

Xarxa va apuntar que un 12% dels in-

13

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Imatge de la Mesa en la que diferents experts del sector televisiu i de la comunicació van abordar els problemes que afecten al sector

“No és la tecnologia allò que fa entrar en crisi, sinó les contradiccions del model econòmic” (Núria Almiron)

La Mesa sobre la televisió que es

va celebrar el passat 7 de juliol al

del Col·legi de Periodistes seguia

el programa i el funcionament ini-

ciat amb la primera Mesa sobre la

crisi en els mitjans de comunica-

ció que va tenir lloc el 29 de gener.

Aquell dia es va acordar celebrar

taules sectorials sobre premsa es-

crita, televisió, ràdio i condicions

laborals. La primera d’aquestes

–la de la premsa escrita– es va

reunir el 10 de març. Després de

l’estiu se celebraran les dues res-

tants.

La tercera Mesa

ternautes visiten les pàgines web dels

canals de televisió (un 16% en el cas

dels joves). “Per tant, –va reiterar– no

hi ha crisi”. També va recordar que amb

la fragmentació de l’oferta “les grans

audiències són cada cop menys possi-

bles”. Segons Sabaté, els problemes ac-

tuals a l’hora de mesurar l’audiència no

es donen per la fragmentació, sinó per

la portabilitat (el suport on es veu la te-

levisió). Per acabar, va demanar que

“s’escolti més l’audiència” en aquest

escenari televisiu fragmentat.

Després de l’expert en audiències va

ser el torn de l’experta en publicitat.

Marta Coll, directora de Media Plan-

ning Group Barcelona, que va aportar

dades demolidores: “En el darrer any,

les televisions han perdut al voltant de

mil milions d’euros en publicitat, si bé

han tingut les mateixes despeses”.

També va reconèixer que en l’escenari

actual de major fragmentació de les au-

diències cada cop serà “més difícil i més

car” aconseguir grans cobertures.

“Això obre moltes oportunitats als mit-

jans locals i regionals en un curt espai

de temps”, va apuntar.

L’EXCUSA DE LA CRISI

Ramon Espuny, president del Sindicat

de Periodistes de Catalunya, va iniciar

el torn dels sindicats reivindicant els va-

lors del periodisme en un parlament

centrat en la defensa de la televisió pú-

blica i en unes condicions laborals

dignes. En el primer punt, va advocar

per una televisió pública lluny d’una

“concepció restringida del servei públic

i d’una televisió pública que només

doni el que rebutgen fer les privades”.

Respecte a les condicions laborals, va

criticar la precarització de les televi-

sions locals, l’excés d’externalització

(“que crea greuges comparatius i

escales salarials diferents”) i de

contractació temporal en els

grans mitjans, així com l’abús dels

estudiants en pràctiques. També

va demanar un conveni sectorial

que solucioni “les importants di-

ferències” entre televisions grans i pe-

tites, i va alertar dels efectes de la

revolució tecnològica (“la lleugeresa en

l’aplicació de principis abstractes com

la confluència de redaccions, la poliva-

lència sense límits i l’abús del profes-

sional multimèdia”).

Tot seguit, Roser Mercadé, de la secció

Sindical de CC.OO de TVC, va recor-

dar que la precarietat laboral és ante-

rior a la recessió econòmica i que “amb

l’excusa de la crisi i la baixada d’ingres-

sos publicitaris, el maltractat mercat de

treball del sector audiovisual pateix

més ERO, acomiadaments i tancament

d’empreses”.

Respecte al sector privat (“que manté

un mercat laboral tan desregulat i cri-

tica la capacitat productiva del sector

públic”) va recordar que “no compleix

amb les quotes de producció pròpia, ni

d’emissió en llengua catalana i,

per descomptat, no se sent sub-

jecte ni vigilat per cap compromís

amb l’estabilitat i les condicions

laborals de les plantilles, sovint

repartides en una trama de dife-

rents empreses de tal manera que no

acabes de saber mai del tot qui és la pa-

tronal”.

A continuació, Paco Martín, de la UGT

de Catalunya, va mostrar-se preocupat

per “la salut laboral dels components

d’aquesta professió” i va referir-se

concretament a “la visió idíl·lica i ro-

C R Ò N I C A

14

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Un dels temes que van abordar

bona part dels ponents és el pro-

jecte de llei de finançament de

RTVE segons el qual a partir del

proper 1 de gener TVE ja no tin-

drà publicitat en les emissions.

Marta Coll, directora de Media

Planning Group Barcelona, va xi-

frar en 557 milions d’euros els in-

gressos que es perdran per la

reducció de la publicitat i va ad-

vertir del perill que es perdin cam-

panyes d’àmbit regional si també

se suprimeix la publicitat en les

autonòmiques, tal com demana la

UTECA. Coll va pronosticar que

“hi haurà un traspàs important de

la publicitat a les privades, una

part a la resta de mitjans, mentre

que una petita part ja no es tor-

narà a invertir”. En canvi, Àlex

Gutiérrez va destacar que és un

error voler que TV3 segueixi

aquest model “perquè és diferent

pel paper lingüístic que té” i va re-

cordar que a França no s’ha donat

l’esperat traspàs a les privades.

Jaume Roures també es va mos-

trar escèptic: “Com a màxim un

20% de la publicitat de TVE anirà

a les privades. I això no resoldrà

els problemes de ningú”, I Albert

Sáez va ser força crític. “Hem de

començar a dir alguna cosa sobre

la reforma audiovisual que s’està

fent a ritme de les tres úniques te-

levisions que operen a borsa”, va

dir. Per la seva part, els sindicats

defensaren un finançament mixt.

Per Ramon Espuny (SPC); “sense

publicitat es raquititza la televisió

pública i això té conseqüències la-

borals immediates”

Crítiques a la supressióde publicitat

“El sector privat manté unmercat desregulat i critica la capacitat productiva delsector públic”(Roser Mercadé)

“Les empreses petites arre-lades al territori han hagut de reduir costos, però no ha tancat ni una” (Joan Vila)

màntica del freelance” que ensenyaven

a les facultats. “Ara n’hi ha molts, tot i

així, són falsos perquè així les empreses

no tenen una vinculació directa amb el

treballador”, va advertir, per després

definir el freelance com “la part més

feble del sector”. Va finalitzar dema-

nant un òrgan vinculant que “com a

mínim tracti de regular els mínims la-

borals per desenvolupar amb garanties

aquesta professió”.

PROXIMITAT COM A VALOR

Després dels sindicats va ser el torn de

les associacions de televisions de proxi-

mitat. El primer en prendre la paraula

va ser Joan Vila, director general de

Comunicàlia i director general del

Consorci Local i Comarcal de Comuni-

cació (CLCC), que va assegurar que la

situació econòmica ha provocat que en

les televisions locals “els dubtes s’hagin

fet més grans i han fet llançar la tova-

llola a més d’un”. Vila va destacar que

fossin empreses més grans i amb pro-

jectes més ambiciosos (Locàlia, Uni-

prex) les que han abandonat “perquè

no comptaven amb l’arrelament sufi-

cient al país”. En canvi, va apuntar, “les

empreses petites arrelades al territori

han hagut de reduir costos, però encara

no ha tancat ni una”. També va recor-

dar que la crisi ha frenat projectes com

Delta TV i que la majoria d’ajunta-

ments s’han desdit de projectes de tele-

visió de proximitat. A les estructures

de suport va demanar-los el que real-

ment es necessita (“continguts,

programes que completin la

graella, de qualitat, notícies al

màxim d’immediates”) i va reco-

nèixer tenir una obsessió: “que la

crisi no malmeti l’entramat tan

ric de mitjans locals i comarcals que

hem aconseguit després de dècades de

treballs i lluites. No ho podem perme-

tre, ni des del món privat ni des del pú-

blic”.

En la intervenció següent, Fèlix No-

guera, president de l’Associació Cata-

lana de Concessionaris Privats TDT, va

15

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Albert Sáez (CCCMA) i Jaume Roures (Mediapro) durant la intervenció de Montse Abbad, directora de TVE-Catalunya

“Internet ens fa trontollar tot el contingut que generem,sobretot el dels informatius”(Montse Abbad)

subscriure les paraules de Vila i feu una

crida a les institucions que han convo-

cat el concurs de la TDT perquè donin

“un cop de mà per tirar endavant les

poques televisions que no hem deser-

tat”. En referència a la necessitat de

“desgegantitzar” el sector apuntada per

Almiron, Noguera va recordar-li que

ells es mouen amb pressupostos que

oscil·len entre 300.000 i 600.000 euros

anuals. Finalment, va apuntar que té

poca esperança en les agències de pu-

blicitat, encara que sí que en té en el

mercat local: “Hem d’anar aguantant

fins que el producte immadur de les te-

levisions locals vagi madurant.”

Després va parlar Frederic Cano, vice-

president de les Televisions Digitals In-

dependents (TDI), qui va assegurar

que aposten per “aprofitar la conjun-

tura de la crisi econòmica per reorde-

nar el panorama de la televisió local a

Catalunya”. Cano va enumerar sis me-

sures que proposen per facilitar la su-

pervivència de la televisió local. Són les

següents: donar facilitat als concessio-

naris que vulguin renunciar a la conces-

sió, no forçar la posada en marxa de les

televisions públiques, reordenar i re-

fondre alguns múltiplex, no fer un nou

concurs de les concessions desertes per

no saturar encara més el mapa –tan sols

en casos excepcionals–, tancar les emis-

sores pirates i, per acabar, que la llei de

l’audiovisual reculli “la realitat histò-

rica dels acords entre administracions

públiques amb les privades de servei

públic”. “Si aquestes sis mesures es por-

ten a terme –va concloure– la televisió

local té un futur optimista.”

En el torn següent, Xavier Atance, pre-

sident de Productors Audiovisuals de

Catalunya –un nucli important de pro-

ductors independents– va advertir que

“és molt difícil absorbir els 1.400 llicen-

ciats en Comunicació Audiovisual que

cada any volen entrar en el sector”. En

analitzar l’evolució de la indústria

(“sempre ha estat un sector sobredi-

mensionat”) va recordar que “fa uns

anys el PP va fer que les grans multina-

cionals de publicitat anessin a Madrid”

i va reconèixer que en aquest sector “es

parla de cinema, però poc de televisió.

Sort que tenim dos grans motors com

són TV3 i TVE”. “En l’actualitat –va

admetre– la nostra feina és més fàcil

que a la resta de l’Estat per la relació

que tenim amb les televisions pú-

bliques, per la llei i pel nou front que

representa la Xarxa de Televisions Lo-

cals”. També va reconèixer que les

noves tecnologies han permès que al-

guns freelance s’unissin i creessin la

seva pròpia productora.

Per la seva part, Fèlix Ortega, gerent de

la Xarxa de Televisions Locals (XTVL),

va demanar “canviar el xip”. “Encara

seguim pensant en clau de mitjans (te-

levisió, ràdio, premsa) i els canvis ens

ultrapassen. Hem de saber innovar i

canviar rutines”. Ortega va apuntar que

tothom ha d’estar obert “a remar en la

mateixa direcció. Ara és més necessari

i viable que mai, hem de demostrar que

som millors que qualsevol ciutadà que

vulgui comunicar”. També va fer exten-

siva aquesta petició d’adaptació als

nous temps a les universitats i va de-

manar als professionals del sector

que tinguin la ment oberta i

s’adonin que canviar de mitjans

“és bo per a l’experiència”. En

aquest sentit, va demanar pensar

“noves idees, nous formats”.

Després d’Ortega va parlar Xavier

Abelló, president la Coordinadora de

Televisions Públiques Locals, que va ad-

vertir que a les incerteses pròpies del

procés de migració a les emissions digi-

tals s’hi ha afegit la crisi econòmica que

afecta els ajuntaments, propietaris de

les televisions locals. La crisi, va dir, ha

incidit negativament en projectes que

tenien finançament mixt però, sobretot,

en els que havien d’iniciar-se amb l’en-

cesa digital. A diferència dels projectes

C R Ò N I C A

16

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Núria Almiron (UPF) durant la seva intervenció. A la seva esquerra Àlex Gutiérrez

(Fundació Escacc), Marta Coll (Media Planning Group) i Jesús Medina (CTL)

“No visualitzem el canvi que està tenint lloc davantdels nostres nassos”(Jordi Ferrerons)

digitals en marxa amb un passat analò-

gic, els que han nascut com a projectes

digitals han hagut de fer “plantejaments

molt més adaptats a la situació econò-

mica”. Segons Abelló, altres semblen

apostar per projectes basats tan sols en

la Xarxa i va destacar que Internet, com

a tecnologia substitutòria, no és una

aposta de present sinó de futur, ja que

“grans franges de consumidors de tele-

visió no es posen a la Xarxa”. Abelló va

finalitzar amb una “nota optimista”

perquè en una oferta tan àmplia de ca-

nals, “l’especialització gairebé és obli-

gada per als petits, i això és l’únic que

sabem fer bé la televisió local”.

El darrer ponent del bloc de televisions

de proximitat va ser Jesús Medina, di-

rector de la productora Catalana de Te-

levisió Local (CTL). Medina va

començar dient que la majoria de tele-

visions que coneix estan tenint pèrdues

“des del primer dia”, va recordar que la

televisió local “porta una dècada defi-

nint-ne el model” i a l’hora d’afrontar

la crisi va assenyalar tres punts, com són

la independència, la proximitat i el ser-

vei públic de televisió en català. També

va mostrar-se rotundament contrari a

les subvencions: “Si el negoci no fun-

ciona s’ha de baixar la persiana.” “No

té sentit –va prosseguir– abocar diners

públics per subvencionar el fracàs.”

CANVI D’HÀBITS

Després va venir el torn de les produc-

tores i empreses privades. Jordi Ferre-

rons, director de Lavinia Productora, va

centrar la intervenció en el canvi de

model: “La sensació de crisi en el sector

audiovisual la seguirem vivint després

de la crisi econòmica perquè estem vi-

vint una sèrie de canvis a partir del que

la tecnologia permet fer”. També va

ressaltar que “per primer cop en la his-

tòria anem per darrere de la tecnolo-

gia”. En aquest sentit va criticar que la

TDT “només és una prolongació digi-

tal del model analògic i ens distreu dels

paràmetres de consum de futur”. Fer-

rerons va mostrar confiança que TV3 i

TVE segueixin sent els seus interlocu-

tors, malgrat que intueix que “l’esce-

nari serà bastant diferent perquè el

consum en línia de televisió entrarà for-

tament en crisi. La tecnologia ja permet

que jo miri una cosa quan jo vulgui”.

“En un futur no gaire llunyà –va pros-

seguir– tots ens haurem d’adaptar a la

nova situació”. També va criticar la ma-

nera de mesurar les audiències (“3.845

audímetres a tot Espanya no ens poden

dir què està mirant la gent!”) perquè no

detecten els nous hàbits de consum.

“No visualitzem el canvi que està tenint

lloc davant dels nostres nassos”, va

apuntar.

A continuació, Jaume Roures, presi-

dent de Mediapro, va destacar “la res-

posta modèlica de TVE davant la crisi”

en referència a la reestructuració in-

terna (“un procés que implica que ara

sigui líder i que, a més a més, ja no

sigui una eina partidista com era histò-

ricament”). També va demanar que el

mateix procés tingui lloc a les autonò-

miques i va criticar l’ampli Consell de la

CCMA.

Respecte al procés creixent d’externalit-

zació creu que és un “procés irre-

nunciable” i va negar que impliqui

precarietat, “sinó que és una ma-

nera més eficient de treballar”.

Sobre els canvis d’hàbits, va dir

que “l’espectador cada dia és més

actiu gràcies a la tecnologia, però fona-

mentalment l’espectador i la televisió ca-

minen paral·lelament perquè el consum

de televisió segueix creixent”. També va

apostar per una major relació amb l’au-

diència, va assegurar que les fusions són

processos complexos (“no és tan fàcil

ajuntar dues coses tan diferents”), va de-

fensar els productors (“els continguts

cada cop seran més necessaris”) i les te-

levisions locals (“són la gent que té els

peus a terra més clarament”).

17

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Roser Mercadé (CC.OO) escolta la intervenció de Ramon Espuny (SPC)

“No pot ser que nosaltres fem el servei públic de les malalties rares i les privadesl’aspirina”(Albert Sàez)

INCERTESA PUBLICITÀRIA

En el seu parlament, la directora de

TVE-Catalunya, Montse Abbad, va re-

conèixer que a nivell publicitari “en

aquest moment la paraula és ‘incertesa”

i va reconèixer la importància d’Internet,

un mitjà que, segons ella, s’havia “me-

nyspreat una mica”. “La Xarxa està aga-

fant una importància tremenda i per això

hem de pensar en projectes que també

tinguin vida a Internet i no siguin tan sols

una finestra més de la televisió.” “Hem

de parlar de revolució perquè gràcies a

Internet i a la seva immediatesa estem

canviant la manera de fer i de consumir

el mitjà televisiu. I això ens fa trontollar

tot el contingut que generem, sobretot el

dels informatius.” També va referir-se a

l’optimització dels recursos i el diner pú-

blic i va destacar que recentment han ini-

ciat unes col·laboracions amb la

Corporació Catalana de Mitjans Audio-

visuals per coproduir ficció. “I tenim

plans per fer moltes més coses”, va reco-

nèixer. Abbad va admetre que s’està par-

lant molt de com afecta la crisi a la

inversió publicitària, “però poc en la su-

pervivència del format publicitari que

tenim ara perquè té els dies més comp-

tats del que sembla”.

Després d’Abbad va ser el torn d’Al-

bert Sáez, president del consell de

govern de la Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals, qui va estar

d’acord amb el fet que s’estan superpo-

sant dues crisis (l’econòmica i la de

model). Sáez va criticar que a l’esbor-

rany de la futura Llei General de l’Au-

diovisual “no hi hagi una delimitació de

servei públic dels operadors privats”.

“Tots fem servei públic –va prosseguir–

i hem de fer coses que interessen a la

gent. No pot ser que nosaltres fem el

servei públic de les malalties rares i ells

l’aspirina.” El president de la CCMA

també va assegurar que les empreses

audiovisuals han de concentrar els es-

forços en els continguts i va advertir

que “no està canviant la tecnologia,

C R Ò N I C A

18

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

1. Preservar els valors del perio-

disme.

2. Apostar per la qualitat en la in-

formació i la programació en gene-

ral.

3. Destacar la funció social de servei

públic de tots els mitjans, tant públics

com privats.

4. Que els projectes empresarials

siguin sostenibles i rendibles, amb

condicions laborals dignes que com-

pleixin la llei i que frenin la creixent

precarietat que afecta especialment

joves i col·laboradors. En aquest sen-

tit, es consideraria positiva la signa-

tura d’un conveni per al sector

audiovisual que tingui en compte

l’especificitat de cada empresa.

5. Fer tot el possible per conservar

els llocs de treball.

6. Tractar l’audiència com a ciuta-

dans i no com a subjectes passius, ja

que tecnològicament és possible fo-

mentar-ne la implicació.

7. Defensar el finançament mixt (pu-

blicitat i recursos públics) en els mit-

jans públics catalans, tenint en

compte el valor informatiu i econò-

mic de la publicitat. En aquest sentit,

considerem precipitada la supressió

de la publicitat a TVE.

8. Reordenar el mapa de la TDT per

fer viables els projectes en curs i les

concessions ja atorgades.

9. Preservar i reivindicar el paper de

les televisions locals i comarcals, un

dels grans patrimonis de la informa-

ció de proximitat a Catalunya.

10. Defensar la indústria audiovi-

sual i la producció independent, amb

continguts que traspassin fronteres.

11. Potenciar l’excel·lència mitjan-

çant la innovació, el talent i la creati-

vitat.

12. Obtenir paràmetres

més eficients per mesurar

l’audiència.

13. Adaptar el sector als

nous formats lligats a un consum no

lineal de la programació.

14. Treure el màxim profit de les

possibilitats tecnològiques que ofe-

reix la TDT, amb desconnexions lin-

güístiques per potenciar totes les

llengües de l’Estat.

15. Que la nova Llei sobre l’audio-

visual tingui en compte les qüestions

exposades.

Reivindicant el servei públicEn acabar les diferents intervencions de la Mesa aquests van subscriure –a excepció de Dolors Comas, representant del CAC, que va optar nofer-se’n partícep al tractar-se d’un organisme regulador– les propostessegüents que resumien els quinze punts en els quals estaven d’acord:

Es va estar d’acord a demanar alsector que s’adapti a les novesdemandes, però també conservar els llocs de treball

sinó la manera de consumir”. “Hem de

col·laborar més amb els privats per ser

més eficients”, va concloure.

EL MOMENT DE REORDENAR

Després va ser el torn de Dolors Comas,

consellera del CAC, que va reconèixer

que la crisi econòmica és encara més

inoportuna pel fet d’haver aparegut

enmig de la transició a la TDT. “La crisi

no ha creat els problemes del sector au-

diovisual, sinó que els agreuja i fa que

alguns siguin molt més visibles”, va

apuntar Comas. També va reconèixer

que dins de les televisions locals tenen

més dificultats les que no havien fet te-

levisió analògica, mentre que les que

havien apostat per la televisió de proxi-

mitat són les que resisteixen millor la

crisi. “La publicitat a les televisions lo-

cals és un ingrés important, amb tot, a

Catalunya no s’entendria el funciona-

ment de les televisions sense el paper de

les administracions. Les subvencions

d’ajuntaments a televisions locals pri-

vades és una realitat. Alguns cops

aquestes representen un 60% dels in-

gressos.” Com a conclusió, va criticar

que “en algunes televisions, i no tan sols

les locals, s’estiguin obtenint ingressos

addicionals mitjançant programes de te-

levenda, tarot, etc., que xoquen amb les

previsions legals”.

El darrer ponent va ser Carles Mundó,

secretari de Mitjans de Comunicació de

la Generalitat. Respecte a les crítiques

que titllen la TDT de ser una tecnologia

obsoleta va recordar que tenia “raona-

ments de base tecnològics i que aquesta

era la raó de fons, ja que es tracta d’una

tecnologia que permet optimitzar l’es-

pectre”. Admet que és possible “que la

gent gran s’atabali amb la TDT perquè

és nou i cal ensinistrar-los en la nova

tecnologia”. En referència a les televi-

sions locals, va recordar que en la po-

sada en marxa de la televisió local

vinculada a la TDT el Govern ha realit-

zat “un esforç importantíssim amb la

voluntat de consolidar un model impor-

tant a Catalunya”. “Els mitjans de

proximitat no són de segona divisió,

més aviat són protagonistes en el seu

territori. A Catalunya gaudeixen d’un

reconeixement social i d’un notable se-

guiment. I per tant, dins la TDT, la tele-

visió local manté una parcel·la

important dins l’oferta de 30-40 canals,

perquè la gent es fidelitza amb mitja

dotzena de canals, entre aquests un de

local”. Al final va reconèixer que “cal

plantejar un reordenament i la crisi és

un bon moment per fer una anà-

lisi del sector”, va defensar el

model mixt de televisió pública a

Catalunya “que està avalat per les

normatives europees” i va criticar

la “desídia” dels mitjans audiovi-

suals estatals en el tema plurilingüístic

“perquè tenen una coresponsabilitat en

el tema. I aquesta mancança històrica

també és una mancança democràtica”.

Un cop finalitzades les intervencions, el

degà, Josep Carles Rius, va resumir els

catorze punts en comú (vegeu desglos-

sament) que havia extret al llarg de la

Mesa i va llegir-los als assistents, que

van estar d’acord a subscriure’ls.

19

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Cal plantejar un reordena-ment i la crisi és un bon moment per fer una anàlisidel sector” (Carles Mundó)

Frederic Cano (TDI), Fèlix Noguera (Associació Catalana de Concessionaris Privat de TDT) i Joan Vila (Comunicàlia)

TVE-Catalunya arriba a la cinquan-

tena, tot just superat el profund procés

de reforma que va acompanyar la

conversió de RTVE en Corporació i

quan encara s’enfronta a un nou model

de finançament que, segons les previ-

sions, entrarà en vigor la propera tar-

dor i passarà per la supressió dels

anuncis.

Molt ha plogut des d’aquell 1 de gener

de 1959, quan va instal·lar-se la primera

antena emissora del senyal de TVE a la

Torre de les Aigües del Tibidabo, amb

un Madrid-Barça com a primera expe-

riència televisiva de bona part dels bar-

celonins. Mig segle després, tot ha

canviat: començant per l’emplaçament

del centre, de Miramar a Sant Cugat,

continuant per la competència, del mo-

nopoli a una implacable TV3 i un

creixent nombre de privades i acabant

per la configuració del mapa televisiu a

l’Estat, que promet transformar-se el

proper curs amb l’apagada analògica i

una nova Llei de l’Audiovisual.

En l’entretant, TVE-Catalunya resis-

teix el pas del temps, cuirassada per un

patrimoni històric sense rival. No són

poques les veus que alerten, però, de la

pèrdua d’idiosincràsia del centre dins el

mare nostrum de RTVE i posen en

dubte que un ERO i prescindir dels in-

gressos publicitaris siguin les millors

maneres d’enfortir la televisió pública

amb vista als imminents reptes de futur

que aquesta ha d’afrontar. La història

de TVE-Catalunya és, en definitiva, la

del que va poder ser i no és, i la del que

és i serà.

TVE-Catalunya no pot concebre’s, en

cap cas, com una televisió específica-

ment catalana, ja que mai, durant la

seva existència, ha pogut mantenir una

independència real d’acció i criteri res-

pecte a l’omnipresent Madrid. “La pro-

gramació catalana de TVE no neix amb

personalitat i dinàmiques pròpies, sinó

com un apèndix forçat de la programa-

ció de l’Estat, amb la particularitat que

s’efectua a més de sis-cents quilòmetres

dels estudis centrals de Prado del Rey i

sense cap caràcter no ja autònom, sinó

ni tan sols descentralitzat”, advertien ja

fa dècades Elisabet Garcia i Sergi

Schaaf al llibre conjunt La televisió a la

Catalunya Autònoma (Edicions 62, col.

“Llibres a l’abast”).

Aquesta situació, lluny de corregir-se

amb el temps, s’ha fet crònica. L’estira

i arronsa entre els dos principals cen-

tres de producció de RTVE ha estat

continu i TVE-Catalunya ha gaudit

d’un major pes específic segons les

èpoques. “En qualsevol àmbit d’actua-

ció, si existeix un centre de poder a Ma-

drid i a Catalunya no hi ha igualtat de

condicions, el primer sempre en voldrà

el control. La concepció de país que es

té des d’allà és aquesta”, resumeix

Jaume Codina, exredactor d’informa-

R E P O R TAT G E

TVE-Catalunya,mig segleen pantalla

TVE-Catalunya

celebra el 50è

aniversari quan

tot just acaba de

superar

un important

procés

de reforma que

va donar com a fruit la

nova Corporació i

s’enfronta a un futur

sense anuncis.

Tot plegat en un

sector de

l’audiovisual en plena

transformació que

emmarca aquesta

efemèride

de la primera televisió

en català

mig segle després de

la seva creació.

Natàlia AraguàsFotos: Arxiu TVE-Catalunya

tius i exdirector de Línea 900 afectat

per l’ERO de la casa, que ara treballa

com a cap de comunicació de Metges

sense Fronteres. Al seu parer, TVE-Ca-

talunya s’ha convertit ja fa temps “en

un element sense personalitat pròpia,

una prolongació d’interessos i maneres

de fer de Televisión Española a Ma-

drid”. Per a Codina, “el tobogan d’anar

perdent importància” ha estat progres-

siu però continu i “ha funcionat tant

amb governs del PSOE com del PP”.

Un punt de vista similar al de Teresa

Carreras, corresponsal a Brussel·les de

1989 a 1997, que resumeix la història

del centre com “la d’un ofegament”. A

nivell professional, les forces centrí-

petes de RTVE van afectar-li en

convertir-se el 2001 en cap d’Informa-

tius de TVE-Catalunya. “Hi havia

molta gent que creia que TVE havia de

ser una empresa nacional espanyola,

que els centres territorials no calien

perquè ja hi havien les televisions au-

tonòmiques. Jo no hi estic d’acord amb

aquesta visió uniforme d’Espanya.

Fèiem el que crèiem que calia per fer

un mitjà de Catalunya, no el que de-

víem. Aportàvem el nostre punt de

vista”, resumeix Carreras, ja fora de

TVE. Aquesta periodista creu que el

centralisme de Televisión Española no

deixa de ser reflex de la concepció de

l’Estat. “Tenim un Estat de les autono-

mies que no és federal”, reflexiona i

posa en paral·lel la seva experiència

amb la d’altres companys de la televi-

sió alemanya AZF. “Allà sí que hi

havia televisions diguem-ne auto-

nòmiques molt clares, els länder

estan molt descentralitzats. A Es-

panya s’ha fet a mitges.”

Dins la llibertat d’acció i els re-

cursos dels quals ha gaudit TVE-Cata-

lunya al llarg de la seva trajectòria,

Carreras introdueix també el factor

humà: “Hi ha hagut èpoques més o

menys bones en funció de les persones,

dels diferents directius.” Sense anar

més lluny, en el naixement de Ràdio 4 i

les retransmissions de TVE en català

21

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Tot un document d’època. Un càmera de TVE-Catalunya durant un rodatge en un Porsche 1600 Super.

Des de Sant Cugat resisteixen el pas del temps,cuirassats per un patrimonihistòric sense rival

van tenir molt a veure la determinació

d’un home, Jorge Arandes, director de

TVE-Catalunya de 1964 a 1972 i de

1974 a 1981. Pocs mesos després de

prendre possessió del càrrec, l’octubre

de 1964, s’inaugurava la televisió en ca-

talà, amb la peça de teatre La ferida

lluminosa, de Josep Maria de Sagarra,

primera d’una sèrie de retransmissions

de dramàtics el darrer dimarts de cada

mes que s’anunciaven com “Teatro en

catalán”, ja que “Teatro catalán” a

seques no s’hi podia, segons explica el

mateix Arandes. “Jo vaig demanar al

director general de radiodifusió, que

depenia del Ministeri de Turisme, on es-

tava en Fraga”, recorda. “Em va dir que

endavant, sempre que fos amb molta

mesura i to cultural. Aquestes coses

s’han d’iniciar després d’afrontar la rea-

litat amb l’ambició de fer una cosa di-

ferent. Aquí el que es podia fer diferent

era televisió en català.”

La programació en llengua vernacla de

TVE-Catalunya es va ampliar progres-

sivament. El 1972, Arandes va fer les

maletes i va marxar cap a Madrid, on

exerceix durant dos anys i mig com a

director de programes de Radio Nacio-

nal, temps que aprofita també per les

relacions públiques. “Adolfo Suárez,

abans de ser president va ser director

general de RTVE. Va coincidir que jo

hi era, a Radio Nacional. En tornar a

Barcelona el 1974, plantejo fer una

ràdio en català i així neix Ràdio 4. Li

dic a Rafael Ansón, director general

de RTVE. ‘Això depèn d’instàncies su-

periors’, el ministre també es treu el

problema... Acabo parlant amb el pre-

sident, Adolfo Suárez, que em diu que

endavant”. Heus aquí el germen de

Ràdio 4, que va iniciar les emissions el

13 de desembre del 1976, coincidint

amb la Nit de Santa Llúcia.

Dins l’aventura que suposava en aquell

temps fer ràdio i televisió en català,

Arandes assegura que les topades amb

la censura van produir-se sobretot a

Catalunya. “Hi va haver alguna reti-

cència, més aviat des de Barcelona. La

guàrdia civil o el governador de tant en

tant em cridaven. I jo els deia: ‘si volen

res demanin al director general de

RTVE’. Si hi ha iniciatives serioses de

fer les coses, jo mai no he trobat pro-

blemes des de Madrid”, assegura.

En aquesta línia d’anar fent i trampe-

jant, TVE-Catalunya va bastir una pro-

gramació pròpia, a banda de la que

s’elaborava per tot l’Estat. Un cop su-

perada la Transició, els professionals de

la casa van animar-se i van elaborar el

1980 l’Informe Miramar, en què propo-

saven la creació d’un tercer canal

només en català, lluny d’una visió re-

gionalista. Tot i reconèixer que el nou

canal podia constituir-se al marge de

RTVE, el document suggeria l’opció

que les instal·lacions de TVE-Catalu-

nya fossin cedides a la Generalitat.

El trasllat a Sant Cugat i la victòria dels

socialistes a les generals de l’octubre

del 1982 van donar ales a la programa-

ció del circuit català: si aquell mateix

any era de 58 hores mensuals, el 1983

van passar a 106. La participació en la

programació estatal va incrementar-se

en un 53% en el període 1982-84,

la capacitat de producció gairebé

es va doblar. Malgrat això, l’en-

trada d’un nou actor en l’escena

televisiva va refredar les aspira-

cions de més d’un: al setembre de

1983, tres anys després que CiU gua-

nyés les eleccions, començaven les pri-

meres emissions no regulars de TV3.

En aquells inicis, les relacions entre

RTVE i TV3 van estar marcades pel

conflicte. Segons els consultats per a

aquest reportatge, l’actitud dels res-

ponsables de TVE vers el nou canal va

R E P O R TAT G E

22


TVE-Sant Cugat no ha deixat pas-

sar les seves noces d’or per recor-

dar que és la televisió degana a

Catalunya i treure pols a un arxiu

privilegiat. Entre els projectes

del cinquantè aniversari desta-

quen la publicació d’un llibre que

recull la història del centre a par-

tir dels seus programes i els

seus professionals, el documental

TVE-Catalunya 50 anys en com-

panyia i la sèrie de migmetratges

realitzada per quinze directors

destacats.

A més, el nou web de TVE-Cata-

lunya ha estrenat la secció 50

anys, en què es recullen els actes i

les programacions específiques de

l’aniversari. També s’hi poden tro-

bar curioses imatges d’arxiu i tes-

timonis de diferents professionals

que van passar per la casa. El

centre també ha estrenat el xou

nocturn Disculpin la interrupció,

conduït per Carolina Ferré i

Especialistas Secundarios. L’espai

repassa amb humor l’actualitat

setmanal i es promocionen els

actes més rellevants de l’efemè-

ride.

El plat fort de l’aniversari va ser

el 14 de juliol, data en què José

Luis Barcelona en aquell llunyà

1959 inaugurava oficialment les

emissions del centre amb el pro-

grama Balcón del Mediterráneo.

Durant aquella jornada, l’operatiu

del Telediario de les tres de la

tarda i el de les nou de la nit es va

traslladar a Barcelona per a una

emissió especial des de Miramar

–en l’actualitat un hotel– on TVE-

Catalunya va començar les emis-

sions.

Un any plede celebracions

El 1980 l’informe Miramar proposava la creació d’un tercer canal només en català,lluny d’una visió regionalista

oscil·lar entre el menyspreu i l’entorpi-

ment per més tard rendir-se a l’evidèn-

cia. La digestió del naixement d’una

nova televisió pública a Catalunya va

ser lenta i poc hàbil, fet que va benefi-

ciar TV3 en tots els casos. Així ho

recorda Rosa Maria Calaf, que va de-

manar una excedència el 1983 a TVE

per atendre l’encàrrec de Jordi Pujol i

fundar, conjuntament amb Alfons

Quintà, Televisió de Catalunya: “Es

pensaven que seríem una televisió de

ballar sardanes els diumenges, anar per

les fires dels pobles, fer classes de ca-

talà... una cosa folklòrica, ningú no es

va preocupar gens ni mica”, apunta.

Com a directora de Programes i pro-

ducció de TV3, càrrec que va abando-

nar just abans de la primera emissió

oficial per discrepàncies amb la direc-

ció, Rosa Maria Calaf va començar per

anar “als mercats de compra de pro-

grames, a Milà, Montecarlo, Londres” i

va tenir el bon criteri d’interessar-se per

una sèrie que va marcar època, Dallas.

Les peripècies dels Ewing, una rica fa-

mília de petrolers texans, s’emetien per

TVE fins que José María Calviño, di-

rector general de l’ens, va trencar els

contractes amb les distribuïdores nord-

americanes perquè la sèrie suposava un

cost massa elevat per a la cadena i

tenia, en la seva opinió, un caràcter co-

lonitzador i alienant. Un capítol de

Dallas va convertir-se en el principal

atractiu de la primera emissió de TV3,

el 10 de setembre de 1983, la vigília de

la Diada. Segons explica Calaf,

“quan TVE va voler comprar les

properes edicions de Dallas, les

va poder emetre a tot l’Estat

menys a Catalunya. Això va

donar el senyal d’alarma que no

seríem una televisió ètnica, sinó com-

petitiva. A TVE es van preocupar una

mica més, no massa. Era una televisió

absolutament monopolística”.

L’actitud obertament hostil de Calviño

cap a TV3 i el fet que en aquells pri-

mers anys aquesta es mogués en el ter-

reny de la no-legalitat van dificultar els

23


A finals dels vuitanta Martí Perarnau va rebre al plató d'Estadio 2 l'atleta Carl Lewis. A la pàgina 25, a dalt, el programa Vostè

Pregunta, presentat per Joaquim Maria Puyal, durant una entrevista a l'arquitecte Ricard Bofill. A baix, una imatge de 1981 del

programa d’entrevistes Terenci a la fresca, presentat per Terenci Moix. Aquell dia la convidada era l’escriptora Montserrat Roig

L’actitud dels responsables de TVE quan va aparèixer TV3 oscil·lava entre el menyspreu i l’entorpiment

primers passos de la televisió catalana.

“Sé d’un directiu de TVE que va dir

‘aquests s’estavellaran en tres dies’. No

s’han estavellat, cosa que a mi m’ale-

gra”, recorda Teresa Carreras. Un altre

episodi de discòrdia va produir-se al

març de 1984, quan TVE va impedir

que TV3 retransmetés el partit de fut-

bol del F.C. Barcelona contra el Man-

chester United. Va tornar a fer-ho al

setembre del mateix any, quan el club

català s’enfrontava contra el Metz. En

aquella ocasió, la televisió espanyola

fins i tot va pressionar políticament el

govern francès amb l’argument que la

retransmissió era il·legal. “TV3 té un

fantàstic aparell d’autoexaltació i de

publicitat de la queixa i va explotar

molt bé aquella jugada bruta, que li va

valer 300.000 espectadors nous”, reme-

mora Jaume Codina.

El nomenament de Pilar Miró com a

directora general de RTVE el 1986

va posar fi a la conflictivitat en les

relacions amb la Corporació Cata-

lana de Ràdio i Televisió. Amb ella ar-

riba la cessió immediata de l’ús de la

xarxa i la cessió puntual d’esdeveni-

ments de caràcter especial. Miró també

es va comprometre a fer tot el que esti-

gués a les seves mans perquè TV3 in-

gressés a la UER (Unió Europea de

Radiodifusió). I ho va complir.

Tot i que a partir d’aleshores les rela-

cions entre TVE i TV3 estan marcades

per la cordialitat, el 1992, a propòsit

dels Jocs Olímpics de Barcelona, es

produeix el que Jaume Codina qualifica

d’“un altre cas flagrant d’entreguisme

de la direcció de RTVE”. Segons re-

corda, “TVE tenia els drets i va pactar

que l’emissió es fes des de les instal·la-

cions de TV3 i amb la freqüència

d’emissió del 33. Ens vam morir

de vergonya quan la direcció de

TVE va acceptar una baixada de

pantalons d’aquestes dimensions,

va ser molt trist per nosaltres”.

Molts cops els treballadors de

TVE-Catalunya s’han sentit desempa-

rats, tant per part de la direcció de

RTVE, que no sempre ha apreciat la

idiosincràsia del seu “centre regional”

ni l’ha tingut com una prioritat, com a

nivell institucional. “Segurament, el su-

port des de les institucions de Catalu-

nya ha estat més clar i directe a TV3

que no pas a la programació en català

de TVE. És un error, si en tens dos

millor que una. Possiblement s’ha fa

llat, no hi ha hagut cap pressió”, reco-

neix Calaf.

Segons el parer de l’actual directora de

TVE-Catalunya, Montserrat Abbad, el

temps ha posat en el seu lloc el paper

de TV3 i el de TVE. “Han desenvolu-

pat perfils diferents que ara tenen

punts de trobada. TVE-Catalunya ha

fet una feina capdavantera en pro-

grames d’investigació i culturals. Tot

això passava als vuitanta, quan encara

estaven convivint. Ara, potser ens

ajuntarem més, col·laborem en

més produccions”. Per a Abbad,

“la competència és sana, però

seria una pena que no se sumes-

sin certs esforços”. TV3, apunta,

té la potencialitat “d’arribar a

totes les llars catalanes”, mentre que

Televisión Española pot “projectar la

nostra realitat cap a l’exterior”. Dos

rols diferents i, per tant, complementa-

ris.

Des del punt de vista de les audiències,

fa temps que TVE ha claudicat a Cata-

R E P O R TAT G E

24


La tardor es presenta moguda a

TVE-Catalunya. La polèmica su-

pressió de l’Informatiu Vespre du-

rant l’agost, juntament amb el

trasllat forçós de vuit treballadors

a RNE, van provocar dues atu-

rades parcials el 14 d’agost, que

van repercutir en la programació

en català i als informatius Teledia-

rio 1 y Telediario 2, que van eme-

tre’s aquell dia sense notícies de

Catalunya. A l’espera de que el

noticiari es restitueix amb la nova

temporada, els treballadors ja han

anunciat que enduriran les mobi-

litzacions a partir del setembre.

El degà del Col·legi de Perio-

distes, Josep Carles Rius, va fer ar-

ribar una carta al president de

RTVE, Luís Fernández, per de-

manar-li que TVE segueixi contri-

buint a projectar la realitat

catalana al conjunt de l’Estat i que

al mateix temps representi una

veu pròpia a Catalunya. El

Col·legi creu que suprimir l’Infor-

matiu Vespre a l’agost no com-

pleix amb l’objectiu d’oferir un

servei públic a tots els ciutadans,

com ha estat durant molts anys la

voluntat d’aquesta cadena.

Torna el neguit, doncs, a Sant

Cugat. Des del comitè d’empresa,

es fa notar “la improvisació” en la

reforma del model de finança-

ment de TVE i es denuncia que la

informació territorial, d’elevat

cost, és la més amenaçada. Un

dels espais emblemàtics de la casa,

59 segons, també penja d’un fil

després de la marxa a Madrid de

la presentadora, Maria Casado,

sense que de moment tingui subs-

titut.

Polèmica per l’Informatiu Vespre

Molts treballadors se sentirendesemparats quan es va pactar que els Jocs Olímpicss’emetrien des de TV3

Des de l’actual direcció de TVE-Catalunya s’aposta peraugmentar la col·laboracióamb TV3 en més produccions

lunya, on TV3 se les veu amb les pri-

vades i en particular amb Telecinco,

amb qui manté una lluita permanent

(el juny passat va guanyar aquesta úl-

tima, amb un 15,6% de la quota de pan-

talla enfront un 14,3%). A casa nostra,

TVE queda relegada a la quarta posi-

ció, tot i que en el conjunt de l’Estat ha

millorat resultats notòriament. Televi-

sión Española va ser la primera en au-

diència durant sis mesos, fins al juny

passat, quan Telecinco va superar-la per

només dues dècimes (amb un 15,9%)

gràcies en gran mesura a la retransmis-

sió de la Copa Confederacions de fut-

bol.

Abbad també assegura que, un cop

consumat el procés de reforma que va

amenaçar amb liquidar Ràdio 4 i reduir

el circuit català a la mínima expressió,

el futur de TVE-Catalunya està plena-

ment garantit i s’obre “un període

apassionant per a tots els mitjans de

comunicació com a sector professio-

nal”. “Han passat dos anys i tres mesos

i és una pregunta que continua en

l’ambient. Potser ho hem comunicat

malament. És un tema superat, la pro-

gramació en català ha crescut i també

la producció que aportem a tot l’Estat”,

afirma.

Segons Abbad, la producció en català

a Sant Cugat va ser d’un 27% el 2008

–sense comptar els informatius– i el

centre ha experimentat els últims

mesos “un augment important de la

producció que aporta als informatius

estatals, amb 200 i escaig peces men-

suals”. Per exemplificar que TVE-Ca-

talunya ha sortit reforçada d’aquell

moment de crisi, l’actual directora ex-

plica que ella mateixa, Javier Pons (di-

rector de TVE) i Luis Fernández

(president de la Corporació) van reu-

nir-se amb José Montilla al seu despatx

per comunicar-li l’atapeït calendari

d’actes dels cinquanta anys de TVE.

“Que es decideixi que l’aniversari és un

fet estratègic per al conjunt de la Cor-

poració no era gens habitual”. Des de

fa uns mesos, el director de TVE-Cata-

lunya forma part del comitè de direcció

de RTVE, una representació que no os-

tentava des de feia molt de temps.

La incertesa que ara afronta Televisión

Española és d’índole diferent i està mo-

tivada per una reforma radical del

model de finançament, que haurà

de prescindir dels ingressos publi-

citaris. Des de TVE-Catalunya

s’ho prenen amb cautela. “És difí-

cil de valorar, No coneixem el

contingut exacte ni en què es

traduirà. Hi ha dues garanties molt im-

portants: la plantilla no es toca i el pres-

supost ha de ser molt similar amb el que

comptem ara. Són dos punts de partida

que cal saber i ara mateix no en

coneixem el contingut”, reconeix Abbad.

Recentment, un total de setze entitats

–anunciants, agències de mitjans, fabri-

R E P O R TAT G E

26


Imatge d’un operador de càmera a plató en els inicis de TVE-Catalunya.

Els responsables de Sant Cugat asseguren que la reformadel model de finançament noafectarà a la plantilla actual

cants i associacions de teleespectadors–

subscrivien el manifest “Sense publici-

tat a TVE perdem tots”, en què expres-

saven la preocupació per la mesura que

actualment es debat al Parlament espa-

nyol. Segons asseguraven, de posar-se

en pràctica farà perillar 18.000 llocs de

treball, dels quals 13.000 pertanyen al

sector publicitari, 2.500 al de les jo-

guines i 2.500 al de les petites i mitjanes

empreses. Els signants demanaven al

Govern de Zapatero que paralitzi la re-

forma, o com a mínim que l’endarre-

reixi fins que no s’aprovi la creació de

la Llei General de l’Audiovisual.

La presentadora del 59 segons, Maria

Casado, també recomana “prudència i

precaució fins que no sigui una llei com

a tal”, tot i assenyalant l’evidència que,

com a televisió pública, no pot fer altra

cosa que esperar una decisió del Go-

vern, que en última instància haurà

d’acatar. No obstant això, la periodista

augura a TVE-Catalunya “un futur ple

d’oportunitats” i recorda que un procés

tan complicat com el que ha emprès

RTVE necessita temps. “S’han com-

plert tots els terminis i hem passat amb

nota una situació tan excepcional com

la d’un ERO. Ara tot s’ha d’acabar de

reorganitzar i estem pendents de nor-

matives del Govern. Es compleixen les

regles, tot està funcionant i la gent dóna

suport a la feina de tots els professio-

nals, a la batalla diària que es viu en les

redaccions per fer que aquesta casa tiri

endavant”, valora.

Els periodistes de TVE que ja s’han

desvinculat de la casa acullen amb es-

cepticisme la segona gran reforma que

emprèn el govern de Zapatero de la te-

levisió pública, després del sanejament

econòmic i la pretesa desgovernamen-

talització. “Em sembla espectacular, no

sé com acabarà la història d’una televi-

sió pública sense publicitat”, reflexiona

Jaume Codina. “Sobre el paper és una

bona notícia, si es rep una dotació eco-

nòmica equivalent. La televisió pública

ha de compaginar el rendiment econò-

mic amb termes d’utilitat social. Tots

els últims canvis van dirigits a treure

vigència al model de radiotelevisió pú-

blica”. Codina no és l’únic que com-

parteix aquesta opinió i adverteix que

una TVE sense anuncis corre el perill

de convertir-se en una televisió resi-

dual, com la PBS dels EUA. “Es ten-

deix a una privatització de TVE”, creu

Jorge Arandes, que opina que la televi-

sió pública es mantindrà a la manera

dels Estats Units, com un canal “amb

molt poca audiència” però amb contin-

guts d’alta qualitat, “que farà pro-

grames amb cara i ulls des d’un punt de

vista cultural”.

“A mi m’agradaria veure TVE com una

empresa gran, potent i equilibrada”,

afegeix Teresa Carreras. Per part seva,

Rosa Maria Calaf troba a faltar un

rumb clar en els canvis legislatius que

afecten la televisió pública espa-

nyola i es mostra pessimista:

“TVE-Catalunya té un pano-

rama tan negre com TVE en ge-

neral. S’estan produint totes

aquestes bandades i el que cal és

una solució i un model clar de

televisió pública”. Amb cinquanta anys

d’història a l’esquena, TVE-Catalunya

espera amb el conjunt de la Corporació

com es resol aquesta darrera “cirurgia”

legislativa. Juntament amb l’anterior,

marcarà el pols dels propers cinquanta

anys que, esperem, li queden per

endavant.

27


El programa Plàstic (1989-1991) va mostrar un format modern i trencador. A la imatge,

David Bagès i Tinet Rubira amb Yoko Ono.

Els periodistes que ja s’handesvinculat de l’empresa veuenamb escepticisme la nova reforma del govern de Zapatero

Porta més de tres

dècades trepitjant

el carrer, ja sigui

a Barcelona

o a països en conflicte.

Bru Rovira,

un dels principals

representants

del reporterisme

actual, viu un punt

d’inflexió en la seva

carrera després

de finalitzar una etapa

a La Vanguardia,

diari on ha treballat

durant un quart

de segle.

En aquesta entrevista

l’autor d’Áfricas parla

de la falta de veu

pròpia, anàlisis

i contextualització en

la premsa escrita,

així com de la manca

d’autoestima

de la professió.

ENTREVISTA a Bru Rovira, periodista

Després de trenta anys de professió co-

mences una nova etapa professional.

Més de trenta anys. Vaig començar a fi-

nals del franquisme fent una revista

clandestina, Solidaritat, amb en Joa-

quim Roglan en la qual parlàvem dels

reclusos que hi havia a les presons ca-

talanes. La fèiem i editàvem nosaltres

mateixos. I va ser en Roglan qui des-

prés em porta a Tele/eXprés on vaig

conèixer gent com Joaquim Ibarz, Ma-

ruja Torres, Tomàs Delclós, etc. En

aquella època no sé ni si havia comen-

çat la carrera!

Això ara ja no passa.

Abans et formaves treballant i els pro-

fessionals no érem llicenciats. Al

Tele/eXprés vaig conèixer gent que

creia en allò que feien. Hi havia per-

sones amb una formació específica i

amb vocació d’explicar-ho. Gent de la

cultura, l’economia, el dret i, al mateix

temps, també hi havia els periodistes.

Tots estàvem barrejats. Això aportava

molta fortalesa de criteri als diaris per-

què s’hi expressaven diferents sensibi-

litats i formacions, i això incentivava la

discussió permanent. És el que Martí

Gómez vol dir quan parla de les “re-

daccions sorolloses” d’abans contra les

“silencioses” d’ara. En l’actualitat una

redacció és un lloc completament apa-

gat on no hi ha cap discussió dels pe-

riodistes sobre el que s’està treballant.

La jerarquia s’imposa al debat. Abans

els periodistes no es resignaven a fer la

feina, que és una feina compromesa,

sense discutir els continguts, manifestar

el seu criteri. I això era el que més

m’agradava d’aquest ofici: el debat, el

soroll, la possibilitat d’enriquir-te i

créixer mitjançant la convivència amb

gent molt diferent que es proposaven

explicar el món que ens envolta.

D’altra banda, aquesta pluralitat fo-

mentava també la pròpia singularitat:

tu hi havies de tenir una veu pròpia.

Quan els diaris van començar la re-

forma de la compaginació van dir-nos

que era per crear una unitat del diari,

quan en realitat el que feien era homo-

logar, trencar aquesta veu pròpia que

sempre ha definit grans periodistes com

Gaziel, Pla, Huertas o Martí Gómez.

Ara sovint la veu pròpia l’aporten els

articulistes d’opinió.

I això és una tragèdia, perquè l’opinió

és un assumpte ben diferent al de la in-

formació, la investigació i el reportatge,

que són l’essència del periodisme. Un

diari és bo o dolent en funció de les

seves notícies, les seves exclusives, la

manera com jerarquitza la informació,

com l’ordena, com mira el món i l’ex-

plica. L’opinió de l’articulista és un

“Hem derecuperarla llibertat”

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 28

complement d’aquesta personalitat que

ha de marcar la informació. Jo, com a

lector, vull que m’expliquin bé les coses

que passen, que me les expliqui gent

amb criteri, amb ofici, que sàpiga aixe-

car el cul de la cadira i anar a buscar la

informació. Que sàpiguen escriure bé,

explicar-se. I si, a més a més, puc llegir

un bon article d’opinió, molt millor. El

que no pot ser és que l’opinió sigui el

nervi del diari, especialment quan hi ha

el vici d’opinar de tot, moltes vegades

sense cap coneixement de les coses. Per

opinar has de tenir un prestigi i me-

rèixer un respecte.

Aquest vici de l’opinió ens aparta del

periodisme com a testimoni de les coses

que passen, com un espai, la plaça de la

democràcia, on s’expressen els

conflictes de la societat i s’hi veuen re-

presentades les diferents sensibilitats.

El periodisme necessita més humilitat,

més escoltar per després explicar i

menys doctrina. El nostre compromís

amb la societat no és la de dirigir-la,

sinó la de molestar suficientment per-

què la gent disposi del màxim d’infor-

mació per fer-se un criteri propi. Hi ha

un principi que mai no falla: quan et

penses que saps una cosa, pensa una

mica més, investiga una mica més i veu-

ràs com hi descobreixes nous matisos.

Quan parlem de la guerra, les guerres

de l’Orient Mitjà, per exemple, l’opina-

dor ens marca ràpidament el criteri dels

bons i els dolents. En canvi, quan la

guerra ens l’expliquen els que la

coneixen, els que la viuen, ja no tenim

l’excusa de les idees per caure en la ir-

responsabilitat de negar els fets. I la

guerra no és una idea, la guerra és una

realitat humana que s’explica només

amb el llenguatge dels que la pateixen.

En els darrers anys es diu que els mit-

jans, sobretot els diaris, han donat l’es-

quena a la gent.

Completament. La gent és la so-

cietat i nosaltres hem de fer-ne

una crònica, de la gent. Els diaris

abans estaven dividits de ma-

nera molt senzilla en seccions

com Successos, Tribunals, Política In-

ternacional, etc. I fèiem la crònica de la

societat a partir dels punts on passaven

les coses. Ara es fa “sociologia”, “esta-

dística”, i ens oblidem de les històries,

de la gent. Amb la violència de gènere,

per exemple, es fa una mena de discurs

29

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Bru Rovira deixa enrere vint-i-cinc anys a La Vanguardia i comença una nova fase professional que encara s’ha de definir.

“En l’actualitat una redacció ésun lloc completament apagaton no hi ha cap discussiósobre el que s’està treballant”


filosòfic infogràfic –idees, gràfics– i ens

oblidem de la narració. Els fets. Les

persones. Les històries. Amb els joves

es fa el mateix. Els joves diuen. Els

joves pensen. Però si els joves exis-

teixen! On és la seva narració? La seva

veu? Això es fa fins i tot amb conti-

nents sencers com Àfrica. Parlem d’ells

sense escoltar-los i, sobretot, sense

deixar que ells mateixos s’expressin.

A tot això cal sumar-hi el fet que el re-

portatge de gran format ja no té cabuda

als diaris i que sovint cal buscar-lo en

format de llibre.

Perquè el reportatge de gran format es

caracteritza per aspectes com la tem-

poralitat que avui en dia no té el perio-

disme. El reportatge de gran format és

inconcebible sense la contextualització.

No es tracta d’històries d’un dia que

s’acaben, d’ítems emotius sinó d’histò-

ries llargues que fan referència moltes

vegades a fets de la història i a la vida

de les persones, una vida llarga i com-

plexa. Avui no sabem sortir de la notí-

cia del dia i tenim por a la complexitat

i al pas del temps, a l’ahir que projecta

el demà. No som molt diferents de l’ac-

tual societat de consum que busca en

els consumidors el mateix efecte que el

crack: el viatge és brutal, la caiguda rà-

pida, la dependència assegurada. El

morbo, la brutalitat, el safareig és la de-

pendència que creen els mitjans amb

els seus productes, que ja no accepten

el ritme humà de la vida de les persones

i dels ritmes de la història.

Un estudi de l’Associació Catalana

d’Editors de Diaris diu que la gent té

menys temps per llegir assossegada-

ment.

Això no hi té res a veure. La gent vol

saber històries amb un principi, un

desenvolupament i un final. Te’n poso

dos exemples: les passades eleccions a

l’Iran, un país fascinant amb molta

ebullició interna. En canvi, no accep-

tem que tingui vida pròpia i tan sols

expliquem les manifestacions perquè

diem que a la gent no li interessa la

història. Però després surt la trilogia

de Millennium i la gent se la cruspeix!

I què hi ha en aquests llibres? Histò-

ries periodístiques. En els tres llibres

hi ha periodisme. Així que tot això dels

gustos del lector no hi té res a veure.

Es tracta d’un problema ideològic.

Vivim en una societat que té una sèrie

de crisis i no es vol conèixer a ella ma-

teixa. Té por. Una de les qualitats que

se’ls demana avui als que manen en

aquest ofici és la de no anar al fons de

les coses. Tocar les emocions, sí. Però,

sobretot, que no tremolin les parets i

no s’obrin les finestres per airejar-nos.

La corrupció és un símptoma d’aquesta

situació. O ens creiem que la corrupció

és una exclusiva del diner? La corrup-

ció és un estat d’ànim de la societat,

una qüestió ètica.

Però quan publiques a La Vanguardia

una sèrie de reportatges sobre la Repú-

blica Democràtica del Congo amb

contingut i contextualització obtens

l’Ortega i Gasset. No és una contradic-

ció que, per una part, els periodistes

donem un premi a temes de fons i tre-

ballats però, per l’altra, no apostem per

aquests temes quan després elaborem el

diari?

Però és que al mateix temps que tenim

la crisi també tenim la mala conscièn-

cia de la crisi. La nostra és una profes-

sió vocacional, de tocats de l’ala, que

ens agrada treballar amb la informació.

El que estic dient són obvietats i cap

periodista et dirà que no hi creu. Però

després no ho fem. Així que quan apa-

reix un tema interessant,

com els articles del Congo,

és normal que diguin que

està bé. És tan normal com

quan els països rics diuen

que es preocupen pels paï-

sos pobres, encara que des-

prés veiem com el govern espanyol té

la poca vergonya de viatjar a Guinea

Equatorial –Fraga i Moratinos agafats

de la ma!– per preservar els nostres “in-

teressos nacionals”. Vivim en una

època plena de contradiccions. I més

ens valdria que espaviléssim i en co-

mencéssim a parlar en comptes de fer

veure que no passa res, com vaig llegir

a les cròniques d’aquest viatge en què

només faltava la música dels violins.

En el nostre ofici hi ha una situació

preocupant perquè els mitjans s’estan

plegant a la dependència dels poders i

cada vegada perden més la funció

social, la llibertat. Tristament hi ha

molts periodistes seduïts per aquesta

complicitat amb el poder,

periodistes que prefereixen

plegar-se a la propaganda a

canvi de poder, estatus i di-

ners. Els periodistes haurien

de presentar batalla, lluitar

per aconseguir independèn-

cia, per fer la seva feina. Hem de recu-

perar la llibertat. És una lluita que si no

es fa dins dels grans mitjans, els ma-

teixos grans mitjans s’aniran apartant

de la societat, s’aniran desprestigiant i

seran escombrats per un periodisme al-

ternatiu, diferent, que ja comença a en-

senyar-nos les possibilitats i la qualitat

fora dels circuits normals. No és cap

bestiesa constatar que la gent jove ja no

E N T R E V I S TA

30

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Tristament hi ha molts periodistes que prefereixen plegar-se a la propaganda a canvide poder, estatus i diner”

“Una de les qualitats que se’ls demana avui als que manen en aquest ofici és la de no anar al fons de les coses”


s’incorpora com a consumidora dels

mitjans tradicionals. I podem estar se-

gurs que si el sistema no s’enfonsa, no

es col·lapsa, la paraula, la informació, el

pols i l’opinió de la societat acabarà

sortint per algun lloc. Una societat to-

talitària és la que viu en silenci. De ma-

nera que el silenci dels gran mitjans no

vol dir que la vida s’hagi aturat. Potser

són ells que s’han quedat sense oxigen.

Enmig d’aquest canvi de rol dels perio-

distes, cal sumar-hi les noves tecno-

logies, que han fet que nombroses per-

sones es converteixin en fonts d’infor-

mació des de diferents plataformes.

L’home d’avui pot estar molt informat,

això és evident, però el gran tema és

com s’ordena aquesta informació, la

seva credibilitat. Una capçalera d’un

diari ha tingut aquesta credibilitat,

aquest “ordre” per als seus lectors. Un

és de La Vanguardia o d’El País o d’El

Mundo. És o era. Aquesta és la qüestió.

El dia que la gent trobi aquesta credi-

bilitat en altres mitjans, per Internet,

per exemple, aleshores s’haurà produït

la revolució que sembla que s’acosta.

Construir la credibilitat, la “marca”, la

confiança, és una feina de molts anys.

Una feina llarga que es pot destruir

amb molt poc temps.

Qui s’ho ha carregat?

Els mateixos periodistes tenim la nos-

tra responsabilitat. La professió pateix

avui una gran manca d’autoestima i una

tremenda desorientació. No sabem

quin és el nostre paper en la societat,

els nostres compromisos. No sabem

com negociar els aspectes comercials

de la feina, com dialogar amb les em-

preses perquè cadascú, l’empresari i no-

saltres, faci la seva feina. I després hi ha

la vanitat. La vanitat i la seducció del

poder. Hi ha una vanitat clamorosa en

la professió. El periodista hauria de

tenir un paper molt més auster en la so-

cietat. En els grans debats els perio-

distes ens hem convertit en opinadors

de tot, quan caldria que fos la societat

qui hauria d’estar-hi representada. El

periodista ha de buscar un expert del

tema i que sàpiga expressar-se, en lloc

de ser ell el que parla. I parlem, parlem,

parlem: no parem de parlar de tot.

Un dels teus referents, Ryszard Kapus-

cinsky, va dir una vegada: “Abans de

la revolució tecnològica hi havia pocs

periodistes i després la professió es va

massificar. Si avui en dia treballen als

mitjans quasi un milió de persones, n’hi

haurà uns deu mil de bons”. Compar-

teixes aquesta opinió?

Kapuscinsky sempre deia que, en reali-

tat, la tecnologia no et millo-

rava massa. A ell encara li

havies d’enviar faxos i no tenia

mòbil. Era enemic de tot això.

En la maduresa es dedicava

sis mesos l’any a reflexionar

sobre el que havia vist els al-

tres sis. Ell és un clàssic perquè viatjava,

mirava, veia, analitzava, coneixia la his-

tòria, etc., i per això agrada tant! La pa-

radoxa és que a Kapuscinsky se’l

llegeix i se l’admira, però amb tota se-

guretat cap mitjà espanyol li donaria

avui una feina… si no fos la d’opinar.

Kapuscinsky sabia dues coses bàsiques:

la primera és que has d’anar als llocs

perquè canvia completament la visió de

les coses. I la segona: que t’has formar

moltíssim perquè no pots ser un perio-

dista d’estereotips, has de tenir una

gran cultura general, una cultura antro-

pològica, històrica. Quants periodistes

avui en dia s’ocupen de portar una vida

així? Si escrius de teatre has de saber

de teatre, has de veure tot el

que es fa, estar informat, visi-

tar els pobles, els barris, buscar

coses noves, donar oportunitat

als que comencen. En canvi,

ara, entres en una redacció i hi

ha molta gent que està al seu

lloc, complint amb el seu horari. I això

és brutal, ja que el periodista s’ha

convertit en el pitjor enemic d’ell ma-

teix. Fent horari, abandonant el carrer,

demostra que és prescindible. Nosaltres

mateixos ens carreguem l’ofici. Quant

periodisme de fonts pròpies hi ha en

l’actualitat? Quant n’hi ha d’investiga-

ció? Tots els diaris cada dia titulen amb

el mateix. Què se n’ha fet, de les exclu-

31

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“La professió pateix avui una gran manca d’autoestima i una tremendadesorientació”

“Fent horari, abandonant el carrer, demostrem que el perio-dista és prescindible. Nosaltresmateixos ens carreguem l’ofici”

Bru Rovira (1955) va treballar al

Tele/eXprés, el Noticiero Univer-

sal i l’Avui fins que el 1984 entra a

La Vanguardia, diari del qual es va

desvincular mesos enrere i en el

qual ha combinat el reportatge so-

cial i local amb els temes interna-

cionals. Ha viatjat per tot el món

(Balcans, Ruanda, Sudan, Haití,

Romania...) i sovint ha fet les fo-

tografies dels seus reportatges. Ha

obtingut premis com el Miguel Gil

(2002) i l’Ortega i Gasset (2004),

que va aconseguir pels seus repor-

tatges sobre la guerra de la Repú-

blica Democràtica del Congo. Ha

escrit diversos llibres, entre els

quals destaca Áfricas: cosas que

pasan no tan lejos (RBA, 2006).

Perfil


sives? De les notícies pròpies? I dic no-

tícies pròpies, eh!, no les filtracions.

Això és el que fa trempar la gent! Els

grans mestres del periodisme eren els

que feien successos, tribunals. Ara bé,

on aprenien a treballar? Als carrers, als

jutjats, als bars. Al carrer Tallers, per

exemple, hi ha un bar, el Boadas, on s’hi

ha fet molt bon periodisme. Tenir fonts

ha estat sempre l’aliment del bon pe-

riodista. I les fonts demanen picar

pedra, és una feina d’anys que no es fa

a la redacció. Ara, en canvi, si els Mos-

sos d’Esquadra fan una batuda al Raval

no hi ha ni tan sols un periodista a Bar-

celona que tingui suficients fonts i

contactes al Raval per saber alguna

cosa del barri. L’11-M Aznar va trucar

als directors dels diaris dient-los que

ETA era l’autora de l’atemptat. Però

els directors no haurien d’haver trucat

al periodista que entén d’aquests temes

i preguntar-li quina era la seva infor-

mació abans de prendre una decisió?

No és normal que els periodistes hagin

de ser informats pels polítics. A més a

més, com es demostra sovint, els polí-

tics mai no truquen a la porta per in-

formar-te, i tu hauries de saber com

contrastar una informació que et ve

d’una font interessada.

En aquest moment d’inflexió de la teva

carrera, cap a on vols tirar?

Jo ara estic mirant-ho tot. He estat un

temps a l’Àfrica i hi tornaré. Però he

descobert que he de canviar el xip per-

què un periodista que vulgui cobrir

l’Àfrica a la manera clàssica es mor de

gana. Si ets corresponsal t’ho paga el

diari, però anant per lliure és diferent,

perquè hi ha una desorientació tan gran

sobre el que la societat d’aquí vol mirar

de l’Àfrica, que si has de ser allà,

conèixer tots els països i explicar-los,

etc. et pots tornar completament boig,

atès que no et publiquen i no et paguen.

Només pots ser corresponsal si et ga-

ranteixen un sou. Que et garanteixin

publicar ja és demanar massa. Si vols

publicar no siguis corresponsal, sigues

pobre i fes un curset de màrqueting per

aprendre a vendre.

A mi m’agrada una manera de fer pe-

riodisme que no demana necessària-

ment viatjar. També ho podria fer a

Barcelona. Només es tracta de de-

dicar més hores a les històries que

a escalfar la cadira. Bé: m’hauré

de buscar la vida. De totes ma-

neres, tinc la impressió que vivim

un gran moment de canvi marcat

per la pèrdua dels grans mitjans

com a centres de producció de la infor-

mació, ja que s’estan convertint en ges-

tors, editen més que no produeixen,

compren més que no inventen, i això

dóna una gran esperança als joves pe-

riodistes perquè algú s’haurà d’ocupar

d’anar a buscar la informació, d’inves-

tigar, de ser al carrer, de viatjar… A

més a més, els grans mitjans han perdut

32

CAPÇALE

RA JULI

OL-

SETE

MBRE 2

008

Bru Rovira al Col·legi de Periodistes, poc abans de l’entrevista amb CAPÇALERA

“Els mitjans s’estan conver-tint en gestors, editen mésque no produeixen, comprenmés que no inventen”


el monopoli de la tecnologia. Avui amb

una tecnologia barata pots fer molt

bona informació. La lluita, doncs, serà

pels continguts. Qui faci bons contin-

guts trobarà com vendre’ls. La compe-

tència vindrà des de fora. I aquells que

ara collen laboralment i escanyen els

periodistes que segueixen treballant

des de fora, els paguen una misèria i els

imposen criteris, es trobaran que es gi-

rarà la truita i els periodistes recupera-

ran el poder si són capaços de dominar

la informació fora de les empreses.

Però en quin suport?

Ah! Aquest és el misteri! Però això no

ens ha de preocupar. El que ens ha de

amoïnar és fer les coses que es necessi-

ten. Crear equips. I aprofitar les noves

tecnologies.

Però els negocis han de ser sostenibles.

Ens hem d’oblidar dels discursos sobre

el que interessa a la gent i el que no.

Hem de fer el que ens interessa a no-

saltres. El que passa és que abans un

diari era un agitador d’això, et protegia

i t’incitava, però ara ja no ho fa. Així

que en aquest moment hem de sortir i

produir perquè la informació ben feta

sempre s’acabarà venent.

Un cop vas dir que “el periodisme és el

‘Trankimazin’ de la vida democràtica”.

És que, de fet, la informació-espectacle,

agressiva o morbosa, no desperta el cri-

teri en la gent que la consumeix, sinó

que els torna pessimistes davant de les

coses. Si només veus morts i guerres a la

televisió, el més probable és que no pu-

guis pensar, tenir un criteri. Et vas ador-

mint. El morbo, l’espectacle, no ajuden

a reflexionar. Pel que fa a la fotografia,

hi havia una època en què ensenyàvem

els morts perquè això implicava una de-

núncia. Amb tot, va arribar un moment

que ensenyar morts ja no era això,

sinó morbo. Per això els bons fotògrafs

estan tornant més cap a la fotografia

evocativa, que fa rumiar al que la veu,

que l’obliga a acabar una idea. Hi ha

una imatge personal del que m’agrada-

ria que fos el periodisme: els pintors xi-

nesos sempre deixen espais blancs en

els quadres, no acaben mai de pintar el

cel ni la terra. Ho fan perquè els que

miren el quadre siguin els que l’acabin.

M’agradaria que el periodisme fos així,

que no hagi d’explicar com són les

coses, més aviat que t’ajudi a elaborar

un criteri sobre les coses. El perio-

disme-espectacle t’adorm, t’allunya,

obre la porta del cinisme i la desespe-

rança, ho relativitza tot.

I, per tant, perd el seu valor.

Tot és valor zero. Per això és el “Tran-

kimazin”, perquè és com si ens dones-

sin una pastilla d’aquestes.

Tampoc costa gaire que no ens alterem

en una societat que viu d’esquena a la

realitat que ens disgusta, com passa

amb la mort, els hospitals, les presons o

l’Àfrica mateix.

Vivim d’esquena als malalts, als perde-

dors, vivim en una societat en què ser

jove i tenir diners és el valor principal.

El gran valor del pensament humanista,

en canvi, és que la societat camina

junta, que anem agafats de la mà i avan-

cem junts. Les escoles públiques es van

fer per educar en la convivència, el dià-

leg i en el valor pedagògic que implica

que tots els alumnes avancin junts, ca-

dascú amb la seva singularitat i la seva

diferència, però tots formant part del

mateix grup. Tothom té un espai a la so-

cietat. L’Humanisme, els principis que es

basen en la declaració universal dels

drets humans, són un gran patri-

moni que tenim avui, que ha costat

molt de construir i probablement és

el criteri més decent sobre el qual

es pot edificar el món global, el

futur. És preocupant que aquest

debat, el de la globalització, el de la rela-

ció nord-sud, el de la guerra, el de la po-

bresa, el de l’ús dels recursos naturals, no

sigui el debat central del grans mitjans.

Potser és així perquè la societat rica està

enrocada en una posició de privilegi i no

vol obrir-se al món. És doncs, un pro-

blema d’egoisme i de por.

Si després del que has dit ara et pre-

gunto pel futur del periodisme intueixo

que la resposta no serà gaire optimista.

Jo crec molt en el futur de la professió.

El futur del periodisme té a veure amb

el futur de la societat. Si avancem cap a

una societat més justa, equilibrada i

creativa llavors el periodisme serà

una de les flors principals del

“pati” de la democràcia. A mesura

que tots plegats siguem més de-

cents amb tot el que ens envolta i

avancem cap a un sistema més hu-

manista, el periodisme també for-

marà part d’això perquè és l’expressió

de la societat i dels seus conflictes. Què

hauríem de fer els periodistes en

aquests moments? Només podem fer

una cosa: fer bon periodisme per millo-

rar la societat i el moment històric que

ens ha tocat viure. I perquè és una bona

manera de guanyar-te la vida. La millor

manera que conec.

33

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“En aquests moments noméspodem fer bon periodismeper millorar la societat queens ha tocat viure”

“El periodisme-espectaclet’adorm, t’allunya, obre laporta del cinisme i la deses-perança, ho relativitza tot”


34

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

O P I N I Ó

LA BAIXA PARTICIPACIÓ

electoral i una creixent desafecció polí-

tica per part de la ciutadania han encès

les alarmes d’organitzacions i governs.

El Departament d’Interior i Relacions

Institucionals i Participació va posar en

marxa el 2007 un equip, coordinat per

l’exconseller i catedràtic de Ciència Po-

lítica de la UAB Josep Maria Vallès, per

analitzar els fenòmens i proposar me-

sures de correcció.

Aquesta desafecció té múltiples causes.

Una és, al meu entendre, la política

entesa com a espectacle mediàtic, de

la qual periodistes i mitjans en tenim

una part de culpa. L’elaboració de mis-

satges cada cop més reduccionistes,

esquemàtics i simples; la difusió d’infor-

macions basades en declaracions i

contrade-claracions i la construcció de

relats estereotipats causen aquest aug-

ment inexorable del descrèdit de la po-

lítica, però també dels periodistes i dels

mitjans, que som sovint percebuts com a

portaveus i corretges de transmissió po-

lítica, i fins i tot en nombroses tertúlies

radiofòniques, com a representants di-

rectes dels mateixos partits.

Fa poques setmanes, com a president de

l’Associació de Comunicació Pública

(antiga ACIAL) vaig participar amb el

degà del Col·legi de Periodistes i repre-

sentants d’entitats i organitzacions so-

cials catalanes, en una taula per debatre

les seixanta-cinc mesures proposades

per l’equip presidit Vallès i recollides en

un document (“Actituds polítiques i

comportament electoral a Catalunya:

materials per a un debat social”).

D’aquestes, cinc impliquen la professió.

Són les següents: establir la formació es-

pecialitzada dels professionals dedicats

a la informació política; confiar la su-

pervisió del sistema públic de mitjans de

comunicació a organismes independents

amb participació predominant d’entitats

socials i ciutadanes; elaborar l’estatut

del periodista en tots els mitjans per de-

finir-ne els drets i les obligacions davant

l’empresa, la direcció del mitjà i les ad-

ministracions públiques; establir d’una

manera pactada instruments efectius de

responsabilització dels mitjans i dels

seus professionals per completar les in-

suficiències manifestes de l’autoregula-

ció i de la legislació vigent; i renunciar a

divulgar rumors, notícies o informacions

d’origen anònim o que tenen una font

que no vol assumir públicament la res-

ponsabilitat de l’autoria.

Tot i que algunes propostes ja

estan al Codi deontològic i d’al-

tres s’estan tirant endavant, en-

cara que sigui insuficientment, en

remarcaria dues que afecten de

manera especial als periodistes que tre-

ballem en administracions i entitats pú-

bliques. Em refereixo a la formació

especialitzada dels professionals que es

dediquen a la informació política i a l’es-

tabliment d’instruments per completar

els sistemes d’autoregulació.

En ambdós casos, en els darrers mesos

s’han produït novetats que repercutirien

positivament en aquests aspectes. La

primera és la creació de l’Associació de

Comunicació Pública, nascuda al març

en refundar l’Associació Catalana d’In-

formadors de l’Administració Local

(ACIAL) per aplegar periodistes i pro-

fessionals de la comunicació que treba-

llem a les administracions a catalanes.

Una associació que busca el reconeixe-

ment social i institucional

de la comunicació que es

difon des de les adminis-

tracions públiques a Cata-

lunya; el desenvolupament

i la consolidació de la pro-

fessionalitat com a garan-

tia de l’eficàcia dels centres

emissors de comunicació

pública; i la promoció i rea-

lització d’estudis i inicia-

tives que persegueixin una

millor formació teòrica i

professional dels perio-

distes “públics”.

I la segona novetat ha estat l’aprovació

dels Criteris de bones pràctiques pro-

fessionals en els gabinets de comunica-

ció, que com ja s’explicava en un darrer

número d’aquesta revista pretén incre-

mentar l’autoregulació professional del

sector, amb l’aportació de major quali-

tat i credibilitat a la informació emesa

des dels diferents gabinets de comuni-

cació i premsa de Catalunya.

D’una manera o altra, directament o in-

directa, ambdós fets poden ajudar, es-

pero que en positiu, a millorar la qualitat

de la comunicació política i pública que

s’elabora a casa nostra, i per tant, a can-

viar la percepció que la ciutadania té del

rol dels periodistes i dels mitjans com a

“alimentadors d’una imatge parcial,

banal i negativa de la política”.

Jordi Navarro iDomènech,President del’Associació deComunicacióPública

“Els periodistes i mitjans sovint som percebuts com a portaveus i corretgesde transmissió política”

Com millorar la comunicació pública

Jordi Tarragó

ˇ

5-1Opinio:Layout 1 24/08/09 16:56 Página 34

ˇ

5-1Opinio:Layout 1 24/08/09 16:56 Página 35

Corria l’any 1994. L’actual cap de la

secció en línia d’El Periódico, Pep Puig,

era un jove de trenta anys que havia

estat destinat a aixecar la versió digital

del diari “perquè m’agradava tot el

tema tecnològic i els botonets”. Encara

recorda que, “en aquell moment tenir

una versió digital no era un negoci, sinó

una operació de màrqueting, per poder

dir que el diari era innovador”.

Resumint-ho molt, l’exdegà del Col·legi

de Periodistes i professor de Perio-

disme, Salvador Alsius, explica que en

les primeres versions digitals “s’agafa-

ven uns quants periodistes a fer el web

i se’ls posava en l’habitació més mal

ventilada de la casa, cobrant una misè-

ria”.

Poc a poc, però, el model s’ha hagut de

revisar, a mesura que les pàgines web

dels diaris passaven de ser una còpia en

pantalla del paper, a incorporar infor-

macions d’última hora i assajar les pos-

sibilitats tecnològiques de la Xarxa. Ha

estat llavors quan s’ha plantejat la ne-

cessitat de dotar els mitjans digitals de

vida pròpia. Malgrat experiències com

la de la BBC, els diaris van ser en gene-

ral els primers a saltar a Internet i plan-

tejar-se el debat de la integració de

redaccions. Alsius, que ha participat en

diversos congressos sobre el tema,

afirma que “quan es parla d’integració,

normalment es parla d’integració entre

un diari i un web, i se sol parlar-ne com

si el parent pobre, el web, s’incorporés

a la vida del parent ric, el diari imprès”.

L’Enric Sierra va aterrar l’any 2006 a

La Vanguardia procedent del diari

20 minutos, on ja havia dut a terme un

procés de coordinació entre les redac-

cions del paper i del digital. En aquell

moment, les versions de paper i d’In-

ternet tenien directors diferents –Lluís

Foix i José Antich, respectivament.

“Ara només tenim un director per a

tots dos mitjans”, afirma. I el mateix

passa amb els caps de secció. Sierra

forma part de l’equip directiu del diari

i treballa des del digital perquè hi hagi

cohesió.

La Vanguardia ha creat la figura del

“redactor pont”, un periodista provi-

nent del paper que ha adquirit el do-

mini de les eines d’Internet. Aquests

redactors transmetran els coneixe-

ments a la resta de companys de la sec-

ció, per tal que en uns quants mesos,

tothom pugui penjar textos al web

sense haver de demanar-ho als “nois

del digital”. Val a dir que aquest procés

és afavorit per unes tecnologies que són

molt més fàcils d’utilitzar que a mitjans

dels noranta, en què tot estava per fer i

en Guardiola encara feia de migcam-

pista amb el Barça.

Enric Sierra té clar que a Lavan-

guardia.es “s’empaqueta la informació

d’una manera diferent. Necessita de

professionals que dominin el multimè-

R E P O R TAT G E

El gran repte deles redaccionsintegrades

Al febrer, El Punt

estrenava web propi.

Aquest mateix any,

El País ha engegat

el procés d’integració

entre les redaccions

de paper i virtual.

A Lavanguardia.es en

tres anys han triplicat

el nombre

de periodistes i a

El Periódico.com,

malgrat les

reestructuracions a

Zeta, són una de les

poques seccions que

no ha perdut gent.

Aquests són alguns

dels esdeveniments

que s’han produït

últimament i que

demostren que alguna

cosa s’està movent en

la convergència entre

diaris de paper i diaris

de pantalla.

Gerard MaristanyFotos: Vicente Pruna

6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 36

dia, l’enllaç entre notícies, la cobertura

més gràfica...” En aquest sentit, la ver-

sió digital disposa de vint-i-set perio-

distes en línia (el triple que l’any 2006,

quan Sierra va arribar al diari) repartits

en quatre grans àrees: producció prò-

pia, actualització, serveis i participació

de la comunitat de lectors. Entre altres

coses, aquestes persones són responsa-

bles de l’elaborada hemeroteca digital

del diari o de la creació de vídeos de

producció pròpia que es van penjant al

web.

Amb paraules diferents, la pel·lícula

que explica Pep Puig manté punts en

comú amb la de Sierra, malgrat que a

El Periódico la versió digital és consi-

derada com una secció més del mitjà

imprès i, per tant, no gaudeix del ma-

teix estatus. Segons Puig –que lidera un

equip de quinze persones–, es pretén

que en els pròxims dos anys tots els re-

dactors del diari passin en algun mo-

ment per la secció web. “Volem

‘capil·laritzar’ l’esperit web perquè en

qualsevol moment un redactor pugui

treballar no només per al paper sinó

també, si se li demana, per al digital”.

“En un moment en què la immediatesa

és un valor informatiu tan important, el

paper veu en Internet la possibilitat de

superar aquesta limitació que sempre

havia tingut”, afirma David Domingo,

professor de la Universitat Rovira i

Virgili i expresident del Grup de Perio-

distes Digitals. Des d’El País, el sub-

director Tomàs Delclós li dóna la

raó, tot apuntant que els del

“paper” ja no poden treballar

pensant només en l’endemà:

“si un periodista té una exclusiva

a les deu del matí, però sap que a

les vuit del vespre ja serà pública,

l’ha d’avançar al web”. “En canvi, si

tenim un scoop –contraposa Sierra– no

el posarem en línia, sinó que l’escriu-

rem en paper i no apareixerà al digital

fins a les tres de la matinada”.

Després d’un temps funcionant amb

una redacció de “paper” i una de “digi-

tal”, El País ha engegat, aquest 2009, la

37

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Redacció de Lavanguardia.es; que en els darrers tres anys ha triplicat el nombre de periodistes en línia.

Els diaris van ser els primers a saltar a Internet i plantejar-se obertament el debat de la integració


creació d’una redacció única que admi-

nistri tots dos mitjans, començant pels

càrrecs directius. Els periodistes del

“paper” han rebut un curs bàsic –qua-

tre hores– per aprendre a fer servir el

programa informàtic necessari. Delclós

reconeix que el llenguatge del web no

és el mateix que el del paper: “els titu-

lars han de ser menys lírics, més clars,

per tal que els cercadors d’Internet pu-

guin localitzar-los. Hi ha unes mínimes

estratègies de composició de la notícia

que no són complexes, ni alteren el

concepte del treball periodístic”.

Després d’aquesta iniciació, El País ha

començat una altra tongada de forma-

ció més extensa, que ha de servir per-

què les seccions puguin ser capaces de

gestionar les portades digitals, fet que

demana l’ús d’eines més complexes. En

tot el procés, els periodistes específica-

ment “digitals”, que fins ara s’havien

encarregat de la versió en línia d’El

País, fan de tutors de la resta de com-

panys i cobreixen determinats torns en

què la redacció queda buida, malgrat

que Internet segueix funcionant.

QUE INNOVI ALGÚ ALTRE

Com tothom recordarà, el diari El País

va convertir fa un temps el seu web en

un espai de pagament per subscripció.

L’experiència va durar més de dos anys,

temps suficient perquè el món hispa-

noamericà girés l’esquena al diari i El

Mundo es convertís en nou líder de la

informació digital a l’Estat. Potser per

això, hi ha molts mitjans que han deci-

dit anar per Internet amb peus de plom,

per evitar fracassos. El director de l’edi-

ció digital d’El Punt, Enric Serra, ex-

plica que està pendent dels moviments

dels diaris de referència i que “el que

no farem nosaltres serà ser pioners”, tot

referint-se a possibilitats com la d’in-

cloure micropagaments per determi-

nats continguts.

Fa uns vuit anys, El Punt va ficar-se tí-

midament a Internet mitjançant un

acord amb Vilaweb, que era qui recollia

els continguts d’El Punt i els projectava

a la Xarxa. No ha estat fins al pas-

sat 24 de febrer que el grup gironí

s’ha atrevit a crear el seu propi

espai web. Aparentment, es tracta

d’una redacció plenament inte-

grada: “partim de la base que els

nostres periodistes fan informa-

ció, i per tant, la producció informativa

(del paper i del web) la fa la mateixa

gent”.

L’experiència d’El Punt es troba a les

beceroles, ja que la majoria de notícies

provenen de la versió en paper i no s’hi

veuen actualitzacions durant el dia.

“Per a nosaltres, el més important és

que el web sigui una eina a partir de la

qual tots els periodistes facin el procés

d’integració a un nou mitjà que fins

ara no utilitzàvem. I això comença a

canviar el xip de la gent: ja no són pe-

riodistes de ‘paper’, sinó que són sen-

zillament periodistes, que produeixen

una informació que després serà pro-

cessada de maneres diferents”.

HOMES ORQUESTRA?

“Hi ha tartamuts que són excel·lents es-

criptors però que no podrien locutar

una notícia” diu des d’El Periódico Pep

Puig, qui afirma que el perfil del perio-

dista que fa vídeo, fotos, locucions i tex-

tos “està avui bastant superat”. En un

moment en què hi ha sobreabundància

d’informació, “el que ens ha de dife-

renciar és precisament la qualitat”. “No

es pot demanar així com així a la gent

que es converteixi en multimèdia. Un

periodista de cinquanta anys –apunta

Puig– potser no pot fer un vídeo, ara bé,

possiblement tingui una agenda bestial

R E P O R TAT G E

38

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Tot just depassa els trenta anys i

és cap de la secció Digital d’El

Mundo Deportivo. Miquel Pelli-

cer, també antropòleg, ha publicat

al seu bloc (“Assajos sobre la rea-

litat”) un post on teoritza sobre el

“Paradigma Lost”: l’existència a

les redaccions de dues comunitats,

els periodistes “digitals” i els de

“paper”, “competint per la subsis-

tència i alienant-se contínua-

ment”. Per a Pellicer, molts

periodistes veterans pateixen de

“neoludisme”, “una nova forma

d’odi a les màquines i a la tecno-

logia” similar a la que es donava

en els albors de la Revolució In-

dustrial. Segons ell, utilitzar Inter-

net no és només consultar webs o

enviar correus electrònics: “Cal

sacsejar consciències. És inconce-

bible que un periodista, que se su-

posa que ha d’estar al dia de tot,

no ho estigui en la manera de tre-

ballar la informació. Molta gent

que porta vint o trenta anys en un

diari no sap què és un RSS. No sap

que pot tenir tots els webs d’un

mateix tema junts. Hi ha compa-

nys als quals els ho he ensenyat i

els ha canviat la vida”. Segons

Pellicer, aquesta actitud “neolu-

dista” fa que molts companys del

format paper considerin el web

com un mitjà aliè a l’empresa,

amb el que això implica de cara a

les sinergies. Afirma que el pre-

sent és l’Internet 2.0, un concepte

marcat per les xarxes socials i la

interacció entre periodistes i lec-

tors, i que el futur passa per adap-

tar-se als nous formats propiciats

pels mòbils connectats a Internet.

Redaccions esquerdades perl’escletxa digital

El País ja ha començat aquestany un procés de creació de redacció única que administri tots dos mitjans


i tothom li agafa el telèfon”. Enric

Sierra, per la seva banda, aposta per

disposar de periodistes polivalents que

penjaran informacions a la Xarxa o la

reservaran per al paper en funció del

tema tractat. “La funció primordial

dels periodistes és aixecar temes”, ex-

plica. “Després ja decidirem on van”,

conclou. I si un tema requereix d’una

cobertura extensa i multimèdia, potser

calgui enviar-hi més d’una persona, ca-

dascuna amb les seves armes.

El que queda clar és que els periodistes

de “paper” han d’aprendre a dominar

nous llenguatges, perquè com explica

Tomàs Delclós, “amb el digital pots uti-

litzar més elements: si hi poses vídeo, si

hi fas enllaços externs, si l’enllaces a in-

formació de background del mateix

diari... El periodista quan reflexiona

sobre com transmetre la notícia ha de

ser conscient de les possibilitats del su-

port per tal d’aprofitar-les”.

Els qui també hauran de tocar noves te-

cles seran el col·lectiu dels fotògrafs

perquè diversos mitjans reconeixen

que les coses també estan canviant i

que alguns d’aquests professionals de la

imatge ja estan començant a fer vídeos

o se’ls plantejarà l’opció en un futur

pròxim.

JO, PERIODISTA

Qui navegui per la versió digital d’El

País trobarà una secció anomenada “Jo,

periodista”, en la qual diferents ciuta-

dans escriuen les seves pròpies

cròniques. Aquest cas es repeteix

en altres diaris: a La Vanguardia,

per exemple, regalaven una en-

trada per al Primavera Sound a

canvi d’enviar-los una crònica

amb foto. Aquests cronistes no

van substituir la feina del crític del diari,

que també hi va anar, sinó que la van

complementar. La idea general és

treure el màxim de suc al fenomen del

periodisme ciutadà, perquè, com re-

corda Sierra, “una de les fonts d’infor-

mació més importants és la mateixa

gent”. El cap de Lavanguardia.es re-

39

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els periodistes de “paper” hand’aprendre a dominar nousllenguatges perquè al “digital”s’utilitzen més elements

La interactivitat és un dels avantatges dels mitjans digitals per sobre dels escrits. A la imatge, un detall del web de La Vanguardia.


corre al típic exemple dels bombers:

“Abans, quan hi havia un incendi, si no

tenies fotògraf no tenies fotografia.

Ara, en canvi, davant d’un incendi, tens

centenars de fotos dels veïns. Si el teu

fotògraf hi ha anat, podràs triar les

imatges del teu professional i també de

la veïna que ha enganxat la millor foto.

Tens més fonts, que és el que ens inte-

ressa a nosaltres.”

Els recents esdeveniments de l’Iran han

demostrat que en el cas d’embarga-

ments informatius, Twitter pot ser una

font d’informació enorme, davant la

qual el major repte és discriminar les

informacions contaminades de la dels

testimonis valuosos.

Paral·lelament a tot això, els mitjans di-

gitals estan explorant noves maneres de

fer participar els seus lectors dels

continguts que s’hi pengen. Hi ha

concursos, blocs, enquestes, fòrums

oberts, comunitats de mascotes i un et-

cètera tan llarg com la creativitat dels

qui creen aquests continguts específics.

La gent comenta les notícies, de ve-

gades amb un to inapropiat o fins i tot

ofensiu, i els editors no es posen

d’acord sobre si caldria controlar la

participació del públic o deixar que la

gent s’expressi lliurement.

L’administració de tot aquest reguitzell

és una nova font de possibilitats que tot

just ara s’està explorant. “La universi-

tat no ens està entregant periodistes

que estiguin especialitzats en l’àmbit de

la participació”, es lamenta Enric

Sierra, qui sovint és sol·licitat per les

mateixes facultats de perodisme per

fer-ne xerrades.

LA DIMISSIÓ DELS PROFETES

En el seu baròmetre de 2008, l’Asso-

ciació Mundial de Diaris preguntava a

700 periodistes amb càrrec direc-

tiu de 120 països si creien que les

“redaccions integrades” o “re-

daccions multimèdia” serien la

norma al seu país en els pròxims

cinc anys. El resultat fou que el

86% pensaven que sí, i el professor

David Domingo els respon que “una

cosa és el wishful thinking (pensament

il·lusori) i l’altra, que quan t’hi poses

veus com n’és de complicat”.

De moment, encara no és clar ni tal sols

què vol dir “redacció integrada”, un

concepte que per als estudiosos va molt

més enllà que per als caps de redacció.

Segons Domingo, “en una redacció in-

tegrada, els periodistes d’un mateix

grup de comunicació comparteixen

espai, més enllà del mitjà per al qual

treballin; aquests periodistes han de ser

capaços de produir material per a dife-

rents mitjans, no necessàriament a la

vegada; i cal un equip que coordini

l’agenda informativa i els enfocaments

de tot el grup de mitjans”.

En aquest sentit, hi ha qui considera

que Internet no és un mitjà més, sinó

una mena d’eina transversal que

pot propiciar la coordinació entre

mitjans d’un mateix grup de co-

municació que actualment treba-

llen dispersos. Però això no està

passant: al web d’El País molts

cops es pengen vídeos de Cuatro

o de Canal+, però segons Delclós això

és només “un aprofitament de recursos,

no té res a veure amb la integració de

redaccions”.

Parlar a cinc anys vista és una mica ago-

sarat, amb tot, el que tothom sembla

tenir clar és que el panorama ja no té

R E P O R TAT G E

40

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Al gener la Universitat Pompeu

Fabra inaugurava el campus del

Poblenou. Una de les seves joies

és la “redacció integrada” on es

formaran periodistes polivalents.

A hores d’ara, aquesta redacció

només és un gran espai on hi ha

les màquines necessàries per fer

tallers de ràdio, de televisió i de

premsa. Els tallers estan separats

per envans mòbils que, de mo-

ment, romanen tancats. La idea de

futur, però, és obrir-los per tal de

crear una autèntica redacció inte-

grada, els alumnes de la qual fun-

cionin com un equip conjunt.

Durant dos anys, la UPF estudiarà

com ho gestiona, tant des d’un

punt de vista acadèmic com perio-

dístic. En aquest sentit, estaran

atents a la integració redaccional

dels mitjans.

Tal i com explica el pare de la

idea, Salvador Alsius: “Ara tenim

uns professors especialistes en

ràdio informativa, o en disseny de

diari, o en fer telenotícies... però

com farem una redacció inte-

grada? Tots ho faran tot? Els es-

tudiants aniran rotant? I com

posem les notes? Volem fer una

redacció integrada que no sigui

una cosa de ciència-ficció, sinó

que respongui al mercat real”. De

moment ja se sap que d’aquestes

instal·lacions en sortirà una ràdio

per Internet, i previsiblement

també una televisió que emetrà a

la Xarxa. “El que encara no

sabem és si ens podrem atrevir a

imprimir alguna cosa. Com que

diuen que d’aquí a vint anys

deixaran d’imprimir-se diaris, què

hem de fer? Ens hi posem o no?”.

La Pompeu mou fitxa

Un 86% dels càrrecs directiusde diaris de tot el món creuenque les redaccions integradesseran la norma en el futur

“La universitat no ens està entregant periodistes especialitzats en l’àmbit de la participació”(Enric Sierra)


marxa enrere. “En dos anys i mig hem

triplicat l’audiència –diu Enric Sierra.

Crec que d’aquí a cinc anys, Lavan-

guardia.es serà el mitjà que aportarà

més audiència i possibilitats de creixe-

ment al grup Godó”. Per la seva part, el

director de l’edició digital d’El Punt

tira per la mateixa via: “Si som capaços

de complir els nostres objectius, en dos

anys no hi haurà ni punt de comparació

entre el digital i el paper”. El cap de la

versió digital d’El Periódico, Pep Puig,

afirma que “cinc anys és un termini

massa curt perquè Internet acabi enco-

brint el paper com a negoci. El que tinc

clar és que a Elperiodico.com treballa-

rem amb més eines per presentar in-

formació en diferents suports”.

I com canviarà el paper? La majoria

dels consultats li demanen un perio-

disme més reflexiu, un pas per enda-

vant de l’actualitat del dia, si bé és cert

que Internet també podria oferir el ma-

teix sense tinta ni cel·lulosa.

El gran problema és que la Xarxa en-

cara no té un model de negoci fiable, i

els mitjans digitals depenen del paper,

tant per economia com fins i tot per au-

diència. “A Finlàndia va passar una

cosa curiosa –explica Tomàs Delclós–

per raons de negoci, un diari va decidir

tancar el paper, pensant que trobaria la

rendibilitat al digital, però automàtica-

ment li ha baixat la publicitat i l’au-

diència.”

A l’estat espanyol, els webs d’informa-

ció general amb més lectors se-

gueixen sent els que provenen

d’un mitjà imprès, talment com si

per al públic, el paper fos una ga-

rantia de professionalitat perio-

dística. “El dia que els diaris

exclusivament digitals ens passin

al davant, ens haurem de començar a

preocupar”, ens comenta Enric Sierra,

mentre apaguem la gravadora. “Jo, el

tema de les profecies, prefereixo evitar-

lo”, ens diu al seu torn Tomàs Delclós,

mentre ens acomiada a la porta d’El

País.

41

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els webs d’informació general amb més lectors segueixen sent els que provenen d’un mitjà imprès

Tomàs Delclós a la seu barcelonina d’El País, diari que ha començat la creació d’una redacció única.


Baltasar Porcel era un escriptor de

vasta cultura, curiós, càustic, apassionat

i arrauxat. Tenia la suavitat de les

aigües tranquil·les de la Mediterrània,

però també la fúria del vell mar quan

bufen els vents que provoquen tempo-

rals devastadors. La seva rebel·lió

l’acompanyà fins als darrers dies.

Com a periodista havia conreat tots els

gèneres de la professió en molts mitjans.

La seva trajectòria ha estat molt vincu-

lada a La Vanguardia, on ha publicat des

de cròniques fins a reportatges dels seus

viatges pel món. Porcel era un mediter-

rani en el sentit més estricte de la pa-

raula. El seu món d’Andratx l’acabà

projectant a la visió literària i periodís-

tica que tenia tres potes amb les quals

caminà tota la seva vida: els clàssics

grecs, la religió d’Israel i el dret romà. El

llibre que va escriure sobre la Mediter-

rània és, possiblement, l’obra en què li

surten amb més claredat les arrels cul-

turals i de civilització. Parla de la histò-

ria del Mar Nostre però, sobretot, parla

d’ell, de les seves percepcions de la rea-

litat, de la història i de la filosofia. L’obra

periodística té el to d’una persona que

posseeix una àmplia cultura històrica.

Aquesta faceta és molt important. Un

periodista que no domina la història va

pel món a palpentes, sense referències

sòlides, perdut en l’actualitat fugissera.

Vaig conèixer Baltasar Porcel a Lon-

dres, estant-hi de corresponsal de La

Vanguardia, l’any 1974. Vàrem dinar en

un pub de Fleet Street, el famós carrer

on en aquells temps es concentrava

tanta activitat de la premsa anglesa

abans de fugir massivament cap a les

noves instal·lacions Tàmesi avall. Amb

tot, el que recordo millor és quan a la

tardor de 1982, tot just després de la

victòria aclaparadora dels socialistes a

les eleccions generals, pactàrem, en un

dels despatxos clàssics i senyorials, que

escriuria una columna diària al periò-

dic de la família Godó.

Hi havia llavors encara les clàssiques

màquines d’escriure, les platines, el

plom, els teletips que teclejaven soro-

llosament, el rotogravat –el famós

hueco –de fotografies estàtiques i ri-

tuals, els mateixos bidells que, fins que

la seu del diari es traslladà a la Diago-

nal, transportaven els papers d’un lloc a

l’altre amb la parsimònia d’un protocol

de l’època en què el diari es posà per

uns mesos al servei del partit liberal de

Sagasta.

Va ser aleshores quan vaig establir un

veritable contacte personal amb Porcel,

que ja feia molts anys que escrivia a La

Vanguardia, encara que no havíem par-

lat mai, excepte a l’esporàdica trobada

londinenca. Entre el Porcel de l’estiu de

1967, quan el seu nom va aparèixer per

primer cop a les planes del diari amb un

article titulat El carácter mallorquín, i

el d’aquella tardor de 1982 hi ha moltes

O B I T U A R I

Una ploma mediterrània i provocadora

La mort de Baltasar

Porcel el passat

1 de juliol deixa

la literatura catalana

sense un dels referents

més importants.

Però la professió

també perd

un periodista que feia

anys que conreava tots

els gèneres. Havia

col·laborat a Serra

d’Or, Destino, ABC o

Última hora i sobretot a

La Vanguardia, on

escrivia una columna

diària des de 1982.

Porcel deixa un extens

llegat fruit de la seva

àmplia cultura.

Lluís Foix *Fotos: Pedro Madueño

* Lluís Foix, llicenciat en Periodisme i Dret, ha estat director de La Vanguardia, a més de director adjunt isubdirector. Ha treballat

com corresponsal a Washington i Londres i ha cobert nombrosos

conflictes. És columnista i tertulià.

7-1PORCEL:Layout 1 24/08/09 16:58 Página 42

diferències d’estil literari, de pensa-

ment, d’experiència periodística.

Si bé ja tenia definida la trajectòria com

a excel·lent escriptor que ha produït

una obra novel·lística àmplia i original,

acompanyada d’una tasca periodística

que ha exercit des de sempre, des que a

la seva Mallorca dels anys cinquanta

començava, molt jove, a freqüentar les

redaccions dels diaris locals.

La tasca de Porcel ha estat llarga i fe-

cunda. Durant quinze anys, per exem-

ple, va publicar una secció setmanal

fixa titulada “Los trabajos y los días”,

en la qual va seguir fonamentalment

dues direccions. Una, la de l’article cos-

tumista, o de fabulació basada en la

seva Mallorca natal i rural, de la qual és

una bona mostra el cúmul de treballs

continguts en el seu llibre Les Illes en-

cantades, molts dels quals foren publi-

cats prèviament al diari. Aquest món

imaginari de les illes serveix a Porcel,

una vegada i una altra, com a punt de

referència i en tractar-lo en la prosa ad-

quireix potser una riquesa més mati-

sada i impressionista.

L’altra direcció era la del típic article

d’opinió, curt, incisiu, sempre disparant

contra algú o contra alguna cosa. A ve-

gades contra el que ell mateix havia de-

fensat. Aquests milers de columnes

publicats a La Vanguardia sovint esta-

ven envoltades per la polèmica. Porcel

hi tractava temes culturals, sociològics

costumistes, qüestions que preocupa-

ven a la gent, als amics i als enemics,

que també en tenia com qualse-

vol periodista o escriptor que tin-

gui una certa rellevància. La

històrica discrepància pública

amb Juan Marsé, per exemple, va

durar gairebé fins als darrers dies

de la seva existència.

Se les enginyava per convertir implíci-

tament la majoria de temes en una crí-

tica o un debat de política catalana o

espanyola. Porcel era un mallorquí ca-

talanista que no rebutjava Espanya en-

cara que sovint feia una caricatura de

l’actitud de molts personatges polítics i

43

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

L’obra periodística de Baltasar Porcel, mort el passat 1 de juliol, era fruit dels seus importants coneixements històrics.

Com a periodista, Porcel havia conreat tots els gèneres de la professió en molts mitjans


literaris. A Porcel li interessava més la

Mediterrània, Europa, el món. Tenia

excel·lents relacions amb escriptors i

pensadors francesos, britànics i alema-

nys. Sovintejava els contactes amb

intel·lectuals, polítics i persones que

contribuïren a donar una dimensió in-

ternacional a la seva producció literà-

ria i que haurien pogut fer possible el

primer Premi Nobel a un escriptor en

llengua catalana. No és habitual que el

Nobel de Literatura sigui atorgat a un

escriptor que no escriu en la llengua

prioritària d’un estat. La primera i úl-

tima vegada que això passà fou l’any

1904 quan Frederic Mistral, escriptor

en llengua occitana, fou guardonat amb

el Nobel de Literatura juntament amb

el dramaturg espanyol José Echegaray.

En els seus primers temps de col·labo-

rador del diari, Porcel escrivia també

molt sovint a les revistes Serra D’Or i

Destino, on va publicar la majoria de

les seves cèlebres entrevistes. Quan

Jordi Pujol, al final del franquisme, es

feu càrrec de la propietat de la revista

fundada a Burgos per uns quants cata-

lans del règim i que desprès evolucionà

cap a una crítica contra el sistema de la

mà de Josep Vergés, Porcel tenia una

gran decepció i també un fracàs. La re-

vista s’havia posat en mans d’una opció

política encapçalada per aquell Pujol

que esdevindria president de la Gene-

ralitat durant vint-i-tres anys. També va

escriure abastament a la premsa madri-

lenya, a l’ABC i al diari Madrid, així

com a Mallorca i a Última Hora. Però,

amb els anys, La Vanguardia es va

convertir pràcticament en la seva única

casa periodística, fruit d’un treball i una

relació fluida per a totes dues parts.

Es pot dir que la columna de Porcel,

que va sortir sense interrupció des del

30 de novembre de 1982 fins una set-

mana abans del seu traspàs, obria una

nova etapa en la seva ja extensa bio-

grafia literària i periodística. Els co-

mentaris curts i cenyits a temes

concrets que dia darrere dia han sortit

de la seva mà a les pàgines d’opinió no

guardaven una relació amb el que en-

tenem per comentari polític, aferrat

normalment a les xafarderies i a les su-

perficialitats dels clàssics cronistes ma-

drilenys i catalans.

Les columnes de Porcel tenen el to

d’una persona que posseeix una àm-

plia cultura històrica. Aquesta faceta

és molt decisiva. He tingut moltes xer-

rades amb ell al llarg dels anys i puc

dir que quasi sempre hem acabat

col·locant els esdeveniments diaris en

un marc ampli en el qual les peces han

anat situant-se en adequació amb el

temps. Porcel coneixia molt bé la his-

tòria de Catalunya i d’Espanya, so-

bretot a partir del segle XVI, com a

bon mediterrani, es movia en l’àmbit

de la cultura antiga sense fer cap es-

forç.

Va trepitjar força vegades les terres

d’Homer, Heràclit, Parmènides, la Roma

de l’imperi, el cristianisme com a cicle de

civilització que començà a Palestina i

s’estengué per l’Àsia menor. Aquest re-

refons històric i cultural brollava d’una

manera espontània en les cròniques i co-

lumnes, que han creat un estil inconfusi-

ble i propi. Quan Porcel es desviava de

la seva mediterrània, viatjava a la Xina o

a l’Àfrica, sempre situava els escrits en

un marc històric, imprescindible per fer-

los comprensibles.

És difícil emmarcar ideològicament

Porcel, malgrat que en els darrers anys

la col·laboració amb Jordi Pujol, que li

encomanà l’Institut de la Mediterrània,

el situaven molt proper als planteja-

ments convergents. Abans comentava

que quan va començar a escriure la

seva columna a La Vanguardia eren els

temps del socialisme triomfant, després

de les eleccions d’octubre de

1982. Bona part de la premsa del

país, i molt més exageradament

la madrilenya, vivien a cavall del

que es coneixia per rodillo socia-

lista i d’alguna manera donaven

suport al canvi històric en el qual l’es-

querra guanyava aclaparadorament el

poder a les urnes. La transició s’estava

consolidant i tot eren benediccions pel

primer govern de Felipe González.

Des de la seva columna, Porcel va co-

mençar a aplicar racionalitat a la vida

política espanyola i catalana assenya-

lant aquells punts dels nous governants

que no responien ni a les promeses ni a

la coherència amb els fets. Quan no era

políticament correcte criticar els socia-

listes, ell ho feia d’una manera desenfa-

dada, lliure, sense prejudicis i sense por

al que dirien d’ell.

Amb Baltasar Porcel ens trobem davant

un escriptor i un periodista que no

obeeix partits ni grups socials i econò-

mics. Les seves opinions confonien els

lectors en el sentit que no li feia cap

mena de recança aprovar un dia

decisions de polítics que potser el

dia abans havia criticat durament.

Porcel ha estat un dels escriptors

d’aquest país que provinent de

l’esquerra un pèl àcrata va anar

evolucionant cap a posicions burgeses

criticant sistemàticament el comunisme

en totes les seves formes, sense conside-

rar-lo mai millor, ni en teoria, que qual-

sevol pinochetisme. Aquesta actitud li

provocà ferotges crítiques dels seus an-

tics coreligionaris que no li perdonaren

mai l’evolució.

Porcel era un home que tocava de peus

a terra, que portava constantment les

O B I T U A R I

44

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

El seu rerefons històric i cultural brollava d’una manera espontània en les cròniques i columnes

Ens trobem davant d’un escriptor i un periodista queno té obeeix de partits ni degrups socials i econòmics


antenes posades, que preguntava, que

investigava, que estava molt a l’aguait

del que passava a la societat on vivia.

No solament en l’estil planer i entene-

dor, sinó també en la de reflectir el sen-

tit general de l’opinió, l’estat de

satisfacció o insatisfacció de la gent, el

pols de la societat. I recollint tots

aquests senyals, que trobava al seu vol-

tant, utilitzava, tal com ho feia Pla, la

paradoxa barrejada amb la ironia i molt

sovint amb dosis importants de cruesa.

Josep Pla era un escriptor més gran

però rebé, com Porcel, les crítiques dels

qui no admetien que es podia fer lite-

ratura i periodisme des de posicions

obertes que reflectien el sentir i el pen-

sar del gruix de la seva audiència i de

bona part de la societat.

Puc dir, d’altra banda, que després

d’haver escrit alguns milers de co-

lumnes, Porcel mai no havia tingut pro-

blemes amb els anys en què jo vaig

tenir responsabilitats editorials al diari.

Tenia un culte per la llibertat, una

creença ferma en l’ordenament jurídic,

en l’economia de mercat, en la nacio-

nalitat catalana o en la Constitució i

l’Estatut que conformen la xarxa en la

qual es mou la vida institucional i polí-

tica de Catalunya i d’Espanya. I si en al-

guns d’aquests punts Baltasar Porcel

podia tenir en la intimitat les lògiques

reserves que circumstancialment to-

thom pot patir, mai la seva columna no

les havia reflectides. Hi havia en Porcel

una fortíssima voluntat de concòrdia,

ordre i equilibri col·lectius.

Amb aquestes referències de fons, Por-

cel utilitzava el seu bisturí per esbrinar

la realitat social i política del país. Sense

complexos i sense sentiments apriorís-

tics. El resultat moltes vegades no ha

estat tan sols un periodisme de crítica o

de comentari sobre els fets de cada dia,

sinó una constant reflexió de pensa-

ment en forma d’assaig curt i entene-

dor. En parlar de política l’encertava o

s’equivocava. De fet, mai va ser un en-

tusiasta dels governs tripartits que ha

tingut Catalunya des de l’any 2003.

Al meu entendre, les columnes més

aconseguides eren aquelles en què

buidava tota la capacitat de prosa lite-

rària i que, normalment, no feien refe-

rència a fets puntuals del moment. Un

dels aspectes més enriquidors de la

seva obra és la visió del món a partir

de les coses més concretes i de les ex-

periències viscudes molt arran de

terra. Això li sortia magistralment

quan parlava, per exemple, d’una curta

estada a París, Sant Petersburg o Jeru-

salem. Són notes que conformaven

una visió del món, tal com

podia passar, des de l’angle

culturalista, amb un Eugeni

d’Ors, si ens fixem en un ta-

rannà vital.

Algun dia haurien de veure la

llum les moltes hores gravades de

converses amb el rei Joan Carles. Ha-

vien de servir per a la biografia que

Porcel tenia preparada sobre el cap de

l’Estat amb qui havia mantingut moltes

converses. Aquest projecte s’espatllà

quan José Luis de Vilallonga, un es-

criptor audaç i un pèl frívol, publicà un

perfil autoritzat pel rei borbó. Les rela-

cions entre la Corona i Porcel es refre-

daren, malgrat que no es trencaren del

tot, perquè Porcel considerava el paper

arbitral de la monarquia en un estat tan

històricament convuls com Espanya. Al

final del llarg trajecte periodístic i lite-

rari, Porcel es va anar desenganxant de

polítics, financers i gent amb poder. Li

interessava més la literatura, els viatges,

els pensadors que freqüentaven la seva

casa d’Andratx.

La seva malaltia, declarada sobtada-

ment a l’agost de 2006, el va traumatit-

zar. Pensava que no se’n sortiria quan

la vigília d’entrar al quiròfan del Clínic

de Barcelona em deia que li quedaven

moltes coses per fer, que afrontaria la

nova situació amb valentia i audàcia,

que sabia que el seu mal el podia des-

truir. L’operació va ser un èxit. Porcel

sabia que es podia reproduir però va

seguir treballant, escrivint, no va deixar

la columna diària i va publicar l’última

novel·la, que era una provocació que

desafiava el destí. Tres anys després va

arribar la seva hora sense poder su-

perar l’últim ensurt.

Se l’emportaren a Andratx, a casa seva,

a la seva Mallorca. En dir Catalunya o

Mallorca és dir casa seva, casa nostra.

Porcel ha sabut compaginar, en les

idees i en la pràctica, la vitalitat d’un

mediterrani rebel i creatiu, aspre i suau,

treballador i fecund.

45

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Porcel en un retrat de Pedro Madueño.

La biografia del rei Joan Carlesque tenia preparada s’espatllàquan Vilallonga publicà el perfil autoritzat pel monarca


El fet de rebre el II Premi Quim Regàs

de Periodisme, per decisió de companys

de professió, significa per a mi una res-

ponsabilitat, més que no pas un reco-

neixement. La responsabilitat d’estar a

l’alçada del Quim i del Ramon Besa,

dues persones que he tingut la sort de

conèixer. En Quim gràcies a un altre

gran professional, en Joaquim M. Puyal,

a l’etapa en què jo formava part del que

ell anomenava el “Barça Atlètic”, un

grup d’aprenents de periodista que

col·laboràvem a La vida en un xip i el

concurs Tres pics i repicó.

En Quim Regàs formava part del

consell assessor del debat i duia les

seves reflexions i les seves propostes

puntualment al despatx que teníem a la

Rambla de Catalunya. Era discret i

honrat, no mirava mai d’imposar les

seves opinions −tampoc hauria

pogut!−, però les exposava amb

convenciment i de manera raonada.

Estic segura que ell no em recordaria,

si bé va ser d’aquelles presències pro-

fessionals que queden en la memòria.

Quan en Ramon va rebre el I Premi

Quim Regàs en va fer la glossa que me-

reixia i seria una pretensió imperdona-

ble mirar d’afegir-hi res més. Però rebre

un guardó que duu el seu nom me’l farà

una mica meu per sempre i em

trasllada, tal com deia abans, la respon-

sabilitat de mantenir-ne els principis

professionals i la manera de comportar-

se en un entorn cada vegada més hostil

a l’honradesa i a la lluita per defensar

el que creiem que hem de fer com a re-

presentants d’un ofici que té un

contracte no escrit amb la societat de

ser rigorosos amb els fets i les interpre-

tacions que fem del nostre entorn.

Amb en Ramon no me n’he sortit

mai… sempre tan propers i mai no he

aconseguit seduir-lo perquè visqués

una aventura professional al meu cos-

tat. M’hauré de conformar eternament

a llegir les seves cròniques, que aconse-

gueixen ser pàgines de literatura.

En Ramon i jo compartim devocions

per les mateixes persones i un respecte

absolut per aquells qui lluiten per fer

les coses amb els seus propis criteris.

Compartir amb ell, immerescudament,

la segona línia d’aquest Premi Quim

Regàs afegeix pes a la responsabilitat

que sento aquesta tarda en recollir-lo,

però em donarà una magnífica excusa

per fer-li una abraçada i comentar fe-

nòmens que tots dos teníem clar que

ens farien emmalaltir d’admiració.

La responsabilitat prové de rebre

aquest premi precisament ara. Des de fa

poc més d’un any em pregunto si es pot

contribuir al periodisme des de la direc-

ció d’una televisió pública, em pregunto

si puc ser útil als companys i a la socie-

tat, em pregunto si dirigir una empresa

com la nostra m’allunyarà dels principis

que sempre he mirat de defensar quan,

R E F L E X I Ó

“A la nostraprofessió li cal autocrítica”

El passat 2 de juny

Mònica Terribas,

directora de TV3,

recollia el II Premi

Quim Regàs de

Periodisme en un acte

que va tenir lloc

al Parlament

de Catalunya. El jurat

havia destacat

“la independència,

el rigor, la innovació

i la passió a l’hora

d’informar i afrontar

la gestió i direcció”

de la periodista

guardonada.

A continuació

reproduïm el discurs

d’agraïment que va fer

Terribas al recollir

el premi, instituït en

memòria d’aquest

conegut periodista

mort l’any 2007

a 56 anys d’edat.

Mònica TerribasFotos: Parlament de Catalunya

8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 46

des de darrere de la càmera o des de da-

vant, van motivar totes les meves hores

de feina. Fa més d’un any que em pre-

gunto si posar-me al capdavant d’aquest

vaixell en un moment econòmicament

tan complex, i en una etapa de transfor-

mació de l’entorn audiovisual tan signi-

ficativa, em permetrà mantenir el meu

nord, defensar els meus principis fins al

final, malgrat que inevitablement em

canviï la perspectiva.

Que un grup de companys de professió

una nit em truqués per notificar-me

aquest premi em va fer més il·lusió que

cap altra cosa, perquè, venint del grup

de professionals que ho havien decidit,

vaig entendre que el premi era un mis-

satge que em feien arribar. No era un

reconeixement, no era un punt i a part,

no era un regal benintencionat, era un

advertiment, un toc d’alerta, una

motxilla, que a la vida n’anem carre-

gant ja unes quantes. Amb el premi

Quim Regàs, els companys em deien:

“Mònica, alerta, no perdis la perspec-

tiva, ets aquí per fer bon periodisme,

per fer bona comunicació, per servir de

manera honrada, apassionada i creativa

aquesta professió, no per res més. No

oblidis això”.

Jo vull interpretar així el premi, i només

així em sento còmoda aquesta tarda i

l’agraeixo de cor perquè em regala a

partir d’ara la vigilància d’aquest jurat

que tant admiro i respecto. Em sembla

un objectiu noble mirar de retenir el re-

coneixement dels companys a la nostra

capacitat de mantenir-nos fi-

dels a les nostres idees. Si ens

vigilem els uns als altres, pot-

ser ens en sortim de redreçar

les inèrcies que ens

condueixen a la comoditat i a

la manca de compromís, a la supervi-

vència personal d’uns currículums més

o menys florits segons les companyies i

les conjuntures. Això no ens farà mai

estar orgullosos. La tranquil·litat amb

un mateix i el somriure et provenen

dels missatges que t’envien els amics

quan creuen que has fet alguna cosa bé

47

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Mònica Terribas el passat 2 de juny al Parlament rodejada de Rafael Jorba, Ernest Benach i Santi Nolla

“Amb el premi Quim Regàs els companys em deien: ‘Mònica,alerta, no perdis la perspectiva,ets aquí per fer bon periodisme’”


o quan tenen l’encert de fer-te reflexio-

nar quan t’has equivocat.

Aquí, en el Parlament, en aquesta casa

que va generar la llei que regeix en

aquesta etapa la Corporació Catalana

de Mitjans Audiovisuals, és més neces-

sari que mai advertir que els principis

professionals i les raons de lògica em-

presarial no sempre regeixen les deci-

sions que es prenen en el nostre entorn.

Encara els interessos dels grups medià-

tics i les pressions interessades, polí-

tiques o no, estan massa presents en el

dia a dia. Afloren, precisament, en

èpoques com aquesta, d’eleccions o de

precampanyes… si és que mai deixem

de viure en una carretera on els cartells

adverteixen de la propera aturada a les

urnes, sempre presents.

La responsabilitat és mantenir els prin-

cipis professionals i els raonaments

creatius per damunt de tot, ser capaços

d’entomar les pressions amb raons ir-

refutables i conduir els mitjans privats i

públics del nostre país cap a on creiem

que han d’anar. És més important que

mai que, aquells qui ocupem llocs de

més o menys responsabilitat en els mit-

jans, tinguem clar que no renunciarem

als principis professionals, a les obliga-

cions socials i a la devoció a un ofici

que vol ajudar els altres a entendre el

món.

Tampoc renunciarem a denunciar

aquells professionals que utilitzen

l’ofici per al lucre personal o que estan

sotmesos als dictats d’interessos d’altri.

Ja fa massa temps que companys nos-

tres, teòrics o no, adverteixen dels pe-

rills que amenacen el nostre ofici en

mans dels interessos econòmics i polí-

tics. Ho va fer en Quim Puyal quan va

rebre l’Ofici de Periodista i ho va rela-

tar, amb més encert que no ho faria jo,

en Ramon Besa l’any passat… Ell par-

lava de com s’ha perdut la comunicació

entre els companys, de la fredor d’unes

redaccions dominades per pantalles in-

terconnectades amb tot menys amb els

sentiments, les impressions i les inter-

pretacions arriscades, unes redaccions

que esperen notes de gabinets de co-

municació per canviar quatre mots i

tancar peces que es repeteixen d’un

mitjà a un altre només matisades per

les derives d’adscripció ideològica de la

línia editorial de cada grup. I així anem,

qui dia factura, any empeny… qui per-

met ingressos, emmudeix la crítica…

qui reporta guanys o falses exclusives,

es guanya una glòria de titular que cada

dia està més lluny de la investigació i de

les autèntiques raons del perquè de les

coses. I tanquem els ulls.

Però ja no tenim més temps per mante-

nir aquesta actitud o hi perdrem el poc

talent que no s’enduran les prejubila-

cions i els expedients de regulació

d’ocupació que també tenallen les em-

preses de comunicació. I sobretot, llui-

tem perquè aventures empresarials

fallides d’alguns no les paguin els pro-

fessionals i, especialment, la qualitat de

l’ofici i dels nostres mitjans. Vivim una

època en què la temptació de justificar

l’aturada de la màquina de la creativitat

per compensar les pèrdues econò-

miques pot malmetre la qualitat dels

projectes que tots tenim entre mans.

Sentim a dir, citant Einstein, que la crisi

és una oportunitat per crear. Tant de bo

sigui veritat i es reorientin els nostres

mitjans cap a la responsabilitat col·lec-

tiva, la capacitat de cooperar per so-

breviure tots, i no per ocupar més es-

pais que aniquilin els espais dels altres.

És la nostra responsabilitat, la dels qui

ocupem llocs des d’on es poden fer i

canviar coses, fer-les. Quan fa un any

consultava als amics si havia de deixar

la feina que em feia feliç per assumir la

direcció de la nostra televisió, hi va

haver una persona que em va dir:

“Si no ho fas, no podràs canviar

les coses que creus que poden

millorar”. Tenia raó, malgrat

totes les renúncies que això ha

suposat. Tenir la possibilitat de

“fer”, i decidir “no fer”, és una ir-

responsabilitat. I renunciar-hi per

egoisme personal o per viure més tran-

quils, més protegits, més blindats de la

crítica o dels errors, és un luxe que no

ens podem permetre col·lectivament. Si

mirem de canviar el que no ens agrada,

és possible que no ens en sortim o que

ho fem en la direcció que no toca, però

mai no ens podrem retreure que no

hem lluitat per millorar les coses per als

qui vénen al darrere.

Vivim en un món en què pensem abans

en nosaltres que en la societat com a

col·lectiu. I aquesta absència de sentit

col·lectiu està empobrint la vida polí-

tica, social, econòmica i mediàtica. La

nostra incapacitat de reconèixer virtuts

en aquells que no pensen com nosaltres

o defensen projectes que són competi-

tius amb les nostres propostes. És una

obligació assumir el sentit de la

construcció col·lectiva amb la

suma de tots, pensin el que pen-

sin, vinguin d’on vinguin. I, en

canvi, fins i tot la propaganda po-

lítica es construeix sobre la

destrucció dels altres. Crec since-

rament que no és el camí.

Vivim en una societat on les coses mai

no surten del tot com les hem somniat.

Si els somnis fossin possibles, s’hauria

acabat la lluita. I després d’un somni,

per petit que sigui, n’hi ha d’haver un

altre. Aprenem a estimar les imperfec-

R E F L E X I Ó

48

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

“És més important que maique els que ocupem llocs deresponsabilitat no renunciemals principis professionals”

“Si ens vigilem els uns als altres, potser redreçaremles inèrcies que condueixen a la manca de compromís”


cions del que fem i a assumir-les com a

part de la realitat. Si esperem que els

projectes siguin perfectes, mai no en ti-

rarem cap endavant i hem de començar

projectes nous, per arriscats que siguin,

per provar-nos a nosaltres mateixos

que tenim la capacitat de fer una passa

endavant cada vegada. A recular, sem-

pre s’hi està a temps. I tot això només

és possible si confiem en el talent dels

qui tenim al voltant i som capaços de

sumar-nos-hi. Les individualitats s’es-

goten en si mateixes i només duen a

tenir els egos més incontrolables… pot-

ser és la professió, al costat del futbol i

la política, on costa més d’administrar

aquest component d’embogiment per-

sonal. La meva àvia deia: “Que Déu

ens doni cinc minuts més de seny que

de salut…” En aquest ofici, molts de

nosaltres perdem el seny dècades abans

que la salut. Malauradament, en Quim

en va ser l’excepció…

És la nostra responsabilitat no perme-

tre que el talent s’esfumi, no permetre

que s’aprofitin les circumstàncies eco-

nòmiques per debilitar la força del nos-

tre ofici, no permetre que els somnis

quedin sotmesos als comptes de resul-

tats. Hem de lluitar per fer-los compa-

tibles amb imaginació i amb risc, però

no posant en risc els principis que per-

metin explicar les coses amb el màxim

rigor i implicació a les persones de la

nostra societat que confien en nosaltres.

No podem mirar cap a una altra banda

quan veiem que els grups de comunica-

ció sotmeten el nostre ofici a precarie-

tats intolerables per poder fer més

guanys. Ara són temps complicats, però

per a tots, per als qui han arriscat els

seus diners a les empreses i per als qui

hi treballem per fer-les fortes i ambi-

cioses. Tots hi haurem de sacrificar al-

guna cosa. Ara bé, no deixem que el

que se’n vagi muntanya avall sigui la

capacitat de creure en el periodisme

com a eina de cohesió social i creixe-

ment col·lectiu. Hem de fer propostes

constructives, no només rendibles. Hem

de potenciar l’entreteniment crític, en-

cara que al poder sempre li sigui incò-

mode l’humor intel·ligent que sovint en

retrata les mancances.

Hem de dur la ciutadania a les finestres

públiques i escoltar-la, sense por, en-

cara que hàgim decidit ja fa massa

temps que amb les opinions d’uns

quants ens en podem sortir per tenir

criteri. Hem d’escoltar més i parlar

menys nosaltres, els professionals, que

tenim el deure de fer de pont entre la

societat i les institucions. Ens hem sot-

mès al periodisme espectacle tots ple-

gats, als noms i a les cares, i d’això la

televisió en té una gran part de culpa.

La televisió ha marcat el pas de la resta

de mitjans i la popularitat i la notorietat

ens han sotmès.

Prenem les decisions pendents del ren-

diment immediat, de ser els primers a

dir o a publicar, i això sovint deixa al

darrere les reflexions i les idees que re-

clamen més calma. No tenim temps, o

ens diuen que no tenim temps. Però

hem de canviar la manera de fer o aca-

barem fent diaris, ràdios i televisions

sense cap nord per a la construcció

d’una societat millor. Estic convençuda

que en Quim compartiria alguna

d’aquestes reflexions. Els qui creiem

que la comunicació pot aportar alguna

cosa més que èxits i bons balanços

tenim l’obligació de lluitar per equili-

brar una balança que cada vegada està

més decantada, amb el suport de la raó

econòmica, del realisme, dels números

que han de sortir… Que surtin, els nú-

meros, però no gràcies a carregar-se

continguts útils, interpretacions cor-

rectes i reflexions constructives sobre la

nostra realitat.

Cada pas que fem, cada progra-

ma que tirem endavant, cada en-

trevista que proposem, cada co-

lumna, article o falca, cada moli-

net o cada promoció que pro-

gramem, ha de respondre a un

perquè. (...) Si fem les coses amb

un sentit, amb una raó, amb un objec-

tiu que podem explicar, raonar i defen-

sar, ens podrem equivocar, segur, i ens

passarà, tanmateix respondrà a unes

conviccions i a un procés dins d’un pro-

jecte col·lectiu. I per això és tan essen-

cial mantenir forts els mitjans públics al

costat d’una saludable indústria audio-

visual privada. La tradició d’anys de

servei públic a la ràdio i la televisió ha

marcat un camí d’exigència i compro-

mís amb la societat. A Catalunya, a més,

amb la nostra gent, territori, cultura,

realitat política, amb les nostres institu-

cions. Des de Madrid, ara les televisions

privades voldrien que el pes del sector

públic disminuís. No pas perquè no

considerin la nostra feina útil i essen-

cial; senzillament perquè, ara que pin-

ten bastos en l’explotació dels seus

negocis, els toca menys a repartir i els

fem nosa.

Potser podran convèncer un

govern, però estem convençuts

que els representants de tots

els partits polítics faran la re-

flexió adequada per no deixar-

se vèncer per les pressions

d’uns grups que mai s’han compromès

amb l’atenció a la diversitat, mai han

respectat els horaris protegits i mai

s’han plantejat el perquè de les seves

programacions més enllà de les seves

corbes d’audiència. No és el moment de

49

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

“No podem mirar cap a unaaltra banda quan sotmetenl’ofici a precarietats intolera-bles per poder fer més guanys”

“Les privades voldrien que elsector públic disminuís perquèara pinten bastos, els tocamenys a repartir i els fem nosa”


sacrificar el servei públic en benefici

d’uns empresaris que han demostrat la

volatilitat dels seus projectes comuni-

catius i la incapacitat de representar

totes les opcions socials, culturals i po-

lítiques en les seves propostes.

El servei públic, adequadament moni-

toritzat per les nostres institucions, ga-

ranteix que la ciutadania rebi propostes

equilibrades, plurals i competitives per

mantenir-nos com a referents triats pels

ciutadans. Els periodistes ens podem

comprometre amb els projectes, però

necessitem que els polítics es compro-

metin també a preservar aquests espais

que ens permeten treballar amb garan-

ties al servei de la gent, i que ens de-

mostrin que els preocupen els

continguts més enllà de les informa-

cions sobre les seves accions de govern

o els seus partits.

Ara bé, a la nostra professió li cal auto-

crítica. Hem de ser capaços de revisar

el que fem, d’admetre que ens equivo-

quem. La credibilitat es construeix

quan rectifiquem els errors. Aquest és

un procés imprescindible per mantenir

la societat al nostre costat, confiada i

tranquil·la que quan els donem gat per

llebre de manera involuntària o acci-

dental, ho sabrem reconèixer pública-

ment. I aquí sí que tots plegats hem de

millorar la capacitat d’autoexigència.

(...) Una altra responsabilitat és traslla-

dar idees i criteris, traslladar l’ofici a les

generacions que ara ja han d’assumir, al

nostre costat o davant nostre, les deci-

sions. Ells són fills d’una generació que

ho ha tingut una mica més fàcil, però

sobretot que ha viscut immersa en un

entorn de competitivitat i carrera

d’obstacles per arribar al que se suposa

que és l’èxit professional.

Hem de ser conscients de la feina que

hem de fer traspassant aquests princi-

pis d’insubornabilitat i rigor als perio-

distes i professionals de la comunicació

més joves. Potser per això sempre he

pensat que la feina que més m’omple

personalment és la que he pogut fer a

la universitat. M’ha permès pensar i

compartir amb altres generacions in-

quietuds i preocupacions sobre els mit-

jans perquè no cometin els mateixos

errors que hem comès nosaltres. Ser di-

dàctics, a la feina i a les aules, és la

millor garantia per al futur del nostre

ofici. I això cal fer-ho amb passió per

contagiar l’amor que sentim per

aquesta feina que se’ns enduu la vida

sense adonar-nos-en i, quan ens n’ado-

nem, som incapaços de renunciar-hi. Hi

ha qui diu que a les aules de les univer-

sitats no es pot aprendre el periodisme.

Potser no tot, però reflexionar i apren-

dre a discriminar, prioritzar, distingir i

analitzar són graons imprescindibles

per després saltar amb garanties als

mitjans amb el cap ben moblat.

Els qui el coneixien millor que jo diuen

que en Quim era apassionat. La passió

és una condició imprescindible en l’en-

torn on ens movem: per creure en les

idees i llançar-nos al buit de dur-les a la

pràctica i esperar a veure si la passió

s’encomana en aquells qui ens lle-

geixen, ens escolten o ens miren. La

passió de creure en el que fem, i creure

que el que fem serveix per a alguna

cosa més que per pagar la hipoteca. La

passió per defensar les nostres idees i

aprendre a sacrificar-les amb la mateixa

passió quan les dels altres són millors

que les nostres. A renunciar apassiona-

dament, que també costa, quan hem

ficat la banya i ens hem equivocat. Pot-

ser renunciar amb passió al que més es-

timem és el que més ens costa, però la

passió l’hem d’aplicar en tots els mo-

ments de la nostra vida professional.

No vull perdre la passió de compartir el

projecte de la nostra televisió i

dels nostres mitjans públics amb

els qui treballem en aquella casa i

creiem que podem fer encara la

millor proposta audiovisual del

país. I continuarem lluitant, amb la

mateixa passió, per difícils i precàries

que siguin les circumstàncies que ens

toquin viure. Convencerem tothom que

tenim el millor dels mons possibles que

es poden veure a través de les pantalles,

petites o grans, de mòbil o Internet…

Estem carregats de raons apassionades

i les defensarem fins on calgui.

R E F L E X I Ó

50

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

“Podem tenir les millorsquotes d’audiència, i això mai no serà garantia de fer la millor televisió”

Terribas escolta una de les intervencions que van precedir el seu parlament.


Però tot això no és possible si, davant

de les dinàmiques no sempre generoses,

els professionals no ens fem costat i ens

blindem amb aquesta passió, aquesta

radical adhesió als principis del rigor i

la creativitat.

Les enveges i les mesquineses també

contaminen aquest ofici, on vivim més

pendents del que fan els altres que no

pas del que som capaços de fer. Som

poc generosos amb el reconeixement a

les victòries alienes i no ens cal fer cap

esforç per sospitar que hi ha conspira-

cions i influències dels uns i els altres,

abans que reconèixer encerts i despen-

jar un telèfon per agrair una iniciativa

que no ens beneficia directament. Som

mesquins. I aquesta mesquinesa ens

farà més petits.

Ara, que vivim sota els efectes d’una

victòria d’esforç col·lectiu, la d’un grup

de professionals del futbol, hauríem

d’aprendre algunes lliçons que ens po-

drien dur més lluny. (...) Els valors de la

nostra societat van en direcció contrà-

ria. Des de petits ens ensenyen a com-

petir per vèncer els resultats dels altres,

més que no pas per compartir el

coneixement amb els qui s’asseuen a la

mateixa aula. Però la vida no dóna les

mateixes cartes a tothom. I en canvi, la

vida ens obliga a compartir-les per

avançar com a societat. Ser els primers,

els líders, els qui més venen o als qui

més miren, no ens fa els millors. Podem

tenir les millors quotes d’audiència, i

això mai no serà garantia de fer la

millor televisió. Quan les coses van bé,

en termes quantitatius, és quan hem de

mirar endavant i plantejar-nos el futur,

perquè com em recorden sempre els

qui m’estimen, vindran temps pitjors.

Que aquests temps ens atrapin amb la

tranquil·litat d’haver defensat el que

creiem al costat dels qui comparteixin

amb nosaltres la passió per aquest ofici,

fet amb rigor, amb imaginació, amb cri-

teri, amb honradesa i al servei de la

nostra societat.

Consulta el nou Sistema de Finançament a la nostra web www.idec.upf.edu

la qualitat del teu futurIDEC-Universitat Pompeu Fabra

dot

ben

jam

in

Màster en Direcció de ComunicacióI. Programa de postgrau de Comunicació EmpresarialII. Programa de postgrau de Direcció de ComunicacióDirecció: Josep Maria Casasús, Joan Francesc Cánovas i Carles SinglaCalendari: Màster: octubre 09-juny 10 * Programa de postgrau I: octubre 09-febrer 10

* Programa de postgrau II: febrer-juny 10

www.idec.upf.edu/mdic1

Màster en � % " � � � � � � � � � % � % � � ( ' � $ & � � ! � � � Direcció: Josep Maria Casasús i Susana DomingoCalendari: octubre 09-juliol 10

www.idec.upf.edu/mdec1

Programa de postgrau de Brand Meaning: anàlisis, construcció i � � % " � � � � � � � & " � " ! " � � � ! � � !Direcció: Marta Camps, Jordi Torrents i Inma UrreaCalendari: octubre 09-maig 10

www.idec.upf.edu/dbram1

Programa de postgrau de Comunicació i Periodisme de ModaDirecció: Marta Camps, Mònica Figueras, Inma Sebastía i Inma UrreaCalendari: novembre 09-maig 10

www.idec.upf.edu/dcmod1

Programa de postgrau de # � � % � � � � " $ � ! � � # $ � � � � # � � � % � $ � � � ! � � ' � � ! � � % � � � & " � � " � & � � � & " � � $ � ' �Programa conjunt amb EL TERRATDirecció: Joan Pons i Manel JiménezCalendari: octubre 09-març 10

www.idec.upf.edu/dguit1


Aquesta ciutat que ens rep, Barcelona,

fa olor de tinta. I respira comunicació,

cultura. Des de fa molt de temps, des

de fa més de cinc segles. Llavors, al

segle XVI s’hi va encetar l’edició de

diaris, encara molt rudimentaris. I la

producció industrial de llibres en tota

mena d’idiomes: del francès al llatí, de

l’italià a l’alemany... de la mà dels lli-

breters privats convertits en impressors.

Des d’aleshores, Barcelona és capital

editorial mundial en llengua espanyola.

I, per descomptat, en llengua catalana.

El primer diari editat a Espanya va

néixer aquí el 1641, La Gazeta, d’apari-

ció setmanal, inspiració francesa i escrit

íntegrament en català; així com el

que durant molts anys va ser degà de

la premsa continental, el Diari de

Barcelona, que va veure la llum en la re-

volucionària data de 1792. També aquí

va sorgir el més difós dels diaris comer-

cials i familiars, La Vanguardia, el 1881.

La primera emissora que va saltar a les

ones al nostre país, Ràdio Barcelona, ho

va fer també el 1924 des d’aquesta ciu-

tat. I la primera televisió local, a la veïna

població de Cardedeu, el 1980.

Espigolo aquests pocs exemples, entre

molts altres, però no amb l’objectiu de

cultivar una afició ben estesa entre no-

saltres, la rivalitat entre ciutats. Perquè

altres ostenten també importants títols

en aquest campionat. El que fa Barce-

lona diferent és un fil conductor comú

a tots aquests exemples. Aquestes ini-

ciatives han estat producte del talent de

la societat, de l’empenta dels ciutadans.

No del poder polític. No de l’Estat.

Succeeix el mateix en molts altres àm-

bits culturals. La visita a qualsevol dels

museus més significatius de la ciutat

ratifica també que el seu geni creador

correspon als ciutadans. Als ciutadans-

artistes, notablement. Així, el Museu

Picasso s’inicia gràcies a la col·lecció

de Jaume Sabartés, el gran amic català

del pintor, el retrat blau del qual es

conserva a l’Hermitage de Sant Peters-

burg; la Fundació Miró va néixer per la

generosa donació de l’artista; tal com

passa amb la Fundació Tàpies, o amb el

Museu Dalí a Figueres. A diferència

dels grans museus nacionals europeus

nascuts de les col·leccions de les famí-

lies reials o imperials i del saqueig co-

lonial, el Museu Nacional d’Art de

Catalunya va sorgir de la simbiosi i

col·laboració entre ciutadans-col·lec-

cionistes privats, que van donar o llegar

els seus tresors, i la iniciativa municipal.

La creixent complicitat entre el sector

privat i el sector públic és un altre dels

trets de la identitat barcelonina, que va

tenir el seu momentummés televisat en

els Jocs Olímpics de 1992.

També van ser els ciutadans privats, o

les seves associacions, els qui van crear

el teatre d’òpera, el Liceu. O les escoles

universitàries de negocis, ESADE i

R E F L E X I Ó

Barcelona,ciutat de diaris

A finals de maig,

l’Associació Mundial

de Diaris (WAN,

World Association

of Newspapers) va

celebrar a Barcelona

la conferència

internacional

“El poder de la

premsa escrita”.

En aquestes pàgines

reproduïm

les paraules de

benvinguda de Xavier

Vidal-Folch, director

adjunt d’El País i

president del Fòrum

Mundial de Directors

de Diaris (WEF, World

Editors Forum), que

forma part de la WAN.

Xavier Vidal-Folch *

* Xavier Vidal-Folch és director adjunt d’El Paísdes de 1989. Ha treballat

en aquest diari des de 1982 on ha estat redactor en cap

i delegat de l’oficina de Brusel·les.

IESE, que es disputen el liderat mun-

dial de les business schools; o les prin-

cipals caixes d’estalvis, i les seves

potents fundacions culturals. I van ser

els artistes els qui van fundar el primer

Teatre Lliure. Van ser els industrials pri-

vats els qui en començar la Revolució

Industrial van portar cap aquí les mà-

quines de vapor i, després, van establir

la primera línia ferroviària del territori

peninsular espanyol, entre Barcelona i

Mataró, el 1848, i van consagrar Cata-

lunya com la “fàbrica d’Espanya”.

L’encís especial de Barcelona prové

del fet que segurament, juntament amb

Amsterdam, és l’única gran capital

europea de relleu internacional (4 mi-

lions d’habitants en l’àrea metropoli-

tana) que no deu l’empenta moderna i

contemporània a reis, papes o governs.

L’única que no és capital política d’un

Estat; a diferència dels anys glo-

riosos, però ja molt remots, de

l’època medieval i de l’expansió

mediterrània en competència

amb les ciutats-repúbliques ita-

lianes, les empremtes de les

quals, no només religioses sinó sobre-

tot civils, perviuen als carrerons i pa-

laus gòtics.

“Capital del Sud i ciutat del Nord”,

com se l’ha definit encertadament,

Barcelona constitueix una variant sin-

gular i mediterrània de les viles por-

tuàries de l’Atlàntic Nord, les ciutats

hanseàtiques, germinades al compàs

dels ports. A diferència d’questes,

es nodreix d’un ampli hinterland, al

qual alhora dinamitza: Catalunya.

Aquesta ciutat encarna moltes ciutats.

Per exemple, i simultàniament, és la

ciutat-seu de la capitalitat catalana i la

ciutat-coseu de la bicapitalitat espa-

nyola, al costat de Madrid. Bicapitali-

tat cultural i econòmica, abans de tot;

però ara també amb la democràcia sò-

lidament assentada, política. El prodigi

d’aquesta realitat tangible consisteix

en el fet que és producte d’un invent

humà, cívic. D’una voluntat. Tal com

passa amb les ciutats japoneses, ni els

recursos naturals del camp, ni les

riqueses mineres, ni l’orografia l’acom-

panyen. El vell refrany popular asse-

53


“Barcelona fa olor a tinta. I respira comunicació, cultura.Des de fa molt de temps, des de fa més de cinc segles”

Redacció de la Cadena Ser de Barcelona l’octubre de 1977 quan es preparaven els informatius en el nou context de llibertat informativa

gura que “els catalans de les pedres en

fan pans”. Han fet del combat contra

la seva pobresa inicial la virtut principal.

La fortalesa cultural barcelonina rau

gairebé exclusivament en la potència

del talent de les seves gents d’origen. I

de la barreja cosmopolita de gents aquí

arribades, un mosaic molt recent. Un

mosaic articulat, malgrat que s’hi prac-

tiquen fins a 250 llengües. Un talent

aplicat a la passió per la novetat i la

creativitat. Incubadora de la creativitat

i de la innovació, Barcelona és l’herald

espanyol de la creació i el comerç cultu-

ral. De la cinematografia i de la publici-

tat. De la nova arquitectura i del nou

urbanisme. De la moda i del disseny.

En periodisme ha sabut combinar, al

llarg del segle XX, realitats antagò-

niques: els diaris burgesos més curosos

(La Veu de Catalunya, 1899; Mirador,

als anys vint) o revistes de qualitat alta

i glamurosa (D’ací i d’allà, 1908), amb

la més combativa premsa anarquista

(Solidaridad obrera, 1907). La millor

revista falangista (Destino, 1937) amb

la millor revista comunista (Nous

Horitzons, 1962). Les revistes d’humor

més àcid (des del Papitu i L'Esquella

de la Torratxa anteriors a la Guerra

Civil, fins als recents El Papus i El

Jueves) i diaris esportius (Dicen, El

Mundo Deportivo i l’Sport), general-

ment apassionats pels colors blaugrana

del Barça.

En aquests darrers trenta anys, ha ge-

nerat novetats substantives, com la pro-

fitosa transformació del disseny d’un

diari tradicional, La Vanguardia, o la crea-

ció el 1978 d’El Periódico de Catalunya,

model d’èxit que hibrida allò popular

amb la qualitat; i que és pioner en la

doble edició lingüística, en català i cas-

tellà. O la inauguració a Espanya de la

multiimpressió i la multicentralitat, que

va possibilitar la bicapitalitat de redac-

cions d’un mateix diari, El País, des del

1982. O el sorgiment del primer rotatiu

escrit íntegrament en català després de

la Guerra Civil (abans ja n’hi va haver

una trentena, ràpidament tancats per la

dictadura), l’Avui (1976).

També en l’àmbit associatiu periodístic

Barcelona/Catalunya és pionera, amb

corporacions molt actives com l’Asso-

ciació Catalana de la Premsa Comarcal

(1982) i l’Associació de Publicacions

Periòdiques en Català (1983). O en la

institucionalització de l’autoregulació

de la professió, mitjançant el Consell de

la Informació de Catalunya, fundat el

1997 pel Col·legi de Periodistes.

És cert que tots aquests èxits s’acom-

panyen d’alguns fracassos molt sonors,

de manera que els catalans salten amb

certa facilitat de l’èxtasi a la depressió,

de l’orgull excessiu a la humilitat exa-

gerada. Tot sovint a les iniciatives pe-

riodístiques i culturals barcelonines els

manca grandària empresarial. Els

manca l’ambició suficient per a la re-

cerca de mercats més amplis. Freqüent-

ment les innovacions que s’hi generen

exporten les seves seus a altres ciutats,

per acció o per omissió. La indústria de

la comunicació convencional ha arribat

a un cert sostre, que pugna per trencar.

Les noves tecnologies, els desenvolupa-

ments audiovisuals i la Xarxa ofereixen

a les capçaleres i empreses més anyenques

l’ocasió d’adaptar-s’hi. I brinden als

projectes de nou encuny oportunitats

extraordinàries.

Així, la subcontractació de continguts

digitals i audiovisuals, amb empreses

com Lavinia o Mediapro, esdevé una

font de noves capacitats. O el disseny,

redisseny i consultoria de diaris, com

demostren companyies de referència

europea i mundial com ara Cases i As-

sociats. El poder de la premsa impresa

es vivifica, així, amb els nous poders d’alt

component tecnològic.

Es tracta de nous àmbits en què operar;

en què Barcelona i les seves gents poden

i han de realitzar noves aportacions. Ho

ha de fer si vol mantenir-se viva i conti-

nuar despertant admiració. Pot fer-ho,

perquè la xarxa, el disseny i els serveis

constitueixen terrenys de joc i activitats

en què la innovació resulta més decisiva

que l’economia d’escala, activitats que

sintonitzen amb les habilitats i percep-

cions autòctones: en què l’àmbit ciutadà

preval sobre l’estatista. Perquè el futur

pot arrencar del passat, però només

depèn de nosaltres mateixos.

R E F L E X I Ó

54


“Tot sovint a les iniciativesperiodístiques i culturals barcelonines els manca grandària empresarial”

Horst Pirker (president d’IFRA), Gavin O’Relly (president de la WAN), Xavier Vidal-Folch (president

de la WEF) i l’alcalde de Barcelona el passat mes de maig. Foto: Ajuntament de Barcelona

Deu anys després de la reunió de 29 es-

tats europeus a la ciutat italiana de Bo-

lonya, l’aplicació de l’Espai Europeu

d’Educació és una realitat que implica

un canvi força important, no tan sols de

plans d’estudi sinó, sobretot, de meto-

dologia. Perquè Bolonya, que es basa

en un sistema europeu de transferència

de crèdits i en una estructuració d’un

doble cicle (grau i postgrau), també

destaca per una sèrie de innovacions

pedagògiques.

Moltes facultats de Periodisme comen-

cen a partir d’aquest curs a aplicar el

nou sistema. D’altres exaureixen el

marge que tenen fins al curs vinent,

mentre que unes poques ja s’hi havien

posat abans que ningú. Aquest és el cas

de la Ramon Llull. Ells van ser, fa un

any, els pioners en l’aplicació del nou

sistema. I la seva valoració és força po-

sitiva. Tot i que els continguts han can-

viat poc, ara disposen de molta més

llibertat per programar i treballar en

petits grups (les classes reduïdes han

passat d’un 30% a un 80%).

En un article (Balanç provisional) per

a la revista de la facultat, Miquel Treser-

ras, degà de Periodisme de la URL, re-

passa aquest primer any amb Bolonya i

apunta que ha suposat “la reforma uni-

versitària més profunda i realista dels úl-

tims decennis”. Després d’enumerar els

principals avantatges (augment de l’au-

tonomia del centre, millor coordinació

del professorat i major implicació dels

estudiants, entre altres), conclou dient

que “estem segurs d’haver fet un bon

salt cap a l’excel·lència universitària. Bo-

lonya ens ho ha permès”.

Treserras no és l’únic que entén aquest

canvi com una manera d’avançar. “Bo-

lonya hauria de servir com a excusa per

aprofitar, tots plegats, l’oportunitat

d’adaptar-nos a les noves necessitats

d’un mercat que encara no està ben de-

finit”, assegura Jordi Llonch, adjunt al

deganat per a l’àrea de Comunicació de

la Facultat d’Empresa i Comunicació

de la Universitat de Vic.

Una ullada ràpida als plans d’estudi de

les facultats que imparteixen Perio-

disme permet adonar-se que en molts

casos, tal i com demana Llonch, Bolo-

nya ha estat l’excusa per remoure força

coses, més enllà de la resistència d’un

petit grup d’estudiants contraris a la re-

forma. Ha estat un canvi, forçat o vol-

gut, que ha permès als responsables

acadèmics replantejar prioritats, gua-

nyar independència acadèmica, flexibi-

litat i apostar per sectors concrets de la

professió que els ajuden a aproximar-se

a un mercat laboral que no sempre ha

anat en consonància amb el que s’ex-

plicava a les aules universitàries.

Un dels aspectes més valorats pels res-

ponsables de les diferents facultats és,

tal i com apunta Treserras, la llibertat

que Bolonya ofereix als centres. “Per

D O S S I E R E S P E C I A L

BolonyareinventaPeriodisme

El procés de Bolonya

ha canviat

la metodologia

que s’utilitza a la

universitat i ha obligat

a variar els plans

d’estudi, la manera de

funcionar i fins i tot,

en alguns casos, a

reorientar les

prioritats d’algunes

facultats catalanes que

cursen els estudis

de Periodisme.

CAPÇALERA ha

contactat amb els

responsables

acadèmics d’aquests

centres per parlar

d’uns estudis que no

han deixat de créixer

des del 1972, quan

la UAB va començar

a oferir-los.

Aquest article és un

compendi de totes

aquestes converses.

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 56

primer cop a Espanya, el Govern ha

donat àmplia autonomia a les universi-

tats per fer els plans d’estudis. Ha

desaparegut el criteri de troncalitat i

ara hi ha unes matèries bàsiques, així

que vàrem poder començar amb un xec

en blanc”, admet Salvador Alsius, di-

rector dels estudis de Periodisme de la

Universitat Pompeu Fabra. “Hi ha

molta més llibertat en la denominació

del títol i ja no depenem del dirigisme

centralista que venia del Ministeri. Hi

ha unes directius de formació bàsica i

la resta és lliure”, afegeix Bernat

López, responsable acadèmic de Perio-

disme de la Rovira i Virgili (Tarra-

gona). I aquestes directrius els

permetran, tal i com apunta Salvador

Aragonès, degà de la Facultat de Cièn-

cies de la Comunicació de la Uni-

versitat Internacional de

Catalunya, apostar per una per-

sonalitat diferenciada: “Gràcies a

Bolonya les universitats es distin-

giran les unes de les altres perquè

el pla d’estudis és lliure”.

Així doncs, en un moment de canvi de

paradigma arran de l’aparició i consoli-

dació de la Xarxa, Bolonya pot donar

un cop de mà a les universitats. “Inter-

net ens està portant a un nou model de

negoci. Això ens ho ha fet més difícil i

57

CA

PÇA

LER

A S

ETE

MB

RE 2

009

Tres estudiants de la Pompeu Fabra en les noves instal·lacions del campus de Poblenou

En un moment difícil per ala professió, Bolonya permet ser més flexible i adaptar-semolt millor al mercat laboral

L’entrada en vigor dels nous plans

d’estudis dels títols oficials de

grau de l’Espai Europeu d’Educa-

ció és esglaonada i la data límit és

el curs acadèmic 2010-2011. Des-

prés d’aquestes dates ja no es

podrà oferir ensenyaments de pri-

mer dels plans d’estudis encara vi-

gents. D’aquesta manera, el curs

vinent totes les titulacions han de

tenir implantat almenys el primer

any dels nous plans d’estudis,

d’acord amb les directrius del

procés de Bolonya.

2010,com a màxim


hem de ser capaços de reformular els

nostres estudis. Per tant, els plans d’es-

tudis han de ser flexibles i modulables”,

afirma Llonch. “Podrem adaptar cada

any el programa a exigències molt més

concretes”, diu Joan-Andreu Rocha, vi-

cedegà de Periodisme de l’Abat Oliva-

CEU. Però aquesta no és l’únic avan-

tatge. “Un altre aspecte positiu –pros-

segueix Rocha– és que permetrà

introduir una part més pràctica, una de

les febleses que tenien fins ara als estu-

dis de Periodisme”.

Un dels aspectes claus de la reforma

–però també un dels més criticats pels

anti-Bolonya– és el postgrau (que fins

ara s’anomenava màster). Es tracta de

l’1 del 4+1 i també d’un dels aspectes

més controvertits ja que el seu cost no

serà assumible per totes les butxaques.

“La idea és que els futurs postgraus si-

guin una especialització, tot i que seran

molt cars. Aquest és un punt dèbil de

Bolonya”, admet Alsius.

Els postgraus es presenten com el com-

plement a uns estudis de quatre anys

molt diferents dels d’ara. “Amb Bolo-

nya –apunta Rocha– els periodistes

seran més polivalents i menys especia-

litzats perquè potenciarà la polivalèn-

cia però no l’especialització. Per això

els postgraus tindran tanta importància.

La gran batalla de Bolonya serà d’aquí

a quatre anys, quan els estudiants hau-

ran d’escollir entre una gran quantitat

de postgraus. Llavors es veurà de quina

manera l’oferta formativa respon al

que la gent busca i al que el mercat ne-

cessita, perquè el valor d’un post-

grau és que t’insereixi en el

mercat laboral”.

Algunes facultats ja han comen-

çat a moure fitxa en aquest sentit.

A la Universitat de Vic, per

exemple, aposten fort per enfocar els

seus estudis en el periodisme de proxi-

mitat i en la formació de professionals

del món de l’empresa i la comunicació

pública. A la UIC organitzen un post-

grau en Comunicació en moda i ten-

dències, mentre que a l’Abat Oliva


58

CA

PÇA

LER

A S

ETE

MB

RE 2

009

Un grup d’estudiants durant les pràctiques de televisió en un estudi de la Universitat Pompeu Fabra

La reforma universitària permetrà que els futurs periodistes siguin més polivalents


tenen previst un de periodisme espor-

tiu. D’altres ítems com el periodisme

digital estarà present en totes les facul-

tats, ja que s’apunta com un dels pilars

de la professió del futur.

ASSOCIATS I DOCTORS

Però si bé els estudiants tindran força

avantatges amb el nou sistema, no to-

thom té clar que es pugui dir el mateix

del professorat. Treserras en el seu arti-

cle apunta que l’Espai Europeu d’Edu-

cació “ha millorat la coordinació del

professorat i ha potenciat la innovació

metodològica”. Però hi ha altres veus

no tan optimistes. “El problema seriós

es donarà ara, ja que els professors

s’hauran d’adaptar a una nova metodo-

logia”, adverteix Aragonès. “Hauran de

treballar amb altres professors, amb se-

minaris que impliquen grups més re-

duïts. Ara no tindran tants crèdits per

donar, però donaran moltes més tuto-

ries i això provocarà una relació més

fluida amb els estudiants. Seran més tu-

tors i menys professors”, explica Rocha.

Un aspecte espinós és la imposició d’un

50% de docents amb títol de doctor.

“És un dels riscos de Bolonya, un dels

aspectes que em preocupa i no

m’agrada”, reconeix Llonch. “En de-

terminades carreres molt pràctiques

–prossegueix– seria millor tenir una

ratio diferent de doctors i professors as-

sociats per conservar l’equilibri entre

els que prioritzen el valor acadèmic i els

que prioritzen la vida professional”.

El debat sobre l’experència pràctica del

professorat té quasi tants anys com els

estudis de Periodisme. Les crítiques,

temps enrere, als docents de la UAB, on

hi havia professors que no havien tre-

pitjat mai una redacció, varen sorgir

efecte i les aules s’anaren omplint de

professionals amb experiència que

combinaven docència amb pràctica pe-

riodística. A dia d’avui la UAB ha re-

duït el nombre d’acadèmics i la resta de

facultats ja han corregit aquest error.

“El Departament de Comunicació de la

Pompeu va plantejar que els acadèmics

no havien de superar el 30% perquè hi

ha el perill que molts estudiants amb

màsters i postgraus acabin treballant a

la universitat sense trepitjar els mitjans,

com va passar a la UAB”, diu Alsius.

I precisament quan el debat entre aca-

dèmics i externs semblava més que su-

perat apareix Bolonya amb la seva

quota que ha reactivat l’interès de

molts professors per doctorar-se, ja que

amb el títol tindran més facilitats per

trobar o consolidar una feina.

Però no tothom sembla tan preocupat.

Des de la Rovira i Virgili –on tenen una

ratio de professors associats molt alta–

Bernat López es mostra escèptic sobre

el compliment d’aquesta quota. “És

una norma que no té sentit en les car-

reres més pràctiques. És bastant absurd,

així que o bé no es farà complir o aca-

barà desapareixent. És un tema que no

em preocupa gens”, reconeix.

UNA SORTIDA DIFERENT

Però, com afectaràn tots els avantatges

de la reforma en la formació dels estu-

diants? Miquel Treserras assegura que

“l’estudiant de Bolonya tindrà una for-

mació bàsica molt àmplia i això serà

molt important pera la seva polivalèn-

cia. Haurà treballat molt en equip i serà

molt creatiu”.

Però hi ha aspectes on difícilment hi

posarà solució, ja que els orígens dels

59

CA

PÇA

LER

A S

ETE

MB

RE 2

009

“El 4+1 no ens agrada”. Enric

Marín, exdegà de la Facultat de

Ciències de la Comunicació, parla

clar quan opina sobre com s’apli-

carà a Espanya l’Espai Europeu

d’Educació. L’opinió de Marín és

compartida per bastants respon-

sables acadèmics catalans. En rea-

litat, Bolonya deixava la porta

oberta a dues possibilitats que po-

pularment es coneixen com el 3+2

(tres anys de grau i dos d’especia-

lització) i el 4+1 (quatre anys de

grau i un de postgrau). El govern

espanyol –malgrat que molts rec-

tors, sobretot els catalans, van de-

manar el 3+2– va acabar optant

pel 4+1, cosa que va aixecar nom-

broses crítiques.

Però les discrepàncies ja venien

de lluny. El 16 de maig del 2005

Jaume Guillamet i Miquel Berga

–degans de Periodisme i d’Huma-

nitats de la UPF, respectivament–

signaven un article a El País titulat

“Ancho de vía universitaria” on

criticaven el 4+1. “El corporati-

visme i l’obsessió reglamentista

que caracteritza el model univer-

sitari espanyol –un fet que resulta

incomprensible en el món anglo-

saxó– pot obligar-nos a circular

per un ample de via absurdament

incompatible amb el dels nostres

veïns”, apuntaven. I és que els de-

fensors del 3+2 recorden que és el

model que utilitzen nombrosos

països europeus i a més permetia

mantenir els estudis de segon

grau, que en canvi amb el 4+1 des-

apareixen. “Les reticències al 3+2

–recorda Marín– venien bàsica-

ment de Madrid, on es negaven a

aplicar el 3+2. A Catalunya no hi

havia tantes reticències”.

El 4+1 no convenç

La majoria de les feinesque troben els llicenciatssón a gabinets i a mitjans digitals

Bolonya imposa un 50%de doctors, una normaque no té cap sentit acarreres com Periodisme



60

Universitat Autònoma de Barcelona

La més gran (uns tres-cents llicenciats

anuals) i pionera (el 1972 va ser la pri-

mera universitat catalana i la tercera

espanyola en impartir Periodisme) no

començarà a aplicar Bolonya fins

l’any vinent. El Grau de Periodisme

tindrà una troncalitat comuna –so-

bretot els dos primers anys– amb els

estudis de Publicitat i Comunicació

Audiovisual. Després de dos anys

d’estudis genèrics a tercer comença-

ran les assignatures optatives i un per-

fil molt marcat en cada titulació. A

quart la meitat dels crèdits, com a

mínim, ja es destinaran a una espe-

cialització. Aquest darrer any prepa-

rarà els studiants que vulguin cursar

un postgrau.

Universitat Pompeu Fabra

El 1992 neix la Pompeu Fabra, la se-

gona facultat de periodisme cata-

lana. Es tracta d’un centre públic

que des d’un bon principi neix amb

una concepció molt diferent a la

UAB, ja que apostava pel model an-

glosaxó d’estudis de segon cicle.

Aquest setembre comencen el Grau

de Periodisme (té la nota de tall més

alta de les facultats catalanes de Pe-

riodisme) al nou campus del Poble-

nou amb una vuitantena d’alumnes i

un canvi de sistema substancial, ja

que l’esquema 4+1 no permet les

carreres de segon cicle. Malgrat tot,

han mantingut l’essència del seu

plantejament acadèmic gràcies a uns

itineraris (en Dret, Econòmiques,

Polítiques i Humanitats) on la meitat

dels crèdits de primer i segon curs

són de formació de base en un àmbit

determinat, fugint de la “cultura en-

ciclopèdica”. A partir de tercer co-

mencen les pràctiques i es potencien

les classes en anglès. Al postgrau en

Periodisme Especialitzat s’hi podrà

accedir des d’aquests itineraris o des

de qualsevol altre grau.

Universitat Ramon Llull

El 1994 la Facultat de Ciències de la

Comunicació Blanquerna de la Uni-

versitat Ramon Llull es va convertir

en la tercera universitat catalana en

cursar estudis de Periodisme i el pri-

mer centre privat. També ha estat la

pionera en començar el Grau de Pe-

riodisme del que al enguany

ja inicien el segon curs. Els

85 estudiants de cadascuna

de les promocions cursen

uns estudis en els quals

s’aposta clarament per

donar molta importància a les huma-

nitats i no comencen les pràctiques

fins al tercer any.

Universitat Internacional

de Catalunya

Va començar a impartir classes el 1997-

98 amb uns estudis de doble titulació

d’Humanitats i Periodisme. Aquesta

universitat privada va tancar el curs

passat la seva sisena promoció de Cièn-

cies de la Comunicació. El Grau de Pe-

riodisme no s’iniciarà fins al curs

2010-11, tot i que en el curs 2009-2010 ja

s’imparteixen onze dels dotze títols de

grau presentats, quedant pendent pre-

cisament el de Periodisme. Es poten-

cien molt les pràctiques. Dels seus

postgraus destaca el de Comunicació

en Moda i Tendències.

Una mica més diferentsEl procés de Bolonya ha servit perquè les facultats catalanes que cursen estudis de Periodisme revi-sessin els seus plans d’estudis. En alguns casos, els canvis no han estat molt significatius, mentre qued’altres han canviat considerablement. A continuació oferim un resum de l’oferta acadèmica dels di-ferents centres on, a dia d’avui, es formen la gran majoria dels futurs periodistes catalans.

A l’oferta existent, que amb Bolonya convida a la singularitat de cada centre, ara s’hi sumen Lleida i la UOC

El nou campus de Poblenou de la UPF


61

CA

PÇA

LER

A S

ETE

MB

RE 2

009

Universitat de Vic

Facultat de capital públic i privat que

i va començar Periodisme l’any 2002

que enguany ha passat a Grau i que

compta amb 55 places. Des dels seus

inicis té la particularitat que és la

l’única universitat que els estudis de

Periodisme no estan a dintre de Co-

municació, sinó inclosos a Empresa i

Comunicació. Volen convertir-se en

un punt de referència del periodisme

de proximitat. També són conscients

de la importància dels gabinets de co-

municació i aposten per la formació de

professionals del món de l’empresa i

la comunicació pública. També estan

especialitzant-se en periodisme digital.

Universitat Abat Oliva-CEU

El 2003 la Facultat de Ciències Socials

d’aquesta universitat privada va co-

mençar a cursar Periodisme en segon

cicle i el 2005 ja iniciaren una llicen-

ciatura de quatre anys i una doble lli-

cenciatura (amb Polítiques, Dret,

Publicitat o Relacions Públiques) que

s’allargava fins el cinc anys. Aquest

curs és el darrer de l’antic pla perquè

el 2010-11 començaran els estudis de

Grau amb una reducció de places, ja

que tan sols n’hi haurà una trentena.

Arran de la reforma ja no seran pos-

sibles les dobles titulacions. Encara

estan estudiant com enfocaran el

postgrau, tot i que, per ara, apunten

cap a un de Periodisme esportiu i un

altre de Periodisme digital i noves

tecnologies. A tercer i quart hi haurà

un alt percentatge d’assignatures en

anglès. A diferència de facultats com

la Pompeu Fabra o la Ramon Llull

aquí fan pràctiques des d’un bon co-

mençament.

Universitat Rovira i Virgili

Aquesta universitat pública, amb 30

places de Periodisme, va començar

aquesta llicenciatura el 2004 amb un

segon cicle. Aquella llicenciatura ha

passat a ser un Grau en Comunicació

que s’inicia aquest curs i que des d’un

bon principi anirà enfocat al perio-

disme. De totes maneres, durant els

dos primers anys compartiran un

tronc comú amb Comunicació Audio-

visual i Publicitat i Relacions Pú-

bliques. A tercer ja s’especialitza i a

quart s’escull entre una àmplia llista

d’optatives i tenen lloc les pràctiques.

La universitat ha apostat per un estu-

dis generalistes. L’especialització vin-

drà donada per uns postgraus encara

per definir i que començaran el 2011.

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida, constituïda

el 1994, és un centre públic que fins

ara no oferia Periodisme, però des

d’aquest any la Facultat de Lletres in-

clou un Grau de Comunicació i Pe-

riodisme Audiovisual que disposa de

50 places. Aquesta universitat tenia

un segon cicle de Comunicació Au-

diovisual que finalment s’ha conver-

tit en un Grau, que és un calaix de

sastre on s’inclouen matèries de Pe-

riodisme i d’altres de Comunicació

Audiovisual.

Universitat Oberta de Catalunya

Aquesta universitat virtual comença

aquest setembre un Grau de comuni-

cació de caràcter generalista amb una

oferta d’un miler de places. Se centra

en sis àmbits d’actuació (creativitat

publicitària, creació audiovisual, ges-

tió publicitària, gestió audiovisual, co-

municació corporativa i relacions

públiques i, finalment, comunicació

informativa). Entre els programes de

postgrau destaquen el de Periodisme

Digital, Publicitat a Internet i nous

mitjans digitals, Innovació en creació

de continguts audiovisuals i Comuni-

cació digital aplicada al turisme.

Dues estudiants a l’entrada de la Universitat Autònoma de Barcelona


problemes van més enllà d’una reforma

d’estudis superiors. “La majoria d’estu-

diants, amb poques excepcions, respo-

nen al perfil de molts coneixements

tècnics, pocs coneixements generals i

menys capacitat analítica. I tal com està

plantejat Bolonya ni afavoreix ni en-

torpeix aquestes mancances”, apunta

Rocha. “El grau de cultura general és

molt baix, però tampoc no hem d’exa-

gerar. No hi ha tanta diferència amb la

nostra generació”, matisa López. “És el

signe dels temps–opina Llonch– Hi ha

un cert alleugeriment dels coneixe-

ments i una evident pèrdua de l’esforç

com a valor social”, adverteix, tot i que

també destaca que té “una molt bona

impressió” dels alumnes dels darrers

anys. “Són gent amb ganes de conèixer

la realitat que els envolta i d’explicar-

la”, afirma.

El problema és si tindran l’oportunitat

d’explicar aquesta realitat. La situació

econòmica és tan delicada que fins i tot

condiciona les respostes. “Fa vuit mesos

era optimista, però ara amb la crisi pel

mig és diferent, la resposta queda en

suspens”, admet Salvador Alsius. “El

que sí que s’ha acabat –prossegueix– és

la meva generació, on el més beneit feia

rellotges”.

Els estudiants saben que la situació és

delicada. “Els de l’última promoció

estan tots espantats”, explica Aragonès.

Però, a part de la crisi, són conscients

del canvi de paradigma que imposen les

noves tecnologies? Aquí les respostes

difereixen. “És difícil mantenir el

paper, el rol d’estudiants que volen ser

periodistes de soca-arrel quan precisa-

ment els models professionals s’estan

desdibuixant tant”, aclareix Alsius, qui

assegura que “els estudiants actuals són

ben conscients de la diversificació del

mercat laboral i de les dificultats exis-

tents”. “Ara entren amb una actitud di-

ferent de fa vint anys –explica Marín–

Quan jo vaig començar a estudiar quasi

tots volíem anar a la premsa escrita.

Anys després ja pensaven més en la te-

levisió i en l’actualitat pensen més que

aniran a una feina relacionada amb In-

ternet.

D’altres enquestats pensen ben dife-

rent. “Els estudiants no vénen gaire

conscienciats d’aquest canvi en l’oferta

laboral. Tant al Saló de l’Ensenyament

com a la Jornada de Portes Obertes de

la universitat vaig detectar que els que

s’interessaven ho feien amb el para-

digma antic”, explica Llonch. Abans

dels exàmens Rocha va parlar amb els

alumnes de quart curs i els preguntà on

es veien treballant en el futur. Una gran

majoria volen fer-ho en un mitjà de co-

municació clàssic –sobretot a la ràdio–

“però també són molt conscients que la

part tecnològica està agafant molta im-

portància. Malgrat que no a tots els

agrada, veuen la necessitat de formar-

se en aquest camp”.

XIFRES POSITIVES

Si haguessim de fer cas de les xifres que

mouen les facultats aquestes no hau-

rien de preocupar-se per la inserció la-

boral dels seus llicenciats.

Sobre el paper les dades són incontes-

tables. “Els pocs estudiants que tenim

normalment troben bones oportunitats

de treball, tot i que en gabinets de co-

municació o bé en el periodisme digi-

tal. Tan sols una tercera part treballen

en mitjans clàssics”, afirma Rocha. Per

la seva part, Salvador Aragonès asse-

gura que a la UIC un 84% dels estu-

diants troben feina, malgrat que també

reconeix que “la majoria dels de l’any

passat estan fent continguts periodístics

en mitjans digitals”.

Segons l’Observatori de Graduats de la

UAB, un 93% dels llicenciats de Perio-

disme del 2003-2004 tenien feina, un

percentatge que en els tres anys

posteriors és similar. El sector

que més gent havia acollit eren

els gabinets de premsa. A la

Ramon Llull apunten en el ma-

teix sentit. Un informe de l’octu-

bre del 2004 elaborat per Enric Xicoy,

coordinador de pràctiques del Depar-

tament de Periodisme de Ciències de la

Comunicació Blanquerna, xifra en un

95% el alumnes de la sisena promoció

que treballaven. Un 20-25% de les úl-

times promocions ja es quedaven a les

empreses on feien pràctiques. Altre cop,

molts són gabinets i mitjans virtuals.

Segons Marín, “els estudiants no

contemplen massa l’opció dels gabinets

de comunicació que, segons les nostres

dades, són a dia d’avui els que donen

més sortida laboral. Però ells això ho

han d’entendre a mesura que avancen

els estudis”.

Però hi ha un altre aspecte que

les xifres no contemplen: les

condicions laborals. L’informe de

Xicoy apunta que “la majoria

dels estudiants es queixaven de la

precarietat laboral que pateixen,

ja que no tenen un contracte fix. Però

aquest mal no sembla que sigui exclusiu

dels estudiants que fa poc han acabat la

carrera, sinó que es tracta d’una situa-

ció ‘normal’ en el sector i fins i tot en el

mercat laboral en general”.

PRECARIETAT

L’informe de Blanquerna alerta –tot i

que ells ho relativitzen– d’un dels

temes recurrents en la professió, com és

el de la precarietat. Molts dits assenya-

len el sistema universitari com un dels

responsables d’haver empitjorat les


62

CA

PÇA

LER

A S

ETE

MB

RE 2

009

En els darrers deu anys, tot i l’aparició de més facultats que cursen Periodisme, no hanaugmentat gaire els llicenciats

La suma de llicenciats a la Pompeu, Ramon Llull, AbatOliva, Rovira i Virgili, Vic i la UIC equival als de la UAB


condicions laborals degut a la prolife-

ració de facultats de Periodisme que

han multiplicat el nombre de llicenciats.

El límit d’estudiants de Periodisme,

com el dels altres estudis, és fixa

d’acord amb les directrius del Govern

de la Generalitat, conjuntament, amb

les universitats, en el Consell Interuni-

versitari de Catalunya.

Segons les dades del Comissionat per a

Universitats i Recerca, el curs 2000-

2001 es van llicenciar a Catalunya 365

estudiants, mentre que Al 2007-2008

foren 412. Entremig tan sols un curs (el

2006-2007 amb 366 llicenciats) va su-

perar la xifra de nou anys enrere. I això

tenint en compte que l’any 2000 encara

no es cursava Periodisme a la Universi-

tat de Vic, a l’Abat Oliva ni a la Rovira

i Virgili.

D’aquí s’extreu que, tot i l’augment de

facultats, el nombre d’estudiants tam-

poc ha augmentat tant. Això s’explica-

ria pel fet que moltes facultats no

distorsionen gaire el mercat laboral, ja

que les seves xifres són força modestes.

La Universitat de Vic, per exemple, fa

uns anys que no supera la dotzena de

llicenciats en Periodisme. Lluny queden

les xifres de l’Autònoma, que té un pes

majúscul estadísticament parlant. Prova

d’això és que la suma dels llicenciats a

la Pompeu, Ramon Llull, Abat Oliva,

Rovira i Virgili, Vic i la UIC equival als

quasi tres-cents alumnes que habitual-

ment es llicencien a l’Autònoma.

De totes maneres, alteri o no el mercat

laboral, tampoc sembla que preocupi

gaire als responsables acadèmics. En els

darrers anys la Conferència de Degans

de comunicació de l’Estat ha debatut

sobre el futur del pla d’estudis o la re-

cerca, però no ha tractat gaire el nexe

entre les pobres condicions laborals i

l’augment de l’oferta de places univer-

sitàries. “Entre els degans hi ha poca

preocupació sobre com això afecta la

precarietat. Les universitats se’n desen-

tenen, d’això”, reconeix Salvador Al-

sius, qui va assistir durant tres anys a

aquestes trobades.

“És una simplificació –opina Llonch–

Honestament, no crec que es pugui

acusar les facultats de la precarietat la-

boral. És cert que s’ha ampliat l’oferta,

però quan tan sols hi havia la

UAB la xifra d’estudiants per en-

trar-hi era altíssima”. D’altres,

en canvi, reconeixen certa relació.

“Una quantitat més gran de

llicenciats òbviament afecta el

mercat laboral”, admet Rocha, mentre

que Tresserras reconeix que “no es pot

simplificar però hi ha una norma gene-

ral que diu que com més gent hi ha en

un sector del mercat laboral, les condi-

cions empitjoren”. El degà de la URL

també admet que la relació entre la

precarietat i el nombre de llicenciats no

surt massa en les converses del món

acadèmic. “No se’n parla gaire, tot i que

a vegades es comenta que hi ha molts

llicenciats. Em sembla, però, que això

pot aplicar-se en la majoria de car-

reres”, sentencia.

63

CA

PÇA

LER

A S

ETE

MB

RE 2

009

La UAB acumula tants llicenciats com la resta de les facultats públiques i privades que cursen Periodisme

A la Conferència de degans decomunicació quasi no es parlade la relació entre el nombred’estudiants i la precarietat


caràcter privat. Un any més tard (1972)

es crea la Facultat de Ciències de la In-

formació (avui Comunicació) de la

Universitat Autònoma de Barcelona,

de caràcter públic. A la dècada dels 80

es van fundar cinc noves facultats, on es

va començar a impartir la llicenciatura

de Periodisme, tres públiques (Univer-

sitat del País Basc, Universitat de La

Laguna i Universitat de Sevilla) i dues

privades (Universitat Cardenal Her-

rera-CEU i Universitat Pontifícia de

Salamanca). La dècada dels 90 serà

bastant prolífica, ja que 12 universitats

començaran a oferir els estudis de Pe-

riodisme. D’aquestes, cinc seran de ca-

ràcter públic (Universitat de Santiago

de Compostel·la, Universitat de Mà-

laga, Universitat Pompeu Fabra, Uni-

versitat Carlos III, CU Villanueva –cen-

tre adscrit a la Universitat Complu-

tense de Madrid–) i set de privades

(Universitat Ramon Llull, Universitat

Antonio de Nebrija, Universitat Euro-

pea de Madrid, Universitat Catòlica

San Antonio de Múrcia, Universitat In-

ternacional de Catalunya i Universitat

Sek). A partir de l’any 2000 i fins a l’ac-

tualitat, són 13 els centres que han

posat en marxa aquests estudis, dels

quals sis són públics (Universitat Rey

Juan Carlos, Universitat de València,

Universitat de Múrcia, Universitat de

Valladolid, Universitat Rovira i Virgili i

Universitat Miguel Hernández) i set,

privats (Universitat Camilo José Cela,

Universitat Europea de Madrid, Uni-

versitat Francisco de Victoria,

Universitat de Vic, Universitat

Abat Oliba-CEU, CES Alberta

Giménez –adscrit a la Universitat

de les Illes Balears– i Universitat

San Jorge).

Així doncs, avui dia, un total de trenta-

tres universitats imparteixen estudis de

Periodisme a Espanya, de les quals el

55% són de titularitat privada i el 45%

de titularitat pública. L’accés als estu-

dis de Periodisme es caracteritza prin-

cipalment per la seva elevada nota de

tall, que fa que només aquells estu-

65

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Assistim a un canvi important en els

ensenyaments universitaris amb vistes

a la convergència europea. Després de

la Declaració de la Sorbona el 1998, sig-

nada pels ministres d’Educació de

França, Alemanya, Itàlia i el Regne

Unit, 25 països europeus més van rati-

ficar la Declaració de Bolonya el 1999.

El Procés de Bolonya constitueix una

reforma dels sistemes d’Educació Su-

perior a 29 països de la Unió Europea,

amb l’objectiu principal de construir

l’Espai Europeu d’Educació Superior

(EEES). S’hi estableixen els principals

objectius orientats a la consecució

d’una homologació de l’ensenyament

superior europeu a fi de fomentar la

lliure circulació d’estudiants i augmen-

tar l’atractiu internacional de l’educa-

ció europea.

El reial decret que estableix l’ordena-

ció dels ensenyaments universitaris

oficials modifica el sistema universitari,

converteix les llicenciatures i les diplo-

matures en títols de grau i en redueix

la durada, en la majoria dels casos.

D’aquesta manera, els nous graus

de Periodisme quedarien organitzats

entorn de 240 crèdits ECTS (crèdits

europeus), que contindran tota la for-

mació teòrica i pràctica que l’estudiant

hagi d’adquirir: aspectes bàsics de la

branca de coneixement, matèries obli-

gatòries o optatives, seminaris, pràc-

tiques externes, treballs dirigits, treball

de fi de grau o altres activitats for-

matives. Els ensenyaments de grau

conclouran amb l’elaboració i la de-

fensa d’un treball de fi de grau per part

de l’estudiant.

Els estudis de Periodisme han fet un

llarg camí des dels seus orígens. El

1941 es va crear la primera Escola Ofi-

cial de Periodisme de Madrid, que

depenia de la Direcció General de

Premsa. Anys més tard, el 1958, va

néixer l’Institut de Periodisme sota

l’empara de l’antic Estudi General de

Navarra, avui Universitat de Navarra.

El 1960 va ser fundada l’Escola de

Periodisme de l’Església, que depenia

de la Conferència Episcopal i que

comptava amb centres a Barcelona i

València. El 1964 i 1952 van començar

els ensenyaments de l’Escola Oficial de

Periodisme de Madrid a les seus de la

Universitat de La Laguna i Barcelona,

respectivament. L’Escola Oficial de Pe-

riodisme de Barcelona va començar a

funcionar com a organisme autònom el

1968. L’Escola de Periodisme de l’Es-

glésia, també a Barcelona, va impartir

classes des del 1964 al 1971. No serà,

però, fins al 1971 que sorgiran les ac-

tuals facultats de Ciències de la Infor-

mació, sent les pioneres la Facultat de

Ciències de la Informació de la Uni-

versitat Complutense de Madrid, de

caràcter públic, i la Facultat de Comu-

nicació de la Universitat de Navarra, de


Radiografiad’uns estudismassificats

A l’estat espanyol més

de divuit mil

estudiants estan

matriculats de

Periodisme en alguna

de les trenta-tres

universitats que cursen

aquests estudis. Res a

veure amb l’any 1941,

quan es va fundar la

primera escola oficial

de Periodisme a

Madrid. En aquest

article Pedro Farias i

Marisol Gómez,

director i

coordinadora,

respectivament, de

l’Informe de la

Professió Periodística

de l’Associació de la

Premsa de Madrid,

analitzen amb tot tipus

de dades la situació

dels estudis en què es

troba bona part de la

professió del futur.

Pedro Farias / Marisol GómezFotos: Sergio Ruiz

Dues estudiants en l’estudi de televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, la primera que va oferir Periodisme a Catalunya

Uns divuit mil estudiantsestan matriculats en algunade les trenta-tres facultats que hi ha per tot Espanya

les titulacions més demanades, Perio-

disme se situa com una de les carreres

amb un índex menor de demanda

d’ocupació. Per a l’any 2007, la relació

oferta-demanda dels llicenciats en Pe-

riodisme era del 0,5%; mentre que els

estudiants suposaven un 1,2 %, l’oferta

només assolia un 0,61 %, el que dóna

una idea de l’elevat índex de desocupa-

ció existent en la professió.

Les estadístiques revelen que pocs es-

tudiants trien la seva carrera basant-se

principalment en les sortides professio-

nals, sinó que la majoria ho fa per incli-

nació cap a la titulació escollida, la

influència tant de la família com dels

amics i en què tenen un paper destacat

els mitjans de comunicació. També in-

flueix la nota de tall, l’escassa taxa de

mobilitat dels estudiants espanyols

(element que es veurà mitigat gràcies al

districte obert) i el càlcul d’exigència

dels estudis, és a dir, el temps i l’esforç

que suposarà obtenir-ne la titulació.

El canvi que ha patit el mercat laboral

en aquests últims anys ha estat la “des-

regulació”, que fa possible que a un

mateix lloc de treball puguin accedir

persones de diferents titulacions i que

una titulació pugui portar a llocs de tre-

ball que clàssicament no es percebien

com a propis. Això suposa una arma de

dos talls, ja que si bé els titulats en Pe-

riodisme poden optar a un nombre més

gran de llocs de treball, tant del món

dels mitjans, com fora d’aquest, es fo-

menta, d’altra banda, l’intrusisme labo-

ral, ja que en el camp mediàtic tindran

cabuda persones no titulades en Cièn-

cies de la Informació.

Segons un estudi realitzat per la Uni-

versitat de Màlaga i la Junta d’Anda-

lusia el 2007 sobre la inserció de

titulats universitaris, el 68,2% dels lli-

cenciats en Periodisme ha treballat o

treballa, dels quals el 66,7% ho fa en

llocs de treball relacionats amb la seva

titulació.

Segons l’informe de l’OCDE, el 22%

dels titulats universitaris espanyols ocu-

pen llocs de treball que estan per sota

de la seva capacitat professional. Da-

vant d’aquesta diferència entre la qua-

lificació professional i els requeriments

de les empreses, l’Espai Europeu

d’Educació Superior, sobretot, hi dóna

resposta, ja que proporcionarà un nivell

de qualificació més ajustada a la de-

manda professional durant el grau, a

més, després en el màster oferirà una

formació més especialitzada, i en el

doctorat, una tercera qualificació per al

desenvolupament de coneixements

científics.

POSTGRAU EN PERIODISME

Les universitats espanyoles han ofert

per al curs acadèmic 2008-09 uns cin-

quanta cursos de doctorat, de molt va-

riada temàtica, entre els quals

destaquen, d’una banda,

aquells relacionats amb els

nous mitjans de comunica-

ció o la comunicació en

l’era digital, i, de l’altra, els

relacionats amb la comuni-

cació organitzacional o la gestió de la

comunicació en empreses i institucions.

Ambdues temàtiques responen a les

necessitats actuals i es relacionen di-

rectament amb les noves perspectives

tant laborals com de recerca.

El nombre d’alumnes matriculats en

cursos de doctorat en l’últim any de

què es disposen dades, el curs acadèmic

2006-07, ascendeix a 2.122 alumnes, la

xifra més baixa des del curs 2002-03, se-

gons l’INE. En total, des del 1998 fins

al 2007 han cursat estudis de doctorat

un total de 18.258 alumnes.

67

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

diants amb un bon expedient acadèmic

puguin accedir a la llicenciatura.

D’entre les titulacions en comunicació,

Periodisme és la carrera que ha experi-

mentat la major pujada en nom-

bre d’alumnes, amb un 11,1% més

d’alumnes matriculats en el curs 2007-08

respecte al curs anterior. Amb això, el

nombre total d’estudiants que cursava

estudis de Periodisme (tots els cursos)

a Espanya va ascendir a 18.278. Li se-

gueix la titulació de Publicitat i Relacions

Públiques, en què la pujada representa

un 11% i assoleix els 16.904 matriculats

en l’últim curs acadèmic analitzat. Co-

municació Audiovisual també ha experi-

mentat una pujada, en aquest cas del 10,6

%, amb la qual el nombre d’estudiants

arriba als 13.148. Periodisme és la llicen-

ciatura de comunicació que acapara el

nombre més gran d’alumnes, amb el

37,8% del total. Comunicació Audiovi-

sual representa el 27,2% del total dels

universitaris matriculats en estudis de co-

municació, mentre que Publicitat i Rela-

cions Públiques n’acull el 35%.

DEMANDA LABORAL

El 2007 es van llicenciar a Espanya

2.601 estudiants de Periodisme i el

nombre total de llicenciats en Perio-

disme, des del 1976 fins al 2007, va

pujar a 63.898. Les dones representen

el 69,8% dels nous periodistes sorgits el

2007, un 2,1% més que el 2006.

La primera promoció de periodistes es

va graduar el 1976 i van sortir 559 nous

professionals procedents de les facul-

tats de Comunicació de la Universitat

Complutense de Madrid i de la Uni-

versitat de Navarra, que havien comen-

çat a impartir la titulació el 1971.

A partir d’aquest moment i a mesura

que anaven sorgint noves facultats de

Comunicació, comença a augmentar el

nombre de nous titulats. El 1978 el

nombre de llicenciats en Periodisme as-

soleix els 1.157, tot i que baixa lleuge-

rament l’any següent, fins als 1.130

titulats. Al llarg de la dècada dels 80, el

total de nous periodistes duplicarà el

seu nombre, ja que l’any 1981 es van

comptabilitzar 815 llicenciats i el 1989

la xifra ascendia ja als 1.775. Serà du-

rant la dècada dels 90 que els graduats

en Periodisme superaran els 2.000, cosa

que es produeix concretament el 1992,

quan s’assoleixen els 2.244 titulats. Fins

a la darreria dels 90 aquest nombre no

pararà de créixer i s’assolirà el 1999 la

xifra més alta de llicenciats en Perio-

disme en la història d’aquests estudis a

Espanya, amb 4.048 nous graduats. En

els primers anys del segle XXI el nom-

bre de llicenciats davalla per sota dels

3.000. Des del 2003 fins al 2007, la xifra

mitjana de graduats s’ha mantingut en

uns 2.500 i el 2007 s’ha arribat als 2.601

nous llicenciats en Periodisme, xifra

que ha augmentat si la comparem amb

la de l’any anterior, ja

que el 2006 només es van

llicenciar 2.370 perio-

distes, la xifra més baixa

en els últims vuit anys.

El desequilibri existent

entre l’alt nombre de llicenciats en Pe-

riodisme i la seva escassa sortida labo-

ral serà detectada ja a la fi del 2004 pel

Ministeri d’Educació. Segons les seves

dades, el 21,6% de graduats universita-

ris, corresponents a ensenyaments tèc-

nics, tenien accés al 55,3% del total

d’ofertes de treball. El 50,9% dels gra-

duats (corresponents a la branca de

Ciències Socials i Jurídiques) podia ac-

cedir al 31,1%. El 18,5% (Ciències Ex-

perimentals i de la Salut), al 8,8%. I el

9,9% (Humanitats) a penes al 4,9% de

les ofertes. D’acord amb el rànquing de

66

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

El Ministeri d’Educació va detectarel 2004 el desequilibri existententre l’alt nombre de llicenciats i l’escassa sortida laboral

Evolució de la matriculació en Comunicació* (1998-2008). Tots els cursos

1998-99 1999-00 % Var.Anual 2000-01 % Var.

Anual 2001-02 % Var.Anual 2002-03 % Var.

Anual

Periodisme 15.206 14.939 -1,8 15.980 7,0 15.915 -0,4 16.289 2,3

ComunicacióAudiovisual 7.458 7.744 3,8 8.880 14,6 9.798 10,3 10.343 5,6

Publicitat i RRPP 8.097 8.488 4,8 9.445 11,3 10.956 16,0 12.371 12,9

CC. Informació 1 1.544 780 -49,5 397 -49,1 299 -24,7 287 -1,4

TOTAL 32.305 31.951 -1,1 35,3 8,6 36.968 6,5 39.290 6,3

Font: Informe Anual de la Professió Periodística, APM 2008. INE 2008. Consejo de Coordinación Universitario. 2008. Elaboració pròpia(*inclou CC. de la Informació, Com. Audiovisual, Periodisme, Publicitat i RRPP)


Evolució de la matriculació en Comunicació* (1998-2008). Tots els cursos

2003-04 % Var.Anual 2004-05 % Var.

Anual 2005-06 % Var.Anual 2007-08 % Var.

Anual

Periodisme 16.656 2,3 17.090 2,6 16.365 -4,2 16.449

ComunicacióAudiovisual 11.266 8,9 11.916 5,8 12.226 2,6 12.401

Publicitat i RRPP 13.581 9,8 14.598 7,5 15,195 4,1 15.342

CC. Informació 1 288 0,3

TOTAL 41.791 6,4 43.604 4,3 43.786 0,4 44.192

Entre els anys 1976 i 2007 s’han llicenciat a les diferents universitats de l’estat un total de 63.898 periodistes

combinacions de carreres de ciències

humanes, educació i comunicació com

ara Periodisme i Humanitats, Mestre de

Primària i Mestre Infantil, Publicitat i

Relacions Públiques amb ADE, etc. En

l’àrea sanitària, hi ha dobles titulacions

de carreres com Infermeria i Fisioterà-

pia o Fisioteràpia i Teràpia Ocupacio-

nal.

Periodisme combinat amb una altra/es

llicenciatura/es s’ofereix a 14 universi-

tats, 13 d’aquestes són privades i només

n’hi ha una de pública (Universitat Rey

Juan Carlos). La combinació més habi-

tual és la que conjuga Periodisme amb

una altra llicenciatura de Ciències de la

Comunicació, ja sigui Publicitat i Rela-

cions Públiques –doble titulació que

s’ofereix a sis centres– o Comunicació

Audiovisual –que s’ofereix a deu uni-

versitats. Entre la resta de les combina-

cions més comunes es troben Dret i

Periodisme, Economia i Periodisme, i

Ciències Polítiques i de l’Administració

i Periodisme. La llicenciatura en Perio-

disme també es conjuga amb títols pro-

pis de la universitat.

ELS CANVIS DE BOLONYA

L’EEES és un àmbit d’integració i co-

operació dels sistemes d’Educació Su-

perior, amb l’objectiu de crear, el 2010,

un escenari unificat de nivells d’ense-

nyament a tot el continent, que permeti

l’acreditació i mobilitat d’estudiants i

treballadors arreu del territori europeu.

S’elaboraran nous plans d’estudi en

totes les branques del coneixement per

facilitar l’intercanvi dels alumnes entre

els diferents països de l’espai europeu.

El principal canvi que introdueix Bolo-

nya és el canvi en les metodologies do-

cents d’ensenyament, atès que ara

aquestes metodologies estaran orien-

tades a avaluar l’esforç de l’alumne i el

professor prendrà una major interacció

amb l’alumne en la seva formació. La

titulació de grau estarà formada per

matèries de formació bàsica, principal-

ment en el primer i segon any del grau,

matèries obligatòries, optatives i treball

de fi de grau, que s’haurà de desenvo-

lupar en els cursos finals. Així mateix,

es poden oferir també pràctiques ex-

ternes.

Entre els objectius que planteja la De-

claració de Bolonya hi ha el fet de rees-

tructurar el sistema d’ensenyament

d’acord amb tres nivells: un primer ni-

vell, amb el qual s’obtindria un títol de

grau que capacita per a l’accés al mer-

cat laboral; un segon nivell, dirigit a

l’obtenció del títol de màster, i un tercer

nivell, dirigit a l’obtenció del títol de

doctorat. El segon i tercer nivells ga-

rantirien una formació amb un major

grau d’especialització.

Pel que fa al màster, es planteja una

gran oferta de màsters públics a preus

assequibles i, a més, es podrà disposar

d’un ampli ventall d’ajuts econòmics,

on predominarà la modalitat de beca.

Aquest màster oficial tindrà validesa a

tot Europa. Juntament amb aquesta

reestructuració del sistema d’ensenya-

ment, es troba l’objectiu de promoure

la cooperació europea per garantir la

qualitat dels estudis superiors d’acord

amb criteris equiparables i fomentar la

mobilitat d’estudiants i professors dins

l’EEES.

EL NOU GRAU

La integració d’Espanya a l’EEES ha

suposat un esforç normatiu i d’adapta-

ció per part de les universitats i institu-

cions d’educació superior. El reial

decret que estableix l’ordenació dels

ensenyaments universitaris oficials mo-

difica el sistema universitari, converteix

les llicenciatures i les diplomatures en

títols de grau i en redueix, en la majoria

dels casos, la durada. D’aquesta ma-

nera, els nous graus de Periodisme

quedarien organitzats entorn de 240

crèdits ECTS (crèdits europeus), que

contindran tota la formació teòrica i

pràctica que l’estudiant ha d’adquirir:

aspectes bàsics de la

branca de coneixement,

matèries obligatòries o

optatives, seminaris, pràc-

tiques externes, treballs

dirigits, treball de fi de

grau o altres activitats formatives. Els

ensenyaments de grau conclouran amb

l’elaboració i la defensa d’un treball de

fi de grau per part de l’estudiant.

Si per a l’obtenció del grau es progra-

men pràctiques externes, aquestes tin-

dran una extensió màxima de 60 crèdits

i hauran d’oferir-se durant els últims

dos cursos acadèmics. El treball de fi de

grau tindrà una extensió mínima de 6 i

màxima de 30 crèdits i haurà d’estar

orientat a l’avaluació de competències

associades a la titulació. El títol de grau

de Periodisme obtingut ha de tenir re

llevància tant en el mercat laboral na-

cional, com en l’europeu. Això vol dir

que la titulació de Periodisme estarà

69

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

D’altra banda, els màsters tenen com a

finalitat l’adquisició per part de l’estu-

diant d’una formació avançada, de ca-

ràcter especialitzat o multidisciplinari,

orientada a l’especialització acadèmica

o professional, o bé a promoure la ini-

ciació en tasques de recerca. Els màsters

s’han convertit en títols oficials i per

això els plans d’estudi conduents a l’ob-

tenció de títols de màster universitari

seran elaborats i proposats per les uni-

versitats d’acord amb les directrius del

Ministeri. Els ensenyaments dirigits a

l’obtenció dels títols de màster univer-

sitari tindran una extensió mínima de 60

crèdits i màxima de 120, en la forma

prevista pel corresponent pla d’estudis,

que comprendrà tota la formació teò-

rica i pràctica que l’estudiant hagi de

rebre: matèries obligatòries, matèries

optatives, seminaris, pràctiques externes,

treballs dirigits, treball de fi de màster,

activitats d’avaluació, etcètera.

L’equilibri entre els ensenyaments teò-

rics i pràctics haurà d’estar d’acord amb

les competències fixades en els objec-

tius. Els ensenyaments oficials de màs-

ter podran incorporar especialitats en

els seus programes que es correspon-

guin amb el seu àmbit artístic, científic,

humanístic, tecnològic o professional.

Aquestes conclouran amb l’elaboració

i la defensa oral pública d’un treball de

fi de màster per part de l’estudiant.

Aquest treball tindrà una extensió mí-

nima de 6 crèdits i màxima de 30, i serà

avaluat un cop superades la resta d’ava-

luacions previstes.

Per accedir als ensenyaments oficials

de màster serà necessari estar en pos-

sessió d’un títol de graduat expedit per

una universitat espanyola o pertanyent

a l’EEES, o un altre expressament de-

clarat equivalent, i haver superat 240

crèdits europeus o el seu equivalent.

Així mateix, podran accedir als ense-

nyaments de màster els titulats per una

universitat espanyola d’acord amb an-

teriors ordenacions o de l’EEES, el títol

de la qual acrediti la superació d’un

mínim de 180 crèdits, si bé en aquest su-

pòsit hauran de cursar addicionalment

els restants crèdits, d’acord amb les

condicions que estableixi la universitat,

fins a completar els 240 crèdits esmen-

tats.

Juntament amb els màsters, en els

darrers anys s’han establert a les uni-

versitats les dobles i triples titulacions,

on es combinen dos i tres carreres uni-

versitàries, respectivament. Es poden

combinar llicenciatures, diplomatures,

llicenciatura amb diplomatura, llicen-

ciatura amb títol propi, enginyeria amb

llicenciatura o diplomatura, etcètera.

La unió es fa entre matèries i carreres

que estan d’alguna manera relacio-

nades entre si o que puguin ser com-

plementàries, tant des del punt de vista

acadèmic, com professional

o laboral. Els alumnes que

trien aquesta opció obte-

nen dos títols oficials inde-

pendents i diferenciats. Les

universitats privades van

ser les primeres a incloure aquest tipus

d’estudis, tot i que cada cop són més els

centres públics que ofereixen la possi-

bilitat d’obtenir aquesta titulació. Cal

tenir present que per accedir a aquests

estudis, sobretot en algunes universitats

privades, cal superar unes proves d’ac-

cés addicionals. El cost de la matrícula

oscil·la entre els 900 euros als centres

públics i els 8.000 euros als privats.

Les combinacions que més oferta i de-

manda tenen són Dret i Economia o

Administració d’Empreses (ADE)

–van ser les primeres a impartir-se–,

Enginyeria Industrial més ADE, o Pe-

riodisme i Publicitat o Comunicació

Audiovisual. També són habituals les


68

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Llicenciats en Periodisme(1976-2007)

1976 559

1977 703

1978 1.157

1979 1.130

1980 815

1981 1.023

1982 879

1983 867

1984 694

1985 1.109

1986 1.486

1987 1.639

1988 1.626

1989 1.775

1990 1.851

1991 1.827

1992 2.244

1993 2.129

1994 2.282

1995 2.309

1996 2.760

1997 3.216

1998 3.649

1999 4.084

2000 3.268

2001 2.831

2002 3.053

2003 2.629

2004 2.591

2005 2.742

2006 2.370

2007 2.601

Font: Informe Anual de la Professió Perio-dística, APM 2007. INE 2007. Consejo deCoordinación Universitaria. 2007

Estudiants de la Universitat Ramon Llull

La combinació d’estudis més habitual amb Periodisme és la queconjuga amb una altra llicenciaturade Ciències de la Comunicació

L’Espai Europeu d’EducacióSuperior proporcionarà un nivellde qualificació més ajustat a la demanda professional

tat actual i sàpiga transmetre-la de ma-

nera comprensible als altres. Així ma-

teix, l’estudiant de Periodisme ha

d’adquirir un coneixement bàsic dels

principals esdeveniments i processos

de les societats actuals des d’una pers-

pectiva sincrònica. La dimensió espa-

cial d’aquest coneixement ha de ser

tan àmplia com sigui possible, ja que

contribueix a desenvolupar la capaci-

tat de comprendre la diversitat i fo-

menta el respecte pels sistemes de

valors aliens i la consciència cívica.

El títol de Periodisme també ha de

proporcionar un coneixement sufi-

cient de les tècniques de recerca,

identificació, selecció i recollida d’in-

formació, així com dels mètodes per

examinar críticament qualsevol tipus

de fonts, documents i fets amb la

finalitat, d’una banda, de tractar-los

convenientment i, de l’altra, de trans-

formar-los en informacions d’interès

mitjançant els llenguatges informatius-

comunicatius per a cada cas. Els titu-

lats en Periodisme també hauran de

saber expressar-se amb claredat i co-

herència en la llengua o llengües prò-

pia/es de la seva comunitat, oralment i

per escrit, així com tenir coneixements

d’altres idiomes, en particular de l’an-

glès. A més, han d’aconseguir un

coneixement bàsic dels conceptes, ca-

tegories, teories i temes més rellevants

de les diferents branques de la recerca

informativa i comunicativa.

Aquests objectius es podran assolir

amb l’adquisició d’un seguit de

coneixements i habilitats que haurien

d’incloure els aspectes següents :

a) Formació en Ciències Socials, Hu-

manitats i Ciència i Tecnologia per pro-

porcionar una competència contextual

bàsica d’ordre transdisciplinari.

b) Formació en Teoria, Història i Es-

tructura de la Informació i la Comuni-

cació per conèixer els fonaments i les

pràctiques més habituals dels proces-

sos de producció, distribució i recepció

de la comunicació des de les perspec-

tives econòmica, social, cultural i polí-

tica, de manera que es proporcioni una

competència contextual per situar el

Periodisme en el camp de la comuni-

cació.

c) Formació en capacitats expressives i

en els llenguatges i processos de comu-

nicació per a tots els suports tècnics

d’informació i comunicació, valoració i

opinió, i una capacitat d’anàlisi (lin-

güística, pragmàtica i ideològica) de la

producció periodística.

d) Formació en el coneixement i en l’ús

de la tecnologia (informativa i infor-

màtica) que permeti elaborar pro-

ductes periodístics en qualsevol suport

o sistema.

e) Formació ètica professional i com-

promís cívic a través del coneixement

de l’ordenament i la regulació que

afecta el nostre àmbit, i de les possibili-

tats i límits en la llibertat d’expressió,

així com de la responsabilitat social que

ha de presidir l’ofici de l’informador,

fomentant, a més, la consciència iguali-

tària entre les persones i els pobles i el

respecte pels drets humans internacio-

nals.

f) Formació bàsica relacionada amb la

gestió empresarial, l’autotreball, el te-

letreball i l’organització, la producció i

la realització de projectes informatius-

comunicatius.

g) Realització de treballs pràctics i

d’experimentació professional i d’inno-

vació, juntament amb una introducció

metodològica i anàlisi aplicada a la ini-

ciació en la recerca del

camp informatiu-comu-

nicatiu.

Aquests coneixements

faran que un titulat en

Periodisme sigui un pro-

fessional cultural, humanísticament i

tècnicament preparat per exercir la

seva funció d’intèrpret de la realitat so-

cial a l’hora de concebre, articular, pro-

duir, analitzar i dirigir tot tipus de

mitjans, programes i productes en qual-

sevol suport tècnic, mitjà, sistema o

àmbit de l’activitat informativa.

71

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

homologada a tots els països i no haurà

de passar per tediosos processos d’ho-

mologació. Així es fomentarà la mobi-

litat dels estudiants i titulats en l’entorn

europeu i s’agilitarà el lliure moviment

dels treballadors a tota la Unió Euro-

pea, ja que qualsevol empresari, en el

moment de contractar-los, sabrà quines

són les seves competències.

D’aquesta manera, els nous graduats

tindran tot l’espai comunitari per poder

exercir la seva activitat professional

sense cap tipus de problema, fet que

produirà un considerable augment del

mercat laboral.

Les universitats espanyoles han exercit

un paper fonamental en l’adaptació

dels ensenyaments a les exigències de

l’EEES. Els grups d’experts nomenats

pels organismes universitaris han estat

els encarregats de realitzar les pro-

postes d’adaptació dels estudis super-

iors, d’acord amb els criteris establerts

en els successius decrets i lleis aprovats

pel Govern.

A fi de promoure la integració dels uni-

versitaris en el mercat laboral, hi ha

dues qüestions importants a les quals

ha estat necessari acollir-se a l’hora

d’elaborar algunes d’aquestes pro-

postes:

- La redacció de perfils que estan re-

gulats per ordre ministerial d’acord

amb l’anàlisi del mercat laboral, les

seves demandes i exigències.

- L’exposició detallada de les compe-

tències que hauran d’adquirir els

alumnes en el transcurs dels seus es-

tudis, d’acord amb els perfils profes-

sionals esmentats.

La Conferència espanyola de degans de

la comunicació, que agrupa totes les fa-

cultats i les titulacions de Periodisme,

Publicitat i Relacions Públiques i Co-

municació Audiovisual homologades

oficialment pel Ministeri d’Educació i

Ciència, ha procurat, en la posada en

marxa de l’EEES, “sistematitzar un

marc lògic d’integració per al progrés

en el coneixement i la consegüent

adaptació a la metodologia i la posada

en pràctica dels criteris de Bolonya, de-

finint una estructura general d’acord

amb la realitat i els previsibles desen-

volupaments de l’àrea de coneixement.

S’hi han posat en comú els criteris bà-

sics d’orientació que haurien de

contemplar els centres i les universitats

que imparteixen aquestes titulacions.

La norma estableix total autonomia, per

la qual cosa no marca cap directriu, i de-

lega aquesta decisió en cada universitat

i centre. Ara bé, és desitjable que, en la

mesura que sigui possible, les facultats

procurin observar aquestes recomana-

cions i estructura general per aconseguir

la major convergència possible, garan-

tint la mobilitat estudiantil i del profes-

sorat; més encara si es considera que

l’àmbit universitari de la Comunicació,

en els darrers deu anys, ha experimentat

un desenvolupament i una consolidació

més que notables en l’espai espanyol”.

El procés de convergència exigeix defi-

nir un marc de gestió i organització aca-

dèmica amb major implicació de la

docència i la recerca universitària entre

centres, grups i titulacions de diferents

universitats, més enllà fins i tot del marc

nacional, cosa que ha propiciat una

major articulació interna en la coordi-

nació d’estratègies i avenços en el

coneixement.

Així mateix, la Conferència de degans

fa les recomanacions següents:

1. Sol·licitar a les universitats que, dins

l’àrea de Ciències Socials i Jurídiques,

la resta de facultats i centres de titula-

cions diferents de les de Comunicació

incloguin com a matèria bàsica una as-

signatura d’Introducció a la Comunica-

ció o bé una matèria denominada

genèricament Comunicació.

2. Proposar que, de ma-

nera genèrica, Llengua

sigui inclosa com a matè-

ria bàsica en el primer

any de llicenciatura i al-

hora és necessari que Co-

municació sigui inclosa

en l’àrea d’Humanitats.

3. En el conjunt de matèries a impartir

com a obligatòries s’haurien d’incloure

aquells eixos curriculars identificats

com a necessaris per a les competències

a adquirir pels titulats identificats pel

Llibre blanc de l’Agència Nacional

d’Avaluació de la Qualitat i Acredita-

ció (ANECA): Teoria, Estructura, His-

tòria de la Comunicació, Tecnologies,

Tècniques d’Informació, Redacció, etc.

Segons l’experiència espanyola i euro-

pea, i arran de les tendències que ac-

tualment estan sorgint en el sector

informatiu-comunicatiu, l’ANECA ha

recollit en el seu Llibre blanc sobre els

títols de grau en comunicació, les exi-

gències de formació que hauran

d’orientar la titulació de Periodisme:

capacitat analítica i crítica, bona prepa-

ració tècnica i professio-

nal, experimentació

derivada de la pràctica en

laboratoris i professional,

aprendre a aprendre de

la reflexió sobre l’ofici

periodístic, predisposició a la innovació

i facilitat per adaptar-se als canvis.

Respecte als objectius fonamentals del

grau de Periodisme, l’ANECA esta-

bleix que el títol de Periodisme ha de

procurar un coneixement racional i

crític del present amb la finalitat que

l’estudiant pugui comprendre la socie-


70

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

A partir d’ara les facultats haurand’aportar als futurs periodistes unabase cultural i humanística que els prepari per exercir la seva funció

Amb Bolonya els futurs periodisteshauran de saber expressar-se ambclaredat en la llengua pròpia i tenirconeixements d’altres idiomes

Estudiants de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB durant un examen

Els nous graduats tindran tot l’espai comunitari per exercir, fet que produirà un considerable augment del mercat laboral

A la Universitat Rovira i Virgili, des del

2004, es llicencien anualment trenta

persones en Periodisme. D’aquestes, la

meitat troben feina relacionades amb la

carrera. Les xifres no són gaire enco-

ratjadores, però les diferents facultats

catalanes on s’imparteix Periodisme

porten a terme una tasca important per

facilitar la inserció dels joves en el món

laboral mitjançant les pràctiques en

empreses i les borses de treball.

Hi ha dos tipus de pràctiques que

poden desenvolupar els estudiants: el

pràcticum, que és obligatori, i el pro-

grama de cooperació educativa, és a dir,

les pràctiques voluntàries. El pràcticum,

tal i com explica Carles Singla, cap d’es-

tudis de Periodisme de la Universitat

Pompeu Fabra, “és indispensable per

completar els estudis”. A la UPF dura

deu setmanes, es realitza entre els

mesos d’abril i juny i se sol fer en jor-

nades de quatre hores. A la resta de fa-

cultats les condicions són similars, però

poden durar fins a quatre mesos i es

duen a terme durant tot l’any, de ma-

nera que les pràctiques siguin compati-

bles amb les classes.

Com que es considera que és un com-

plement a la formació, generalment

aquestes pràctiques no són remune-

rades, tret “d’alguns mitjans que opten

per retribuir els estudiants per les in-

formacions que publiquen”, afirma Sin-

gla. Les pràctiques no curriculars, és a

dir els convenis de cooperació educa-

tiva, són aquelles que no formen part

del pla d’estudis. En aquest cas, les

poden fer tots aquells estudiants “que

hagin superat el 50% dels crèdits de la

titulació”, tal i com exposa Vicenç Se-

llés, cap de l’Oficina Treball Campus de

la UAB. En aquest tipus de pràctiques,

generalment el becari “rep un ajut a

l’estudi per part de l’empresa”, afirma

Sellés. És a dir, que el mitjà opta habi-

tualment per remunerar la feina dels

joves, tot i que hi ha empreses que no

ho fan. El curs 2007-2008 l’Oficina Tre-

ball Campus va gestionar 181 convenis

de cooperació educativa relacionats

amb Ciències de la Comunicació.

La Fundació Universitat Pompeu Fabra

és l’encarregada del programa de co-

operació educativa d’aquesta universi-

tat. Les pràctiques que gestionen són

sempre remunerades amb una com-

pensació econòmica que va dels 4 als 8

euros l’hora. En aquesta facultat es ma-

triculen cada any 80 alumnes per curs i,

segons la Fundació, el curs passat 47

persones hi van realitzar pràctiques vo-

luntàries.

En el 2008-2009 la UPF va rebre un

total de 128 ofertes de pràctiques, tot i

que de moment només s’han adjudicat

a 15 estudiants. Núria Soteras, coordi-

nadora de la Fundació UPF, recorda,

però, que és a partir d’ara quan es tan-

quen més cooperacions.


La importànciade les borsesde treball

Un bon currículum no

és suficient per trobar

feina com a periodista

si no va acompanyat

d’uns bons contactes.

Però si, a més a més,

el candidat és un

periodista acabat de

llicenciar, la recerca

d’un primer lloc de

treball és encara més

complicada.

Afortunadament, el

pràcticum obligatori

de l’últim any de

carrera, les pràctiques

voluntàries i la tasca

que desenvolupen les

borses de treball de les

facultats de

Periodisme faciliten

als joves el primer

contacte amb el món

laboral.

Sònia OrtizFotos: Sergio Ruiz

13-1DossierBecarisBorsa:Layout 1 24/08/09 17:04 Página 72

Aquests són alguns exemples de com

vehiculen tres universitats catalanes

amb estudis de Periodisme les pràc-

tiques que permeten als estudiants

tenir un primer contacte professional

amb el mercat de treball i que, de ve-

gades, és una manera que l’estudiant

pugui optar per un lloc de treball.

Pel que fa al tipus de mitjans que solen

acollir estudiants en pràctiques, la tipo-

logia és molt diversa i varia també a

cada facultat. Des d’empreses de di-

versa índole, fins a mitjans de comuni-

cació, ajuntaments, etc. Sol·liciten

també que els estudiants desenvolupin

tasques multidisciplinàries.

Des de la UPF, destaquen les feines re-

lacionades amb “temes de comunica-

ció, imatge corporativa, comunicació

interna, gestió de continguts, temes de

redacció i màrqueting. I alguna cosa de

rodatge i d’edició, també de documen-

tació, però no tant”, apunta Soteras.

Les empreses grans són les que més

possibilitats tenen d’encabir becaris en

les seves redaccions.

La URV també té convenis de pràc-

tiques “amb gairebé tots els mitjans de

la demarcació de Tarragona, i amb

molts de Barcelona i Lleida. I les

ofertes són molt variades”, tal i com

afirma Bernat López, responsable aca-

dèmic de la titulació de Periodisme de

la Universitat Rovira i Virgili. L’Autò-

noma, en canvi, no compta amb conve-

nis amb cap entitat d’aquest àmbit, ja

que “les necessitats de les empreses

poden ser puntuals i no contínues, amb

la qual cosa un conveni marc no tindria

sentit”, apunta Sellés. I afegeix

que a la UAB les ofertes majori-

tàries per fer pràctiques són a

“televisió, ràdio i premsa, en pri-

mer lloc”, i després en empreses

de relacions públiques i publici-

tat. A l’hora de fer el pràcticum, els es-

tudiants escullen dins d’una llista els

mitjans que prefereixen.

Tot i la creixent demanda en els darrers

anys per part dels gabinets de comuni-

cació i dels mitjans que treballen a la

73

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Un grup d’estudiants de la facultat de Comunicació Blanquerna durant una de les classes.

Tot i la demanda dels gabinetsde comunicació i dels mitjansde la Xarxa, els estudiantss’inclinen pels tradicionals


Xarxa, les preferències dels estudiants

en escollir on fan les pràctiques, nor-

malment s’inclinen pels mitjans de co-

municació tradicionals: televisió i

premsa, i de manera més testimonial

per la ràdio. Els mitjans digitals i els ga-

binets de comunicació no tenen tant

d’èxit. Ara bé, això canvia a l’hora de

buscar feina, ja que “el que volen és tre-

ballar del que han estudiat, sigui on

sigui, amb la qual cosa la primera pre-

ferència en molts casos queda com una

il·lusió de futur”, afirma Sellés.

OFERTES DE FEINA

Gràcies a les diferents borses de treball,

moltes empreses que necesiten incor-

porar nous treballadors busquen candi-

dats a les facultats. En aquest sentit, les

borses són una bona manera d’aconse-

guir una primera feina.

En el 2008 la Fundació Universitat

Pompeu Fabra va gestionar 30 ofertes

relacionades amb el periodisme. Segons

Soteras, el tipus de feina que se sol ofe-

rir és per desenvolupar tasques de “ga-

binets de comunicació, redacció o

gestió de continguts”. La majoria de les

feines són a jornada completa i el sou

mínim perquè la Fundació les accepti

és de 18.000 euros bruts anuals. Tot i

així, hi ha hagut feines que han arribat

a tenir un salari de 35.000 euros anuals.

Tots els estudiants de la UPF i els exa-

lumnes ja llicenciats tenen accés a la

borsa de treball de la facultat.

La Fundació s’encarrega de la gestió de

les ofertes a través d’un aplicatiu en

línia anomenat Campus Treball. La

seva tasca és la de vetllar per la qualitat

tant dels currículums com de les ofertes.

Les feines que apareixen en aquest

aplicatiu han de complir uns requisits

mínims. En cas de no respectar uns cà-

nons mínims de qualitat normalment es

desestimen, si bé hi ha casos que, tot i

així, es considera que la feina pot ser in-

teressant i s’inclou en l’apartat “Altres

ofertes” simplement com un anunci.

74

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Sovint es diu que els mitjans s’apro-

fiten dels becaris per no haver de

contractar ningú i tenir-los com a re-

dactors encoberts. La realitat és que

molts estudiants en pràctiques no

creuen que això sigui una explotació,

ja que ells també s’aprofiten de la

possibilitat per aprendre’n i per co-

mençar a relacionar-se amb el món

de la comunicació.

És el cas de Marc Cámara, llicenciat

en Periodisme per la Rovira i Virgili

i que va fer les pràctiques curriculars

a Ràdio Reus, que considera que els

mitjans “es poden aprofitar de tu

perquè et paguen poc, però tu

t’aprofites molt d’ells perquè tens

l’oportunitat de fer el rodatge. El

que aprens treballant no ho aprens

amb cinc anys de facultat”. Quan va

acabar el pràcticum va continuar en

el mateix mitjà i amb les mateixes

condicions: un contracte de pràc-

tiques, una jornada de quatre hores

diàries, que normalment no es com-

plia, i un sou de 180 euros mensuals.

Tot i així, ho considera positiu, ja que

a més del que va aprendre, ara tre-

balla a l’emissora amb l’esperança

que quan passin dos anys el facin fix.

De fet, els estudiants que han estat

becaris en mitjans més grans han

tingut menys oportunitats de desen-

volupar tasques interessants, i preci-

sament es queixen que no han pogut

aprofitar les pràctiques. Un exemple

és Jaume Suau, que va fer el pràcti-

cum a El Periódico i pràctiques vo-

luntàries al Diari de Balears. Aquest

llicenciat de la UPF considera que

“com més grans siguin els mitjans,

menys coses hi pots fer. Si hagués de

tornar a triar agafaria un mitjà més

petit, arran de la meva experiència,

perquè vaig poder fer la feina d’un

redactor més”. Això demostra que

els joves el que volen és posar en

pràctica allò que han estudiat i no els

importa tant si han de fer més hores

o han de cobrar poc.

Les borses de treball ajuden també

els nous redactors a trobar feina. És

el cas de Cristian Agudo, també de

la UPF, que actualment tre-

balla com a periodista digital a

Esquerra Republicana de Ca-

talunya, gràcies a la gestió de

la borsa de treball de la seva

facultat. Ell va fer les pràc-

tiques a El 9 Esportiu i consi-

dera que “tot i que he acabat en un

lloc que no té res a veure amb les

pràctiques estic molt content, ja que

em van donar molta feina al diari”.

Creu que és molt difícil aconseguir

quedar-te on has fet la beca perquè

la professió “es troba en una etapa

de recessió” i en molts mitjans “es

tira molt dels becaris o de substitu-

cions en pràctiques” i no els surt a

compte contractar ningú.

Jaume Suau creu que la borsa de tre-

ball va ser clau per trobar la feina ac-

tual a Cink, una empresa de gestió

de continguts en línia. I, en canvi,

considera que el pràcticum obliga-

tori no va ser gaire productiu, per ex-

periència pròpia i per la d’altres

companys, i afegeix que “no és un

problema de les facultats, sinó més

aviat de les empreses”.

No se senten explotats

“El que aprens treballant no ho aprens amb cinc anysde facultat”, assegura un jove que va ser becari



Cada any es fa un seguiment de les em-

preses i dels candidats per valorar el

grau de satisfacció dels serveis rebuts.

Els usuaris, a través d’una enquesta,

puntuen la tasca de la borsa de treball

amb una mitjana de notable. A més a

més, el 91% dels enquestats recomana-

rien l’ús d’aquests serveis.

Per la seva part, la borsa de la Rovira i

Virgili va gestionar 1.045 ofertes labo-

rals durant el 2008. D’aquestes només

vuit van ser per a periodistes. I tal com

argumenta Miguel Ángel Garcia, res-

ponsable de la borsa de treball

d’aquesta facultat, “la crisi farà que

això encara baixi més”. L’accés a les

ofertes de la borsa de la URV també

està restringit a alumnes i exalumnes

llicenciats. Tot i que hi ha ofertes que es

gestionen a través d’empreses de tre-

ball temporal o de selecció de personal.

En aquest cas, qualsevol pot accedir a

l’oferta. A la URV, la majoria d’ofertes

solen ser de mitjans de comunicació.

“Tot i que al voltant d’un 30-40% són

de gabinets”, assegura Bernat López.

MILEURISTES

Malgrat que les condicions de les feines

que s’ofereixen mitjançant la borsa de

treball de la URV són molt diverses,

normalment, quan es tracta de feines en

mitjans de comunicació. López asse-

gura que rarament un contracte supera

el llindar dels 1.000 euros nets al mes. I

els horaris són “de periodista, és a dir,

flexibilitat i més hores que un rellotge”.

Per contra, malgrat que treballar en ga-

binets no està entre les preferències

dels estudiants, és cert que les condi-

cions horàries i salarials solen ser

millors que en els mitjans de comuni-

cació, ja que suposen “més estabilitat

laboral, sous una mica més alts i horaris

decents”, afirma López.

L’Oficina Treball Campus de l’Autò-

noma va rebre l’any passat 202 ofertes

laborals relacionades amb l’àmbit de la

comunicació. I a pesar que es procura

fer un seguiment posterior per veure si

el candidat seleccionat és de la UAB,

les empreses no solen facilitar aquest

tipus d’informació. El problema és

comú a les tres facultats de Periodisme

consultades. Sellés explica que sovint

les empreses busquen “redactors ju-

niors, titulats per formar i que disposin

de les capacitats transversals que ne-

cessiten per desenvolupar correcta-

ment unes determinades funcions”. Els

salaris no solen ser gaire elevats i l’ho-

rari acostuma a ser flexible.

Contràriament al que passa a la UPF i

la URV, a la UAB “la majoria d’ofertes

no són per treballar en gabinets de co-

municació. Són per a altres tipus de

mitjans, com relacions públiques, màr-

queting, publicitat, televisió i ràdio”,

diu Sellés., qui també ha observat un

descens en les ofertes laborals: “La crisi

està afectant molt l’àmbit de les Cièn-

cies de la Comunicació. Les empreses

no estan contractant nou personal.”

De moment, la borsa de treball de l’Au-

tònoma es limita a fer una preselecció

de candidats en funció del perfil creat

per l’empresa, que és qui s’encarrega

després de fer les entrevistes i la selec-

ció dels candidats. Però a partir del

proper curs actuaran “com qualse-

vol consultora en la captació de re-

cursos humans del mercat, amb

l’avantatge de disposar dels currí-

culums dels estudiants. Durem a

terme processos de selecció complets,

amb entrevistes incloses i amb orienta-

ció professional als estudiants”, segons

ha avançat Sellés a CAPÇALERA.

Una altra novetat que ha explicat és

que s’iniciarà un “servei de coaching,

d’orientació professional, recomanant

la formació adequada per desenvolupar

les habilitats i capacitats de l’estudiant,

i promovent altres tipus d’economies,

com l’economia social (cooperati-

visme) i l’autoocupació (creació d’em-

presa)”.

75

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

A la UAB tenen previst iniciarun servei de coaching aixícom promoure el cooperati-visme i la creació d’empreses

Un grup d’estudiants de la UAB durant la classe de ràdio


Diputats”. Coincideix també amb Masó

amb que, al cap i a la fi, “els estudis de

Periodisme formen, però el periodista

es fa treballant”.

En la mateixa línia es troba el director

dels serveis informatius de COMRàdio,

Óscar Ramos, encarregat de les tutories

dels alumnes en pràctiques als infor-

matius de l’emissora. Ramos es mostra

molt crític amb el “coneixement de la

teòrica de la professió. Només han de

saber què és notícia, explicar-ho en for-

mat notícia i després, que ja pot ser més

complicat, posar-ho en antena”. Asse-

gura que aquests tres paràmetres no els

tenen clars, i cita exemples com que

molts alumnes “comencen una notícia

amb la frase ‘Avui s’ha explicat en roda

de premsa...’ La notícia no és això!, i

aquest és un clàssic”. També critica que

molts d’ells tenen “un desconeixement

total de les persones amb responsabili-

tats al Govern”. Ramos opina que la

manca de bagatge dels joves es deu so-

bretot al poc consum d’actualitat i

considera que l’arrel del problema no

es troba ni en els plans d’estudi ni en el

professorat. “És un problema d’actitud

de l’estudiant”, afirma.

El mateix pensa Masó: “no depèn de la

universitat, depèn de la persona. Hi ha

gent que porta el periodisme a la sang,

que vol descobrir coses, que és inquiet.

I després hi ha qui et dóna la sensació

que ha triat aquesta carrera com podria

haver-ne triat qualsevol altra”. Ella ma-

teixa ha comprovat una manca de “cul-

tura de l’esforç i el sacrifici” en

el fet que cap estudiant hagi

mostrat interès per experimen-

tar, per exemple, com es viu una

nit d’eleccions a la professió.

“Un estudiant de Periodisme

s’hauria de trencar la cara per quedar-

se a una nit electoral. I aquí no s’hi ha

quedat mai ningú!”, critica.

Però també hi ha periodistes veterans

que consideren aquestes afirmacions

com a tòpics. És el cas d’Eduard Boet,

director de màster de TV3 i coordina-

dor dels estudiants en pràctiques de

77

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Els nous llicenciats en Periodisme es

troben en l’actualitat en una situació

complicada per introduir-se laboral-

ment en els mitjans de comunicació.

Les empreses estan reduint més els cos-

tos i, per tant, sovint s’opta per retallar

la plantilla. Això implica que una de les

poques opcions d’un estudiant amb

vistes a tenir un contacte directe amb

els mitjans sigui a través de les pràc-

tiques, ja siguin obligatòries (que comp-

ten com a crèdits per a la carrera) o

voluntàries. L’altra opció són les subs-

titucions d’algun treballador que està

de baixa o en excedència. En aquest

darrer cas, se sol optar per estudiants

que ja han estat becaris al mitjà. També

és probable que aquesta relació es doni

com a corresponsal de comarca. Si és

així, sol treballar com a freelance.

Sigui quina sigui la manera en què en-

tren en contacte amb els periodistes

més veterans, el cert és que sempre hi

ha uns temes recurrents entre els pro-

fessionals a l’hora de parlar de les

noves generacions. Les crítiques més

habituals dels periodistes veterans són

les que es refereixen a la manca d’in-

terès per l’actualitat per part dels més

joves.

Pepa Masó, cap de Societat del diari

Avui, està en contacte directe amb els

becaris de l’Autònoma de Barcelona i

la Ramon Llull que realitzen les pràc-

tiques al rotatiu. La seva valoració

sobre la preparació dels estudiants és

que existeix “una manca de cultura ge-

neral important, relacionada amb el fet

de no llegir diaris”. Masó en posa

exemples, com que alguns “no saben ni

què és un fiscal, ni com va un judici, i

tampoc no ho pregunten quan no ho

saben”. També fa referència a una falta

de background, paraula que s’anirà re-

petint en la majoria de periodistes

consagrats que ha consultat CAPÇA-

LERA. Masó considera que “el perio-

disme o el portes o no el portes.

T’ensenyaran com funciona un pro-

grama d’ordinador, però si tu no tens

vista, no tens inquietud, ja pots anar a

cinquanta universitats que no et servirà

de res”.

En el cas del diari digital Lamalla.cat,

l’encarregat de vetllar pels estudiants

en pràctiques és el director, Dídac

Boza, que comparteix gran part de les

afirmacions de Masó. Segons ell, la

manca de background és “lògica per la

joventut” dels estudiants en pràctiques,

però a banda d’això destaca la “des-

afecció de la política per part d’alguns

periodistes joves, una manca d’interès

personal”. Boza considera que és in-

comprensible que algú que té “vocació

per aquesta carrera no hagi tingut prou

interès a seguir la premsa, per saber la

lletra gruixuda de com funciona una

sessió parlamentària o com es tria la

mesa del Parlament o del Congrés dels


Crítiques, mitesi tòpics al voltantdels becaris

“Les noves

generacions de

periodistes no són

consumidors

d’informació.” “Molts

dels nous llicenciats

van escollir aquesta

professió per sortir a

la televisió i fer-se

famosos.” “Alguns

mitjans s’aprofiten

dels estudiants en

pràctiques per

estalviar-se un

contracte i que facin

les tasques que ningú

no vol fer.” Aquestes

són algunes de les

crítiques que més

podem sentir entre un

gran nombre de

professionals

consagrats en referir-

se a les noves

generacions. Però, fins

a quin punt es tracta

de tòpics o de

comentaris raonables?

Sònia OrtizFotos: Sergio Ruiz

Un alumne de la Universitat Autònoma de Barcelona durant una de les pràctiques que realitzen a la facultat

Les crítiques més habitualssón les que es refereixen al poc interès de l’actualitatper part dels estudiants

sin per unes pràctiques”. El mateix

pensa Boet, per qui, al cap i a la fi, els

estudiants “no ocupen un lloc de feina

sinó que vénen a formar-se”.

Tot i així, hi ha mitjans que paguen una

petita contraprestació per les despeses

que suposen les pràctiques. És el cas de

l’Avui, per posar-ne un exemple. La cap

de Societat pensa que “és molt delicat”

afirmar que els mitjans s’aprofiten de la

feina dels becaris perquè, tot i que co-

bren poc, “si jo li dic a un becari que

vagi a cobrir una roda de premsa d’un

conseller i em fa l’obertura de la secció,

l’estic explotant? Jo crec que no”. Masó

considera que és l’estudiant qui en treu

profit de la relació amb l’empresa, ja

que pot posar en pràctica el que ha

après a la facultat. Això sí, sempre i

quan no s’abusi d’ells i es respectin els

torns i els horaris. Segons Masó, el fet

de portar a terme les pràctiques en un

mitjà petit és positiu, ja que els estu-

diants “tenen més possibilitats de fer

coses que en un diari gran” i també

considera que donar-los feina “és

donar-los una oportunitat” i no pas ex-

plotar-los. Boza també creu que els be-

caris haurien de percebre un incentiu:

“No vull dir que cobrin el mateix que

un redactor, però haurien de tenir una

remuneració adequada” a les tasques

que hi desenvolupa, més enllà d’una

simple compensació de despeses.

Cada vegada més, els mitjans procuren

que les tasques dels becaris siguin molt

àmplies i que augmentin lentament.

Aquest és el cas dels becaris de TV3.

Tal com explica Boet, “primer reben

una formació de conceptes bàsics i de

com s’hi treballa. Després, si no se’ls en-

carrega cap feina difícilment n’apren-

dran. I en el cas que el tutor consideri

que té la qualitat suficient es pot arri-

bar a emetre. Però es tracta d’un pro-

cés gradual”. El mateix passa a l’Avui.

“Primer els fas fer tasques petites per

veure què saben fer. I a partir d’aquí ja

depèn de l’estudiant. Pot arribar a es-

criure una columna, després d’haver

cobert rodes de premsa o escrit peces

de suport de companys”, explica Masó.

A COMRàdio els temes que se’ls en-

carreguen són els “que no tenen un in-

terès informatiu ni de primer ordre, ni

de segon, ni de tercer. Però si tens una

persona aquí que està fent pràctiques,

doncs l’envies. En el millor dels casos,

si la crònica està ben feta i, a més a més,

tenim trenta segons per emetre-ho,

doncs ho emetem. Però mai enviem el

becari a un tema que entri a la graella

de l’informatiu”, afirma Ramos.

Finalment, a Lamalla.cat, s’aposta “per

encarregar-los un tema atemporal, que

el puguin reportatjar, fer les entrevistes

adients i quan, uns dies després, el tin-

guin llest, es publica”, explica Boza, per

qui aquesta és l’única manera d’acon-

seguir que les pràctiques siguin profi-

toses. Totes aquestes afirmacions

desmentirien, doncs, el tòpic que els be-

caris sempre s’emporten la feina bruta.

Com a aspecte positiu, els periodistes

veterans reconeixen que les noves ge-

neracions tenen uns coneixements més

amplis de les noves tecnologies i que

això els permet tenir avantatges com

l’accés “a qualsevol tipus d’informació

de manera més ràpida”, apunta Boza.

El mateix pensa Boet, per qui aquesta

nova generació ha consumit “més cul-

tura audiovisual i, per tant, té més pos-

sibilitats de crear i de comunicar-se

audiovisualment. Les seves opinions i

capacitat creativa s’han de tenir en

consideració”. Per al coordinador dels

estudiants en pràctiques de TV3, “el

sector necessita d’idees, creativitat i

imaginació. I aquestes poden venir de

la gent que ara es troba en fase de for-

mació”.

DIFÍCIL CONTINUÏTAT

Malauradament, un dels tòpics que està

desapareixent és que els estudiants en

pràctiques tenen més possibilitats de

quedar-se a la redacció.

Darrerament les opor-

tunitats de passar a for-

mar part de la plantilla

són cada vegada me-

nors. “Ara és impossible

que els becaris s‘hi quedin”, reconeix

Masó. I recorda que els que van passar

a formar part de la plantilla al diari van

ser els estudiants de les primeres pro-

mocions de pràctiques.

A TV3, fins i tot hi ha caps que han

estat becaris, apunta Boet. Tot i reco-

nèixer que són veterans, les possibilitats

de quedar-se a la redacció “han anat

disminuint per la situació del sector”.

Óscar Ramos afirma que les probabili-

tats actuals que el mitjà contracti un

becari són mínimes, i que bàsica-

ment depèn de “circums-

tàncies casuals, com mo-

ments en què hi ha

hagut dos o tres baixes, o

excedències”. No obstant

això, encara hi ha casos

puntuals que demostren la utilitat

de les pràctiques. Per exemple, a

Lamalla.cat hi ha una redactora que ac-

tualment fa les funcions d’editora i que

va arribar a la redacció l’estiu passat

per cobrir un reforç d’estiu.

Amb tot, la realitat és que el món del

periodisme està en constant evolució.

La digitalització, les noves tecnologies

o la conjuntura econòmica, entre altres

factors, impliquen que alguns antics tò-

pics acabin desapareixent mentre, al

seu temps, se’n van creant altres.

79

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

l’emissora pública. Segons ell, “és molt

fàcil dir que els estudiants no vénen

amb el diari sota el braç, però no és cert

que un estudiant de Periodisme no es-

tigui al cas de l’actualitat”. Tot i això, re-

coneix que “probablement se n’haurien

de modificar algunes assignatures de la

carrera i adequar els estudis a la de-

manda que hi ha al sector. Hi ha espe-

cialitats que potser la universitat no té

contemplades”. Per la seva part, Ramos

també recorda que alguns periodistes

acabats de llicenciar “podrien ser per-

fectament redactors junior de la COM.

I això va lligat a altres inquietuds. La

persona que és així ja ha fet pràctiques

a l’emissora municipal del seu poble o

ha escrit en una revista del barri”.

SET DE FAMA

Per a Boet una altra afirmació habitual,

com és que els estudiants de Perio-

disme han escollit la carrera per fer-se

famosos i sortir a la televisió, és un altre

tòpic. “Ells saben perfectament què és

la feina de periodista a la televisió”,

apunta. I destaca que, en el cas dels be-

caris que passen per TV3, és “legítim”

que vulguin saber desenvolupar-se en

qualsevol de les especialitzacions que

requereix el mitjà. “Fer la feina de pe-

riodista comporta recerca, investigació,

redacció, etc. Però en el cas de la tele-

visió, a més a més, és executar-la, enre-

gistrar-la, saber utilitzar la càmera,

editar, posar-se davant de la càmera,

locutar, i si convé, presentar un infor-

matiu”. Boza, en canvi, critica que

“abunda el personal que surt de la car-

rera amb vocació d’anar a la televisió,

però no tant per treballar com a repor-

ter, sinó per sortir a la pantalla”. Consi-

dera que és per això que hi ha moltes

més sol·licituds per fer pràctiques a la

Xarxa de Televisions Locals amb qui

treballen, que no pas per Lamalla.cat.

Pel que fa a les seccions que més inte-

ressen als nous periodistes, no es pot

precisar un ordre de preferències. De

totes maneres, la majoria de redac-

tors consultats per CAPÇALERA coinci-

deixen a ressaltar Internacional i Polí-

tica com dues de les seccions estrella. A

TV3, per exemple, el destí amb més èxit

és clarament Internacional, seguit d’un

especial interès pel periodisme electrò-

nic, ENG, i la política. I, per contra,

molt poca gent opta per la producció

aplicada a informatius.

Un altre dels tòpics es refereix als res-

ponsables de les redaccions dels diver-

sos mitjans, que en alguns casos podrien

arribar a aprofitar-se dels becaris per-

què facin de “redactors encoberts”, en

paraules d’Óscar Ramos. Tot i que les

tasques i els drets dels estudiants estan

cada cop més vigilats i controlats, en-

cara hi ha casos de mitjans que “de be-

cari en becari van omplint el forat”,

critica Boza, que considera que això

passa sobretot “en algunes empreses de

l’àmbit audiovisual privat, i suposo que

també és així en l’àmbit de la premsa

escrita. Se suposa que com més potent

és el mitjà menys necessitats té de fer-

ho. Però tots sabem que encara es així”.

SENSE REMUNERACIÓ

Precisament per evitar aquesta possible

explotació ja fa uns anys que les uni-

versitats van canviar els termes dels

acords o convenis amb les empreses au-

diovisuals. Des de llavors, els torns dels

estudiants en pràctiques són de vint

hores setmanals de dilluns a divendres

–o en els casos de torns de caps de set-

mana repartides de divendres a diu-

menge– i no poden treballar els festius.

Les pràctiques tenen una durada de

quatre mesos i no solen ser remune-

rades per evitar, així, l’aprofitament

il·lícit dels becaris. “Això té molt a

veure amb el fet d’intentar no crear

llocs de treball molt precaris”, argu-

menta Ramos, qui afegeix que “no

tenia massa sentit que per anar a classe

a estudiar Teoria de la Comunicació de

Masses no et paguessin, i que sí ho fes-


78

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

“S’haurien de trencar la cara perquedar-se a una nit electoral. I aquí no s’hi ha quedat mai ningú”,critica la cap de Societat de l’Avui

El periodisme digital ha fet que el

perfil de professional hagi canviat

radicalment. I això afectaria de

ple als nous llicenciats que surten

de les universitats. Dídac Boza, di-

rector de Lamalla.cat, adverteix

d’aquesta transformació i consi-

dera que s’està arribant a la fi del

plumilla. Un bon professional de

la informació cal que sigui cada

vegada més versàtil: “Això no vol

dir que un periodista d’un diari di-

gital hagi de ser un pseudoprogra-

mador, igual que no vol dir que un

periodista de televisió hagi de ser

un realitzador”, afirma. Aquesta

versatilitat no s’ha de traduir en

una explotació dels redactors o

que acabin sent “homes orques-

tra”. Però el que sí que és cert és

que “la tecnologia s’ha anat agili-

tant i cal que el periodista tingui

un contacte directe amb els su-

ports amb què treballa. Un perio-

dista digital no s’ha de limitar a

produir textos, sinó que ha de

tenir els coneixements necessaris

per produir un vídeo”.

A Lamalla.cat ja s’han començat

a elaborar vídeos de producció

pròpia –normalment d’entre-

vistes– amb continguts no excessi-

vament exigents des del punt de

vista de la imatge. És per això que

el nou periodista també ha de

saber “enregistrar imatges i so,

editar els vídeos i bolcar-los a In-

ternet”. O, per exemple, en el cas

de la ràdio, “ja no n’hi ha prou

amb què vagi amb una gravadora

i un tècnic li tregui els talls. Ara

s’ho ha de fer ell mateix”. Això,

segons Boza, afavoreix “la rapi-

desa i agilitat de la informació”.

La desaparició del plumilla?

Degut a la situació del sector, cada cop és més difícil que els estudiants acabin treballant a la redacció on fan les pràctiques

Dos quarts de vuit del matí. El quiosc

de la facultat de Ciències de la Comu-

nicació de la Universitat Autònoma de

Barcelona obre les seves portes a tots

els alumnes i professors del centre, en

total unes 3.500 persones. Quan acabi

la jornada, a les nou del vespre, s’hau-

ran venut entre vint i vint-i-cinc diaris,

no més. “La situació és molt negra,

abans arribàvem als cinc-cents exem-

plars”, assegura Víctor Monferrer, l’en-

carregat de la venda i distribució en

aquest establiment, mentre col·loca els

rotatius al seu lloc.

La premsa escrita perd lectors. No és

cap novetat. Es tracta d’un fet conegut

i analitzat àmpliament pel sector, que

veu com la societat, en general, i les

noves generacions, en particular, no

s’adapten al format tradicional i bus-

quen noves vies d’informació. L’escàs

volum de vendes al quiosc de la facultat

posa de manifest que la majoria dels

joves estudiants de Periodisme tampoc

no llegeixen premsa escrita.

L’accés a la informació a través de les

noves tecnologies, la manca de temps i

el factor econòmic són algunes de les

justificacions més comunes entre els

aprenents de periodista de la UAB, la

primera facultat catalana que va im-

partir Periodisme i la que aporta més

llicenciats cada any al mercat laboral.

Els estudiants enquestats no veuen la

necessitat explícita de llegir cada dia la

premsa. “No compro el diari llevat que

hi hagi una notícia molt interessant que

vulgui conservar en paper”, afirma Da-

niel Gómez, estudiant de tercer de Pe-

riodisme de la UAB. Un altre, Clara

Sanchís, assegura llegir diaris gratuïts al

matí i consultar web informatives, però

reconeix que no compra els de paga-

ment: “Prefereixo llegir El País o El

Periódico per Internet. Allà hi la infor-

mació molt més accessible i actualit-

zada, i en definitiva és el mateix

contingut més fotografia i vídeo”.

Precisament, la similitud de continguts

entre les edicions en paper i digital és

el que porta els joves periodistes a no

trobar rellevant la lectura tradicional.

A Salvador Aragonès, degà de la Uni-

versitat Internacional de Catalunya li

sorprèn aquest fet: “No entenc que es

vulgui ser periodista i no estiguin infor-

mats. Això és la preocupació més gran

que tinc com a professor. La gent no

llegeix diaris i els has d’obligar que ho

facin. Tot sigui dit, ells llegeixen bastant

a Internet però no s’informen igual. A

Internet no hi ha informació de fons

sinó informació més superficial, sense

l’anàlisi i el pensament del paper”. Per

la seva part, Salvador Alsius, director

de Periodisme de la Universitat Pom-

peu Fabra, reconeix que és un tema que

tracta amb els seus alumnes. “Els dic

que no en faran res tan sols amb la pre-

paració tecnològica. És decebedor


Els periodistesdel futur nocompren diaris

Les estadístiques

alerten que la venda

de premsa escrita està

baixant en els darrers

anys, sobretot entre les

franges més joves

de la població.

El problema, però,

s’agreuja quan ens

adonem que els futurs

periodistes de les

facultats catalanes

tampoc no compren

diaris. Les noves

tecnologies, la falta de

temps i el cost

econòmic són les

explicacions més

usuals a l’hora de

justificar perquè no

consumeixen un

producte que,

paradoxalment,

s’elabora en unes

redaccions on molts

d’ells aspiren a

treballar.

Anna GaldonFotos: Sergio Ruiz

15-1DossierDiaris:Layout 1 24/08/09 17:06 Página 80

veure el poc interès que tenen per al-

gunes coses i em sap greu veure que no

compren el diari, si bé tampoc voldria

fer-ne un tòpic perquè potser llegeixen

altres coses”, apunta.

El problema consisteix en el fet que els

joves periodistes, a diferència del que

en pensen els professors, sí que es

consideren informats. No llegeixen el

diari, però estan exposats a tanta infor-

mació que tampoc no hi veuen la ne-

cessitat. Són pocs, a dia d’avui, els que

són conscients de la importància dels

diaris com a base per a la professió fu-

tura. Amb tot, no tots els responsables

acadèmics són tan pessimistes. “No és

del tot cert que no llegeixen diaris. Hi

ha estudiants que quan arriben al matí

ja han visitat els webs del New York

Times o el Washington Post. –explica

Miquel Treserras, degà de la Facultat de

Comunicació Blanquerna de la Uni-

versitat Ramon Llull– A la facultat es

regalen diaris i al matí desapareixen

tots.”

En tot cas, com assegura Treserras, els

agafen si els regalen, perquè el que és

comprar-los ja els costa més. Esther

Garcia, alumna de segon de Perio-

disme, és de les escasses estudiants

consultades que assegura comprar-lo,

tot i que tan sols ho sol fer un dia a la

setmana. “Els diumenges el compro

sempre. Entre setmana, depèn. Si no

tinc temps em connecto a Internet”,

sentencia aquesta alumna de la UAB,

una facultat que ha estat testimoni

d’excepció de la pèrdua d’interès dels

joves aprenents per la lectura. A

dia d’avui disposa de l’únic punt

distribuïdor de premsa de tota la

universitat, que temps enrere

n’havia arribat a tenir tres. “La

venda és patètica. El dia que arri-

bem als cent exemplars és una gran fita,

un dia estrany. La resta no passem dels

vint-i-cinc diaris”, detalla Víctor Mon-

ferrer. Les xifres són desoladores. Res a

veure amb quan havia arribat a vendre

en un sol dia fins a dos-cents exemplars

d’El País, el rotatiu de referència entre

81

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Víctor Monferrer, encarregat de la venda i distribució del quiosc de la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB. A la pàgina

següent, una imatge de la Facultat de Comunicació de Blanquerna.

Al quiosc de la facultat de Periodisme abans es venienuns cinc-cents exemplars alun dia. Ara en ven vint-i-cinc


els estudiants d’ara fa vint anys. En l’ac-

tualitat, en canvi, tan sols se sobrepas-

sen el centenar de diaris venuts en

dates històriques, com l’endemà de la

victòria del Barça a la Champions.

Monferrer, que porta dinou anys en

aquesta feina, explica que l’augment de

vendes està estretament relacionat amb

altres factors. “Moltes vegades està as-

sociat al fet que un professor demani

als alumnes que comprin un determinat

diari per a la classe, o a una promoció

especial. Els divendres venem més per

la promoció del Público, que regala

una pel·lícula. Hem arribat a vendre’n

150”, afirma. Però parlem de pel·lícules,

aclareix, perquè tot i pagar pel conjunt,

alguns dels periodistes del futur agafen

la pel·lícula i deixen el diari.

La demanda dels professors és un re-

curs de moltes universitats, com la Uni-

versitat Rovira i Virgili. “Els estudiants

d’ara no compren el diari si o els ho de-

manes. Ens hem inventat una assigna-

tura per obligar-los”, explica Bernat

López, responsable acadèmic de Perio-

disme. En la mateixa línia, estan plan-

tejades assignatures i seminaris de la

Pompeu Fabra que, segons Salvador Al-

sius, busquen “oferir un espai d’anàlisi

del tractament de l’actualitat”. Per la

seva part, Joan-Andreu, vicedegà de

Periodisme de la Facultat de Ciències

Socials de la Universitat Abat Oliva-

CEU, reconeix que han optat per un

sistema pragmàtic. “Els oferim el diari

gratuït i els llegeixen perquè al llarg

dels diferents cursos se’ls exigeix molt a

nivell d’actualitat. Però el problema és

que és un condicionament perquè no

prové d’ells mateixos”, reconeix.

CANVI DE PARADIGMA

L’abandonament per part dels més

joves dels hàbits de lectura respon a

factors com l’accés massiu a la tecnolo-

gia i al fet de tractar-se d’una generació

sobrecarregada d’informació que ha

banalitzat el paper en tots els sentits.

A més a més, des d’aquesta revolució

virtual el ventall d’activitats s’ha multi-

plicat. Hi ha més temps d’oci (entre els

anys 2000 i 2004 el temps setmanal dis-

ponible va passar de 26 a 29 hores en el

cas dels nois i de 23 a 27 hores en les

noies, segons l’Instituto Nacional de Ju-

ventud (Injuve), però també hi ha més

oferta lúdica on escollir. Per aquest

motiu molts estudiants asseguren no

tenir hores lliures per llegir el diari. “La

voluntat de comprar el diari cada dia hi

és, tot i així moltes vegades no tinc

temps o em fa mandra”, assegura en

Francesc Sanz, estudiant de quart de

carrera. Una percepció generalitzada i

contrastada en l’última enquesta de

l’Injuve sobre l’oci i els joves, en què es

detalla que només un 16,9% dedica el

temps lliure que té per llegir.

L’aparició de la gratuïtat en els contin-

guts informatius (diaris i Internet)

també ha incidit en el canvi d’hàbit. Són

pocs els joves que asseguren no tenir

diners per comprar un diari, però sí que

utilitzen aquest argument per justificar

que no ho facin. Un estudi de la Gene-

ralitat apunta que els joves realitzen

una despesa mitjana de seixanta euros

mensuals en imatge personal. En canvi,

la lectura no interessa. “Estic segur que

hi ha alumnes que han fet tota la car-

rera sense comprar un sol llibre”, asse-

gura Monferrer, que explica mesures

per combatre la poca penetració de la

premsa escrita entre els estudiants de

periodisme. “Fa anys regalàvem El

País, i alguns centres, com la Universi-

tat de Barcelona, ho continuen fent i els

funciona. En canvi, a la Carlos III de

Madrid es reparteix i, al final del dia, se

n’han de retirar molts que ningú ha

agafat”, assegura. Joan-Andreu corro-

bora aquesta visió: “Molts dels estu-

diants segueixen els diaris digitals

malgrat tenir els diaris impresos

gratuïts a la facultat. Els veig pel

corredor connectats als ordina-

dors i llegint diaris digitals. Estem

davant d’un canvi de paradigma”.

Els professors també tenen clar

un altre fet: ha disminuït el nivell de

cultura general entre els alumnes que

arriben a la facultat. Xavier Ginesta,

professor de Periodisme Polític a la

UAB, es troba sovint amb aquesta man-

cança. “En la pràctica final vaig demanar

una anàlisi sobre les mesures que Zapa-

tero havia proposat al debat de política

general i les vaig haver de dir jo perquè la

gent no sabia quines eren. I era el debat

de política general, que havia tingut lloc

el dia anterior!”, explica.

És cert que en aquest país mai no hi ha

hagut un fort hàbit de lectura, però fins

ara hi havia determinats oasis que es-

capaven d’aquesta tendència. Els joves

periodistes n’era un. Avui ja no és així.

“Llegeixo els diaris gratuïts, amb els

que més o menys em poso al dia del

que passa. A més, hi ha la televisió i In-

ternet. Amb tot això ja saps quines són

les notícies més rellevants”, asse-

gura Enric Sánchez, estudiant de

primer curs, que afegeix: “Crec

que s’ha de fer una mica de tastet

cada dia. Internet, gratuïts, televi-

sió... i així configurar la teva idea

general”.

Abans, afirmen, o compraves el diari o

no estaves al dia. Avui, asseguren, és

fàcil saber tot el que ha succeït al món

sense tocar una sola pàgina de paper.

Això els allunya dels diaris escrits i els

reafirma en la seva posició.

83

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

“No compro el diari llevat quehi hagi una notícia que vulguiconservar en paper”, reconeixun estudiant de tercer curs

Algunes facultats han hagutd’inventar-se assignatures que forcin els estudiants a comprar premsa escrita


Tinc molt viu en la memòria el dia 3 de

febrer del 2007, el dia després que es

donés a conèixer la primera part del

quart informe sobre canvi climàtic, ela-

borat pel Panel Intergovernamental

d’experts de l’ONU. Recordo sobretot

la sorpresa que em va produir, de tor-

nada a Barcelona amb avió des de

París, observar com els diaris de tot el

món recollien en portada, de manera

unànime, les conclusions de l’últim in-

forme sobre l’escalfament del planeta.

Per primera vegada, el canvi climàtic va

ser la gran notícia. Una unanimitat

d’aquest tipus rares vegades es pro-

dueix. I el mateix va passar quan es va

fer pública, unes setmanes més tard, la

segona part d’aquest informe, relativa

al seu impacte.

És a dir, per primera vegada, la huma-

nitat era conscient de manera genera-

litzada de la pròpia vulnerabilitat

causada per les seves activitats. No

només es confirmava l’escalfament,

considerat ja inequívoc, sinó que els ex-

perts l’atribuïen majoritàriament als

gasos d’efecte hivernacle generats per

l’ésser humà.

Jo mateix vaig ser el primer sorprès en

veure el gran ressò que va tenir la notí-

cia. Després d’anys informant sobre el

canvi climàtic, sens dubte havia perdut

la perspectiva. Mai no em vaig imagi-

nar que l’assumpte tindria aquesta re-

percussió; tant, que ha estat incorporat

a la llista de les majors preocupacions

ciutadanes, ja és un dels nous valors so-

cials acceptats i haurà de continuar es-

tant al centre de moltes polítiques

nacionals. Han calgut molts anys per-

què les evidències fossin assumides de

manera generalitzada. I tot i així, les

conclusions dels científics no estan

prou traduïdes en el pla polític dels

acords internacionals necessaris. Però

el gran impacte d’aquesta notícia no ha

de fer-nos perdre de vista les man-

cances de la informació ambiental i els

seus vaivens. Els periodistes haurem de

continuar complint la nostra funció: in-

formar, divulgar, opinar, estudiar, reve-

lar, descobrir... La clau és analitzar com

es desenvoluparà la feina.

Al nostre país, en la nostra premsa, hem

debatut sobre aigua, sobre residus o

sobre incendis. Hem assistit a una gran

ebullició en la informació sobre canvi

climàtic l’any 2007, que ha cobert un

gran buit. No obstant això, en general,

hem vist com l’auge de la informació

mediambiental venia de la mà de grans

catàstrofes ambientals. L’abocament

del Prestige al novembre del 2002, el cas

dels pollastres belgues contaminats per

dioxines a mitjan 2001, la crisi de les

vaques boges o la contaminació prop

de Doñana per l’abocament des de la

mina d’Aznalcóllar van ser alguns dels

temes que van adquirir un gran relleu i

que van tenir el seu moment culminant

R E F L E X I Ó

Evolució i reptesdel periodismeambiental

Al llibre El periodismo

ambiental. Análisis

de un cambio cultural

en España,

coordinat per

Antonio Cerrillo,

periodista

de La Vanguardia

i finançat

per Gas Natural,

dotze periodistes

reflexionen sobre

la seva tasca

professional.

El llibre és fruit

d’un seminari

que, sota el títol

“Periodisme i medi

ambient”, organitzava

la Fundació

d’aquesta empresa

mesos enrere.

A continuació

reproduïm un

dels articles.

Antonio Cerrillo

16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 84

abans de quedar sumits en l’oblit. Un

gran succés sepulta l’anterior, que

s’arxiva en la desmemòria. Resta un

gran substrat, encara que no es garan-

teix la continuïtat del relat.

La informació ambiental que apareix

als diaris és un reflex cert de la societat

i està condicionada, sobretot, pel debat

social i la influència en l’agenda polí-

tica. La premsa recull el que la socie-

tat és capaç de generar. La seva obliga-

ció és canalitzar la informació que

promouen els agents socials, i els perio-

distes hem de donar a conèixer els seus

punts de vista. Això ha fet que la infor-

mació mediambiental en la premsa es-

panyola hagi estat esperonada en gran

part per les ONG, que han estat i estan

sent molt actives. S’han revelat, en

aquest sentit, com un canal clau, ja que

han guanyat solvència i crèdit per ser

una referència.

No obstant això, a Espanya, i molt es-

pecialment a Catalunya, es troba a fal-

tar encara la presència de grans lobbies

a favor del medi ambient (que repre-

sentin potents grups conservacionistes,

emergents industrials de les energies

netes o promotors dels aliments ecolò-

gics), com es dóna en altres països. En

el món de la comunicació hi ha hagut

sobretot grups d’interessos que no han

fet de la defensa del medi ambient una

prioritat o un eix central de la seva ac-

tivitat. En les meses de reunió dels go-

verns han estat més influents els sectors

productivistes o els grups de pressió

poc ecològics que no pas els de-

fensors del medi ambient. Per

això, la presència d’aquests nous

grups d’interessos condicionarà

en el futur l’enfocament, l’abast i

la importància de la informació

mediambiental.

El debat ha estat permanentment pre-

sent gràcies a organitzacions com

Greenpeace, Ecologistes en Acció,

Adena, Depana i altres grups menors.

Malgrat tot, cal una major professiona-

lització d’aquests grups ecologistes si

volem que siguin més determinants. Hi

85

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Polèmiques com les dels trasvassaments han tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Foto: Vicenç Llurba.

L’auge de la informació mediambiental ha vingut de la mà de grans catàstrofes, com el Prestige


ha grups ecologistes que proporcionen

informació de molt mala qualitat, gai-

rebé impublicable, i es necessiten in-

formes qualificats que només poden

aportar organitzacions solvents.

LA COMPETÈNCIA, LA CLAU

En qualsevol cas, és cert que la premsa

s’ha anat mostrant cada cop més recep-

tiva a incorporar aquestes informacions

i que s’ha anat obrint un espai creixent

i la competència n’ha estat la clau. Els

diaris hi ha estat obligats (...).

Un factor tan evident com la compe-

tència resulta clau per guanyar trans-

parència i millorar la informació i la

seva qualitat, d’altra banda, està supe-

ditada tot sovint al fet de si els mitjans

disposen d’especialistes. Això deter-

mina força el resultat final. Els grans

diaris d’àmbit estatal compten amb

aquests especialistes, així mateix tenen

filtres i garanties suficients perquè la in-

formació arribi al lector de adequada-

ment i amb un bon nivell de qualitat.

No obstant això, els petits mitjans no en

disposen sempre en aquests àmbits; al-

guns professionals han de cobrir infor-

macions molt diverses, per la qual cosa

la qualitat de la informació pot minvar.

D’aquí ve la necessitat de fomentar

l’especialització. A més, els mateixos

periodistes, a través d’entitats com l’As-

sociació Catalana de Comunicació

Científica o l’Associació de Periodistes

d’Informació Ambiental (APIA) tenen

com a objectiu incentivar la formació i

millorar-ne la qualitat.

L’EXCÉS D’INFORMACIÓ

La informació sobreabundant és un

altre perill, i la selecció, una nova tasca.

Per què surt en un diari una notícia i no

una altra? Quins criteris són els que fan

que finalment es publiqui aquesta o

aquella notícia? És una pregunta que jo

mateix m’he formulat molts cops, i que

és possible desentrellar seguint l’itine-

rari de la notícia (...).

Els successos, els tribunals, la sanitat o

l’ensenyament generen moltes nove-

tats, però les seccions d’informació ge-

neral només poden donar deu o dotze

notícies. L’espai és limitat, sobretot per

a alguns tipus d’informació… Més

d’una vegada he sentit que un redactor

en cap deia: “No podem donar aquesta

informació que proposes perquè ja hem

previst una notícia sobre medi am-

bient”. És a dir, la informació de medi

ambient cal dosificar-la, ara bé, podem

assumir que se’n donin 10, 20 o 30 sobre

política com una cosa normal.

Per superar tots aquests esculls de la

competència, la informació ambiental

ha de mostrar-se tan interessant com

les altres, tenint en compte, per exem-

ple, que sovint les notícies de successos

resulten més cridaneres i s’obren pas

més fàcilment pel fet de ser més impac-

tants. Si els redactors en cap no hi

posen límit, no les moderen o no les do-

sifiquen, podríem omplir tot el diari de

successos, gairebé sempre molt abun-

dants.

En canvi, la informació ambiental im-

plica un canvi cultural que no sempre

som capaços de percebre, però que en-

tronca amb un interès incipient i vincu-

lat a les noves preocupacions que

marquen el nostre futur. Per tot això, el

periodista haurà de desplegar les armes

persuasives, la capacitat pedagògica i

fer-la, en suma, atractiva per demostrar

que aquestes notícies són tan interes-

sants com les altres, o més. D’aquí ve,

també, la necessitat d’augmentar la

seva formació i especialització. De fet,

la informació ambiental ha guanyat

presència quan ha estat presentada en

forma de succés o ha coincidit amb al-

guna catàstrofe o desastre ecològic.

L’enfocament informatiu determinat

per l’òptica dels successos ha estat el

que s’ha imposat durant molt temps.

Les grans puntes informatives s’han

ofert amb aquests fets ecològics. Amb

tot, el risc és que es tendeixi a donar

prioritat a allò espectacular o a oferir-

ne una visió apocalíptica, que pot ser

reiterativa i contraproduent. El lector

es pot cansar de la visió catastrofista i

desesperançada, i sentir-se desmotivat

fins a perdre l’interès. Per això, crec que

el periodista ha de “vendre” la notícia

al seu cap, demostrar-li’n la importàn-

cia. Sovint, malgrat això, la deci-

sió final estarà determinada per

criteris tan prosaics o rutinaris

com les motivacions dels super-

iors, els seus propis coneixements

particulars i la sensibilitat que tin-

guin cap a aquest tipus d’informacions.

UN PUNT DE VISTA

En realitat, la informació ambiental,

més que un àmbit informatiu, pot ser

considerada com un punt de vista trans-

versal que ens ofereix una manera

d’enfocar la realitat ben noves: una

visió transversal que m’atreviria a dir

que deixa entreveure un canvi cultural.

R E F L E X I Ó

86

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

El tema climàtic és cada cop més important. Foto: National Geographic.

Ens sembla normal que esdonin 20 o 30 notícies sobrepolítica, però, en canvi s’han dedosificar les de medi ambient


El seu camp és enorme, perquè inclou

temes científics, com el canvi climàtic o

la destrucció de la capa d’ozó, fins a

l’àmbit de la biodiversitat. Entre els

grans temes ambientals d’Espanya, ens

trobem amb tots els relatius a l’aigua o

als residus. També tenim tot el bloc re-

ferit a l’energia: el debat sobre les nu-

clears, el petroli, la contaminació per

les marees negres. No menys rellevant

és l’ecologia urbana, les molèsties pro-

vocades pel soroll, el trànsit o la

pol·lució, sense oblidar-nos dels pro-

blemes relatius a la contaminació del

medi ambient en el món laboral (…).

La meva experiència és que s’han

d’aprofitar els moments puntuals i l’in-

terès que ofereixen les circumstàncies

concretes d’una notícia per introduir-

hi l’anàlisi dels problemes ambientals

de fons: ampliar el focus i arribar a la

seva arrel. La commoció ocasionada

per la crisi de les vaques boges va fer

que molts es qüestionessin una deter-

minada evolució del sector ramader i

la necessitat de fomentar la ramaderia

extensiva.

Els exemples podrien ser incomptables.

Els incendis són, per desgràcia, l’única

oportunitat que ens ofereixen els mit-

jans per poder parlar sobre l’economia

del bosc, la decadència del sector silví-

cola i l’abandonament del món rural. I

les notícies sobre les onades de calor

que vam patir el 2003 amb enorme in-

tensitat ens permeten endinsar-nos en

l’excés de refrigeració, els malbarata-

ments energètics i el canvi climàtic. Es

tracta, doncs, d’aprofitar aquestes opor-

tunitats per oferir una visió global da-

vant problemes complexos que estan

interrelacionats.

EL GRAN CANVI CULTURAL

La informació ambiental es dóna en un

moment d’un canvi cultural notable. El

protocol de Kyoto sobre el canvi climà-

tic (1997), que va entrar en vigor el fe-

brer del 2005, estableix l’obligació de

les nacions desenvolupades de reduir

els gasos d’efecte hivernacle provocats

per les activitats humanes. Però el ma-

teix fet d’advocar per una menor de-

pendència dels combustibles fòssils

(carbó, petroli i gas) que utilitzem en el

transport, en la generació elèctrica o en

les calefaccions, suposa incorporar la

llavor de profundes transformacions. El

conveni de Kyoto posa les bases d’un

nou model energètic, perquè la seva

aplicació comporta notables repercus-

sions sobre nombrosos sectors de l’ac-

tivitat econòmica.

L’avenç científic permet endinsar-nos

en el coneixement, encara que de ve-

gades continua una línia sinuosa. Sem-

pre hi ha llacunes en el saber, i allò que

avui és veritat demà pot no ser-ho.

Per això, cal tenir en compte un prin-

cipi de precaució. Per exemple, fa uns

anys l’amiant era denunciat com a pro-

ducte tòxic, sense que ningú en fes cas o

sense un temor excessiu envers els seus

efectes. Després, al cap dels anys, hem

vist els problemes que se’n deriven,

com la gran quantitat de malalties pul-

monars provocades, fins que finalment

va ser prohibit. Hem vist com recent-

ment els contaminants químics, els

òxids de nitrogen i determinades partí-

cules han estat assenyalades pels epi-

demiòlegs com la causa de morts

prematures per malalties cardiovascu-

lars. No obstant això, fa pocs anys

aquest tipus de notícies eren fàcilment

titllades d’alarmistes.

És a dir, en la mesura que els avenços

científics permeten obtenir i millorar el

coneixement, la informació ambiental

i científica també podrà ser reactualit-

zada i corregida. Però el camí és de

vegades complex, perquè podem caure

en contradiccions no sempre fàcils

de digerir. Per fer un diari perfecte

–m’atreviria a dir, irònicament– s’hau-

ria d’escriure cada deu o vint dies, en

espera que els avenços científics

cobreixin totes les llacunes.

La ciència corregeix o precisa la

informació ambiental al cap

d’uns anys. I el diari cal fer-lo

cada dia. La ciència ve en el seu

auxili molt temps després. Però no

podem esperar que tot estigui contras-

tat per tancar l’article. El diari no és la

Bíblia, no és un dogma, no és la veritat

absoluta revelada. Un diari del segle

XXI corregeix el que s’ha escrit en el

segle XX. El periodisme està unit a la

realitat.

LES FONTS DEL PERIODISTA

Mentrestant, convé recordar que els

periodistes no són ecologistes. En els

anys 60 i 70 del segle passat, el perio-

dista de medi ambient sí que tenia un

punt de vista militant. Malgrat això, van

pagar un cost personal alt (molts ho

van deixar o es van radicalitzar) i van

ser estigmatitzats com “els verds”

o “els amants dels ocellets”. en

els anys 90, es va tendir a norma-

litzar la situació, equiparant-la a

la de qualsevol altra branca del

periodisme, encara que alguns

diaris van veure-hi un complement de-

coratiu per alleugerir altres seccions.

“Sou la florera dels directors”, ens va

dir una vegada un ministre a uns quants

periodistes en una reunió a Sevilla.

En èpoques recents, tot i així, som tes-

timonis de primera fila de com aquest

tipus d’informació s’ha col·locat a l’epi-

centre dels grans assumptes del planeta,

de com el canvi climàtic o els reptes de

87

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els periodistes ambientals dels anys 60 i 70 tenien unpunt de vista militant i foren estigmatitzats com “els verds”

Més que un àmbit informatiu,aquesta informació pot serconsiderada com una maneraben nova d’enfocar la realitat


l’energia han començat a ser vistos pa-

radoxalment com les dues cares de la

mateixa moneda: els diversos sistemes

d’energia, que són la base de la nostra

pròpia economia i del nostre propi des-

envolupament, ja no poden ser analit-

zats sense valorar-ne la contribució a

l’escalfament del planeta.

Però fins que hem arribat a aquest

punt, la presència de la informació am-

biental ha patit contínues oscil·lacions

als diaris. Avui, a pesar d’això, aquest

treball és homologable al de qualsevol

altre periodista que s’ocupi d’una altra

branca de la professió. Les notícies

s’han de contrastar i servir amb rigor.

La gran sort és que existeixen (en ge-

neral) nombroses fonts per comprovar-

les. Això no impedeix, però, que hi

hagi múltiples perills que l’assetgin: la

manca de transparència, l’obstaculitza-

ció del treball, la informació de mala

qualitat o la utilització partidista d’in-

formes oficials són alguns dels riscos

que hauran d’evitar, si parlem només

de la informació en l’àmbit de les ad-

ministracions públiques (...).

Resulta sorprenent en el cas de les ad-

ministracions, les escasses informacions

que es donen sobre expedients per pos-

sibles delictes ecològics o faltes admi-

nistratives. La prudència extrema els

porta a mantenir-ne l’anonimat, cosa

que tampoc no ajuda a prestigiar

aquelles que actuen sense tatxes.

Mentrestant, sorprenentment, les ONG

han tingut alguns cops més crèdit que

les mateixes administracions. Per exem-

ple, en l’època en què al capdavant del

Ministeri de Medi Ambient hi havia la

ministra Isabel Tocino, la informació de

referència sobre l’inventari d’emissions

de gasos hivernacle era la que propor-

cionava Joaquín Nieto (CCOO) i José

Santamaría (revista Worldwatch), i no

la del Ministeri de Medi Ambient, que

solia donar les dades amb molt de re-

tard. Va ser així com vam conèixer l’in-

compliment d’Espanya del protocol de

Kyoto. Tanmateix, a Catalunya, el Grup

de Defensa del Ter ha ofert durant anys

informació sobre la contaminació per

nitrats de les reserves d’aigua del sub-

sòl, cosa que ha permès obtenir la

millor radiografia de l’estat dels pous o

de les fonts de la comarca d’Osona.

El món de l’empresa, d’altra banda,

s’ha anat obrint cada cop més; i els ren-

tats d’imatge amb “brotxades” verdes

han anat donant pas a una preocupació

més sincera pel medi ambient. No obs-

tant això, encara s’aprecien les tàc-

tiques informatives purament reactives,

defensives i, fins i tot, intimidatòries per

al periodista a l’hora de contrarestar al-

gunes notícies inconvenients, tot i que

aquestes pràctiques estan molt cen-

trades en algunes empreses del sector

químic. Un menor vigor semblen tenir,

però, els gabinets de comunicació i

d’imatge que van sorgir en el seu dia

amb la tasca especialitzada de tergiver-

sar i donar una versió edulcorada de les

activitats més contaminants, moguts per

la premissa que aquestes estratègies

eren més rendibles que modificar els

processos productius. Avui, moltes em-

preses s’apunten als acords voluntaris

de compromís amb el medi ambient. El

periodista haurà de continuar amb el

sensor posat davant el risc de caure a

les xarxes d’aquesta complicitat, amb

tot, haurà de comprovar especialment

quin és el seu compromís real més enllà

del merament publicitari.

Finalment, les universitats són un altre

enorme niu d’informació, de gran valor,

contrastat i rellevant, encara injusta-

ment i insuficientment inexplorat. Men-

trestant, el periodista haurà de

continuar afrontant tot tipus de perills

en el seu camí. Les pressions per no

donar determinades notícies

continuaran sent inevitables. Si

no hi fossin, seria mal senyal; si es

produeixen, vol dir que el diari és

influent i que allò que diu im-

porta. Hi ha hagut casos d’intents

–en recordo algun de l’Adminis-

tració central– d’aturar una notícia,

amb resultats inútils. Haver donat la in-

formació forma part d’aquests petits

grans èxits i constitueixen alguns dels

moments més apreciats i satisfactoris;

els que reben una major complicitat o

comunió amb els lectors, encara que

ells no ho arribin a saber mai.

MANQUEN LIDERATGES

Un problema vital que ha condicionat

la informació ambiental ha estat la falta

de lideratges, la presència dels quals ha-

gués facilitat una major projecció pú-

blica. Tenim excepcions notables com

les de Pedro Arrojo, professor de la

Universitat de Saragossa i ideòleg del

rebuig al trasvassament de l’Ebre, o la

ministra de Medi Ambient, Cristina

Narbona, amb una llarga i valorada tra-

jectòria. Ara bé, en general,

tenim una classe política sense

excessiu interès per les preocu-

pacions ambientals, i això es tra-

dueix en la manca de referents

per a la societat.

Es necessiten campanyes per fomentar

un consum d’energia moderat, per in-

centivar el reciclatge de residus o per

millorar la sensibilització pels problemes

ambientals. Es necessiten gestos, calen

imatges i un clar lideratge que expressi

el compromís amb el medi ambient.

No obstant això, davant d’aquestes ur-

gències històriques encara és comú que

R E F L E X I Ó

88

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Sou la florera dels directors”ens va dir una vegada un ministre a uns quants perio-distes en una reunió a Sevilla

Encara s’aprecien, sobretot enempreses químiques, tàctiquesinformatives defensives, intimidatòries per al periodista


ocupin alts càrrecs persones alienes a

aquestes qüestions. El resultat és que

els que han estat nomenats van apre-

nent a mesura que avança el seu man-

dat oficial, fins que acaben coneixent

els problemes; però, al cap i a la fi, el

que hem fet és pagar caríssims màsters

amb pressupostos públics per a la for-

mació d’aquestes persones. El més de-

mencial és que, en molts casos, un cop

han començat a entendre tot plegat han

de deixar el govern i es passen a la ini-

ciativa privada, amb la qual cosa el ca-

pital obtingut l’acaben aprofitant les

empreses privades, que saben molt bé

la informació privilegiada que obtenen

en fer la contractació.

Molt pocs polítics espanyols s’han lle-

git el conveni de Kyoto o la Convenció

marc de les Nacions Unides sobre el

canvi climàtic, i molts no han anat més

enllà del que han publicat els titulars

dels diaris. Els ciutadans han de pres-

sionar molt encara els polítics perquè

actuïn. A més, en aquest camp, he de-

tectat la temptació d’alguns represen-

tants públics de pretendre que siguin

els ciutadans els que assumeixin els

principals compromisos i responsabili-

tats, amb l’excusa que, com que es

tracta d’un problema que ens afecta a

tots, es requereix la seva contribució

voluntària, exemplar i entusiasta, la

qual cosa, en el fons, és una manera de

voler que els traiem les castanyes del

foc (...).

CONTEXT SOCIAL

La informació ambiental pot obrir-se

camí quan s’acompanya el lector i els

continguts són assumibles o digeribles.

Les escasses informacions que van pro-

porcionar els periodistes durant els

anys 70 sobre els abocaments es van

topar amb una gran insensibilitat social,

perquè en aquell moment sens dubte

era prioritari el desenvolupament in-

dustrial i es posava sordina als seus

efectes indesitjables o perniciosos.

L’any 2004 vam informar de la munta-

nya de residus industrials descoberta al

fons de l’embassament de Flix, a l’Ebre,

com a conseqüència dels abocaments

que havia anat llançant durant decen-

nis l’empresa Ercros. La informació

que vam donar al diari va causar una

gran commoció. De sobte, el ciutadà va

poder descobrir que aquesta muntanya

d’escombraries industrials subaquàtica,

en cas de diluir-se, podia contaminar

amb metalls pesants les plantes potabi-

litzadores d’aigua que hi ha al delta de

l’Ebre.

La notícia va permetre un gran desple-

gament, i els lectors, escandalitzats,

van seguir amb detall tot el que vam

informar. Un context de major desen-

volupament cultural i de preocupació

ambiental ho va permetre. Malgrat

això, en un altre context històric la so-

cietat es tanca, s’atrinxera, dóna priori-

tat a altres qüestions i pot, fins i tot,

estar temptada de voler matar el mis-

satger i considerar que l’indesitjable no

és la contaminació, sinó que se sàpiga

que existeix.

Per tant, aquestes circumstàncies so-

cials influeixen en la capacitat que té

la societat de rebre i assumir determi-

nades notícies sobre aquests temes.

En un context històric d’indus-

trialització, la contaminació no

preocupa mentre que en una

etapa postindustrial la societat no

accepta els efectes indesitjats que

provoca el desenvolupament a

qualsevol preu. Tot i així, els intents

d’estigmatitzar el periodista i acusar-lo

d’alarmista són previsibles. Aquesta ve-

gada es van donar, naturalment, però no

van tenir transcendència. Es va dir, per

exemple, que amb la informació es volia

justificar el tancament de l’empresa. No

obstant això, la societat va creure en

allò que s’informava. Ja era madura; no

volia amagar el cap sota l’ala.

R E F L E X I Ó

90

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Les plaques solars s’han convertit en part del paisatge. Foto: Sergio Ruiz. A la pàginaanterior, una planta de carbó enmig de Shenyang, al nord de la Xina. Foto: agències.

Hi ha àmbits de la informacióambiental, com els transgènicso els productes ecològics, queromanen gairebé inexplorats


EL TREBALL FUTUR

El periodisme ambiental, mentrestant,

a més d’informar, divulgar, analitzar,

opinar o revelar, haurà de descobrir.

Precisament, descobrir és una paraula

clau, perquè cada dia podem recórrer

un camí no trillat. Hi ha molts àmbits

de la informació ambiental que encara

romanen gairebé inexplorats. És el cas

dels aliments transgènics, els productes

ecològics, la contaminació de l’aire a les

ciutats (que sobrepassen els límits de

les directives comunitàries) o les subs-

tàncies químiques associades a malal-

ties. CCOO va informar fa uns anys

que els agents químics causen, a la Unió

Europea, unes 32.000 morts laborals

l’any. És a dir, són malalties ocasio-

nades a la feina relacionades amb les

substàncies químiques: afeccions a

l’epidermis, al sistema nerviós, malalties

oculars, etc. (...).

En aquest context, la primera matèria

informativa més destacada continuarà

venint de la contradicció entre allò que

es legisla i allò que es fa realment. La

UE i també Espanya han creat grans

maquinàries per regular les activitats

ambientals. Hi ha molta normativa am-

biental, però no es compleix, perquè ra-

rament es posen els mitjans per fer-ho.

Espanya té moltes sancions a les seves

espatlles a causa d’incomplir-les (...).

En un escenari d’excessiva informació,

cada cop més, el paper del periodista

haurà de consistir a resumir, compen-

diar i interpretar múltiples informa-

cions diverses. El seu repte continuarà

sent transmetre la complexitat de ma-

nera senzilla. Els diaris tindran menys

espai per a la lletra perquè s’hi van in-

troduint més imatges, infogràfics i altres

recursos visuals a causa de la necessitat

de fer-se més atractius. Per això, els tex-

tos hauran d’anar sempre al gra. La

tasca de resumir, il·lustrar i valorar (es-

talviant al lector totes les voltes i una

pèrdua de temps) tindrà un paper de-

terminant. Hem de filtrar allò rellevant,

impedir el pas a la desinformació i di-

ferenciar-nos d’Internet, on la sobrea-

bundància no permet destriar el blat de

la palla i on s’ha multiplicat la “infor-

mació-escombraria”.

LLENGUATGE CONTAMINAT

Haurem de millorar i simplificar el llen-

guatge: fer-lo més transparent. La ter-

minologia que utilitzem els periodistes

també ha pogut distanciar el lector.

De vegades, no emprem les paraules

adequades i, a més, ens enfrontem al

problema que suposa l’apropiació in-

deguda del vocabulari mediambiental.

Hi ha un munt de paraules que podrien

desaparèixer del nostre diccionari (sos-

tenibilitat, valorització, ecotaxa...), per-

què no serveixen per comunicar-nos. El

seu ús les ha gastat i se n’ha desvirtuat

el sentit original. Jo, particularment, ja

no utilitzo la paraula sostenibilitat, ni la

paraula valoralització ni ecotaxa.

La idea de sostenibilitat de Gro Harlem

Brundtland recull conceptes interes-

santíssims, com la necessitat de valorar

el gran capital, que és la pròpia natura

o l’obligació de reposar els recur-

sos naturals en la mateixa manera

que es van exhaurint.

La paraula sostenibilitat ha estat

utilitzada pels polítics com un cop

d’efecte per fer un discurs buit.

“La despesa sanitària és insostenible, la

política de fets consumats és insosteni-

ble…”. De la mateixa manera, en lloc

de valorització (un eufemisme que de

vegades es refereix a la incineració amb

aprofitament de l’energia) és millor uti-

litzar reaprofitament o reutilització. I,

en lloc d’ecotaxa (que porta implícita la

idea que protegir el medi ambient ens

costa un ull de la cara) recuperar l’ex-

pressió “impost per contaminar”, un

concepte més transparent contra el

qual ningú farà bandera.

En el futur, també els lectors ens aniran

marcant el camp de joc. Recordo una

carta d’un lector en què, en plena efer-

vescència sobre el debat energètic, es

queixava que la il·luminació dels edifi-

cis de l’Administració i organismes pú-

blics romania oberta a la nit. I aquesta

afirmació em va portar a seguir la pista

de diverses informacions. Els lectors, de

vegades, saben situar-nos cap a on hem

de parar atenció.

Els diaris no poden ser impenetrables

a aquests canvis culturals, i la meva ex-

periència és que la societat ha canviat,

els periodistes han canviat i els lectors

també. S’ha produït una interrelació

entre periodista i lectors, i en el meu cas

és com si m’hagués sentit acompanyat

en aquesta marxa.

91

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Hi ha un munt de paraulescom sostenibilitat o ecotaxaque podrien desaparèixer perquè el seu ús les ha gastat

Des de fa pocs mesos Ecoxarxa ha

tornat als quioscos. Aquesta re-

vista trimestral d’actualitat ecolò-

gica d’àmbit català, dirigida per

Carles B. Gorbs, és la continuació

d’Ecoguia que va néixer el 1999 i

que després es transformà en

Ecoxarxa fins que el 2002 va

deixar de publicar-se. Set anys

més tard inicia una nova etapa.

Ecoxarxa torna als quioscos


No pretenc ser el guardià d’un parc de

dinosaures, i Visa pour l’Image no en

serà el cementiri. Però aquesta és la

realitat. Pel que estic veient mentre

preparo l’edició 2009 de Visa, estem te-

nint moltes dificultats a l’hora de tro-

bar temes per omplir les nostres sis

vetllades de projecció i muntar trenta

exposicions. És trist. No ens havia pas-

sat mai en els vint-i-un anys d’existèn-

cia del festival (...).

Perquè avui dia, els fotògrafs no roma-

nen molt més de tres dies en un lloc

quan hi van a fer un reportatge. El re-

sultat és que només aconsegueixen

unes deu fotos decents. És clar que en

tenen prou per fer una publicació de

quatre a sis pàgines en una revista. Ara

bé, per organitzar una exposició de

quaranta tirades o una projecció d’una

quarantena imatges no és suficient. Se-

gueixo observant les mateixes dades

preocupants any rere any: hi ha poca

producció per part de les revistes. Ac-

tualment, els reportatges in situ els fi-

nancen més sovint les ONG que la

premsa (...).

El fet que un reportatge aparegui en un

diari no significa que l’hagi produït

aquell diari. Hem vist bons reportatges

a la premsa. Per exemple, el reportatge

de Philippe Cottin sobre l’Afganistan a

VSD. Molt bé, però no es tracta d’una

producció de VSD. Aquest fotògraf va

marxar sol, amb la seva motxilla, i quan

va tornar li van comprar el reportatge.

El treball de Jérôme Sessini sobre els

narcotraficants a Mèxic es va publicar

a Le Figaro Magazine. I aquí tampoc

ens trobem davant d’una producció

pròpia, es tracta d’una transacció. Així

que, sort que de tant en tant hi ha al-

guna publicació!

Amb tot, quan veus fotògrafs de grans

revistes americanes a qui se’ls diu: “Ja

no et dedicaràs a l’Iraq, ni a l’Afganis-

tan, ni a l’Orient Mitjà, ni a l’Àfrica”, et

demanes “què vol dir tenir fotògrafs

garantits?”. Quan un fotògraf contrac-

tat per una gran revista americana

truca a la redacció el 28 de desembre i

diu: “Me’n vaig a Gaza” i li responen

“Ens és igual Gaza”, ens trobem davant

d’una realitat. Conclusió: és ben evi-

dent, els fotògrafs ja no poden viure de

la premsa. (...) Potser poden dedicar-se

a l’edició. Està molt bé i resulta gratifi-

cant. Però quan aconsegueixen publi-

car un llibre, si en venen tres mil

exemplars ja és molt i no els aporta

gran cosa. Una altra sortida són les ex-

posicions. També estan molt bé, encara

que tampoc no els aporten gaire. Hau-

ran d’inventar-se noves maneres de di-

fondre la seva obra. Divulgar-la és bo,

però també han de poder viure de la

seva professió! (...).

Tal com estan les coses, la divulgació a

Internet no en pot ser la solució, ja que,

recordem-ho, no aporta res a aquests

R E F L E X I Ó

“Els fotògrafs jano poden viurede la premsa”

El Visa pour l’Image

de Perpinyà, el més

important festival

internacional

de fotoperiodisme,

ha tancat una altra

edició. Però juntament

amb les nombroses

imatges exposades

també hi ha hagut

reflexions al voltant

del fotoperiodisme

actual. En aquestes

pàgines reproduïm

extractes de

l’entrevista que Jean-

François Leroy va tenir

amb els periodistes

Caroline Laurent i

Lucas Menget i que va

ser distribuïda per

l’organització del

festival.

Jean-François Leroy *

* Jean-François Leroy és desdels seus inicis el fundador i

director del Visa pourl’Image de Perpinyà

17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Página 92

autors. Em sap greu però Internet, de

moment, no representa un model eco-

nòmic que substitueixi la premsa com a

modus vivendi dels fotògrafs. És una

realitat. Si seguim l’exemple de Samuel

Bollendorff amb la seva pàgina web i

mirem el seu reportatge sobre els mi-

ners a la Xina, la postproducció va cos-

tar 30.000 euros i el web de Monde.fr li

va pagar 2.000 euros. D’on va sortir la

resta dels 30.000 euros? Doncs, del

Centre Nacional de Cinematografia.

Resulta extraordinari que sigui el ci-

nema el que financi la feina d’un fotò-

graf. És aquí on trobo que un festival

com Visa pour l’Image té un paper im-

portantíssim. No deixem de dir que les

revistes ja no tenen diners. Ara això es

trasllada a Internet. (...)

La producció multimèdia està molt de

moda, tothom vol fer multimèdia. “Ja

que fas fotos, fes-me també un vídeo,

uns testimonis i posa’m una mica de so,

que això quedarà molt bé al web”. Això

és una altra professió. Prenguem com a

exemple Brian Store. Es va fer famós fa

quatre o cinc anys gràcies a programes

curts amb fotografies, que pretenia ven-

dre a les televisions. Va tenir poc èxit a

la televisió. Els seus documentals web

només es veuen a la pàgina web. Res-

pecte a Magnum in Motion, és sens

dubte molt atractiu per a l’ego dels fo-

tògrafs. Però, i després què? En aquest

punt és on el peix es mossega la cua: el

fet que un fotògraf faci multimèdia no

significa que aconsegueixi el finança-

ment per poder seguir produint. I

aquí és on rau el veritable pro-

blema. (...)

Les condicions indispensables

per fer un bon documental web

són exactament les mateixes que

per fer un bon reportatge fotogràfic en

format paper. És a dir, la recerca de la

qualitat i l’exigència respecte al fons i a

la forma. Necessites unes bones fotos,

un bon vídeo, unes bones entrevistes i,

sobretot, tenir un propòsit. No n’hi ha

prou amb oferir una dimensió o un em-

bolcall multimèdia amb so, vídeo i co-

93

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Internet, de moment, no representa un model econòmic que substituexi lapremsa com a modus vivendi”

A Kabul un soldat nord-americà patrulla de matinada la tomba de Nader Shah amb vistes a la ciutat. Foto: Abbas / Magnum Photos.


mentaris. Si el teu propòsit no és vàlid

en el seu punt de partença, el repor-

tatge al final tampoc no serà reeixit.

Rebo multimèdia cada dia, arxius on

em posen dotze fotos seguides sense

cap ni peus, amb música de fons creada

per a l’ocasió. O amb comentaris

convencionals buits de contingut. Això

no té cap interès ni cap sentit! (...) A

Visa estem oberts a qualsevol proposta,

si les fotos i els testimonis són bons. Un

cop més, prenc l’exemple de Bollen-

dorff (sento tornar-lo a citar, però de

moment és l’únic). Ell va reflexionar

sobre la manera de mostrar i difondre

el seu reportatge. És apassionant i re-

confortant comprovar que la pàgina

web de Le Monde ha registrat més de

100.000 visites amb una duració mitjana

de 12 a 18 minuts! Ha generat més d’un

milió i mig de clics… Això vol dir que

aquesta obra ha cridat l’atenció d’un

públic molt ampli, incloent-hi gent que

sol llegir el diari i d’aquesta manera

descobreix i aprecia la fotografia. (...)

Tothom es neguiteja quan dic que trobo

que, amb la fotografia digital, cada cop

hi ha més persones que fan fotos i cada

cop hi han menys fotògrafs. Passa el

mateix en l’àmbit multimèdia. Hem de

continuar sent exigents. (...) A Visa la

programació seguirà sent responsabili-

tat nostra i es regirà pels nostres crite-

ris d’elecció. Si començo a dir: “hi ha un

espai obert per als productes multimè-

dia a Visa pour l’Image”, qualsevol

arribarà amb el seu disc dur, es connec-

tarà i mostrarà la seva projecció! No és

això el que busquem. Mantenim el ma-

teix nivell d’exigència en aquest àmbit,

com en tota la programació del festival.

No vull que Perpinyà es converteixi en

la trobada dels productes multimèdia

perquè és el que toca. No es tracta tan

sols d’una qüestió de moda sinó, sobre-

tot, d’una qüestió de supervivència

entre fotògrafs. (...) Pel simple fet que

un fotògraf treballi amb una videocà-

mera, no significa que sigui un expert

en vídeo. La imatge digital està molt bé,

però és una trampa. Passa el mateix

amb el vídeo. Els nois que tenen Xpress

al seu Mac es creuen Brodovitch. Amb

una videocàmera, es connecten a iMo-

vie i es creuen Spielberg! De la mateixa

manera, no per utilitzar una Canon

5DMark II et transformes en Cartier-

Bresson i Kurosawa alhora. (...)

Si em dóna una hora, li puc citar cinc-

centes fotos que pertanyen a la memò-

ria col·lectiva. En canvi, fins i tot si ens

poséssim a pensar junts, segur que se-

ríem incapaços d’esmentar vint vídeos

que hagin romàs a la nostra memòria,

llevat dels vídeos de l’11 de setembre,

el primer home a la lluna i el petit Mo-

hamed mort davant les càmeres a Pa-

lestina… La fotografia no ha matat el

dibuix, i la televisió no ha matat la

ràdio. Es tracta d’un seguit d’evolu-

cions. Malgrat tot, hem de mantenir-nos

alerta. Avui dia, amb una càmera de

fotos resulta difícil fer un contrallum,

una exposició incorrecta, un desenfoca-

ment: l’aparell ho ajusta tot automàti-

cament, tot es fa sol. Ara bé, si em

compares a Stanley Greene a la ma-

teixa escena, Stanley sempre serà

millor, perquè té ull per això, i jo no. A

la televisió, si filmo el mateix esdeveni-

ment que un càmera professional, ell

serà millor que jo, perquè tindrà el sen-

tit de la seqüència i del muntatge. És

tota una professió. (...) Si algú escull se-

guir fent únicament fotos no es trobarà

en desavantatge. Mai no havia vist una

producció tan pobre com la d’aquest

any. Tampoc havia sentit mai tanta im-

potència per part dels fotògrafs. Es

moren de ganes de marxar, de trobar fi-

nançament per crear històries i poder

documentar i realitzar els seus repor-

tatges. Aquesta és la realitat que es des-

prèn de converses amb fotògrafs

experts com Jérôme Sessini, Phi-

lippe Brault o Dominic Nahr. En-

guany, puc comptar amb els dits

de dues mans els fotògrafs que

han marxat per encàrrec d’una

revista a fer un veritable repor-

tatge per a les notícies. Aquests encàr-

recs són els que permeten que el

fotògraf pugui viure decentment de la

seva feina i s’asseguri poder pagar el

lloguer del pis i les factures a final de

mes. (...) Només National Geographic

segueix enviant fotògrafs durant

llargues temporades a fer reportatges

in situ. Michael Nick Nichols va dedi-

car nou mesos al reportatge sobre els

elefants a l’Àfrica, que vam exposar

l’any passat a Visa pour l’Image. (...)

Però per cobrir un tema d’actualitat

cap publicació setmanal envia i finança

un fotoperiodista. Ja no ho fan. És cert

que durant aquests últims anys, allò que

abans es coneixia com agències filials

(AFP, Reuters, AP) van desenvolupar

in situ xarxes de corresponsals mera-

vellosos. La rapidesa de trans-

missió és increïble, i més avui dia.

Aquest és un dels primers motius.

També, respecte a la premsa (i

m’és igual si un cop més no faré

amics dient això) fa vint anys la

dirigien els periodistes. Actual-

ment, són els “banquers” els que diri-

geixen els diaris. Quant a les agències

100% fotogràfiques (poques), estan ca-

vant la tomba d’aquesta professió cada

cop que accepten un pagament a tant

alçat. Una revista de notícies francesa

va firmar recentment contractes amb

dues agències, amb el acord següent:

R E F L E X I Ó

94

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Amb la fotografia digital,cada cop hi ha més personesque fan fotos i cada cop hi ha menys fotògrafs”

“Per cobrir un tema d’actualitat cap publicaciósetmanal envia i finança unfotoperiodista. Ja no ho fan”


96

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els anys 2008 i 2009 passaran a la his-

tòria com anys negres per al món del

fotoperiodisme... Són moltes les agèn-

cies que apliquen un tant alçat (“pa-

gui’ns una quantitat a l’alça i podrà

utilitzar totes les fotos que necessiti”)

molt atractiu per a revistes i diaris di-

rigits per gent només preocupada per

la rendibilitat, si és possible, amb

molts zeros... Hauríem de mencionar

també la tarifa única (“serveixi’s, dues

vinyetes al preu d’una!”), així com la

generalització de l’ús de fotos DR, so-

vint proporcionades de manera gra-

tuïta pels serveis de premsa o de

comunicació.

Ni tan sols entrarem a parlar aquí dels

serveis fotogràfics de revistes que re-

corren, a petició dels mateixos gestors

ja mencionats, a pàgines web de fotò-

grafs amateurs, on la foto val un o dos

euros.

La premsa pateix, com tothom. La ge-

neralització de totes aquestes pràc-

tiques ofega, no només les agències de

fotografia que rebutgen entrar a for-

mar part d’aquest sistema, sinó també

els fotògrafs com a col·lectiu.

Qui pot seguir produint? I amb produir

vull dir produir un tema de debò,

en profunditat, prenent temps per que-

dar-se en un lloc, observar, treballar,

comprendre... En definitiva, ser pe-rio-

dis-ta! Tant el Los Angeles Times com

el Chicago Tribune estan en fallida... Sí,

però sempre ens quedarà el web! No

paren de dir-nos que la publicitat i els

anunciants prescindeixen cada cop més

del format paper per utilitzar el format

web. Així sigui. Però, els diners que en-

tren en aquest “el Dorado” del web,

per què no tornen a sortir i es donen

als productors, ja siguin fotògrafs o pe-

riodistes? És un misteri!

I, aleshores, com afecta tot això Per-

pinyà? No serem l’últim refugi dels

dinosaures. Al contrari, demostrarem

que la producció de qualitat segueix

existint, tot i que cada cop sigui més

escassa. Explorarem nous camins,

definirem nous estàndards. Perquè

no contribuirem a cavar la tomba

d’aquesta professió. No ens sumarem

al club dels enterradors de la premsa.

Seguirem lluitant al costat d’aquells

que volen seguir creient en el perio-

disme de qualitat. Més que un desig,

és un jurament!

Editorial de Jean-François Leroy per

a Visa pour l’Image 2009

Calla i segueix cavant!

L’estació de trens del Vell Delhi, en un moment de tranquil·litat atípic. Foto: Steve McCurry. A la pàgina anterior, dues joves una

d’elles recentment operada del nas en una clínica de cirurgia plàstica gaudeixen dels caps de setmana als afores de Teheran, lluny del

trànsit i els estrictes codis morals de la República Islàmica. Foto: Abbas / Magnum Photo.


“Agafi el que vulgui del nostre treball

per tres mil euros al mes”. Com pot so-

breviure així aquesta professió? (...)

Una altra agència, aquest cop d’il·lus-

tració, ha ideat un altre sistema

perjudicial. Consisteix a poder descar-

regar-se una foto del seu web per cin-

quanta euros (preu únic), ja sigui una

foto publicada en vinyeta, a doble pà-

gina o a la portada d’una revista! Com

competir amb aquestes tarifes? És clar,

seguint aquest raonament, els home-

nets grisos que fan funcionar els diaris

pensen: “Per mi, aquesta foto està tan

bé com la que em proposa vostè per

3.000 euros o dòlars”. Només amb

aquests dos exemples, es demostra que

és la fi d’una era i ara regna el preu

mínim costi el que costi, així com l’ho-

mogeneïtzació de la informació. Un

món on la fotografia, com a tal, el re-

portatge i la imatge ja no tenen valor,

ni es respecten. I tot això sense tenir en

compte el treball del fotògraf, els riscos

o la dificultat de realització del seu re-

portatge. (...)

Li explicaré una història. Es tracta

d’una història recent, sobre un jove

fotògraf que participa en un concurs

de fotografia. Guanya un premi, i una

agència de publicitat es posa en

contacte amb ell i li diu: “La seva

foto premiada és exactament allò que

busquem per al nostre client, es corres-

pon amb els colors, amb la iden-

titat corporativa, etc. Li comprem per

9.500 euros.” El jove fotògraf respon:

“Deixi’m fer un parell de trucades

abans de decidir-me…” Òbviament,

per 9.500 euros tothom li va dir que la

vengués i que era una veritable ganga.

Torna a trucar a l’agència de publicitat

l’endemà i li diuen: “Hem canviat de

parer.” Demana explicacions i, de fet,

el que havia succeït era el següent. El

jove fotògraf havia posat les seves fotos

en una agència lliure de drets i d’accés

lliure. Mentre reflexionava sobre si ac-

ceptar l’oferta, en menys de vint-i-

quatre hores, l’agència de publicitat

havia localitzat la famosa foto a Inter-

net i... se l’havia descarregada per un

euro! El pobre noi havia perdut 9.499

euros. Doncs jo li dic: “T’ho mereixes.

Et penses que posant les fotos en un

web gratuït et trucaran de National Ge-

ographic i Geo dient-te: “Vostè és ge-

nial, l’enviem a Borneo per fer un

reportatge de quinze pàgines i la por-

tada”? La resposta és no, les teves fotos

se les estan descarregant per un

euro”. (...)

El que és segur és que el dia que ja no

gaudeixi fent aquest festival, deixaré de

fer-lo. Això ho tinc molt clar. No tinc

ganes de ser el guardià de Jurassic

Park. No es tracta que Visa pour

l’Image es converteixi en el cementiri

dels vells elefants.

Ara bé, observo una realitat concreta:

fa deu anys, construíem vetllades de

projeccions i organitzàvem exposicions

descartant tres-cents reportatges que

estaven bé, però per als quals ja no hi

havia lloc. A data d’avui no podem dir

el mateix. Ara seré una mica dolent,

però torno a la meva exigència de qua-

litat. Dels quatre mil reportatges que

rebo al llarg de l’any, tres mil són in-

dignes a nivell fotogràfic, periodístic, de

direcció i d’investigació. Encara conti-

nuo rebent fotos, reportatges sobre

Cuba, amb els Cadillac rosa i les lia-

dores de puros! No pot imaginar-se la

quantitat de reportatges que rebo sobre

transsexuals a Tailàndia, a Cuba i altres

llocs, on ningú veu res, ningú s’assa-

benta de res.

Així com molts altres temes banals. Un

fotògraf em va enviar fa poc un

reportatge en el qual explicava

que havia investigat sobre el brot

de tuberculosi entre els refugiats

tibetans a Dharamsala. I penses

“mira, és un tema interessant, poc

conegut”. Aleshores mires el CD

i et trobes cinquanta fotos de primers

plans de persones amb una màscara sa-

nitària que els tapa la cara! No veus ni

hospital, ni metges, ni context. Res.

Aquest fotògraf millor que es dediqui

a una altra cosa. (...)

Tots som conscients que la premsa que

hem estimat i defensat ja no existeix.

Ens trobem en una època de transició i

haurem de trobar altres maneres de di-

fondre les fotografies. I és urgent disse-

nyar les bases d’un nou model

econòmic que permeti als fotògrafs se-

guir produint. Malauradament, ja hem

passat a una altra fase, perquè consi-

dero que els diaris ja mai no tornaran a

mans dels periodistes.

M’omplo de pessimisme en veure que

els dirigents de premsa exigeixen un pla

financer per a l’any següent... Es pot

preveure el Festival de Cannes, el Tour

de França i Roland Garros. Però, com

calcular a priori un pressupost i pre-

veure que en una data o en una

altra s’enviarà un fotògraf a So-

màlia, un altre a l’Iraq, a Zim-

babwe o a l’Afganistan?

Amb tot, no sóc tan pessimista

com semblo, si no deixaria de fer

allò que faig. No obstant això,

continuo, hi crec i estic convençut que

tenim anys meravellosos per davant,

gràcies a fotògrafs com Massimo Ber-

ruti, Munem Wasif o Zalmaï. Ells,

igual que molts altres, segueixen

creient en tot això. No seré jo qui els

contradigui!

97

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Dels quatre mil reportatgesque rebo al llarg de l’any tres mil són indignes a nivell fotògrafic i, periodístic”

“És urgent dissenyar les bases d’un nou model econòmic que permeti als fotògrafs seguir produint”


Quan Francesc Cambó va assegurar al

Congrés dels Diputats, el juny de 1914,

que la responsabilitat moral de l’afu-

sellament de Ferrer i Guàrdia corres-

ponia “a la totalitat del cos social de

Barcelona”, no va haver de precisar,

perquè era una cosa que tothom sabia:

en el procés de criminalització del di-

rector de l’Escola Moderna, havia estat

la premsa el més eficaç, enverinat i im-

placable dels fiscals.

En uns casos, per la seva dependència

del Gabinet Maura, en nom del qual

actuaven com a portaveus oficiosos;

en d’altres, pel seu marcat caràcter ul-

traconservador o integrista, que els

convertia en adversaris naturals de

l’ideari de Ferrer; en alguns perquè,

com a òrgans de partits implicats en la

insurrecció, podien desplaçar cap a

l’acusat les seves pròpies responsabili-

tats; i en la resta, per la seva convicció

que la violència desencadenada a Cata-

lunya exigia un càstig exemplar.

Sigui per una raó o per l’altra, el cas és

que gairebé la totalitat dels diaris bar-

celonins no suspesos per la censura es

van sumar a la campanya de difamació

i descrèdit orquestrada pel Govern per

exigir una complerta reparació dels

danys causats, i satanitzar, sobretot,

aquell a qui es pretenia convertir en

l’instigador, líder i màxim responsable

dels sagnants successos de la Setmana

Tràgica.

I així, declarat a Barcelona l’estat de

guerra, suspeses les garanties constitu-

cionals i silenciats governativament els

rotatius de l’esquerra (el nou governa-

dor civil, Crespo Azorín, va suspendre

el 8 d’agost la circulació de La Re-

beldía, El Poble Català, El Progreso,

La Metralla, El Descamisado, Tierra y

Libertad i La Tribuna), la premsa

conservadora no va tenir cap inconve-

nient a l’hora d’adherir-se a la brutal re-

pressió que va seguir a l’alçament, obrir

la veda de la difamació i la calúmnia i

prestar les seves pàgines a la caça de

bruixes disposada pel ministre de la

Governació, La Cierva, en què qualse-

vol mitjà era justificable, per il·legal i

arbitrari que fos, si contribuïa a “eradi-

car de Catalunya el càncer amb què

anarquistes, radicals i republicans l’ha-

vien corroït”.

I tot plegat, fins i tot a costa de falsejar

recurrentment la veritat, conculcar les

garanties processals degudes als incul-

pats i posar-se al servei d’aquelles ins-

tàncies polítiques entestades més aviat

a imputar delictes i reclamar càstigs

que no pas a trobar solucions i buscar

vies de superació del conflicte.

Quines raons van impulsar realment els

mitjans de comunicació a condemnar

amb tant d’encrueliment una demos-

tració popular de protesta, que unes

setmanes abans ells mateixos havien

encoratjat, rebutjant la guerra del Mar-

R E P O R TAT G E

La premsacontra Ferrer i Guàrdia

La Setmana Tràgica

va provocar que

el 13 d’octubre

de 1909

s’afusellés Francesc

Ferrer i Guàrdia

després d’un procés

arbitrari i tendenciós

i una polèmica

sentència.

Cent anys després

d’aquells fets

el periodista

Francisco Bergasa,

autor del llibre

Quien mató a Ferrer i

Guardia? (Aguilar)

analitza el paper clau

que va jugar

la premsa, creant

un judici paral·lel que

es movia per

interessos polítics

i no pas per

informacions

periodístiques.

Francisco BergasaFotos: Arxiu

18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Página 98

roc i defensant la vaga general? Per què

l’esperit públic es va aixecar “rancorós

i venjatiu”, tal com va escriure Amadeu

Hurtado, en contra dels ignorats cau-

sants d’aquelles jornades de violència i

abús? Qui va aconseguir que diaris

d’ideologies enfrontades i fins i tot opo-

sades coincidissin a reclamar per als im-

plicats en la Setmana Tràgica unes

sancions tan severes i injustes? I, so-

bretot, què va fer que tot l’odi, la ira i el

desig de venjança acumulats durant

l’última setmana de juliol es concen-

tressin en la figura de Ferrer, aliè en

bona part als esdeveniments, però

sobre qui es va fer recaure tot el pes de

la llei en unes proporcions tals que van

arribar a transformar el procés judicial

i la justícia en una autèntica venjança?

El repàs detallat del contingut dels dia-

ris (tant nacionals com barcelonins) du-

rant els mesos d’agost i setembre de

1909 permet àmpliament trobar res-

postes a aquests interrogants.

En primer lloc, com va assegurar el ma-

teix Cambó, el Govern de Maura “va

pretendre castigar la rebel·lió ja ven-

çuda amb l’energia i la duresa que li va

mancar per avortar-la durant el seu

desenvolupament”. En segon lloc, la to-

talitat de les institucions de l’Estat van

decidir condemnar amb extrem rigor

una revolució que tan seriosament

havia amenaçat els pilars que sostenien

l’oligàrquic, autoritari i corrupte règim

que encarnaven. En tercera instància,

l’Església i les seves organitzacions

afins van veure en la repressió

governamental la possibilitat

d’acabar amb un projecte educa-

tiu que desemmascarava el secta-

risme dogmàtic de les escoles

religioses que sostenien. I, final-

ment, la mateixa societat catalana, víc-

tima encara de la sacsejada emocional

de la fúria revolucionària (a Barcelona

van morir 119 persones i es van incen-

diar prop de 90 esglésies i convents) no

va trobar cap problema a l’hora de

subscriure la idea del Comitè de De-

fensa Social que “a una revolució satà-

99

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Consell de Guerra contra Ferrer i Guàrdia, que va tenir lloc a la presó Model de Barcelona el 9 d’octubre de 1909. A la pàgina següent,

retrat de Ferrer i Guàrdia

La premsa va ser el més eficaçi enverinat dels fiscals en elprocés de criminalització deldirector de l’Escola Moderna


nica calia respondre amb una reacció

divina”.

Aquesta concurrència de factors tindria

una decisiva traducció en la manera en

què es va pretendre orientar l’opinió

pública, tant en relació amb els succes-

sos de la Setmana Tràgica, com pel que

fa al destí que corresponia al suposat

inductor, a qui tots els diaris van enju-

diciar. I mancats de veu, com tot just

s’ha vist, aquells que haguessin pogut

defensar els interessos de Ferrer, i amb

el ministre La Cierva erigit en autèntic

cacic de la lletra impresa (es va arribar

a saber que es reunia diàriament amb

periodistes afins per marcar l’orienta-

ció dels seus articles i editorials) no va

trigar gaire a crear-se un clima d’opinió

antiferrerista que es va traduir en una

tendenciosa, arbitrària i provocadora

campanya, que l’Europa de l’època va

titllar d’“inquisitorial, vergonyosa i im-

pròpia d’un règim democràtic i sol-

vent”.

Una campanya que, emmascarant la

realitat i acceptant el rumor com a

dogma, no va tenir cap pudor a repro-

duir, mutilar i instrumentalitzar docu-

ments sumarials que només les

autoritats judicials o governatives van

poder filtrar-li; va presentar l’acusat

com el major enemic de les institucions

públiques, especialment la Corona,

l’Exèrcit i l’Església; va envair la seva

vida privada, va posar al descobert les

confessions més íntimes i va qualificar

la seva conducta de “llibertina, immo-

ral i promíscua”; va publicar fragments

de proclames revolucionàries, que ell

mai no va reconèixer com a pròpies, en

què es legitimava l’incendi i l’assassinat,

i s’induïa a assassinar Alfons XIII i la

seva família; es va prodigar en articles i

editorials que li atribuïen qualificatius

del tipus “el tristament cèlebre”, “el fu-

nestíssim”, “el revolucionari d’amarga

memòria”, “l’anarquista de sinistre as-

pecte” o “el portaveu del desordre”; i

va alimentar-ne en tot moment el des-

crèdit, aliena al respecte que mereix

qualsevol acusat la culpabilitat del qual

no ha estat encara provada, i arribant a

criminalitzar-lo en termes que Lerroux

va descriure a les Corts com “immorals,

vergonyosos i pornogràfics”.

En un recompte representatiu de la

línia editorial dels diaris nacionals i ca-

talans més importants respecte a la re-

pressió del Govern i el procés seguit a

Ferrer, no cal dir que la totalitat dels

conservadors i reaccionaris es van aliar

decididament amb Maura, aplaudint la

seva desproporcionada política repres-

siva i reclamant un càstig exemplar per

als culpables.

Així, La Época, convertit en portaveu

governamental, en què cadascun dels

editorials semblava dictat pel propi mi-

nistre La Cierva, va començar insinuant

la presència del director de l’Escola

Moderna a Barcelona els dies d’inter-

locutòries; va participar en la violació

del secret sumarial en reproduir, en

molts casos intencionadament muti-

lades, les circulars, cartes i proclames

confiscades als registres de Mas Ger-

minal; va subscriure les innombrables

arbitrarietats judicials registrades du-

rant la causa, i fins i tot va arribar a sug-

gerir que l’acusat hagués pogut induir

la revolta per enriquir-se a través d’una

hàbil jugada de borsa.

Els integristes El Siglo Futuro, El Uni-

verso i El Correo Catalán van expres-

sar la seva visió tendenciosa dels fets,

atribuint a Ferrer el finançament

de l’alçament; aplaudint les de-

claracions del fiscal general de

l’Estat, Javier Ugarte, quan el va

assenyalar com a màxim respon-

sable dels successos sagnants; do-

nant per fet que en els ensenyaments

de l’Escola Moderna raïa el germen de

la revolució desencadenada durant les

jornades sagnants i descartant qualse-

vol mesura de gràcia que, amb ocasió

de la victòria de l’Exèrcit sobre els rife-

nys al turó Gurugú, alguns sectors

d’opinió van reclamar per al pedagog

d’Alella i la resta d’inculpats.

L’òrgan de la Lliga, La Veu de

Catalunya, va encoratjar, per la

seva banda, la delació dels barce-

lonins (recordeu el tristament

famós “Delateu!”, de Ferran

Agulló) convidant-los a denun-

ciar els conciutadans; es va sumar a

l’opinió dels qui reclamaven un càstig

sever per als inculpats, estigués o no

provada la participació en l’alçament;

va considerar la possibilitat d’una am-

nistia com “un repte llançat a Barce-

lona”; i, el que va ser encara més greu,

va concloure negant-se a publicar la pe-

tició de clemència que a l’article

“La ciutat del perdó” el poeta

Joan Maragall va enviar a Prat de

la Riba en un darrer intent per

salvar la vida de Ferrer i Guàrdia,

i que el director del diari va re-

tornar al seu autor convençut que apos-

tar per una entesa amb Maura

resultava políticament més rendible

que defensar una causa sense cap rèdit

electoral aparent per als interessos ca-

talanistes.

El monàrquic ABC va atiar també el

foc de la discòrdia donant suport a la

101

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

El ministre La Cierva va ser un autèntic cacic de la lletraimpresa creant una campanyamediàtica contra Ferrer

S’acceptà el rumor com adogma, es van intrumentalitzardocuments sumarials i es va envair la seva vida privada

Mitjans integristes com El Siglo Futuro, El Universo i El Correo Catalán van donaruna visió tendenciosa dels fets


seva “fundada convicció” en la culpa-

bilitat del processat, va insistir en la

idea que a la Casa del Poble de Barce-

lona “els diners havien circulat abun-

dantment”, va demanar el mateix dia

13 d’octubre “que la justícia fos impla-

cable respecte a Ferrer” i, fins i tot des-

prés de l’execució, va continuar obrint

durant diverses setmanes la primera

pàgina de tipografia amb un intermina-

ble llistat d’adhesions a la seva campa-

nya de suport al Govern i en contra de

la protesta estrangera per l’afusella-

ment.

Quant a La Vanguardia, representant

també del conservadorisme català, es

va convertir en un dels majors expo-

nents del messianisme redemptor i la

passió purificadora sorgits després dels

successos de juliol; va anteposar sem-

pre l’exemplaritat del càstig a la gene-

rositat de la clemència, i va donar

mostres d’intolerància i fanatisme en

escriure en vigílies de l’execució de Fer-

rer que “ni Barcelona ni Catalunya han

expressat el menor desig que s’atorgui

cap perdó als culpables”.

I tant tots ells com la resta dels mitjans

de comunicació d’orientació reaccionà-

ria, sense cap excepció, van recordar

fins a l’esgotament que la implicació

del processat en els diversos atemptats

dirigits contra el Rei; el pervers objec-

tiu perseguit per les seves escoles

laiques i descristianitzades, a les quals

van qualificar de “cases-bressol de

l’anarquisme”; la trajectòria conspira-

tiva de Ferrer, tot i que per a això ha-

guessin de remuntar-se a activitats

polítiques ja jutjades, prescrites i sobre-

segudes; i fins a la “incontenible passió

sexual” que, segons les paraules del mi-

nistre de la Governació, dominava a qui

deien “el sultà vermell”, per la condició

d’àcrata adinerat i la coneguda afició a

les dones.

D’una manera més mesurada i amb

menys agressivitat verbal es van pro-

nunciar els diaris del “trust”, és a dir, El

Imparcial, El Liberal i El Heraldo de

Madrid, que tot i que coincidien amb

els anteriors a exigir una seriosa repa-

ració dels danys causats, no van entrar a

sac en la vida privada del reu ni van in-

terferir de manera sectària en la trami-

tació del sumari. Amb la particularitat,

a més, que el primer d’ells, que a pri-

mers d’agost havia subscrit les paraules

del fiscal general carregant contra Fer-

rer el fet d’haver dirigit la Setmana

Tràgica, a l’octubre va acollir en les

seves pàgines el cèlebre article de Gal-

dós, “Al pueblo español”, en què el

famós novel·lista demanava la fi de “les

persecucions iniqües, les vexacions i

desterraments, i els enjudiciaments ca-

pritxosos incoats amb ultratge a la hu-

manitat i menyspreu als drets més

sagrats de l’ésser humà”.

I únicament El País, òrgan a escala na-

cional dels radicals; España Nueva,

també republicà, redactat sota la inspi-

ració de Rodrigo Soriano; El Motín, del

republicà de Nakens; i La Publicidad,

de caire anticlerical, van defensar ober-

tament en els tres primers casos la

causa de Ferrer, i van sol·licitar en l’úl-

tim, coincidint amb els primers

èxits de les tropes nacionals al

Marroc, una amnistia per a

aquells que moguts pels ideals

havien pres part en la revolta.

Però en uns i altres casos certa-

ment la premsa va fer majoritàriament

del “cas Ferrer” un judici paral·lel (in-

duïda fonamentalment pels grups i ins-

titucions que exigien per al reu un

escarment exemplar, i encoratjada per

la justícia militar, la jerarquia catòlica i,

especialment, el Govern), que va des-

naturalitzar el procés adulterant-ne les

diligències; va informar dels fets d’una

manera mentidera, tendenciosa i sectà-

ria; i va guiar, en definitiva, el sentit de

l’opinió pública en la direcció que

convenia als partidaris de la condemna

al director de l’Escola Moderna.

I d’aquest comportament interessat hi

ha proves més que suficients tant en el

contingut del conjunt del procés com

en les diligències sumarials, i també en

l’actuació de les autoritats judicials i go-

vernatives al llarg de la instrucció de la

causa, en què aquest al·luvió mediàtic

adreçat contra Ferrer es concreta fe-

faentment.

Així, van ser determinants en la

incriminació els articles de Pas-

cual Zulueta a La Época, i de

Francisco Colldefons a El Siglo

Futuro acusant-lo falsament de

participar en el finançament i el

lideratge de la revolta; significatives les

declaracions dels testimonis Pedro

Pagés, Alfredo Magallanes, Manuel Ji-

ménez Moya, Baldomero Bonet, José

Lloret i Mariano Bernadas, que van

basar les seves imputacions en el

R E P O R TAT G E

102

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

Portada del primer butlletídel Boletín de la Escuela Moderna

La Veu de Catalunyaes va negar a publicar la petició de clemència del poeta Joan Maragall

ABC demanava a la justícia que fos “implacable” i La Vanguardia que no s’ator-gués “cap perdó als culpables”


contingut d’articles periodístics, en què

se l’acusava sense cap base incrimina-

tòria; decisives les proclames manipu-

lades que es van publicar violant el

secret del sumari; i concloents les al·lu-

sions de l’acusació fiscal i els dictàmens

de l’assessor militar i l’auditor de

guerra, que es van servir de simples re-

talls de premsa per formular bona part

de les proves de càrrec.

La historiografia més solvent (des de

Connelly Ullman a Romero Maura,

passant per Álvarez Jonc, Josep Benet

o Avilés Farré) no deixa cap dubte

sobre la decisiva influència que la

premsa conservadora va tenir en el

destí final del reu, a qui des del moment

mateix de la detenció va atribuir el li-

deratge de la rebel·lió i la responsabili-

tat dels incendis, els atemptats contra la

força pública i la fúria desfermada pels

carrers. I és natural aquesta opinió tan

coincident, si es té en compte que, en la

seva pròpia correspondència, Ferrer va

insistir reiteradament que, segons havia

pogut llegir, la totalitat dels diaris

conservadors coincidien a assegurar

que “tota la culpa del que succeeix la

tenen l’Escola Moderna i aquest terri-

ble Ferrer, que amb el seu projecte edu-

cador sense Déu ha organitzat el

moviment revolucionari”; que el capità

Galcerán va denunciar en els seus es-

crits de Defensa que “tots els elements

reaccionaris del país s’han conjurat per

demanar per als vençuts i, en especial,

per al meu patrocinat una venjança

contundent i cruenta”; i que els ma-

teixos membres del Consell de Guerra

que el van jutjar, llecs en matèria jurí-

dica, gairebé l’únic que coneixien del

sumari el dia de la vista pública eren les

dades que els diaris barcelonins havien

facilitat.

La premsa va anatematitzar Ferrer

amb una virulència i un acarnis-

sament fins llavors desconeguts,

el va condemnar molt abans de

ser jutjat i fins i tot va arribar a

anticipar-ne l’afusellament, si ens

fixem en un conegut gravat, pu-

blicat en vigílies del judici oral, al set-

manari La Actualidad, en què es podia

veure uns soldats pujant un taüt cap al

castell de Montjuïc, fortalesa que el 13

d’octubre de 1909 seria, a la fi, l’esce-

nari on se’l va executar.

103

CA

PÇ

ALE

RA

SE

TEM

BR

E 2

00

9

El dia de la vista els membresdel Consell de Guerra quasil’únic que sabien del sumarieren les dades dels diaris

Una de les moltes barricades que es van aixecar per tot Barcelona durant els dies de la Setmana Tràgica


En els últims mesos, diversos fets han

revifat el debat sobre la llibertat d’ex-

pressió i el dret a dissentir a Colòmbia.

L’espionatge del Departament Admi-

nistratiu de Seguretat (DAS) –orga-

nisme que depèn de la Presidència– a

jutges, polítics d’oposició i periodistes,

a través d’intercepcions il·legals dels

seus telèfons, correus electrònics i se-

guiments fotogràfics; les acusacions pú-

bliques del president Uribe a reporters

pels suposats nexes amb la guerrilla i

l’acomiadament de Javier Darío Res-

trepo, referent d’ètica periodística a tot

Amèrica Llatina, per no compartir la

visió política d’El Colombiano, diari on

va treballar com a columnista durant

disset anys.

Aquests esdeveniments es podrien es-

fumar en l’immens cabal d’informació

sobre afers greus que produeix Colòm-

bia, però han estat rescatats per ser

objecte de reflexió en diferents espais

dels mitjans de comunicació, en què

el tema té poca acollida. Comencen

discretament a repercutir en fòrums in-

ternacionals, d’una banda, gràcies a

periodistes de llarga i reconeguda tra-

jectòria que donen la veu d’alarma. I,

de l’altra, gràcies a organitzacions com

Human Rights Watch, Oxfam i Amnis-

tia Internacional, que es pronuncien as-

segurant que els atacs a la premsa fan

perillar la democràcia. Entre les estra-

tègies per a la defensa dels drets hu-

mans donen suport a periodistes que

volen explicar no només la història de

les víctimes, sinó la de centenars d’or-

ganitzacions de la societat civil que re-

clamen el dret a la veritat i a la justícia.

Un dels periodistes espiats pel DAS

és Hollman Morris, director del pro-

grama de televisió Contravía, qui el

febrer d’enguany va ser assenyalat pel

president Uribe com un “publicista del

terrorisme”. Poc després, Hollman va

rebre amenaces a través del seu correu

personal, que se sumen a les moltes re-

budes al llarg de la seva carrera, i que

el 2001 el van obligar a exiliar-se a Ma-

drid. Avui es desplaça per Bogotà cus-

todiat per tres escortes. Als restaurants

mai no s’asseu d’esquena a la porta i

conversa vigilant l’entrada tot i que es-

tigui a Barcelona, a milers de quilòme-

tres dels potencials agressors. Tem per

la seva vida i la de la seva família, però

es nega a deixar el país un cop més,

al·legant que té l’obligació de narrar el

conflicte armat per poder avançar cap a

la pau.

Amb els diners de la Unió Europea

s’han finançat diversos dels seus pro-

grames sobre drets humans, que emet

Señal Colombia a mitjanit, un canal i

un horari amb molt poca audiència.

El periodisme independent que dóna

compte del conflicte que dessagna el

país des de fa cinquanta dècades no ven

pauta publicitària i ho paga la coopera-

R E P O R TAT G E

Colòmbia: riscos, amenacesi autocensura

A Colòmbia no hi ha

censura oficial directa,

però tampoc no hi ha

una premsa lliure i

plural com la que li

cal a aquest país

víctima del pitjor

desastre humanitari

del continent americà.

Com a conseqüència

de pressions

econòmiques i

polítiques, el

periodisme pateix

l’autocensura. Aquesta

és la conclusió a la

qual han arribat els

periodistes que han

d’exercir la seva

professió protegits per

guardaespatlles, que

s’han hagut d’exiliar

davant d’amenaces de

mort o que, fins i tot,

han perdut el seu

espai en els mitjans i

s’han refugiat en els

llibres per informar.

Marcela Ospina Fotos: Xavier Cervera

19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 104

ció internacional. Paga també la segu-

retat de Hollman i de molts altres pe-

riodistes.

Cada reporter que rep protecció a Co-

lòmbia té un model diferent de segure-

tat. Ignacio Gómez, president de la

Fundació per a la Llibertat de Premsa,

sotsdirector de l’informatiu de televisió

Noticias Uno, va abandonar el país per

amenaces de mort el mateix any que

Hollman. Va tornar dels Estats Units i

avui exerceix la feina protegit per es-

cortes. “La cooperació internacional

em paga la seguretat: el cotxe el posen

els EUA; el sou, Europa; l’armilla anti-

bales, França, i la benzina és la contra-

prestació que ha de donar el Govern

colombià”. Els seus escortes, un policia

retirat i un altre home que sempre ha

estat entrenat com a escorta, són em-

pleats d’una empresa privada de segu-

retat i són seleccionats per sindicalistes.

Daniel Coronel, director de Noticias

Uno, també va marxar als EUA després

de rebre corones fúnebres, amenaces

contra la dona i descobrir els segui-

ments a la seva filla de tres anys.

Al documental “Témoin indésirable”

(Testimoni incòmode), que segueix pas

a pas el treball de Morris i les implica-

cions sobre la seva vida familiar, Daniel

Coronel l’aconsella: “Colòmbia pot

viure sense tu, la teva família no”. Da-

niel va tornar, no perquè se senti més

segur, sinó perquè viure a l’exterior és

molt difícil, tal com diu el seu col·lega

Ignacio Gómez. Actualment rep pro-

tecció del DAS i de la policia.

La secretaria de premsa de la

Presidència afirma que hi ha ga-

ranties per exercir lliurement el

periodisme. Argumenta que l’ín-

dex de periodistes assassinats

sota el mandat d’Uribe ha disminuït

gràcies als diners invertits en protecció.

Però organitzacions com la Fundació

per a la Llibertat de Premsa o Repor-

ters sense Fronteres veuen més enllà

d’aquestes xifres i insisteixen que se-

gueixen presentant-se embats contra el

dret a la llibertat d’expressió.

105

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Guillermo González és el director de la revista Número, publicació que va fundar quinze anys enrere

Organitzacions com HumanRights Watch, Oxfam i Amnistia alerten dels atacs a periodistes colombians


“Abans del 2002 es produïen una mit-

jana de set assassinats de periodistes

l’any. Entre el 2001 i el 2002 van ser

acomiadats dels mitjans més de cinc-

cents periodistes només a Bogotà. Fins

al 2006 la mitjana d’assassinats es va

mantenir, és a dir, va augmentar l’índex

d’homicidis a Colòmbia. És una lectura

molt diferent de la que dóna el Govern.

Amb tants morts s’ha aconseguit tenir

una premsa dòcil”, ressalta Ignacio

Gómez.

MENYS PERIODISTES

Rodrigo Pardo, director de la revista

Cambio, explica dos factors indispen-

sables per entendre l’estat de la premsa

a Colòmbia: d’una banda, hi ha menys

mitjans que fa deu anys i, per tant, un

40% menys de periodistes en exercici, i

de l’altra, el periodista no investiga o no

diu tot el que sap per por.

A la fi dels anys noranta es va iniciar

una greu crisi en els mitjans colombians

que va conduir al tancament de vint-i-

tres redaccions entre el 2000 i el 2001.

Van desaparèixer Radio Santa Fe, Ra-

dioNet, informatius de televisió com

QAP, 24 horas, Noticiero de las 7, No-

ticiero del mediodía i TV Hoy. Per

competir en igualtat de condicions amb

els canals privats de televisió RCN i

Caracol, les productores del Canal 1 es

van aliar i va néixer Noticias Uno, in-

formatiu independent dels dos grans

conglomerats. Però les pressions eco-

nòmiques i polítiques els van obligar el

2005 a quedar-se només amb les emis-

sions de cap de setmana.

Desenes de ràdios comunitàries, exem-

ple de pluralitat i evidència de la co-

municació com a vehicle de cohesió

social, van deixar de ser propietat de les

associacions sense ànim de lucre per

passar a mans privades amb interessos

polítics i econòmics. Per esmentar

només dos casos en la premsa escrita,

mirem com van evolucionar els dos dia-

ris nacionals: El setembre de 2001 el

106

De dalt a baix, els periodistes Germán Castro, Laura Restrepo i Daniel Samper


diari El Espectador, es va convertir en

setmanari; la qual cosa va consolidar El

Tiempo com a únic diari de circulació

nacional en un país de més de quaranta

milions d’habitants. El setembre de

2007 el grup Planeta d’Espanya va ad-

quirir el 55% de les accions de la Casa

Editorial El Tiempo. I el maig de 2008

L’Espectador reapareix com a diari,

amb inversions del grup Santo Do-

mingo, propietari també de Caracol Te-

levisión.

El periodista Daniel Samper, colum-

nista d’El Tiempo va sortir del país ara

fa vint-i-dos anys per amenaces del nar-

cotraficant anomenat El Mexicà. Ha

publicat més de vint-i-cinc llibres i sè-

ries de televisió, i avui viu entre Madrid

i Bogotà. Les seves columnes són un

còctel d’humor i crítica social, que crea

conservant una oïda atenta en el dia a

dia colombià. A les seves classes, insis-

teix als joves reporters que el perio-

disme continua sent un ofici que

exigeix caminar i mirar. El seu punt de

vista sobre la llibertat d’expressió a Co-

lòmbia queda resumit en una frase

contundent: “Els periodistes han de

triar entre el desterrament, el tanca-

ment o el risc a l’enterrament. Hi ha

mitjans que no s’atreveixen a criticar el

Govern perquè perdrien pauta publici-

tària, o la possibilitat de tenir espai en

un canal. Tampoc hi ha una premsa en

què es reflecteixin tots els punts de

vista, a la qual tinguin accés totes les

veus.”

Sembla paradoxal que malgrat les ame-

naces i els alts nivells d’autocensura “a

Colòmbia publiquen columnistes de

tendències molt diverses que mantenen

les posicions amb una gran vehemència

i sense que els toquin una lletra”. Són

diversos els periodistes que coinci-

deixen amb aquesta apreciació de Da-

niel Samper. Per això, l’acomiadament

de Javier Darío Restrepo ha sorprès els

col·legues i ha merescut la indignació

dels lectors, molts dels quals han reac-

cionat amb un acte simbòlic, però no in-

transcendent: cancel·lant la subscripció

al diari. Amb l’ajut de l’Agència Espa-

nyola de Cooperació Internacional per

al Desenvolupament (AECID) conti-

nuarà el consultori ètic en el web de la

Fundació per un Nou Periodisme Ibe-

roamericà, fundada per Gabriel García

Márquez.

EL PODER DEL LLENGUATGE

Germán Castro Caycedo, va ser direc-

tor del programa de televisió Enviado

Especial durant dues dècades, és autor

de divuit llibres i ha estat cronista de la

realitat colombiana durant trenta-vuit

anys. Amb la mateixa vocació catedrà-

tica amb què parla sobre la responsabi-

litat social del periodisme com a base

per construir una cultura de pau, ad-

verteix el públic present a la Casa Amè-

rica de Catalunya, a principis de juny,

sobre el poder del llenguatge.

“La tàctica del Govern és utilitzar un

llenguatge xifrat per negar la realitat.

No hi ha subversió, ni conflicte armat

intern; hi ha terrorisme, i ens trobem

en una fase de postconflicte perquè

s’ha donat un procés de desmobilitza-

ció dels paramilitars. S’empra el llen-

guatge militar, el dels cercles de poder,

en contra d’un llenguatge amb pa-

raules que semblen proscrites com a

diàleg amb la guerrilla, drets humans i

crisi humanitària. Qui utilitza aquest

llenguatge és assenyalat com a sospitós,

enemic i simpatitzant de la guerrilla”.

En el capítol de Contravía dedicat a la

llibertat d’expressió, Hollman ho ex-

plica: “El Govern sap que els seus ín-

dexs de popularitat es deuen en gran

part a la lluita contra la guerrilla. Des-

acreditar membres de l’oposició per

fer-los passar per amics de la

guerrilla és l’estratègia per man-

tenir la notorietat.”

Daniel Samper coincideix a afir-

mar que “Uribe no ha dubtat

gens ni mica a alinear al costat de

la guerrilla de les FARC aquells

que n’informen o els que discrepen.

Aquestes pressions de tipus governa-

mental són profundament irresponsa-

bles. Ha assenyalat Hollman Morris,

Daniel Coronel i a mi també com a

còmplices de les FARC. Hi ha grups

d’extrema dreta que ho veuen com un

assenyalament perquè puguin procedir.

I davant d’una impunitat de més del

90%...” Dos assassinats de periodistes

han remogut un país que semblava

anestesiat davant tantes morts: el del

director del diari El Espectador, Gui-

llermo Cano, assassinat pel càrtel de

Medellín el 1986; i el de l’humorista

Jaime Garzón, assassinat el 1999. Amb-

dós casos segueixen impunes.

COM TRENCAR EL SILENCI

Cadascuna de les afirmacions de

Laura Restrepo és una invitació al dià-

leg, a entendre els problemes co-

lombians com un procés històric

mal narrat i desconegut pel món.

Tant si assisteix a un esmorzar li-

terari per presentar el seu últim

llibre, com si ha de parlar de la

creació cultural, o si és entrevistada

sobre periodisme a la terrassa d’un

hotel, reivindica amb vehemència la

discrepància amb el Govern d’Uribe.

Amb la mateixa convicció amb què fa

més de vint anys va rebutjar d’un pre-

sident de la República una beca per

escriure el seu primer llibre, demana

107

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

El director de Noticias Uno vaexiliar-se. Havia rebut coronesfúnebres, amenaçaven la sevadona i seguien la seva filla

“Els periodistes han d’escollirentre el desterrament, el tan-cament o el risc a l’enterra-ment” (Daniel Samper)


ara que es parli a Europa del drama

humanitari colombià que continua ab-

sent de l’agenda política i mediàtica.

En els anys vuitanta va compaginar la

feina com a editora de la revista

Semana amb la participació en el pro-

cés de pau entre la guerrilla de l’M19 i

el govern de Belisario Betancourt, com

a membre de la comissió negociadora.

Davant d’amenaces de mort va fugir a

Mèxic amb el fill i una maleta plena

d’informació amb què va escriure du-

rant l’exili Història d’una traïció, en què

narra un procés de pau frustrat, destor-

bat pels grups de dreta i finalment ofe-

gat en sang. D’ençà d’aquest moment

es refugia en els llibres per poder dir el

que vol. La seva novel·la més recent,

Massa herois, és una reflexió sobre la

construcció de llenguatges per trencar

el silenci; sobre el diàleg entre dues ge-

neracions; sobre la retòrica i els llen-

guatges estereotipats amb fórmules

encunyades que no serveixen per co-

municar idees sinó per discriminar.

“Per què no aconseguim que se sàpiga

el nostre drama?”, es pregunta Laura, i

avança diverses tesis. “La frivolitat és

l’altra cara de la guerra. Els informatius

exhibeixen noies molt maques però no

darrere l’escriptori, sinó davant, de ma-

nera que les seves magnífiques cames

estiguin en primer pla. Tot el que arriba

a l’opinió pública ja està passat per

unes dosis de frivolitat en què fins i tot

si es parla de temes importants ja estan

desdibuixats. Hi ha, a més a més, la idea

que no es pot molestar la gent, que la

gent vol informació agradable, de plaer,

de consum, i que res que la pertorbi no

ha de sortir en els mitjans. Qualsevol

tema amb un contingut humà fort, una

denúncia, es queda fora de la gran

premsa. Hem de ser un brunzit perquè

la gent no s’adormi. Tot sovint el fet que

es parli fora permet que els processos

dins es renovin”.

Els qui informen sobre Colòmbia es

troben també davant d’una disjuntiva:

R E P O R TAT G E

108

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

A través de la Xarxa d’Alerta i Pro-

tecció a Periodistes, la Fundació per

a la Llibertat de Premsa (FLIP) fa

un seguiment de l’estat de la lliber-

tat de premsa a Colòmbia i alerta

sobre les violacions d’aquest dret fo-

namental. Per això, investiga i docu-

menta qualsevol agressió contra

periodistes o mitjans de comunicació

i exhorta i vigila les autoritats per-

què protegeixin els periodistes en

risc. La xarxa compta amb trenta

corresponsals arreu del país.

En el seu informe “L’amenaça i l’es-

tigmatització: intimidacions invisi-

bles contra la premsa” (disponible al

seu lloc web), la FLIP afirma que el

2008 es van presentar 130 violacions

de la llibertat de premsa, cosa que

representa una disminució d’un 20%

en comparació amb el 2007. Durant

l’any passat no hi va haver assassi-

nats de periodistes per raons d’ofici,

fet destacable en un país com Co-

lòmbia, on s’han assassinat més de

130 periodistes en els últims 30 anys.

Però les investigacions judicials per

crims de comunicadors d’anys ante-

riors van presentar molt pocs avan-

ços. Malgrat que el 2008 les ame-

naces es van reduir en un

15% en comparació amb el

2007, continuen sent la prin-

cipal forma d’intimidació als

periodistes i el mecanisme

més efectiu per coartar l’exer-

cici informatiu.

Els membres de la Xarxa ara estan

alerta també amb l’autocensura, la

manipulació política amb la pauta

oficial, i el seu projecte més recent:

l’accés a la informació. Aconseguir

que els funcionaris comprenguin que

els documents no són privats i que la

ciutadania té dret a conèixer-los. La

FLIP rep fons de la Fundació Soros

i dels governs anglès, nord-americà i

espanyol.

En xarxa per protegir-se i vetllarper l’accés a la informació

Al llarg del 2008 es vancomptabilitzar 130 violacions de la llibertat de premsa, un20% menys que l’any anterior

Algunes de les principals capçaleres de la premsa colombiana


si no es vol parlar de la guerra i es

busca mostrar-ne la cara amable,

només s’accepten els llocs comuns

com l’artesania o l’exotisme dels pai-

satges. Amb aquesta manera mani-

quea d’informar, el país o és només un

camp de mort o és tot vigor, com la

marca “Colòmbia és passió”, creada

per atreure turisme internacional amb

el molt suggestiu eslògan “El risc és

que t’hi vulguis quedar”. Però hi ha

una altra realitat menys visible: la dels

que buquen camins de pau.

Daniel Samper insisteix que “hi ha un

país que els mitjans no mirem. Mirem

el que fa sarau, el que emet comuni-

cats, es pronuncia, convoca, parla, diu,

assenyala. Hi ha més claus per enten-

dre Colòmbia en el país silenciós. El

Govern té un percentatge altíssim

d’aparició en premsa, igual que els

empresaris; malgrat això, hi ha un país

de milions de persones, que apareix

esporàdicament o en casos molt dra-

màtics, com els més de tres milions de

desplaçats. El país sobreviu perquè la

majoria treballa amb enginy, amb gran

capacitat creativa per no morir de

fam, i aquesta història no s’explica”.

Per als optimistes que no pensen que

Colòmbia va apagar el llum i no veu

res del que té davant, fins i tot hi ha es-

perances posades en els periodistes co-

lombians i del món sencer, i en orga-

nitzacions de la societat civil, locals i

estrangeres. Guillermo González, di-

rector de la revista Número des de la

seva fundació, ara fa quinze anys,

n’és un, d’aquests optimistes. El

seu interès és formar ciutadans

amb esperit crític; que l’equip

aprengui mentre treballa i que la

gent aprengui d’ells quan els lle-

geix. “És feina de tots mostrar les fis-

sures de la realitat. Buscar una pressió

internacional que permeti córrer el vel.

No podem perdre l’esperança i que fi-

nalment s’instal·li el tedi entre la ciuta-

dania. És la utopia, l’herència de

Guillermo Cano de creure en la funció

social del periodisme”.

109

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

El periodista Hollman Morris és escortat per tres guardaespatlles quan es mou per Colòmbia. Ha rebut amenaces de tot tipus

Els periodistes que no usenel llenguatge del govern són assenyalats com a simpatitzants de la guerrilla


110

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

P R E M I S

PREMI DE PERIODISME SETMANARILA GRALLA

Convoca: Òmnium Cultural.Delegació Comarcal delVallès Oriental

Adreça: Espí Grau, 1. 08400Granollers

Telèfon: 938 792 279 / 938 704 992URL: www.omnium.catE-mail: [email protected]: Articles o reportatges es-

crits en català, publicatsentre l'1 d'agost de 2008 iel 31 de juliol de 2009 quefacin al·lusió a Granollerso a la comarca del VallèsOriental.

Dotació: 600 eurosTermini: 18/09/2009

PREMI HUERTAS CLAVERIA DE PERIODISME

Convoca: La Lamentable Penya deCasa Leopoldo

Àrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralTelèfon: 93 238 60 65URL: www.rba.esE-mail: https://sites.google.com/

site/josepmariahuertas/Bases

Requisits: Treballs de periodisme encatalà o castellà inèdits iamb un mínim de 90.000caràcters amb espais.

Dotació: 6.000 euros, la publicacióde l’obra i una fotografiaoriginal d’un fotògraf prestigiós

Termini: 30/9/2009

PREMI DE TELEVISIÓLLUÍS DIUMARÓ

Convoca: Òmnium Cultural.Delegació Comarcal delVallès Oriental

Adreça: Espí Grau, 1. 08400Granollers

Telèfon: 938 704 992 / 938 792 279 /938 494 820

URL: www.omnium.catE-mail: [email protected]: Reportatges emesos entre

l'1 d'agost de 2008 i el 31de juliol del 2009 relacio-nats amb Catalunya.

Dotació: 500 eurosTermini: 18/09/2009

PREMI PERIODÍSTIC SOBRE LA LECTURA

Convoca: Fundación GermánSánchez Ruipérez

Àrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: Paseo de Eduardo Dato, 21.

28010-MadridTelèfon: 917 002 840URL: www.fundaciongsr.esE-mail: [email protected]: Treballs que tractin

algun aspecte relacionatamb el desenvolupamentsostenible difosos entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 20009

Dotació: 3.000 eurosTermini: 31/10/2009

PREMIS IMSERSO INFANTA CRISTINA

Convoca: Instituto de Mayores y Ser-vicios Sociales (IMSERSO)

Àrea: Premsa, ràdio i televisióAdreça: Avenida de la Ilustración,

s/n. 28029-MadridTelèfon: 900 406 080 / 913 638 909 /

916 /917URL: www.seg-social.es/imsersoE-mail: [email protected]: Treballs que hagin contri-

buït a la sensibilització dela societat i a la integraciósocial de persones gransi/o dependentes, difososentre l’1 de juliol de 2008 iel 15 de setembre de 2009.

Dotació: Trofeu i 20.000 eurosTermini: 15/09/2009

PREMI ENRIQUE FERRÁND’ARTICLES

Convoca: Revista El CiervoAdreça: Calvet, 56, entl. 3a.

08021-BarcelonaTelèfon: 932 005 145 / 932 010 096URL: www.elciervo.esE-mail: [email protected]: Articles inèdits que desen-

rotllin el tema "Com ens in-flueixen els mitjans decomunicació".


PREMI NACIONAL DE PERIODISMEMIGUEL DELIBES

Convoca: Asociación de la Prensa de Valladolid

Àrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Apartado de Correos 401.

47080-ValladolidTelèfon: 98 338 02 63/607 309 257URL: www.periodistasvalladolid.orgE-mail: [email protected]: Treballs publicats entre

l’1 de desembre del 2008 iel 30 de novembe de 2009 que tractin sobre l’idioma espanyol en els mitjans de comunicació.

Dotació: 7.000 euros i una esculturaTermini: 10/12/2009

PREMI GODÓ DE PERIODISMO

Convoca: Fundación Conde de Barcelona

Àrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Diagonal, 477.

08036-BarcelonaTelèfon: 93 344 40 73 / 87 / 88URL: www.grupogodo.netRequisits: Articles publicats durant

l’any 2008 a la premsa espanyola.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 110

111

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

NOVA PERSPECTIVA

http://www.youtube.com/reporterscenterYoutube, la popular videoteca a Internet

propietat de Google, ha endegat aquest

canal audiovisual sobre l’ensenyament

del periodisme. Ho fa amb diferents xer-

rades de figures històriques como Bob

Woodward (cas Watergate) i de nous va-

lors de l’era digital, com Arianna Huf-

fington, que parla sobre periodisme

ciutadà.

INTERACTIU

www.poynter.org/training/El Poynter Institute, molt reconegut dins

i fora dels Estats Units, porta trenta anys

ensenyant periodisme. Ara està molt cen-

trat en l’aprenentatge electrònic (e-learn-

ing) i els sistemes interactius a través de

la Xarxa.

ANALITZAR ELS CANVIS

http://reutersinstitute.po-litics.ox.ac.uk/index.htmlEl Reuters Institute for the Study of Jour-

nalism, vinculat a la reconeguda agència

britànica i a la Universitat d’Òxford, fun-

ciona des de l’any 2006 i té com a objectiu

analitzar els canvis en el periodisme actual.

Organitza cursos, conferències i diversos es-

tudis sobre el futur de la premsa. Acaba de

publicar What happens with our news i Pub-

lic trust in the news, que es poden descarre-

gar gratuïtament.

PARÍS 2009 (1)

www.elpais.com/articulo/semana/Ensenar/periodismo/elpeputeccib/20090702elpciblse_4/TesEl cronista digital Francis Pisani en

aquest article titulat “Enseñar el perio-

dismo” comenta la Conference of Inter-

national Journalism Educators, que

tingué lloc a París el mes de juny d’en-

guany.

PARIS 2009 (2)

www.journalisme.sciences-po.fr/index.phpAquí trobareu bona part de les presenta-

cions fetes pels responsables d’escoles de

Periodisme de tot el món que van ser a

l’esmentada conferència de París.

LLISTATS (1)

www.unav.es/fcom/guia/aca-demia/fr_3academia_facultad.htmwww.periodistas.org/opi/enlaces/estudios-periodismo.htmEn el primer enllaç, un llistat de la Uni-

versitat de Navarra amb les facultats de

Periodisme a Espanya, més algunes de

llatinoamericanes, europees i dels Estats

Units. D’altra banda, en el segon s’hi pot

trobar la llista de l’Organització de Pe-

riodistes a Internet amb centres d’ense-

nyament tant a Espanya com a l’Amèrica

Llatina.

LLISTATS (2)

www.tumaster.com/Cursos-y-masters-Periodismo-y-ciencias-de-la-informacion-mcat6.htmwww.educaweb.com/cursos/pe-riodismo-648127.htmlDos directoris de cursos, màsters i post-

graus de Periodisme i Comunicació que

es fan a Espanya. El segon recull més de

quatre-centes entrades.

LLISTATS (3)

www.ejta.eu/index.php/website/members/L’ European Journalism Training Asso-

ciation, és una entitat que aplega prop de

cinquanta escoles de Periodisme. D’Es-

panya hi trobem la Mondragón, UAM/El

País, San Pablo i Universidad Cardenal

Herrera/CEU.

EL PODER DE LA

COMUNICACIÓ

www.polismedia.orgL’apartat de la prestigiosa universitat

London School of Economics dedicat al

Periodisme compta amb diversos pro-

grames d’ensenyament i recerca. També

és una important tribuna mundial en què

el sociòleg Manuel Castells acaba de pre-

sentar el llibre titulat Communication

Power.

W E B S À l e x B a r n e t

www.journalism.columbia.eduReferent mundialColumbia és, probablement,l’escola de Periodisme mésconeguda del món. La llista deprofessionals que hi han passatés impressionant i és l’encarre-gada de donar els premis Pulit-zer. La revista (www.cjr.org) técom a lema: “Strong Press,Strong Democracy”.


112

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

LA FOTO Robert Capa

CAPA EN ESTAT PUR. El seu nom real era Endre Ernö Friedmann però la història el va batejar com a Robert Capa. La vida del funda-dor de l’agència Magnum està marcada per la Guerra Civil espanyola que va fotografiar millor que ningú. Una bona part del seu treball es pot

visitar fins al 27 de setembre al Museu Nacional d’Art de Catalunya a l’exposició “Això és la guerra. Robert Capa en acció”, una mostra copro-


113

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

duïda amb l’International Center of Photography de Nova York. L’exposició reuneix més de dues-centes fotografies que va realitzar en els

conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys trenta i quaranta. Paral·lelament, el MNAC presenta “Gerda Taro” una mostra

que reivindica la figura de la companya de Capa, també fotògrafa de guerra. A la imatge Taro amb un soldat al front de Còrdova el 1936.


114

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

L L I B R E S E l e n a S e r r a n o

EL PIANISTA EN EL BURDEL

Juan Luis CebriánCírculo de Lectores, 2009

202 pàgines

Conseller delegat del grup Prisa, membre delConsell d’Administració de Le Monde i vice-president de la Cadena Ser i Sogecable, Juan LuisCebrián és autor també de diversos assaigs i, desde 1996, membre de la Real Academia Española.En aquest llibre presenta una sèrie d’assaigssobre l’ofici del periodista. L’autor ens convida acompartir reflexions que barreja amb anècdotessobre l’eclosió del periodisme com a principalinstrument de difusió cultural; la seva relació ambla democràcia i el paper com a garant de la lli-bertat d’expressió; o la lluita del periodisme con-tra el poder polític, interessat a convertir lainformació en propaganda. Parla també del queconsidera el repte imminent del periodista: vèn-cer una nova classe de temptacions de censuraque ja no provenen de pressions externes sinó dela pròpia societat mediàtica, els interessos eco-nòmics de la qual no sempre coincideixen amb lacirculació lliure i veraç de la informació.

LA MIRADA PLURAL

Santos Zunzunegui.Ediciones Cátedra, 2008

261 pàgines

Què és fer cinema en l’actualitat? Com ubicar lapraxis cinematogràfica a l’estela de la història,tant del cinema com de la societat? Amb aquestassaig, que intenta donar una resposta a qüestionscom aquestes fent un recorregut pel cinema delsegle XX, Santos Zunzunegui va obtenir el I Premi Internacional de Comunicació Audiovi-sual Francisco Ayala del Consejo Audiovisual deAndalucía i l’Obra Social de Cajasur. Zunzuneguiés llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor enComunicació. Catedràtic de Comunicació Au-diovisual a la Universitat del País Basc durantmés vint anys, també ha treballat com a guionistai és membre del col·lectiu fundador de les revis-tes La Mirada i Contracampo, on ha publicatla seva teoria i història del cine, teoria de laimatge, semiòtica i cinema espanyol. Entre elsseus llibres més coneguts es troben Pensar laimagen (1989) o De qué hablamos cuando ha-blamos de cine español (2002).

ELS MARS DEL MEU AVI

Sara MasóEditorial Noray, 2009

284 pàgines

L’autora Sara Masó i Maristany convida el lectora navegar amb aquesta obra, fruit de la seva in-vestigació sobre els viatges que el capità Salva-dor Maristany, el seu avi, va fer al llarg de la sevavida marinera, primer amb la corbeta Pablo Sen-sat i després com a inspector de navegació de lacompanyia Transatlàntica. Sempre sortint delport de Barcelona, el vaixell Pablo Sensat va sol-car les aigües dels dos Atlàntics, de l’Oceà Índic id’altres mars asiàtics, a més de remuntar el temutcap d’Hornos, a l’Amèrica austral. El llibre ex-plica també com va sobreviure a un cicló a l’Índici a un gran temporal a l’Atlàntic nord. El pas dela vela al vapor, la guerra de Cuba, la federalitza-ció de l’Argentina o la construcció del canal dePanamà són altres dels esdeveniments relatats enaquest llibre, amb pròleg del periodista, escriptori navegant Francesc Cusí. L’autora és llicenciadaen Ciències de la Informació per la UniversitatAutònoma de Barcelona.

LA INFORMACIÓN DETERMINANTE

Eva Aladro Vico Editorial Tecnos, 2009

169 pàgines

La informació és l’essència del nostre univers.Crea la realitat i aquesta, en qualsevol de les partsen què és divisible, per petites que siguin, s’esténcom si es tractés d’una ona informativa. Dominarl’univers informatiu suposa dominar la realitatque vivim. Aquests són els fets que analitza EvaAladro a La información determinante, on ensensenya com utilitzar la informació en el mónprofessional del periodisme, en les relacions hu-manes interpersonals, en el grups nombrosos o enel grans fenòmens de la comunicació a través delsmitjans de masses. El llibre està estructurat entres capítols dedicats a la comunicació interper-sonal, parlant de la teoria de la determinació ges-tàltica o la determinació de la conducta; lacomunicació interpersonal, amb temes com lesemocions o la capacitat determinant de realitats;i la comunicació de masses i el periodisme, perexemple.

OFICIO DE CARROÑERO.UN PERIODISTA EN LA CALLE

Pablo-Ignacio de DalmasesEdiciones Carena, 2009

275 pàgines

Dalí, Alfonso Guerra, El Lute, Ibarretxe, StephenHawking, Fidel Castro o Terenci Moix són nomésuna petita mostra del llarg etcètera de personat-ges que han compartit alguns minuts de la sevavida amb l’autor d’aquest llibre, Pablo-IgnacioDalmases. Va decidir ser periodista quan era moltjove i aOficio de carroñero explica aspectes dela seva trajectòria, on s’inclouen moments diver-tits i moltes satisfaccions, però també algun con-tratemps i fins i tot alguna desqualificació, com elmoment en què va ser titllat –ell creu que de ma-nera injusta- de “carronyaire”. Va exercir com adirector de Ràdio Sàhara i del diari La Realidadd’El Aaiún, va ser redactor per oposició de RadioNacional de España i va ocupar les prefecturesdel Gabinet de Premsa de RTVE i dels ServeisInformatius de Radiocadena Española a Catalu-nya. En l’actualitat és director de Travelport, re-vista de viatges i turisme, i tutor de la UOC.

SI TE VAS, TE MATO. MUJERES QUEMURIERON POR SU LIBERTAD

Juana Gallego (coord.)Icaria Editorial, 2009

206 pàgines

Pensat com un homenatge a totes les dones quehan pagat amb la seva vida el desig de fer ús de laseva llibertat, Si te vas, te mato és la reconstruc-ció de dinou casos d’assassinats de dones a mansde les seves parelles o exparelles des de l’any 1986fins al 2006. El llibre és un treball d’investigaciórealitzat per dos grups d’alumnes de Periodismede la Facultat de Ciències de la Comunicació de laUAB, dirigits per la seva professora, Juana Ga-llego Ayala, en l’assignatura de Periodisme de So-cietat. Més enllà de la diversitat dels casos narrats,aquest llibre és una impactant aproximació al fe-nomen de la violència contra les dones, que potaportar elements de reflexió per a tots aquells re-lacionats amb el tema: advocats, jutges, psicòlegs,associacions de dones, periodistes, experts, etc. Enconjunt, el llibre pretén oferir una sèrie de pistesque puguin ajudar a comprendre com i per què esprodueix aquesta tragèdia quotidiana.


115

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

L’ASCENSOR. L’ARRIBADA AL PODERDELS ALTRES CATALANS

Andreu Farràs i Pere CullellAngle Editorial, 2009

264 pàgines

Els periodistes Andreu Farràs i Pere Cullell ensapropen, mitjançant una exhaustiva documenta-ció i entrevistes personals, a les històries d’èxit i altestimoni de figures que actualment formen partde l’elit política, empresarial o cultural de Cata-lunya, com Celestino Corbacho, Manuel Bustos,Francisco García Prieto, Isak Andic, Justo Moli-nero, Vicenç Villatoro, Alberto Palatchi Ribera,Ricardo Rodrigo, Joan Ridao i José Montilla.Amb un estil periodístic àgil i punyent, els autorsalternen el retrat amb la revisió sociològica d’unaèpoca −no tan llunyana− i d’uns personatges quealguna vegada podrien haver estat titllats de ser“xarnegos” a Catalunya i que Francesc Candel vabatejar per sempre com “els altres catalans”. Elsautors recullen el testimoni deixat per aquest i, alrelat apassionant de les diferents trajectòries vi-tals, afegeixen les dades reals del país que hemconstruït. La reflexió està servida: estem prepa-rats per a l’ascensor social dels nous immigrants?

IDENTIDADES MEDIÁTICAS.INTRODUCCIÓN A LAS TEORÍAS,MÉTODOS Y CASOS

Enric Castelló. Editorial UOC, 2008

295 pàgines

Doctor en Ciències de la Comunicació per laUniversitat Autònoma de Barcelona i professordels estudis de Comunicació de la UniversitatRovira i Virgili (Tarragona), Enric Castelló pre-senta amb aquesta obra una ordenació de les teo-ries sobre la identitat en relació amb la sevaconstrucció, distribució i reproducció als mitjansde comunicació. Exposa també quins són els prin-cipals autors en aquest àmbit d’estudi i comentaquines són algunes de les eines d’anàlisi per faci-litar-ne la investigació. En aquest llibre, a més, espot llegir sobre alguns casos exemplars d’estudique tracten qüestions com la representació de laimmigració als informatius o la identitat culturali les sèries de ficció. L’autor planteja una aproxi-mació a la identitat tenint en compte la creacióen processos històrics, la construcció en la inter-acció social, la transformació a través de les tec-nologies i la fragmentació en la societatpostmoderna.

DE LA CEGUESA A LA LUCIDESA.LA LITERATURA D’IDEES DEJOSÉ SARAMAGO

Francesc Ponsa. Prohom Edicions, 2009

246 pàgines

Francesc Ponsa, periodista i investigador superioren Comunicació Política per la UniversitatRamon Llull, és el cap de premsa de l’AssociacióCatalana de Municipis i Comarques i en l’actua-litat està elaborant una tesi doctoral sobre elsThink tanks. En aquest llibre analitza la literaturade l’escriptor José Saramago, una literatura d’i-dees amb què pretén palesar els mecanismes quepromouen la dominació del poder. La finalitat delpensament polític de l’obra de Saramago és con-tribuir a reforçar una col·lectivitat capaç de pen-sar de manera desalienada i, en aquest sentit, laseva literatura gira al voltant d’accions quotidia-nes de persones sovint no representades social-ment. Ponsa planteja que cal entendre ladisposició, l’estructura i l’estil del llenguatge del’autor en funció de la subversió de l’ordre re-presentatiu del neocapitalisme; i, per tant, de lageneració de nous imaginaris que descalcin les re-presentacions antidemocràtiques de la realitat.

PRENSA ESPECIALIZADA ACTUAL.DOCE CALAS

Juan José Fernández (coord.)McGraw-Hill, 2008

383 pàgines

L’alfabetització total de la població, l’especialit-zació en el coneixement, l’ampliació dels mo-ments d’oci i la progressiva segmentació d’unpúblic lector les aspiracions del qual s’han de sa-tisfer són algunes de les causes que expliquenl’actual eclosió de la premsa especialitzada, eltema d’aquest llibre. En els sectors més clàssics–com el de la premsa econòmica, mèdica o cien-tífica−, s’hi han sumat molts altres, com el de lapremsa femenina, divulgació científica, infantil ijuvenil, de la indústria, comerç i serveis, salut oesports; a més de la digital i la gratuïta, que con-formen les seves pròpies galàxies. L’arribadamassiva de la publicitat li serveix com a suport i,en el cas d’Espanya, s’ha de tenir en compte la in-corporació a la UE, fet que ha col·locat la premsaespanyola “à l’heure de l’Europe”. En defini-tiva, una internacionalització de les capçalerescom a manifestació de la globalització.

EL DEBATE DE LOS DEBATES 2008Academia de las Cienciasy las Artes de la Televisión

Àmbit Servicios Editoriales, 2009

235 pàgines

L’Academia de las Ciencias y las Artes de la Te-levisión analitza els debats polítics televisats quees van celebrar a Espanya i els Estats Units du-rant al 2008. Compta amb l’opinió dels profes-sionals que van participar en l’organització delsdos debats electorals que van tenir lloc a Espa-nya i amb la participació d’experts analistes, polítics, professors universitaris i periodistes quevan cobrir les campanyes per a diferents mitjanstant a Espanya com als Estats Units. Aquests signen tribunes de títols tant suggerents com“Dejar la silla vacía nunca será más rentable”, deJosé Blanco, coordinador de la campanya de lesgenerals del PSOE de 2008 o “Una tele, un voto (o cuando los políticos se sientan en el sofá delentretenimiento televisivo)”, d’Alejandro Sal-gado, professor de la Universitat Pontifícia de Sa-lamanca. L’obra és fruit de tres trobades entreels autors organitzades per l’Acadèmia.

COM FER UN PROGRAMA PER A TELEVI-SIÓ. L’ELABORACIÓ DEL PROJECTE. DELA IDEA A L’EMISSIÓ

Enric Violan. Publicacions i edicionsde la Universitat de Barcelona, 2008

106 pàgines

Enric Violan, productor i director de programesde televisió, ha escrit aquest llibre pensant en comajudar les persones que en algun moment han tin-gut una bona idea per fer un programa de televi-sió i no han sabut com fer-ho. Hi poden trobar leseines bàsiques per canalitzar les idees i proposarun projecte per a televisió. L’obra s’adreça alsprofessionals de totes les branques d’aquest mitjài als estudiants, però també a persones inquietes,emprenedores i creatives de qualsevol àmbit quetinguin ganes de posar en marxa un projecte tele-visiu. Pot ser llegit d’una forma amena i ràpida iestà estructurat de manera que es parla de les eta-pes bàsiques de la idea fins a la presentació delprojecte. Dóna les pautes i presenta la metodolo-gia per introduir-se en el món de les idees i delsprogrames per a televisió. També s’hi ha adjuntatdocuments i informació interessant pel dia a diade la preparació del projecte.


O B I T UA R I S

celona d’on es va jubilar el 1991. Va pu-blicar diversos llibres sobre economia ihistòria, un d’aquests el dedicat aL’arxiduc Carles d’Àustria, rei dels ca-talans, fou premi Aedos 1952.

Tota una vida com a realitzador a TVEEl 5 de maig va morir a Vic el perio-dista Ramon Bellafont i Litrán a 85anys. Havia nascut al barri de Poble Secde Barcelona, però va exercir el perio-disme a Vic durant gran part de la sevavida. El 1971 aconseguia una llicènciaper reobrir l’emissora local Ràdio Vic,que va ser una de les pioneres en la in-troducció del català a partir de 1976.Periodista autodidacta va ser corres-ponsal d’El Noticiario Universal, de LaVanguardia (on signava Litrán) i deRàdio Nacional d’Espanya a més de di-rigir Ràdio Vic fins al 1988. Entre al-guns dels premis rebuts, comptal’Antena de Oro de la RadiodifusiónEspanyola, el Llorer del Mercat delRam de Vic el 1974. Va ser regidor delprimer ajuntament democràtic de Vicel 1979 per la UCD. Posteriorment, va

publicar dos llibres, un sobre la històriade Vic i un altre amb records autobio-gràfics. La seva filla, Emma Bellafont,és presidenta del Gremi de Llibreters ipropietària de la Llibreria La Tralla deVic.

Fundador de l’Escola dePeriodisme de l’EsglésiaL’11 de març moria a Barcelona el ca-tedràtic d’Història Pedro Voltes Bou,també llicenciat en altres competènciesacadèmiques, com ara Ciències de laInformació. Havia nascut a Reus (BaixCamp) el 1926. Des de molt jove vaexercir el periodisme a Ràdio Barce-lona i altres mitjans barcelonins comLa Vanguardia. Va ser professor del’Escola Oficial de Periodisme de Bar-celona, de la Facultat de Filosofia i Lle-tres i des de 1968 catedràtic de CiènciesEconòmiques de la Universitat de Bar- Pedro Voltes. Foto: Llibert Teixidó


117

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els periodistes nord-americans no so-

lament estan convençuts que les xarxes

socials a Internet poden ajudar a gua-

nyar eleccions, sinó també que Face-

book, MySpace o Twitter són un ajut

excel·lent per fer periodisme. Es consi-

deren molt útils per buscar notícies i

fonts d’informació, així com per trobar

persones i establir-hi contactes interes-

sants.

El professional que vigila el compliment

dels principis ètics a The New York

Times, Craig Whitney, considera que el

que la gent explica a les pàgines del Fa-

cebook és “informació pública i a l’abast

de tothom, com tot el que està penjat a

Internet sense codificació” (http://

www.poynter.org/content/content_view.a

sp?id=157136). Kelly McBride, del

Poynter Institute, opina que els perio-

distes que ignoren aquestes xarxes so-

cials “es perden grans oportunitats i

bones històries periodístiques” (www.

poynter.org, penjat el 19 de gener de

2009).

Ara bé, aquests defensors de les xarxes

socials d’Internet com a eina periodís-

tica coincideixen que el seu ús ha de ser

responsable i ètic. Per això, alguns mit-

jans ja fan recomanacions

ètiques i professionals als pe-

riodistes.

La primera és que han de man-

tenir la credibilitat i mai no

poden mostrar posicions polí-

tiques o actituds partidistes a la Xarxa.

The New York Times (New York Times

Policy on Facebook and Other Networ-

king Sites) proposa que els periodistes

no escriguin en el seu bloc o pàgina

web el que no escriurien al diari.

Així mateix, el Times els aconsella que

no hi expressin cap opinió que pugui

posar en dubte la imparcialitat a l’hora

d’escriure notícies i reportatges. Re-

corda també que els textos, fotos o ví-

deos són fàcils de manipular

digitalment, i cal que els periodistes

pensin sempre si allò que pengen a In-

ternet pot ser manipulat per algú que

vol fer mal al periodista o al diari.

Kelly McBride, del Poynter Institute,

recorda que a les pàgines d’Internet és

fàcil enganyar i inventar-se coses, per

tant, remarca que qualsevol informació

que es faci servir periodísticament ha

de ser comprovada de manera profes-

sional i independent fora de la Xarxa.

Així mateix, aconsella entrevistar per-

sonalment les persones que són

connectades a través d’Internet com a

fonts informatives. McBride també ex-

plica que cal deixar clar a totes les fonts

que trobem a Internet quines són les

nostres intencions periodístiques, que

cal tractar els nens i altres persones vul-

nerables amb especial cura i, finalment,

fer palès a l’audiència quines són les

fonts informatives, com s’han aconse-

guit i verificat.

També sobre els amics a Facebook cal

anar en compte. La primera recomana-

ció de The New York Times és que no

es pot ser amic de les persones sobre les

quals s’informa. Malgrat això, pel diari,

la millor solució és pensar sempre què

passaria si es descobrís una determi-

nada amistat d’un o d’una periodista. Si

planteja un conflicte d’interessos i com-

promet la seva imparcialitat és clar que

l’amistat no seria possible al món vir-

tual, ni al real.

LLÚCIA OLIVA

Presidenta del CIC

Els periodistes nord-americanscreuen que Facebook, Twitter o MySpace són un ajutexcel·lent per a la professió

Ètica, periodistes i Facebook

Pàgina d’entrada de Facebook, la xarxa social més popular del moment

www.periodistes.org/fcic/home.php

E L C I C I N F O R M A


118

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Nou horari d’atenció al públic al Col.legi

(de 9 a 21h) La Junta de Govern del Col·legi va deci-dir a primers de maig un nou horarid’atenció al públic. Des de llavors elCol·legi està obert entre les 9.00 i les 21.00hores a la seu de la demarcació de Barce-lona. Aquest nou horari serà ininterrom-put tant a la seu del Col·legi com a lesinstal·lacions del CIPB. Un altre canvi ésque la recepció d’ambdues institucions esrealitza a través de la seu del Col·legi.D’altra banda l'atenció telefònica tambées porta a terme durant tot el nou horari(de 9 a 21 hores), de dilluns a divendres.

N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S

Declaració davant els possibles ajutspúblics als diaris

Davant la greu crisi econòmica, publici-tària i de vendes que afecta els diaris,l’Asociación de la Prensa de Madrid, elCol·legi de Periodistes de Catalunya, elColexio Profesional de Xornalistas deGalicia i la Unió de Periodistes Valen-cians van publicitar el passat mes de ju-liol una declaració conjunta en la qualdonaven suport “a un Pla d’Ajut gover-namental al sector, amb la premissa queaquest sigui transparent, fruit d’undebat i amb compromisos per a totes lesparts”.

“Com a organitzacions representatives–apuntava la Declaració– exigim quequalsevol Pla d’Ajut incorpori com acompromís essencial la defensa del tre-ball, una ocupació de qualitat, la digni-tat professional i la posada en marxa deprojectes viables econòmicament quedonin suport al treball dels periodistes.

Creiem que els ajuts del Govern a undeterminat projecte han de servir percrear llocs de treball i no per utilitzar eldiner només per als reajustaments pres-supostaris, o el que és molt pitjor, per fi-nançar”. Al final recordaven que “elrepte del conjunt de la societat és pre-servar el periodisme com a garantia delsvalors democràtics. Aquest és el millorcamí per mantenir la credibilitat i laconfiança dels lectors. Aquesta és la pri-mera condició per superar la crisi”.

Placa commemorativa per a González LedesmaEl periodista i novel·lista i expresident del CIC, Francisco González Ledesma va as-sistir el 23 de juliol al descobriment d’una placa commemorativa al carrer Tapioles,a Poble Sec, on va néixer el 1927. A la foto, amb l’alcalde Hereu i un veí del barri.

Dues noves comissionsde joves periodistes i fotoperiodisme

La Junta de Govern del Col·legi del 8 dejuliol va aprovar la creació de dues novescomissions. Es tracta de la Comissió dejoves periodistes i de la Comissió de foto-periodisme. Aquesta darrera serà presi-dida pel membre de la Junta de GovernJoan Guerrero mentre que, a l’hora detancar aquesta edició, no se sabia encaraqui presidiria la comissió de joves perio-distes. Tots aquells que vulguin pertànyera alguna comissió –estan obertes alscol·legiats– poden trucar al Col·legi o es-criure a [email protected].

Dos dels guanyadors del concurs Jóvens Periodistes el dia de l’entrega dels premis

Jóvens Periodistesde Tortosa

La demarcació a les Terres de l’Ebre vaentregar el passat 26 de juny els PremisJóvens Periodistes als alumnes de l’IESJoaquin Bau i l’IES de l’Ebre, de Tor-tosa, que van resultar els guanyadors dela primera edició d’aquest singularconcurs que es va fer amb la col·labora-ció entre el Col·legi i el setmanari LaVeu de l’Ebre i el patrocini de la Dipu-tació de Tarragona. El concurs, destinata promoure la premsa escrita entre elsjoves, consistia en què alumnes d’untotal de quinze instituts va anar publi-cant pàgines informatives sota la coor-dinació dels respectius professors deliteratura i llengua catalanes.


El número 144 de Capçalera, al Col·legi

El número 144 de Capçalera no va en-viar-se per tractar-se d’un exemplar es-pecial amb un pes superior. Es potrecollir al Col·legi. En cas que no espugui passar a recollir-ho, es pot contac-tar amb el Col·legi (Alicia Llama-zares al 933 171 920 o [email protected]) i se li farà arribar.

119

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Lleida lliura els premisJosep Pernau

El 30 d’abril tingué lloc el lliurament depremis del concurs periodístic Josep Per-nau adreçat a alumnes d’ESO i Batxille-rat. L’acte es va celebrar a la Sala dePlens de la Paeria amb assistència deJosep Pernau que en seu discurs va desit-jar que “no es compleixin els pessimistespronòstics del futur de la professió pe-riodística”. El guardonats van ser l’estu-diant de quart d’ESO de l’IES GiliGaya, Josep M. Gutierrez (millor carta aldirector) i Berta Llevadot del mateix Ins-titut (millor article d’opinió). La preocu-pació pel model educatiu, el civisme o elsefectes de la crisi han estat enguany entreels millors textos del concurs.

La Cambra de Comerç, la UOC, l’Aeroport ila UGT, I Premis Gabinets de ComunicacióEl jurat dels Premis Gabinets de Co-municació va decidir el 22 de juliol queels guanyadors de la primera edició delspremis convocats pel Col·legi de Perio-distes són la Cambra de Comerç deBarcelona (Millor Pla de Comunicació),la Universitat Oberta de Catalunya(Millor Estratègia de Comunicació In-terna), l’Aeroport de Barcelona (MillorPla de Gestió de crisi) i el sindicat UnióGeneral de Treballadors Catalunya(Creativitat i Innovació).

El jurat, format per membres de la Co-

missió de gabinets de comunicació delCol·legi considera que aquests plans decomunicació demostren un alt nivell deprofessionalitat dels periodistes que tre-ballen als gabinets de comunicació.Elmillor Pla de Comunicació és el de laCambra de Comerç de Barcelona quetenia l’objectiu de despertar l’interès so-cial, empresarial i cultural al voltantd’un tema inèdit i pluridisciplinari: elCongrés Internacional d’Economia iCultura. La millor en l’Estratègia deComunicació interna de la UOC el jurat

valora el fet de portar a terme un plasobre públics reals, però tractats des dela virtualitat, el que demostra que s’haposat en pràctica una estratègia origi-nal. Del millor Pla de Gestió de crisi del’Aeroport de Barcelona destaca que nonomés volia donar a conèixer la Termi-nal 1 (T-1), sinó molt especialment evi-tar alteracions o caos en la seva posadaen marxa. Es tracta, doncs, d’un pla decomunicació preventiva de crisi. I delmillor Pla en creativitat i innovació dela UGT Catalunya es destaca que

aporta una capacitat creativa no-table. La campanya en línea“Hazte el sueco.com” utilitza re-cursos nous, és atrevida i efec-tiva. I ho fa amb un llenguatgedesinhibit i amb idees trenca-dores, a més d’un baix cost pres-

supostari.

L’objectiu del premi és reconèixer i im-pulsar la tasca dels gabinets. En la se-lecció dels premiats també s’ha tinguten compte l’esperit del Manual deBones Pràctiques de periodistes defonts, elaborat aquest any per la ma-teixa Comissió del Col·legi.

L’acte de lliurament dels guardons tin-drà lloc a la sala d’actes del Col·legi lapropera tardor. Els guardonats rebranuna obra artística. Aquests premis tenenel suport de Caixa Laietana.

Tarragona compta amb 200 mitjans censats

Un estudi de Universitat Rovira i Virgili(URV) encarregat per la demarcació deTarragona del Col·legi i que va ser pre-sentat el 25 de juny destaca que la de-marcació té 200 mitjans censats quedonen feina a 656 professionals i generenuns 30,5 milions d’euros anuals.

El document titulat El sistema mediàticde la demarcació de Tarragona el 2008 ésuna radiografia per conèixer l’estat delsistema i l’evolució, de manera que as-senta les bases per repetir l’experiènciaen un parell d’anys. El responsable del’informe ha estat el director dels Estudisde Comunicació de la URV, BernatLópez.

L’acte de lliurament d’aquestsguardons, que busquen reco-nèixer i impulsar la feina delsgabinets, tindrà lloc a la tardor

Servei d'atenció jurídicalaboral per periodistes

Davant les constants consultes quereben els serveis col·legials, el Col·legiha obert els seus serveis jurídics als pe-riodistes que tinguin necessitats urgentsdavant d’acomiadaments, prejubilacionsi altres situacions de precarietat. Com éshabitual el cost de la consulta va a càrrecdel Col·legi. Els afectats es poden posaren contacte amb la secretària d'atencióals col·legiats (Cristina Dacruz, telèfon933 171 920, o bé [email protected]).

Taller de solidaritat a Girona

La Comissió de Periodisme Solidari dela demarcació de Girona formada perrepresentants col·legials i de la Coordi-nadora d’ONG Solidàries, va realitzar el9 de maig el taller “Com aconseguir quela informació de solidaritat sigui notí-cia”adreçat a les entitats solidàries. Enles conclusions van destacar que “les in-formacions solidàries són notícia si se-gueixen els mateixos criteris noticiablesque la resta de continguts informatiuscom poden ser salut o educació.” Van as-sistir-hi representants de CatalunyaRàdio a Girona, la SER Girona, Diari deGirona, Televisió de Girona, AgènciaCatalana de Notícies i El Punt.


N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S

120

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els comitès d'empresa de la premsa dià-ria a Catalunya es van reunir el passat 9de juliol amb el conseller de Cultura iMitjans de Comunicació, Joan ManuelTresserras, i la consellera de Treball,Mar Serna, per analitzar conjuntamentles conseqüències del context econòmicactual en la professió periodística.

Els comitès d’empresa han presentat unManifest (vegen desglossament) onalerten de la greu situació en la qual estroben els periodistes en l’exercici de laprofessió. �

En la trobada, que va tenir lloc a la seudel Col·legi de Periodistes, tant els re-presentats dels comitès d’empresa comels membres del Govern van coincidiren la necessitat d’unir esforços per ga-rantir una informació veraç i plural que

determina la qualitat del sistema demo-cràtic.

Els comitès van lamentar que, davant lacrisi, les empreses apostin per la soluciómés simple de reduir plantilles, i sense

tenir en compte que una ocupació demala qualitat equival a un periodismede baixa qualitat.�

Els comitès també van apuntar que elprocés de reconversió que estan vivintels mitjans ha de garantir unes condi-

cions mínimes per tal que el periodistapugui complir el seu compromís d’in-formar els ciutadans.

Alguns dels problemes que els comitèsd’empresa van traslladat als consellers

de la Generalitat van ser les jor-nades laborals allargades per co-brir la reducció de personal; lapolivalència cada vegada majordel periodista que afecta elscontinguts informatius; la reduc-ció del nombre de col·laboradorsi l’externalització dels serveis

La importància d’aquesta trobada s’ob-serva quan es té en compte que és la primera vegada a Catalunya que els co-mitès d’empresa de premsa i membresd’un govern es reuneixen per analitzarla crisi en els mitjans de comunicació.

Reunió que va tenir lloc al Col·legi el passat 9 de juliol entre els comitès d’empresa dels diaris amb els dos consellers

Els comitès d'empresa dels diaris exposen alsconsellers Tresserras i Serna l’estat del sector

Els comitès lamentaren queles empreses redueixin lesplantilles sense pensar en comafecta la qualitat de la feina


121

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els comitès d’empresa dels diaris so-

tasignants, després de diverses reu-

nions per valorar l’actual situació de

la premsa escrita i l’actuació de les

empreses periodístiques, volen posar

de manifest que:

1/ La crisi econòmica ha accelerat la

transformació que ja vivia la premsa

com a conseqüència de l’aparició de

nous mitjans vinculats a les tecnolo-

gies de la informació i de l’augment

de la competència derivada de l’apa-

rició dels diaris gratuïts i l’ampliació

dels canals de televisió.

2/Aquestes dues circumstàncies han

sacsejat el compte de resultats de les

empreses periodístiques, especial-

ment per la caiguda de la publicitat.

Però lluny d’entrar en una etapa de

revisió dels models periodístics, de

potenciació de la qualitat i de recerca

de noves propostes, la reacció gairebé

única de les empreses ha estat aprofi-

tar la crisi per reduir les seves plan-

tilles i retallar els drets laborals.

3/ Les reestructuracions que viu la

premsa escrita han de tenir uns límits

que no es poden franquejar si no es

vol degradar més la feina i l’ofici de

periodista i el dret a una informació

rigorosa. D’una banda, és necessari

mantenir les actuals condicions labo-

rals i, de l’altra, cal millorar la qualitat

de la informació, i això requereix so-

vint temps per treballar els continguts

i especialització.

4/ Més enllà d’aquests principis ge-

nèrics, volem fer una crida per frenar

determinats processos d’externalitza-

ció que afecten àrees bàsiques dels

diaris. També volem alertar de la

temptació de les empreses de forçar

els periodistes a assumir de forma si-

multània la feina de redactar, fer

fotos i enregistrar i editar so i imatge,

sense tenir en compte criteris de qua-

litat. Això encara s’agreuja en l’ac-

tual situació de precarietat del

mercat laboral. En aquest context és

necessari més que mai concretar en

els convenis col·lectius aquestes re-

gles mínimes del joc que determinen

la feina, la jornada laboral i els sala-

ris.

5/ La constant expansió de les noves

tecnologies de la informació exigeix

que es potenciïn els processos d’inno-

vació i formació interna dins les em-

preses.

6/ Els conflictes entre les àrees infor-

mativa i publicitària i la pressió dels

lobbies politicoeconòmics fan més di-

fícil la independència de la premsa.

En el marc actual prenen

més rellevància els consells

o comitès professionals dels

diaris que haurien de tenir

un paper més actiu, al cos-

tat dels comitès d’empresa,

i crear-se allà on encara no

existeixin.

7/Davant d’aquet procés de precarit-

zació de la professió, cal organitzar-

nos sindicalment i fer propostes que

ens permetin sortir d’aquesta situació.

Hem de donar suport als

nostres comitès i als com-

panys que els integren, i

aportar idees i iniciatives

que facin possible la conti-

nuïtat de les nostres em-

preses sobre la base d’una

informació de qualitat i d’uns profes-

sionals amb unes condicions de tre-

ball dignes.

Barcelona, 9 juliol de 2009

Signants: Comitès d’empresa del dia-

ris :ABC, AVUI, Diari de

Girona, Diari de Tarra-

gona, Diari de Terrassa, El

Mundo de Catalunya, El

9Nou, El País, El Perió-

dico, El Punt, La Razón,

La Vanguardia, Mundo

Deportivo, Regió 7 i Sport

Amb el suport de: Col·legi de Perio-

distes de Catalunya, CC.OO, Sindicat

de Periodistes de Catalunya.

Manifest dels comitès d’empresadels diaris de Catalunya

“La reacció gairebé única de les empreses ha estat aprofitarla crisi per reduir les seves plan-tilles i retallar els drets laborals”

“En el marc actual prenen mésrellevància els consells o comitèsprofessionals, que haurien de tenir un paper més actiu”

“Davant d’aquest procés de preca-rització cal organitzar-nos sindi-calment i fer propostes que enspermetin sortir d’aquesta situació”


122

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

D I A A D I A S a r a M a s ó

Març 20091 de marçHUERTAS EN UN LLIBRE. La facultatde Comunicació de la Universitat RamonLlull edita un llibre de periodisme sobreJosep Maria Huertas Claveria, traspassat fados anys. L’obra reuneix articles de vint-i-vuit periodistes que, des de diferents vivèn-cies, narren la manera en què Huertasentenia el periodisme. La primera part delllibre està dedicada al compromís social quecaracteritzà l’obra de Huertas. La segonapart conté una selecció d’articles que Huer-tas va escriure sobre periodisme. També s’in-clouen una selecció d’apunts de les sevesclasses universitàries aportades per un exa-lumne i apareixen temes molt actuals, comla precarietat en el sector del periodisme i lallibertat d’expressió. El llibre ha estat coor-dinat per Joaquim Roglan. La fotografia dela portada és de Guillem Huertas, fill del pe-riodista homenatjat.

2 de marçELS PERIODISTES RECLAMEN ME-SURES PER PAL·LIAR LA CRISI. ElCol·legi de Periodistes de Catalunya, l’As-sociació de la Premsa de Madrid, el ColexioProfessional de Xornalistes de Galicia, la Fe-deració de Sindicats de Periodistes, CC.OOi UGT, difonen un comunicat conjunt en quèsol·liciten la implicació del Govern centralper analitzar i afrontar els efectes de la crisien l’àmbit dels mitjans de comunicació. Lessis organitzacions del sector estan conven-çudes que “l’Executiu no es pot quedar almarge de l’esforç col·lectiu que serà neces-sari per superar la situació”. És per això queli reclamen la convocatòria d’una taula d’es-tudi amb la presència de totes les organitza-cions professionals, així com de tots elsactors de la comunicació. El document re-corda que tota pèrdua de qualitat i pluralitaten la informació significa un retrocés en elsvalors de la democràcia. En la societat de latecnologia es necessiten “plans de futur quegaranteixin la continuïtat dels mitjans i no secentrin únicament en la reducció de plan-tilles o a prescindir dels periodistes que tre-ballen com a col·laboradors.”

3 de marçRETALLADA DE PLANTILLA AL’ABC. La direcció del diari ABC pre-senta a la Comunitat de Madrid un expe-dient de regulació d’ocupació (ERO) queafecta més del 50% de la plantilla. L’expe-dient preveu reduir els membres de la re-dacció dels 251 actuals a 167. La centenàriacapçalera va enregistrar el 2008 una mitjanade 251.642 exemplars diaris de difusió. El co-mitè d’empresa convoca una assemblea perdebatre el problema.

PREMI DE PERIODISME PER LAIGUALTAT DE GÈNERE. El reportatge“Dones Recluses” del periodista JavierRicou, emès aHistòries d’avui, de Lleida TV,guanya el premi Mila de Periodisme per laigualtat de gènere. El jurat ha reconegut “elvalor d’anar a gravar a la presó”, explicaRamon Mesull, president a Lleida delCol·legi de Periodistes de Catalunya. El Milatambé ha premiat Diego Aránega en la ca-tegoria de premsa escrita i Jordi Boleda enfotografia. La categoria de ràdio ha quedatdeserta al no presentar-se cap treball.

PREMI A RÀDIO SALT. Es concedeix elpremi Tres de Març a Ràdio Salt en reco-neixement a la seva trajectòria. Des de 1984,l’emissora s’ha convertit en un signe d’iden-titat del municipi en donar suport a la vidacultural i associativa, a més de col·laborar enla normalització lingüística.

4 de marçCOMPROMÍS AMB EL MEDI AM-BIENT. El Centre Internacional de Premsade Barcelona (CIPB) acull un taller de CreuRoja per sensibilitzar la ciutadania en favordel medi ambient i fer front a la problemà-tica del canvi climàtic. L’acte té el suport delDepartament d’Interior de la Generalitat ila col·laboració del CIPB.

5 de marçROSA MARIA CALAF, PRESIDENTADEL CIPB. El patronat de la FundacióCentre Internacional de Premsa de Barce-lona nomena Rosa Maria Calaf nova presi-denta de l’entitat en substitució de XavierBatalla, que n’ha estat al capdavant des denovembre de 2006. El CIPB va ser fundat el1988 pel Col·legi de Periodistes de Catalunyai es dedica a divulgar la internacionalitzacióde Barcelona, Catalunya i l’Estat espanyola través d’actes, cursos i atenció als perio-distes. Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945)és llicenciada en Dret i Periodisme, màsteren Institucions Europees per la UniversitatLliure de Brussel·les i en Ciències Polítiquesper la Universitat de California-Los Angeles.Calaf va entrar a treballar el 1970 a TVE, i

posteriorment va participar en l’etapa fun-dacional de Televisió de Catalunya, on va serdirectora de programació i de producció. Laseva trajectòria està marcada per les corres-ponsalies de TVE a Nova York, Moscou,Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i ladarrera, Pequín. Rosa Maria Calaf ha rebutnombrosos premis com l’ Ondas 2001 a lamillor professional o l’Ofici de Periodista2003 que atorga el Col·legi de Periodistes.

6 de marçDEIXA D’EDITAR-SE LA REVISTANEXUS. Nexus, la revista de cultura, artsplàstiques, música i ciència de la FundacióCaixa Catalunya deixa d’editar-se desprésde 39 números i 22 anys d’existència.Aquesta publicació de periodicitat semestralhavia estat creada al 1987 per Daniel Giralt-Miracle, primer director de la Fundació. Pos-teriorment durant la direcció de la Fundacióper part de J.L. Giménez-Frontín Nexushavia tingut com a director al periodistaCarles Prats mentre que des de 1996 la pu-blicació va ser dirigida pel periodista Ma-nuel Foraster i va comptar amb Josep Bagàa la direcció artística. Fou en aquesta èpocaquan va rebre un impuls en nombre de pà-gines, tiratge i disseny, a més d’introduir-hiuna versió castellana i anglesa. En la darreraetapa, amb Àlex Susanna com a director dela Fundació, Nexus va canviar el format toti mantenir el mateix equip. La revista teniaun tiratge d’uns 10.000 exemplars i es distri-buïa gratuïtament a museus, biblioteques iinstitucions culturals de tot el món. En lesseves pàgines hi han col·laborat periodistes,artistes, científics, intel·lectuals i escriptorsde renom internacional. La publicació haviaabordat temàtiques ben diverses, destacant-ne entre d’altres números alguns com el de-dicat al catarisme, el que va donar a conèixeruns poemes inèdits de Salvador Espriu, unmonogràfic sobre la música contemporàniaa Europa o el darrer número dedicat a l’AnyPolar Internacional i al canvi climàtic.

10 de marçPRIMERA MESA SECTORIAL SOBREPREMSA ESCRITA. El Col·legi de Perio-distes de Catalunya celebra la primera mesasectorial sobre la crisi, centrada en la premsa

Javier Ricou en el moment de recollir el guardó

Foto: P

aeria

Lleida

Portada del darrernúmero de Nexus


123

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

escrita. Els assistents coincideixen a reivin-dicar el paper de la premsa escrita com amotor del periodisme de qualitat, “impres-cindible en una democràcia.” A la mesa hiparticipen una vintena de representants delsprincipals grups editors, sindicats, universi-tats, associacions del sector, Administració iexperts en comunicació.

CONCENTRACIÓ CONTRA L’ERODE L’ABC. Un centenar de persones esconcentren contra l’ERO de l’ABC davantdel Casino de Madrid dins del qual tenialloc una xerrada organitzada pel Fòrum del’ABC. La direcció del rotatiu va presentarfa una setmana un expedient que afecta238 treballadors d’una plantilla total de456.

AGRESSIÓ D’UN GRUP D’ULTRES AUN PERIODISTA ESPORTIU. El perio-dista Manolo Lama, de la cadena SER, ésagredit a cops per dos radicals del grup vio-lent Ultra Sur quan estava a punt de realit-zar una connexió en directe des deLiverpool per al canal de televisió Cuatroen el partit de la Lliga de Campions. En elmoment de l’agressió, el professional estrobava a la porta del cèlebre pub, des del’època dels Beatles, The Cavern. El perio-dista ha identificat els agressors, que hanpogut ser arrestats. El Real Madrid expul-sarà del club els dos agressors en cas que esconfirmi que en són socis. La Lliga de Fut-bol Professional (LFP) lamenta l’agressió imanifesta que “vol solidaritzar-se ambl’agredit”.

EL THE NEW YORK TIMES VENPART DE LA SEVA SEU. El prestigiósdiari nord-americà The New York Times ar-riba a un acord amb l’empresa WP per ven-dre part de la seva seu social (21 de les 27plantes) de l’edifici situat en ple Manhattan.La venda de l’immoble, per un import de180 milions d’euros, ajudarà a pagar part deldeute a llarg termini. L’acord permet a l’em-presa propietària del diari llogar l’espaivenut per un període de 15 anys i li ofereixla possibilitat de recuperar la propietat du-rant el desè any de contracte per un importde 200 milions.

11 de marçEL SUPREM LIMITA LA CRÍTICA ENLA PREMSA DEL COR. El Tribunal Su-prem dicta una sentència per la qual imposalímits a les crítiques de la premsa del corcontra els personatges famosos. La resolucióes deu a la demanda presentada per l’actriuCarmen Sevilla contra la periodista KarmeleMarchante que va publicar a la seva pàginaweb un text en el qual criticava l’actriu in-cloent-la entre les més “descerebradas delsolar patrio”. Aquesta sentència confirmauna d’anterior de l’Audiència de Madrid,que va imposar una sanció de 6.000 euros ala periodista i que precisa que el dret a la lli-bertat d’informació que assenyala la Consti-tució n’exclou les frases i expressionsvexatòries perquè no existeix un “pretèsdret a l’insult”.

12 de marçSEMINARI DE COMUNICACIÓ PÚ-BLICA A MATARÓ. Avui i demà té lloca Mataró el VII Seminari de Comuni-cació pública impulsat per l’antiga Asso-ciació Catalana d’Informadors de l’Admi-nistració Local (ACIAL). La reunió a lacapital del Maresme es dedica específica-ment a la Internet social i a la comunicaciópública. L’ACIAL té previst aprovar unsnous estatuts elaborats per la junta que su-posen l’adaptació de l’entitat als noustemps i alhora l’ampliació dels seus objec-tius per donar aixopluc als diferents pro-fessionals de la comunicació de l’admi-nistració pública a Catalunya en el sentitde trobar noves vies de comunicació ambla població sense intermediaris. L’ACIALva néixer l’any 1981 i té la seva seu alCol·legi de Periodistes de Catalunya. Ac-tualment compta amb prop d’un centenard’associats i associades de l’àmbit dels go-verns locals de Catalunya.

LUÍS PLIEGO, DIRECTOR DE LEC-TURAS El periodista barceloní Luís Pliego(38 anys) es fa càrrec de la direcció de la re-vista Lecturas, a punt de celebrar l’edició delnúmero 3.000 des que va sortir al carrer el1921. Pliego era fins ara sotsdirector del set-manari.

OK! PLEGA. La revista OK! propietat delgrup de comunicació britànic Northern &Shell confirma el tancament “immediat” dela publicació a Espanya on es va estrenar el26 de març de 2008. Fins el passat 20 degener la revista estava editada al 50% perNorthern & Shell i el grup Zeta. A partird’aquesta data Zeta va formalitzar la vendadel total de les seves accions desvinculant-setotalment de la revista.

EL CONGRÉS APROVA LA FUSIÓ DELES TELEVISIONS. El Ple del Congrésaprova la tramitació com a projecte de lleidel reial decret que permetrà a les televi-sions fusionar-se sense límit de participació.PSOE, PP i CiU donen el vistiplau al pro-jecte, però tots el grups parlamentaris coin-cideixen a ampliar el tràmit parlamentariper introduir algunes modificacions en el seutext. La Unió de Televisions Comercials As-sociades (UTECA) aplaudeix el consens as-solit com un “primer pas” per solucionar elproblemes del sector.

13 de marçTRES ANYS DE PRESÓ PER A MUN-TAZER AL-ZAIDI. El periodista iraquiàMuntazer al-Zaidi, que va llençar les sabatescontra George Bush és condemnat per un tri-bunal de Bagdad a tres anys de presó per laseva acció contra l’expresident nord-americà.Se l’acusa d’agressió contra un cap d’estat es-tranger durant una visita oficial a l’Iraq el 14de febrer. Des de llavors, el periodista ha estatdetingut en una presó del sector ultraprote-git de Bagdad, on tenen la seu diversos orga-nismes governamentals nord-americans i onviuen les autoritats militars nord-americanes.L’equip d’advocats defensor anuncia que re-correrà contra la sentència. “Aquestacondemna té un caràcter cínic en un país ontants assassins de periodistes no han estat maiportats davant la justícia” denuncia en un co-municat Reporters sense Fronteres. El perio-dista assegura que ha estat objecte depallisses i tortures durant l’empresonament.

X CONGRÉS DE PERIODISMEDIGI-TAL. Les conclusions del X Congrés de Pe-riodisme Digital celebrat a Osca destaquenel valor del periodisme en el món d’Interneten uns moments difícils. Ponents i debats pa-lesen que “l’essència del periodisme no hacanviat i Internet és una eina que pot obte-nir molta més rellevància, però la informa-ció ha d’estar per damunt de qualsevoltecnologia.”

14 de marçKAP I BUENAFUENTE RECULLENEL GAT PERICH. L’humorista gràficJaume Capdevila, Kap, i el presentador de

Fotografia de la mesa amb tots els ponents

Foto: S

ergio Ru

iz

Luís Pliego, nou director del setmanari

Foto: L

ecturas


xous Andreu Buenafuente reben el premiinternacional Gat Perich a la zona delFòrum on arriben juntament amb el grup or-ganitzador del premi que els transporta enuna golondrina sortida del Portal de la Paual Port de Barcelona. En el 2006 va rebre elGat Perich Pepe Rubianes a qui es recordaen l’acte de lliurament. Kap col·labora a LaVanguardia des de 1996 i a El Mundo De-portivo des de 1997.

SEGÒVIA IMPULSA EL SEUCOL·LEGI DE PERIODISTES. L’Asso-ciació de la Premsa de Segòvia (APS) presi-dirà la junta gestora encarregada de liderarel procés de creació del futur Col·legi de Pe-riodistes de Castella i Lleó. La secretaria dela gestora serà a càrrec de l’Associació de laPremsa de Valladolid (APV). Els directiusde les associacions de les nou províncies de-cideixen que sigui l’associació de Segòvia laque lideri el procés, començant per treballaramb la Conselleria de Presidència i la Di-recció de Comunicació, ja que l’executiu re-gional serà qui haurà d’enviar al Parlamentla legislació que doni empara al futur col·legiautonòmic o col·legis provincials. Les nouassociacions de la Premsa de Castella i Lleócompten amb uns sis-cents periodistes asso-ciats.

15 de març“MOSSES D’ESQUADRA PREPA-RADES PER MANAR”.Aquest és el títoldel principal reportatge de la revista Dones,de l’Associació de Dones Periodistes de Ca-talunya (ADPC) en el qual s’analitzen desdel rol de les policies de ficció al cinema finsal repte de les dones que lluiten per arribarals llocs de direcció del cos policial catalàamb l’objectiu de “trencar el sostre devidre”. A Catalunya només hi ha dues in-tendentes i sis inspectores, però cap dona noha arribat encara a la màxima categoria decomissària. La revista s’ocupa també delsanuncis de contactes a la premsa, de lescampiones esportives sobre rodes i de l’ex-posició fotogràfica “Dones obrint camins”,amb imatges de fotògrafs i fotògrafes rea-litzades en els últims deu anys per profes-sionals vinculats a prestigioses agènciesinternacionals.

CENTELLES, DES DEL CAMP DECONCENTRACIÓ. Arriba a les llibreries eldiari inèdit del fotògraf Agustí Centelles es-crit durant el seu exili al camp de Bram (sudde França) al final de la Guerra Civil. L’edi-ten Destino en l’original català i Penínsulaen castellà. El document estava dirigit al seufill gran, Sergi, que aleshores tenia només unany. Quan va tornar a Espanya l’any 1944, eltext es va quedar a França juntament amb lamaleta que contenia milers de negatius fo-togràfics fins al 1976. Aquestes imatges espublicaran en forma d’àlbum fotogràfic elpròxim mes de juny.

16 de marçENRIC HERNÁNDEZ NOU DIREC-TOR D’EL PAÍS A CATALUNYA. Eldelegat a Madrid d’El Periódico deCatalunya, Enric Hernández, substituiràl’actual director de l’edició de Catalunyad’El País, Xavier Vidal-Folch, segons fontsdel rotatiu de Prisa. Hernández (Terrassa,1969) es va incorporar a El Periódico el 1998com a redactor en cap de la secció de Polí-tica. Posteriorment, en va esdevenir delegata Madrid. Vidal-Folch, director adjunt d’ElPaís, conserva el càrrec i serà responsable deles relacions internacionals.

17 de marçJORNADES DE COMUNICACIÓBLANQUERNA. El paper de la televisiópública i el poder de les audiències ocupenla primera sessió de les XV Jornades de Co-municació Blanquerna. Participen en una deles tertúlies del dia, la directora de TV3, Mò-nica Terribas, i de TVE-Catalunya, MontseAbbad. La primera reivindica l’element “so-cialitzador de la televisió i l’obligació de des-pertar l’esperit crític encara que sigui através de l’humor.” Per Abbad, “l’audiènciaés un criteri més a tenir en compte, però nol’únic en les televisions públiques, mentreque en les privades l’audiència és cabdal”. Ala primera jornada hi han participat respon-sables de l’EGM i del Baròmetre de la Co-municació. Demà hi assistirà VittorioSabbadin, sotsdirector de La Stampa; JaumeRoures, de Mediapro; Santiago Miralles, di-rector gerent de CCRTV interactiva; Miquel

Mas, conseller delegat de l’agència publici-tària Tiempo BBDO i Marius Carol, direc-tor de Comunicació del grup Godó, entrealtres. Al dia següent la Facultat de Comu-nicació de la Universitat Ramon Llullatorga el premis Blanquerna 2008 a Ro-berto Saviano, el periodista napolità autordel llibre Gomorra, que denuncia la màfia,i que li ha valgut viure sota protecció poli-cial aixíc com a la campanya electorald’Obama per haver generat un “missatgeinternacional d’il·lusió i d’esperança”.

18 de marçBOLONYA, A COPS DE PORRA. El des-allotjament de mig centenar de joves ins-tal·lats al rectorat de la Universitat deBarcelona contra el pla Bolonya provoca in-cidents entre estudiants i mossos d’esquadraal centre de Barcelona. Diversos periodistesi fotògrafs resulten contusionats per les càr-regues policials. El Col·legi de Periodistescondemna les agressions “totalment injusti-ficades” als professionals de la informació iexigeix mesures per corregir la situació. ElSindicat de Periodistes de Catalunya de-nuncia les agressions i reafirma que algunsdels periodistes han estat colpejats a lescames per sota dels genolls. El director ge-neral de la policia, Rafael Olmos, justifical’actuació dels Mossos assegurant que elsagents “han complert les directrius” i la-menta que alguns periodistes hagin estatagredits en les càrregues.

19 de marçMÉS DE TRENTA PERIODISTES FE-RITS PER LA POLICIA. Les càrregues po-licials en les manifestacions anti-Bolonya vanferir més de trenta periodistes. El Col·legi dePeriodistes de Catalunya demana al consellerd’Interior, Joan Saura, que obri una investiga-ció per aclarir les agressions i anuncia que espersonarà en tots els processos que es posinen marxa en l’àmbit legal. El Col·legi, el Sin-dicat de Periodistes de Catalunya, UPFC-Sin-dicat de la Imatge i CC.OO han convocat perdemà una protesta davant el Palau de la Ge-neralitat a la qual s’han adherit l’Assembleadel Sector de Mitjans de Comunicació, Es-querra Unida i Alternativa, així com l’Agru-

D I A A D I A

124

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Una taula de les Jornades de Comunicació

Foto: B

lanq

uerna

Enric Hernándezpassa d’El Periódicoa El PaísFo

to: E

l País

Jaume Capdevila,KAP, en el momentde recollir el premiFo

to: P

ep Dalmau / Mun

do Deportiv

o


pació de Periodistes de la UGT i la Confede-ració General de Treball (CGT).

DISTINCIONS DELS PERIODISTESEUROPEUS. L’Associació de PeriodistesEuropeus atorga els Premis de PeriodismeEuropeu Salvador de Madariaga que en laseva XV edició han correspost al sotsdirec-tor del Canal 24 Horas, Vicente Vallés; el pe-riodista d’El PaísAndreu Missé i el redactoren cap d’Internacional d’Onda Cero, ÁngelGonzalo. El periodista d’El País JulioAlonso ha rebut una menció especial. A totsi cadascun dels guardonats se’ls ha recone-gut una vocació europeista.

20 de marçCONCENTRACIÓ DE PERIODISTESDAVANT LA GENERALITAT. Un cen-tenar de professionals de la comunicació,periodistes i fotògrafs, es concentren da-vant del Palau de la Generalitat per prote-star contra l’actuació dels Mossosd’Esquadra el passat dia 18 en la manifes-tació dels estudiants contra el pla Bolonya.En la càrrega policial trenta-tres perio-distes van ser ferits.

ELS SINDICAT DELS MOSSOS DÓNASUPORT ALS AGENTS. Els sindicats querepresenten els Mossos d’Esquadra (SAP-UGT, SPC, SME-CCOO, CAT i Apesme)emeten un comunicat conjunt per defensarl’actuació dels antiavalots en la manifesta-ció anti-Bolonya que estimen “professio-nal, correcta i proporcionada”, i recordenque la policia “té l’obligació d’actuar contraqui incompleix les normes legals.” No ad-

metran, segons l’escrit, que si cal depurarresponsabilitats, afectin els policies. Enqualsevol cas la resposta “ha de ser polí-tica”.

22 de marçEL SEGRE APLEGA EL SUPLEMENTDE L’AVUI.”Plaers, el suplement domini-cal de l’Avui s’incorpora a partir d’avui aldiari Segre. La primera edició que participade la distribució conjunta té com a elementsdestacats una entrevista amb Joan Armen-gol, un repàs a la història de l’empresa Ba-cardí, el 75è aniversari de la marca Lacostei un reportatge sobre Huelva, la capital an-dalusa amb més capacitat de captivar el tu-risme, entre altres temes.

23 de marçACORD ENTRE L’ACN I COMUNI-CÀLIA. L’Agència Catalana de Notícies(ACN) i el Consorci Local i Comarcal deComunicació (Comunicàlia) formalitzen unconveni de dos anys a partir del qual l’ACNoferirà des de l’1 d’abril notícies editades ales més de quaranta televisions de proximi-tat adherides a Comunicàlia. De dilluns a di-vendres l’ACN divulgarà un paquet denotícies que recolliran les principals infor-macions del dia d’interès per a Catalunya lesquals s’aniran analitzant al llarg de la jor-nada. La tecnologia utilitzada per a la distri-bució permetrà l’actualització permanentdels esdeveniments.

24 de marçACTE DE LES PERIODISTES DE LATRANSICIÓ. Té lloc al Col·legi la presenta-ció de la recerca Les periodistes del fran-quisme i la transició (1966-1982) un treball,impulsat per l’Associació de Dones Perio-distes de Catalunya (ADPC), amb el suportde la Direcció General de la Memòria De-mocràtica de la Generalitat, que analitza lapresència de les dones al diaris de l’època.L’equip investigador està format per MaviCarrasco, en primer lloc; juntament amb M.José Cantom, Laura Armario i Marta Corcoy.L’acte, celebrat al Col·legi de Periodistes ipresentat per la presidenta de l’ADPC,Montse Puig, compta amb la presència deMarina Bru, Maria Eugènia Ibáñez, M. Án-geles López, Sara Masó i Teresa Rubio, cincperiodistes que van exercir durant aquellsanys. Cadascuna explica les seves experièn-cies professionals en una època de canvi.

25 de marçHOMENATGE ALS ALTRES PERIO-DISTES DEL 39. El Grup de PeriodistesRamon Barnils celebra un acte al Col·legide Periodistes de Catalunya per homenat-

jar i reivindicar els periodistes del país queel 1939 no van voler col·laborar amb el fran-quisme. L’opció de no donar suport a la dic-tadura va comportar que algunsprofessionals fossin afusellats, molts ha-guessin de marxar a l’exili i d’altres patissinl’exili interior. Ho recorden tots i cadascundels ponents, molt crítics amb aquells pe-riodistes que van decidir quedar-se i col·la-borar activament amb el règim. IntervenenOriol Cortacans, Josep Fontana, catedràticd’Història que en la seva conferència narracom va veure la societat catalana, descon-certada, després de l’arribada de l’exèrcitvencedor; Quim Torra, editor de textos del’exili entre els quals figuren els escrits deJust Cabot i Vicent Partal, director de Vila-web, des d’on denuncia algunes actituds deprofessionals que “no eren cecs però que novolien mirar”. Cadascú dels ponents reivin-dica un homenatge a noms mítics del pe-riodisme republicà com Joaquim Ventalló iJosep Maria Lladó, relegats a fer feinesmarginals, o com Carles Rahola, “afusellatper ser periodista”.

26 de marçCENT REVISTES CATALOGADES ALCOL·LEGI. El Centre de DocumentacióMontserrat Roig del Col·legi de Periodistesde Catalunya presenta el Catàleg de Re-vistes de Comunicació que abasta més decent títols de publicacions especialitzades encomunicació de massa que es reben alCol·legi. Les revistes, consultables a l’es-mentat centre, apareixen ordenades alfabè-ticament.

29 de marçSANTA COLOMA DEDICA UN CAR-RER A HUERTAS. El barri del Raval aSanta Coloma de Gramenet compta desd’avui amb un carrer dedicat al periodista iescriptor Josep Maria Huertas Claveria,mort fa dos anys. Són presents a la inaugu-ració del vial el seu fill Guillem i la sevavídua, Araceli Aiguaviva; l’alcalde de la ciu-tat, Bartomeu Muñoz i el degà del Col·legide Periodistes de Catalunya, Josep CarlesRius, que va succeir Huertas en el deganat,acompanyats de nombrosos amics de l’ho-menatjat.

31 de marçGUARDÓ A PÉREZ DE OLAGUER.Gonzalo Pérez de Olaguer, crític teatral d’ElPeriódico de Catalunya mort el juny passat,és guardonat amb el premi Christa Leemque concedeix el col·lectiu Un dels Nostres,format per professionals del periodisme, elteatre, les arts plàstiques i l’esport. El premies lliurarà en un homenatge a l’Hotel Orientde Barcelona l’11 de maig.

125

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Els guardonats amb els ducs de Palma

Foto: A

PEC

Un moment de la protesta

Foto: S

ergio Ru

iz


Abril 20091 d’abrilINTERIOR I EL COL·LEGI SIGNENUN PROTOCOL DE COL·LABORACIÓ.El conseller d’Interior, Relacions Institucio-nals i Participació, Joan Saura, i el degà delCol·legi de Periodistes de Catalunya (CPC),Josep Carles Rius, firmen al Parlamentl’acord de col·laboració per a la utilitzaciód’elements visuals identificatius per als pe-riodistes que cobreixen situacions en què in-tervé la policia. El braçal és per a tots elsperiodistes, col·legiats o no. El degà delCol·legi, Josep Carles Rius, manifesta el seurespecte pel cos dels Mossos d’Esquadra icelebra la signatura d’aquest acord de col·la-boració, tot subratllant-ne la importància,perquè fets com els del 18 de març “no estornin a repetir” (en referència a les agres-sions a trenta-tres periodistes durant les ma-nifestacions d’estudiants contra el plaBolonya). Rius anuncia que la Junta de Go-vern del Col·legi ha decidit exercir l’acusa-ció popular en els casos dels periodistesagredits.

XAVIER CERVANTES, DIRECTOR DETIME OUT BARCELONA. El periodistaXavier Cervantes (Barcelona, 1966), és elnou director de la revista Time Out Barce-lona en substitució de Xavier Muniesa.L’any anterior Xavier Cervantes va ser capde redacció de la revista especialitzada entemes culturals i audiovisuals.

2 d’abrilRTVE FIRMA LA CONSTRUCCIÓ DELA NOVA SEU. El president de la Corpo-ració RTVE, Luís Fernández, firma amb laComunitat de Madrid i l’Ajuntament de Po-zuelo el protocol per a la construcció de lanova seu de l’ens a la finca de Retamares,encara propietat del Ministeri de Defensa.L’operació significarà reagrupar les instal·la-cions en un únic complex per a les necessi-tats de la radiotelevisió actual. El projecte esdurà a terme a través d’una empresa pontamb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i laSocietat Estatal de Participacions Industrials(SEPI).

RAMON COLOM PRESIDENT DEBARCELONA AUDIOVISUAL. El pe-riodista Ramon Colom, director i presenta-dor de Millenium a Canal 33 i exdirectorgeneral de TVE el 1990, creador de pro-grames com Informe semanal i Gente, és no-menat president de Barcelona Audiovisual,associació de trenta productores catalanes.

3 d’abrilCOMIATS A EL PERIÓDICO I LAVANGUARDIA. Els dos diaris més venutsa Catalunya, El Periódico i La Vanguardialliuren la liquidació o anuncien l’acomiada-ment a una cinquantena de periodistes, em-parant-se en la crisi econòmica que viu lasocietat i especialment els mitjans de comu-nicació. En concret, El Periódico deCatalunya acomiada 25 periodistes en fun-ció de l’Expedient de Regulació d’Ocupació(ERO) anunciat el desembre passat. L’em-presa editora d’El Periódico, Primera Plana,ha pagat indemnitzacions per acomiada-ment a 25 periodistes, mentre que sumant elsdiversos sectors de producció del diari laxifra s’eleva a 59 persones. D’altra banda, 24periodistes marxen de La Vanguardia ambprejubilacions. Alguns d’ells ja han marxatdel diari, altres ho faran a poc a poc, segonsles necessitats de l’empresa. El comitè d’em-presa ha adreçat una nota als treballadorsdel diari explicant-los que s’ha aconseguitreduir molt lleugerament l’impacte del’ERO, ja que l’empresa ha estat “molt rí-gida” en les negociacions i no ha accedit afer concessions que haurien comportat unamínima despesa. Des que el grup Zeta vaanunciar l’ERO el desembre passat, elCol·legi de Periodistes de Catalunya ha ma-nifestat el seu suport a les iniciatives delsprofessionals d’El Periódico de Catalunya enprotesta per l’impacte que l’ERO tindriasobre la redacció del diari. La Junta delCol·legi també es va afegir a la convocatòriad’una concentració a mitjans de gener a laplaça Sant Jaume de Barcelona, que es va feren defensa dels llocs de treball i del perio-disme. En el cas de La Vanguardia, el seuconsell professional ha denunciat “la crisiprofessional sense precedents que aquestmes de març ha travessat la redacció de LaVanguardia”. El comitè professional apunta

que “La Vanguardia és important perquè elsseus periodistes són importants”, i consideraque “amb aquest criteri no hi ha futur evi-dentment amb els que ara marxen, peròtampoc pels que aspiren a llargues i fructí-feres carreres a La Vanguardia”.

AMB LLUM PRÒPIA COMPLEIXCINC-CENTES EMISSIONS. El programade Ràdio Estel Amb llum pròpia, que té coma director i conductor el periodista Joan Ar-mengol arriba a l’emissió número cinc-cents.L’espai realitza entrevistes en profunditat apersones que han destacat en la seva pro-fessió i que acrediten una àmplia trajectòriaprofessional. La conversa d’avui és amb l’of-talmòleg Joaquim Barraquer.

TELEFÓNICA DIGITALITZARÀ ELSFONS DE RTVE. La companyia Telefó-nica i la Corporació RTVE ratifiquen elcompromís per digitalitzar i comercialitzarel fons documental de TVE. Ho confirmenel president de l’ens, Luís Fernández, i elpresident de Telefónica, César Alierta, enla visita que aquest du a terme a les ins-tal·lacions de RTVE. El projecte aplega ladigitalització dels formats i l’emmagatze-matge.

5 d’abrilLA COPE RETIRA LOSANTOS DELA MAÑANA L’emissora de la Confe-rència Episcopal Espanyola, COPE, comu-nica a Federico Jiménez Losantos que nocontinuarà al capdavant de La Mañana, apartir de la pròxima temporada, desprésd’haver tingut cinc condemnes per injúriespronunciades des del programa envers l’al-calde de Madrid, Ruiz Gallardón, dirigentsd’ERC, l’exdirector de l’ABC, José Anto-nio Zarzalejos i el magistrat Carlos Fanlo.La CEE ofereix a Losantos compartir ambCésar Vidal el programa del vespre La lin-terna. En una entrevista publicada a ElMundo, Jiménez Losantos assenyala clara-ment l’arquebisbe Cañizares, el PP deRajoy i Alberto Ruiz Gallardón com “elsresponsables del seu cessament”. I afirmaque després de Setmana Santa dirà si esqueda a l’emissora.

D I A A D I A

126

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Xavier Cervantes,nou responsable de la revista sobretemes culturals i d’ociFo

to: T

ime Ou

t Ba

rcelon

a

El periodistaRamon ColomFo

to: b

cnaudiovisual

Joaquim Barraquer i Joan Armengol

Foto: R

àdio Estel


7 d’abrilRETRAT DE LA BARCELONANEGRA. Es presenta a Barcelona el llibreBarcelona negra del qual són autors vuit pe-riodistes i un escriptor de successos. L’obraestà dirigida i coordinada per l’actual portaveude la Policia Nacional a Barcelona, l’inspectorRafael Jiménez, i relata casos reals ocorregutsa la capital. Assisteix a la presentació el minis-tre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, quees declara “entusiasta del gènere.”

11 d’abrilEL VATICÀ OPOSAT A LA LÍNIADURA DE LA COPE. L’arquebisbeClaudio Maria Celli, president del ConsellPontifici de les Comunicacions Socials, or-ganisme que tutela la relació del Vaticà ambla premsa, s’ha expressat per “un canvi a laCOPE” que recau en el director de Lamañana, Jiménez Losantos. El Vaticà hauriaforçat el cardenal Rouco Varela a moderarla línia dura de la COPE encapçalada perLosantos. El seu comiat ja ha estat comuni-cat al radiofonista que s’ha pres el temps dela Setmana Santa per decidir si accepta fercompanyia a César Vidal en el programanocturn La Linterna. Segons la premsa, el gircap a la moderació de la COPE podria coin-cidir amb l’afermament de Mariano Rajoysobretot pel resultat electoral obtingut pelspopulars a Galícia.

14 d’abrilDOCUMENTAL EN HONOR ACARLES RAHOLA. Es presenta el DVDCarles Rahola: viure i morir a Girona coinci-dint amb la celebració del Dia de la Repú-blica. Aquest documental recull la biografiadel periodista i escriptor gironí, i representa elsegon títol de la col·lecció audiovisual “La ta-laia de les lletres”, produïda per la Diputacióde Girona amb l’objectiu de contribuir a ladivulgació i coneixement dels noms cabdalsde les lletres gironines. El documental resse-gueix la dimensió humana de Rahola. La pre-sentació d’aquest DVD es va afegir als actesd’homenatge a Rahola que s’han dut a termerecentment a Girona organitzats per l’Ajun-tament i la Diputació de Girona, i la demar-cació de Girona del Col·legi de Periodistes.

15 d’abrilANDONI CANELA I HENRIQUE CY-MERMAN, PREMIS GODÓ. La Funda-ció Comte de Barcelona atorga el Premi deFotoperiodisme 2008 a Andoni Canela (Tu-dela, 1969), amb una imatge del reportatgesobre l’hàbitat natural dels llops aparegudaal magazín de La Vanguardia el 16 de se-tembre de 2007. Andoni Canela també pu-blica a National Geographic, Time o TheNew York Times. Les seves obres revelen larelació de l’home amb el seu medi. Per laseva part, El periodista Henrique Cymer-man, corresponsal de La Vanguardia a Israelobté el premi Godó de Periodisme 2009, queatorga la Fundació Compte de Barcelona,pels seus articles 40 años de la guerra de losSeis días publicats en el diari el juny de 2007.Cymerman (Oporto, 1959) és corresponsalde La Vanguardia a Israel des de 1991 itambé d’Antena 3 televisió. És autor del lli-bre Voces desde el centro del mundo (Temasde hoy).

18 d’abrilNOU BUSCADOR DE NOTÍCIES ALAVANGUARDIA. HagoClic.com és un nouservei en línia de La Vanguardia que pre-senta organitzades per seccions i temes lesprincipals notícies publicades en diferentsseccions d’Internet especialitzades en elstemes que es volen ampliar. El projecte se-gueix l’exemple d’altres projectes de recercai ampliació de notícies desenvolupats pergrups internacionals de comunicació comBlogrunner (impulsat per The New YorkTimes) o Newssift (creat pel FinancialTimes.) Hago Clic.com agrupa les notíciesen nou seccions: Internacional, Economia,Esports, Tecnologia, Estils de Vida, Comuni-cació, Cultura, Ciència i Espanya.

19 d’abrilPLACA EN MEMÒRIA D’ALBERTMUSONS A GRÀCIA. Es descobreix alcarrer Sant Lluís del barri de Gràcia unaplaca en memòria d’Albert Musons, veí gra-cienc, historiador local, activista cultural, pe-riodista i secretari tècnic del Col·legi dePeriodistes traspassat fa dos anys. L’actecoincideix amb la festa de la Revolta de les

Quintes, que ell mateix va impulsar. Musonsva ser fundador i director de la revista Car-rer Gran de Gràcia i impulsor de Gràcia Te-levisió. Va col·laborar al llarg de la seva vidaprofessional en diversos mitjans com Cata-lunya Express, COMRàdio i Ràdio Gràcia.Autor de nombrosos llibres en destaquemLa premsa de barris a Barcelona 1976-2001(“Vaixells de paper”) en col·laboració ambGerard Maristany.

20 d’abrilLA FUNDACIÓWALLENBERG PRE-MIA MARTÍN DE POZUELO. El perio-dista de La Vanguardia Eduardo Martín dePozuelo rep el premi Raoul Wallenberg perla seva trajectòria professional i la sèrie dereportatges d’investigació publicats al rota-tiu amb el títol “Revelacions sobre l’holo-caust”. La Fundació Wallenberg és unaONG que investiga i perpetua el llegat delssalvadors de víctimes de l’holocaust.

L’APPEC ES DIGITALITZA. L’Associa-ció de Publicacions Periòdiques en Català in-tensifica la campanya per incentivar la lecturade revistes en català que va endegar l’any pas-sat. La campanya ofereix a les persones queaquesta setmana de Sant Jordi es subscriguina les publicacions que es troben als quiosc di-gital (www.quiosc.cat) que acull trenta-quatrecapçaleres, rebin gratuïtament les revistes quetriïn des de la data de la formalització de lasubscripció fins a final d’any.

LA GENERALITAT LLIURA LESCREUS DE SANT JORDI. Té lloc alPalau de la Generalitat el lliurament de lesCreus de Sant Jordi a vint-i-set personalitatsi quinze entitats. Un dels guardonats, el pe-riodista Enric Frigola, agraeix la distinció ennom de tots els premiats i censura l’allau deles jubilacions anticipades als mitjans.

22 d’abrilMEDALLA PRESIDENT MACIÀ AXAVIER BATALLA. El Govern de la Ge-neralitat atorga la Medalla al Treball Presi-dent Macià al periodista Xavier Batalla, perhaver-se “convertit en un referent del perio-disme internacional, apropant els momentsdestacables en el desenvolupament de la his-tòria del món de manera objectiva i entene-

127

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Un moment de la presentació del documental

Foto: C

PCGirona

El periodista Eduardo Martín de PozueloFo

to: L

a Vang

uardia

Canela és guardonat amb el Godó

Foto: A

ndon

i Canela


dora als lectors” Xavier Batalla (Barcelona,1948) és corresponsal diplomàtic de La Van-guardia i director adjunt de VanguardiaDossier. Ha publicat ¿Por qué Irak? i Af-ganistán, la guerra del siglo XXI, basat en lescròniques Diario de un conflicto, amb lesquals va guanyar el Premi Ciutat de Barce-lona. Fins al passat mes de març va ser pre-sident del Centre Internacional de Premsade Barcelona (CIPB) càrrec que va deixarmesos enrere.

LA COPE CONFIRMA LA MARXADE LOSANTOS. La direcció de la cadenaCOPE confirma oficialment que FedericoJiménez Losantos no continuarà al capda-vant de La mañana el pròxim curs. La raófonamental, explicada als delegats sindicalses justifica per la pèrdua d’audiència xifradaen mig milió d’oients Un comunicat publi-cat per CC.OO assegura que els responsa-bles de la cadena recorreran el concurs defreqüències atorgat per la Comunitat de Ma-drid, que va deixar la COPE sense emissorade FM a la capital per cedir-la a una opciócapitanejada pel mateix Losantos i Pedro J.Ramírez.

23 d’abrilCANVIS EN EL FORMAT DE L’AVUI.El diari Avui presenta en aquesta jornada deSant Jordi algunes novetats en el format. El més destacat és la compaginació de la pà-gina 2 que a més de la columna de VicençVillatoro, comptarà amb el Desclot de Vi-cent Sanchís i un article diari de Sebastià Alzamora. La pàgina de Bústia es traslladaal gruix de Diàleg on hi haurà respostes dels lectors. La contraportada canviarà: els dilluns analitzarà la jornada esportiva ambl’opinió de Jordi Basté. Els caps de setmanaanoten algunes novetats. Cada dissabte Al-bert Om farà un repàs de l’actualitat. QuecoNovell comentarà els moviments polítics dela setmana. El suplement A més a més ofe-rirà més anàlisi i opinió a les seves pàgines.

24 d’abrilLA CCMA ESTRENA DEFENSORDE L’AUDIÈNCIA. Carles Pérez, defen-sor de l’audiència de la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals (CCMA) estrena

espais propis a Televisió de Catalunya(TVC) i a Catalunya Ràdio. A TVC tindràun espai cada divendres al programa Tvistde TV3. A Catalunya Ràdio la presència deldefensor de l’audiència tindrà lloc cada duessetmanes, els dimecres a la tarda dins delprogramaHem de parlar. El defensor tambétindrà un espai a Internet al web www.de-fensoraudiència.cat on respondrà a lesqueixes i suggeriments dels teleespectadorsi els oients. En ambdós casos (televisió i rà-dios) el defensor comptarà amb la presènciade responsables de les àrees afectades perles consultes que l’ajudaran en les respostes.

25 d’abrilRAMON ESPUNY NOU PRESIDENTDE L’SPC. El periodista de TV3 RamonEspuny és el nou president del Sindicat dePeriodistes de Catalunya (SPC) desprésd’haver rebut un ampli suport durant elcongrés celebrat avui. El sindicat aborda laproblemàtica de la crisi actual i denunciaque moltes empreses es parapetin en ellaper retallar plantilles de manera injustifi-cada. Reclama una atenció especial enversels professionals que treballen de col·labo-radors i pateixen precarietat laboral. Els as-sistents al congrés expressen la sevasolidaritat amb els periodistes agredits pelsMossos el passat 18 de març.

27 d’abrilPORCEL, CADENA I ESPINAPLOMES D’OR DE LA UAB. La Facul-tat de Ciències de la Comunicació de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB)

homenatja la carrera professional de tresgrans periodistes de la premsa catalana. Enaquesta segona edició, el Premi Ploma d’Orha distingit Baltasar Porcel, Josep Maria Ca-dena i Wifredo Espina.

28 d’abrilTROBADA AMB EUROMED MAR-CHÉ. Té efecte al Centre Internacional dePremsa de Barcelona (CIPB) una trobadade periodistes del programa EuroMedMarché amb periodistes de l’AssociacióCatalana de Periodistes Europeus (APEC).Intervenen en l’acte Rosa Maria Calaf, pre-sidenta del CIPB; Teresa Carreras, presi-denta de l’APEC i Javier Sánchez Cano,director del Centre Europeu de les Re-gions.

29 d’abrilDEBAT DE DEBATS PRESIDENCIALS.L’Academia de las Ciencias y las Artes dela Televisión presenta a la seu del Col·legide Periodistes de Catalunya el llibre titu-lat El debate de los debates. España yEEUU 2008, que reflexiona sobre els úl-tims debats presidencials que van tenir llocentre Obama-McCain i Rodríguez Zapa-tero-Rajoy. L’estudi és un recull d’anàlisisde periodistes, corresponsals i acadèmics,que han volgut aportar una visió diversasobre el procés de producció d’un debat te-levisat i remarcar-ne la importància en unademocràcia consolidada. Hi han col·labo-rat els polítics José Blanco o Pío García-Escudero, les periodistes ConchaGarcía-Campoy i Olga Viza, així com ex-perts en màrqueting polític com RafaelaAlmeida i Ricardo Vaca, entre altres. Tantel president de l’Academia de la Televi-sión, Manuel Campo Vidal, com RosaMaria Calaf, presidenta del Centre Inter-nacional de Premsa de Barcelona (CIPB),o l’expert en debats presidencials AlanSchroeder han coincidit en què el debat hade ser un deure del polític.

30 d’abrilCALAF RECULL EL PREMI JOSÉCOUSO. Rosa Maria Calaf, la veteranacorresponsal de RTVE que avui presideixel Centre Internacional de Premsa de Bar-celona (CIPB), rep al Ferrol el V PremiJosé Couso a la Llibertat de Premsa, queanualment atorga el Colexio Profesionalde Xornalistas de Galicia (CPXG) i elClub de Prensa de Ferrol en col·laboracióamb Caixanova. Calaf ha defensat el dretdel ciutadà a una informació lliure i veraç.“El control era polític, ara és econòmic. Jano hi ha un censor. La censura és més sub-til, segons la llei del mercat i les audièn-cies”, declara la periodista.

D I A A D I A

128

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Xavier Batalla rep un nou guardó

Foto: L

a Vang

uardia

Carles Pérez, nou defensor de l’audiènciaFo

to: C

CMA

Espuny substitueix Dardo Gómez

Foto: S

ergio Ru

iz


Maig 20093 de maigDIA PER LA LLIBERTAT DEPREMSA. Diverses organitzacions mun-dials celebren, en diferents països, el dia perla llibertat d’informació al món en el qual esret un homenatge al periodistes morts enl’exercici de la seva professió. El Comitè pera la Protecció dels Periodistes (CPJ, en an-glès) denuncia els “deu pitjors països on espersegueixen els blocaires”. Un estudi de laFreedom House, organització fundada pelGovern dels Estats Units i per organitza-cions privades, afirma que el dret a la lliber-tat d’expressió i a la informació segueixretrocedint en tots els continents del planetaamb situacions “especialment greus” a Eu-ropa de l’Est, Àfrica del Nord i nacions sud-americanes com Bolívia, Equador,Nicaragua i Guatemala. S’han analitzat 195països. Només 70 tenen una premsa lliure; 61disposen de mitjans “parcialment lliures” ien 64 “els periodistes no tenen llibertat”. Elsllocs més conflictius per als periodistes estroben a Xina, Cuba, Eritrea, Birmània, Iran,Síria, Guinea Equatorial, Bielorússia, Líbia,Vietnam, Corea del Nord, territoris pales-tins, Tunísia, Ruanda, Turkmenistan, Uzbe-kistan i Zimbabwe.

ACORD PUBLICITARI ZETA /PRENSA IBÉRICA. El grup Zeta i Edito-rial Prensa Ibérica a Internet (EPI), arribena un acord per comercialitzar conjuntamenta partir d’aquest mes de maig les seves pu-blicacions digitals a través de la nova em-presa, Corporación Publicitària (CP)participada al 50% per cadascuna de lesdues companyies. La nova empresa s’ocu-parà de la publicitat de capçaleres regionalsesportives. Al capdavant de la nova empresahi figura José Manuel Olano procedent delgrup Zeta, on era director comercial d’In-ternet. Al capdavant de l’EPI hi ha RaquelValverde, que s’ocuparà de les funcions deDesenvolupament de Negocis.

4 de maigCONFLICTES ARMATS I DRET HU-MANITARI. Té lloc al Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona (CIPB) lainauguració del VIII Curs sobre ConflictesArmats i Dret Internacional Humanitarique es perllongarà els dies 7, 11, 14 i 18 demaig. Compta amb la participació de la Ge-neralitat de Catalunya i amb el Gabinet deDrets Humans de la Creu Roja.

TVE SENSE PUBLICITAT EL GENERDE 2010. El Govern estatal preveu queTVE deixi d’emetre publicitat a partir degener de 2010. Ho anuncia la vicepresidentaprimera; María Teresa Fernández de la Vega;

al consell d’administració de RTVE expli-cant que el consell de ministres podria apro-var aquesta mateixa setmana un projecte dellei de finançament de la televisió públicaper posar en marxa el nou curs televisiu. Lafutura llei garanteix per a la pública els ma-teixos ingressos que en l’actualitat. L’Estatgarantirà una subvenció aproximada a l’ac-tual (sobre el 45% del pressupost). La restadels ingressos per a RTVE provindrà d’unataxa del 3% dels ingressos bruts de les tele-visions privades. Per finançar TVE, tambés’extraurà un 20% de la taxa que paguen rà-dios, televisions i mòbils per l’ús de l’espairadioelèctric, així com una última taxa ques’aplicarà als operadors de telefonia queocupen l’espai radioelèctric. El mercat pu-blicitari restarà en el futur en mans de lesprivades i les autonòmiques.

5 de maigMILLOREN LES INFORMACIONSSOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE.L’Associació de Dones Periodistes de Cata-lunya (ADPC) presenta a la seu del Col·legide Periodistes l’informe sobre “El tracta-ment de la violència masclista en els mitjansde comunicació”. El document, que analitzaquatre diaris generalistes (Avui, El Per-iódico de Catalunya, El País i La Van-guardia) durant els anys 2006, 2007 i 2008,determina que les informacions han millo-rat en rigor perquè els titulars són cada ve-gada més descriptius i els periodistesprescindeixen de les expressions i els tòpicsque es presten a confusió, amb tocs de mor-bositat o que poden provocar l’efecte mirall.L’informe determina que els articles sobreviolència masclista s’inclouen dins la seccióde Societat.

LES PRIVADES PAGARAN PER FI-NANÇAR RTVE. Quan desaparegui lapublicitat de la televisió pública, previst pelgener de 2010, entre totes les privades hau-ran de pagar 120 milions en taxes per com-pensar la renúncia als anuncis per part dela televisió pública. Les xifres del projectede llei de finançament de RTVE han estatpresentades per la vicepresidenta primeradel govern, María Teresa Fernández de laVega, davant dels representants de les tele-visions privades. El Govern atorgarà aRTVE dels Pressupostos Generals el ma-teix que ha fet fins ara (el 45% dels ingres-sos de RTVE). Per assolir el 100% del queprecisa l’ens, les televisions privades hau-ran d’aportar un 10% dels ingressos (els es-mentats 120 milions) i els operadors detelecomunicacions un 24% (uns 300 mi-lions). La recaptació es farà a través detaxes segons els ingressos bruts. Les ca-denes privades troben “excessives “ lestaxes imposades i demanen que es limitil’accés de TVE a determinats contingutsesportius i cinematogràfics.

6 de maigJORDI JUAN, DIRECTOR DE COMU-NICACIÓ D’SPANAIR. El periodista JordiJuan (45), llicenciat en Ciències de la Infor-mació per la Universitat de Barcelona ésdesignat director de relacions institucionalsi comunicació de l’aerolínia Spanair. Proce-deix de La Vanguardia, on exercia de direc-tor adjunt. Durant deu anys ha estatprofessor de la Universitat Ramon Llull.

7 de maig UNIDAD EDITORIAL PACTA UNERO. El 77% dels treballadors d’UnidadEditorial pacten un Expedient de Regulaciód’Ocupació (ERO) per “reestructurar totesles capçaleres del grup” (El Mundo, Marca iExpansión). El passat gener la companyia vaproposar als treballadors una retallada deplantilla per reforçar la “viabilitat dels mit-jans”, que passava pel comiat de 400 dels2.000 empleats. L’ERO actual preveu 180acomiadaments (el 9% de la plantilla).

9 de maigFOTOPRES’09 A EMILIO MORE-NATTI. Una sèrie de fotografies del perio-dista Emilio Morenatti (Jerez de laFrontera, 1969) realitzades al Pakistansobre dones de rostres cremats amb àcid,bé per polèmiques familiars o per haver re-butjat un pretendent, obté el primer premidel certamen FotoPres’09 que atorga cadados anys l’Obra Social de La Caixa. El seuinici professional va tenir lloc a Jerez; el1993 va passar a l’agència EFE per cobriresdeveniments nacionals i internacionals.L’Agència AP el va contractar el 2003 coma corresponsal a l’Afganistan, on va cobrirla caiguda del règim talibà. El 2004 el vantraslladar a l’Orient Mitjà (Gaza i Jerusa-lem) i va ser a Gaza on va ser segrestat du-rant 15 hores. Entre altres premis, va rebreuna menció d’honor del World Press Photoel 2007. Enguany el segon Fotopres’09 ésper a Walter Astrada (Buenos Aires, 1974)relatiu a la violència a Kènia. En tercer llocapareix un reportatge sobre el Líban d’Al-fonso Moral (Valladolid, 1977).

129

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Jordi Juan inicia una novaetapa professionala SpanairFo

to: L

a Vang

uardia


11 de maigLOSANTOS I CÉSAR VIDAL DEIXA-RAN LA COPE. Els periodistes FedericoJiménez Losantos i César Vidal, d’una banda,i la cadena COPE, per l’altra, comuniquenhaver donat per finalitzada la relació profes-sional un cop s’acabi l’actual temporada, a fi-nals d’agost. Abans de Setmana Santa laCOPE va oferir a Losantos fer-se càrrec d’unprograma de dues hores (de 10 a 12 de la nit)en lloc de seguir al capdavant de La Mañana.El precediria en el programa La LinternaCésar Vidal, que apareixeria de 8 a 10 de lanit. Cap dels dos afectats ha acceptat l’oferta.

12 de maigATURADES PELS BLOCSA CATALU-NYA RÀDIO. Les emissores de CatalunyaRàdio convoquen cinc aturades parcials enles emissions com a mesura de protesta pelscriteris de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals (CCMA) els quals estipulen untemps límit de cobertura per a cada partitamb vistes als comicis del Parlament Euro-peu el pròxim 7 de juny. Les aturades co-mençaran el pròxim 22 de maig, duraran unahora i s’estendran al llarg de quatre dies més.

13 de maigNÚRIA CODINA NOVA DIRECTORADE CANAL CATALÀTV. La periodistaNúria Codina és nomenada directora deCanal Català TV en substitució de MartaPolo, que a partir de la setmana que ve s’in-corporarà a Tele 5. Núria Codina (Vic, 1970)ha estat els últims tres anys directora deCanal Català Osona.

14 de maigLLIURAMENT DELS PREMIS DERÀDIOASSOCIACIÓ. Es lliuren a l’Au-ditori Axa de Barcelona els premis de RàdioAssociació en la novena edició. Els premiatssón el canal 3/24 de Televisió de Catalunya,que rep el guardó 1924 pels seus cinc anysd’audiència consolidada i L’Oracle de Cata-lunya Ràdio, la tertúlia que presenta XavierGrasset considerat millor programa deràdio. Obtenen guardó El balcó de RàdioBarcelona, Hores extres de Ràdio Premià deMar, Toc d’hoquei de Ràdio Vic, que s’emetper 15 emissores locals. Es lliuren també unasèrie de mencions d’honor: a l’Agència Ca-talana de Notícies, a Josep Maria Francino, ala Federació de Ràdios Locals de Catalunyai Link Comunicacions entre altres. Lliurenels premis Neus Bonet (Catalunya Ràdio) iJordi Basté (RAC1).

17 de maig QUATRE MESOS DE PRESÓ PERMUNTAZER AL-ZAIDI. El periodistairaquià Muntazer al-Zaidi, conegut perhaver llançat les seves sabates a l’expresi-dent dels EUA George Bush durant unaroda de premsa a Bagdad, sortirà de la presód’aquí a quatre mesos, segons ha confirmat aEFE una de les seves advocades a l’arribadaa l’aeroport de Madrid-Barajas. La lletradai activista siriana Hala Syuleiman Al-Asad,que actualment dirigeix el grup d’advocatsinternacionals defensors de Muntazer al-Zaidi, ha arribat a la capital espanyola perparticipar com a ponent al simposi interna-cional “Políticas en Oriente Medio: Mitos yRealidades”, que organitza del 9 al 22 demaig l’Associació Cultura, Paz y Solidaridad.

18 de maigINFORME DE LA COMUNICACIÓLOCAL AL CIPB. L’InCom (UAB) i laDiputació de Barcelona presenten al CentreInternacional de Premsa l’Informe de la Co-municació Local a Catalunya el qual aportano tan sols les fites obtingudes, sinó les pers-pectives a les portes del canvi tecnològic quecomportarà la TDT.

LLIURAMENT DELS ORTEGA IGASSET DE PERIODISME. Elsguardons Ortega i Gasset de Periodisme in-stituïts pel diari El País reten un homenatgegeneral a la recuperació de memòriahistòrica. Un dels premis més destacats cor-respon a una fotografia actual del rei JoanCarles amb l’expresident del Govern,Adolfo Suárez, caminant d’esquena per unjardí, imatge captada per Adolfo Suárez Illana. La foto que evoca el valor de la “con-còrdia, l’acord, el millor de la nostra vidapolítica viscuda durant la transició”, segons

el jurat. Altres guardonats són Martínez Re-verte, Eloy Martínez, Amaya García. Hanestat premiats per haver relatat les sevespròpies experiències en un moment donat ien alguns casos en un context històric. Lacrisi i el futur de la informació han estattambé temes de l’acte de lliurament.

20 de maigANDREU CLARET PREMI ERNESTUDINA. El periodista Andreu Claret gua-nya el premi Ernest Udina a la TrajectòriaEuropea, que atorga l’Associació de Perio-distes Europeus de Catalunya (APEC). Cla-ret rebrà el premi demà en un acte a laGeneralitat en el qual intervindrà l’expresi-dent i exalcalde Pasqual Maragall. Claret ésescriptor i professor universitari, actual di-rector de la Fundació Anna Lindh Euromedpel diàleg entre cultures.

DENUNCIEN LA IMPOSICIÓ DELSBLOCS. La Asociación de la Prensa de Ma-drid (APM), el Col·legi de Periodistes de Ca-talunya (CPC) i el Colexio Profesional deXornalistas de Galicia (CPXG) anuncien enuna roda de premsa a la seu de l’APM, les li-mitacions a la llibertat d’informació que pati-ran els mitjans de comunicació públics durantla campanya a les eleccions al Parlament Eu-ropeu del 7 de juny, per mitjà d’imposicionscom els blocs electorals cronometrats; la in-formació ja realitzada que proporcionen elspartits polítics i les rodes de premsa en lesquals no s’admeten preguntes. Les tres orga-nitzacions professionals denuncien que no espot tolerar que la Junta Electoral Centralsigui qui decideixi el temps que els mitjanspúblics han d’atorgar als partits polítics en pe-ríodes electorals, mitjançant els anomenats

D I A A D I A

130

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Núria Codina substitueix Marta Polo

Foto: A

rxiu

Fotografia guardonada amb l’Ortega i Gasset

Foto: A

dolfo

Suarez IllanaUna de les imatges premiades

Foto: E

milio Morenati

Claret al recollir el premi de mans de Maragall

Foto: M

arga Cruz


blocs electorals. S’espera que aquesta situa-ció canviï amb la sentencia que dictaminaràel Tribunal Suprem el proper 14 d’octubre,després de la corresponent denúncia de lestres entitats. Sigui quin sigui el dictamen, PilarAntillach, presidenta de la comissió de mit-jans públics del Col·legi de Periodistes de Ca-talunya, ha comentat que el més important és“internacionalitzar el problema duent-lo aBrussel·les o a Estrasburg, perquè els blocselectorals no existeixen en cap país europeu”,només a l’Estat espanyol.

21 de maigENRIQUE MENESES PREMIAT AMBEL MIGUEL GIL. El fotoperiodista En-rique Meneses és guardonat amb el VIIIPremi de Periodisme de la Fundació MiguelGil Moreno i Random House Mondadoriper la seva trajectòria de servei a la societati per ser un referent per a les noves genera-cions de periodistes. Meneses va ser el pri-mer periodista que va pujar a Sierra Maestradurant la revolució cubana. El premi portael nom de Miguel Gil, que morí en una em-boscada a Sierra Leone.

23 de maigFESTA I PREMIS DE LA COMUNICA-CIÓ LOCAL. La Diputació de Barcelonacelebra a Sitges la 28a Festa de la Comuni-cació Local, en què es lliuren els premis del’entitat. El Tasis-Torrent de millor iniciativaperiodística i comarcal premia “Som Gar-rigues” de les Borges Blanques. El de millortreball periodístic és per al reportatge “Elcas Erine” sobre la nena manresana malaltade leucèmia publicat al Regió 7 de Manresa.Els premis de ràdio Rosalia Rovira corres-ponen a Ràdio Cubelles i un premi exaequo per a Ràdio Ripollet i Ràdio Espar-reguera. Els premis Miramar corresponentsa programes de televisions municipals re-cauen en TV10 de Sant Esteve Sesrovires, iel Canal Blau de Vilanova i la Geltrú. Elpremi Arrel és per al butlletí municipal Bé-tulo de Badalona i per al butlletí digitalConnec@ts de l’Ajuntament de Sant Feliude Llobregat. Un dels guardons Innova(millor pàgina web) és per al Diari deBarcelona de l’Ajuntament barceloní. Enl’apartat de noves tecnologies, el guardó

correspon a Maresme Digital TV de l’Ajun-tament de Mataró. El premi d’Honors’atorga ex aequo a Miquel Codina i GonçalMazcuñán, presidents dels consells d’admi-nistració dels diaris comarcals El 9 Nou iRegió 7 respectivament, que han celebratrecentment el 30è aniversari de la fundació.Hi ha mencions especials que corresponen al’Eco de Sitges, una “capçalera històrica”;per a COMRàdio pels quinze anys en favorde la radiodifusió municipal, per a la Xarxade Televisions Locals i per al diari digitalLamalla.cat al complir deu anys.

27 de maigLA PREMSA VIU. L’Associació Mundialde Diaris (AMD, WAN en anglès) celebraunes jornades a Barcelona en què el presi-dent de l’entitat, Gavin O’Reilly, ofereixdades de la difusió de diaris arreu del món,que van créixer un 1,3% l’any passat i un8,8% els últims cinc anys. Si a aquests per-centatges s’afegeixen els dels diaris gratuïts,el còmput és superior. O’Reilly comentaque prop de dos bilions de persones lle-geixen diaris de pagament i els lectors depremsa impresa superen en un 41% el nú-mero de persones que s’informen a travésd’Internet. “La crisi afecta els diaris –asse-nyala el president de l’Associació Mundialde Diaris– però l’afectació no és més in-tensa que a la resta d’indústries.” Predir lamort de la premsa impresa és un error, afe-geix.

29 de maigJOAQUIM IBARZ PREMI CIRILORODRÍGUEZ. El corresponsal de La Van-guardia a l’Amèrica Llatina, Joaquim Ibarz,ha rebut el premi de Periodisme Cirilo Ro-dríguez, guardó que concedeix l’Associacióde Periodistes de Segòvia. El Cirilo, que deuel nom al gran periodista segovià, correspon-sal RNE i TVE als anys seixanta i setanta,compta amb un jurat format per professio-nals de la premsa, la ràdio, la televisió i lesagències de notícies. En aquesta 25a edició, eljurat ha valorat la llarga trajectòria d’Ibarz, ladedicació al treball i capacitat per analitzarles transformacions que han tingut lloc aAmèrica Llatina tots aquests anys. En l’actetambé hi ha hagut un homenatge a Manu Le-guineche, el primer guanyador del premi. Joa-

quim Ibarz va començar a escriure a ElNoticiero de Zaragoza, va treballar al diaribarceloní Tele-eXpress a les seccions d’Inter-nacional, Cultura i Espectacles, entre els anys1969 i 1980, mentre que el 1982 va anar aviure a Mèxic per iniciar la llarga correspon-salia regional. Des dels canvis politics a Nica-ragua, El Salvador i Guatemala als anysvuitanta fins a l’arribada del populisme d’es-querres a Veneçuela i Bolívia, Ibarz ha estattestimoni de revolucions i cops d’estat, delnaixement de les narcoguerrilles de Colòm-bia, de la rebel·lió zapatista i de la caiguda delPRI a Mèxic, entre molts altres esdeveni-ments que han canviat l’Amèrica Llatina enel darrer quart de segle.

30 de maigCATALUNYA RÀDIO REP EL PICAD’ESTATS Catalunya Ràdio ha rebut elpremi Pica d’Estats a la seva trajectòria enun acte celebrat aquest divendres ambmotiu dels vint-i-cinc anys de l’emissora. Eljurat del premi, del qual formen part els pe-riodistes Josep Cuní, Lluís Foix i AntonioFranco, ha atorgat el premi a CatalunyaRàdio per la feina de fer arribar a tot Cata-lunya el periodisme de proximitat de les co-marques de Lleida. El guardó a la trajectòriade l’emissora reconeix la presència conti-nuada de treballs radiofònics de qualitat endiverses edicions i coincideix amb el 20è ani-versari d’aquests premis de la Diputació deLleida.

131

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Foto de familia dels diferents premiats

Foto: X

avier R

enau

Joaquim Ibarz és premiat amb elCirilo RodríguezFo

to: L

a Vang

uardia

El veterà periodistaEnrique MenesesFo

to: C

laud

ia Bellante

Catalunya Ràdio, premiada amb el Pica d’Estats

Foto: S

ergio Ru

iz


Juny 20091 de junyTREBALLADORS DE TVE PRESEN-TEN UN FINANÇAMENT ALTERNA-TIU. Més del 80% de la plantilla de RTVEentre ells un grup de treballadors de la direc-ció comercial, presenten una proposta de fi-nançament alternatiu al que va aprovar elpassat dia 29 el Consell de Ministres. El plaalternatiu pretén que el projecte de llei de fi-nançament de RTVE “sigui modificat”. Elpunt fonamental tracta de la publicitat, quedesapareixerà el gener de 2010. Els treballa-dors consideren més efectiu “substituirl’aportació d’un 3% de les privades per al fi-nançament de TVE, pel manteniment d’unmínim de publicitat a la cadena, fet que com-portaria un finançament mixt (màxim d’un10% del total del pressupost de RTVE). Se-gons els treballadors, aquest mínim d’anuncispermetria fer un servei públic sense “deses-tabilitzar el mercat publicitari.” Podria haver-hi una emissió màxima de trenta minuts al diade publicitat a La 1 i de cent deu minuts al diaper a La 2. En temps de Nadal, els anunciss’ampliarien a sis minuts per hora per donarsuport al sector de les joguines.

2 de junyTV GIRONA ASSUMIRÀ LA PRO-DUCCIÓ DE CANAL NORD. Televisióde Girona ultima un acord per assumir laproducció d’informatius i programes deCanal Nord. Segons els propietaris dels doscanals locals, Joaquim Vidal (TV Girona) i elgrup Miquel Alimentació (Canal Nord) estanpròxims a tancar l’operació. Canal Nord ésuna de les emissores més antigues del país,després de la pionera TV de Cardedeu.

MÒNICA TERRIBAS, PREMI QUIMREGÀS DE PERIODISME La directorade Televisió de Catalunya, Mònica Terribas,rep el II Premi Quim Regàs de Periodisme,que s’atorga anualment i que enguany reco-neix Terribas per “la independència, el rigor,la innovació i la passió a l’hora d’informar idesenvolupar les tasques de gestió i direcció”.Lliura el premi el president del Parlament,Ernest Benach.

3 de junyMANCANCES A RÀDIO 4. Els treba-lladors de Ràdio 4 denuncien en un comu-nicat la pèrdua d’alguns espais històrics del’emissora i la supressió de tots elscontractes per obra i els llocs de col·labora-dors dels dos programes estel·lars (A 4 ban-des i Cel obert). Amb la remodelació hanquedat fora de la graella espais històrics comara Fes ta festa de música i cultura tradicio-nal i popular catalana, Pachamama de mú-

siques del món i L’altra ràdio sobre les tele-comunicacions i la cultura audiovisual. Elsdos primers portaven més de vint anys enantena. L’espai La ràdio dels sentits, inaugu-rat fa prop d’un any ha estat “desmantellatde soca-rel”. Això demostra, segons els tre-balladors, que l’emissora està mancadad’una estratègia clara i no troba el seu espaidintre del panorama radiofònic català. Tresanys enrere la mobilització popular va im-pedir que RTVE tanqués l’emissora, pri-mera que va emetre en català .

TREBALL AUTORITZA L’ERO DEL’ABC. El Ministeri de Treball autoritzal’expedient de regulació d’ocupació (ERO)del diari ABC que suposa la sortida del diaride 133 treballadors i la recol·locació de 75.Les mesures compensatòries estan en funcióde l’edat i suposen uns 50 dies per any tre-ballat amb un límit de 43 mensualitats.

4 de junyFUNDACC PRESENTA LES DADESD’AUDIÈNCIA. El baròmetre de la Fun-dació Audiències de la Comunicació i la Cul-tura (Fundacc) presenta les dadesd’audiència referents al període comprésentre el maig del 2008 i l’abril del 2009. ElPeriódico, en les dues edicions en català i encastellà, va ser el més llegit en el període as-senyalat. Catalunya Ràdio és l’emissora mésescoltada i TV3 la televisió més vista amb un19,4% d’audiència amb puntes els dilluns iels dimecres d’un 21%. Tele 5 és el segoncanal més vist amb una mitjana del 17%, se-guit d’Antena 3 amb un 16,4%. TVE1 vatenir a Catalunya un 12,6% d’audiència. Lacadena 8TV va obtenir-ne el 9,2%. Les deBarcelona Televisió (BTV) no estan inclosesen l’informe. Pel que fa a les emissores ra-diofòniques, Catalunya Ràdio es manté líderamb un 8,1% d’audiència de dilluns a diu-menge. La segueix la Cadena SER (6,8%) iRAC1 (5%), Onda Cero i la COPE empa-ten amb un 2%.

5 de junyCATALUNYA RÀDIO DESCONVOCAEL TALL D’EMISSIÓ. Els treballadors deCatalunya Ràdio desconvoquen el talld’emissió previst per al pròxim dia 7 contraels blocs electorals. El comitè de vaga asse-gura que la mesura és un “gest de bona vo-luntat amb vista a futures negociacions ambla Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals. (CCMA)”.

POSSIBLE FUSIÓ ENTRE PRISA IIMAGENIA. Després del principi d’acordentre Digital+ i Mediapro per a les emis-sions del futbol les pròximes temporades, elsgrups de les dues plataformes, Prisa i Ima-gina, anuncien la creació d’un comitè pari-

tari que en el transcurs d’un mes analitzaranles possibilitats d’una fusió per consolidar unnou grup audiovisual en el qual ambduesempreses aportarien els seus principals va-lors. Després de segellar la “pau del futbol”les accions de Prisa assoleixen una “espec-tacular pujada en borsa” fins a tancar la ses-sió a quatre euros per títol.

ELS DIARIS MÉS EUROPEISTES. Unestudi de l’associació Horitzó Europa, pri-mer que es realitza sobre el tractament dela informació europea en els mitjans, asse-nyala que els diaris catalans mostren un in-crement del 18% de notícies relacionadesamb la Unió Europea, respecte a l’any an-terior. L’estudi també destaca que les in-formacions es tracten amb més profunditat.La mostra abasta els mesos de febrer de2008 i el de 2009. Entre els diaris més euro-peistes l’informe assenyala l’Avui com eldiari que publica més informació relacio-nada amb la política exterior i els afers ins-titucionals europeus. El Punt lidera lesinformacions sobre el medi ambient de laUE en un 29,8%. L’informe d’Horitzó Eu-ropa ha estat encarregat per la FundacióCatalunya Europa, que presideix PasqualMaragall.

7 de junyRÀDIO 4 S’ESPECIALITZARÀ ENMÚSICA CATALANA. Montse Melià, di-rectora de RNE-Catalunya, anuncia una“important remodelació” en l’emissora, apartir del mes de setembre. La històricaemissora s’especialitzarà en l’emissió de mú-sica catalana que ocuparà gairebé tota lagraella. Només continuaran els dos princi-pals magazins: el matinal A 4 bandes i el detarda Celobert. Tots els programes, tant elsnous com els antics, tindran un especial èm-fasi a reforçar “el sentit públic de l’emis-sora”, segons Melià.

8 de junyDERIBOT DIRIGEIX SINGULARDI-GITAL. El periodista Rafael de Ribot (Gi-rona, 1966) és el nou director de SingularDigital. Actualment condueix l’informatiu

D I A A D I A

132

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Montse Melià,

directora de

RNE-CatalunyaFoto: R

NE


diari La nit a RAC1. Abans havia conduït elCatalunya nit de Catalunya Ràdio.

FOTOS DE CENTELLES A JEU DEPAUME. “Imatges d’Agustí Centelles de laGuerra Civil i de l’exili a Bram” s’exhibeixenal museu del Jeu de Paume de París. La mos-tra, que ha causat expectació a França, coin-cideix amb el centenari del naixement deCentelles i el 70è aniversari del final de laGuerra. Amb aquesta exposició, Centelles“es consagra com a autor internacional”, co-menta el comissari, Miquel Berga.

EL CAC PREMIA TREBALLS ESCO-LARS SOBRE ELS MITJANS. El Consellde l’Audiovisual de Catalunya (CAC) lliura aalumnes, professors i escoles els guardons ElCAC a l’escola, un concurs per fomentar lalectura crítica i creativa dels mitjans audiovi-suals. Aquest any s’hi han presentat vuitanta-dos treballs, el triple de l’any passat. L’entregade premis està presentada per Ramon Pelli-cer. Assisteixen el president del Parlament,Ernest Benach, i el del CAC, Ramon Font.

L’APIC GUARDONA UNA MÀ DECONTES. L’Associació Professionald’Il·lustradors de Catalunya (APIC) atorgael Premi Junceda d’Honor a la producció in-fantil de Televisió de Catalunya Una mà decontes. Els premis Junceda reconeixen lafeina dels artistes plàstics.

9 de junyREDING PREMIADA PAR LA LLI-BERTAT DE PREMSA. La comissària eu-ropea de Societat de la Informació i Mitjansde Comunicació, Viviane Reding, rep la

Carta Europea per la Llibertat de Premsa dela qual és promotor Hans-Ulrich Jörges capde redacció del setmanari alemany Stern. LaCarta té per objectiu protegir la premsa dequalsevol interferència dels governs i garan-teix l’accés dels periodistes a les fonts d’in-formació.

10 de junyLA VANGUARDIA PRESENTA UNERO QUE AFECTA NORANTA TRE-BALLADORS. El diari La Vanguardiapresenta aquest dimecres un ERO per anoranta treballadors de l’àrea d’adminis-tració i gestió. A partir d’ara, l’empresa i elstreballadors tenen un mes per negociar lescondicions de l’expedient. Segons el comitèd’empresa, l’ERO de La Vanguardia arribadesprés que més d’un centenar de treballa-dors del rotatiu, entre periodistes i admi-nistratius, s’acollissin a un pla de baixesvoluntàries, amb la diferència que ara “lescondicions són pitjors i obligatòries”.

MATEU SUBSTITUEIX SARSANEDAS.El consell d’administració de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals desti-tueix Oleguer Sarsanedas, fins ara directorgeneral de Catalunya Ràdio al haver per-dut l’emissora el primer lloc en les audièn-cies catalanes. A partir d’ara Sarsanedas esfarà càrrec de l’àrea de continguts de lesnoves plataformes de la CCMA. La direc-tora general de la CCMA, Rosa Cullell,proposa al consell de govern de l’ens el no-menament de Ramon Mateu com a nou di-rector de les emissores radiofòniques de laGeneralitat. La proposta és aprovada perunanimitat. Mateu (Barcelona, 1958) erafins al present delegat del grup d’Antena 3a Catalunya i director general de nous pro-jectes d’Uniprex (Onda Cero i EuropaFM) de Planeta. Entre 1996 i 1997 va dirigirRNE a Catalunya. Va ser sotsdirector deTVE-Catalunya de 1997 a 1998.

MILÀ DEIXA L’INFORMATIU DE LAPRIMERA. Lorenzo Milà deixarà de pre-sentar el Telediario 2 de TVE a petició prò-pia, després d’haver demanat “un canvi quel’apropi més a la informació de carrer”. El

nou destí el porta a ocupar la corresponsaliade TVE a Washington que Anna Boschdeixa vacant al assumir la de Londres, finsara a càrrec de Miguel Ángel Idígoras, queha deixat TVE per acceptar la direcció delsinformatius de la televisió basca (ETB). Apartir de setembre, Pepa Bueno (Los de-sayunos) substituirà Milà en l’edició delTelediario de la nit.

DINOU ACOMIADAMENTS AL CEN-TRE DE SANT CUGAT. El comitè d’em-presa del centre de Sant Cugat coneix quehan estat acomiadats dinou treballadorsd’empreses externes que es dedicaven atasques de manteniment del centre. La Cor-poració RTVE ha prohibit l’accés dels afec-tats als llocs de treball un cop rescindits elcontractes que tenien amb les respectivesempreses externes. El comitè d’empresa exi-geix en un comunicat a RTVE que rectifiquila decisió.

EL GRATUÏT 20 MINUTOS TANCAVUIT DELEGACIONS. El diari gratuït 20Minutos tancarà vuit de les quinze delega-cions per transformar-les en “corresponsa-lies editorials, comercials i de distribució”,ha apuntat el grup 20 Minutos España. Aixòcomportarà l’acomiadament d’entre setze ivint periodistes, segons fonts del comitèd’empresa. El tancament afecta les delega-cions d’Astúries, la Corunya, Vigo, Alacant,Còrdova, Granada, Múrcia i Valladolid.

12 de junyCOM AFECTA LA CRISI A LESDONES. La revista Dones de l’Associacióde Dones Periodistes de Catalunya (ADPC)analitza en el seu número de l’estiu, la re-percussió de la crisi en femení. Un informeelaborat per Laia Serra observa l’evolucióde l’atur per edat i sexe i revela que el puntmés feble de la crisi el pateixen les dones mi-grades. La publicació informa, a més, de larecent creada xarxa social Dona i Esport;També presenta el contingut de la recercaLes periodistes al franquisme i a la transicióelaborada per l’ADPC amb la participacióde periodistes que van treballar en mitjansentre 1966 i 1982.

REUNIÓ AL CIPB SOBRE EL ROLDE LES REGIONS. Organitzada pel Cen-tre Internacional de Premsa de Barcelona(CIPB) té lloc a l’entitat una reunió amb elpresident del Consell Regional Rhône-Alpes,Jean-Jack Queyranne, que versa sobre “L’im-portant paper de les regions davant la crisieconòmica mundial i de les solucions innova-dores que proposen”. Queyranne tambéaprofita per presentar les accions de la regióRhône-Alpes a Catalunya i en particular dela Setmana de l’esmentada regió a Catalunya

133

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Mateu, nou director de Catalunya Ràdio

Foto: C

atalun

ya Ràdio

Una de les imatges de la mostra

Foto: A

gustí C

entelles

El periodista Rafael de Ribot

Foto: S

ingu

lar D

igita

l


13 de junyLAMALLA.CAT COMPLEIX DEUANYS. Coincidint amb el seu desè aniver-sari, el diari digital Lamalla.cat ofereix avuil’emissió en directe dels programes infor-matius de la Xarxa de Televisions Locals:les tres edicions (migdia, vespre i cap desetmana) de l’informatiu Al dia, l’informa-tiu diari d’esports Esports en Xarxa i les re-transmissions esportives del cap desetmana dins de l’espai XS-Esports.D’aquesta manera, els usuaris deLamalla.cat podran veure tots aquests pro-grames a les mateixes hores que els emetenles televisions locals adherides a la Xarxa.L’usuari els podrà visionar des de la por-tada de Lamalla.cat, però també a pantallacompleta des d’una pàgina interior del diaridigital (www.lamalla.cat/ emissio_en_di-recte). L’estrena d’aquest nou servei té llocaquest dissabte a les 14 h amb la retrans-missió a càrrec de TV de Badalona del par-tit F. C. Barcelona – CB Mifas Esplais de lessemifinals de la Lliga Catalana de bàsqueten cadira de rodes. Aquesta iniciativa s’em-marca en el conjunt d’accions que ha dut aterme enguany Lamalla.cat amb motiu delseu desè aniversari.

EL GRUP GODÓ LLANÇA UN POR-TAL FUNERARI. EnMemoria.com és elnou portal informatiu de serveis obituarisdel grup Godó. Està dirigit al públic en ge-neral, als professionals i a les empreses delsector. Es publicaran diàriament datessobre defunció de personatges cèlebres, ar-ticles relacionats amb la cultura funerària icomentaris sobre les tombes més famosesdel món.

15 de junyQUATRE MIL EMPRESES VOLEN PU-BLICITAT ATVE. Una representació desetze associacions de consumidors, empresesde joguines, de cosmètica i perfums, agènciesde publicitat, productores, entre altres enti-tats empresarials, emeten un manifest contrael projecte de llei de finançament de RTVEpel “greu perjudici que produiria al teixitproductiu del país la retallada de la publici-tat.” Si fos així, també es perdrien com a

mínim 18.000 llocs de treball en el sector.D’altra banda, Redtel, que agrupa Telefó-nica, Orange, Ono i Vodafone, demana alspartits el suport per frenar al Congrés el pro-jecte de llei que els exigeix el pagamentd’una taxa per mantenir la televisió publicasense anuncis.

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANTLLIURA ELS PREMIS Luis AntonioObis, de segon d’ESO del col·legi SalesiansNostra Senyora del Pilar i Adrián Vázquezde segon de Batxillerat de l’institut Media Al-baida reben els premis del XI Certamen deRelats Curts organitzat per El Periódico delEstudiante en el qual enguany s’han implicatuns 70 centres de tot Aragó, 300 professors i15.000 alumnes. El concurs pretén ser uncomplement educatiu a les aules, que permeticonstruir ciutadans més crítics i capaços depensar. En el mateix acte s’ha lliurat el premidel II Certamen de Cine a l’Aula, que ha ob-tingut l’institut Ramón i Cajal, d’Osca.

16 de junyRÀDIO 4 REESTRUCTURA LA DI-RECCIÓ. La nova etapa que afronta Ràdio4 reestructurarà la direcció i reorientarà pro-grames. Joan Bosch assumirà la direcció es-pecífica i la subdirecció del centre territorialde RNE a Catalunya. La nova programacióde l’emissora tindrà com a element centralla música catalana. No serà una radiofór-mula, sinó que tindrà programes amb entre-vistes i reportatges. L’emissora comptaràamb una plantilla fixa de vuitanta-sis per-sones, encapçalada per Montse Melià, direc-tora de RNE a Catalunya.

“TELEVISIÓ SENSE FRONTERES” AVALÈNCIA. Acció Cultural del País Va-lencià (ACPV) promou una Iniciativa Le-gislativa Popular (ILP) que presentarà alCongrés a fi i efecte de legalitzar les emis-sions de TV3 més enllà de les Terres del’Ebre. La campanya que porta el nom de“Televisió sense Fronteres”, té el suport depersonalitats del món polític, cultural i so-cial, entre elles la dels expresidents de laGeneralitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall ila del president del F. C. Barcelona, Joan La-porta.

17 de junyINTERCANVI DE CONTINGUTSENTRE TVE I LA XAL. Televisió Es-panyola i la Diputació de Barcelona signenun conveni d’intercanvi de continguts au-diovisuals, històrics i de actualitat, dels qualses beneficiaran la televisió pública i la XarxaAudiovisual Local (XAL). El primer docu-mental tractarà del trenta anys d’ajunta-ments democràtics.

18 de junyROSA CULLELL, PROFESSIONAL DEL’ANY. La directora de la Corporació Ca-talana de Mitjans Audiovisuals (CCMA),Rosa Cullell, rep el premi al Professional del’Any, que atorga el Club de Màrqueting deBarcelona en reconeixement a la trajectòriaprofessional de Cullell, a l’eficàcia empresa-rial i al desenvolupament de la tasca diàriaque du a terme.

ANIVERSARI D’ELTEMPS. El setma-nari El Temps nat a València fa vint-i-cincanys en el nucli d’activitats de l’editor Eli-seu Climent, celebra l’efemèride. Entre elsobjectius de futur figura el propòsit de co-hesionar l’àmbit cultural dels Països Cata-lans des de les seus a València, Barcelona iPalma.

CANAL REUS GESTIONARÀ LATDT PÚBLICA DE TARRAGONA.L’empresa gestora de Canal Reus TV (Ini-ciatives de Televisió SL) serà l’encarregadade produir els continguts informatius delnou canal públic del Tarragonès, l’Alt Camp,i la Conca de Barberà, per decisió de la mesade contractació del Consorci per a la gestióde la TDT dels Camps de Tarragona. ElConsorci és un ens format per representantsde set ajuntaments i està presidit per la regi-dora de Tarragona Begoña Floria (PSC).

19 de junyROSA MARIA CALAF, PREMI NA-CIONAL DE PERIODISME. El ConsellNacional de la Cultura i de les Arts, conce-deix per primera vegada els Premis Nacio-

D I A A D I A

134

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Web de Lamalla.cat, que compleix deu anys

Foto: A

rxiu

Joan Bosch, nou director de l’emissora

Foto: R

TVE

Cullell en el moment de recollir el guardó

Foto: C

CMA

Servei de Mediació Intercultural | Diversitat religiosa i cohesió social


nals de Cultura per l’activitat realitzada el2008. A proposta dels membres del Jurat,atorga a Rosa Maria Calaf el Premi Nacio-nal de Periodisme; a Pere Portabella, elPremi Nacional de Cinema; i a l’ANIMAC,el Premi Nacional d’Audiovisual. El Jurat haatorgat el Premi Nacional de Periodisme aRosa Maria Calaf “per la molt digna culmi-nació, l’any 2008, d’una dilatada i exemplartrajectòria com a reportera internacional aTVE i pel compromís com a flamant presi-denta del Centre Internacional de Premsade Barcelona”.

ELS ANUNCIS EN PREMSA ESCRITASÓN MÉS EFICAÇOS. L’Associaciód’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) i elCentre Internacional de les Empreses deComunicació de l’IESE celebren la jor-nada sectorial “La publicitat en diaris i laseva base en línia”. En el transcurs de lajornada els participants van posar en rel-leu que els anuncis en premsa escrita sónmés efectius que en altres mitjans. Tot iamb això l’estudi assenyala que les campa-nyes tenen major impacte si combinen al-hora els anuncis en diaris de paper i enaudiovisuals.

22 de junyELS TREBALLADORS DE LA VAN-GUARDIA ES MOBILITZEN. El comitèd’empresa de La Vanguardia Ediciones, SLha decidit convocar mobilitzacions per de-nunciar l’Expedient de Regulació d’Ocupa-ció (ERO) que pretén acomiadar el 33% dela plantilla del diari. Els sindicats han convo-cat una primera concentració el 22 de juny,“adreçada a la plantilla que no estigui dinsde l’horari laboral”.

L’SPC DENUNCIA UNA AGRESSIÓ.El Sindicat de Periodistes de Catalunya(SPC) denuncia una agressió a l’anterior capde premsa de la Federació Catalana de Fut-bol (FCF), Mario Ruiz, per part de l’exdi-rectiu de la FCF Andrés Manzano. Lapresumpta agressió es produeix en el trans-

curs de la presa de possessió de Jordi Casalscom a nou president de l’entitat. Una fortadiscussió entre Mario Ruiz i Andrés Man-zano va derivar en un cop de cap a l’excapde premsa, al qual se li van haver d’aplicaronze punts de sutura en una cella. Segons elSindicat, la relació entre Mario Ruiz i An-drés Manzano es trobava bastant deterio-rada des que tots dos pertanyien a ladirectiva sortint de l’FCF, que presidia JordiRoche.

VOLUNTAT D’ACORDS SOBRE ELCLIPPING. L’Associació d’Editors deDiaris Espanyols (AEDE) i l’Associa-ció Federativa d’Empreses de Clipping(AFEC) es plantegen la necessitat d’arri-bar a acords per a l’explotació de resumsde premsa. Aquestes companyies reco-neixen que els editors són els titulars delsdrets de propietat intel·lectual. La volun-tat d’arribar a acords es manifesta en unanota conjunta.

25 de junyEL SUPREM RUS ANUL·LA EL JU-DICI DE POLITKÓVSKAIA. El TribunalSuprem de Rússia anul·la la sentència ab-solutòria del acusats imputats d’haver as-sassinat l’octubre de 2006 la periodistaAnna Politkóvskaia. El Suprem s’ha basaten tecnicismes per anul·lar l’anterior sen-tència i ordena un nou judici. La família dela periodista assassinada reclama una novainvestigació.

26 de junyTANCA EL SETMANARI EL PATI.Després de vint-i-sis anys de ser al carrer,tanca el setmanari vallenc El Pati, que avuidistribueix l’últim número. La crisi i la com-petició amb la immediatesa informativa d’al-tres mitjans en provoquen el tancament.L’empresa Hermes, editora d’El Punt va ad-quirir la capçalera després d’anys de col·la-boració amb Publicacions Alt Camp.

27 de junyL’EBRE PROPOSA UN CANAL CIU-TADÀ I DE SERVEIS. Els trenta-sis ajun-taments del Consorci de la TDT de lesTerres de l’Ebre té en marxa una propostaper engegar el Canal Ciutadà de titularitatpública, que arribarà amb l’encesa de laTDT. El projecte ha estat dissenyat per Ac-tiva Multimèdia i permetria als ajuntamentsoferir continguts de proximitat amb qualitat.

LES QUEIXES DELS ESPECTADORSDE TV3. El Servei d’Atenció al Ciutadàcreat fa dos anys per la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals detecta que la llen-gua, la violència i la publicitat són les queixes“més reincidents” que els teleespectadors fanarribar al Defensor de l’Audiència, CarlesPérez. La qualitat del català que es parla aTV3 o l’ús del castellà per part de convidats,l’excés de publicitat i de futbol i les imatgesviolentes, resulten ser els temes més criticats.Però els espectadors no només s’adrecen alDefensor per protestar, sinó també per elo-giar aspectes de la programació. Casal rock ésel programa que més felicitacions ha rebut.

30 de junyI DESPRÉS DE LA CRISI QUÈ? Té llocal Centre Internacional de Premsa de Barce-lona la presentació del llibre de l’economistai escriptor Jacques Attali titulat I després de la crisi què?Attali, que passa unsdies a Barcelona és, a més d’escriptor, asses-sor de Nicolas Sarkozy en temes econòmics.

Acció Social i Ciutadania

Revista de coneixements i anàlisi social

Barcelona societat16

Número ja disponible a

www.bcn.cat/observatoribcn

Radiografi a Trajectòries migratòries i integració subjectiva de la població extracomunitària Dossier Interculturalitat

Monografi es Població estrangera resident a Barcelona Immigració i cultures esportives | Promoció de la contracepció

en dones immigrades i autòctones Experiències Servei de Mediació Intercultural | Diversitat religiosa i cohesió social

Pla Educatiu de Ciutat | Els Diables del Carmel | Acolliment lingüístic | Projecte Shere Rom Tribuna Dret a la indiferència

Pla Municipal per la Interculturalitat | La ciutat intercultural

La periodista russa Anna Politkóvskaia

Foto: A

rxiu


Juliol 20091 de juliolATERRASSA.CAT TRENCA MOTLLES.L’edició terrassenca de l’Avui.cat va batre elrecord de pàgines visitades durant el mes dejuny i va superar les cent mil consultes.Aquesta xifra situa ATerrassa.cat, un mitjàen línia d’àmbit comarcal, entre els vuit dia-ris més llegits en català, segons els mesu-ratges que publica la consultora Nielsen. Elcontingut valora el periodisme de proximi-tat i els temes de producció pròpia.

2 de juliolALBERT ELFA CORRESPONSAL DETVC A JERUSALEM. El periodista Al-bert Elfa serà el nou corresponsal de TV3 aJerusalem en substitució de Pepe Garriga.Elfa ha estat subdirector de les seccionsd’Economia i Societat a la cadena autonò-mica. El 2005 es va incorporar a la corres-ponsalia de Washington, que actualmentocupa Antoni Bassas.

3 de juliolQUARANTA FOTÒGRAFS EN UN LLI-BRE SOLIDARI. Es presenta a La Vaque-ria de Tarragona el llibre de quarantafotògrafs portuguesos Essência e memoria.Els autors, que individualment col·laborenamb diverses entitats solidàries han deciditaplegar esforços i cedir els drets d’autord’aquesta obra col·lectiva a una institucióque col·labora per treure nens de la pobresa.

ANTÒNIA JUSTÍCIA, PREMI DE TU-RISME. La periodista de La Vanguardia,Antònia Justícia, rep el premi Turisme deCatalunya per l’article “A Santiago desdecasa”, publicat l’11 d’agost de 2008. Lliurenel guardó el director general de Turisme deCatalunya, Joan Carles Vilalta; i el degà delCol·legi de Periodistes de Catalunya, JosepCarles Rius. També s’han premiat dos arti-cles publicats en revistes franceses i italianes,així com el programa Ikh Nravy, del canalrus NTV.

CARLES FLO, NOU DIRECTOR DELDIARI AVUI. El president executiu de laCorporació Catalana de Comunicació, An-toni Cambredó, nomena provisionalment elperiodista Carles Flo nou director del diariAvui, segons anuncien fonts del rotatiu.Carles Flo substituirà Toni Cruanyes, queserà el nou responsable d’informació inter-nacional de Televisió de Catalunya. El noudirector de l’Avui compaginarà la direccióde l’empresa amb la direcció del diari durantun màxim de quatre mesos. Entre els reptesque ha assumit, hi ha l’impuls d’un noumodel de diari, la modernització dels sis-

temes de gestió redaccionals, la reorganitza-ció de l’empresa, la integració de les redac-cions del diari de paper i les edicions digitals.Aquests objectius estan en línia amb el plade negoci que van elaborar els actuals ac-cionistes del diari l’any 2004”, afirma la di-recció. Per fer-los front “Carles Flocomptarà amb la col·laboració del directorfinancer, Ivan Grau; del director d’edicions,Salvador Cot; i del subdirector, David Gon-zález”. Quan la Corporació Catalana de Co-municació nomeni un nou director d’aquí aquatre mesos, Carles Flo continuarà la tascacom a director general de l’empresa, asse-guren les mateixes fonts.

6 de juliolNOU CAP D’ESPORTS DETVE. Igna-cio Gómez Acebo és nomenat nou cap del’àrea d’Esports de la cadena pública estatal,segons confirma RTVE. Substitueix RicardoCastellanos, nomenat provisionalment des-prés de la destitució de Julián Reyes el 14 demaig per l’emissió en diferit de l’himne na-cional espanyol en la final de la Copa delRei.

7 de juliolVAGA DELS EMPLEATS DELAVAN-GUARDIA. Els treballadors del grup Godó(La Vanguardia) duen a terme una vaga de24 hores en protesta per l’ERO presentatper l’empresa, que afectarà 90 treballadors.Alhora es concentraran davant la seu delGrup a la Diagonal, on es troba la redacciódel periòdic. Els sindicats creuen que l’ex-pedient “no té justificació” i no estan dispo-sats a acceptar les condicions derivades delcomiat: una indemnització de 33 dies per anytreballat amb un màxim de 18 mensualitats.Les propostes són inferiors a les ofertes rea-litzades anteriorment als prejubilats, creuenels afectats.

L’ACN REESTRUCTURA L’EQUIPDIRECTIU. L’Agència Catalana de Notí-cies reestructura l’equip directiu amb la in-corporació de la periodista Marta Sierra,que serà la nova cap de Política. El redactoren cap, Salvador Cargol, serà cap d’Econo-mia; Oriol Burgada, cap de Societat i LauraPadilla, cap de Cultura.

11 de juliolVUITANTA-CINC ANYS DE REVISTADE CATALUNYA. Dirigida per Max Cah-ner i fundada per Antoni Rovira i Virgiliabans de la Guerra Civil, compleix 250 nú-meros des de l’última etapa, el 1986. Estracta d’una revista “de pensament i re-flexió” ideada per a tota la comunitat lin-güística catalana. El número d’aniversariconté una presentació del professor Cahner

i una altra del poeta Francesc Parcerisas, queencoratja els responsables de la publicació a“no renunciar a les arrels, ni a l’exigència nia cap dels sabers moderns.”

14 de juliolELS INFORMATIUS RELEGUEN ALES DONES Els mitjans audiovisuals noperceben que la igualtat de gènere sigui unaprioritat a tractar en una societat en quèaquest aspecte es considera assolit, i les no-tícies es segueixen construït sobre estereo-tips que no són detectats pels propisprofessionals de la informació. Aquesta ésuna de les conclusions de la “Taula deDebat” que ha tingut lloc al Col·legi de Pe-riodistes durant la presentació de l'informeAnàlisi de gènere dels mitjans de comunica-ció audiovisuals catalans que ha presentatAjuda en Acció. A la taula de debat hi hanparticipat una trentena de persones, repre-sentants d’un ampli ventall de professionalsdels mitjans, expertes investigadores de gè-nere i representants d’ONG. A les conclu-sions, l'informe apunta cap a la necessitatd’integrar la perspectiva de gènere, utilitzarel llenguatge no sexista, impulsar la forma-ció amb més compromís financer i polític, es-timular iniciatives com la creació d’unaagència de notícies amb perspectiva de gè-nere i exigir un compromís polític i pressu-postari cap a la igualtat de gènere en elsmitjans audiovisuals.

15 de juliolASSASSINADA LA PERIODISTARUSSA NATÀLIA ESTEMÍROVA. Laperiodista i activista russa pels drets humansNatàlia Estemírova, de cinquanta anys, haestat segrestada i assassinada al Caucas, unnou crim contra la llibertat d’expressió aTxetxènia que se suma a altres morts, comla de la periodista Anna Politkóvskaia l’oc-tubre de 2006.

NOU DIRECTOR DE LA REVISTAMAN. El grup Zeta nomena Aitor Marínnou director de la revista mensual Man ensubstitució de Juan Carlos de la Iglesia. Elnou director és llicenciat en Ciències de laInformació per la Universitat de Navarra.Nat a Sant Sebastià el 1967 està vinculat a

D I A A D I A

136

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Un moment de la Taula de Debat

Foto: S

usana Villafañe


Zeta des de 2006, en què era redactor d’In-terviú. Va ser director de la revista Maxim iva participar en el llançament de Quo.

17 de juliolGARCÍA RODERO ENTRA A MAG-NUM. La fotògrafa Cristina García Roderoentra com a membre de ple dret a la míticaagència Magnum. Al principi de la seva vo-cació pel món de la imatge s’havia proposatser pintora, però la càmera es va creuar en elcamí i les festes populars foren el materialon desenvoluparia la professió. La seva obraforma part, entre altres, dels fons del ReinaSofía, del Museu del Prado i de l’IVAM deValència. Fa set anys va entrar a l’agènciapatrocinada pel fotògraf nord-americàDavid Alan Harvey com a fotògrafa nomi-nada. Ha passat per dues votacions fins a seradmesa de ple dret a Magnum.

20 de juliolBERNAT SOLER FITXAT PER TV3.El periodista de Catalunya Ràdio, BernatSoler s’incorporarà a TV3 la pròxima tem-porada per transmetre els partits de laChampions, la Lliga i la Copa del Rei. Finsara era el conductor del programa de nit deCatalunya Ràdio. Aquest espai l’ocuparà,des del setembre, Pere Escobar, procedentde retransmissions esportives de TV3. Ber-nat Soler s’estrenarà el pròxim dia 24 en laretransmissió del Tottenham-Barça, queobrirà la pretemporada dels blaugrana.

ENRIC GONZÁLEZ, PREMI CERE-CEDO. El periodista d’El País Enric Gon-zález és guardonat amb el premi FranciscoCerecedo de Periodisme, que atorga l’Asso-ciació de Periodistes Europeus. El jurat havalorat el treball professional sobre “les rea-litats del periodisme” tant en l’etapa de cor-responsal a Roma, Londres i Nova Yorkcom en l’actual de columnista del diari.

21 de juliolVISITA DE CORRESPONSALS ES-TRANGERS A BARCELONA. Organit-zada pel Centre Internacional de Premsa deBarcelona (CIPB) té lloc una visita de cor-responsals estrangers a Barcelona proce-

dents de països europeus, nord-americans isud-americans. Durant la jornada, els perio-distes visiten la planta dessalinitzadora delPrat acompanyats per Joan Compte, gerentd’Aigües Ter Llobregat (ATLL) i la potabi-litzadora d’Abrera. Té lloc un dinar de tre-ball presidit pel conseller de Medi Ambientt,Francesc Baltasar, i una trobada amb Josep-Lluís Carod Rovira, vicepresident de la Ge-neralitat, i amb la viceconsellera d’AfersExteriors i Cooperació, Roser Clavell. Hihan participat una vintena de corresponsals.

CONVENI ENTRE PREMSA GRA-TUÏTA I COMUNICÀLIA. L’AssociacióCatalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) iComunicàlia signen un conveni perquè lesdues entitats puguin intercanviar continguts.A través de les capçaleres digitals associadesi els canals digitals es podrà accedir alscontinguts digitals de l’ACPG.

CESSA EL DIRECTOR DELDIARI DETARRAGONA. El periodista Jordi Jaria(Tarragona, 1955) cessa com a director delDiari de Tarragona, nou mesos després d’as-sumir-ne el càrrec. Jaria va arribar al rotatiudesprés d’acollir-se a una prejubilació deTVE. És el tercer director de la publicacióen els últims tres anys.

22 de juliol LA 2 NO EMETRÀ L’INFORMATIUVESPRE. La direcció de TVE-Catalunyadecideix deixar d’emetre el noticiari en ca-talà L’Informatiu vespre durant el mesd’agost. A la mateixa franja horària esconnectarà probablement amb la programa-ció de Madrid. El comitè d’empresa consi-dera “inadmissible” la decisió, ja que estracta d’un servei públic i no faltaria perso-nal per dur-lo a terme. Considera el comitèque és un “incompliment flagrant del quedicta el mandat marc de RTVE aprovat eldesembre de 2007.”

23 de juliolXAVIER BOSCH DIRIGIRÀ ÀGORA.A partir de setembre el periodista XavierBosch (Barcelona, 1967) serà el nou direc-tor i presentador del programa Àgora del 33que en endavant passarà a TV3 i deixarà deser una tertúlia monotemàtica per ocupar-se de les notícies de la setmana amb entre-vistes seguides d’un debat.

24 de juliolMEDALLA D’OR PER A JOANGUERRERO. L’Ajuntament de Barcelonaatorga la Medalla d’Or al Mèrit Artístic alfotògraf Joan Guerrero Luque. Col·labora-dor del diari El País, entre altres publica-

cions, Guerrero ha rebut el reconeixementdel ple municipal per la qualitat del seu tre-ball mostrant el costat més amarg de la gentde les ciutats amb sensibilitat i compromíssocial. Els fotògrafs Enrique Forcano i Hum-berto Rivas reben la mateixa distinció.També és guardonat amb la Medalla d’Ho-nor a títol pòstum el fotògraf i historiadorPere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona,2009).

NO A LA SUPRESSIÓ DE L’INFOR-MATIU CATALÀ DE TVE. El ConsellAssessor de TVE a Catalunya rebutjal’anul·lació de l’informatiu del vespre en ca-talà, suprimit per “manca de personal”, se-gons la cadena. L’organisme assessorassegura que la falta de recursos humans delcentre de producció de Sant Cugat “no espot justificar amb la suspensió durant unmes d’un dels informatius diaris en català.”Reclama “un compromís pel mantenimentdel català a la cadena” i que es resolgui elproblema de manca de personal a fi i efectede recuperar l’informatiu del vespre durantel mes d’agost. Per la seva banda, TVE asse-gura que l’1 de setembre tornarà l’Informa-tiu vespre. Mentrestant, en aquesta franjahorària, es reposaran capítols del programaEls nous catalans, que habitualment s’emetels diumenges al migdia per TVE2.

28 de juliolPERIODISTA AMENAÇAT EN UNARODA DE PREMSA. Manel Franch iTrenchs, cap de premsa del ministre de Tre-ball, Celestino Corbacho, amenaça amb pri-var l’entrada al Ministeri a un periodista deTVE després d’una conferència de premsade Corbacho en què el ministre explica eltrencament del diàleg social a causa de lesdesavinences amb la CEOE. El periodistaen qüestió pregunta al final de la conferèn-cia per la possibilitat de reemprendre lesconverses amb la CEOE el proper setembre,segons ha insinuat el president de la patro-nal, Díaz Ferran, en un acte paral·lel fa unmoment. Franch i Trenchs recrimina el pe-riodista per la pregunta: “Ho has fet moltmalament! I preguntaré qui ets perquè vin-guis a aquest ministeri el menys possible”,declara el periodista afectat i citant paraulestextuals.

137

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Joan Guerrero, guardonat amb la Medalla d’Or

Foto: Arxiu

González, premiat pels periodistes europeus

Foto: Arxiu


E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

138

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

EL TESTIMONIO DE LOS PRIME-ROS BECARIOS HUERTASLa inserción en el mercado laboral de los re-cién licenciados era una de las prioridadesde Josep Maria Huertas Claveria, que murióen marzo de 2007 mientras ejercía el cargode decano del Col·legi de Periodistes. Al añosiguiente y en honor a su memoria, elCol·legi y la Fundación del CIPB convoca-ron las becas Huertas que este año llegan asu segunda edición y están dirigidas a los re-cién licenciados en Periodismo que quierancompletar su formación con diez meses deprácticas, uno en el extranjero. Las ocho becas cuentan con la colaboraciónde las facultades que cursan Periodismo ypueden llevarse a cabo gracias al apoyo de laObra Social Caixa Catalunya, FundaciónONCE (dos de las becas van destinadas apersonas con alguna discapacidad), el GrupoAGBAR y Telefónica. Este es el testimoniode los ocho jóvenes periodistas a los que seles concedieron las becas: Marta Roglá entregó hace un año la solici-tud de la beca. Si le llegan a decir entoncestodo lo que comportaría para ella aquelgesto no se lo hubiese creído: “Trabajarsiete meses en 59 segonsy en la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat, dos mesesen el Consell d’Europa y un mes en infor-mativos de TVE-Catalunya”. Pidió la becaporque pensó que sería una buena manerade trabajar en medios a los cuales es difícilacceder, pero “también me atrajo la idea de poder escoger un camino en el cual especializarme, en mi caso el periodismopolítico, y más concretamente el parlamen-tario”. Para Miguel González, su paso por la agen-cia Servimedia de Madrid y la emisora mu-nicipal Tarragona Radio le han permitido“ver y vivir de cerca el trabajo real de un pe-riodista, más allá de la teoría o práctica pro-pias de la carrera”. Por otro lado, ha tenidola posibilidad de introducirse en el mundoprofesional “sin que mi discapacidad visualhaya sido ningún obstáculo...”. En cuanto a Joan Callarissa, sus expectati-vas de “aprender mucho” se han cumplidoa la perfección tras su asistencia al 60 ani-versario de la OTAN, con la presencia de lí-deres a escala mundial, entre los que seencontraba Barack Obama.Cristina Garde no sabía que sufriría el EREdel El Periódico, donde escogió hacer susprácticas y que dejó sin empleo a 531 traba-jadores del grupo ZETA. Confiesa que siella fuese empresaria no se permitiría el lujode prescindir de periodistas de la valía deJoan Busquet, Xavi Adell, Jordi Subirana ytantos otros afectados por los despidos.Desde la distancia que le da Bruselas, dondedentro de dos semanas finalizará la beca, to-davía tiene más claro que “los periodistasdeberían tomar las riendas de esta profesiónque nos apasiona”.

Para Laia Balsch, es imposible imaginar unperiodismo de calidad sin que las empresasacepten pagar las tarifas mínimas estableci-das: “Continuamente se apela a la innova-ción como una vía para salir de la crisis, peronos olvidamos de aspectos esenciales: el ta-lento y el ingenio no son gratuitos...”. SegúnLaia, los retos del periodismo son erradicarla precariedad, cambiar las dinámicas de tra-bajo y apostar por la especialización.Todos estos becarios son conscientes de ladifícil situación del mercado laboral en elcampo del periodismo. “Las universidadesforman muchos más periodistas de los quelas empresas pueden absorber”, reconoceSusana Pérez. Raül Calàbria, recién termi-nada la beca, ya ha tomado una decisión:“Me voy a Londres a ver si la cosa pintamejor. Estoy convencido de que, con grandecepción, volveré a Barcelona antes de quecante un gallo con la universal constataciónque, tanto aquí como allí, el periodismo estáfatal. Que alguien lo saque del pozo”.

TELEVISIÓN: CRISIS, INCERTI-DUMBRE Y CAMBIO DE MODELOUna nutrida representación de profesionalesdel mundo de la televisión, además de exper-tos en comunicación, se reunieron el pasado7 de julio en el Col·legi de Periodistes parareflexionar sobre el estado del sector, in-merso en un importante proceso de cambio.La veintena de invitados a la Mesa sobre te-levisión hablaron de incertidumbre, de cam-bio de modelo y de nuevas tendencias. El primero de los ponentes fue Núria Almi-ron, doctora en Periodismo y profesora dela Universitat Pompeu Fabra, que como re-presentante de la Academia hizo una intro-ducción sobre el escenario general delsector. Para empezar se refirió a las grandes

tendencias que se están dando en el sectoraudiovisual, como la fragmentación de lasaudiencias, “la conglomerización” del sectorcon la creación de grandes grupos, la banali-zación de los contenidos y el cambio de há-bitos. Ante este panorama señaló losgrandes retos de la televisión actual: la su-peración de las contradicciones del modelode explotación económica, que pasa por en-tender que Internet no se podrá explotar co-mercialmente como la televisión en el s. XX;“desgigantizar” el sector apostando por gru-pos empresariales medianos o pequeños y,

finalmente, liberarse de la excesiva depen-dencia de la publicidad, entre otros. Otro de los ponentes, Àlex Gutiérrez, presi-dente de la Fundació Escacc, inició su inter-vención remarcando que “en poco tiempo lacaída de la publicidad se ha comido el creci-miento de muchos años”. Según Gutiérrez,desde el Escacc se tiene la percepción deque “mientras que en la prensa escrita yahay propuestas para superar la crisis, en elcaso de la televisión todavía se está en unafase anterior”. “Hemos de hacer el análisisdel sector y hemos de hablar de los usos yformatos”, concluyó. Ramon Espuny, presidente del Sindicat dePeriodistes de Catalunya, abrió el turno delos sindicatos reivindicando los valores delperiodismo en un parlamento donde se cen-tró en la defensa de la televisión pública yen unas condiciones laborales dignas. RoserMercadé, de la sección sindical de CC.OO.de TVC, recordó que con la excusa de la cri-sis y la bajada de ingresos publicitarios, elmaltratado mercado de trabajo del sectoraudiovisual padece más EREs, despidos ycierres de empresas. Después de los sindicatos, llegó el turno delas asociaciones de televisiones de proximi-dad. Xavier Atance, presidente de ProductorsAudiovisuals de Catalunya –un núcleo im-portante de productores independientes– ad-virtió que “es muy difícil absorber a los 1.400licenciados de comunicación audiovisual quecada año quieren entrar en el sector”. En el turno de las productoras y empresasprivadas, Jaume Roures, presidente de Me-diapro, destacó “la respuesta modélica deTVE ante la crisis”, en referencia a la rees-tructuración interna (“un proceso que im-plica que ahora sea líder y que, además, yano sea una herramienta partidista como erahistóricamente”), y pidió que el mismo pro-ceso tenga lugar en las autonómicas. En su parlamento, la directora de TVE Ca-talunya, Montse Abbad, reconoció que anivel publicitario en este momento la pala-bra es ‘incertidumbre’ y reconoció la impor-tancia de Internet, un medio que, según ella,“gracias a su inmediatez está cambiando lamanera de hacer y de consumir el medio te-levisivo”. En la ultima ponencia de la jor-nada Carles Mundó, secretario de Mitjansde Comunicació de la Generalitat, recono-ció más optimista que “hay que plantear unreordenamiento y la crisis es un buen mo-mento para hacer un análisis del sector”.

TVE CATALUÑA, MEDIO SIGLO ENPANTALLATVE Cataluña celebra su 50º aniversario,justo después de superar el profundo procesode reforma que acompañó a la conversión deRTVE en Corporación y cuando todavía seenfrenta a un nuevo modelo de financiaciónque, según las previsiones, entrará en vigor elpróximo otoño y pasará por la supresión delos anuncios.


139

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

Mucho ha llovido desde aquel 1 de enero de1959, cuando se instaló la primera antenaemisora de la señal de TVE en la Torre de lesAigües del Tibidabo, con un Madrid-Barçacomo primera experiencia televisiva debuena parte de los barceloneses. Medio siglo después, todo ha cambiado: em-pezando por el emplazamiento del centro, deMiramar a Sant Cugat, continuando por lacompetencia, del monopolio a una implaca-ble TV3 y un creciente número de privadas yacabando por la configuración del mapa te-levisivo en el Estado, que promete transfor-marse el próximo curso con el apagónanalógico y una nueva Ley del Audiovisual. Entretanto TVE Cataluña resiste el paso deltiempo, acorazada por un patrimonio histó-rico sin rival. Pero no son pocas las voces quealertan de la pérdida de idiosincrasia del cen-tro dentro del mare nostrum de RTVE yponen en duda que un ERE y prescindir delos ingresos publicitarios sean las mejoresmaneras de fortalecer la televisión pública decara a los inminentes retos de futuro que hade afrontar. TVE Cataluña no puede concebirse, en nin-gún caso, como una televisión específica-mente catalana, ya que nunca en su existenciaha podido mantener una independencia realde acción y criterio respecto a la omnipre-sente Madrid. “La programación catalana deTVE no nace con personalidad y dinámicaspropias, sino como un apéndice forzado de laprogramación del Estado”, advertían ya hacedécadas Elisabet Garcia y Sergi Schaaf en ellibro conjunto La televisió a la CatalunyaAutònoma (Edicions 62). Y esta situación,lejos de corregirse con el tiempo, se ha croni-ficado. A juicio de Jaume Codina, ex redac-tor de informativos y ex director de Línea 900afectado por el ERE de la casa, TVE Cata-luña se ha convertido hace tiempo “en un ele-mento sin personalidad propia, unaprolongación de intereses y maneras de hacerde Televisión Española en Madrid”.Desde el punto de vista de las audiencias,hace tiempo que TVE ha claudicado en Ca-taluña, donde TV3 se las ve con las privadasy en particular con Telecinco, con quien man-tiene una lucha permanente. Pero la incerti-dumbre que ahora afronta TelevisiónEspañola es de índole diferente y está moti-vada por una reforma radical de su modelode financiación, que deberá prescindir de losingresos publicitarios. Desde TVE Cataluñalo toman con cautela. “Es difícil de valorar.No conocemos el contenido exacto ni en quése traducirá. Hay dos garantías importantes:la plantilla no se toca y el presupuesto ha deser muy similar al que tenemos ahora. Sondos puntos de partida que hay que saber yahora mismo no conocemos el contenido”,reconoce la actual directora de TVE Catalu-nya, Montserrat Abbad.“A mí me gustaría ver TVE como una em-presa grande, potente y equilibrada”, añadeTeresa Carreras, corresponsal en Bruselas de1989 a 1997. Por su parte, Rosa Maria Calaf,

ex directora de programas y producción deTV3, echa de menos un rumbo claro en loscambios legislativos que afectan a la televi-sión pública española y se muestra pesimistasobre su futuro. “TVE Catalunya tiene un pa-norama tan negro con TVE en general. (...)Lo que hace falta es un modelo claro de tele-visión pública”.

ENTREVISTA A BRU ROVIRALleva más de tres décadas pisando la calle, yasea en Barcelona o en países en conflicto. BruRovira, uno de los principales representantesdel reporterismo actual, vive un punto de in-flexión en su carrera después de finalizar unaetapa en La Vanguardia, diario donde ha tra-bajado durante un cuarto de siglo. En esta en-trevista el autor de Africas habla de la faltade voz propia, análisis y contextualización enla prensa escrita, así como de la falta de au-toestima de la profesión. Después de treinta años de profesión em-pieza una nueva etapa en su carrera. “Más de

treinta años. Comencé a finales del fran-quismo haciendo una revista clandestina,Solidaritat, con Joaquim Roglan, donde ha-blábamos de los presos que había en las pri-siones catalanas. Y fue Roglan quien despuésme lleva a Tele/eXprés, donde conocí a gentecomo Joaquim Ibarz, Maruja Torres, TomàsDelclós, etc.”. Rovira reconoce que en aquel-los tiempos los profesionales se formaban tra-bajando y que muchos de ellos no eranlicenciados. “Había gente de la cultura, la eco-nomía, el derecho y, al mismo tiempo, tam-bién había periodistas.” De hecho, estoaportaba mucha fortaleza de criterio a los pe-riódicos porque se expresaban distintas sen-sibilidades y formación, y esto incentivaba ladiscusión permanente. “En la actualidad unaredacción es un lugar completamente apa-gado donde no cabe ninguna discusión sobrelo que se trabaja. La jerarquía se impone aldebate”.Y es que parece que hoy en día, a menudo lavoz propia la aportan los articulistas de opi-nión. “Y esto es una tragedia porque la opi-nión es un asunto distinto de la información,la investigación y el reportaje, que son laesencia del periodismo”, responde Rovira yañade, “lo que no puede ser es que la opiniónsea el nervio del periódico, especialmentecuando existe el vicio de opinar de todo mu-chas veces sin ningún conocimiento de las

cosas. Para opinar debes tener un prestigio ymerecer un respeto”. Cuando se le pregunta por qué en la actuali-dad el gran formato ya no tiene cabida en losdiarios, Rovira responde: “Porque el repor-taje de gran formato se caracteriza por as-pectos como la temporalidad, que hoy en díano tiene el periodismo. Hoy parece que no sa-bemos salir de la noticia del día y tenemosmiedo a la complejidad y al paso del tiempo”. El periodista, que ha recibido el premio Or-tega y Gasset por una serie de reportajessobre la República Democrática del Congo,habla de uno de sus grandes referentes: “Rys-zard Kapuscinsky sabía dos cosas básicas: laprimera es que tienes que ir a los sitiosporque cambia completamente tu visión delas cosas. Y la segunda: que te has de formarmuchísimo porque no puedes ser periodistade estereotipos, debes tener una gran culturageneral, una cultura antropológica, histórica.¿Cuántos periodistas de hoy se ocupan de lle-var una vida así?”. Rovira ha estado untiempo en África y sabe que volverá, pero hadescubierto que “un periodista que quieracubrir África a la manera clásica se muere dehambre. Si eres corresponsal te lo paga el pe-riódico, pero yendo por libre es diferente”.Respecto al futuro del periodismo, respondecon optimismo: “El futuro del periodismotiene que ver con el futuro de la sociedadmisma. Si todos juntos avanzamos hacia unasociedad más justa, equilibrada y creativa, en-tonces el periodismo será una de las floresprincipales del patio de la democracia”.

EL GRAN RETO DE LAS REDACCIONES INTEGRADASEn febrero El Punt estrenaba web propia.Este mismo año, El País ha iniciado el pro-ceso de integración entre las redacciones depapel y virtual. En Lavanguardia.es en tresaños han triplicado el número de periodistas,y Elperiodico.com, a pesar de las reestructu-raciones en Zeta, es una de las pocas sec-ciones que no ha perdido gente. Estos sonalgunos de los acontecimientos que se hanproducido últimamente y que demuestranque algo se está moviendo en la convergenciaentre periódicos de papel y periódicos depantalla. Cientos de puestos de trabajo se lan-zan a una transformación ante la cual se re-comienda mantener los ojos bien abiertos. En 1994 el actual jefe de la sección online deEl Periódico, Pep Puig, era un joven detreinta años que había sido destinado a le-vantar la versión digital del diario. Todavía re-cuerda que, “en aquel momento tener unaversión digital no era un negocio, sino unaoperación de marketing, para poder decir queel diario era innovador”. Pero, poco a poco,el modelo se ha tenido que revisar, a medidaque las páginas web de los diarios pasaban deser una copia en pantalla del papel a incor-porar informaciones de última hora y ensayarlas posibilidades tecnológicas de la Red. Ha



140

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

sido entonces cuando se ha planteado el de-bate de la integración de las redacciones y dela necesidad de dotar a los medios digitalesde vida propia. Pero Salvador Alsius, ex de-cano del Col·legi de Periodistes y profesor dePeriodismo, aclara que “cuando se habla deintegración, normalmente se habla de inte-gración entre un periódico y una web, y suelehablarse como si el pariente pobre, la web, seincorporase a la vida del pariente rico, el dia-rio impreso”. Por su parte, Enric Sierra aterrizó en La Van-guardia en 2006, procedente de 20 minutos,donde ya había llevado a cabo un proceso decoordinación entre las redacciones de papel ydigital. En aquel momento, las versiones depapel y de Internet tenían directores dife-rentes –Lluís Foix y José Antich, respectiva-mente–. “Ahora sólo tenemos un directorpara los dos medios”, afirma. Y lo mismo pasacon los jefes de sección. Sierra tiene claro queen Lavanguardia.es “se empaqueta la infor-mación de una manera diferente. Necesita deprofesionales que dominen el multimedia, elenlace entre noticias, una cobertura más grá-fica...”.Y es que “en un momento en que la inme-diatez es un valor informativo tan importante,el papel ve en Internet la posibilidad de su-perar esta limitación que siempre había te-nido”, afirma David Domingo, profesor de laUniversitat Rovira i Virgili y ex presidentedel Grup de Periodistes Digitals. Desde ElPaís, el subdirector Tomás Delclós le da larazón y reconoce que el lenguaje de la webno es el mismo que el del papel: “los titulareshan de ser menos líricos, más claros, para quelos buscadores de Internet puedan localizar-los”. Lo que queda claro es que los periodis-tas del papel tienen que aprender a dominarestos nuevos lenguajes.¿Y cómo cambiará el papel? La mayoría delos consultados reclaman un periodismo másreflexivo que esté un paso por delante de laactualidad del día, si bien es cierto que Inter-net también podría ofrecer lo mismo sin papelni celulosa. El gran problema es que la Redtodavía no tiene un modelo de negocio fiable,y los medios digitales dependen del papeltanto por economía como por audiencia.

UNA PLUMA MEDITERRÁNEA YPROVOCADORALa muerte de Baltasar Porcel el pasado 1 dejulio deja a la literatura catalana sin uno desus referentes más importantes. Pero la pro-fesión también pierde a un periodista quehacía años que cultivaba todos los géneros yque desde 1982 escribía una columna diariaen La Vanguardia, donde con un estilo in-confundible hacía comentarios incisivos y la-cerantes. Este apasionado del Mediterráneo,que también había colaborado en numero-sos medios como Serra d’Or, Destino, ABC oÚltima hora, entre otros, deja un extenso le-gado fruto de un personaje con una amplia

cultura histórica, polemista y que con sus es-critos consiguió no dejar indiferente a casinadie. Porcel era un mediterráneo en el sentidomás estricto de la palabra. Su mundo deAndratx lo acabó proyectando en su visiónliteraria y periodística, que tenía tres patascon las que caminó toda su vida: los clási-cos griegos, la religión de Israel y el dere-cho romano. Su libro sobre el Mediterráneoes, posiblemente, la obra en la que surgencon más claridad sus raíces culturales y decivilización. Habla de la historia del MarNuestro pero, sobre todo, habla de él, de suspercepciones de la realidad, de la historia yde la filosofía. Su obra periodística tiene eltono de una persona que posee una ampliacultura histórica. Esta faceta es muy im-portante. Un periodista que no domina lahistoria va por el mundo a ciegas, sin refe-rencias sólidas, perdido en la actualidadhuidiza. La tarea de Porcel ha sido larga y fecunda.Durante quince años, por ejemplo, publicóuna sección semanal fija titulada Los traba-jos y los días, en la que siguió fundamental-mente dos direcciones: Una, la del artículo costumbrista o de fabu-lación, basada en su Mallorca natal y rural,de la que es una buena muestra el cúmulo

de trabajos contenidos en su libro Les Illesencantades, muchos de los cuales fueron pu-blicados previamente en La Vanguardia.Este mundo imaginario de sus islas sirve aPorcel, una y otra vez, como punto de refe-rencia, y en su prosa adquiere su riquezamás matizada e impresionista. La otra dirección era el típico artículo deopinión, corto, incisivo, siempre disparandocontra alguien o contra algo. A veces contralo que él mismo había defendido. Estasmiles de columnas publicadas en La Van-guardia a menudo estaban envueltas por lapolémica. Porcel trataba temas culturales,sociológicos, costumbristas, cuestiones quepreocupaban a la gente, a sus amigos y a susenemigos, que también tenía como cual-quier periodista o escritor que tenga unacierta relevancia. En sus primeros tiempos de colaborador deldiario, Porcel escribía también muy a me-nudo en las revistas Serra D’Or y Destino,donde publicó la mayoría de sus célebres en-trevistas. También escribió ampliamente enla prensa madrileña, en ABC y en Madrid,

así como en Mallorca y Última Hora. Pero,con los años, La Vanguardia se convirtióprácticamente en su única casa periodística,fruto de un trabajo y una relación fluidaentre ambas partes. Desde su columna, Por-cel comenzó a aplicar racionalidad a la vidapolítica española y catalana señalandoaquellos puntos de los nuevos gobernantesque no respondían ni a las promesas ni a lacoherencia con los hechos. Cuando no erapolíticamente correcto criticar a los socialis-tas, él lo hacía de una manera desenfadada,libre, sin prejuicios y sin miedo a lo que di-jeran de él. Porcel tenía los pies en el suelo, que lle-vaba constantemente las antenas puestas,que preguntaba, que investigaba, que es-taba muy atento a lo que pasaba en la so-ciedad en la que vivía. No solamente seexpresaba en un estilo llano y entendedor,sino también reflejaba como nadie el sen-tido general de la opinión, el estado de sa-tisfacción o insatisfacción de la gente, elpulso de la sociedad. Y recogiendo todasestas señales, que encontraba a su alrede-dor, utilizaba, tal y como hacía Pla, la pa-radoja mezclada con la ironía y muy amenudo con dosis importantes de crudeza. Porcel era un escritor de vasta cultura, cu-rioso, cáustico, apasionado y arrebatado.Tenía la suavidad de las aguas tranquilasdel Mediterráneo pero también la furia delviejo mar cuando soplan los vientos queprovocan temporales devastadores. Su re-belión lo acompañó hasta sus últimos días.

“NUESTRA PROFESIÓN NECESITAAUTOCRÍTICA”El 2 de junio Mònica Terribas, directora deTV3, recogía el II Premio Quim Regàs dePeriodismo en un acto en el Parlament deCatalunya. A continuación reproducimosextractos del discurso de agradecimientoque hizo Terribas al recoger el premio, insti-tuido en memoria de este conocido perio-dista muerto en 2007 a los 56 años de edad. Para Terribas el hecho de recibir el II Pre-mio Quim Regàs de periodismo, por deci-sión de compañeros de profesión, significauna responsabilidad, más que un reconoci-miento: “La responsabilidad de estar a la al-tura de Quim y de Ramón Besa —I PremioQuim Regàs—, dos personas que he tenidola suerte de conocer”. Una responsabilidadque para la galardonada es la voluntad demantener los principios profesionales deRegàs y su manera de comportarse en “unentorno cada vez más hostil a la honradez ya la lucha por defender lo que creemos quehemos de hacer como representantes de unoficio que tiene un contrato no escrito conla sociedad, de ser rigurosos con los hechosy las interpretaciones que hacemos de nues-tro entorno”. La directora de TV3 expresó sus dudassobre si se puede contribuir al periodismodesde la dirección de una televisión pública.


141

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Me pregunto si ponerme al timón de estebarco en un momento económicamente tancomplejo, y en una etapa de transformacióndel entorno audiovisual, me permitirá man-tener mi norte, defender mis principios hastael final, aunque inevitablemente me cambiela perspectiva”. Al parecer Terribas inter-preta este Premio Quim Regàs más comouna advertencia que como un reconoci-miento: “Yo quiero interpretar así este pre-mio (...) y lo agradezco de todo corazónporque me regala a partir de ahora la vigi-lancia de este jurado que tanto admiro y res-peto”. Desde el Parlament, Mónica Terribas advir-tió de que “los principios profesionales y lasrazones de lógica empresarial no siemprerigen las decisiones que se toman en nues-tro entorno. Todavía los intereses de los gru-pos mediáticos y las presiones interesadas,políticas o no, están demasiado presentes enel día a día”. Y sobre la situación actual delos medios hizo la siguiente reflexión: “Nopodemos mirar hacia otro lado cuandovemos que los grupos de comunicación so-meten a nuestro oficio a precariedades into-lerables para obtener más ganancias. Sontiempos complicados, pero para todos: paralos que han arriesgado su dinero en las em-presas y para los que trabajamos para ha-cerlas fuertes y ambiciosas. Todosdeberíamos sacrificar algo”. En el discurso de Terribas también hubolugar para la autocrítica. “En nuestra profe-sión tenemos que ser capaces de revisar loque hacemos, de admitir que nos equivoca-mos. Nuestra credibilidad se construyecuando rectificamos nuestros errores. Estees un proceso imprescindible para mantenera la sociedad de nuestro lado, confiada ytranquila de que cuando les demos gato porliebre de manera involuntaria o accidental,lo sabremos reconocer públicamente. Y aquísí que todos juntos tenemos que mejorarnuestra capacidad de autoexigencia”.

BARCELONA, CIUDAD DE DIARIOSA finales de mayo, la Asociación Mundial dePeriódicos (WAN) celebró en Barcelona suconferencia internacional “El poder de laprensa escrita”. Este es un resumen de laspalabras de bienvenida de Xavier Vidal-Folch, director adjunto de El País y presi-dente del Foro Mundial de Directores dePeriódicos (WEF).Después de recordar que Barcelona huele atinta desde hace más de cinco siglos –lo quele ha valido ser la capital editorial mundialen lengua española (y por supuesto, cata-lana)–, Vidal Folch hizo un repaso por la his-toria periodística de la ciudad: desde laedición aquí del primer periódico en Españaen 1441, La Gazeta, hasta la aparición de laprimera televisión local, en Cardedeu, en1980. “La fortaleza cultural barcelonesa residecasi exclusivamente en la potencia del ta-

lento de sus gentes de origen. Y de la mezclacosmopolita de gentes aquí llegadas, un mo-saico muy reciente. Un mosaico articulado,a pesar de que en ella se practican hasta 250lenguas. Un talento aplicado a la pasión porla novedad y la creatividad.Incubadora de la creatividad y de la innova-ción, Barcelona es el heraldo español de lacreación y el comercio cultural. De la cine-matografía y de la publicidad. De la nuevaarquitectura y del nuevo urbanismo. De lamoda y del diseño”.En cuanto al ámbito de la prensa, el perio-dista destacó que la ciudad en “estos últimostreinta años ha generado novedades sustan-tivas, como la provechosa transformacióndel diseño de un periódico tradicional, LaVanguardia. O la creación en 1978 de El Per-iódico de Catalunya, modelo de éxito que hi-brida lo popular y la calidad; y que espionero en la doble edición lingüística, encatalán y en castellano. O la inauguración enEspaña de la multi-impresión y la multicen-tralidad, que posibilitó la bicapitalidad deredacciones de un mismo diario, El País,desde 1982. O el surgimiento del primer ro-tativo escrito íntegramente en catalán des-pués de la guerra civil, El Avui (1976)”.“También en el ámbito asociativo periodís-tico Barcelona/Cataluña es pionera, me-diante corporaciones muy activas como laAssociació Catalana de la Premsa Comarcal(1982) y la Associació de Publicacions Pe-riòdiques en Català (1983). O en la institu-cionalización de la autorregulación de laprofesión periodística, mediante el Consellde la Informació de Catalunya, fundada en1997 por el Col·legi de Periodistas”.Sin embargo, reconoció Vidal-Folch, “todosestos éxitos se acompañan de algunos fraca-sos muy sonoros, de modo que los catalanessaltan con cierta facilidad del éxtasis a la de-presión, del orgullo excesivo a la humildadexagerada. Muchas veces a las iniciativas pe-riodísticas y culturales barcelonesas les faltatamaño empresarial. (...) La industria de lacomunicación convencional ha llegado a uncierto techo que pugna por romper. Las nue-vas tecnologías, los desarrollos audiovisualesy la Red ofrecen a las cabeceras y empresasmás añejas ocasión de adaptarse. Y brindana los proyectos de nuevo cuño oportuni-dades extraordinarias”. “Se trata de nuevos ámbitos en los que ope-rar. En los que Barcelona y sus gentes pue-den y deben realizar nuevas aportaciones.Debe hacerlo, si quiere mantenerse viva yseguir despertando admiración. Puede ha-cerlo, porque la Red, el diseño, los serviciosconstituyen terrenos de juego y actividadesen los que la innovación resulta más decisivaque la economía de escala. Y porque son ac-tividades que sintonizan con las habilidadesy percepciones autóctonas: donde lo ciuda-dano prevalece sobre lo estatista. Porque elfuturo puede arrancar del pasado, pero sólodepende de nosotros mismos. Bienvenidos aBarcelona”.

BOLONIA REINVENTA LOS ESTUDIOS DE PERIODISMOEl proceso de Bolonia ha cambiado la me-todología que se utiliza en la universidad yha obligado a variar los planes de estudio, lamanera de funcionar y, en algunos casos, areorientar las prioridades de algunas facul-tades catalanas en las que se cursan los es-tudios de Periodismo. CAPÇALERA hacontactado con los responsables académicosde estos centros para hablar de unos estu-dios que no han dejado de crecer desde1972, cuando la UAB comenzó a ofrecerlos. Muchas facultades de Periodismo empiezana partir de este curso a aplicar el nuevo sis-tema. Otras apuran el margen que tienenhasta el curso que viene mientras que otrasya se habían puesto antes que nadie. Este esel caso de la Universitat Ramon Llull(URL). Ellos fueron, hace un año, los pio-neros en la aplicación del nuevo sistema. Ysu valoración es muy positiva.Miquel Treserras, decano de Periodismo dela URL, apunta que ha supuesto “la reformauniversitaria más profunda y realista de lasúltimas décadas”. Después de enumerar lasprincipales ventajas (aumento de la autono-mía del centro, mejor coordinación del pro-fesorado y mayor implicación de los

estudiantes, entre otras), concluye diciendoque “estamos seguros de haber hecho unbuen salto hacia la excelencia universitaria.Bolonia nos lo ha permitido”. Y es que Bolonia, más allá de la resistenciade un pequeño grupo de estudiantes contra-rios a la reforma, ha supuesto un cambio queha permitido a los responsables académicosreplantear prioridades, ganar independenciaacadémica, flexibilidad, y apostar por sec-tores concretos de la profesión que les per-miten aproximarse al mercado laboral.Uno de los aspectos claves de la reforma –yuno de los más criticados por los anti-Bolo-nia– es el postgrado (hasta ahora se deno-minaba máster). Se trata de uno de losaspectos más controvertidos ya que su costeno será asumible por todos los bolsillos. “Laidea es que los futuros postgrados sean unaespecialización, aunque serán muy caros.Este es un punto débil de Bolonia”, admiteSalvador Alsius, director de los estudios dePeriodismo de la Universitat Pompeu Fabra. Otro aspecto espinoso es la imposición deun 50% de docentes con título de doctor.



142

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

“Es uno de los riesgos de Bolonia, uno de losaspectos que me preocupa y no me gusta”,reconoce Jordi Llonch, adjunto al decanatopor el área de Comunicación de la Facultadde Empresa y Comunicación de la Universi-tat de Vic. “En determinadas carreras muyprácticas –prosigue– sería mejor tener unaratio diferente de doctores y profesores aso-ciados para conservar el equilibrio entre losque priorizan el valor académico y los quepriorizan la vida profesional”. Uno de los temas recurrentes en la profesiónes el de la precariedad laboral y muchosdedos señalan al sistema universitario comouno de los responsables de haber empeo-rado las condiciones laborales debido a laproliferación de facultades de periodistasque han multiplicado el número de licencia-dos. “Es una simplificación –opina Llonch–. Ho-nestamente, no creo que se pueda acusar alas facultades de la precariedad laboral. Escierto que se ha ampliado la oferta perocuando solo estaba la UAB la cifra de estu-diantes para entrar era altísima”. Otros, encambio, reconocen cierta relación. “Unacantidad más grande de licenciados obvia-mente afecta al mercado laboral”, admiteJoan-Andreu Rocha, vicedecano de perio-dismo del Abad Oliva CEU. Treserras tam-bién admite la relación entre precariedad yel número de licenciados. “Pero me pareceque esto puede aplicarse a la mayoría de car-reras”, sentencia.

RADIOGRAFIA DE UNOS ESTU-DIOS MASIFICADOS

Asistimos a un importante cambio en las en-señanzas universitarias de cara a la conver-gencia europea. Tras la declaración de laSorbona en 1998, firmada por los ministrosde Educación de Francia, Alemania, Italia yReino Unido, otros 25 países europeos rati-ficaron la Declaración de Bolonia en 1999.El Proceso de Bolonia constituye una re-forma de los sistemas de Educación Super-ior en 29 países de la Unión Europea, con elobjetivo principal de construir el EspacioEuropeo de Educación Superior (EEES). A lo largo de este artículo veremos cuál va aser la adaptación a la que se sometan los es-tudios de Periodismo de cara a la conver-gencia europea.

En 2007 se licenciaron en España 2.601 es-tudiantes de Periodismo, ascendiendo el nú-mero total de licenciados en Periodismodesde 1976 hasta 2007 a 63.898. El desequi-librio existente entre el alto número de li-cenciados en Periodismo, y la escasa salidalaboral de las mismas, era detectada ya a fi-nales de 2004 por el Ministerio de Educa-ción.. Atendiendo al ranking de lastitulaciones más demandas, Periodismo sesitúa como una de las carreras con menor ín-dice de demanda de empleo. El cambio queha sufrido el mercado laboral en estos últi-mos años ha sido la “desregulación”, dondea un mismo puesto de trabajo pueden acudirpersonas de distintas titulaciones, y una titu-lación puede llevar a puestos de trabajo queclásicamente no se percibían como propios.Según el informe de la OCDE el 22% de lostitulados universitarios españoles ocupanpuestos de trabajo que están por debajo desu capacidad profesional. Ante esta diferen-cia entre la cualificación profesional y los re-querimientos de las empresas, el EspacioEuropeo de Educación Superior viene, engran medida, a dar respuesta a esto.Las universidades españolas han ofertadopara el curso académico 2008-09 unos 50cursos de doctorado, de muy variada temá-tica, entre los que destacan, por una parte,aquellos relacionados con los nuevos mediosde comunicación o la comunicación en la eradigital, y, por otra, los relacionados con la co-municación organizacional o la gestión de lacomunicación en empresas e instituciones.Ambas temáticas responden a las necesi-dades actuales y se relacionan directamentecon las nuevas perspectivas tanto laboralescomo de investigación. Por su parte, los más-teres tienen como finalidad la adquisiciónpor el estudiante de una formación avan-zada, de carácter especializado o multidisci-plinar, orientada a la especializaciónacadémica o profesional, o bien a promoverla iniciación en tareas investigadoras. Losmásteres se han convertido en títulos ofi-ciales y por ello los planes de estudio condu-centes a la obtención de títulos de másteruniversitario serán elaborados y propuestospor las universidades de acuerdo con las di-rectrices del Ministerio. Junto a los másteres,en los últimos años se han establecido en lasuniversidades las dobles y triples titula-ciones, donde se combinan dos y tres carre-ras universitarias, respectivamente. Sepueden combinar licenciaturas, diplomatu-ras, licenciatura con diplomatura, licencia-tura con título propio, ingeniería conlicenciatura o diplomatura, etcétera. El EEES es un ámbito de integración y co-operación de los sistemas de Educación Su-perior, con el objetivo de crear, en 2010, unescenario unificado de niveles de ense-ñanza en todo el continente, que permita laacreditación y movilidad de estudiantes ytrabajadores por todo el territorio europeo.El principal cambio que introduce Boloniaes el cambio en las metodologías docentes

de enseñanza. Ahora estas metodologíasestarán orientadas a evaluar el esfuerzo delalumno, y el profesor toma una mayor in-teracción con el alumno en su formación. En cuanto al máster se plantea una granoferta de másteres públicos a precios ase-quibles y, además, se podrá disponer de unamplio abanico de ayudas económicas,donde predominará la modalidad de beca. La integración de España en el EEES ha su-puesto un esfuerzo normativo y de adapta-ción por parte de las universidades einstituciones de educación superior.Estos objetivos podrán alcanzarse con la ad-quisición de una serie de conocimientos yhabilidades que deberían incluir aspectoscomo formación en Ciencias Sociales, Hu-manidades, y Ciencia y Tecnología; Teoría,Historia y Estructura de la Información y laComunicación; en capacidades expresivas yen los lenguajes y procesos de comunicación;en el conocimiento y en el uso de la tecno-logía (informativa e informática); formaciónbásica relacionada con la gestión empresa-rial, el autotrabajo, el teletrabajo y la orga-nización, la producción y la realización deproyectos informativo-comunicativos; y rea-lización de trabajos prácticos y de experi-mentación profesional y de innovaciones,juntamente con una introducción metodoló-gica y análisis aplicado a la iniciación en lainvestigación del campo informativo-comu-nicativo.

LA IMPORTANCIA DE LAS BOLSAS DE TRABAJOUn buen currículum no es suficiente paraencontrar trabajo como periodista si no vaacompañado de unos buenos contactos.Pero si, además, el candidato es un perio-dista recién licenciado, la búsqueda de unprimer puesto de trabajo es aún más com-plicada. En la Universitat Rovira i Virgili(URV), desde 2004, se licencian anualmente30 personas en Periodismo. De éstas, lamitad encuentran trabajo relacionado con lacarrera. No son cifras demasiado alentado-ras, pero afortunadamente las prácticas obli-gatorias del último año de carrera y la tareaque desarrollan las bolsas de trabajo de lasfacultades facilitan a los jóvenes el primercontacto con el mundo laboral. Hay dos tipos de prácticas que pueden des-arrollar los estudiantes: el practicum, que esobligatorio, y el Programa de cooperacióneducativa, es decir, las prácticas voluntarias.Al considerarse un complemento a la for-mación, generalmente estas prácticas no sonremuneradas, salvo “algunos medios que re-tribuyen a los estudiantes por las informa-ciones que publican”, afirma Carles Singla,jefe de estudios de Periodismo de la Uni-versitat Pompeu Fabra (UPF). La FundacióUPF es la encargada del Programa de co-operación educativa de dicha universidad.Las prácticas que gestionan se remuneransiempre con una compensación económica


143

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

que va de los 4 a los 8 euros por hora. En cuanto al tipo de medios que suelen aco-ger estudiantes en prácticas la tipología esmuy diversa y varía también en cada facul-tad: desde empresas de diversa índole, hastamedios de comunicación, ayuntamientos,etc. Solicitan también que los estudiantesdesarrollen tareas multidisciplinares, desta-cando los trabajos relacionados con temasde comunicación, imagen corporativa, co-municación interna, gestión de contenidos,temas de redacción y de marketing. A pesar de la creciente demanda en los últi-mos años por parte de gabinetes de comuni-cación y de los medios que trabajan en laRed, las preferencias de los estudiantes al es-coger dónde hacer las prácticas, normal-mente se inclinan hacia los medios decomunicación tradicionales: televisión,prensa y radio. Sin embargo, esto cambia ala hora de buscar trabajo, ya que “lo quequieren es trabajar de lo que han estudiado,con lo cual la primera preferencia en mu-chos casos queda como una ilusión de fu-turo”, afirma Vicenç Sellés, Jefe de laOficina Treball Campus de la UAB.Gracias a las distintas bolsas de trabajo, losestudiantes no sólo pueden optar a ser be-carios, sino que, además, muchas empresasque precisan incorporar nuevos trabaja-dores buscan candidatos en las facultades.En este sentido son una buena manera deconseguir un primer empleo. En 2008 la Fundació Universitat PompeuFabra gestionó 30 ofertas relacionadas conel periodismo. Según Núria Soteras, coordi-nadora de la Fundació UPF, el tipo de tra-bajo que se suele ofertar es para desarrollartareas de “gabinetes de comunicación, re-dacción o gestión de contenidos”. La mayo-ría de los trabajos son a jornada completa yel sueldo mínimo para que la Fundació lasacepte es de 18.000 euros brutos anuales. Todos los estudiantes de la UPF y ex alum-nos ya licenciados tienen acceso a la bolsade trabajo de la facultad. Este servicio esgratuito tanto para los estudiantes comopara las empresas, que sólo pagan la trami-tación de documentos necesarios para losconvenios de cooperación educativa, que ad-ministra también la Fundació.Por su parte, la bolsa de trabajo de la URVgestionó en 2008 1.045 ofertas laborales. Deéstas, sólo 8 fueron para periodistas. Y comoargumenta Miguel Ángel García, responsa-ble de su bolsa de trabajo, “la crisis hará queesto todavía baje más”.

CRÍTICAS, MITOS Y TÓPICOS AL-REDEDOR DE LOS BECARIOSLos nuevos licenciados en Periodismo se en-cuentran en la actualidad en una situacióncomplicada para introducirse laboralmenteen los medios de comunicación. Las empre-sas periodísticas están reduciendo más loscostes y, por tanto, muchas veces se opta por

recortar la plantilla. Esto implica que una delas pocas opciones de un estudiante paratener contacto directo con los medios sea através de las prácticas, ya sean obligatoriaso voluntarias. La otra opción son las sustitu-ciones de algún trabajador que está de bajao en excedencia. No obstante, sea cual sea la manera en queentren en contacto con los periodistas másveteranos, lo cierto es que siempre haytemas recurrentes entre los profesionales ala hora de hablar de las nuevas generaciones.Las críticas más habituales son las que se re-fieren a una falta de interés en la actualidadpor parte de los más jóvenes. Pepa Masó, jefa de sociedad del Avui, estáen contacto directo con los becarios de laUniversitat Autònoma de Barcelona y laUniversitat Ramon Llull que realizan lasprácticas en el rotativo. Su valoración sobre

la preparación de los estudiantes es queexiste “una falta de cultura general impor-tante, relacionada con el hecho de no leerperiódicos”. Dídac Boza, director del diariodigital lamalla.cat comparte esta afirmación.Según él, la falta de background es “lógicapor la juventud” de los estudiantes en prác-ticas, pero a parte de esto destaca la “des-afección de la política por parte de algunosperiodistas jóvenes, una falta de interés per-sonal”. Pero también hay periodistas veteranos queconsideran estas afirmaciones como tópicos.Es el caso de Eduard Boet, director de más-ter de TV3 y coordinador de los estudiantesen prácticas de la emisora pública. Según él,no es cierto que no estén al día de la actua-lidad. De hecho, para Boet otra afirmaciónhabitual, como es que los estudiantes de Pe-riodismo han escogido la carrera para ha-cerse famosos, es otro tópico. Y destaca que,en el caso de los becarios que pasan porTV3, es “legítimo” que quieran saber des-envolverse en cualquiera de las especializa-ciones que requiere el medio, “utilizar lacámara, editar, ponerse delante de la cá-mara”, y si conviene, “presentar un infor-mativo”. Otro de los tópicos se refiere a los respon-sables de las redacciones de los distintos me-dios, que en algunos casos podrían llegar aaprovecharse de los becarios para que hagande redactores encubiertos. A pesar de quelas tareas y los derechos de los estudiantesestán cada vez más controlados, todavía hay

casos de medios que “de becario en becariovan rellenando el hueco”, critica Boza, queconsidera que esto pasa sobre todo “en al-gunas empresas del ámbito audiovisual pri-vado, y supongo que también es así en elámbito de la prensa escrita”. No obstante, hay algunos medios que paganuna pequeña contraprestación por los gas-tos que supone la realización de las prácti-cas. Es el caso del Avui. Dídac Boza tambiéncree que los becarios deberían recibir un in-centivo: “No quiero decir que cobren lomismo que un redactor, pero deberían teneruna remuneración adecuada a las tareas quedesarrollan, más allá de una simple com-pensación de gastos”.Como aspecto positivo, los periodistas vete-ranos reconocen que las nuevas genera-ciones tienen conocimientos amplios de lasnuevas tecnologías, lo que les permite teneracceso “a cualquier tipo de información demanera más rápida”, apunta Boza. Y es que,“el sector necesita de ideas, creatividad eimaginación”. Por desgracia, uno de los tó-picos que está desapareciendo es que los es-tudiantes en prácticas tienen másposibilidades de quedarse en la redacción,dado que últimamente las oportunidades depasar a formar parte de la plantilla son cadavez menores. “Ahora es imposible que losbecarios se queden”, reconoce Masó.

LOS FUTUROS PERIODISTAS NOCOMPRAN PERIÓDICOSLas estadísticas alertan del bajón en la ventade prensa escrita en los últimos años, sobretodo entre las franjas más jóvenes de la po-blación, que prefieren informarse a travésde Internet gratuitamente. El problema seagrava cuando se observa que los futurosperiodistas de las facultades de Periodismocatalanas tampoco compran periódicos (elquiosco de la facultad de Ciencias de la Co-municación de la UAB ha pasado de vender500 ejemplares diarios a tan sólo 25). Lasnuevas tecnologías, la falta de tiempo y elcoste económico son algunas de sus princi-pales justificaciones.Los estudiantes encuestados no ven la nece-sidad explícita de leer cada día el periódico.“No compro el periódico a no ser que hayauna noticia muy interesante que quieraconservar en papel”, afirma Daniel Gómez,estudiante de tercero de Periodismo en la UAB. La similitud de contenidos entre lasediciones en papel y digital lleva a los jó-venes periodistas a no encontrar relevantela lectura tradicional. A Salvador Aragonés,decano de la Universitat Internacional deCatalunya le sorprende este hecho: “No en-tiendo que se quiera ser periodista y noestén informados (...) leen bastante en In-ternet pero no se informan igual. En Inter-net no hay información de fondo sinoinformación más superficial, sin el análisis yel pensamiento del papel”. Para Salvador


144

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009


Alsius, director de Periodismo en la Univer-sitat Pompeu Fabra: “Es decepcionante verel poco interés que tienen por algunas cosasy me sabe mal ver que no compran el perió-dico”.Al contrario, entre las opiniones más opti-mistas se encuentra la de Miquel Treserras,decano de la Facultad de ComunicaciónBlanquerna de la Universitat Ramon Llull,que explica que “en la facultad se regalan losperiódicos y por la mañana desaparecentodos”. Parte importante del problema esque los jóvenes creen estar ya suficiente-mente informados, y no es cierto que no loestén, pero hoy la gran diversidad de conte-nidos y su superficialidad no les permite pro-fundizar. Para algunos profesores, lasolución pasa por obligarles a comprar el pe-riódico. Por otro lado, las nuevas tecnologías han te-nido un papel considerable en este aban-dono de los hábitos de lectura en generalpor parte de los jóvenes. Se trata de una ge-neración sobrecargada de información que,con el tiempo, ha banalizado el papel entodos los sentidos, y que dedican la mayorparte de su tiempo libre a ver la televisión(30,9%) o a escuchar música (17,9%). Esdecir, sólo un 16,9% dedica el tiempo librede que dispone a la lectura. Además, la apa-rición de la gratuidad en los contenidos in-formativos (diarios gratuitos e Internet)también ha incidido en el cambio de hábito. En definitiva, la lectura no interesa. “Estoyseguro de que hay alumnos que han hechotoda la carrera sin comprar un solo libro”,asegura Monferrer, quiosquero en la UAB.“Muchos de los estudiantes siguen los dia-rios digitales a pesar de tener los periódicosimpresos gratuitos en la facultad. Les veopor el pasillo conectados a sus ordenadoresy leyendo diarios digitales. Estamos ante uncambio de paradigma”. Y esto preocupaporque se suma, a su vez, a la disminucióndel nivel de cultura general entre los alum-nos que llegan a las facultades de Perio-dismo. Los alumnos, por su parte, se rebelanante las quejas de sus predecesores afir-mando que hoy es fácil saber todo lo queocurre en el mundo sin haber tocado unasola página en papel, algo que les aleja de losperiódicos escritos.

EVOLUCIÓN Y RETOS DEL PERIODISMO AMBIENTALPor primera vez, la humanidad es conscientede manera generalizada de la propia vulne-rabilidad causada por sus actividades. Nosólo se confirma el calentamiento del pla-neta, considerado ya inequívoco, sino quelos expertos lo atribuyen en su mayor partea los gases de efecto invernadero generadospor el ser humano.Han hecho falta muchos años para que lasevidencias fueran asumidas de forma gene-ralizada. Y aún así, las conclusiones de loscientíficos no están suficientemente traduci-

das en el plano político de los acuerdos in-ternacionales necesarios. Pero el gran im-pacto de esta noticia no debe hacernosperder de vista las carencias de la informa-ción ambiental y sus vaivenes. Los periodis-tas deberemos seguir cumpliendo nuestrafunción: informar, divulgar, opinar, analizar,desvelar, descubrir. La clave es analizar enqué se desarrollará su labor.En cualquier caso, es cierto que la prensa seha ido mostrando cada vez más receptiva aincorporar estas informaciones, que se hanido abriendo un hueco creciente. La compe-tencia ha sido clave en este sentido, una no-ticia que no se dé puede dejar en ridículo almedio que no la ha publicado, porque sepuede encontrar con que al día siguientetodos los demás medios sí lo han hecho. Unfactor tan evidente como la competencia re-sulta clave para ganar transparencia y mejo-rar la información.

La calidad de la información, por lo demás,está supeditada muchas veces a si los mediostienen especialistas. Los grandes periódicosde ámbito estatal (como La Vanguardia, ElPaís, El Periódico, ABC o El Mundo) cuen-tan con especialistas y suficientes filtros ygarantías para que la información llegue allector de manera adecuada y con un buennivel de calidad. No obstante, la informaciónsobreabundante es otro peligro, y la selec-ción, una nueva tarea. Las noticias sobremedio ambiente deben competir y ganar supropio espacio, y el periodista encargado deellas debe demostrar que tienen más interésque el resto de las informaciones que com-piten en la sección… La información ambiental, más que un ám-bito informativo, también puede ser consi-derada como un punto de vista transversalque nos ofrece una nueva perspectiva y unanueva manera de enfocar la realidad: una vi-sión transversal que incluso me atrevería adecir que deja entrever un cambio cultural.Se deben aprovechar los momentos pun-tuales y el interés que ofrecen las circuns-tancias concretas de una noticia paraintroducir el análisis de los problemas am-bientales de fondo: ampliar el foco y llegar asu raíz. La conmoción ocasionada por la cri-sis de las vacas locas, por ejemplo, hizo cues-tionar a muchos una determinada evolucióndel sector ganadero y la necesidad de fo-mentar la ganadería extensiva. Se trata, pues,

de aprovechar estas oportunidades paraofrecer una visión global ante problemascomplejos que están interrelacionados. Pero hay múltiples peligros: la falta de trans-parencia, la obstaculización del trabajo, lasescasas informaciones que se dan sobre ex-pedientes por posibles delitos ecológicos ofaltas administrativas, la información demala calidad o la utilización partidista de in-formes oficiales son algunos de los riesgosque deberán sortear, si hablamos solamentede la información en el ámbito de las admi-nistraciones públicas. Mientras tanto lasONG han tenido en algunas ocasiones máscrédito que las propias administraciones. Enla época de la ministra Isabel Tocino, la in-formación de referencia sobre el inventariode emisiones de gases invernadero era laque proporcionaba Joaquín Nieto (CCOO)y José Santamaría (revista Worldwatch), yno la del propio Ministerio, que solía dar losdatos con mucho retraso. Fue así como su-pimos del incumplimiento de España delProtocolo de Kioto.

LOS FOTÓGRAFOS YA NO PUEDENVIVIR DE LA PRENSAEl Visa pour l’Image de Perpiñán, el festivalinternacional de fotoperiodismo más impor-tante ha cerrado otra edición con reflexionesalrededor del fotoperiodismo actual. Acontinuación reproducimos extractos de laentrevista que Jean-François Leroy, funda-dor y director del festival, tuvo con los pe-riodistas Caroline Laurent y Lucas Menget.Los años 2008 y 2009 pasarán a la historiacomo años negros para el fotoperiodismo yLeroy lo sabe, tal como demuestran las difi-cultades para encontrar temas para supróxima edición, lo que no le había ocurridoen 21 años de existencia del festival. En relación con la actual producción porparte de las revistas de reportajes fotográfi-cos, reconoce que “(..) hay poca producciónpor parte de las revistas. (...) el hecho de queun reportaje aparezca en un diario no signi-fica que lo haya producido ese diario.Hemos visto buenos reportajes en la prensa.Por ejemplo, el reportaje de Philippe Cottinsobre Afganistán en VSD. Muy bien, pero nose trata de una producción VSD. Este fotó-grafo fue solo, con su mochila, y cuando vol-vió le compraron el reportaje.” Para Leroyla conclusión es bien clara, “los fotógrafosya no pueden vivir de la prensa”. Y aunquepueden dedicarse a la edición y a la exposi-ción de su obra deberán inventarse nuevasmaneras de difundir su obra: “Divulgar estámuy bien, pero tienen que poder vivir de suprofesión”.Tal y como están las cosas la divulgación enInternet tampoco parece ser la solución,puesto que de momento no representa unmodelo económico que sustituya a la prensacomo medio de vida de los fotógrafos.Cuando se le pregunta por la inclusión de


145

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

producción multimedia en Visa, su fundadory responde: “Hace años que muchos nosdicen que ‘Visa no es multimedia, estáis es-tancados, sois conservadores, etc.’, y siemprehe respondido que no era cierto, que está-bamos abiertos a muchas cosas.” Para Leroy“no por poner 14 fotos en un diaporama conlas Cuatro Estaciones de Vivaldi de fondohaces multimedia” y vuelve a destacar el tra-bajo de Bollendorff y su documental websobre los mineros en China “era una verda-dera labor periodística, un verdadero tra-bajo fotográfico y era realmente originalgracias a su vertiente interactiva con los in-ternautas. No diré nombres, pero hay websmuy conocidas que presumen de hacer mul-timedia con fotos lamentables...”.En definitiva, para Jean-François Leroy “laprensa que hemos amado y defendido ya noexiste. Nos encontramos en una época detransición y deberemos encontrar otras ma-neras de difundir las fotografías. Y es ur-gente diseñar las bases de un nuevo modeloeconómico que permita a los fotógrafos se-guir produciendo. Desgraciadamente, yahemos pasado a otra fase, porque consideroque los diarios ya nunca volverán a manosde los periodistas”.

LA PRENSA CONTRA FERRER IGUÀRDIACuando Francesc Cambó aseguró en elCongreso de los Diputados, en junio de1914, que la responsabilidad moral del fusi-lamiento de Ferrer i Guàrdia corres-pondía“a la totalidad del cuerpo social de Barce-lona”, no necesitó precisar, por-que era algoque todos sabían: en el proceso de crimina-lización del director de la Escuela Moderna,había sido la prensa el más eficaz e implaca-ble de sus fiscales. Lo cierto es que la casi to-talidad de los periódicos barceloneses nosuspendidos por la censura se sumaron a lacampaña de difamación y descrédito or-questada por el Gobierno para exigir unacumplida reparación de los daños causados,y satanizar, sobre todo, a aquél a quien sepretendía convertir en el instigador, líder ymáximo responsable de los sangrientos su-cesos de la Semana Trágica.Como aseguraría el propio Cambó, el Go-bierno de Maura “pretendió castigar la re-belión ya vencida con la energía y la durezaque le faltó para abortarla durante su desar-rollo”. La totalidad de las instituciones delEstado convinieron en condenar con ex-tremo rigor una revolución que tan seria-mente había amenazado los pilares quesostenían al oligárquico, autoritario y cor-rupto régimen que encarnaban. En tercerainstancia, la Iglesia vio en la represión gu-bernamental la posibilidad de acabar con unproyecto educativo que desenmascaraba elsectarismo dogmático de las escuelas reli-giosas. Y finalmente, la propia sociedad ca-talana, víctima aún de la sacudida emocional

de la furia revolucionaria no encontró difi-cultad en suscribir la idea del Comité de De-fensa Social de que “a una revoluciónsatánica había que responder con una reac-ción divina”.En un recuento representativo de la líneaeditorial de los más importantes diarios na-cionales y catalanes respecto a la represióndel Gobierno y el proceso seguido a Ferrer,huelga decir que la totalidad de los conser-vadores y reaccionarios se aliaron conMaura, aplaudiendo su desproporcionadapolítica represiva y reclamando un ejemplarcastigo para los culpables. La prensa anatematizó a Ferrer con unasaña hasta entonces desconocidas; locondenó mucho antes de ser juzgado; e incluso llegó a anticipar su fusilamiento, sihacemos caso a un conocido grabado publi-cado en las vísperas del juicio oral, en el se-manario La Actualidad, en el que podíaverse a unos soldados subiendo un ataúdhacia el castillo de Montjuïc, fortaleza que el13 de octubre de 1909 sería, a la postre, el es-cenario donde fue ejecutado.

COLOMBIA: RIESGOS, AMENAZAS Y AUTOCENSURAEn Colombia no hay censura oficial directa,sin embargo no existe una prensa libre y plu-ral como la que necesita este país víctima delpeor desastre humanitario del continenteamericano. Como consecuencia de presioneseconómicas y políticas, el periodismo sufreautocensura.En los últimos meses, varios hechos han rea-vivado el debate sobre la libertad de expre-sión: el espionaje del DepartamentoAdministrativo de Seguridad (DAS) –orga-nismo que depende de la Presidencia– ajueces, políticos de oposición y periodistas; ylas acusaciones públicas del PresidenteUribe a reporteros por sus supuestos víncu-los con la guerrilla. Uno de los periodistas espiados por el DASes Hollman Morris, director del programa detelevisión Contravía, quien en febrero deeste año fue señalado por Uribe como “pu-blicista del terrorismo”. Poco después, Holl-man recibió amenazas en su correo personal,que se suman a las muchas recibidas a lolargo de su carrera, y que en 2001 lo obliga-ron a exiliarse a Madrid. Hoy se desplazapor Bogotá custodiado por tres escoltas.Teme por su vida y la de su familia, pero se

niega a dejar el país una vez más, alegandoque su obligación es narrar el conflicto ar-mado para poder avanzar hacia la paz. Ignacio Gómez, presidente de Fundaciónpara la Libertad de Prensa (FLP) y subdi-rector del informativo Noticias Uno, aban-donó el país por amenazas de muerte elmismo año que Hollman. Regresó de Esta-dos Unidos y hoy ejerce su labor protegidopor escoltas. “Antes de 2002 se producíanun promedio de 7 asesinatos de periodistasal año. Entre 2001 y 2002 fueron despedi-dos de sus medios más de 500 periodistassolo en Bogota. Hasta el 2006 el promediode asesinatos se mantuvo, es decir, aumentóel índice de homicidios en Colombia. Esuna lectura muy distinta a la que da el Go-bierno. Con tantos muertos se ha logradotener una prensa dócil”, resalta IgnacioGómez.Por el contrario, la secretaría de prensa de laPresidencia afirma que existen garantíaspara ejercer libremente el periodismo. Ar-gumenta que el índice de periodistas asesi-nados bajo el mandato de Uribe hadisminuido gracias al dinero invertido enprotección. Pero organizaciones como laFLP o Reporteros sin Fronteras insisten enque siguen presentándose embates contra elderecho a la libertad de expresión. Rodrigo Pardo, director de la revista Cam-bio, explica en relación con la situación dela prensa que, por un lado, hay menos me-dios que hace 10 años, y por ende, un 40%menos de periodistas en ejercicio; y por otro,el periodista no dice todo lo que sabe pormiedo. Daniel Samper, columnista de El Tiemposalió del país hace 22 años por amenazas delnarcotraficante apodado “El Mexicano”. Supunto de vista sobre la libertad de expresiónen Colombia lo resume así: “Los periodistastienen que escoger entre el destierro, el en-cierro o el riesgo al entierro. Hay mediosque no se atreven a criticar al Gobiernoporque perderían pauta publicitaria, o la po-sibilidad de tener espacio en un canal. Tam-poco hay una prensa donde se reflejen todoslos puntos de vista, a la que tengan accesotodas las voces”. Por su parte, Germán Castro Caycedo, ex di-rector del programa de televisión EnviadoEspecial durante dos décadas, autor de 18 li-bros y cronista de la realidad colombianadurante 38 años, advierte que “La táctica delGobierno es usar un lenguaje cifrado paranegar la realidad. No existe subversión, niconflicto armado interno; existe terrorismo,y nos encontramos en una fase de postconflicto porque se ha dado un proceso dedesmovilización de los paramilitares. Se em-plea el lenguaje militar, el de los círculos depoder, en contra de un lenguaje con palabrasque parecen proscritas como diálogo con laguerrilla, derechos humanos y crisis huma-nitaria. Quien utiliza ese lenguaje es seña-lado como sospechoso, enemigo ysimpatizante de la guerrilla”.


146

CAPÇALE

RA S

ETE

MBRE 2

009

C O M E N S V E U . . . R I C A R D S O L E R


145

SET

EMBR

E 20

09


Capçalera 145

Documents

Transcript of Capçalera 145